Page 1

Núm.127 Juny-Octubre 2009

Servei d’INFORMACIÓ COL·LEGIAL

16

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA

27

Document de posició del Col·legi de Metges de Barcelona davant la pandèmia de grip AH1N1

La Junta de Govern del COMB ha fet públic un document de posició sobre la pandèmia de grip AH1N1. En el document es declara, entre d’altres recomanacions adreçades als metges, que “tots tenim el dret de decidir si volem ser vacunats de la grip o no ser-ho, però hem de tenir en compte el pes que tenen les opinions dels

Premis 2009 a l’Excel·lència Professional

metges en els ciutadans, i per tant desacreditar la vacuna de la grip davant els nostres pacients no únicament és incorrecte des del punt de vista científic, sinó que afavoreix una desconfiança genèrica envers les vacunes en general”.

5

Bruguera analitza els resultats dels tres anys de funcionament del Consell de la Professió

Miquel Bruguera, president del COMB i de la Comissió d’Ordenació de la Professió, fa balanç dels resultats obtinguts durant els tres anys de funcionament del Consell de la Professió. En l’informe de Bruguera es considera que “el Consell de la Professió ha elaborat excel·lents documents, però s’han explicat i debatut poc en el si de la col·legiació i entre els gestors de les institucions sanitàries”.

28

El COMB inaugura l’exposició en homenatge al Dr. Pere Gabarró

30

Metges de l’Olimpíada de Pequín participen en el Simposi dels Medijocs

8

El COMB presenta els objectius del programa de protecció social en una jornada col·legial

Nolasc Acarín, president de Mutual Mèdica, i Miquel Vilardell, vicepresident del COMB, en la presentació de la jornada sobre noves tecnologies per a la promoció de l'autonomia personal i l'atenció a la dependència.

Presentació d’un monogràfic de la revista “Gimbernat” sobre Medicina, Guerra Civil i dictadura Miquel Bruguera, president del COMB, i Jacint Corbella, president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, van presidir l'acte de presentació del monogràfic“Medicina, Guerra Civil i dictadura”, volum 50 de la revista Gimbernat. En la cloenda de l’acte, es

18

va descobrir una placa al vestíbul de l’edifici col·legial “en memòria dels metges del COMB morts violentament durant la Guerra Civil, dels que van veure’s forçats a partir cap a l’exili i dels represaliats a la postguerra”.

Memòria de la Professió: Dra. Maria oliveras i Collellmir EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona; Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email col.metges@comb.cat

Lluís Guerrero, president del XV Congrés d'Història de la Medicina Catalana; Miquel Bruguera; Jacint Corbella, i Josep M. Solé i Sabaté, professor d'Història Contemporània de la UAB, en la presentació del núm. 50 de la revista Gimbernat.


informació col·legial

opinió i anàlisi Metges i infermeres Miquel Bruguera, president del Col·legi de Metges de Barcelona

P Algú ha preguntat als ciutadans si estan d’acord que quan vagin al metge els visiti una infermera en lloc del metge?

La Vanguardia, 7 d’agost de 2009

M

edicina i infermeria són dues professions complementàries. No s’entendria la professió d’infermeria desconnectada de la professió mèdica. La medicina és l’art de curar. Diagnosticar i tractar les malalties són actes exclusius de la medicina, que exigeixen gran nombre de coneixements i una experiència considerable. Tan exclusiva és aquesta capacitat del metge que la societat considera l’intrusisme com un delicte perquè implica que sense els coneixements del metge es pot causar un dany si un actua de metge sense serho. La infermera té la responsabilitat de les cures, i també la d’aplicar els tractaments prescrits per un metge. També necessita coneixements, d’una magnitud molt menor, i per això els estudis per accedir a una i altra professió són diferents. Les relacions entre metges i infermeres han estat molt ben definides per la tradició. En els hospitals les infermeres són les primeres col·laboradores dels metges, tant als quiròfans com a les sales d’hospitalització. En els centres d’Atenció Primària, metges i infermeres sovint treballen en equip, repartint-se les feines de visitar certs pacients, anar als domicilis, fer el seguiment de malalts crònics, fer educació sanitària i altres funcions fixades conjuntament en cada equip, dirigit per un metge o una metgessa. Aquesta distribució de les feines de metges i infermeres canviarà si prosperen determinades iniciatives, que semblen tenir el beneplàcit de les autoritats sanitàries, que tracten de modificar els perfils competencials de les infermeres atribuint-los funcions que són exclusives dels metges. En un país organitzat no haurien d’imposar-se mesures d’aquest tipus sense un debat seriós, entre professionals

dels dos sectors, en cas que se n’hagués justificat la necessitat. Això no és el que passa ara. Ni s’ha justificat que les infermeres visitin i receptin, ni hi ha cap debat en aquesta direcció, sinó que el que hi ha són projectes de reforma de l’Atenció Primària, impulsats des de l’Administració, que pretenen que les infermeres visitin, diagnostiquin, i prescriguin medicaments. Aquest projecte va en paral·lel a la política que estan duent a terme les elits de la infermeria a Espanya per augmentar la categoria social de la professió, objectiu perfectament lloable, si no s’orientés a envair espais propis de la medicina. Infermeria deixarà de ser una diplomatura i passarà pròximament a ser una llicenciatura, el que exigirà un període més llarg d’aprenentatge. S’allargarà el període d’estudis ensenyant matèries mèdiques o d’infermeria? Ningú ha parlat de com competiran en el futur les infermeres diplomades i les infermeres llicenciades per cobrir les places vacants del sistema sanitari públic? Tindran el mateix salari?, i les mateixes responsabilitats? Algú ha preguntat als ciutadans si estan d’acord que quan vagin al metge els visiti una infermera en lloc del metge? Si es creu que les coses no anaven prou bé en el treball que fan metges i infermeres en els centres de salut, que es digui clarament i es tracti de resoldre els aspectes que no van bé donant més autonomia als equips assistencials perquè s’organitzin. Em costa de creure que es millorin els serveis sanitaris donant a les infermeres, o a algunes d’elles, funcions i competències pròpies dels metges. P Article publicat a La Vanguardia el 7 d’agost de 2009

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

3


informació col·legial

sumari informació col·legial

Opinió i anàlisi

3

Tres anys de Consell de la Professió Mèdica de Catalunya Píndola de l’endemà

7

5

El Col·legi de Metges dóna a conèixer el seu Programa de Protecció Social

8 10

Entrevista a Antoni Calvo, gerent del Programa de Protecció Social del COMB Debat sobre l’autonomia professional i lideratge en la jornada d’estiu de la professió mèdica

14

El Col·legi lliura els Premis a l’Excel·lència Professional 2009 Acte de presentació del monogràfic de la revista Gimbernat sobre “Medicina, Guerra Civil i dictadura”

16

18 20 21

Les repercussions del Pla Bolonya en la professió mèdica Cal comptar amb el consentiment del pacient per

comunicar les seves dades a les entitats asseguradores?

El COMB crea una plataforma comuna per als metges interessats en projectes de cooperació

21

El Col·legi de Metges celebra un acte de benvinguda als nous col·legiats MIR Activitat col·legial Revista de premsa

23 24

Documents de Posició del COMB: La pandèmia de grip AH1N1 El president del COMB inaugura l’exposició “Dr. Pere Gabarró (1899-1980), en homenatge”

22

27

28

Simposi als Medijocs 2009 sobre el treball dels metges de medicina de l’esport en l’Olimpíada de Pequín

30 42

Els Concursos Artístics per a Metges celebren la novena edició La vila de Llardecans homenatja Hèlios Pardell Novetats legislatives sanitàries Delegacions i seccions col·legials

49 50 57

48

En record de Javier Fusté de Nicolau

60 61 63

Consultori Terminològic Congressos i cursos Petits anuncis

Museu d’Història de la Medicina de Catalunya informació econòmica

Editorial àrea econòmica

69

33

Conferència al COMB sobre la situació dels mercats i oportunitats d’inversió La Secció de Metges Jubilats ha visitat els fiords noruecs Comentari borsari 4 Servei Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009 2009 d’Informació Col·legial. Juny-Octubre

39

35

33


informació col·legial

P El Consell de la Professió ha elaborat excel·lents documents, però s’han explicat i debatut poc en el si de la col·legiació i entre els gestors de les institucions sanitàries, i les seves conclusions encara no s’han posat en marxa i, per tant, no han arribat canvis als Centres d’Atenció Primària i als Hospitals.

Tres anys de Consell de la Professió Mèdica de Catalunya

A

quest mes de juliol es van complir tres anys de vida del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya, creat per la consellera de Salut, Dra. Marina Geli, mitjançant l’Ordre SLT 349/2006. El Consell es va crear, en bona part, com una resposta a la vaga de metges que va tenir lloc la primavera de 2006 impulsada pel sindicat Metges de Catalunya. El Consell va néixer amb l’objectiu de facilitar un fòrum de reflexió i debat entre metges i Administració sanitària. D’aquesta manera, els metges podrien canalitzar propostes sorgides des de la professió, i l’Administració podria captar de primera mà l’opinió dels professionals davant la política sanitària que ella desenvolupa. La composició del Consell de la Professió Mèdica hauria de permetre ambdós objectius, ja que hi estarien representats càrrecs de l’Administració sanitària, membres elegits pels sindicats, Metges de Catalunya, UGT i CCOO, membres electes de les Juntes de les organitzacions professionals: Col·legis de Metges, Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, i representants de les patronals sanitàries, Unió Catalana d’Hospitals i Consorci Sanitari de Catalunya, així com de l’Associació de Clíniques Privades, i també algunes persones de lliure designació per part de la consellera. Per a un millor funcionament es van constituir al si del Consell dues comissions, una d’Ordenació de la Professió, presidida pel president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, i una altra sobre l’Exercici de la Professió, presidida pel secretari general del sindicat Metges de Catalunya. En cada una d’elles es van integrar metges representants dels col·legis de metges, dels sindicats i de les patronals. Els informes elaborats per aquestes comissions haurien d’exposar-se davant del Plenari del Consell de la Professió

perquè l’aprovés, un cop s’havia arribat al consens en el si de la comissió que l’havia elaborat. Una particularitat interessant del funcionament del Consell de la Professió és que l’Administració no té representació majoritària ni en el ple ni en cada una de les Comissions i que l’aprovació de qualsevol proposta ha de fer-se per consens dels assistents. Fins al moment d’escriure aquesta nota, per part de la Comissió d’Ordenació de la Professió s’han presentat els següents informes davant del Ple del Consell: – La necessitat de metges en el sistema sanitari català. Causes i solucions (30-12-2006) – La participació dels metges en la gestió dels centres sanitaris (17-10-2007) – Participació dels metges en els òrgans de govern (17-03-2008) – Les relacions entre centres hospitalaris per afavorir el manteniment i la millora de la competència dels seus professionals (19-11-2008) I la Comissió de l’Exercici Professional ha estat treballant en un projecte sobre: La retribució dels metges en el Sistema sanitari català. Tots aquests informes han estat aprovats en el Plenari del Consell, i està pendent de presentar-se els pròxims dies un informe sobre la relació entre metges d’atenció primària i metges d’hospital. L’hora de la reflexió Després de tres anys de funcionament arriba l’hora de la reflexió. Per a què ha servit el Consell de la Professió? En què ha fallat? Hem de mantenir-lo o és preferible enterrar-lo per inoperant? Cada una d’aquestes preguntes podrà ser contestada de manera molt desigual pels diferents components del Plenari, en funció de l’organització que representa, però també en funció de les seves expectatives personals. A mi personalment em sembla que el Con-

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

5

V

Debat sobre la professió


informació col·legial

Servei d’INFORMACIÓ Núm. 127 COL·LEGIAL Juny-Octubre 2009 Edita COL·LEGI OFICIAL DE METGES

DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47, 1a. planta. 08017 Barcelona Tel. 935 678 888. Fax 935 678 899 e-mail col.metges@comb.es publicacions@comb.es http://www.comb.cat Junta Miquel Bruguera i Cortada de Govern President

Consell Miquel Bruguera, Miquel Vilardell, editorial Ricard Gutiérrez, Jaume Padrós,

Jaume Roigé, Jaume Sellarés Coordinador Jordi Pons del SIC Redacció Aitor Mora Correcció Esther Roig Fotografia Isabel Calaf i arxiu Disseny Pilar Villuendas i gràfic Josep Ramon Gómez Impressió i Jordi García. Tesys Ind. Grá. S.A. publicitat Tel. 937 206 211 Dipòsit legal B. 14.998-88

6

Miquel Bruguera, Marina Geli i Patricio Martínez, amb la resta de membres del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya. Foto: Rafael Martínez Marín, cedida per Diario Médico.

V

Miquel Vilardell i Tarrés Vicepresident primer Ricard Gutiérrez i Martí Vicepresident segon Jaume Padrós i Selma Secretari Jaume Roigé i Sole Tresorer-comptador Jaume Sellarés i Sallas Vicesecretari Ramon Pujol i Farriols Vocal 1r. Pilar Arrizabalaga Clemente Vocal 2n. Francesc Ferrer i Ruscalleda Vocal 3r. Leonor Ancochea i Serraïma Vocal 4t. Àngels Martos i Rodríguez Vocal 5è. Josep Manuel Picas i Vidal Vocal 6è. Rosa Maria Boyé de la Presa Vocal 7è. Ramon Torné i Escasany Vocal 8è. Gustavo Tolchinsky Wiesen Vocal 9è. Joaquim Camps i Domènech Vocal suplent de la junta Xavier de las Cuevas Bou Vocal suplent de vocalies Xavier Blancafort Sansó Vocal suplent de vocalies Núria Martínez León Vocal suplent de vocalies Mercè Botinas Martí Vocal suplent

sell de la Professió ha elaborat excel·lents documents, però s’han explicat i debatut poc en el si de la col·legiació i entre els gestors de les institucions sanitàries, i les seves conclusions encara no s’han posat en marxa i, per tant, no han arribat canvis als Centres d’Atenció Primària i als Hospitals. El Consell ha servit per fer una reflexió sobre problemes que afecten molt directament la pràctica de la professió, com la falta de metges, la necessitat de canvis en el sistema de retribucions, la participació dels metges en la gestió i govern de les institucions, les relacions entre metges de diferents hospitals i la dels metges d’Atenció Primària amb l’hospital. Es fan en aquests informes un conjunt de recomanacions que sorgeixen dels professionals i que els membres de l’Administració que participen en el Consell de la Professió han aprovat. Comdeiaanteriorment,desgraciadament aquestes reflexions i aquestes recomanacions no han tingut difusió i no han estat conegudes per la professió, pel que no han pogut ser objecte de debat. Debat en el si de la professió En les primeres reunions del Consell no es va tractat quina hauria de ser la projecció dels acords del Plenari i com es faria aquesta projecció, i per això no s’ha planificat i posat en marxa. Aquest és, al meu parer, la gran equivocació del Consell, error que crec remeiable si ara s’inicia una campanya de comunicació per captar el major nombre possible d’opinions dels metges assistencials i iniciar un debat en el si de la

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

professió. Aquesta campanya s’ha dissenyat ja, amb l’aprovació de la consellera de Salut, i permetrà comprovar si el treball realitzat sintonitza amb els criteris de la majoria dels professionals del nostre sistema sanitari, i tindrem força moral per exigir la introducció de canvis en el sistema. Tots els membres del Consell hem intentat aportar idees i opinions, i reflectir el que creiem que pensen, senten i desitgen els nostres col·legues com a solució als problemes de la professió. De saber si ho hem aconseguit depèn la nostra continuïtat en el Consell. Tinc la convicció que els informes elaborats són bons i contenen propostes que permetrien fer millorar la pràctica de la nostra professió, així com la forma del treball dels metges, i guanyar autonomia professional i més protagonisme en la presa de decisions que afecten la relació metge-malalt. Hem de dirigirnos als metges i confio que en fer-ho rebem un feedback que doni un potencial favorable al treball del Consell de la Professió i a través d’aquest coneixement els metges puguin assumir més lideratge en la presa de decisions relacionades amb el Sistema Sanitari. P

Miquel Bruguera, president del Col·legi de Metges de Barcelona


informació col·legial

Tribuna d’opinió

Píndola de l’endemà

L Jaume Padrós, secretari del Col·legi de Metges de Barcelona

P Per tractar-se d’un fàrmac, i d’acord amb la llei del Medicament, la píndola ha de ser prescrita mitjançant recepta, i correspon als metges aquesta responsabilitat.

a mesura anunciada per les ministres de Sanitat i d’Igualtat és una iniciativa que ha generat un cert desconcert, no tan sols per la forma i el fons, sinó també per l’oportunitat, en tant que no sembla que existeixi en l’actualitat una demanda sanitària o social que la justifiqui. La proposta s’ha realitzat sense consensuar-la amb els sectors professionals i les comunitats autònomes. Ignorem què passa a la resta de les autonomies, però en el cas de Catalunya l’accés a la píndola de l’endemà està garantit gràcies a les mesures que va impulsar el Departament de Salut el 2004, en tant que tots els centres d’urgència de Catalunya han pogut prescriure el fàrmac gratuïtament a les dones que ho han necessitat. La píndola de l’endemà és un bon mètode anticonceptiu, però el seu ús hauria de ser excepcional i de segon nivell d’indicació. La seva utilització en aquestes circumstàncies no té pràcticament riscos per a la salut. Però la seva freqüentació podria provocar conseqüències negatives. Col·locarla com a eix en la prevenció dels embarassos no desitjats contribueix a distorsionar els missatges sobre la població diana, ja que desplaça el preservatiu com a primer mètode instrumental de prevenció, igualment eficaç, més innocu i, a diferència de la píndola, útil en la prevenció de les malalties de transmissió sexual. Per tractar-se d’un fàrmac, i d’acord amb la llei del Medicament, la píndola ha de ser prescrita mitjançant recepta, i correspon als metges aquesta responsabilitat. En un país on els nivells d’autoprescripció són dels més alts del nostre entorn, la dispensació lliure de la píndola apareix com una nova contradicció. Més encara quan, si s’aplica aquesta mesura, s’abandonarà la prescripció per part del professional, que pot contextualitzar-la amb orientació i consells i es traslladarà a una lliure dispensació que presumiblement anirà, en la majoria dels

casos, a càrrec d’un oficial de farmàcia. Fins i tot si es tractés de superar la suposada barrera d’accessibilitat que suposa no haver d’anar d’urgències a un centre de salut (nova contradicció) i sí a una dispensació ràpida per part d’una oficina de farmàcia, la realitat és que amb la mesura proposada apareixerà una nova barrera, aquesta sí que real i objectiva per a la població jove, l’econòmica. Coincideixo en la preocupació i en l’objectiu d’evitar embarassos no desitjats. Però alguns estudis indiquen que qualsevol mesura instrumental que l’aïlli d’altres mesures informatives i formatives a l’àmbit de l’educació sanitària, sexual i psicoafectiva resulta estadísticament ineficaç, en tant que l’índex d’embarassos no desitjats, lluny de disminuir, s’incrementa. Per finalitzar, crec que s’ha de lamentar que en la mesura anunciada s’inclogui de manera precipitada l’accés sense límits d’edat del menor al marge dels pares, sense més matisos. Introduir aquest aspecte sense tenir en compte el debat professional, ètic i legal que s’està produint al nostre país és una frivolitat. P Article publicat a La Vanguardia el 10 de maig de 2009

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

7


informació col·legial

El Col·legi de Metges de Barcelona va acollir, el passat setembre, una jornada sobre noves tecnologies per a la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a la dependència en la qual la institució col·legial va exposar el disseny, les característiques i els objectius del seu Programa de Protecció Social. Diversos professionals i institucions de referència en el sector de l’atenció a persones en situació de dependència van exposar, en el decurs de la jornada, les seves experiències i les possibilitats tecnològiques presents i futures per actuar en aquest camp.

8

Jornada sobre noves tecnologies per a la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a la dependència

El Col·legi de Metges dóna a conèixer el seu Programa de Protecció Social

D’esquerra a dreta: Nolasc Acarín, president de Mutual Mèdica, i Miquel Vilardell, vicepresident del COMB, en la presentació de la jornada.

“É

s el COMB on s’han de presentar avenços científics tant dins el camp de la farmacologia com en el de la tecnologia aplicada al pacient?” Amb aquesta pregunta va obrir Miquel Vilardell, vicepresident del COMB, la jornada sobre noves tecnologies per a la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a la dependència. Vilardell va respondre a la seva pròpia pregunta afirmant que “si la funció del Col·legi és la de vetllar per la qualitat de l’acte mèdic, jornades com aquestes les ha d’organitzar el COMB”. “Si vull tenir qualitat en l’acte mèdic, a part d’unes condicions de treball idònies, de complir uns protocols i unes guies de practica clínica i d’una ètica correcta, en cada moment, cal que posi a l’abast totes les tecnologies que puguin millorar la qualitat de vida de les nostres persones”, va afegir el vicepresident del COMB en la presentació de la jornada. Les sessions sobre noves tecnologies per a la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a la dependència va ser presentada per Miquel Vilardell, Nolasc Acarín, president de Mutual Mèdica, i Arturo Míguez, director de l’Àrea Sanitària de MUTUAM. També

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

van participar-hi: Antoni Calvo, director del Programa de Protecció Social del COMB, qui va explicar com s’aborda l’atenció a persones en situació de dependència des del Programa de Protecció Social del COMB; Philippe Fraise, de la Universitat de Montpeller, qui va pronunciar la conferència magistral sobre les possibilitats de la robòtica en l’atenció a les persones en situació de dependència i discapacitat, i Jaume Aubia, conseller delegat del COMB, que va exposar en la cloenda de l’acte com s’ha incorporat la innovació tecnològica en l’agenda del COMB. La sessió es va organitzar en dues taules rodones: La primera taula, moderada per Jaume Padrós, secretari del COMB, va fer un contrast d’experiències d’institucions de referència, en la qual van intervenir Josep Maria Ramírez, director de l’Institut Guttmann; Lluís Tàrraga, director de la Fundació ACE. Institut Català de Neurociències Aplicades, i Jordi Bertran, director de Dependència de l’Agrupació Mútua. La segona taula moderada per Josep de Martí, director d’Inforesidencias.com, va tractar les aplicacions

V

Programa de protecció social


informació col·legial

1

2

4

3

1. D’esquerra a dreta: Lluís Tárraga, director de la Fundació ACE. Institut Català de Neurociències Aplicades; Jaume Padrós, secretari del COMB, i Jordi Bertran, director de Dependència. Agrupació Mútua, en la taula rodona sobre contrast d’experiències. 2. Antoni Calvo, director del Programa de Protecció Social del COMB; Jaume Aubia, conseller delegat del COMB, i Josep de Martí, director d’Inforesidencias.com, en l’acte de cloenda de la jornada. 3. Josep M. Camós, Gracare. Mobilització i equipament; Josep de Martí i Ricard Moragas, director del Màster en Gerontologia Social de la Universitat de Barcelona i director del Grup d’Investigació de l’Envelliment de la UB, en la taula sobre aplicacions actuals i tendències futures. 4. Centre de Vida Independent que va ser visitat en finalitzar la jornada. 5. Sala d’actes del COMB durant la sessió sobre Noves Tecnologies per a la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a la dependència.

V

actuals i les tendències futures, en la qual van participar Ricard Moragas, director del Màster en Gerontologia Social de la Universitat de Barcelona i director del Grup d’Investigació de l’Envelliment de la UB; Israel Serrano, geolocalització i control d’errants GEMA, i Josep M. Camós, Gracare. Mobilització i equipament. En finalitzar l’acte es va fer una visita al Centre de Vida Independent. Miquel Vilardell va dir que “aquest centre té com a objectiu principal fomentar i afavorir la millora de l’autonomia de les persones dependents o discapacitades, mitjançant l’ús de les ajudes tècniques i les noves tecnologies i, en aquest sentit, és un centre innovador”.

5

El vicepresident del COMB, en donar pas a la intervenció d’Antoni Calvo sobre el Programa de Protecció Social del COMB, va remarcar que “de les moltes coses bones que ha fet la Junta de Govern encapçalada per Miquel Bruguera, president del COMB, n’hi ha dues que són cabdals, una és el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt que, amb la confidencialitat que requereix, ha ajudat molts professionals sanitaris a reincorporar-se a la seva activitat”. Per Vilardell el segon Programa que s’ha encetat i que considera que és molt important és el Programa de Protecció Social. “Amb aquest Programa ens vam posar com a objectiu fer palès als nostres professionals que estan malament que neces-

siten ajuda, posar aquesta problemàtica sobre la taula i a partir d’aquí fer prevenció”, va dir Vilardell. Antoni Calvo, en la seva intervenció, va ressaltar que el Col·legi “vol aprofitar aquesta jornada per donar a conèixer el Programa de Protecció Social el qual té una idea bàsica, que és atendre els metges i metgesses i els seus familiars en situació de dependència i discapacitat”, però també, va afegir Calvo, “dins el que seria una visió més àmplia del benestar i l’atenció social, donar resposta a situacions, ja no solament vinculades a la dependència o discapacitat, sinó a la conciliació de la vida familiar i l’activitat professional i, també, a activitats preventives”. P

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

9


informació col·legial

Entrevista a Antoni Calvo, gerent del Programa de Protecció Social del COMB, en el qual explica els nous ajuts que s’ofereixen als col·legiats i als seus familiars i ressalta que l’oferta s’amplia a un major nombre d’àmbits, més enllà de les necessitats de dependència. A continuació, reproduïm l’entrevista feta per la redacció de comb.cat; els vídeos de l’entrevista es poden veure íntegrament a la següent adreça: http://www.combtv.cat

Q

uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu uina és la tasca del Servei de Protecció Social del COMB? Antoni Calvo. – És fonamentalment intentar promoure la qualitat de vida i el benestar dels metges i metgesses del Col·legi i també dels seus familiars, sobretot en aquells que estan en situacions en les quals han perdut o tenen risc de perdre autonomia personal. Metges i metgesses que tenen una edat important i que comencen a tenir algunes dificultats. Tot i que també en persones de més de seixantacinc anys en situacions difícils i també persones dintre del col·lectiu COMB amb dificultats econòmiques. Fonamentalment, això també vol dir conèixer quines són les seves necessitats socials en tot moment. Per tant, tenim una mena d’observatori per saber què passa en la població d’aquest col·legi. 10

Antoni Calvo, gerent del Programa de Protecció Social del COMB:

“Volem donar resposta a necessitats concretes i aplicar criteris de justícia social”

Quins són els serveis que es donen? A.C. – El que nosaltres anomenem la sociologia de la professió mèdica ha anat variant i hi ha tres elements que justifiquen la posada en marxa del Programa de Protecció Social. Per una banda, el que anomenem l’envelliment de la població mèdica en paral·lel amb la població en general; en segon lloc, el que també podríem anomenar el procés de feminització de la població mèdica: cada vegada hi ha més dones metgesses en la professió. Una dada de referència és que aproximadament el 80% dels estudiants de medicina són dones, és a dir, que el futur de la professió és de les dones. Les dones presenten un perfil en l’exercici de la professió una mica diferent, amb una tendència a ser professionals assalariades i també amb un interès bastant

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

gran, segons les dades que tenim, per poder fer altres funcions a la seva vida, entre les quals està fer de mare, fer de parella i, per tant, ocupar-se d’altres tasques. Aquí és on apareix la necessitat de no perdre de vista tot el que fa referència a la conciliació de la vida familiar i l’activitat professional. Hi ha un tercer element, que també és important i prou significatiu, la incorporació al territori COMB de metges d’origen estranger, que també genera noves necessitats socials. Aquest panorama és el que va fer que la Junta d’aquest Col·legi determinés posar en marxa una iniciativa com aquesta. Recentment s’ha ampliat el ventall d’ajuts. Quines són les novetats? A.C. – Al final del tercer trimestre del 2008 vàrem fer el que podríem anome-

V

Entrevista a comb.cat


informació col·legial

un suport econòmic, no el pagament total, però sí per fer menys feixuc aquest cost. Un altra iniciativa és el taller de memòria que es diu «Activem-nos». A partir de setembre començarem diferents tallers de memòria adreçats a persones que encara no tinguin un problema de memòria important. És un plantejament preventiu amb gent a partir de 65-70 anys, per poder estimular a partir de diferents activitats que mantinguin una memòria viva i activa. Altres coses que també estem fent en aquests moments és tot el que fa referència a l’adaptació de la llar per evitar barreres arquitectòniques, donar suports per a tot el que són ajudes tècniques, diferents aparells, domòtica. A banda d’això, pel que fa a l’eix de conciliació de la vida familiar i l’activitat professional hi ha una ajuda que crec que és molt important, tenint en compte les dades dels estudis que abans esmentava: donar suport econòmic a les famílies nombroses o amb fills discapacitats assumint part del cost de la llar d’infants.

Són ajuts enfocats a les necessitats puntuals dels col·legiats i familiars dels col·legiats? A.C. – Volem donar resposta a necessitats molt concretes, perquè tenim unes dades molt concretes, i després

volem aplicar criteris de justícia social, per tant vol dir que sempre hem d’intentar ajudar a aquell que més necessitat té. Després el que volem és evitar molta burocràcia i ser molt àgils en la concessió de tots aquests ajuts. Pensem que per desgràcia la població està acostumada a processos molt lents i molt farragosos. Tot això ho volem evitar, la població COMB és una població exigent i volem assumir aquesta exigència com un repte i donar resposta d’una manera més clara. És a dir, necessitats clares i visibles, respostes clares i ràpides. Qui es pot beneficiar d’aquests ajuts i de quina manera es pot adreçar al Servei? A.C. – Des d’un principi vam definir el que anomenem la població COMB. Aquest és un programa que no està exclusivament adreçat als metges, va dirigit als metges i a les seves famílies. No és un programa que tingui un caire estrictament assistencialista, no va dirigit a la gent que està molt malament, va adreçat a tothom. Tampoc és un programa per a gent gran, malgrat que un dels eixos de la nostra acció és atendre els metges i familiars grans. Tothom que es vulgui adreçar al programa ho pot fer venint directament al COMB . El que jo sempre recomano és que faci un primer contacte telefònic per concertar una entrevista amb les treballadores soci-

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

11

V

V

nar en terminologia mèdica una radiografia que consistia a fer dos estudis per conèixer la situació de necessitats socials dels metges i dels seus familiars. Els resultats d’aquests estudis han fet que posem en marxa alguns dels nous ajuts i prestacions econòmiques, com per exemple donar un major suport a les persones que cuiden persones amb dependència, ja no la persona que té una situació de dependència, sinó aquell familiar que ha decidit ser el cuidador principal. Vàrem obtenir una dada prou significativa en aquests estudis: que al voltant d’un 67% de nuclis COMB tenen un familiar principal al qual cuiden. Sabem el que implica la tasca de cuidar una persona amb dependència, i vam decidir posar en marxa una iniciativa que anomenem «Respir per al cuidador» que significa oferir la possibilitat que o bé la persona en dependència estigui 30 dies en una residència especialitzada perquè el cuidador pugui descansar i nosaltres assumim el cost d’aquesta estada de 30 dies, o bé que aquesta persona pugui rebre al seu propi domicili el suport d’un cuidador professional perquè el cuidador familiar pugui descansar. Un altra de les noves iniciatives és la que té a veure amb el procés molt mecànic i diari de llevar i allitar una persona. Moltes famílies amb les quals hem parlat i també professionals que tenen gent gran i gent amb dependència ens diuen que el matí i el vespre són moments molt puntuals, però que requereixen un suport addicional. En aquest sentit, hem posat en marxa un servei d’atenció domiciliaria per a persones amb nivells de dependència alt i sever perquè puguin rebre aquest servei durant l’any unes hores en concret. Una altra iniciativa nova és la de crear tot un suport econòmic per poder assumir el cost del transport adaptat, a Barcelona i a rodalia hi ha bastants centres de dia per atendre persones amb dependència, però molts no estan plens i una de les raons és que el cost del desplaçament del domicili al centre de dia sovint no l’assumeixen les Administracions públiques, i si l’ha d’assumir el particular el cost és bastant alt. Per això hem posat en marxa


informació col·legial

Quins requisits ha de complir una persona per demanar un ajut? A.C. – Qualsevol persona que pensi que té alguna dificultat en la vessant personal o familiar s’hi pot adreçar. Volem que la visió sigui molt àmplia, molt laxa, molt oberta. El que pretenem és que hi hagi una valoració per part de la treballadora social davant de les dificultats que se’ns plantegen i això significa que hi hagi un diagnòstic de la situació. Això les treballadores socials ho fan a través d’un gran coneixement del que és la professió mèdica i per això són capaces de fer un acolliment molt directe, molt personalitzat de les necessitats de les persones, fins i tot desplaçant-se al domicili per veure i observar què és el que millor li pot anar en cada cas. Això significa fer una valoració diagnòstica des del punt de vista social, fer una proposta i un pla de treball individualitzat. Aquesta és la millor manera de plantejar les coses. Altra cosa és que si hi ha algú coneixedor d’alguns ajuts socials o prestacions econòmiques concretes que nosaltres anem anunciant al web, quan entren ja veuen quins són els requeriments, aporten la documentació –aquí evidentment no fa falta valoració social per a moltes d’aquestes prestacions– i automàticament donem la resposta en quinze dies. Quant temps sol passar des que comença aquest procés fins que s’acaba? A.C. – Jo distingiria quan ha d’intervenir la treballadora social perquè no estem davant d’una sol·licitud d’un ajut en concret i dependrà de la complexitat del cas. Una valoració diagnòstica des del punt de vista social pot durar entre dues entrevistes i potser s’ha d’afegir una valoració en el domicili i a partir d’aquí hi ha l’infor12

me social amb tota una proposta de treball de caràcter individualitzat que pot incorporar alguns ajuts socials propis del programa de protecció social i fins i tot és molt important deixar constància, assessorar nosaltres els usuaris per fer gestions per sol·licitar ajuts o valoracions a les Administracions públiques. Una de les coses en les quals estem fent molt èmfasi és que si bé les prestacions i els ajuts que donem en el Programa de Protecció Social del COMB són complementaris als de les Administracions públiques, això no vol dir que es descuidi el dret que té el ciutadà, sigui metge o no sigui metge, a fer una sol·licitud de valoració del grau de dependència o fer una sol·licitud del grau de discapacitat que és a vegades un tema molt desconegut, molt feixuc i molt gris per la gent. Intentem fer una tasca que podríem anomenar de gestoria social. Hi ha incompatibilitats amb altres ajuts, com el reconeixement del grau de dependència? A.C. – No, no n’hi ha cap, d’incompatibilitat. Pensem que els col·legiats, a traves del pagament de la seva quota col·legial, estan adquirint una sèrie d’avantatges per accedir a prestacions i nosaltres els hi volem garantir, al marge del dret que tenen com a ciutadans respecte a les Administracions públiques. Quan es demana un ajut, què cal fer tant si s’accepta la petició com si no es concedeix? A.C. – Intentem resoldre cada una de les sol·licituds. Quan la resolució és positiva, comuniquem d’entrada per telèfon a traves de les treballadores socials que se li ha concedit l’ajut, i a partir d’aquí rep una carta a on li confirmen. Quan resolem negativament, argumentem per què hem resolt negativament i aleshores ho fem també per escrit i donem la possibilitat a la persona sol·licitant que reculli la informació que ens va donar. En tot cas, sempre donem uns arguments clars. Aquest plantejament de transparència i d’agilitat és fonamental.

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

També haig de dir que m’he trobat amb la grata sorpresa, treballant amb el col·lectiu mèdic, que la gent que intueix que no ha de demanar res perquè ja té mitjans per solucionar el seu problema ja no ho demana. Estem resolent negativament molt poques sol·licituds, la majoria de gent entén perfectament què li estem oferint, entén quan ha de demanar i, per tant, el que estem fent és donar ajut a aquell que realment ho necessita. Molta gent, més que demanar ajuts concrets el que vol és que un expert, una treballadora social, el rebi, s’assegui amb ell, valori la situació, l’orienti, l’assessori i li faci veure quina és la millor opció. Quina és la relació que teniu amb la Fundació Patronato de Huérfanos de Médicos Príncipe de Asturias? A.C. – La tradició d’autoprotecció de la professió mèdica és molt llarga, abans de la creació fa dos anys del Programa de Protecció Social, ja existien les prestacions educacionals i assistencials de la Fundació Patronato de Huérfanos de Médicos Príncipe de Asturias, que és una fundació adscrita a l’Organización Medica Colegial i, per tant, vol abastar tots els col·legis provincials d’Espanya. Lògicament el que fa aquest col·legi, com els altres col·legis provincials, és ser gestor de les prestacions del Patronato i el que nosaltres fem, en aquests moments, és integrar-les dintre de la nostra oferta com a Col·legi. Davant de les sol·licituds el COMB les recull, les gestiona, les tramita i també fa el pagament a aquelles persones a qui pertoca rebre aquest tipus de prestació o de servei. D’on surt el pressupost per a aquests ajuts? A.C. – És molt clar. El pressupost surt de les aportacions que fan tots els col·legiats en el pagament de la seva quota col·legial. Per tant, ha de quedar clar que d’aquí ve el nostre compromís, dintre del Programa de Protecció Social amb la professió de donar els millors serveis i la millor qualitat possible. Això ho podem fer també a través dels dife-

V

V

als, que són, al meu parer, la pedra angular del Programa de Protecció Social. Altres maneres d’accedir a la informació és a traves del web del mateix programa, accessible entrant al web col·legial comb.cat.


informació col·legial

V

rents convenis de col·laboració que ha signat el Col·legi amb entitats proveïdores de serveis de prestigi i de forta implantació no tan sols a Catalunya sinó a la resta de l’Estat. Això ens permet en aquests moments posar a l’abast de la col·legiació places residencials de gent gran, centres de dia, serveis d’atenció domiciliària, serveis de teleassistència. Amb uns ni-

vells de qualitat molt importants i a uns preus per sota dels preus de mercat. Alguns comentaris finals? A.C. – En aquests moments ens hem plantejat com a repte 2009- 2010 donar a conèixer molt més i millor el Programa de Protecció Social a tots els metges i metgesses i als seus familiars.

Estem preparant un pla de comunicació que ens interessa que arribi a tothom, sobretot a una franja d’edat de metges i metgesses que potser fins ara han tingut la percepció que el Col·legi no els podia oferir gaires coses més. És al col·lectiu en actiu que està per sota dels cinquanta anys al que volem donar a conèixer el programa amb tots els seus serveis i prestacions. P

Ajuts socials i econòmics del COMB El COMB vetlla per la millora de les condicions de vida dels col·legiats i familiars directes. A continuació us exposem el cas real d’un col·legiat al qual s’ha pogut ajudar a través del Programa de Protecció Social: “El col·legiat té 91 anys i és solter. Fa 3 mesos va caure i va patir una fractura de fèmur que va requerir una intervenció i rehabilitació. Després de l’operació, va ingressar temporalment en una residència de gent gran per seguir la rehabilitació que li havien prescrit des de l’hospital. El primer contacte amb el Programa de Protecció Social va ser a través de la seva germana, amb la demanda de saber si el col·legiat, que no havia cotitzat mai a la Seguretat Social, tenia dret a tenir la Targeta Sanitària (TSI). A partir de la primera entrevista, la treballadora social del programa va fer una valoració social del cas i un primer diagnòstic per elaborar un pla d’intervenció. Es va fer una visita al col·legiat a la residència per tenir un primer contacte directe amb ell. D’aquesta trobada, van sorgir aleshores, altres demandes, sobretot relacionades amb la seva atenció professional una vegada tornés a casa, és a dir, un possible ajut d’assistència personal, uns ajuts tècnics que li facilitin una major autonomia en les seves activitats de la vida diària, a més, de considerar la conveniència de coordinar-se amb les entitats proveïdores de serveis assistencials col·laboradores del COMB. Ja a casa seva, el col·legiat va sol·licitar al Programa de Protecció Social un servei de fisioteràpia a domicili per poder acabar la rehabilitació que li havien recomanat a la residència. Actualment, el col·legiat es manté a casa seva vivint sol i amb un suport d’atenció domiciliària. Ha finalitzat el procés de rehabilitació i pot continuar fent la mateixa vida que abans de l’accident.” Si vosaltres o algun familiar directe patiu una situació que posi en qüestió la vostra autonomia personal i familiar derivada de situacions vinculades a problemes de salut i/o socials, podeu contactar amb nosaltres de la següent manera: Atenció directa a les oficines del COMB en hores convingudes. Telèfon informatiu: 935 678 894. Correu electrònic: proteccio-social@comb.cat. També podeu obtenir més informació al web http://protecciosocial.comb.cat o a l’opuscle que us adjuntem amb aquesta edició del Servei d’Informació Col·legial.

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

13


informació col·legial

L’onzena edició de la Universitat d'Estiu Ramon Llull a Puigcerdà va acollir, el passat juliol, un debat de la professió mèdica sobre autonomia professional i lideratge, organitzat pel Col·legi de Metges de Barcelona i l’Hospital de Puigcerdà. La jornada va ser presentada per Àngel Maurell, vicepresident de l’Associació Universitària de Cerdanya (AUCer); Enric Subirats, cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Puigcerdà, i per Ramon Pujol, vocal de la Junta del COMB, que van donar pas a les diferents ponències i a la conferència del periodista FrancescMarc Àlvaro sobre “Falten nous lideratges pel canvi?” Miquel Bruguera, president del COMB; Joan Planella, alcalde de Puigcerdà; Francesc Armengol, president d’AUCer, i Esther Giménez-Salinas, rectora de la Universitat Ramon Llull, van cloure l’acte. Les ponències i intervencions de la jornada es poden seguir al web col·legial http:// www.combtv.cat

14

Debat sobre l’autonomia profess en la jornada d’estiu de la profes

L

a Jornada d’estiu de la Professió Mèdica constitueix des de fa uns anys una ocasió en què, amb la necessària distensió, els metges poden abordar en profunditat aquelles qüestions que creuen necessàries, i gaudir alhora d’un espai de trobada lluny de les tensions del dia a dia. Aquesta Jornada és organitzada per l’Hospital de Puigcerdà i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), en el marc de la Universitat d’Estiu a Puigcerdà, que organitza l’Associació Universitària de la Cerdanya (AUCer), amb el suport de la Universitat Ramon Llull i l’Escola La Salle. Aquest any l’Escola d’estiu ha arribat a la seva onzena edició. La Jornada, que es va celebrar el 17 de juliol d’enguany, amb el títol: “Autonomia professional i lideratge”, va contar amb tres taules rodones. En la primera, Com exercir l’autonomia professional en el sistema sanitari públic, moderada per Boi Ruiz, Unió Catalana Hospitals, i la participació de Joan M. Salmeron, Hospital Clínic; Lourdes Alonso, Metges de Catalunya; Xavier Otero, CAP Les Corts BCN, i Nieves Barragán, CAP Vallcarca BCN, varen abordar els diferents reptes que afronten els metges en

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

els diversos centres de treball públics per a l’exercici de la seva autonomia. En la segona taula rodona, De l’exercici de la professió en l’àmbit de les petites i mitjanes poblacions, avantatges i limitacions, moderada per Jordi Boix, Hospital de Puigcerdà, i la participació de Josep Maria Benet, ABS Garraf Rural; Maria Àngels Casals, CAP Torelló; Joan Carretero, CAP Puigcerdà, i Lluís Guerrero, Fundació ALTHAIA de Manresa, varen parlar de la diversitat de les seves experiències en l’exercici de la Medicina fora de l’Àrea Metropolitana. D’entre totes les taules de la Jornada cal destacar també la dedicada a debatre El lideratge dels metges en el sistema sanitari. La taula, moderada pel president del COMB, Miquel Bruguera, va mostrar les dificultats, els processos canviants i la importància de l’exercici del lideratge per part de la professió mèdica. Xavier Corbella, director gerent de l’Hospital de Bellvitge, en la intervenció inicial, va explicar com un seguit de canvis produïts en l’entorn de l’Hospital han suposat un repte i alhora una oportunitat per a nous estils de direcció i lideratge. Aspectes com la conversió en empresa pública de l’ICS, la creació de nous

V

Universitat d’estiu


informació col·legial

ional i lideratge sió mèdica

2

1

V

hospitals en l’entorn proper, o la construcció d’obra nova a l’hospital mateix en són la mostra principal. Tot plegat ha servit per impulsar una gestió més transversal, tant entre els diferents professionals sanitaris, com amb els nous centres, i els equips d’atenció primària de la zona. Albert Ledesma, director del CAP El Remei, de Vic, va sostenir que la laboralització i funcionarització dels metges va ser en el seu moment el gran error que ha fet perdre moltes quotes d’autonomia als professionals mèdics. Això ha suposat que, avui dia, hi hagi una important manca de lideratge i un gran nombre de professionals sense gaire interès per recuperar espais d’autonomia. Tot això es dóna en el marc d’un sistema de salut universalitzat, la qual cosa comporta, a voltes, manca de claredat en la cartera de serveis i excessos per part dels diversos actors del sistema. Ledesma va apuntar també a Administració i sindicats com a responsables de la situació actual, ja que mostren posicions immobilistes i poc favorables als espais de lideratge i autonomia professional. Per la seva banda, Jordi Varela, director gerent de l’Hospital de Sant Pau,

3 1. D’esquerra a dreta: Jordi Varela, Hospital de Sant Pau; Xavier Corbella, Hospital de Bellvitge; Miquel Bruguera, president del COMB; Albert Ledesma, CAP El Remei de Vic, i Miquel Vilardell, vicepresident del COMB, en la taula rodona Lideratge dels metges en sanitat, els canvis necessaris. 2.Sala d’actes del Museu Cerdà durant la celebració de la jornada d’estiu de la professió mèdica. 3. Àngel Maurell, vicepresident d’AUCer; Ramon Pujol, vocal de la Junta del COMB, i Enric Subirats, cap de servei de Medicina Interna de l’Hospital de Puigcerdà, en l’acte de presentació de la jornada.

va assenyalar alguns factors necessaris per a l’èxit en la clinical governance. Després de destacar la importància del lideratge per al bon funcionament de les organitzacions sanitàries, on va dir “s’ha demostrat que les errades són degudes tot sovint a la presència de mals equips directius, la falta de lideratge o les males relacions entre metges i gerents”. Varela va apostar per la presència als hospitals d’una direcció mèdica corporativa amb un important pes específic i amb gran implicació en la feina, Jordi Varela va plantejar finalment el debat sobre la necessitat o no que els directors mèdics deixin l’exercici assistencial i, si és el cas, per quant de temps i quin ha de ser el seu procés de renovació. Miquel Vilardell, vicepresident primer del COMB, en la seva intervenció va

defensar la necessitat que hi hagi lideratge clínic en sanitat. Segons Vilardell “un bon líder haurà de ser alhora un líder clínic, que sàpiga de què es parla, i un gestor clínic, que sàpiga gestionar, que es formi per fer-ho, i que tingui la voluntat de fer-ho.” Miquel Vilardell va destacar també la importància dels valors personals en els líders, com ara l’optimisme, la integritat, la humilitat o la flexibilitat. La jornada es va clausurar amb una conferència de l’escriptor FrancescMarc Àlvaro, que va versar sobre el tema “Calen nous lideratges per al canvi?”, en què el conferenciant va fer una reflexió sobre diversos líders històrics i les seves personalitats, destacant les diferències de perfils i actituds entre mers gestors i veritables líders. Es poden seguir les intervencions de la Jornada a www.combtv.cat. P

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

15


informació col·legial

Acte institucional al Teatre Romea

El Col·legi lliura els Premis a l’Excel·lència Professional 2009

El Teatre Romea va acollir l’acte en el qual el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va lliurar, el passat 26 d’octubre, els Premis a l’Excel·lència Professional 2009 a quaranta-dos metges de Barcelona que, a criteri dels jurats constituïts per metges de reconegut prestigi, han destacat per l’excel·lència i la qualitat en la seva activitat professional.

Marina Geli, consellera de Salut; Miquel Bruguera, president del COMB; Miquel Vilardell i Ricard Gutiérrez, vicepresidents del COMB, i Jaume Padrós, secretari del COMB, van lliurar els guardons de la sisena edició dels Premis a l’Excel·lència Professional. Finalment, un dels guardonats, Xavier Gómez-Batiste, director del centre col·laborador de l’OMS de programes públics de cures pal·liatives (ICO, Departament de Salut), va prendre la paraula en nom dels premiats d’aquest any. L’acte de lliurament dels Premis a l’Excel·lència Professional 2009 ha tingut lloc en el marc del segon centenari del naixement de Charles Darwin. Andreu Segura, metge de salut pública i president de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària, i Joandomènec Ros Aragonés, catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans, pronunciaren sengles conferències sobre la figura de Charles Darwin. A continuació, reproduïm el discurs de Miquel Bruguera en l’acte de lliurament dels Premis a l’Excel·lència Professional 2009.

16

1

Intervenció del president del COMB

Bruguera: “A Catalunya hi ha molts metges que exerceixen guiant-se pels principis ètics de la nostra professió, i que ho fan amb excel·lència”

L’acte que celebrarem aquest vespre té més transcendència que un simple acte de distribució de premis i no s’ha de veure com un acte d’autocomplaença, per dirnos que bons que som, sinó que més aviat s’ha d’interpretar com una oportunitat de manifestar en veu alta la necessitat que la professió mèdica del nostre país, col·lectivament, aspiri a l’excel·lència. Aquesta aspiració està justificada com una forma de tractar de neutralitzar una tendència cap al deteriorament de la professió mèdica que es pot constatar a tot el món occidental, i també al nostre país. Aquest fet pot semblar una paradoxa, perquè ara els metges ho fem millor que mai, des del punt de vista tècnic, ja que tenim més recursos diagnòstics i terapèutics. No obstant això, una part de la professió està insatisfeta, i manté actituds negatives. Malauradament, també hi ha una part de ciutadans que està insatisfeta, perquè creu que els metges hem perdut la calidesa i la disponibilitat que mostraven els companys que ens han precedit. Per acabar-ho d’agreujar, es veuen iniciatives dirigides a la desprofessio-

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

nalització de la medicina, com ho demostra la voluntat política de moltes de les autoritats de l’estat d’acabar amb l’obligatorietat de la col·legiació, fet que ja succeeix en algunes comunitats autònomes, i també l’afavoriment d’estendre a altres professions sanitàries competències que haurien de ser exclusives dels metges, com diagnosticar i prescriure. Aquesta tendència a la desprofessionalització de la medicina només podrà ser combatuda si els metges demostrem el màxim rigor en el compliment de les nostres obligacions com a professionals, és a dir, competència, compliment d’un codi ètic i una conducta guiada pels valors propis de la medicina. Volem manifestar amb un acte com aquest que a Catalunya hi ha molts metges que exerceixen la seva pràctica guiant-se pels principis ètics de la nostra professió, i que ho fan amb excel·lència, esforçant-se per fer-ho millor del que s’espera que ho facin. La paraula excel·lència indica això: una qualitat superior, més gran de la que és habitual. Una característica important dels premis a l’excel·lència del COMB és que

V

Els Premis a l’Excel·lència Professional es concedeixen anualment i són el reconeixement de la professió mèdica als metges que han destacat per una trajectòria exemplar d’exercici de màxima qualitat i per l’enaltiment dels valors que configuren el professionalisme mèdic. Els premis s’atorguen segons diferents àmbits assistencials, recerca biomèdica, educació mèdica i humanitats mèdiques.


informació col·legial

2

5

7

3

6

7

4

V

els jurats, els que escullen els premiats, estan formats per metges de la base. Són companys de feina, que són els que estan en millors condicions de jutjar els seus companys i seleccionar aquells que són referents en el seu lloc de treball del que és una bona pràctica mèdica i fan de mestres dels companys més joves. D’una manera implícita, sense verbalitzar-ho, els jurats premien companys i companyes, les conductes professionals dels quals estan impregnades dels valors de la professió que tots esmentem: altruisme, honestedat, sinceritat, compromís, integritat i competència. Si mirem al voltant nostre, aquests valors no estan en un lloc preferent en l’ordre de prioritats de molts professionals, que prefereixen objectius menys generosos, com guanyar diners, tenir èxit, treballar poc o no assumir responsabilitats. En una època en la qual la professió mèdica no passa els seus millors moments, i en la qual hi ha metges que es declaren cremats, altres desmotivats, o finalment altres se senten emprenyats, fa goig pensar que en un escenari com el del Romea s’hi aplegaran

1. Imatge dels premiats i, en primer terme, d’esquerra a dreta, Miquel Vilardell i Ricard Gutiérrez, vicepresidents del COMB; Marina Geli, consellera de Salut; Andreu Segura, metge de salut pública i president de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària; Joandomènec Ros, catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans; Miquel Bruguera, president del COMB, i Jaume Padrós, secretari del COMB. 2. D’esquerra a dreta: Juan José Ballesteros, Feliu Bella, Francesc Jané, Pedro Enrique López de Castro, Benet Nomdedeu, Marina Geli, Miquel Bruguera, Salvador Salcedo i Antoni Vidaller. 3. Núria Peñalver, Josep Massons, Josep Manuel da Pena, Esther Castell, José Antonio Castillo, Marina Geli, Miquel Bruguera, Gema Amorós i Manuel Borrell. 4. Marina Geli, Jaume Padrós i Xavier GómezBatiste, director del centre col·laborador de l’OMS de programes públics de cures pal·liatives (ICO, Departament de Salut), qui va parlar en nom dels guardonats. 5. Magda Campins, Amparo Arroyo, Gemma Garcia, Joan Martí, Xavier Gómez-Batiste, Marina Geli, Pere Plana, Miquel Vilardell i Antoni San José. 6. Núria Guañabens, Jordi Fontcuberta, Joan Albanell, Mar Tintoré, Marina Geli, Miquel Esquius, Francesc Xavier Bosch, Miquel Vilardell i Antoni Sisó. 7. Antoni Salvà, Jorge Juan Olsina, Marian Lorente, Jaume Guàrdia, Matilde Ezquerra, Marina Geli, Teresa Estrach, Jordi Delàs i Ricard Gutiérrez. 8. Adolf Tobeña, Jaume Torner, un familiar en representació d’Enriqueta Pujades, Josep M. Forcada, Marina Geli, Maria José Bilbao, Manuel M. Escudé, Rogeli Armengol i Ricard Gutiérrez.

d’aquí a una estona un nombre elevat de metges que creuen que la medicina s’ha d’exercir amb dedicació, intensitat, entrega i generositat. Vosaltres, els que heu estat premiats, sou el contrapès de les tendències derrotistes, victimistes i negatives que ens amenacen. Benvolguts companys i companyes premiats, us felicito sincerament, us encoratjo a seguir sent excellents, i us prego que contamineu el vostre entorn amb la vostra excellència. Moltes gràcies per la vostra feina.” P

· Joan Albanell i Mestres · Gema Amorós Ballestero · Rogeli Armengol Millans · Amparo Arroyo Fernández · Juan-José Ballesteros Sampol · Feliu Bella Cueto · Maria José Bilbao Buñuel · Manuel Borrell Muñoz · Francesc Xavier Bosch i José · Magda Campins Martí · Esther Castell Ariño · José Antonio Castillo Vizuete · Jordi Delàs Amat · Manuel M. Escudé Aixelà · Miquel Esquius i Ausió · M. Teresa Estrach Panella · Matilde Ezquerra Lezcano · Jordi Fontcuberta Boj · Josep M. Forcada i Casanovas · Gemma Garcia Parés · Xavier Gómez-Batiste Alentorn · Núria Guañabens Gay · Jaume Guàrdia Massó · Francesc Jané Carrencà · Pedro Enrique López de Castro Alujes · Marian Lorente Gascón · Joan Martí i Ragué · Josep Massons Cirera · Benet Nomdedeu Tobella · Jorge Juan Olsina Kissler · Josep Manuel da Pena i Álvarez · Núria Peñalver Cabré · Pere Plana Almuní · Enriqueta Pujades Beneit · Salvador Salcedo Abizanda · Antoni Salvà Casanovas · Antoni San José Laporte · Antoni Sisó Almirall · Mar Tintoré i Subirana · Adolf Tobeña Pallarés · Jaume Torner Sallès · Antoni Vidaller Palacín

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

17


informació col·legial

Commemoració del COMB

Acte de presentació del monogr revista Gimbernat sobre “Medic i dictadura”

Miquel Bruguera, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), i Jacint Corbella, president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC), van descobrir, el passat 22 de setembre, una placa instal·lada al vestíbul del COMB en homenatge als metges morts violentament durant la Guerra Civil, als exiliats i als represaliats a la postguerra. En la sessió, el COMB i la RAMC van presentar el volum 50 de la revista Gimbernat, en el qual es publica un monogràfic sobre “Medicina, Guerra Civil i dictadura”.

18

L

a presentació del número 50 de la revista Gimbernat va comptar amb la participació de Miquel Bruguera, president del COMB; Jacint Corbella, president de la RAMC; Josep M. Solé i Sabaté, professor d’Història Contemporània de la UAB, que va pronunciar la conferència “Memòria històrica: el fet repressiu als metges catalans” i Lluís Guerrero, president del XV Congrés d’Història de la Medicina Catalana. En la cloenda de l’acte es va descobrir una placa “En memòria dels metges del COMB morts violentament durant la Guerra Civil, dels qui van veure’s forçats a partir cap a l’exili i dels represaliats a la postguerra”. Miquel Bruguera en la presentació de l’acte va dir que “aquest és de fet l’acte de cloenda del XV Congrés d’Història de la Medicina Catalana que es va celebrar a Berga l’any passat i que va posar l’accent sobre els problemes que van relacionar la medicina amb la guerra civil i la dictadura”. Bruguera va afegir que “el número 50 de la revista Gimbernat, dirigida per Jacint Corbella, recull de forma monogràfica les aportacions d’aquest XV Congrés a la ponència sobre La Medicina a la Guerra Civil i l’Exili”.

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

El president del COMB va voler assenyalar que “calia fer alguna cosa més, un record més permanent en relació amb els nostres companys que van perdre la vida, van patir l’exili o van ser represaliats, i ens va semblar que posar una placa al vestíbul del COMB, en un lloc de pas on tothom ho pogués veure, era una forma digna i discreta d’homenatjar aquests metges”. Jacint Corbella va parlar de la revista Gimbernat, que és una publicació de periodicitat semestral editada pel Seminari Pere Mata de les Unitats de Medicina Legal i Laboral i d’Història de la Medicina del Departament de Salut Pública de la Universitat de Barcelona. Corbella va dir que “la revista es va començar a publicar el 1984 i que el seu número 50 és especial per dues raons: pel tema que tracta i per la numeració de la publicació”. Pel seu tema, “molt rellevant”, va afegir Corbella, “aquest número sobrepassa en repercussió a molts altres”. Josep M. Solé i Sabaté, en la seva conferència sobre “Memòria històrica: el fet repressiu als metges catalans”, va destacar el grau d’humanisme en l’acció del Col·legi de Metges de l’època en un context de violència extrema. Segons Solé, “el Col·legi de

V

1


informació col·legial

ràfic de la cina, Guerra Civil

Agenda cultural novembre De l’1 al 15 Exposició de pintura Eugènia Bardina Espai d’exposicions del COMB (accés pel c/ Vilana) Dia 3 Lectura dramatitzada de Don Juan Tenorio Coordinada i dirigida per Jordi Mañer Celebració de la castanyada: castanyes, panellets i vi bo A les 17 hores. Sala d’actes del COMB Dia 5 Conferència “Els inques i els seus orígens: organització social, econòmica i política” A càrrec de Maria Lluïsa Sànchez A les 18 hores. Sala d’actes del COMB Dia 10 Conferències sobre òpera Cicles d’Òperes de Mozart A càrrec de Roger Alier A les 18 hores. Sala d’actes del COMB 2

V

Metges va fer actuacions d’ajut als represaliats o als familiars dels metges afusellats”. Lluís Guerrero va centrar la seva intervenció a explicar els temes que recull el volum 50 de Gimbernat: un llistat ampli dels més de vuitanta metges coneguts que van morir directament per la guerra. També s’estudien les condicions sanitàries i com va afectar la guerra a la medicina catalana, com per exemple les repercussions sanitàries de la batalla del Segre del mes de novembre de 1938, i la incidència que va tenir a institucions com l’Acadèmia de Ciències Mediques, l’Institut Mèdico Farmacèutic, el Col·legi de Metges i la Mutual Mèdica. En finalitzar la sessió, Miquel Bruguera va demanar de fer un acte de recolliment mentre es passaven imatges de molts dels metges morts i exiliats durant el període de la guerra civil. P 1. Jacint Corbella, president de la RAMC, i Miquel Bruguera, president del COMB , en l’acte de descobriment de la placa commemorativa. 2. D’esquerra a dreta: Lluís Guerrero, president del XV Congrés d’Història de la Medicina Catalana; Miquel Bruguera; Jacint Corbella, i Josep M. Solé i Sabaté, professor d’Història Contemporània de la UAB, en la presentació del núm. 50 de la revista Gimbernat.

Dia 16 al 30 Exposició d’olis, gravats, dibuixos i collages J. Tharrats, J. Guinovart, A. Clavé, M. Torner de Semir i altres Espai d’exposicions del COMB (Accés pel C/ Vilana) Dia 17 Conferència Visió crítica de l’Europa del segle XX A càrrec d’Agustí Pons A les 18 hores. Sala d’actes del COMB Dia 24 Concert de Santa Cecília, piano a quatre mans A càrrec de Lilian Vázquez i Carol Ruiz. Obres de Ravel, Falla i Schubert entre altres A les 18 hores. Sala d’actes del COMB

desembre De l’1 al 15 Exposició d’olis M. José Ramis Champín Espai d’exposicions del COMB (accés pel c/ Vilana) Dia 1 Cicle de cinema còmic El cine còmic de sempre, Luces de la ciudad de Charlie Chaplin Presentat i comentat per Pere Martínez López A les 17,30 hores. Sala d’actes del COMB Dia 15 Conferències sobre òpera Cicles d’Òperes de Mozart A càrrec de Roger Alier A les 18 hores. Sala d’actes del COMB Dia 22 Conferència Les figures del pessebre A càrrec de Joan Plaja i Masip A les 18 hores. Sala d’actes del COMB Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

19


informació col·legial

El Centre d’Estudis Col·legials presenta el Programa de Formació 2009-2010 en una jornada de debat

Activitat col·legial

Les repercussions del Pla Bolonya en la professió mèdica

1

El Centre d’Estudis Col·legials (CEC) va presentar el seu programa de formació per al període 2009-2010 en una sessió en què es va debatre sobre les repercussions del Pla Bolonya en la professió mèdica. Per Ramon Pujol, vocal de la Junta del COMB, “el Pla Bolonya serà un pas endavant en el que és la nostra professió”.

1. Ramon Pujol, vocal de la Junta del COMB, lliura els diplomes als alumnes del cursos del CEC 2008-2009. 2. D’esquerra a dreta: Francesc Cardellach, degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona; Mateu Huguet, director de l’Institut d’Estudis de la Salut; Ramon Pujol, i Àlex Ramos, director del Centre d’Estudis Col·legials, en el debat sobre el Pla Bolonya.

20

2

L

a presentació del Programa de Formació del CEC 2009-2010 va ser presidida per Ramon Pujol, vocal de la Junta de Govern del COMB i cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Bellvitge, que va iniciar l’acte en el qual van intervenir: Francesc Cardellach, degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, qui va parlar sobre les repercussions del Pla Bolonya en l’àmbit de la formació de pregrau; i Mateu Huguet, director de l’Institut d’Estudis de la Salut, que va tractar de les repercussions del Pla Bolonya en l’àmbit de la formació especialitzada. Ramon Pujol, així mateix, va abordar les repercussions del Pla Bolonya en l’àmbit de la formació mèdica continuada. En finalitzar el debat Àlex Ramos, director del CEC, va exposar com s’ha configurat el Programa de Formació 2009-2010 i va presentar el lliurament de diplomes als alumnes del curs 2008-2009. Ramon Pujol va destacar en la seva intervenció que “amb la implementació del Pla Bolonya estem davant d’un esdeveniment, que si les coses no es torcen, serà un pas endavant en el que és la nostra professió, la formació dels futurs metges, dels especialistes i en el manteniment de la competència dels mateixos metges”. Pujol va considerar positiva l’aplicació del Pla “pel fet

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

d’aproximar-nos a un espai europeu en el qual es comparteixin experiències”. Finalment, el vocal de la Junta del COMB va destacar que “des del COMB tenim clar que s’ha d’aplicar al màxim el professionalisme, abans que arribin les noves promocions formades ja en el Pla Bolonya”. Àlex Ramos va explicar que “el resultat de la feina de disseny i programació de l’equip pedagògic del CEC, així com de les propostes dels directors dels cursos, està plasmat en el Programa que teniu a les vostres mans”. Ramos va dir que en aquest curs docent “cal remarcar la consolidació de l’Àrea de Màsters i Diplomes de Competència, com una de les àrees amb més potencial, i que en alguns casos, aquests màsters s’organitzen conjuntament amb universitats i entitats de reconegut prestigi del sector corresponent”. El director del CEC, després de donar dades estadístiques sobre el curs passat, va recordar que “per al curs docent 2009-2010, us presentem un Programa de Formació amb preus reduïts per als col·legiats, i reducció de matrícula del 25% per a metges MIR, jubilats i estudiants de medicina; així mateix, hi ha la possibilitat d’obtenir una beca (reducció del preu de la matrícula) per a col·legiats amb situacions específiques”. P


informació col·legial

Assessoria jurídica

L

a necessitat d’informar el pacient provinent de la sanitat privada del tractament de les seves dades de salut, de les finalitats de la recollida i de la identitat i la identificació del responsable del tractament ha estat objecte d’anàlisi per part de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades en diversos dels seus informes, indicant, d’una manera molt clara, que cal fer constar la recepció d’aquesta informació per escrit o bé disposar d’un cartell anunciador que sigui clarament visible per als usuaris. Així, es ratifica el criteri que no cal el consentiment del pacient, però sí la informació al pacient per al tractament de les dades que siguin necessàries per a la prevenció, diagnòstic o tractament mèdic, sempre que aquest sigui efectuat per un professional sanitari subjecte a secret professional. Aquesta excepció al principi general del consentiment es pot fer extensiva, també, a les dades necessàries per a la gestió de ser-

Cal comptar amb el consentiment del pacient per comunicar les seves dades a les entitats asseguradores? Així doncs, i a manca d’un consentiment per escrit per part del pacient, caldrà efectuar una valoració cas per cas de les circumstàncies que envolten aquesta comunicació de les dades i dels actes propis de cada una de les parts implicades, a l’efecte d’identificar la voluntat real dels pacients per marcar els límits de disposició de les seves dades de caràcter personal. Per efectuar aquesta valoració cas per cas i dotar-vos de les eines per incorporar les expressions de voluntat dels pacients, el COMB disposa d’un servei específic de protecció de dades al qual podeu adreçar-vos per a la resolució de qualsevol dubte que us plantegi la vostra pràctica diària. Podeu adreçar-vos personalment a la seu del COMB, al Passeig Bonanova, 47, 5a. pta. o bé al telèfon 935 678 880 (Mireia Mir). També ens podeu escriure a l’adreça electrònica lopd@comb.es P

veis tals com la facturació o la comptabilitat. Aquesta excepció, però, no dóna acollida a la cessió o comunicació d’aquestes dades a terceres persones o entitats que, com les entitats asseguradores o mútues, han de satisfer en mèrits d’un contracte les despeses i honoraris derivats de l’acte mèdic, de manera que caldrà comptar amb un consentiment exprés del pacient per efectuar aquesta comunicació a les entitats asseguradores o mútues de salut. Una recent sentència de l’Audiència Nacional de 9 de juliol de 2009 posa l’accent en la manera com es posa de manifest aquest consentiment exprés per part del pacient i entén que aquest es pot entendre atorgat si és el mateix interessat el que, mitjançant la petició d’una prova diagnòstica posa en coneixement de l’entitat asseguradora una patologia sobre la qual posteriorment un facultatiu emet informe adreçat a aquesta.

Assessoria Jurídica del COMB

Activitat col·legial El COMB crea una plataforma comuna per als metges interessats en projectes de cooperació l Col·legi de Metges de Barcelona va presentar, el passat mes de juny, la recentment creada Secció Col·legial de Metges Cooperadors. En la inauguració de l’acte, Miquel Bruguera, president del COMB, va ressaltar que “davant la tradició en cooperació dels metges de Barcelona, el Col·legi va decidir crear la Secció de Metges Cooperadors per facilitar una plataforma comuna a tots els col·legiats interessats en projectes concrets de cooperació, ja siguin a nivell nacional, internacional, tropicalistes o de medicina internacional”.

A l’acte presidit per Miquel Bruguera van intervenir Xavier de las Cuevas, vocal de la Junta de Govern del COMB; David Minoves, director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de

V

E

D’esquerra a dreta: Manel Corachan, assessor del Centre d’Investigació en Salut Internacional de Barcelona (Cresib); Xavier de las Cuevas, vocal de la Junta de Govern del COMB; Miquel Bruguera, president del COMB, i David Minoves, director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya, en la presentació de la Secció Col·legial de Metges Cooperadors.

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

21


informació col·legial

Activitat col·legial V

Catalunya, i Manel Corachan, assessor del Centre d’Investigació en Salut Internacional de Barcelona (Cresib). Xavier de las Cuevas va començar la seva intervenció explicant què fa el COMB en cooperació i quina ha estat la seva evolució, va explicar les motivacions que han portat a crear la nova secció col·legial. De las Cuevas també va explicar les finalitats i funcions de la Secció Col·legial de Metges Cooperadors i què s’ha de fer per pertànyer a aquesta secció. David Minoves va parlar de la cooperació en temps de crisi i dels efectes de la

recessió econòmica sobre la cooperació. Segons Minoves, “davant la crisi, hi ha el perill que la reacció de la gent sigui proteccionista i que prioritzi les necessitats bàsiques”. Minoves va informar sobre l’opinió de la ciutadania pel que fa a la cooperació, el desenvolupament i la solidaritat internacional, va donar dades sobre els coneixements en matèria de cooperació i va anunciar els gestos que s’han fet per solucionar la crisi i les solucions per al desenvolupament. Manel Corachan va centrar la seva conferència en el pas de la Medicina Tropical a

la Salut Internacional i les implicacions per a la cooperació. Corachan va dir que “cada cop tenim més coneixements de Medicina Tropical i Salut Internacional i augmenta l’interès per aquestes especialitats. També va explicar cap a on va la filosofia del desenvolupament i quina és la formació que han de tenir els cooperants. Finalment, Corachan va donar exemples de com es treballa en cooperació i la distribució de fons disponibles per a la recerca en salut. El contingut íntegre de les intervencions es poden seguir a http:// www.combtv.cat. P

El Col·legi de Metges celebra un acte de benvinguda als nous col·legiats MIR

2

1

E

l Col·legi de Metges de Barcelona va acollir els nous col·legiats que s’inicien en la seva etapa MIR en un acte de benvinguda celebrat el passat mes de maig. En la sessió es va explicar als futurs metges residents com s’organitza el Col·legi i quines prestacions els ofereix. Jaume Padrós, secretari del COMB, va fer la presentació dels ponents i va explicar les particularitats i la funció que té el Col·legi: l’estructura d’aquest i les normes de deontologia, el paper del Col·legi en la defensa del metge i la seva representació davant de tercers, altres funcions en la defensa del rol social i del prestigi del metge. Padrós també va informar sobre els ajuts als metges amb problemes, sobre l’àrea econòmica del COMB, el Grup MED, sobre els Jocs Col·legials Esportius i, finalment, va 22

detallar un estudi demogràfic sobre l’origen dels col·legiats MIR. A l’acte també van participar Miquel Vilardell, vicepresident del COMB, que va parlar sobre la importància de la formació; Gustavo Tolchinsky, president de la Secció Mir, va explicar la seva experiència com a resident i va ressaltar la necessitat de canvi en la Secció MIR del COMB; Núria Casado, resident de Medicina de Família i Comunitària de l’Hospital Municipal de Barcelona, va fer la presentació de la candidatura del seu equip per al relleu de la Secció MIR; Rosa Garcia, cap d’estudis de l’Hospital Trias i Pujol, va parlar del que convé saber quan es comença el MIR, les habilitats que han de tenir els residents i sobre les guàrdies i les urgències. Garcia també va abordar els efectes emocionals i afectius, els hà-

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

1. D’esquerra a dreta: Rosa Garcia, cap d’estudis de l’Hospital Trias i Pujol; Miquel Vilardell, vicepresident del COMB; Jaume Padrós, secretari del COMB, i Gustavo Tolchinsky, president de la Secció MIR, en l’acte d’acollida dels nous col·legiats. 2. Sala d’actes del COMB durant la sessió.

bits mentals i l’estada a l’hospital durant la residència. Va finalitzar la seva intervenció explicant què és la Fundació Galatea. En acabar l’acte de benvinguda Miquel Vilardell va dir als nous col·legiats MIR que “el Col·legi serà el que volem que sigui” i va afegir que “som nosaltres els metges els que hem de resoldre els nostres problemes i el Col·legi ha d’aportar sobretot el fòrum de discussió; si estem units els professionals mèdics segur que ens sentirem bé en el nostre exercici professional”. P


informació col·legial

Activitat col·legial La pàgina web col·legial recull informació sobre la grip pel nou virus A (H1N1)

E

l web del COMB ha posat a disposició dels col·legiats informació sobre la grip A (H1N1) en què es facilita els documents del Departament de Salut i el posicionament dels professionals de la salut pública i de l’Administració sanitària que conformen la SESPAS, en els quals es consensua com fer front a la grip A. També s’informa de l’acció conjunta de blocs sanitaris per donar un missatge de calma davant la grip A, així com del debat sobre el virus de la grip A al pro-

El Col·legi de Metges vol ampliar l’activitat cultural amb la participació dels col·legiats

grama Àgora de TV3, del passat 22 de setembre, en el qual van participar Antoni Plasència, Antoni Trilla i David Bueno. També es facilita l’accés als web de l’OMS, de la Comissió Europea, del Centers for Disease Control and Prevention (CDC) sobre la grip porcina, i del Ministeri de Sanitat i Política Social. Lluïsa Morató i Purificación Robles expliquen en una entrevista a combTV.cat com s’està actuant a l’atenció primària en relació amb la infecció pel virus de la grip A H1N1. Es pot accedir a tota aquesta informació a: http://www.comb.cat/cat/actualitat/ noticies/grip_H1N1.htm i l’entrevista a: http://www.combtv.cat/ P

L

a institució col·legial està convençuda que hi ha molts metges amb interessos culturals. Per aquest motiu, dins del marc del COMB, juntament amb la participació dels col·legiats, vol ampliar les activitats culturals per tal que tots els metges i les metgesses amb interessos per la cultura puguin trobar un lloc al COMB on expressar-se. La crida va adreçada als col·legiats que hagin escrit un llibre no científic i vulguin presentar-lo; vulguin muntar un club de lectura; els agradaria cantar en una coral, i vulguin participar en xerrades o debats sobre temes d'actualitat.

Metges escriptors presenten la seva obra recent en la diada literària col·legial

L

a festa literaria del Col·legi de Metges de Barcelona, organitzada per la Secció Col·legial de Metges Jubilats, va presentar l’obra de contingut no científic publicada recentment per metges. Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats, va fer el passat mes d’abril la presentació de cada un dels autors, mentre aquests, seguidament varen explicar la intenció i el contingut de les seves obres. La poeta i traductora tarragonina Montserrat Abelló, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes del 2008, va cloure la diada literària col·legial. Els autors que van exposar les seves creacions i els títols d’aquestes van ser: Joaquim Torra, Pau Casals-Josep Trueta. Estimat doctor; Lluís Barraquer i Bordas, Memòries i reflexions d’un neuròleg; Joaquim Callabed, El rincón de Prometeo; Ricard Camprodon, Viatge a Xina i Mar i Cel; Josep Maria Capdevila Mirabed, Bellvitge, anatomia d’un hospital; Julia Emperador, Viajes i Sueños; Josep Maria Muñoz i Pujol,

1

2

El cant de les sirenes; Francisco Salamaro Raimundo, Diego Cera: Biographical Impressions; Jordi Vila Abadal, Cartes que no lliguen; Josep Vilar Bonet, Pàgines viscudes, i Carme Miró Teixidor, Ones de vida. P

1. Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats, en la diada literària. 2. Montserrat Abelló, premi d’Honor de les Lletres Catalanes del 2008, va fer el discurs de clausura de la diada.

Per a qualsevol tema relacionat amb l'Àrea Cultural, podeu dirigir-vos a areacultural@comb.cat Entre totes les idees i suggeriments rebuts a l'Àrea Cultural es procurarà dur a terme el màxim d'activitats possibles. P

L’Ajuntament de Barcelona reconeix el treball com a professional mèdic de Dante Torres

A

mb ocasió de la Festa Nacional del Perú, l’Ajuntament de Barcelona va retre homenatge a peruans il·lustres per la seva contribució a la cultura catalana i, entre aquests, va reconèixer el metge Dante Torres per la seva tasca en l’àmbit de la salut, així com en la seva activitat associativa i cultural. P

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

23


Documents de COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA

La pandèmia de grip AH1N1

POSICIÓ DEL COMB

E

n aquests darrers mesos l’epidèmia de grip AH1N1 ha estat un tema recurrent en els mitjans de comunicació social, que s’han fet ressò de la preocupació de les autoritats sanitàries internacionals (OMS) i nacionals sobre els riscos de la malaltia i els mètodes de prevenció (vacuna) i tractament. Aquestes qüestions han estat i continuen sent objecte d’articles científics, recomanacions d’experts, decisions polítiques, articles d’opinió, tertúlies de cafè, comentaris amb el veïnat i reportatges gràfics. La menor gravetat de l’epidèmia en relació amb el que s’havia previst inicialment ha generat dubtes sobre la necessitat d’aplicar determinades mesures preventives, o almenys d’aplicar-les amb la intensitat que es pretenia. En aquest sentit constatem que entre els mateixos metges hi ha una diversitat d’opinions, situació que no tindria conseqüències negatives si es limités a l’àmbit professional. Transportar un debat que hauria de ser bàsicament científic al terreny públic genera inseguretat als ciutadans, i especialment desconfiança de les recomanacions que facin els metges i les autoritats sanitàries, que es fonamenten en dades científiques i en criteris epidemiològics. 1.

Els professionals sanitaris haurien d’esforçar-se a tenir una opinió sobre la malaltia i les actuacions que cal emprendre per a la seva prevenció i maneig, basada en les dades que amb una periodicitat regular ofereix el Departament de Salut i que estan disponibles a la pàgina web del COMB.

2. Els metges han de fer confiança a l’autoritat científica i saber diferenciar la credibilitat dels experts respecte a la dels no experts. Haurien d’evitar, per tant, en les seves expressions públiques comentaris sobre presumibles intencions perverses de les autoritats sanitàries o de la indústria farmacèutica, perquè redueixen la confiança dels ciutadans en el sistema sanitari. 3. Tots tenim el dret de decidir si volem ser vacunats de la grip o no serho, però hem de tenir en compte el pes que tenen les opinions dels metges en els ciutadans, i per tant desacreditar la vacuna de la grip davant els nostres pacients no únicament és incorrecte des del punt de vista científic, sinó que afavoreix una desconfiança genèrica envers les vacunes en general. 4. El debat sobre la idoneïtat de la vacunació no ens ha de fer oblidar que no tots els casos de grip A han estat lleus, i per tant els metges han d’estar en condicions de reconèixer els casos més greus i les complicacions que, encara que inusuals, poden succeir.

13

5.

Convé que els metges facin una bona feina educativa, per fomentar les mesures d’autocura, que evitin col·lapsar innecessàriament el sistema, però alhora evitant banalitzar aquesta malaltia.

6. La praxi mèdica s’ha de caracteritzar per l’esperit crític, la prudència i el sentit comú en el seguiment dels protocols i les guies de pràctica clínica i en les recomanacions de les autoritats sanitàries per tal de decidir el millor per a cada pacient. La grip nova no ha de ser una excepció. P Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

27


informació col·legial

Commemoració del COMB El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Miquel Bruguera, va presentar l’exposició que la corporació col·legial de Barcelona ha dedicat al cirurgià plàstic Pere Gabarró, en la qual es presenta un recorregut per la vida d’un metge que va viure dues guerres i dos exilis. L’exposició s’ha articulat a partir d’alguns dels seus documents, imatges de treball i vídeos sobre les seves operacions. Aquest és un dels actes dels que la institució col·legial ha dedicat a l’“Any Dr. Pere Gabarró”.

1. Miquel Bruguera, president del COMB, i Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, en l’acte de presentació de l’exposició en homenatge al Dr. Pere Gabarró. 2, 3 i 4. Exposició “Dr. Pere Gabarró (1899-1980), en homenatge”.

28

El president del COMB inaugura “Dr. Pere Gabarró (1899-1980),

L

a sala d’actes del COMB va acollir, el passat mes de juny, l’acte de presentació de l’exposició dedicada al doctor Pere Gabarró en l’any d’homenatge acordat enguany pel Col·legi de Metges. L’acte va comptar amb les intervencions fetes pel president del COMB, Miquel Bruguera, i pel conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, Alfons Zarzoso. Miquel Bruguera va fer una “evocació personal” de la figura del doctor Pere Gabarró. Tres van ser els lligams que permetien fer aquest plantejament. En primer lloc, Eugeni Bruguera Talleda, pare de Miquel Bruguera, metge anestesista del servei de cirurgia del doctor Pere Piulachs, a l’Hospital Clínic. Format en la càtedra que prèviament havia estat la de Joaquim Trias i Pujol, Eugeni Bruguera combinava el treball hospitalari amb l’exercici privat en clíniques barcelonines. Fou, d’aquesta manera, un dels anestesistes de Pere Gabarró, un cop aquest tornà de l’exili el 1947 per establir-se a Barcelona. En segon lloc, el doctor Gabarró fou professor de l’Escola d’Infermeres de la Generalitat de Catalunya i va impartir classes a la senyora Cortada, mare de Miquel Bruguera. A més d’aquesta presència particular del

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

doctor Gabarró en els records de taula d’infantesa del president del COMB, un darrer lligam personal procedeix del moviment escolta català, del qual el doctor Gabarró en fou líder i Miquel Bruguera “scout”. Tot aprofitant aquesta circumstància, Bruguera féu un breu repàs de la història de l’escoltisme a Catalunya, abans i després de la guerra, tot posant l’accent en la decisiva participació del doctor Pere Gabarró en l’organització d’aquell món. La segona part de l’acte va tractar sobre “El Doctor Pere Gabarró segons el fons Gabarró”, a càrrec d’Alfons Zarzoso. La intervenció s’articulà a partir de dos punts, com a pas previ a la presentació de l’exposició. En primer lloc, Zarzoso parlà de la història del “fons Gabarró” i de la importància de conservar les fonts per tal de fer història. La decisió presa per la família de reunir tot el material del doctor Gabarró, un cop traspassat, i cedir-lo a l’Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau fou prou important, ja que ha permès conservar bona part de les claus per obtenir altres perspectives sobre la història de l’exili mèdic català, exterior i interior. El fons va tenir diverses ubicacions i va ser objecte de treball del doctor Jaume Masià, comissionat del COMB en l’any


informació col·legial

a l’exposició en homenatge”

2

1

Gabarró. Ha estat en el marc del projecte del Museu “Metges catalans a l’exili” i de l’any Gabarró del COMB que aconseguírem els recursos per tal de procedir a la catalogació informatitzada i arxiu d’aquest fons. Una feina en què ha col·laborat la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica. L’operació ha estat efectuada amb èxit i el material es troba disponible, arxivat en condicions, a l’Arxiu de l’Hospital. Aquest treball previ ha estat fonamental per tal de portar a terme l’exposició sobre el doctor Gabarró, així com d’altres treballs en curs que formen part de la commemoració d’enguany. En segon lloc, Zarzoso va presentar la figura del doctor Gabarró a partir del seu arxiu personal. Uns apunts al voltant d’un home meticulós, format en un medi cultural on l’eficiència administrativa en medicina esdevingué un dels pilars més ferms en l’auge i la consolidació d’una gestió científica. L’adopció i implementació d’aquestes tècniques havia de contribuir a una atenció més acurada dels pacients i a una gestió més eficient de les institucions que en tenien cura. Aquell medi va ser fomentat per les institucions del catalanisme mèdic en el trànsit al segle XX. Els trets esmentats formen part del “fons Gabarró” i es

3

fan visibles de manera immediata en observar com el doctor Gabarró organitzava el seu treball i els diferents aspectes de la seva vida. L’ordre, la meticulositat i el detall són aspectes ben visibles en les formes d’organització i de comprensió de la vida per part del doctor Gabarró, que racionalitzà totes les activitats que desenvolupà. Així, Zarzoso va mostrar diferents exemples trets del “fons Gabarró”: l’ordenació de la seva clínica d’operacions, de les històries clíniques, de la terminologia anglesa en cirurgia plàstica, dels llibres de notes de malalts durant l’exili anglès, amb apunts sobre els casos, amb dades estadístiques, amb apartats per a diferents usos del material, amb indicació dels dibuixos, de les fotografies i altres representacions gràfiques. Aquesta sistematització també arribà a d’altres àmbits personals: un excursionisme meditat, una comptabilitat ben organitzada, així com la necessitat de representar tot aquell món d’una manera visual: dibuixos, cro-

4

quis, mapes, fotografies, filmacions. Ha estat, de fet, la representació visual produïda pel doctor Pere Gabarró, present en el seu fons, un element fonamental a partir del qual s’ha articulat una exposició que presenta un recorregut per la vida d’un metge que va viure dues guerres (1936-1939 i 1939-1945) i dos exilis. Una vida molt dura per al metge i per a la persona del doctor Pere Gabarró, sempre compromès amb uns ideals: el país, la medicina i la família. P Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

29


informació col·legial

En la cinquena edició dels Jocs Col·legials Esportius, el Col·legi de Metges de Barcelona ha dedicat el seu simposi de cloenda a la tasca dels metges que van participar en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 en qualitat de metges d’esportistes o de seleccions esportives i que en l’acte acadèmic han explicat les seves experiències i el treball desenvolupat en una competició d’esport d’elit. Un any més els Medijocs 2009 han comptat amb la participació d’un bon nombre de professionals de la medicina que han competit en les diverses especialitats esportives: Cursa atlètica, Futbol Sala, Tennis, Pàdel, BTT interhospitalària i Golf. Aquest any, a més a més, el COMB ha organitzat l’ascensió a la Pica d’Estats en homenatge al doctor Pere Gabarró, pioner de la cirurgia plàstica a Catalunya i destacat muntanyenc, a qui la institució col·legial dedica l’any 2009 en el centenari del seu naixement. 30

E

n l’acte de cloenda dels Medijocs 2009 els metges d’esportistes o de seleccions esportives que van participar en els Jocs Olímpics de Pequín van explicar les seves experiències i la tasca desenvolupada en unes competicions on la presa de decisions juga un paper fonamental. El cinquè Simposi sobre Salut, Medicina i Esport, coordinat per Ramon Balius, el va presidir Miquel Bruguera, president del COMB; el va moderar Ramon Besa, redactor en cap d’esports d’El País a Barcelona; i van participar Andreu Arquer, metge de la RFE d’Atletisme; Àngel Ruiz Cotorro, metge de la RFE de Tennis; Asun Estruch, metge de l’equip de natació sincronitzada; Daniel Florit, metge de la RFE d’Hoquei; Ramon Olivé, metge de l’equip del COE, i Belen Simon, metge de la Selecció Espanyola Femenina d’hoquei herba. Per tancar l’acte Marc Soler, director adjunt corporatiu del COMB, va donar pas al lliurament de premis als guanyadors en les diferents modalitats esportives. Miquel Bruguera, en la presentació de l’acte, va destacar que “l’increment progressiu de participants en les cinc

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

edicions dels Medijocs confirma l’encert a l’hora de decidir realitzar, ara fa cinc anys, una activitat molt diferent de les que acostuma a fer el Col·legi”. Va afegir que “així, aquestes activitats esportives s’afegeixen a les altres que fem, més centrades en qüestions professionals, acadèmiques i les de caràcter social”. Bruguera va assenyalar que en l’acte acadèmic i de lliurament de premis d’aquest any “el Col·legi vol homenatjar metges que en la seva activitat professional estan vinculats a la medicina esportiva i en funció d’aquesta dedicació han participat a l’Olimpíada de Pequín com a metges de seleccions esportives”. El president del COMB, en finalitzar la seva intervenció, va voler agrair “a tots els qui ens han fet costat, quan ara fa un any hi havia la voluntat del ministeri d’eliminar la medicina de l’esport com una especialitat, i sembla ser que d’aquesta voluntat s’estan fent enrere”. Ramon Besa va explicar perquè els periodistes s’haurien d’implicar en actes com aquest. Segons Besa, “més enllà del conflicte i de la notícia, la

V

Simposi als Medijocs 2009 sobr medicina de l’esport en l’Olimp


informació col·legial

re el treball dels metges de íada de Pequín 3

Resultats Cursa Atlètica

V

medicina i l’esport ens interessa especialment com a pedagogia en un moment en què la cultura de la instantaneïtat ens fa simplificar les coses”. Tot seguit, Ramon Besa va donar pas a les intervencions dels metges que van participar a Pequín 2008 en què van explicar la seva tasca, de medicina esportiva, en una competició d’aquest nivell i les diferents funcions i relacions dels metges amb els seus esportistes d’elit. Així mateix, van exposar la contribució des de la medicina esportiva a la consecució dels objectius i resultats

2

obtinguts. En total 2 medalles en tennis, 2 en natació sincronitzada i 1 en hoquei. Andreu Arquer va tractar la diferència del metge d’atletisme amb els metges d’altres esports, va abordar la problemàtica dels metges d’atletisme pel fet que els esportistes treballin per separat i en diferents llocs. Arquer també va parlar sobre les particularitats mèdiques de l’atletisme. Àngel Ruiz va explicar com han treballat els metges que s’ocupen del tennistes que s’han incorporat fa poc a la

V

1

Metge Sènior masculí Primer: Ricard Verdaguer, 29m 59’ Segon: José Luis Cabrera Muñoz, 30m 56’ Tercer: Salvador Dordas, 31m 21’ Metgessa Sènior Femení Primera: Bárbara Anento Moreno, 34m 33’ Segona: Susanna Armengol Porta, 36m 47’ Tercera: Ester Casas Gimeno, 38m 17’ Metge Veterà Masculi Primer: Joan C. Caballero Doménech, 33m 42’ Segon: Alfonso Girona Amores, 34m 20’ Tercer: Mario Reverter Calatayud, 34m 25’ Metgessa Veterà Femení Primera: Mercedes Möller Parera, 36m 27’ Segona: Montserrat Clavero Sánchez, 41m 40’ Tercera: Yolanda Puentes Zamora, 42m 08’ 1. Pàgina anterior d’esquerra a dreta: Belén Simon, metge de la Selecció Espanyola Femenina d’hoquei herba; Daniel Florit, metge de la RFE d’hoquei; Andreu Arquer, metge de la RFE d’atletisme; Ramon Besa, redactor en cap d’esports d’El País a Barcelona; Àngel Ruiz, metge de la RFE de tennis; Asun Estruch, metge de l’equip de natació sincronitzada, i Ramon Olivé, metge de l’equip del COE, en el simposi sobre medicina i esport. 2. Miquel Bruguera, president del COMB en la presentació de l’acte. 3. Expedició del COMB al cim de la Pica d’Estats. 4. Participants a la cursa de BTT interhospitalària. 5. Sortida dels participants a la Cursa Atlètica.

4

5 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

31


informació col·legial

1

2

3

4

5

6

1. Premiades en tennis i pàdel femení. 2. Premiats en tennis i pàdel masculí. 3. Premiats en cursa atlètica sènior masculí. 4. Premiats BTT senior masculí. 5. Premiat BTT master masculí. 6. Premiada BTT megamaster femení.

V

família olímpica. Va assenyalar la complicació del circuit de tennis, ja que és difícil fer la programació perquè no se sap quins esportistes hi assistiran. Va abordar la relació entre els metges i el tennistes, el torneig de tennis i els comportaments dels jugadors i el que genera l’esport olímpic. Asun Estruch va tractar sobre la intensitat de la seva experiència amb l’equip de natació sincronitzada. Daniel Florit va parlar sobre les demandes mèdiques que pot tenir un jugador d’hoquei, de la fatiga i la recuperació

Resultats Metge Sènior Masculí Primer: Ricard Verdaguer Garcia, 1:19:12 Segon: Roger Barranco Pons, 1:24:08 Tercer: Javier Abarca Vegas, 1:27:08 Metgessa Sènior Femení Primera: Laura Sararols Ramsay, 1:40:15 Segona: Dorte Voss, 1:53:30 Tercera: Maria Bartolomé i Regué, 1:59:53 Metge Master Masculí Primer: Eduard Álvarez Fischer, 1:17:03 Segon: Xavier Díaz Nieto, 1:18:55 Tercer: Ricard Ardiaca Capell, 1:21:11 Metge Megamaster Masculí Primer: Mario Reverter Calatayud, 1:24:43 Segon: Zdenek Stanek, 1:32:09 Tercer: Jaume Gelonch Romeu, 1:34:44 Metgessa Megamaster Femení Primer: Mercedes Möller Parera, 1:35:26 Segon: Carme Calafell Polls, 2:17:15 32

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

Beijing de la Selecció Espanyola d’hoquei i com van influir la cerimònia d’inauguració o les lesions. Es poden seguir les intervencions complertes del simposi a: http:// www.combtv.cat/. Lliurament de premis L’acte acadèmic es va cloure amb el lliurament dels premis als guanyadors de les diferents modalitats esportives dels Medijocs 2009. Marc Soler en la presentació dels premiats va ressaltar que han participat prop de mil persones en les diferents modalitats i va agrair als espònsors i entitats que han col·laborat en l’edició d’enguany dels (Continua a la pàg. 41) Medijocs.

Resultats Futbol Sala Campió masculí: EAP Sarrià Campió femení: Can Ruti

Pàdel Dobles femení: Campiones Mª A. Lizárraga i A. Agustí 6/1 6/4 Finalistes M. Möller i R. Unzurrunzaga Dobles masculí: Campions I. Muro i N. Manzanares 6/1 6/3 Finalistes F.J. Silva i M. Zavattaro

Tennis Individual femení guanyadora: Rocio Unzurrunzaga 6/3 6/3 Finalista Mercedes Möller Individual masculí guanyador: Iván Ibáñez 5/7 6/3 7/5 Finalista Richard Mast Dobles femení guanyadores: R. Unzurrunzaga i M. Möller 6/1 6/1 Finalistes J. Merino i R. Pancorbo Dobles masculí guanyadors: I. Ibáñez i J. Ibáñez 6/7 6/1 6/1 Finalistes O. Gallego i M. Sabaté

Golf !er. Classificació inferior masculí Antoni Gual Sole !er. Classificació inferior femení Roser Coll Araão !er. Classificació superior femení Elena Galofre Bofill !er. Classificació superior masculí Cesar Vargas Blasco !er. Classificació scratch masculí Fernando Ayensa Pascual !er. Classificació scratch femení Roser Coll Araão

U

BTT Interhospitalària

entre partits, de l’aclimatació de l’equip i de les lesions a les Olimpíades. Ramon Olivé va explicar els preparatius previs al viatge i el clima de Beijing, l’aclimatació i el jet lag, va descriure la distribució espacial de les seus i subseus, i la limitació del nombre de metges, el nombre de participants, esports i l’acreditació mèdica. Va abordar, també, la medicació i la seva adaptació a les restriccions pròpies del país, el dopatge i què han de fer els metges durant uns Jocs. Finalment Olivé va donar xifres d’aquestes olimpíades. La darrera intervenció la va fer Belén Simon que va parlar sobre el paper de les dones en hoquei, l’adaptació a


informació àrea econòmica

MED 1 SERVEIS FINANCERS

juny-octubre 2009

MEDIVIATGES

La Secció de Metges Jubilats ha visitat els fiords noruecs

U

Sala d’actes del COMB en la celebració de la conferència del Grup MED. (Ve de la pag. 33)

del BBVA, van presentar la conferència que van impartir Henrik Lumholdt, estratega en cap del BBVA Asset Management, i Rafael Alférez, especialista en inversions del BBVA Asset Managemet. Albert Lluch, en la seva intervenció, va destacar que “aquest cicle de conferències, ja en portem fent-les més d’un any i mig, ha estat un període difícil, caracteritzat per una crisi financera, iniciada als Estats Units, i que posteriorment ha esdevingut global”. Lluch va afegir que “son temps convulsos, d’una extrema volatilitat en els mercats i la desconfiança i la incertesa són segurament els sentiments dominants”. Segons el Consellerdirector general del Grup MED “existeixen oportunitats les quals mai no estan exemptes de risc i cal saber detectar-les i ponderar adequadament els riscos”. En finalitzar la seva intervenció, Albert Lluch va recordar les paraules de Jaume Aubia, president i conseller delegat del Grup MED Corporatiu, que en l’inici del cicle de conferencies va dir “que l’objectiu d’aquestes era aportar informació i oferir un espai de reflexió”. Lluch va afegir que “no és positiu dictar normes ni dir el que cal fer, però si donar informació i que aquesta la donin persones de prestigi i d’alta qualificació professional”. En la intervenció de Xavier Queralt, aquest va expressar la seva satisfacció de participar en aquest acte perquè li dóna l’oportunitat de poder explicar l’acord entre el BBVA i el COMB. Segons Queralt “aquest acord neix de dues preocupacions, la preocupació que des de sempre té el Col·legi de Metges de donar un servei a tots els

Metges jubilats i acompanyants en el creuer pels fiords noruecs organitzat per la Secció Col·legial de Metges Jubilats del COMB.

intre del programa d’activitats que cada any desenvolupa la Secció de Metges Jubilats, alguns afiliats a la secció i els seus acompanyants han fet un creuer pels fiords noruecs del 27 de juny al 4 de juliol. El grup que ha fet el viatge ha anat acompanyat de Lídia Diaz de Mediviatges. Els metges jubilats i els seus acompanyants han pogut apreciar la bellesa de les glaceres, les altes cascades, els imponents penya-segats i les verdes muntanyes d’aquesta imponent regió, que ofereix un paisatge que canvia constantment durant el seu recorregut. El creuer, amb partida des de la ciutat de Copenhaguen (Dinamarca), ha partit cap al nord per recórrer els fiords noruecs passant per les poblacions d’Oslo, Stavanger, Bergen, Hellesylt, Geiranger i Flam. Els viatgers han pogut combinar les visites culturals a les ciutats més importants del recorregut (Copenhaguen, Oslo i Bergen) amb excursions a indrets espectaculars paisatgísticament, com el llac Hornindal, el més profund

d’Europa, i el mirador del Dalsnibba, que amb 1.500 metres d’alçada permet contemplar una inoblidable vista panoràmica de glaceres, muntanyes cobertes de neu i llacs. Per a la temporada 2009-2010 la Secció de Metges Jubilats, amb la col·laboració de Mediviatges, ha programat diversos viatges i excursions. Per obtenir informació sobre aquestes activitats, podeu posar-vos en contacte amb Mediviatges a les oficines de l’agència al COMB (passeig de la Bonanova, 47, planta 0), o per telèfon (935 678 805). P

seus col·legiats diferenciat del que es troba en el mercat i la preocupació que tenim en el nostre banc de poder dirigirnos a col·lectius específics, significats i importants de la forma que es mereixen”. Va afegir el director territorial de Catalunya del BBVA que “fruit d’aquest acord, hem trobat un projecte conjunt que ens permet arribar a tots els collegiats d’una forma individualitzada i pensant en la singularitat del col·lectiu”.

Tot seguit en el transcurs de la conferència Henrik Lumholdt i Rafael Alférez van fer una detallada anàlisi de la situació dels mercats, detallant-ho per països i per sectors i tot seguit van fer una panoràmica de les oportunitats d’inversió que s’obren en la nova situació. En finalitzar les seves intervencions van respondre a les nombroses preguntes i dubtes dels assistents a l’acte. P

D

Servei d’Informació Col·legial. Núm. 127

35


informació col·legial

1

2

3

4

5

6

V

Ve de la pàg. 32)

Miquel Bruguera va fer el lliurament dels premis dels jocs col·legials esportius. Els resultats dels principals metges i metgesses classificats es pot consultar en les diferents taules adjuntes.

També es pot consultar el recull fotogràfic complet i tota la informació sobre les classificacions finals a http:// www.comb.cat/cat/actualitat/esdeveniments/activitats/medijocs/medijocs_2009/. P

7

Entitats col·laboradores Amb el suport de:

8

9

Col·laboradors:

10 1. Premiades cursa atletica veteranes femení. 2. Premiats cursa atletica veterans masculí. 3. Premiades BTT senior femení. 4. Premiats BTT megamàster masculí 5. Premiades futbol sala femení. 6. Premiat futbol sala masculí. 7. Marc Soler, director adjunt corporatiu del COMB. 8. Partit de futbol sala masculí. 9. Partit de futbol sala femení. 10. Competició de tennis femení.

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

41


informació col·legial

Els Concursos Artístics per a Metges celebren la novena edició

El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va fer el lliurament de premis en la novena edició dels Concursos Artístics per a Metges de Catalunya, certamen organitzat per la Secció de Metges Jubilats del COMB i promoguda pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. L’acte de lliurament dels guardons en les modalitats de: poesia, fotografia, narrativa breu, dibuix i pintura, es va cloure amb la conferència impartida pel doctor Oriol Casassas.

42

L

’edició del 2009 dels Concursos Artístics la van presidir: Jaume Sellarés, vicesecretari del COMB, Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats, i Oriol Casassas, que va impartir una conferència titulada “De la tranquil·la vida de Pietro da Morrone, del seu sorprenent final i d’algunes qüestions que de prop o de lluny, hi tenen a veure; les Vespres sicilianes, per exemple”. Joaquim Ramis va presentar els diferents Jurats Qualificadors de les modalitats artístiques, integrats per experts de reconegut prestigi en les arts convocades. El tema de les obres aquest any com l’anterior era lliure. Ramis va informar que durant la segona quinzena del mes de maig totes les obres presentades van ser exposades a l’espai d’exposicions del COMB adjunt a la sala d’actes. En la categoria de dibuix i pintura, el jurat integrat per Joaquim Camps, R. Aguilar Moré i Francesc Vicens, van proclamar com a obra guanyadora Estris de pintura de Pilar Segura, i van donar el segon premi a Clara Gràcia per Dotze botelles. El jurat de la modalitat de fotografia compost per Carles Llebaria, Isabel Calaf i Joan González va concedir el Tritó de Plata a l’obra guanyadora Entusiasta de Frederic Sagués, i va

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

atorgar el Tritó de Bronze a l’obra finalista Fòrum de Francesc Xavier Bonada. Els premis de narrativa els van rebre: Jordi Roca, que va obtenir el primer premi per l’escrit La síndrome de maia, i Teresa Rué va rebre el segon premi per l’obra Equívoc. Suport bàsic. Els membres del jurat d’aquesta modalitat van ser: Maria Sarsanedas, Agustí Pons i Josep Tomás. En la convocatòria de poesia, el jurat integrat per Neus Real, Carles Duarte i Joan Vergés va concedir el primer premi a Esteve Amigó per Absències, i el segon premi a Xavier Miquel per Noümen. P

1. Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats; Jaume Sellarés, vicesecretari del COMB, i Oriol Casassas en l’acte de lliurament de premis de l’edició del 2008 dels Concursos Artístics per a Metges. 2. Tritó de plata i de bronze, guardons que es concedeixen als guanyadors dels Concursos Artístics per a Metges.


informació col·legial

Premis del novè Concurs artístic per a metges Primer premi de dibuix i pintura

Primer premi de poesia

ESTRIS DE PINTURA de Pilar Segura

ABSÈNCIES d’Esteve Amigó I I l’alba fugí abans de néixer el dia. Durant la llarga nit, vas ser la llum. La flama que tremola i es consum il·luminant l’entorn que defallia. Fou molt curt el camí. Tan sols l’ensum primer d’aquella flor que es deixondia I alhora tristament, en s’agonia, exhalava fugaçment el seu perfum. Als vents del Pirineu tes hores tendres, i arreu de la muntanya, hem escampat. Perdudes entre el verd, les blanques cendres la flor del teu record hauran sembrat.

ENTUSIASTA de Frederic Sagués

I quan la vida al camp torni a reprendre’s ens asseurem amb tu damunt del prat. II Aquesta ha estat, amic, una escalada que t’ha exhaurit fins l’últim regalim. Pensàvem tots, que amb tècnica sublim tota paret per tu fóra guanyada. Ha estat aquesta l’única cordada que t’ha vist caure abans d’assolir el cim. I encara volem creure que un boirim ens ha entelat de sobte la mirada. Retornarem, sens dubte, a les carenes que tant et van colpir i vas estimar. I reviurem plegats les nits serenes que al llarg dels anys ens feren apropar. I lluny de planys, neguits, tristors o penes de nou l’albada amb tu ens arribarà.

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

V

Primer premi de fotografia

43


informació col·legial

V

III

Passen els anys, i sembla que el silenci s’hagi emportat paraules i conhort. Que als sentiments no els calgui ja el record i que l’oblit un nou camí ens agenci. Mes cada nit, abans que el cos em venci, cerco camins que menin al teu port. Camins de llum que, enllà de tota mort, refem plegats, malgrat que el món no ho pensi. Passen els anys i, quan el cos s’ajaça, un frenesí m’empeny fora del llit. Pausadament, m’atanso a la terrassa i, alçant els ulls, creuant la negra nit, m’omplo de tu, fins que la ment, ja lassa, m’envolta el cos i em lleva del neguit.

IV

He après a viure palpant la teva absència dins l’ombra llarga d’un crit que mai s’atura i sempre m’acompanya. He après a viure compartint ta presència. Que mai no em deixa. La imatge que perdura. La veu que sento encara. He après a viure assaborint les hores que vas donar-me. Eliminant tristeses i vestint esperances. He après a viure quan tot sembla acabar-se. Quan més voldria fer molt més llarga l’ombra per viure’t més encara.

44

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

Primer premi de narrativa breu LA SÍNDROME DE MAIA de Jordi Roca La Paula obre un ull cinc minuts abans que soni el despertador. Com cada dia, l’acompanya un sentiment barreja de frustració i cansament. Aquest sentiment és tan fugaç i tan habitual, que la noieta no té ni temps per recrear-s’hi. Ni tan sols l’amoïna, perquè l’estel fugisser de l’instant de mal tràngol no li deixa demanar cap desig... El primer dia que va ser conscient que no era del tot feliç es va espantar d’ella mateixa i es va obligar a deixar de pensar animalades. El que la Paula no sabia és que negar les evidències la portaria, irremissiblement, a deixar de ser ella mateixa. Es renta la cara sense aixecar les celles. Amb l’ull dret veu la sabonera i, amb l’esquerre, el raspall de dents. La Paula té son. Ara mateix i, per sobre tot, se’n tornaria al llit i dormiria fins que el cor li digués prou. Això no ho pensa, perquè també forma part de les coses prohibides sobre les quals no es pot reflexionar. Prepara un biberó, l’esmorzar de la nena, la bossa per a l’escola, l’esmorzar per a ella i pel seu marit. La Paula és la princesa del “Cola Cao” i la confident dels pots de “Nocilla”. Quan en va fer trenta i escaig es va comprar una crema per a les arrugues que també servia per dissimular les bosses dels ulls. Ella no sabia que aquell detall no anava orientat a cuidar-se, sinó més aviat a dissimular davant la resta de la humanitat les seqüeles de la seva guerra particular. Després tothom es despertarà. Bon dia! I, com una deessa posseïda, començarà a repartir petons a tort i dret. Compartirà la seva migrada energia amb les altres ànimes de la casa, que no tenen cap ganes de llevar-se. Només el menut s’alçarà del bressol amb un ressort al cul. El nadó tindrà un sentiment agredolç que es debat entre: He dormit i ho necessitava, però m’he perdut tantes coses del món, mentre navegava pels penya-segats dels somnis! Després bramarà pels descosits: la gana, la pressa per processar coses noves, el desig que la Paula l’abraci... El dimoni escuat reclamarà el seu monopoli a la mare. Li va vendre l’ànima quan va néixer i ara ja no s’hi pot fer enrere. Com els pardals amb bocins de molla de pa, tots aniran picotejant la Paula. Una mirada de complicitat, una clucada d’ullet, per a mi, una abraçada i “tiiiiinc seeeeet!”. Repartirà torradetes amb mantega i melmelada, gots de llet a diferents temperatures de microones, magdalenes... Un petó breu i: “Que et vagi bé la feina, nino!”, a mig camí entre la porta i el replà. Moment just en què la nena s’haurà tacat de xocolata i caldrà canviar-li el jersei. “Mami, quan m’has pentinat, només hi sortia jo, al mirall...!” Repartirà criatures per llars d’infants i escoles amb un nou pensament fugaç d’aquells prohibits: “Potser hauria de ser jo qui eduqués la mainada i no pas institucions amb vocació d’aparca vailets.” Petons d’últim moment que l’acompanyaran de l’escola al cotxe i del cotxe a la feina.

V

Primer premi de poesia


informació col·legial

V

Primer premi de narrativa breu

Segon premi de dibuix i pintura

Són tan exagerats, els automatismes matiners, que avui s’ha pintat per enèsima vegada els morros aprofitant el mirall del vehicle, però no s’ha fixat que la seva imatge no hi apareixia reflectida. La Paula treballa. Vuit hores. En una gestoria financera. El seu cap té més llargues les mans que el senderi. Repassa balanços, devolucions d’IVA, prepara fulles d’Excel on registrar activitats i treure conclusions que seran avaluades, la majoria de vegades, pel senyor ningú. A la seva taula, hi té una fotografia dels nens i dos dibuixos de la nena gran, per recordar-li, si de cas li fés il·lusió conèixer un xic més el nou cap de comptabilitat, que més val n’hi plantejar-s’ho. El sac que la noia arrossega és ple de pensaments prohibits, de coses que més val no fer, de moments que més val no reviure... És tan feixuc! Sortirà de l’oficina amb un coet al cul. Del carrer al cotxe i del cotxe a recollir mainada. Passarà pel súper i el súper l’escopirà al carrer, carregada com una mula. El nadó haurà acumulat una tifa al bolquer que, per llei de Murphy haurà embrutat el body. La nena cridarà fins a l’afonia que vol la cançó número catorze del CD. Aparcarà fixant-s’hi exageradament, perquè si gosa ratllar el BMW, el seu marit se la menjarà amb patates i la Paula tolera el que vulguis, però la superen les discussions en veu alta. Banyarà qualsevol persona despullada que se li posi per davant. Jugarà convençuda que és millor jugar sense energia que deixar que la televisió s’emporti l’ànima de les mainades. Repartirà sopars i, de reüll, veurà un sofà. De vegades buit i de vegades amb la figura escarida d’algú que se suposa era el seu company de viatge... i el malparit s’ho tornat part de la motxilla! – Hola Paula, hi ha algú que t’estima. ¿...? – La rutina s’ha compadit de tu i demà el cap de comptabilitat potser et picarà l’ullet. Persegueixes un tren impossible d’atrapar. Avui has arribat al nirvana de la dona del segle xxi, tots els que t’envolten són pràcticament feliços. En la solitud d’un vespre qualsevol, la Paula mira per la finestra i veu gent que passeja. Dones que fan truites de patates amb pa amb tomata. Marits empoltronats en realitats paral·leles, convençuts de ser els pilars de la família. La Paula s’asseu a la tassa del vàter i, quan aixeca la mirada, s’adona que realment al mirall no s’hi reflecteix ningú. Ella riu un instant. Després pateix. Si ha deixat d’existir, qui prepararà l’esmorzar demà al matí...?

DOTZE BOTELLES de Clara Gràcia

Segon premi de fotografia FÒRUM de Francesc Xavier Bonada

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

45


informació col·legial

Segon premi de poesia NOÜMEN de Xavier Miquel

L’ANAR VIVINT VERAMENT UNA LLISADA MATUSSERA

CONEC UN VELL AFABLE QUE BONYEGAT PER LA XISCLADISSA DELS DIES PERDUTS

QUE EM TÉ LLIGAT A UNA DESMESURADA CORATGIA QUE NO ES CANSA D’AGUANTAR ELS COPS SOBRANTS DATS PER L’INEFABLE DESTÍ

REFIA DEL MAI

CONVERTIR-SE ALGUNA QUE ALTRA VEGADA EN UN QUALSEVOL SOL ÉS LA TRANSMUDANÇA MÉS ELEGANT DE LA CALMA

MÉS SOVINT

ELS MOMENTS BEN BÉ ENGRUNES DE TEMPS S’HAN ENTRETINGUT A FER-ME VELL I ARA AMB EL DECLIVI SOTA EL BRAÇ FAIG POC CAS DELS ADVERTIMENTS QUE VOLEN ESTIRAGASSAR EL RODEIG QUE VA CAP A LA LLUNYANIA CERTA FARCIDA D’EVIDÈNCIA

QUE NO VOLDRIA ANDAREJO PER LES RODALIES D’UNA VIDA ON HI HA PARADES QUE SALDEN ELS DESIGNIS

HAURIA ESTAT MILLOR QUE TOTS ELS MORTS D’AQUELLA GUERRA ORBA ENTRE MATEIXOS

EVANESCENTS DEL LLEGAT SUBLIM BEN ESCRIT PER LES VENES BLAVENQUES A LA PELL TÈNUE DEL DORS DE CADA MÀ

46

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

S’HAGUESSIN CONVERTIT EN POLSIM QUE ESBARGIT PELS CAMPS ON LES HERBES DE VERD CONSTANT POGUESSIN ESTAFAR EL COLOR DE LA SANG


informació col·legial

Segon premi de narrativa breu EQUÍVOC. SUPORT BÀSIC de Teresa Rué 1

M’ajeus d’esquena a terra. La força dels teus braços em cenyeix. Delirós, recorres el meu cos per desposseir-lo de tot el que el pugui estrènyer. Suaument, amb les mans m’inclines el cap una mica enrere, et tremolen. M’aguantes el clatell mentre els dits de la mà dreta em drecen el mentó cap amunt. Després, penetren la boca i recorren pas a pas la llengua, l’alliberen i busquen amb avidesa cada recó de la gola. M’apropes l’orella als llavis i escoltes. Vols sentir l’alè que en surt, els sospirs o la respiració feixuga. Instintivament, els segelles amb un bes i fas dues expiracions lentes fins que l’aire apropa el meu pit al teu. Amb dolcesa em pressiones el coll i una alenada respon al teu impuls. Ara, sento el teu cos estremir-se, com un arravatament que, voluptuós, em volgués fer seva. Després, els dits et rellisquen i volen palpar el nus bategant, mancat ja de força. Els palmells se t’aturen al mig dels meus pits. Els premen amb fermesa i brevetat, rítmicament; esbufegues. Tens tanta por de perdre’m! Tornes frenèticament a xuclar-me els llavis molsuts i el teu hàlit voraç vol desvetllar en mi el desfici de viure. Reprens l’embranzida: una, dues, tres... Esmerces totes les teves forces en revifar l’esguard lluminós que s’esmuny lentament del meu rostre. Malgrat tot el teu afany he abandonat la calidesa de la teva passió i ara t’observo des de la llunyania, et veig com una silueta aferrada al meu cos, els teus ulls espurnegen. La teva expressió em puny el cor i el meu esperit, ara lliure, es dol per tu. Segueixo amb els ulls clucs i la pal·lidesa de la meva pell no fa sinó enfervorir-te en l’intent d’aplicar-me la reanimació mentre en la llunyania se sent la remor de la sirena d’una ambulància.

3 2

4

6 5

7

9

8

10 1. Pilar Segura, primer premi de dibuix i pintura; 2. Frederic Sagués, primer premi de fotografia; 3. Esteve Amigó, primer premi de poesia; 4. Jordi Roca, primer premi de narrativa breu; 5. Clara Gràcia, segon premi de dibuix i pintura; 6. Francesc Xavier Bonada, segon premi de fotografia; 7. Xavier Miquel, segon premi de poesia; 8. Teresa Rué, segon premi de narrativa breu; 9. Oriol Casassas en la cloenda de l’acte; 10. i 11. Sala d’actes del COMB en el lliurament dels premis artístics.

11

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

47


informació col·legial

Commemoració del COMB

La vila de Llardecans homenatja Hèlios Pardell

D’esquerra a dreta: Ricard Tresserres; Josep M. Martínez Amenós; Josep M. Pardell, alcalde de Llardecans; Miquel Bruguera, president del COMB, i Arcadi Gual, director de la Fundació Educació Mèdica, en l’acte d’homenatge al doctor Hèlios Pardell a Llardecans.

L

a vila de Llardecans (Les Garrigues) dedicà un acte d’homenatge al doctor Hèlios Pardell i Alentà (1946-2008) que va ser organitzat per l’Ajuntament, el qual el nomenà fill predilecte per acord unànime del Ple del Consistori. En primer lloc se celebrà una missa a l’església parroquial de l’Assumpta, acompanyada per un cor de vilatans i vilatanes, i tancà la cerimònia religiosa un Ave Maria de Schubert, interpretat magníficament per Hèlios Pardell, fill. A continuació, a la Sala d’Actes de l’Ajuntament va tenir lloc l’acte pròpiament d’homenatge, presentat per l’alcalde Josep M. Pardell. Arcadi Gual i Sala, director de la Fundació Educació Mèdica, amb el títol Un home de poble, però amb passaport, va destacar que “es podria dir que el doctor Pardell va ser ambaixador del món del professionalisme i la FMC perquè va parlar-ne a tots els indrets pels quals va viatjar”. Després va intervenir Josep M. 48

Martínez Amenós amb el títol L’Hèlios, l’amic i metge, qui va enfocar el seu parlament des del punt de vista de la seva trajectòria d’amistat, i ressaltà les qualitats de clarividència, bonhomia, entusiasme per qualsevol idea de progrés i de com amb el seu tarannà desenfadat i sense petulància, sabia liderar un projecte per convertir-lo en un treball engrescador i suggestiu. Finalment, Ricard Tresserres parlà sobre: L’Hèlios Pardell, un metge amb vocació de transcendència i explicà diverses anècdotes personals i vivències, així com les estratègies que utilitzava per abocar els qui l’envoltaven a l’interès o l’aprofundiment en algun tema del qual ell era estudiós i volia ampliar o contrastar amb els seus amics i companys. La cloenda de l’acte d’homenatge va anar a càrrec de Miquel Bruguera, president del COMB, amb el títol L’Hèlios Pardell, un metge amb vocació de transcendència tot fent un recorregut per la seva vida col·legial amb la intro-

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

ducció de valors, com el professionalisme i l’avaluació de la competència, encapçalats per “la cultura de l’esforç, la constància i una gran capacitat de concentració en la feina”. L’Agnès Pardell i Veà, regidora d’Economia i Finances de l’Ajuntament de Llardecans i diputada del Parlament de Catalunya, va fer el lliurament a Roser Martí, vídua del doctor Pardell, de la placa de fill predilecte de la vila de Llardecans, qui va correspondre amb emotives i sinceres paraules d’agraïment i emoció per tot el reconeixement i l’estima que, de ben segur, segons va dir, “l’Hèlios recollia des del cel”. L’acte d’homenatge a la figura d’Hèlios Pardell va transcórrer en l’ambient d’unió entranyable que ell inspirava i que, per unes hores, va cohesionar a tots els qui hi assistiren en un sentiment de complicitat i capteniment. Totes les intervencions de l’acte van coincidir en què “l’Hèlios era una gran persona, un gran metge i un gran professional”. P


informació col·legial

Secció Col·legial de Metges Acupuntors

V

olem informar-vos en aquest butlletí que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ens ha donat la raó al recurs que vàrem presentar en el procés contenciós-administratiu contra la resolució del Govern de la Generalitat en el decret 31/2007 pel qual es regulaven les condicions per a l’exercici de determinades teràpies naturals, entre les quals es troben l’acupuntura i la medicina xinesa. La Sentència anul·la el Decret de Teràpies Naturals perquè vulnera, entre d’altres, la Llei d’Ordenació de Professions Sanitàries (LOPS). Aquesta llei exigeix que una professió sanitària ho sigui prèvia l’obtenció del preceptiu títol oficial que habiliti el seu exercici. Pels magistrats, així com per als membres de la secció de metges acupuntors, l’acupuntura és una pràctica sanitària i, per tant, s’ha de regir per les seves lleis. La secció de metges acupuntors creu que és urgent regular la pràctica de les teràpies naturals, però aquesta regulació s’ha de fer diferenciant bé les unes de les altres, estudiant el seu modus d’acció, les seves indicacions, contraindicacions i efectes adversos. Aquest estudi donarà llum sobre qui i com les ha d’aplicar. Creiem que l’acupuntura i l’homeopatia tenen una entitat pròpia i que per les seves característiques han de ser sempre practicades per professionals sanitaris, metges en el cas de l’homeopatia, puix que hi ha una prescripció, i metges, diplomats en infermeria, fisioterapeutes, veterinaris o odontòlegs en el cas de l’acupuntura per actuar en l’àmbit de les seves competències. Per acabar volem dir que hem treballat en la realització de la Quarta Trobada Internacional d’Acupuntura Mèdica de Barcelona, BMA Autumn Meeting 2009, i el III Simposium de 50

Acupuntura de la SAME.que es va fer del 23 al 25 d’octubre, amb la British Medical Acupuncture Society i la Sociedad de Acupuntura Médica de España. Pensem que és un esdeveniment molt interessant per palpar noves experiències i aprofundir coneixements relacionats amb l’acupuntura, les seves indicacions, les noves evidències i els seus modus d’acció. P Albert Garcia i Janeras, president en funcions de la Secció de Metges Acupuntors

Secció Col·legial de Metges d’Estètica

Ús racional de la toxina botulínica

G

ràcies als continus avenços de la Medicina Cosmètica i Estètica, a estudis específics de l’anatomia i la musculatura facial, i al desenvolupament de noves tècniques d’aplicació, hem substituït l’efecte paralitzant de la toxina botulínica (TB) per un efecte de relaxament muscular controlat que, alhora que atenua les arrugues d’expressió, permet donar harmonia, relaxació i vivesa al rostre sense que perdi ni una mica la seva expressió. Avui deu ser molt complicat reconèixer les persones que realitzen aquest tractament. Els refinaments en l’aplicació de la TB, respectant dosis unitàries i totals avui perfectament definides i escollint punts d’infiltració que el criteri i l’experiència han anat consolidant, poden frenar la progressió de les arrugues induïdes per la mímica facial, en una sola sessió i sense produir les expressions potser artificials que es produïen fa uns anys. Des de la parcel·la de la Medicina Cosmètica i Estètica hem aconseguit que canviï la percepció social de la TB com un simple “agent paralitzant” de la musculatura facial. Perquè els pa-

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

cients no volen un rostre inexpressiu, sinó frescor i naturalitat. Han i hem de ser conscients que totes les arrugues ni poden ni han de ser eliminades sense assumir riscos innecessaris; moltes tenen la virtut de recordar-nos moments d’alegria en les nostres vides, sense eliminar ni una mica la dignitat del nostre rostre. A més a més, tal com assenyalen molts experts nacionals i internacionals en el transcurs de les darreres reunions científiques, aquest fàrmac aporta efectes complementaris, que no han de ser menystinguts, en la pell de les zones tractades: hidratació, regulació de la suor i de la secreció sebàcia, etc. Després de cinc anys, continua sent el tractament antiarrugues que més demanen els espanyols, amb un total de més de 260.000 teràpies acreditades, tant en homes com en dones. El seu èxit rau en la simplicitat de la seva realització per un metge capacitat, per tal com resulta pràcticament indolor i permet la reincorporació immediata a la vida social i laboral, i en la ràpida consecució dels objectius definits perquè produeix uns efectes visibles en dos o tres dies. Convé recordar que la TB és un medicament i que, com a tal, l’Agència Espanyola del Medicament l’ha autoritzat perquè compleix uns rigorosos requisits de qualitat, perquè és segur i eficaç, perquè està perfectament identificat i perquè facilita als professionals i pacients tota la informació exigible i comprensible. Fins avui, tan sols els Laboratoris Allergan comercialitzen una TB tipus A amb indicacions cosmètiques; encara que se la coneix genèricament com a bótox, es tracta de Vistabel®. La imminent autorització d’Azzalure® per part de l’Agència Espanyola del Medicament permetrà que Laboratoris Galderma també pugui comercialitzar un altre TB tipus A amb idèntiques indicacions.

V

Delegacions i seccions col·legials


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials científiques, acreditades oficialment amb Formació Mèdica Continuada, per a l’adquisició dels coneixements per a la utilització d’aquest fàrmac. En els anys que fa que aquest producte s’està utilitzant a Espanya, no s’han detectat problemes ni efectes secundaris en els pacients que no fossin de caràcter lleu, com l’aparició d’algun petit hematoma, que sol desaparèixer passats els primers dies, o possibles cefalees en les 24-48 hores següents al tractament. Finalment, cal no oblidar que en l’aparició i el desenvolupament de les arrugues sempre existeixen diversos components implicats; així que, en tots els casos, correspondrà realitzar diversos tractaments associats. Cap tractament corregeix simultàniament tots els aspectes afectats i, per descomptat, la sobrecorrecció d’un aspecte no pot corregir els altres. Així doncs, la TB té un destacat paper a l’arsenal terapèutic, però després de l’imprescindible diagnòstic, que tan sols un metge capacitat pot realitzar, probablement haurà de posar-se en associació amb altres procediments. El nostre millor consell ha de ser no tenir pressa, perquè sempre es preferible l’opció de més que la necessitat de menys. P J. Víctor Garcia, president de la Secció de Metges d’Estètica

Secció Col·legial de Metges Jubilats

La Secció de Metges Jubilats ha realitzat durant l’any més de 50 activitats culturals, socials i lúdiques

L

a Secció de Metges Jubilats ha desenvolupat durant l’any les seves activitats lúdiques i “socials”, cada cop mes nombroses i de més qualitat. Com indiquen els estatuts, el dia 10 de juny va tenir lloc l’Assemblea General Ordinària, que van presidir en Miquel Bruguera i Cortada i en Joaquim Ramis i Coris, president de la Secció. En el curs de l’any es realitzaren 51 activitats. Ocuparen la nostra tribuna persones tan importants com Patrícia Gabancho, Arcadi Oliveras, Roger Alier, August Moragas, Joan Plaja, J.M. Carrera, Sílvia Ferrando, Jordi Mañer, Josep Termes, Hilari Raguer, Neus Real, Lluís Ortiz de Zeballos, Joan B. Culla i Montserrat Abelló, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2008, etc. Els temes foren molt variats: diferents punts de vista sobre Barcelona, el paper de les ONG al món, la música de Wagner, l’art etrusc, la solidaritat a l’Àfrica, l’encís

Es recorda a tots els col·legiats que l’article 123 del vigent Codi de Deontologia, Normes d’Ètica Mèdica, d’obligat compliment, diu: El metge ha d’assistir el company sense el cobrament de cap mena d’honoraris, i és recomanable seguir l’antiga tradició de fer-ho també amb els familiars que econòmicament en depenguin, la vídua o el vidu i els orfes. Podrà fer-se abonar les despeses materials produïdes en l’acte mèdic que siguin oneroses per al metge.

Secció Col·legial de Metges Jubilats

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

51

V

V

Espanya s’unirà així a la iniciativa d’altres països de la Unió Europea que, des del passat mes de febrer, estan donant el seu vistiplau basantse en l’estudi detallat dels assajos clínics realitzats en més de 2.600 pacients, que avalen l’eficàcia i seguretat del nou producte que ja es distribueix als Estats Units sota la marca Dysport®. I la competència podria ampliar-se encara més amb Xeomín® dels laboratoris alemanys Merz, i amb Puretox® de la companyia americana Mentor. Aquesta diversitat ha de servir perquè madurin tant el producte com el mercat. La comercialització de noves marques pot i ha d’induir significatius avenços en algunes característiques del producte, que són variables: la seva presentació i conservació, la velocitat d’acció, la durada dels efectes, l’ampliació de les indicacions clíniques, entre d’altres. El menys important, encara que s’ha de valorar, és que la competència pugui suposar a més a més l’abaratiment de preus, i això ho agraeix tant el metge com el pacient. Al mateix temps, s’haurà d’insistir en les limitacions del producte, les seves contraindicacions i els seus riscos, pocs i poc duradors, però desagradables: rostres artificials, asimetries, descens de les celles, caiguda de les parpelles, alteracions funcionals, etc., riscos que resulten absolutament minimitzats si el maneig de la TB resta en mans expertes. A aquest respecte, la legislació és clara: “aquesta especialitat farmacèutica serà administrada exclusivament per un llicenciat en Medicina i Cirurgia, en establiments o centres sanitaris autoritzats per les Comunitats Autònomes.” En consonància amb l’indicat abans, des que la TB va rebre l’autorització per a la seva introducció en el mercat espanyol amb indicacions estètiques, s’han promogut infinitat d’activitats


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials V

del teatre, el teatre d’Ibsen, la Setmana Tràgica, qüestions històriques de l’Església Catalana, un poètic viatge a la Polinèsia, l’adveniment de la República, etc. A aquestes activitats cal afegir-hi les sessions de cinema, molt ben garbellades per en Pere Martínez i López, i els concerts, entre d’altres el dirigit per en Ramon Moragas. Gràcies a la gestió d’en Jaume Torner i Sellés, mestre en l’art de la música, aquest any també tinguérem el goig de sentir els estudiants de Knox, dels EUA (The Knox Jazz Ensemble). La Secció també va tenir cura d’organitzar els Concursos Artístics per a metges i la Festa Literaria (el nostre Dia del Llibre) patrocinats pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, així com un acte en record dels metges que han mort durant l’any. Hi hagueren –igual que altres anys– visites culturals: Caixafòrum, pintures de Joaquim Mir; Centre de Recerca Biomèdica de Barcelona; Palau de la Música Catalana; Liceu; passeig pel Call de Barcelona i Museu de Pedralbes. Excursions a Prades i Siurana i viatges a Nova York; Berlín (dos grups); Romania; Extremadura i un creuer pels fiords de Noruega Carme Martín i Vega, vocal responsable del Programa de Protecció Social, informà que les activitats lúdiques (les conferències, els viatges, els concerts, etc.) no són les úniques activitats desenvolupades, sinó també, i primordialment, sense fer-ne gens de soroll, les que ella gestiona, una demostració fefaent de germanor entre col·legues.

Josep Anton Martí i Mercadal, secretari; Jordi Mañer i Masdeu, tresorer; Carme Martín i Vega, afers socials; Pere Giménez i Sàez, vocal comarques; Josep M. Casasa i Carbó, vocal 1r.; Salvador Barluenga i Vilajoana, vocal 2n.; Enric Ripoll i Espiau, Joan Serra i Coll, Alfons Fernàndez i Sabaté, Jordi Seuba i Rovira, Joaquim Riera i Masgrau i Pere Martínez i López, vocals adjunts. P

Joan Janer, president de la Secció de Sinologia i Patologia Mamària

Josep Antoni Martí i Mercadal, secretari de la Secció de Metges Jubilats

Comunicacions Secció Col·legial de Metges de Sinologia i Patologia Mamària

L

a Secció Col·legial de Sinologia i Patologia Mamària ha creat una comissió per valorar i atorgar, en els casos adients, un diploma acreditatiu en Sinologia i Patologia Mamària. Com que això serà primícia a tot el territori espanyol, i gracies al COMB, es farà un acte de lliurament als primers sol·licitants que hagin aconseguit la titulació. L’acte que es va fer el dijous 22 d’octubre d’enguany, a la sala d’actes del nostre col·legi, comptà amb la presència de personalitats del món de la Sinologia i, com a personatge públic mes emblemàtic, hi va ser la cantant Luz Casal, que va voler participar en aquest acte a partir de la seva experiència. La junta de la Secció Col·legial de Sinologia i Patologia Mamària del

Nova Junta En el darrer punt de l’ordre del dia estava previst elegir la nova Junta Directiva, que quedà constituïda per: Joaquim Ramis i Coris, president; J. M. Lopez Batllori, sotspresident; 52

COMB agraeix i felicita a tots els metges especialistes que han demanat i aconseguit el Diploma Acreditatiu en Sinologia i Patologia Mamària i els va convidar al primer lliurament dels mateixos, que es va fer el dijous 22 d’octubre de l’any en curs. P

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

Rehabilitacions i Suspensions de l’exercici professional Rehabilitacions

D

esprés d'haver regularitzat la seva situació col·legial, el Plenari de la Junta de Govern del COMB, en sessió del dia 11 de juny de 2009, ha acordat aixecar la suspensió de l'exercici professional que el mateix Plenari havia acordat anteriorment al doctor Marcello Causcelli. Així mateix, en sessió del dia 23 de juliol, va acordar aixecar la suspensió de l’exercici professional als doctors Leovigildo Jose Oyola Palacios, Barbara Jimenez Villegas i Lourdes Aquino Fariña. P

FOLIA HUMANÍSTICA Amb la finalitat d’obtenir fons documentals per a estudis sobre humanitats mèdiques promogudes per l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut (COMB), interessa aconseguir números, sèries o col·leccions de la revista “Folia Humanística”, editada entre els anys 1963 i 1999. Per a contactes: telèfon 670 451 053 i correu 9658LGS@comb.es


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials Secció Col·legial de Medicina del Treball

Nova Junta de la Secció de Medicina del Treball

R

ecentment s’ha constituït la nova Junta de la Secció de Medicina del Treball, la qual s’ha d’entendre com una plataforma perquè els seus associats continuïn tenint una representa-

ció activa en el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i contribuir a explicar el nostre rol a la resta de professionals metges i societat en general. Ser representat en el COMB és molt important per col·laborar amb altres especialitats i aprofitar l’aparell logístic i l’autoritat del col·legi per a qüestions que afecten el nostre dia a dia. Els nostres objectius més immediats són: enfortir les relacions institucionals, participar en l’elaboració de do-

cuments de medicina del treball i garantir la presència de la Medicina del Treball en les activitats de difusió del COMB. La nova Junta està presidida per Xavier Orpella, cap del Servei de Medicina del Treball i Salut Pública de Badalona Serveis Assistencials. P Jordi-Carles Schlaghecke i Gras, secretari de la Secció Col·legial de Medicina del Treball jgras@bsa.cat

CREACIÓ DE LA SECCIÓ COL·LEGIAL DE METGES COOPERADORS T’informem de la creació de la Secció de Metges Cooperadors/es del Col·legi de Metges de Barcelona. Aquesta iniciativa vol respondre a la demanda expressada per molts companys que veuen la necessitat de comptar amb una secció que serveixi de punt de trobada d’un col·lectiu cada vegada mes nombrós i que doni resposta a la seva realitat. La junta gestora de la Secció va elaborar les funcions i finalitats que l’Assemblea de Compromissaris va ratificar el 16 de desembre de 2008, tal com ho especifiquen els estatuts col·legials: 1.– La principal finalitat de la Secció de Metges Cooperadors serà ser el punt de trobada de tots els metges del Col·legi de Barcelona interessats en temes de cooperació, nacionals i internacionals, medicina tropical, de salut internacional, etc. per poder disposar d’una plataforma comuna. 2.– Coordinar-se amb l’Oficina de Cooperació del Col·legi de Metges de Barcelona. 3.– La voluntat de ser la representant dels metges cooperadors/es davant de les institucions, patronals i sindicats, en la defensa de la tasca de la Cooperació en el terreny sense que això representi un detriment del seu estatus laboral. 4.– Promoure i col·laborar en els temes de formació acadèmica de la Salut Internacional. 5.– Treballar per la reinserció, tant personal com laboral, en el retorn dels metges cooperadors després d’una llarga estada en el terreny. 6.– Promoure la celebració del dia del cooperador al Col·legi amb una periodicitat mínima d’un cop l’any. 7.– Fer d’interlocutor, juntament amb el COMB a través de l’Oficina de Cooperació, dels temes de Cooperació i Salut internacional en els organismes oficials que s’escaiguin. 8.– Indagar/estudiar els temes de l’exercici professional dels metges que treballen en el territori, tant a càrrec personal com si estan integrats en organitzacions governamentals i no governamentals 9.– Col·laborar per oferir la millor assegurança de repatriament del metge cooperador. 10.– La voluntat de no fer d’aquesta Secció una eina de promoció i/o suport de projectes de cooperació concrets. La Secció de Metges Cooperadors/es serà allò que els seus membres decideixin que sigui i, per tant, t’animem a formar-ne part expressant la teva voluntat de pertànyer-hi. Formar part de la Secció no condiciona cap obligació personal, però sí que et pot permetre estar informat de les activitats que porti a terme i, alhora, podrem disposar d’informació més completa i verídica de l’activitat de cooperació i acció humanitària que està fent el col·lectiu mèdic de casa nostra.

SOL·LICITUD D’ALTA COM A MEMBRE DE LA SECCIÓ COL·LEGIAL DE METGES COOPERADORS NOM:.................................................................................................................................................................................................. COGNOMS: ........................................................................................................................................................................................ NÚM. COL·LEGIAT: ....................... ESPECIALITAT: .............................................................................................................................. CORREU ELECTRÒNIC: ........................................................................................................................................................................ DATA: ........................................... SIGNATURA: ** Podeu contestar per correu postal, per fax 935678899 o per e-mail: seccions@comb.es

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

53


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials Delegació Comarcal d’Osona

La Festa de Sant Cosme i Sant Damià acull el lliurament dels Premis Sanitat a Osona

54

1. i 2. Miquel Bruguera, president del COMB; M. Gràcia Ferrer, regidora de Vic i membre de la Junta Comarcal del COMB; Josep Arimany, president de la delegació d’Osona del COMB; Josep Antoni Bombí, president de la Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears; M. Àngels Casals, presidenta de l’Agrupació de Ciències Mèdiques d’Osona; Assumpta Fargas, rectora de la Universitat de Vic, i Antoni Mirambell, president de FORES, en l’acte de lliurament dels Premis Sanitat a Osona.

de l’acte en forma d’una estatueta del conegut Estudiant de Vic, que simbolitza la tradició docent i universitària de la nostra ciutat. Tot seguit, Josefina Autonell, com a secretària del jurat dels premis Sanitat a Osona, va fer públics els resultats de la convocatòria, que es van atorgar de la següent manera: En la categoria de Treballs Inèdits, dotats pel COMB, amb 4.508 euros: El treball guanyador va ser l’anomenat “Prevalencia de trauma infantil en pacientes diagnosticados de trastorno mental severo. Implicaciones clínicas”, subscrit per Maria José Álvarez i Alonso, Quintí Foguet i Boreu, Anna Osés i Rodríguez, Pere Roura i Poch, Judit Solà i Munmany, Alícia Valiente i Gó-

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

mez, Rita Pérez i Rota, Olga Villalba i Soley, Judit Pons i Baños, i Francesc Xavier Arrufat i Nebot. Maria José Álvarez, en nom de tots els autors, va recollir el premi de mans de Josep Arimany. En la categoria de Treballs Publicats, dotats també pel Col·legi amb 900 euros, va guanyar l’anomenat “Usefulness of Optic Fundus Examination With Retinography in Initial Evaluation of Hipertensive Patients”, publicat a la revista American Journal of Hypertension. En són els autors Quintí Foguet Boreu, Gabriel Coll de Tuero, Antonio Rodríguez Espronceda, Marc Sáez Zafra, Antoni Ubieto Lope, Marta Beltran Vilella i M. Antònia Barceló Radó. Quintí Foguet va recollir el premi de mans

V

Un any més, la Delegació d’Osona va celebrar la festivitat de Sant Cosme i Sant Damià que enguany arriba a la seva 27a. convocatòria. Aquest any hi va haver un programa d’actes molt més ampli, ja que s’hi va incloure un homenatge a una sèrie de metges sèniors que, havent complert, o complint, els 65 anys en aquest lustre que acaba el 31 de desembre d’enguany, són encara entre nosaltres, i a qui tothom recorda amb molt d’afecte. Els actes es varen iniciar amb el partit de futbol sala, que va tenir lloc el dijous dia 24, i que va guanyar l’equip de Sant Cosme per un gol de diferència, de nou en total. El divendres, dia 25, a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic es van fer els actes academicoinstitucionals, la presidència dels quals per delegació de l’alcalde de Vic, va recaure en M. Gràcia Ferrer, que, a banda de regidora, és membre de la Junta Comarcal del Col·legi, i en Miquel Bruguera, president del COMB, qui va pronunciar la conferència sobre: “Què entenem per nou professionalisme mèdic?”. La taula de presidència la van compartir, també, Josep Arimany, president de la Delegació d’Osona del COMB; Josep Antoni Bombí, president de la Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears; M. Àngels Casals, presidenta de l’Agrupació de Ciències Mèdiques d’Osona; Assumpta Fargas, rectora de la Universitat de Vic, i Antoni Mirambell, president de la Fundació Osona per a la Recerca i Educació Sanitàries (FORES). Acabada la conferència, Gràcia Ferrer va lliurar a Miquel Bruguera un record


informació col·legial

1. i 2.Exposició d’obra pictòrica i fotogràfica presentada en el 5è. concurs de fotografia i de pintura i dibuix. 3. Edició del 2009 de la caminada popular del Dia Mundial del Cor.

Delegacions i seccions col·legials

V

d’Assumpta Fargas. En acabar el lliurament de premis, Josefina Autonell va declarar oberta la 28a. convocatòria, corresponent a l’any 2010. Seguidament, Àngels Casals va fer públic el nom dels treballs i dels autors del projecte guanyador de la X Beca d’investigació d’Osona, que va ésser: “Factors de risc cardiovascular i estratificació de risc vascular en pacients amb trastorn mental sever en la població d’Osona”, que desenvoluparà l’equip investigador format per: Quintí Foguet Boreu, Pere Roura Poch i Anna Bullón Chía. Anna Rodríguez i Ferrer, com a representant comarcal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, va lliurar el premi corresponent a Quintí Foguet. Després d’un breu parlament de Josep Antoní Bombí, Ferrer passà la paraula a Antoni Mirambell, president de la Fundació Osona per a la Recerca i Educació Sanitàries (FORES), i també nou president del Consorci Hospitalari de Vic, qui va fer públic el nom del projecte guanyador: “Projecte intensiu de formació en cardiologia clínica per a un metge especialista en medicina interna”, l’autora del qual és Montserrat Barcons i Vergés, que va recollir el premi de mans de Clàudia Bayés, directora del Consultori Bayés. A continuació, Arimany va explicar la importància de l’homenatge als metges sèniors i va demanar a Anicet Altés, com a membre de la Junta Comarcal d’Osona i metge jubilat, que des de la taula de ponents, en fes una petita glosa. Acabada l’exposició d’Altés, Arimany va anar cridant, un per un, els catorze metges homenatjats, que reberen un record de mans de Miquel Bruguera. Foren els següents: Josep Alcubierre Suriñach, Pere Aliguer Masallera, Pedro Adolfo Benavente Ramos, Ernesto Berdala Viñado, Antoni Carbonell Oriol, Miquel Costa Riera, Alexandre Ganiko Ganiko, Marco Tulio Mendoza Romero, Pere Munt Castells, Jordi Pa-

llarés Miserachs, Josep Riera Sans, Josep Rierola Roquè, Francesc Terricabras Felius, Josep Viñolas Alberch. Un cop lliurades totes les distincions, Terricabras, com a metge homenatjat, expresident i exvicepresident de la Junta Comarcal d’Osona, des de la taula de ponents, va adreçar unes paraules d’agraïment al president del COMB, al Col·legi i a tots els companys que havien fet possible les seves llargues trajectòries professionals. Va tancar l’acte Ferrer, que, en la seva doble condició de regidora i de metgessa, es va dirigir a tots els assistents amb unes paraules d’agraïment, esperonant-los a “seguir lluitant en pro de la sanitat, ja que és una de les grans conquestes de la nostra societat contemporània, i que, tot i que la nostra és una de les millors, pot, sens dubte, arribar a més altes fites en benefici de tots”. Més tard, a l’Hotel Ciutat de Vic, va tenir lloc el sopar de germanor amb l’assistència de gairebé cent comensals, en un menjador engalanat amb l’exposició de les obres presentades a l’Art de Metges 2009. En el seu decurs, després de lliurar la copa de guanyador del partit de futbol a Joan Tell, com a capità de l’equip de Sant Cosme, es

va fer públic el nom de les obres guanyadores del 5è. Concurs de Fotografia i de Pintura i Dibuix. Com en anys anteriors, el jurat del concurs el formaren destacats membres de l’Escola d’Art i Superior de Disseny, de Vic, que varen constatar un important increment del ja habitual nivell de les obres presentades. En declararen guanyadors: quant a fotografia, l’obra: Pluja de gavines, a l’autora Imma Ausió i Rusiñol, que va rebre el trofeu de mans de F. Xavier Clos, secretari del jurat de l’Art de Metges i membre de la Junta Comarcal del COMB. Quant a pintura, va guanyar el treball que portava per títol Noia descansant al jardí, del qual era autora Teresa Rius, vídua del doctor Antoni Soler Capdevila. P Delegació Comarcal d’Osona

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

55


informació col·legial

Tertúlia Literària al COMB

L

a Secció de Metges Jubilats posa en marxa una tertúlia literària que consistiria en una trobada mensual per comentar un llibre prèviament escollit entre els interessats, així com novetats editorials, autors, etc. La reunió seria en alguna de les dependències del COMB a escollir segons el nombre d’assistents.

En principi, s’ha pensat en un dijous a les 7 de la tarda i es preveu una duració aproximada de dues hores. La participació està oberta a tots els metges jubilats o no i llurs familiars interessats. Comptaria amb la participació d’un professor de literatura o un expert en el tema que actuaria com a moderador-coordinador i docent.

Es prega a qui vulgui participar-hi que es posi en contacte amb el doctor Joan Serra Coll als telèfons: 935 552 860 o bé al mòbil: 647 228 490 o preferiblement al correu: mijola64@hotmail.com i seran convocats a una reunió preliminar per decidir el funcionament i la primera lectura. P

Col·legiats que han obtingut el Diploma d’Acreditació Col·legial en Formació Mèdica Continuada/ Desenvolupament Professional Continuat (DAC-FMC/DPC) Al mes de juliol del 2009 es va complir el novè any de funcionament del DAC-FMC que a partir de juliol de 2005 s’anomena DAC-FMC/DPC, afegint una nova opció per a l’obtenció del DPC: Desenvolupament Professional Continuat, a més de la ja existent abans FMC: Formació Mèdica Continuada. La finalitat del DAC-FMC/DPC és el reconeixement de l’esforç individual realitzat en formació mèdica continuada/desenvolupament professional continuat. Qualsevol col·legiat pot optar voluntàriament a l’obtenció del diploma si compleix els requeriments fixats. El DAC-FMC/DPC té una validesa de dos anys. Trobareu tota la informació al web del COMB –www.comb.cat– a l’apartat PRÀCTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/dac/home.htm A continuació es presenta la relació de metges agrupats per col·legis que han obtingut el Diploma entre setembre de 2007 i setembre de 2009. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Abril Carreres, Àngels Alba Moreno, Francisca Alcorta Loyola, Ignacio Andreu Oliete, Isabel Antolin Santaliestra, Alberto Balagué Peláez, Carme Balcells Sàiz, Trinitat Barceló Cormano, Maria Elena Bartlett Bosch, M. Carmen Batista Miranda, José Emilio Belver García, David Berjaoui Najib, Hussein Blasco Riera, Edmon Borras Boneu, Maria Gloria Buxeda Noves, Josep Caballero Sarmiento, Rafael Carmona González de Chaves, M. Dolores Casellas Bartumeus, Joan Casellas de Asprer, Antonia Cervantes Sanchez, Miquel Culell Oliveras, Pere De la Barrera Dacasa, Olimpia De Luis Sánchez, Albert Farrús Lucaya, M. Blanca Ferrer Felis, Mireia Garra Moncau, Núria Gibert Ferrer, Immaculada Giménez Salinas Botella, Jorge M.

56

Giménez Rubio, Josep Antón Giron Alonso, M. del Pilar Gonzalvo Orero, Carlos Graupera Nicolau, Betlem Hereter Romeu, Lourdes Herrero Campos, M. Ángeles Izquierdo Sanz, Màxim Jeremías Torruella, Javier Lerda, Mario Londono Sánchez, Oswald López Marina, Víctor Losa Dominguez, Jose Fernando Manubens Grau, Montserrat Marcos Vidal, Concepción Martín Martínez, M. Gloria Mesa Toledo, Edilia Molera Bartrolí, Marta Muñoz Fernández, M. Isabel Naya del Río, M. del Carmen Oriol Peregrina, Mercè Pacreu Terrades, Susana Pascual Martínez, Maria Angela Perales Rodríguez, Fco. Javier Pérez Bote, Ferran Pérez Santos, Josep M. Porras Fortes, Francisco Antonio Pou Sanchís, Edmon Puyuelo Lanao, Trinidad Ramírez Lafita, Francisco Ramírez Rueda, Isabel

Ramos Acero, Clara Reus Agustí, Assumpta Ribé Subirà, Natàlia Ribera Gonfaus, Mercè Roca-Terry Vera-Rebollar, Raul Sahún Font, Rita Sahuquillo Llamas, Joan Carles Salas Medina, Maria Josefa Sánchez Borrego, Rafael Sánchez Raya, Judith Sarlat Ribas, Miguel Ángel Sivecas Maristany, Joan Solé Lara, M. Pilar Surkov, Sergey I. Ticó Falguera, Neus Torruella Barraquer, Lluis Tresserra Casas, Francisco Tuñi Picado, Josep Valentines Pont, Joan Vidal Candiot, Francisco Rafael Vidal Elias, Josep M. Col·legi Oficial de Metges de Girona Arxer Tarrés, Antoni. Col·legi Oficial de Metges de Tarragona Dolz Andrés, Fernando Ramírez Lafita, Francisco Romero Nogués, Francisco

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: ota_ca@comb.es

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009


informació col·legial

En record de

Javier Fusté de Nicolau

L

’advocat Javier Fusté de Nicolau va morir el 17 d’octubre del 2009. Inestimable i lleial col·laborador del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) durant més de trenta anys, va començar a col·laborar amb el Col·legi de la mà del seu pare, en Martí Fusté Salvatella, cap del Gabinet Jurídic del COMB, a finals dels anys 1970. Dedicat plenament a la defensa dels metges, amb el seu personal tarannà, en Javier Fusté va forjar-se un espai propi en el món sanitari fins a esdevenir un dels advocats de referència en matèria de responsabilitat professional mèdica. No en va, l’any 1986, va ser un dels membres de l’equip de professionals que va fer possible que el COMB posés en funcionament el primer Servei de Responsabilitat Professional (SRP), que ha esdevingut el que es coneix com a model català de responsabilitat civil. En Javier Fusté, amb la vitalitat i l’entusiasme que el caracteritzaven, va imposar un estil propi en la defensa de les reclamacions contra els metges. Sempre, més enllà de plantejar l’estratègia jurídica davant l’ad-

vocat contrari, en Javier Fusté era al costat del metge afectat per una reclamació per definir la millor estratègia de defensa i per assessorar legalment el facultatiu. Però, també, donant tot el suport emocional que cal per afrontar l’estrès que suposa defensar-se d’una demanda per una presumpta negligència mèdica. Això ho saben els metges i metgesses que han tingut en Javier Fusté com a advocat, molts dels quals són també amics seus. Sabien que estava disponible a tota hora i tant li feia que fos per fer-li qualsevol consulta com, senzillament, per tranquil·litzar els ànims. En Javier Fusté era una persona optimista i d’un “savoir faire” inqüesti-

onable que impregnaven tant la seva feina diària com les relacions que establia. Així ho afirmen els advocats i advocades que l’han tractat al llarg de la seva trajectòria professional a una i altra banda de les sales dels jutjats. I, encara més, els seus companys i col·laboradors de l’SRP. A cap d’ells i d’elles, no els ha faltat mai el diàleg professional per debatre els casos o la seva opinió sobre el curs d’un litigi. El geni i figura que han marcat la trajectòria professional d’en Javier Fusté s’han fet, si això fos possible, encara més paleses al llarg de la seva malaltia. Malgrat la duresa de les condicions del seu estat de salut, el 22 de setembre passat, en Javier Fusté va assistir a la Comissió Tècnica de l’SRP per defensar el seus casos, dels quals fins al darrer moment va continuar pendent i diligent. Metges i metgesses, advocats i advocades, companys i companyes et donem les gràcies, Javier. Descansi en Pau. P Josep Arimany director del Servei de Responsabilitat Profesional del COMB

Utilitza els avantatges del teu carnet col·legial Gaudeix d’avantatges i descomptes especials en botigues exclusives presentant el teu carnet col·legial. Ara també hem incorporat per al teu interès, descomptes en les teves compres pagant amb la Targeta Visa Col·legi de Metges. Ja hem sumat més de 40 empreses dels àmbits més variats on podràs obtenir els nostres descomptes: en fires, entrades per al teatre, botigues de tota mena, electrodomèstics, centres esportius, premsa i revistes... Continuem engrossint la nostra llista i recentment hem incorporat noves empreses com Ofiprix, Veritas, Videolab, Petit Oh! i la revista especialitzada en història Món Medieval. Des del COMB no parem de treballar en oferir nous avantatges als col·legiats i titulars de la targeta VISA Col·legi de Metges. Volem que gaudeixis dels millors productes amb ofertes espectaculars.

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

57


Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP) El COMB va endegar a mitjan 2004 els Diplomes Acreditatius de Capacitació en Acupuntura, Medicina Cosmètica i Estètica, Medicina de Residències de Gent Gran i Medicina Naturista. Posteriorment el DIACAP en Medicina Homeopàtica i en Medicina Pericial i Avaluadora. Ara ja es pot sol·licitar el DIACAP en Sinologia i Patologia Mamària. La superació de la puntuació mínima necessària, d’acord amb un barem que inclou formació bàsica, formació continuada, treball, docència, publicacions i altres, per obtenir el Diploma de Capacitació en una pràctica professional determinada obeeix a la voluntat d’impulsar la regulació d’un sector professional que no ho està. Trobareu tota la informació al web del COMB www.comb.cat, a l’apartat de PRÀCTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/diplomes/home.htm A continuació, relacionem els diplomes atorgats fins al mes de setembre del 2009. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ACUPUNTURA Alarcón Bozal, Alejandro Albares Tendero, Francisco Javier Alcalde Ordax, Ana Aldea Bueno, Carlos Alkhatib Felo, Faouaz Alorda Esquinas, Maria Luisa Aluart Bardalet, M Estel Alvarez de la Vega Sancristobal, Andres Amengual Vicens, Josep Carles Arquer Porcell, Andreu Ateca Díaz, Javier Badillo Caro, Jose Luis Badosa Collell, Gemma Bai Xiu, Chun Bárzano Julvez, Cristina Bellver Garcia, David Blasco Catalan, Jose M Blasco Riera, Edmon Borja Aguirre, Lourdes Borràs Verdera, Miquel Bosch Tubert, Rosa Botella Ruiz, Elisenda Bramona Beatove, Jordi Bretos Peral, Felisa Buenaventura Sanclemente, Gloria Cadena García, M Luisa Cagide Rodríguez, Angela Camerino Foguet, Oriol Campos Suarez, Juan Manuel Cancer Villacampa, Luis Cárceles Jurado, Silvia Carrete Pellicer, Carlos Casañas Lopez, Guillermo Casas Crosas, Montserrat Castillo Isern, Daniel Castro Cañete, Guillermo J Cazorla Cazorla, Enrique Claramunt Peña, Elisenda Clemente Piñol, Francesca Costa Clara, Josep M Costa Guardiola, Francesc Cruz Garcia, Mercè Dalmau Santamaria, Ishar De Legórburu Bella, Margarita De Miguel Blanco, Carles Dezcallar Leoz, Mariano Eres Charles, Natalia Escriche Badiella, M Mercè Fernández Baizán, César Ferran Gracia, Josep Ferrer Añel, Isabel Figa Alonso, Salvador Filella Subirà, Josep Maria Font Casas, Yolanda Fuertes Armengol, M Teresa Garcia Fernandez, Alicia Garcia Janeras, Albert Garcia Soriano, Ana M. Gascon Castelló, Jaume Gimeno Esteve, Francisca Giralt Sampedro, Isabel González Garcia, M. Teresa Gonzalez Platero, Francisco Javier Gracia Alonso, Pau Gracia Gozalo, Rosa M. Guitart Vela, Jordi Gurruchaga Zabala, Iñaki Gutierrez Heras, Lidia Hernández Hernández, J. Alberto Hidalgo Sarés, M José Huertas-Portocarrero Gomez-Moran, Daniel Jaime Rentero, Ana JovalCepria, M. Teresa Justo Nevado, Maria Edurne

Lago Rodríguez, Manuel de Jesús Lisbona Roquer, M Del Carme Lloret Puig, Isabel Llucià Gibert, Montserrat Lomban Torres, Maria Ester Lopez Carcel, Gemma López Pujol, Antoni Lorente Gascón, Marian Macip Esteller, Santiago Marco Aznar, Pere Martí Hernandez, Margarita Martín Pèrez, Anastasi Martínez Castejón, Rubén Martorell Sabater, Carmen Meix i Falcó, Montserrat Mendialdua Ugarte, M. Lourdes Mestres Capdevila, Rosa Miguel Pérez, Maria Isabel Millet Fite, Asuncion Monaco Rosich, Antoni Moncho Rodriguez, Jose Miguel Montala Bosch, Josefina Moranta Mesquida, Jose G Muñoz Fernandez, M Isabel Mur Auqué, Daniel Nin Giménez, Ignasi Oliva De Frutos, Ana Oriol Peregrina, Mercè Ortiz Reparaz, Ana Ortiz Santamaria, Vera Padrisa Muntal, Encarnacion Pagès Serra, Gloria Parer Farell, Maria Peña Garcia, Pilar Pérez Aguado, M. Carmen Perez-Calvo Soler, Jorge Permanyer Casanovas, Montserrat Pichot Sagi, Ana Maria Pino Sebastia, Josefa Plaza Requena, Gerard Polidura Navío, Antonio Prats Rocavert, Carmen Prats Sanchez, Carles Puig Pons, Santiago German Ramon Sauri, Cristina Ravella Mateu, Ramon Riba Pedrola, M. Dolors Ribé Sànchez, Montserrat Ribera Gonfaus, Mercè Ripoll Espiau, Enric Ripolles Justribo, Joan Rodelas Montalvo, Francisco Rodellar Oncins, M Teresa Rodríguez Gaspà, Silvia Rodriguez Miralles, Joaquim Rodriguez Quintosa, Jaime A. Roquet Silva, José Antonio Ruiz Morilla, M. Dolors Ruiz Perez, Consol Ruiz de Conejo Viloria, M. Isabel Sacristan Tarrago, Joseph Maria Salabarnada Torras, Jordi Santiña Vila, Manuel Santos Coca, Carmen Santos Forrellad, Alex Sarasà Solà, Blanca Sauné Castillo, Margarita Seano Pujol, M Estrella Seco Baró, Antoni Serrano Coronado, M. Isabel Stuart Palacios, Juan Francisco Tegiacchi Schvetz, Marcelo Horacio Tejel Gorgas, Montserrat Tellez Navarro, Josep C. Torner Ribé, Montserrat Torras Bernaldez, M Teresa Tudela Cullell, Juan Jose Valles Balasch, Rosa Vallve Gonzalez, Carlos Vázquez Ignacio, Juan Manuel

Vera Bernal, Carmen Lucia Vera Moreno, Jesús Vidal Fernandez, Montserrat Sonia Vilà Díez, Ana Maria Villarroya Martin, Josefa Gloria Zueras Gelabert, Rosalia MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICA Abella Avilés, Neus Alvarez Suriaca, Xavier Andreu Bruguera, Imma Añon Marin, Teresa Aragon Roman, Miguel Juan Arcas Mir, Ana Arnal Monreal, Moises Avila Ballesteros, M. Estrella Ayala Vicedo, Eladio Barbero Gonzalez, Abraham Moisés Beltrán Redondo, Beatriz Boix Cuesta, Otilia Bonet Puig, M. Isabel Bordonaba Pueyo, Pascual Borges, Valeria Maria Bramona Beatove, Jordi Burgues Camarasa, M. Josep Busquets Romagosa, Marta Cabaní Tuset, Inmaculada Campoy Sánchez, Mercè Cardona Peña, Federico Caro Cordero, Jose Manuel Casas Sabé, Carme Casermeiro Costa, José Antonio Castillo Galiana, Marta Cervantes Sanchez, Miquel Ciscar Gracia, Silvia Ciscar Gracia, Eva Costa Palau, Concepció Crespi Morro, M. Luisa De la Barrera Dacasa, Olimpia De los Mozos Ortiz, Luisa Maria Delgado Ribas, Juan Manuel Delso Velazquez, Myriam Diaz Aller, Maria Belen Diaz Bravo, Marian José Diaz Jiménez, Carolina Escoda Delgado, Nuria Espaulella Viñolas, Núria Esteban Herrero, Margarita Font Pons, M Angela Fuentelsaz Benavent, Enrique Galvez Comas, Susana Galvez Ruiz, Rafael Gálvez Amate, Enrique Garbayo Garcia, Alicia García Giménez, José Víctor Garcia Juncosa, M. Montserrat Garcia Manzanares, Margarita García Milla, Consuelo García Rojas Jaile, Juan Jacobo Gimenez Gonzalez, M Luisa Goñi Peña, Sara Gonzalez Platero, Francisco Javier Gonzalez Sanchez, Ana Rosa González Fernández, Inmaculada Govantes Lopez, Pilar Grau Besoli, Marta Guayan, Jorge Guillén Sanchez, Mercedes Guxens Barriendos, Jordi Herrero Zerpa, Rosalba Jarne Navalón, Carlos Laporta Clanchet, Mercedes Lamilla Riera, Alvaro Lazaro Fuste, Jorge Lorente Prieto, Enrique Lozoya Florit, M. Enriqueta Luna Soto, M. Alejandra Lleal Duran, Silvia Llorens Morera, Daniel Madan Rodriguez, Maria Dolores

Marcos Vidal, Concepció Marquez Mateos, Josep Manel Marti Goma, Juan Marti Tarazona, Victor Manuel Martín Nuñez, Virginia Martinez Esnaola, Rosario Martínez Poyato, M Del Carmen Masdeu Badenes, Laia Melamed Pinto, Graciela Miguel Fernández, Vanesa Molina Lacasa, Ana Maria Morales Soldado, M. Carmen Moreno Marin, Javier Moriscot Gazules, David Muñoz del Olmo, Juan Luis Navarro Flo, Nestor Daniel Navarro García, Juan Nieto Fernandez Arroyo, Manuel Oliva Sanchez, Ana M Olivera Gil, Joaquim Ordiales Benayas, Gerardo Manuel Oyola Palacios, Denebola Oyola Palacios, Christopher Padilla Pardo, Gemma Pascual Casacuberta, Jordi Perales Rodríguez, Fco. Javier Pérez Ballestero, M Carmen Pérez Burillo, M Pilar Perpiñá Singla, Marta Pinto, Hernán Raúl Pinto, Raul Pons Mañosa, Marta Teresa Povedano Carpintero, Javier Puig Garcia, Noemi Pujol Gali, Jordi Quintillà Brescò, Mercè Riba Camprubí, Salvador Ribé Subirà, Natalia Ripoll Sanchez, Manuel Rodenas Garrido, Elvira Rodrigo Anoro, Pilar Rodriguez Perez, Constantino Roman Onsalo, Andres Roura Igartua, Roser Rovira Orriols, Eulalia Ruiz Sánchez, Virtudes Ruiz-Lluch López, Ricard Rupérez Caballero, Elena Saez Manubens, Joan Salvador Casas, Librada Sanchez Dominguez, Ana Maria Sanchez Sanchez, Manuel Santiago Clavero, Miguel Ángel Sanz Manonellas, Lourdes Serena Sánchez, Rafael Serra González, Bárbara Serra Rueda, Rosa Maria Serrano Adan, Jose Soler Gonzalez, Silvia Soriano Corral, Jose Ramon Subirachs Amigó, Esther Tauler de Luque, Pilar Tomás Benedicto, Neus Torres Fito, Marta Torres Perea, Jorge Torrubia Marcano, Juan Carlos Tufet Opi, Jaime Tuñon Alvarez, M Isabel Vazquez Ruiz, Rocio Vega Lopez, Petra M Vicario Hernandez, Virginia Villares Moreno, Ml Jose Wang Saegusa, Ana J Ch Xalabarder Sagalès, Maria Xammar Alonso, Jorge MEDICINA DE RESIDÈNCIES DE GENT GRAN Arguindegui Pons, Rafael Domenech Carpena, Carmen

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: ota_ca@comb.es


Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP) Esquirol Caussa, Jordi Gasol Lascorz, Josep Monserrat Delgado, Jose Luis Perelló Alonso, M. Montserrat Riu Subirana, Sebastià Rovira Rovira, Josep MEDICINA NATURISTA Abilla Lumbiarres, Araceli Alesón Cabrerizo, Ana Andrés Ortuño, Josep-Gabriel Baulies Romero, M. Gemma Bernabeu Mur, Francisco Borràs Boneu, Maria Glòria Casañas López, Guillermo Estevez Dominguez, Herminia Gonzalez López, Guillem Martinez Garcia, M. Carmen Nogués Orpí, Inmaculada Oriol Peregrina, Mercè Pérez-Calvo Soler, Jorge Pérez Plana, Daniel Pino Sebastià, Josefa Pros Casas, Miquel Ródenas López, Pedro Sagrera Ferrandiz, Jorge Tomás Rajadell, Maria Beatriz Verdaguer Balmes, Carme Vinyes Casajoana, David MEDICINA HOMEOPÀTICA Aldea Bueno, Carlos Amaya Ribó, Albert Armenter Ramos, M. Luisa Assens Mampel, Montserrat Baulies Romero, M. Gemma Bech Peiró, Susana Bergé Lafont, Rosa M. Bernabeu Mur, Francisco Bernal Dzekonki, Guennad Bernal Jimenez, Montserrat Borés Saladich, Victor Borràs Schierloh, Jaume Bravo Garcia, M. Teresa Bretau Viñas, Frederic Bulashenko, Elena Buron Leandro, M. Raquel Cabré Playà, Xavier Cardona Capdevila, Montserrat Carrau Capilla, Josep Xavier Carrera d Espona, M. Àngels Casajuana Casanovas, M. Consolación Casamayor Lloria, Carme Casañas López, Guillermo Casas Crosas, Montserrat Català Amatller, Montserrat Català Ferrer, Maria Lluïsa Clapers Pladevall, Josep M. Clemente Piñol, Francesca Codina Grau, Maria Gema Colom Gabarró, M. Teresa Coloma Anadon, Laura Cuadrat Chico, Pilar Cuerda Aguado, Esther Cuevas Exposito, Manuela Curzio Fernandez– Shaw, Paola Dallarés Angulo, Juan José Dalmau Carre, Jordi Diez Llambrich, Xavier Espejo Arenas, Rosa M. Espin Sabaté, Alberto Esteban Anton, Irene Esteban Villanueva, Carme Esteve, Marie-Christine Estrems Membrado, Maria Soledad Falcó Esteva, Montserrat Falip Cabaner, M. Teresa Fernandez Domene, Adoracion Fernandez Quiroga, Gonzalo Fernandez Sole, Maria Josep Ferrara, Jorge Marcelino Ferre Ferrate, Fe Ferrer Escola, Roser Filella Subirà, Josep Maria Fischbach Sabel, Ute Flores Montero, Natàlia Folguera Bertran, M. Lluïsa Font Casas, Yolanda Forés Colomer, Jordi Garcia Caballero, Teresa Garcia Janoher, Josep M. Garcia Parra, Carme Gaya Catasús, M. Montserrat Gelabert Vea, M. Carme Gimenez Lozano, Carmen González López, Guillem Graells Serradell, Antoni Griell Bernadó, Pilar

Gutierrez Albala, Montserrat Herrerias Ortiz, M. Teresa Hidalgo Sares, M. Jose Ibañez Farners, Pau Juan Andrés, Ana Junyent Camanyes, Rubèn Lamarca Lopez, Rodolfo Jose Lebron Campos, Victòria Lianes Barragan, Pilar López Antich, Marta Lorido Gutierrez, Julio Luqui Garde, Miguel Marin Olmos, Juan Manuel Martin Alcaraz, Dolores Martín Aparicio, Rafael Martínez Costa, Xavier Martinez Cuadros, Rosalaura Martinez Garcia, M. Carmen Martínez Gris, Antonio Martinez Jubitero, Joseph Maria Martinez Marco, Mercedes Matas Heredia, Gema Mateu Ratera, Manuel Maya Garcia, Manue Meler Forcadell, Núrial Meseguer Rico, Merce Mestre Blabia, Assumpta Mestre Blabia, Carme Montalà Bosch, Josefina Morera Ventura, Elisa Berta Moya Hiniesta, Francisco de Asis Muñoz Barrera, Antoni Lluis Muntasell Peradejor, Irene Nabona Francisco, Joaquim Nacher Miguel, Ferran Nadal Navarra, Santiago Noguera Vilalta, Aurora Ordás Roncalés, M. Angeles Oriol Peregrina, Merce Ortega Soriano, Antonio Ortemin Fagoaga, Jose Miguel Ortí Ponsa, Josep Palau Del Mas Armella, Francesc Pallarès Sarri, Mercè Palomares Ajo, Jose M. Palou Beser, Amàlia Pares Grahit, Joan Pares Santilari, M. Carme Pau Jansat, Pilar Perez Benitez, M. Lucrecia Pérez Rengel, M. Del Carmen Perpiña Singla, Marta Pichot Sagi, Ana Maria Pifarré Matas, Albert Pla Castellsague, Anna Pluma Haldon, M. Isabel Ponce Dachs, Meritxell Ponce Martínez, M. Ángeles Puga Lombardo, Monica Puig Pous, Salvador Queralt Gimeno, Lluïsa Quirós Julià, Ignasi Rabella Meneses, M. Carme Ratera Alonso, Roxana Reig Gourlot, Anna Renalias Sullà, Elisabet Rivas-Plata Diaz, Jorge Roch Pallisa, Gemma Rodriguez Aviles, Maria Teresa Rodríguez Gaspà, Sílvia Ros Vergara, M. Assumpta Rosell Arnold, Elena Rovira Berggren, Isabel Sala Pallàs, Josep Sallés Planas, Lluís Sanchez Rubira, Montse Sánchez Ufarte, M. Carmen Sastre Requena, Carmen Secall Estallo, M. Teresa Serrano Barahona, Carme Sirvent Sentis, M. Teresa Soler Medina, Alberto Soriano Badia, Ana M. Sotomayor Rodríguez, Montserrat Tatjer Baldrich, Montserrat Tomas Rajadell, Maria Beatriz Torner Ribe, Montserrat Tornos Sales, Lourdes Torrella Yagüe, Ester Torres Inglès, Luis Traveria Solas, Miquel Tunica Boils, Lidia Uribe Alcaraz, M. Pilar Uriel Escoz, Ana Elena Valiente Martín, Ana Carmen Vallès Runge, Anna Maria Vera Moreno, Jesús Vidal Gutierrez, Claudina

Vide Sauquillo, Albert Vila Alcalde, Jordi Villar Sanchez, Encarnacion Villarroya Martin, Josefa Gloria Viñals Cañellas, Consol Vouillamoz Pajaro, M. Ángeles Yago Escriva, M. Gracia Zemba Vieytes, Maria Zueras Gelabert, Rosalia MEDICINA PERICIAL I AVALUADORA Aguado Albillos, M. Inmculada Aixendri Beltran, Josep M. Alarcon Blasco, Julian Alvarez Domínguez, Jose Luis Amigó de Bonet Sans, Narciso Arias Anglada, Rosa Maria Bartralot Soler, Jordi Bertran Casas, Xavier Bertran Marquès, LluÏsa Bos Lopez de Armentia, Jaime Bosch Tercero, Lluís Buira Lopez, Jaime Buxadé Arribas, Jorge Carbó Salvador, Jaime Carme Luesma, Antonio Carrasco Pons, Ramon Casalots Pujadas, Carlos Celaya Noguer, Montserrat Céster Balletbó, Joaquim Collado Roura, Francesc De Cruylles de Peratallada, Andreu Roman De Jesus Perez, Manuel De la Poza Marcos, José Estévez Domínguez, Herminia Galindo Lorente, Ana Gerónimo Blasco, Carolina Gili Cirera, Gabriel Gonzalvo Orero, Carlos Gorriz Quevedo, Javier Heimann Cella, Miguel Hereu Nus, Rosa Maria Herranz Muñoz, Gerardo Humet Romero, Francisco Ibañez De La Chica, M. Dolores Jover Avalos, Aurora Lapuente Cubells, Fermin-Enrique Ligero Benavides, Eduardo José López Navas, Lorenzo Marce Mota, Sara Marinel·lo Canaleta, Marta Martí Amengual, Gabriel Martí Riola, Griselda Mateos Del Collado, Nuria Mazaira Cabana-Verdes, Antonio Mendoza López, Manuel Mendoza Vera, Juan José Mir Garcia, Isabel Miro Martin, Rafael Molina De Heras, Miguel Montero Marin, Carlos Montoya Lahoz, Isabel Moreno Calvo, Lidia Morera Prunés, Ricard Morgenstern Lopez, Rudof Muela Ribera, Jordi Naya del Río, M. del Carmen Olmedillo Vila, Teofilo Padilla Vilaseca, Irene Pancorbo Figueroa, Rina Prestinoni Vill-Lloch, Roberto J. Pua Dolader, Rafael Pueyo Anton, Rafael Puentes Zamora, Yolanda Pulgar Espin, Pedro Raba Simon, Miguel Ramírez Rueda, Isabel Ramon Aliaga, Alejandro Ribera Castella, Celesti Rios Martinez, Ignacio Ripolles Vicent, Juan Vicente Riverola Gurruchaga, Enrique Rodrigo de Larrucea, Carmen Rodríguez García, José Carlos Rosés Acinas, Bernardino Ruber Martin, Maria Carmen Ruiz Bassols, M. dels Àngels Ruiz Gonzalez, Sebastian Sabaté Aguilar, Primitiva Salvat Maria, Sebastián Segura Cobo, Eva Serra Malfeito, Carles Simon Asensio, Juan Antonio Sotelo Vazquez, M. Aurora Such Faro, Patrícia Tomeu Deulofeu, Pere Trave Vidal, M. Dolors

Ubiñana Santos, Enric Uribe Uribe, Maria Verdaguer Marti, Ricard Vidal Candiot, Francisco Rafael Vilaret Reig, Joan Villegas Canovas, Damaso Viver Bernadó, Eduard Zorzano Reguera, Pilar SINOLOGIA I PATOLOGIA MAMÀRIA Algueró Ruiz, Martí Vicenç Bisbal Piazuelo, Javier Carabias Casellas, Joaquim Casas Vazquez, Lilian Culell Oliveras, Pere Encinas Méndez, Javier Fandos Morera, Adelaida Herranz Martí, Montserrat Janer Torner, Joan Just Roig, Ernest Pérez González, Beatriz Prats de Puig, Miquel Solernou Juanola, Lluis Zanón Navarro, Gabriel

Col·legi Oficial de Metges de Girona ACUPUNTURA Bassets Pagès, Glòria Figueres Grassiont, Rosa Sacristà Garcia, Ignasi MEDICINA HOMEOPÀTICA Ballbona Moré, Vicenç Fradera González, M.delCarmen Gispert Negrell, Montserrat Lloveras Castelló, Maria Mora Brugués, Joan Oliveras Giralt, Jaume Palou Sangrà, Agnès Suñén Hernández, M. Carmen MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICA Abdul Maged, Nezar Deprez, Philippe Jové Colom, Antònia Pla Olivé, Elisabet

Col·legi Oficial de Metges de Lleida ACUPUNTURA Galdeano Borra, Evaristo Geris Haddad, Elia Meler Bosch, Josep M. Ortiz Ripio, Gema Julia Tribó Pascual, Antoni MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICA Andreu Mencia, Leandro Pinós Pedra, Samuel MEDICINA NATURISTA Tribó Pascual, Antoni MEDICINA HOMEOPÀTICA Galdeano Borra, Evaristo Geris Haddad, Elia Macià Fornos, Josefa Monturiol Moreno, Maria Dolors Muñoz Ruano, M. Jose MEDICINA PERICIAL I AVALUADORA de Miguel Arregui, M. Carmen Pinós Pedra, Samuel

Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ACUPUNTURA Sanchez Rubio, Pere MEDICINA HOMEOPÀTICA Busquets Romagosa, Joan M. Ferrando Albors, Silvana Figueras Pla, Rosa Guasp Tichell, M. Cristina Lopez Manzaneque, Josep Vicenç Pizarro Molina, Isabel Saco Brunet, M. Isabel MEDICINA PERICIAL I AVALUADORA Llauradó Córcoles, Pere

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: ota_ca@comb.es


informació col·legial

Consultori terminològic

CIM-9-MC 7a edició

L

’1 de gener de 2010 entrarà en vigor la setena edició de la Classificació internacional de malalties, 9a revisió. Modificació clínica (CIM9-MC), que és la versió catalana corresponent a l’obra anglesa International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM). Amb l’objectiu de mantenir l’obra actualitzada, l’ICD-9-CM Coordination and Maintenance Committee, format per representants del National Center for Health Statistics i els Centers for Medicare and Medicaid Services, es reuneix anualment per estudiar, aprovar i incorporar les propostes de modificacions de la classificació. Les decisions finals a què arriba aquest comitè esdevenen efectives als Estats Units d’Amèrica a partir de l’1 d’octubre i es mantenen vigents durant tot un any a partir d’aquesta data. Aquestes actualitzacions es coneixen com a addendes.

La setena edició de la CIM-9-MC En aquesta setena edició de la CIM-9MC hi ha incloses les modificacions americanes publicades als Estats Units d’Amèrica l’1 d’octubre de 2007 i l’1 d’octubre de 2008, que són vàlides a Catalunya des de l’1 de gener de 2010 fins al 31 de desembre de 2011. Excepcionalment, a causa de l’aparició de la grip A(H1N1) i la rellevància que té en el sistema sanitari, aquesta setena edició inclou també alguna de les modificacions, vigents als Estats Units a partir de l’1 d’octubre de 2009. Concretament, les modificacions aprovades poden comportar l’addició o la supressió de seccions, categories o codis nous, o la revisió del contingut de codis ja existents. Aquests canvis s’introdueixen per adaptar-se a l’evolució del coneixement mèdic i als progressos de la medicina (en el coneixement de les malalties o en l’aplicació de nous procediments) i per reflectir els canvis terminològics que se’n deriven. 60

termcat centre de terminologia

Per exemple, s’ha creat una subcategoria nova (E928.6) dins de la categoria general de causes ambientals i accidentals (E928) que especifica l’exposició ambiental a algues i toxines nocives. Atès que el contacte o la ingestió d’algues i toxines nocives causa problemes de salut que van més enllà de la ingestió de peix que ha estat exposat a aquestes toxines (com problemes respiratoris, irritació d’ulls, nas, gola, tos, etc.), s’ha cregut convenient desvincular aquesta informació del codi 988.0, el qual fa referència a l’efecte tòxic de substàncies nocives ingerides com a aliment, específicament, peix i marisc. Quant a canvis terminològics, en trobem un exemple en el codi 362.21, en què es presenta com a forma principal la denominació terminològicament més precisa (retinopatia de la prematuritat cicatricial) i es manté com a forma secundària la que en edicions anteriors constituïa la forma principal del codi (fibroplàsia retrolenticular). El terme que s’ha prioritzat és formalment més adequat perquè especifica en la denominació que es tracta d’una patologia que afecta nadons prematurs, mentre que fibroplàsia retrolenticular s’ha recollit igualment com a forma secundària perquè, tot i que és una denominació que es considera obsoleta, encara és força emprada entre els especialistes.

El procés de traducció La traducció de les addendes corresponents a aquesta setena edició l’ha dut a terme el TERMCAT, per encàrrec del Servei Català de la Salut. D’aquest procés cal destacar l’explotació de la memòria de traducció obtinguda en la traducció de la sisena edició de la

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

CIM-9-MC, que, com ja us vam explicar en números anteriors, va comportar l’actualització de la terminologia de la traducció catalana. Una memòria de traducció és una base de dades que conté parells de termes i sintagmes en la llengua de partida i d’arribada, i que es pot consultar, ampliar o modificar, de manera que tota la informació que conté es pot reutilitzar en la mateixa traducció quan el segment es torna a repetir de manera total o parcial o en una traducció posterior. En aquest sentit, el TERMCAT també està traduint amb l’ajuda d’aquesta eina la International Statistical Classification of Diseases and Related Health Problems, 10th revision (ICD-10), una classificació elaborada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que agrupa i codifica les malalties i una gran varietat de signes, símptomes i causes externes de morbiditat i mortalitat. L’ús d’aquest tipus d’eines de traducció assistida per ordinador ha permès, doncs, optimitzar la qualitat del text perquè garanteix un nivell molt alt de coherència en la traducció i, alhora, permet una actualització constant dels canvis que es puguin produir. Concretament, en una obra com la CIM-9-MC, elaborada fonamentalment a partir de terminologia i fraseologia encreuada, es fa imprescindible assegurar la uniformitat terminològica global al llarg de tota l’obra per a preservar-ne la validesa funcional. A més d’aquestes eines cal destacar també la col·laboració d’un equip de documentalistes mèdics que han ofert assessorament pel que fa a les solucions de traducció més adequades en cada cas des del punt de vista mèdic i de la codificació. Així mateix, també cal esmentar la valuosa col·laboració d’Edicions Pòrtic en el procés editorial d’aquesta setena edició. P Elisabeth Casademont i Caixàs Anna Llobet i Solé TERMCAT


congressos cursos

congressos cursos i simposis Angiologia i Cirurgia Vascular 22 Jornades Catalanes sobre Hipertensió Arterial Del 15/12/2009 al 16/12/2009 BARCELONA Organitza: Curs de Doctorat de la Universitat Autònoma de Barcelona Secretaria: Reunions i Ciència, SL. Calàbria, 273275, ent. 1a. 08029 Barcelona. Tel. 934 108 646. Fax 934 303 263; E-mail: schta@reunionsciencia.es; www.reunionsciencia.es.

Endocrinologia i Nutrició 12è. Congrés de la Societat Catalana d’Endocrinologia i Nutrició Del 26/11/2009 al 27/11/2009 BARCELONA Lloc: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Passeig de la Bonanova, 47 Secretaria: Societat Catalana d’Endocrinologia i Nutrició

Medicina del Treball XIII Congreso de la Sociedad Española de Medicina y Seguridad del Trabajo Del 05/05/2010 al 07/05/2010 VALÈNCIA Secretaria: Drug Farma Congresos, SL. Antonio López, 249, 1. 28041 Madrid. Tels. 917 921 365 / 917 922 032. Fax 915 002 075; E-mail: Ipanizo@drugfarmacongresos.com; www.semst.org.

Otorinolaringologia (ORL) XVI Curs de formació i rehabilitació d’implants coclears El 06/02/2010 BARCELONA Secretaria: Clinica Clarós. Los Vergós, 31. 08017 Barcelona. Tel. 932 031 212. Fax 932 803 332; E-mail: clinica@clinicaclaros.com.

55 Curs pràctic de dissecció anatomoquirúrgica de l’os temporal Del 12/04/2010 al 14/04/2010 BARCELONA Secretaria: Clinica Clarós. Los Vergós, 31. 08017 Barcelona. Tel. 932 031 212. Fax 932 803 332; E-mail: clinica@clinicaclaros.com.

Pediatria Congrés Global sobre la salut Materna i Infantil Del 22/09/2010 al 26/09/2010 BARCELONA Secretaria: maternal2010@pacíficomeeting.com; Tel. 932 388 777

Pneumologia XXIV Curs d’avenços en Pneumologia Vall d’Hebron Del 24/02/2010 al 26/02/2010 BARCELONA Secretaria: Servei de Pneumologia Hospital General Vall d’Hebron. Pg. Vall d’Hebron, 119-129. 08035 Barcelona. Tel. 932 746 157. Tel. i Fax: 932 746 083; E-mail: pneumo@vhebron.net.

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

61


petits anuncis

petits anuncis Consultes mèdiques Rbla de Catalunya-Mallorca. Centre Mèdic en funcionament lloga amplis despatxos molt ben equipats, tot nou, servei de recepció, calefacció, aire condicionat, telèfon, àmplia sala d’espera. Matins i tardes. INFORMACIÓ Teresa. Tel. 619 701 701 Es necessiten especialistes (pediatre, otorino, dermatòleg.) per a centre mèdic en funcionament en zona de vianants molt cèntrica del barri del Clot. INFORMACIÓ Tels. 932 073 743 (tardes) / 600 281 703 Rda. Gral. Mitre-Muntaner, lloguer de despatxos completament equipats matins i/o tardes, aire condicionat i calefacció, amb servei de recepció, secretaria, etc Pàrquing. Instal·lacions de disseny i confortables. Gran qualitat i preu econòmic. INFORMACIÓ Srta. Maria. Tel. 696 498 661 Zona Pg. de Gracia-Diagonal. Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisis clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091 Balmes-Rosselló. Llogo despatxos per a consulta mèdica, completament equipats, amb serveis de recepció, calefacció, aire condicionat, etc. Àmplia sala d’espera. Matins i tardes. Hi ha un despatx que té 2 habitacions i 1 bany. INFORMACIÓ Tels. 934 870 525 / 609 369 912 Entresol 80 metres quadrats, veí dels hospitals Creu Roja, Sant Pau i Quinta de Salut l’Aliança. Es lloga. 590 euros/mes. Ubicat davant de pàrquing municipal i prop de parades autobusos 15, 19, 25, 45, 47 i metro línia 5. INFORMACIÓ Tel. 932 001 473 de 20 a 24 hores. Centre mèdic, situat a la Diagonal-Pau Claris, dedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, en ple funcionament. Ofereix lloguer de despatxos a metges. Matins i tardes. Totalment equipats, amb recepció, telèfon, fax, calefacció, aire condicionat, servei neteja, etc. INFORMACIÓ Tel. 656 886 688 Es lloga habitació per a metge davant de la Clínica Teknon. Preu assequible. INFORMACIÓ Srta. Lucia. Tel. 606 428 010

ZONA MÈDICA SL, empresa especialitzada en gestió mèdica disposa de despatxos propis a Barcelona. Cobertura de dilluns a divendres de 8 a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, creació i gestió de nous centres a Barcelona i província. INFORMACIÓ Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091 E-mail: zonamedica@zonamedica.es

CONSULTORI PER COMPARTIR. Sant Antoni Maria Claret, 139-145. (Castillejos-Cartagena, al costat de l’Hospital de Sant Pau i L’Aliança). Completament equipat. Recepció i sala d’espera. Conserge. Molt bones condicions. INFORMACIÓ Tels. 659 989 395 / 933 223 562 / 934 356 948

Diagonal-Pg. de Gracia. Centre mèdic d’alt estanding lloga despatxos totalment equipats per mòduls de matins i/o tardes. Li oferim tots els serveis necessaris perquè vostè sols hagi de preocupar-se de visitar els seus clients. INFORMACIÓ Tels. 934 161 011 / 934 161 638

Pau Claris-Provença. Consulta àmplia amb localització immillorable i ben equipada. Ecògraf Aloka. Es busca facultatiu per compartir. Preferentment digestiu o especialitats afins. Disponible 5 matins i 3 tardes. Preu a convenir. INFORMACIÓ Tels. 622 252 761 / 934 532 817 (a partir de les 20 h)

CENTRE MÈDIC en funcionament lloga despatxos, matins i tardes. Tots els serveis. Zona Hospital Clínic. INFORMACIÓ Tel. 934 516 869

Consulta pediàtrica davant Clínica Sagrada Família. Es lloga un despatx matins i/o tardes amb tota la infraestructura de suport. INFORMACIÓ Jaume Mas. Tel. 677 400 040

Sant Cugat. Es lloga despatx mèdic zona estació, recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tarda INFORMACIÓ Tel. 629 724 271

CERDANYOLA DEL VALLÈS Lloguer de despatxos per a consultes mèdiques, matins i/o tardes. Completament equipats: aire condicionat, calefacció, recepció, secretaria, etc. Instal·lacions modernes i adaptades a persones amb discapacitat. Preu sense competència. INFORMACIÓ info@itapua.cat. Tels. 936 928 638 (tardes) / 600 679 523

CALLMED. Serveis integrals de Secretaria telefònica. Recepció de trucades personalitzada. Gestió Agenda on-line. Sense esperes telefòniques. Sense costos addicionals. Atenció 12 hores diàries. URGÈNCIES. INFORMACIÓ CallMed.net. Tel. 933 906 700 Zona Balmes-Madrazo, davant Clínica del Pilar. Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte. Atenció secretària 12 hores. Anàlisis Clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ Zona Mèdica. Tel. 933 906 716 Av. Carles III amb Diagonal. Despatx de 100 m2. Apte per a consulta mèdica. 4 estances. Aire condicionat. INFORMACIÓ Tel. 932 001 047 Centre Mèdic a Viladomat, 286, baixos (costat Hospital Sagrat Cor) lloga amplis despatxos molt ben equipats, tot nou, servei de recepció, calefacció, telèfon, àmplia sala d’espera, per mòduls de matins o tardes en exclusiva. Per a totes les especialitats. INFORMACIÓ Rita o Eli. Tels. 934 540 805 / 933 236 393

Es lloga ampli despatx amb bany en centre mèdic Pg. Bonanova-Escoles Pies; llum natural, recepció, telèfon, fax, calefacció, aire condicionat, àmplia sala d’espera, servei de neteja. Consergeria. Molt bona comunicació. Matins i tardes. INFORMACIÓ Tel. 609 330 995 ES LLOGA CENTRE MÈDIC. Sencer o només per consultes. Al mateix centre de Badalona. A cinc minuts de l’ajuntament i del carrer del Mar. Planta baixa de 370 m2. Totalment equipat: lliteres, sala de cures, electrocardiograma, ecògraf, RX, microscopi d’ORL. INFORMACIÓ Tel. 610 734 827 DESPATXOS CÉNTRICS EN LLOGUER. Gran Vía C.C., 636 (al costat Pg. de Gràcia). Despatxos amplis rehabilitats, amb sala d’exploració independent. Servei de secretaria-recepció, agenda, subministraments bàsics, xarxa d’internet, 2 sales d’espera, porter a la finca. A partir de 300 euros. Mòduls al matí o tarda. INFORMACIÓ Betty. Tels. 663 676 012 / 678 060 309 / 24140xsv@comb.es

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

63


petits anuncis

Lloguer local ideal consulta. Carrer Numància, 95 / Trav. de les Corts, 168 m2, aire condicionat, exterior. 1.500 euros mensuals. INFORMACIÓ Tel. 639 305 059 En venda o lloguer despatx mèdic situat a carrer Mare de Deu de la Salut al costat de l’antiga clínica Quirón. 70 o 80 m2. Amb facilitats de pagament. Pàrquing inclòs. Neteja diària. Càmeres de vigilància les 24 hores. INFORMACIÓ Pere Duran. Tel. 605 928 685 Oferim consulta a Pg. de Gracia, completament equipada. A les tardes i un matí a la setmana. Contactar als matins, excepte dissabtes. INFORMACIÓ Sra. Cabo. Tels. 932 151 212 / 934 881 730 Consulta de psicòlegs: es lloguen despatxos per a psiquiatres, nous a estrenar, molt lluminosos, decoració moderna, aire condicionat, calefacció. Sala per a grups o teràpies de família. Molt ben comunicats. Consell de Cent-Creu Coberta INFORMACIÓ Anna. Tel. 678 627 032 Psiquiatra comparteix despatx, gran i assolellat, Gran de Gràcia, davant Metro Fontana i prop FFCC. Possibilitat matins i tardes. Bon preu, a convenir. No s’ofereix secretaria si no es necessita. Actualment serveis de psiquiatria i psicologia. Es compartiria amb metges de la mateixa o diferent especialitat. INFORMACIÓ Tel. 934 159 389 / anna.plaza@eresmas.net Es lloga consultori en consulta mèdica ja en funcionament a Rambla de Sabadell. Preu: 250 euros al mes. Despeses incloses. INFORMACIÓ Dr. J.L.Navarro. Tel.687 757 102 Centre mèdic lloga despatxos totalment equipats i amb accés directe al carrer, a professionals relacionats amb l’àrea de la salut, per dies o mesos. A partir de 110 euros / mes. Tocant al mercat central de Sabadell. INFORMACIÓ Tel. 937 263 649 / 620 917 140 Consulta mèdica a Granollers. Es necessita metge de Medicina General per cobrir vacant. Alta a mútues. Condicions a negociar. També es necessita metge endocrinòleg. Lloguer despatx molt favorable. INFORMACIÓ Karina. Tel. 938 707 748 Centre mèdic homeopàtic situat a la Av. Diagonal/Pau Claris lloga despatxos equipats per mòduls de matins i/o tardes amb servei de secretaria, calefacció i aire condicionat. INFORMACIÓ Tels. 934 159 550 / 934 160 787

64

BARCELONA. Consulta en Centre Médic a Mare de Deu de la Salut, 78 (costat antiga Clínica Quirón). Despatx de 114 m2. Instal·lacions modernes i adaptades a persones amb discapacitats. Tots els serveis: recepció, calefacció, aire condicionat, 2 sales d’espera, 3 hab, 2 banys, porteria, càmeres vigilància les 24 h. INFORMACIÓ Tel. Sr. Pere 605 928 685 Es lloga consulta a Vilafranca del Penedès, amb tots els serveis. Cèntrica. Preu a convenir. INFORMACIÓ Tel. 609 150 650 Local/despatx nou a estrenar en la millor zona de Sabadell, enfront de Fira Sabadell. Superfície total 300 m2, distribuïts en planta baixa 30 m2 amb accés directe des del carrer i en planta primera 270 m2. Possibilitat de lloguer o venda. INFORMACIÓ Tels. 610 760 018 / 617 467 058 Balmes/València, darrers despatxos a compartir tot equipats, 3 sales d’espera, nous a estrenar, serveis inclosos. Experiència en facturació i control d’agenda mèdica. Lloguer per mòduls matins/tardes. INFORMACIÓ Araceli. centroleira@hotmail.com. Tels. 678 540 931 / 935 313 563 Lloguer despatxos mèdics a ESTRENAR Calvet, 30-Diagonal. Barcelona. Decoració de luxe amb tots els serveis, recepció trucades, A/C, ADSL, etc. Mòduls matí o tarda o 2 despatxos utilització exclusiva. Bones condicions econòmiques, possibilitat pàrquing. INFORMACIÓ Dr. Soler. Tel. 606 376 797 DAVANT NOU INSTITUT UNIVERSITARI DEXEUS I MATERNITAT. Obertura pròxim octubre nou centre despatxos mèdics equipats amb tots els serveis, exteriors, servei de recepció, secretaria i agenda, telèfon, fax, ADSL, fil musical, servei neteja diària. Obert dilluns a dissabtes. Lloguer per mòduls matins (8-15 h), tardes(16-21 h) i en exclusiva. INFORMACIÓ Tel. 639212129 / eab2009@hotmail.es Es LLOGA LOCAL en zona de vianants al casc antic de MATARÓ al carrer Barcelona, 18, distribuït en 3 diferents nivell (360 m2). Està aprovada la construcció d’un Corte Inglés a la zona. Pàrquing pròxim. Ideal Centre Mèdic. Tracte directe amb la propietat. INFORMACIÓ Srta. Laguarta. Tel. 660 149 352 sakra@telefonica.net Oficina/consultori mèdic en lloguer. Edifici consultes mèdiques. 60 m2 zona Hospital Clínic Carrer Provença. INFORMACIÓ Tel. 659 085 043

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

Centre Mèdic-Psicològic situat a l’Av. Diagonal cantonada amb Entença (BCN), lloga despatx a metge-psiquiatre o neuròleg. Molt ben equipat. Dues sales d’espera. Serveis de recepció, telèfon, calefacció i aire condicionat inclosos. INFORMACIÓ www.psicologiabcn.com. Tel. 933 210 664 VENC O LLOGO PLAÇA COBERTA D’APARCAMENT núm. 27 de l’Av. Barcelona, 111 de Sant Joan Despí 08970, al costat del nou HOSPITAL COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Mides: 2,70 m x 5 m. INFORMACIÓ Isaac Nebot, inebot@yahoo.es. Tels. 983 350 456 / 600 356 505

Diversos BOOMERANG-SECRETARIA TELEFÒNICA. Atenem trucades en tres idiomes, donem hores de visita, des de 50 euros al mes. Altres serveis: mecanografia per ordinador en diversos idiomes, des de 1,50 euros/full. INFORMACIÓ Srta. Gemma o Manel. Tel. 934 173 547. Fax 934 186 644; www.centroboomerang.com Decoració interiorisme. Es realitzen tot tipus de projectes i reformes de consultoris, despatxos i habitatges. Pressupost sense compromís. També objectes de decoració i de regal. Importants descomptes a metges col·legiats. 20 anys al seu servei. INFORMACIÓ INNOVO. Alfons XII, 26-Marià Cubí. Pàrquing: Tels. 934 157 845 / 630 033 029 Alfons XII, 40 Oficina tècnica dedicada al servei de l’arquitectura, en especial projectes de reforma i obra nova per a consultoris, despatxos, clíniques, habitatges. Una empresa oberta a noves idees i tendències que, amb tota seguretat, seran del seu interès. INFORMACIÓ Estudi D’ARQUITECTURA. Tel. 616 047 551/ E-mail: sturlese@coac.es ENKASA. Empresa de serveis ofereix personal de servei domèstic, cuidadors infantils i assistència geriàtrica. Formació individualitzada segons les necessitats de cada llar. INFORMACIÓ Tels. 932 056 239 / 638 929 953 / 638 929 955 LLOGUER DE PIS. Zona Sant Gervasi. 130 m2. 5 habitacions, gran menjador, terrassa, semimoblat. Planta baixa, no cal usar ascensor. Ideal per a consultori i habitatge. 1.000 euros. INFORMACIÓ Tel. 934 249 964


petits anuncis

CONSULTORA EMPRESARIAL I COACH. Necessita suport professional, extern i flexible en la gestió de la seva clínica o despatx professional? Està satisfet amb el control de gestió que té sobre la seva empresa? És conscient d’aspectes a millorar i no sap com? Àmplia experiència en el sector sanitari. INFORMACIÓ Mercedes Cardenal. Tel. 647 745 203 Gran oportunitat Matadepera!! Es ven torre alt estanding obra nova (Can Solà del Racó) a preu de cost. Parcel·la 1500 m, construïts 500 m, 4 hab. Dobles+estudi, 3 banys, jardí, terrasses, garatge 180 m. S’accepta pis o terreny a compte de preu. INFORMACIÓ Tel. 617 768 726 Es ven masia a 6 km de Camprodon, assolellada i amb vistes magnífiques, per rehabilitar. INFORMACIÓ Dr. Ventura. Tel. 626 462 948 Vols guanyar diners extres al mes des de casa teva o des del teu despatx. No et traurà cap temps i és molt seriós. INFORMACIÓ Tels. 935 313 563 / 678 540 931 Es lloga pis moblat 110 m2, Bailèn-Corsega. Recent pintat, exterior i molt assolellat (3 balcons al carrer) 3 hab (1 suite) 1 despatx i 1 bany. Gran menjador i sala d’estar amb sortida al balcó. Cuina completament equipada amb electrodomèstics nous. INFORMACIÓ Tel. 637 316 546

Treball Auxiliar d’infermeria, recepcionista/telefonista i tasques administratives s’ofereix per treballar en consultori mèdic. Informàtica, català, experiència i bones referències. 48 anys. INFORMACIÓ Àngels. Tel. 932 851 742 Senyoreta de 45 anys s’ofereix com a secretària de metge en consultori o clínica. Bona presència, disponibilitat horària, coneixements d’informàtica: Windows, Internet, etc. Atenció i programació d’agenda. Excel·lent capacitat organitzativa i tracte humà INFORMACIÓ Carme Torres Sabi. Tels. 606 642 453 / 933 522 331 S’ofereix secretària mèdica/auxiliar d’infermera/ recepcionista per a un despatx mèdic a Barcelona ciutat. Amb llarga trajectòria professional en diferents àrees i especialitats. Flexibilitat horària. INFORMACIÓ Marta. Tels. 617 208 857 / 932 546 663

S’ofereix per treballar en consulta mèdica de recepcionista-telefonista. Amb experiència i bones referències. INFORMACIÓ Inés. Tel. 660 243 979

Recepcionisa ben qualificada, bona presència i experiència amb malalts, s’ofereix per consulta mèdica. Molt bones referències. INFORMACIÓ Ana Mediano. Tel. 607 296 849

M’ofereixo per a consulta mèdica com a recepcionista. Bona presència, bon caràcter, amabilitat, simpatia i eficàcia. Cinc anys en consulta oftalmològica i amplia experiència en tracte amb el públic. Bones referències. INFORMACIÓ Isabel. Tels. 616 986 114 / 933 530 686

S’ofereix noia per treballar en consulta mèdica o similar com a recepcionista o telefonista. Experiència en tracte amb el públic i en tasques d’oficina. Informàtica a nivell usuari. Disponibilitat tot el dia. Incorporació immediata. Preferentment zona Maresme INFORMACIÓ Mercè. Tel. 617 041 450

Auxiliar administrativa amb 15 anys d’experiència s’ofereix per treballar en centre mèdic o empresa sanitària. Coneixements d’informàtica, tasques administratives, experiència tracte amb públic, català i anglès. Horari de matins. INFORMACIÓ Cuca. Tels. 629 407 133 / 934 391 111 Administrativa amb molta experiència s’ofereix per treballar en consulta mèdica. Informàtica a nivell d’usuari, experiència en tracte amb públic, coneixement de català parlat. INFORMACIÓ Dolors. Tel. 606 663 644 S’ofereix secretària recepcionista amb 15 anys d’experiència per treballar en consulta, clínica o consultori. Coneixements d’informàtica. Experiència en tracte amb el públic. Torn de matí i/ o tarda. Incorporació immediata. INFORMACIÓ Mariela Pilar Albes. Tel. 619 141 780 Senyora amb bona presència s’ofereix com a recepcionista per a consulta mèdica. Disponibilitat horària. Informàtica a nivell usuari. Incorporació immediata. Jornada de 40 hores. INFORMACIÓ Isabel Ruiz. Tels. 659 257 061 / 934 153 069 Auxiliar d’infermeria, auxiliar d’odontologia, recepcionista i tasques administratives s’ofereix per treballar en consulta mèdica. Actualment auxiliar de quiròfan, oftalmologia, fins al setembre. INFORMACIÓ Anna. Tel. 616 994 277 Secretària recepcionista, amb experiència en relacions humanes, treballs administratius i informàtica. Havent treballat en consulta oftalmològica, centre mèdic tractaments obesitat i consulta dermatològica. S’ofereix per a consulta mèdica o similar. INFORMACIÓ Maria Miranda Ochoa. Tels. 932 090 391 / 699 236 376 Noia de 36 anys amb experiència de més de 15 anys; secretariat mèdic i diploma en gestió pública per la UB. S’ofereix a les tardes per a consulta mèdica, com a administrativa, secretaria, telefonista. INFORMACIÓ Susanna. Tel. 676 165 449

S’ofereix secretària-administrativa per treballar en consulta privada. Mitja jornada o jornada intensiva. Experiència en agendes de metges, tracte amb els pacients, recepció de trucades, visites, etc. INFORMACIÓ Montse López. Tels. 933 073 538 / 676 704 486 S’ofereix senyora de 47 anys per treballar en consulta mèdica com a secretària-recepcionista. 2 cursos de Farmàcia, informàtica a nivell d’usuari i moltes ganes de treballar. Horari de tardes, fins i tot 2 o 3 tardes. INFORMACIÓ M. Antònia. Tel. 609 944 941 S’ofereix secretària mèdica administrativa amb 17 anys d’experiència per treballar en consultori mèdic o clínica. Experiència en agendes de metges, tracte amb pacients, recepció de trucades, visites, etc. Bones referències. Disponibilitat d’horari. INFORMACIÓ Isabel. Tel. 636 299 700 Auxiliar d’infermeria i tècnic higienista dental s’ofereix per treballar en consultori mèdic. Informàtica bàsica. Català i castellà. 20 anys d’experiència amb internistes, pediatres, dentistes. Horari preferentment matins, amb possibilitat d’alguna tarda. INFORMACIÓ Àngels. Tel. 619 737 898 S’ofereix persona per treballar en consulta mèdica matins o tardes. Persona treballadora i responsable amb molta experiència en el tracte amb el públic. Treball amb ordinador. Experiència en oficina de farmàcia i farmàcia hospitalària. Català nivell S. INFORMACIÓ Cristina. Tels. 678 360 129 / 933 332 383 Administrativa recepcionista telefonista s’ofereix per a consulta mèdica i clíniques. Informàtica nivell usuari. Català i castellà parlat i escrit. Horari matins i tardes. INFORMACIÓ Maria Dolores. Tels. 933 575 279 / 629 361 939

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

65


petits anuncis

Dona de 50 anys, educadora infantil, s’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínica. Català, castellà, anglès i informàtica a nivell d’usuari. Organitzada i responsable. INFORMACIÓ Mercè Arroyo. Tels. 600 072 681 / 932 108 461 / merche26arroyo@hotmail.com S’ofereix senyora amb llarga experiència en treballs administratius per a centre mèdic o similar, per treballs en atenció telefònica, cites, arxiu i tasques administratives. Alt coneixement d’eines ofimàtiques. Català i castellà. Sense càrregues familiars. INFORMACIÓ Berta Latorre. Tel. 609 201 798 Dona de 40 anys recepcionista (auxiliar d’infermeria) molt responsable s’ofereix per treballar en clínica, consulta o centre mèdic. INFORMACIÓ Laia. Tel. 627 806 335 Administrativa recepcionista s’ofereix per a consulta mèdica. Informàtica nivell usuari. Català i castellà parlat i escrit. Horari matins i tardes. INFORMACIÓ Carmen Montserrat. Tels. 934 297 577 / 669 443 587 S’ofereix dona de 50 anys polivalent, resolutiva i acostumada a treballar sota pressió, per realitzar tasques de recepció, gestió de documentació i atenció al públic. Coneixements d’informàtica a nivell d’usuari. INFORMACIÓ Tels. 609 291 901 / 932 849 923 / gloria.casanovas@yahoo.es

Auxiliar administrativa s’ofereix com a telefonista, recepcionista. FP1. Català nivell B. Experiència a la Mútua Asepeyo. Disponibilitat horària tot el dia. INFORMACIÓ María Leal. Tels. 637 104 704 / 936 378 462 Recepcionista administrativa amb experiència en atenció al públic i administració. Llicenciada en psicologia s’ofereix per a consulta mèdica o similar. Experiència en Recursos Humans. Informàtica a nivell usuari. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ Meritxell Selma Miranda. Tels. 610 524 320 / 931 928 320 S’ofereix infermera instrumentista amb àmplia experiència. Disponibilitat immediata. Preferentment Barcelona ciutat. INFORMACIÓ Cristina. Tel. 606 354 782 S’ofereix infermera instrumentista amb àmplia experiència en diversos hospitals de nivell 3. Disponibilitat immediata. Preferentment Barcelona ciutat. INFORMACIÓ Mar. Tel. 610 742 212 Secretària amb experiència s’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínica a Barcelona. Disponibitat d’horari. Cursos de primers auxilis i riscos laborals. INFORMACIÓ Pilar. Tel. 625 267 946 S’ofereix noia de 26 anys per treballar en consulta mèdica o similar. Experiència de cara al públic. Horari preferentment tardes. Incorporació immediata. Castellà i català. Informàtica. INFORMACIÓ Natalia. Tels. 669 181 073 / 934 314 094

S’ofereix recepcionista, telefonista i auxiliar de clínica de 23 anys molt responsable, per treballar en centre mèdic, clínica, etc. Català i castellà nivell alt. Experiència de 5 anys en tracte amb el públic. Disponibilitat complerta. INFORMACIÓ Gemma Márquez Pallarès. Tel. 600 553 725 (gemmamp_86@hotmail.com)

S’ofereix dona de 46 anys amb formació superior per treballar en consulta mèdica o clínica com a administrativa, a mitja jornada i caps de setmana. Català i castellà nadius i coneixement de l’anglès. Experiència en consulta ginecològica. CV a disposició. INFORMACIÓ Eulàlia Casacuberta Thió. Tel. 637 331 739

S’ofereix noia de 32 anys per treballar en consultori mèdic com a recepcionista o atenció al client. Jornada completa. Experiència en tracte amb el públic. Informàtica a nivell usuari. INFORMACIÓ Rosa Márquez Pallarès (mapa_rosa@yahoo.es). Tels. 605 926 801 / 933 313 812

S’ofereix administrativa de 25 anys amb experiència d’atenció al públic per a gabinet mèdic. INFORMACIÓ Iris Bernat. Tels. 619 336 924 / 676 705 329

S’ofereix persona amb experiència per atendre en recepció de consultes de metges, amb gran capacitat d’atenció al públic, resolutiva, organitzada i polivalent. INFORMACIÓ Tel. 617 762 156 46 anys, responsable per treballar caps de setmana. Francès i anglès. Per a despatx, consulta, cuidar persones grans, nens, etc. INFORMACIÓ Rosa. Tel. 655817555

66

Estic en molt interessada a treballar com a recepcionista/telefonista/administrativa. Em considero una noia molt oberta, fàcil de tractar, molt disposada i amb moltes ganes d’aprendre. INFORMACIÓ Laia Nadal. Tel. 680 860 933 S’ofereix recepcionista i auxiliar administrativa amb experiència en tracte amb el públic per treballar en despatx, consultori, clínica o similar. Informàtica a nivell d’usuari. Disponibilitat horària. Barcelona ciutat o Sant Cugat. INFORMACIÓ Maria Jesús. Tels. 639 124 613 / 936 752 833 / mariajesusr@terra.es

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

S’ofereix secretària per a consulta mèdica amb formació especialitzada en drenatge limfàtic, quiromassatge i dietètica i nutrició, per ampliar serveis de la consulta si és necessari. Molt bona experiència en tracte amb el públic. INFORMACIÓ Isabel (isabel_montes@msn.com). Tel. 651 596 798 Recepcionista ben qualificada, bona presència i experiència amb malalts, s’ofereix per a consulta mèdica. Molt bones referències. INFORMACIÓ Tel. 607 296 849 Recepcionista de 50 anys amb bona presència i tracte amb el públic. Discreta i seriosa. Bon domini del francès i anglès. Informàtica. Disponibilitat d’horari. INFORMACIÓ Carme. Tel. 639 710 545 S’ofereix secretària administrativa per treballar en consulta privada. Horari a partir de les 18 hores. Experiència en el sector. INFORMACIÓ Tel. 676 717 172 de 18 a 20 hores / pilarb25@gmail.com Senyora jove amb experiència en branca sanitària. Vaig treballar 2 anys a la Clinica Meritxell d’Andorra la Vella. La meva virtut, la paciència i m’ofereixo per mitja jornada. INFORMACIÓ Anna Rodriguez. Tel. 619 782 545 Administrativa amb experiència i capacitat d’adaptació s’ofereix per treballar en consulta mèdica. Informàtica a nivell d’usuari, experiència en centraleta i tracte amb públic. INFORMACIÓ Adelina. Tels. 933 220 236 / 676 121 116 M’ofereixo per treballar de secretària administrativa en consultoris mèdics. Estudis d’ofimàtica, curs de relacions públiques, 25 anys d’experiència administrativa i experiència actual en consultori mèdic. Interessada en horari parcial. INFORMACIÓ Dolors Aranda. Tels. 933 210 575 / 661 686 441 S’ofereix noia per treballar en consultori mèdic o clínica. Experiència com a secretària-administrativa en consultori i centre mèdic. Informàtica, català, estudis de treball social. Disponibilitat d’horari. INFORMACIÓ Isabel. Tels. 627 692 977 / 932 841 145 Dona de 51 anys m’ofereixo per treballar en consulta mèdica o clínica com a recepcionista, telefonista o auxiliar administrativa. Castellà, català, francès, anglès, informàtica a nivell d’usuari. Horari: matins, tarda o tot el dia. INFORMACIÓ M. del Carmen Brillas Omedes. Tels. 629 019 047 / 934 182 425


petits anuncis

Secretària amb experiència s’ofereix per a recepció, secretaria o administració a mitja jornada o jornada parcial. Polivalent, amb castellà, català, anglès, francès i informàtica. Habituada al tracte amb el públic. Bones referències. INFORMACIÓ Luisa. Tel. 932 021 922

S’ofereix noia per treballar en consultori mèdic com a recepcionista. Experiència en consultori mèdic i tracte amb el públic. Atenció telefònica, informàtica a nivell d’usuari, català i castellà. Disponibilitat d’horari. INFORMACIÓ Maria. Tel. 637 059 422

DIPLOMADA EN INFERMERIA amb postgrau d’Infermeria Quirúrgica amb 10 anys d’experiència, s’ofereix com a INSTRUMENTISTA DE QUIRÒFAN i INFERMERA D’ANESTÈSIA a les tardes. INFORMACIÓ Alba. Tel. 637 561 458

Ofereixo la meva experiència per treballar en consulta o bé centre mèdic, en tasques administratives, atenció al client i recepció. Disponibilitat horària i immediata. INFORMACIÓ M. Rosa Prat. Tels. 933 390 610 / 666 986 065

S’ofereix recepcionista telefonista per a consulta mèdica, informàtica a nivell d’usuari. Disponibilitat d’horari. Incorporació immediata. INFORMACIÓ Isabel. Tel. 600 771 150

Diplomada en relacions públiques amb experiència s’ofereix per treballar en consultori mèdic o clínica. Coneixements de català, castellà i francès. Disponibilitat horària preferentment matins de 9 a 4. Zona Barcelona ciutat. INFORMACIÓ Montse Diaz diazmontse@hotmail.es. Tel. 610 068 735

S’ofereix per treballar o col·laborar en consulta mèdica, centre de teràpies o d’investigació a Barcelona. Secretària amb idiomes (alemany, castellà, anglès i rus). Diplomada en reflexologia facial, podal i de la mà i en shiatsu. INFORMACIÓ Tel. harbsche@yahoo.es / 663 424 879 S’ofereix puericultora/auxiliar d’infermeria per treballar en consultori mèdic o similar, amb experiència en consulta privada i hospitalària. Disponibilitat: preferentment mitja jornada matins. INFORMACIÓ Elisabet. Tels. 932 020 125 / 627 685 745 S’ofereix noia per treballar en consulta mèdica o similar com a recepcionista-telefonista-administrativa. Experiència en tracte amb el públic i en tasques d’oficina. Informàtica a nivell d’usuari. Disponibilitat tot el dia. Incorporació immediata. INFORMACIÓ Cristina. Tel. 639 430 258 Administrativa de 23 anys amb 1 any d’experiència s’ofereix per treballar en consultori mèdic a jornada completa, intensiva o parcial. Català i castellà. Informàtica a nivell d’usuari. Incorporació immediata. INFORMACIÓ Esther. Tel. 637 880 331 S’ofereix recepcionista/telefonista de 50 anys per treballar en consultori mèdic per fer tasques administratives, amb coneixements d’informàtica, programació d’agenda i visites. Horari flexible al matí. INFORMACIÓ Soledad. Tel. 605 267 027 Sóc Marta Costa Amat. Tinc 52 anys i visc a l’Av. Sarrià, 25, 4t 4a de Barcelona. M’ofereixo com a secretaria en consulta mèdica. 30 anys d’experiència en tracte amb el client. Incorporació immediata. INFORMACIÓ Tels. 933 220 349 / 629 120 457 / 660 965 559 Senyora amb bona presència, responsable, amb experiència en tracte amb el públic s’ofereix com a recepcionista en consultori mèdic o clínica a Barcelona. Disponibilitat horària. Informàtica a nivell d’usuari, incorporació immediata. INFORMACIÓ Carmen Carrera. Tel. 619 490 118 / cc_carrera@yahoo.es

S’ofereix senyoreta de 31 anys com a recepcionista o secretària per a consulta mèdica o clínica. Diplomada en turisme i auxiliar de clínica. Idiomes: castellà, català i anglès. Informàtica a nivell d’usuari. INFORMACIÓ Mari. Tel. 616094531 S’ofereix per treballar en consulta mèdica com a auxiliar de clínica amb experiència mèdica, en quiròfan com a zeladora. Idiomes català, castellà i francès. Disponibilitat d’horari tot el dia. INFORMACIÓ Loreto Montoliu. Tels. 932 844 182 / 675 092 192 Noia de 32 anys, auxiliar de clínica, recepció i dietètica amb experiència. Torn matins. INFORMACIÓ Laia. Tel. 679 117 001 S’ofereix per treballar en consulta mèdica, hospital o centre d’estètica. Persona amb experiència en el tracte amb el públic. Coneixement d’idiomes (anglès, francès, italià i portuguès). Disponibilitat de dilluns a divendres, qualsevol horari. INFORMACIÓ Yolanda Calvo. Tels. 618 612 250 / 936 652 950 S’ofereix administrativa amb experiència per treballar en consulta mèdica. Discreta, amb bona presència, gran capacitat de planificació i organització, responsable i metòdica. INFORMACIÓ Carmen. Tel. 625 522 666 Auxiliar d’infermeria amb llarga trajectòria professional s’ofereix per treballar en consultori mèdic o quiròfan. Flexibilitat horària. Incorporació immediata. Excel·lent capacitat d’aprenentatge. INFORMACIÓ Raquel Serra. Tel. 607 983 826 Universitària s’ofereix per a feines administratives i de recepció. Experiència en despatxos. Horari de matins fins a les 16 h. Puntual, responsable i bona presència. Coneixements d’ofimàtica i internet. Català i castellà nadius, anglès (First) i francès bàsic INFORMACIÓ Anaïs Barba. Tel. 626 378 225

S’ofereix senyora catalana de 55 anys per fer tasques d’atenció a pacients, recepció de trucades i gestió de la consulta. Horari disponible, a convenir. Molt interessada en temes de salut. Informàtica a nivell d’usuari. INFORMACIÓ Tel. 606 967 474 S’ofereix auxiliar d’infermeria amb experiència a l’Hospital Clínic en consultes de cardiologia, de ginecologia i medicina interna. Gestió de telefonia i agenda, idiomes català i castellà. Interessada a treballar a Barcelona ciutat i Terrassa ciutat. INFORMACIÓ Tel. 670 549 899 S’ofereix secretària de direcció, gestió telefònica i agenda. Amb experiència de 4 anys. Idiomes català, castellà, llengua de signes. Informàtica nivell d’usuari. Interessada a treballar a Manresa de matins. Incorporació immediata. INFORMACIÓ Tel. 649 866 599

Utillatges Es ven font de llum freda marca Storz de 150 wats de potència i tres posicions de sortida, s’inclou fibra òptica rígida i cable flexible. Està completament en bon estat, revisat. Preu: 2.000 euros. INFORMACIÓ Tel. 934 170 466 LÀSER EN LLOGUER tecnologia IPL-Quantum possibilitat, apte per a depilació, rejoveniment, eliminació de taques i lesions vasculars. Possibilitat de lloguer per dies. Amb total flexibilitat. Servei a tota la província de Barcelona. INFORMACIÓ LASERQUALITY. Tel. 606 269 076 Es ven aparell d’ozò i els seus complements. Preu a convenir. INFORMACIÓ Antonio Sala. Tel. 609 721 558

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

67


informació col·legial

UN TAST DE LA COL·LECCIÓ... www.museudelamedicina.cat

Patronat de la Fundació - Museu d’Història de la Medicina de Catalunya • Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president • Dr. Lluís Duran Barrionuevo • Dr. August Salazar i Palau • Dr. Lluís Barraquer i Bordas • Dr. Ramon Trias i Rubiès • Dr. Àlvar Net i Castel • Dr. Josep A. Bombi Latorre • Dr. Jacint Corbella i Corbella • Dr. Joaquim Ramis i Coris • Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent • Dr. Joaquim Coll i Daroca • Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari Coordinador de la Secció • Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya

P

oc després de travessar la frontera en les primeries de l’any 1939, el doctor Pere Gabarró aconseguí els permisos necessaris per passar de Perpinyà cap a Anglaterra. A finals de febrer contactà amb Sir Harold Gillies, reputat expert en cirurgia plàstica. Malgrat una dilatada experiència com a cirurgià abdominal al servei de l’Hospital Clínic del doctor Joaquim Trias i del doctor Joan Puig Sureda, amb certa pràctica en una incipient cirurgia plàstica, i un dur exercici en cirurgia de guerra, el doctor Gabarró fou acceptat en el servei del doctor Gillies com a “dibuixant” i “observador”. Com la major part dels metges aleshores refugiats a Anglaterra, no li fou concedida la inscripció al registre mèdic fins al setembre de 1942. Si bé des de finals de 1941, quan les necessitats del país van fer cedir la posició, se li va permetre treballar per als Emergency Medical Services del Ministeri de Salut. No obstant aquests i molts altres aspectes adversos, el doctor Gabarró va saber aprofitar de manera excepcional la seva estada al costat dels grans mestres de la cirurgia plàstica: Gillies, Archibald McIndoe, Th. Pomfret Kilner i Rainsford Mowlem. Primer a Londres al seu costat, a diversos hospitals, i des del 1942 al Baguley Hospital i al Christie Hospital de Manchester, on hi exercí i esdevingué Senior Surgeon fins al seu retorn el 1947. Les habilitats artístiques del doctor Pere Gabarró foren paleses des del 1939 tal com van reconèixer els seus superiors a partir de les seves il·lus-

1

tracions: dibuixos dels casos clínics i croquis de les fases operatòries. Un element fonamental en la història clínica de la cirurgia plàstica establerta per l’escola Gillies. El doctor Gabarró també demostrà aviat un gran enginy i habilitat tècnica, si bé no la va poder fer pública fins que marxà a Manchester, advertit a Londres per Sir Harold que a la seva unitat “the deviser was himself”. Gabarró ideà i dissenyà aleshores diverses tècniques, tot destacant una nova tècnica de fer empelts, en forma de tauler d’escacs o de segells, i un nou instrument per fer els talls de pell segons la dimensió necessària en cada circumstància. Aquestes tècniques foren comunicades pel doctor Gabarró des del 1942 a la premsa mèdica –British Medical Journal, The Lancet, Proceedings of the Royal Society of Medicine, Surgery, Britisth Journal of Surgery– i en nombroses conferències i cursos internacionals al llarg de la seva vida. P 2

1. Il·lustració feta pel doctor Gabarró de la ganiveta dermàtom que permetia controlar el gruix dels empelts de pell i de la placa Gabarró que permetia precisar l’amplada de l’empelt a tallar. 2.Fotografia procedent d’una publicació del doctor Gabarró que mostra com es procedia a fer els talls de pell en forma de segells.

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

69


informació col·legial

LES FUNCIONS DEL MUSEU

1

3

E

l Museu continua desenvolupant les seves funcions principals destinades a recuperar, preservar i difondre el patrimoni mèdic català. Consignem a continuació algunes de les iniciatives desenvolupades en aquest sentit. El Museu ha donat suport de manera molt activa a les activitats de commemoració de l’any Gabarró acordat pel COMB per al 2009. Hem posat fi al conveni signat amb l’Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, tot aconseguint els mitjans per a la catalogació informatitzada i arxiu del llegat del doctor Gabarró dipositat en aquella institució. A partir d’aquesta acció, hem pogut comptar amb un material extraordinari per tal de portar a terme l’exposició que es pot visitar a la seu del COMB fins el desembre d’enguany. Hem pogut explicar les raons per recordar el doctor Gabarró a diversos actes celebrats a Igualada, Barcelona, València i Londres. El Museu ha participat aquest juliol en el primer curs d’estiu de la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en 70

2

1. Els metges de la coneguda com a Foreign Legion del Servei de Cirurgia Plàstica de Sir Harold Gillies a Londres, 1939: Pere Gabarró (Barcelona), Medre (Milà), Hunter (anestesista de McIndoe), Ananlou (Teheran), Krauss (Txecoslovàquia) i Nahnic (germanoportuguès). 2. Mapa elaborat pel doctor Pere Gabarró que representa les diferents rutes d’accés al cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats, a la qual el doctor Gabarró afegí una via pròpia, coneguda com a via Gabarró. 3. Portada del primer exemplar del Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya, publicat a Barcelona al juny de 1920, ara consultable en línia. 4. Entrada del Palau Cerveró que dóna accés a la nova seu de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero de la Universitat de València i del seu renovat Museu d’Història de la Medicina.

4

l’Àmbit Rural de la Universitat de Girona celebrat a la seva seu de l’Espai del Metge i la Salut Rural del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols. Això coincidí amb la conclusió del procés de digitalització del Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya (1920-1937), en el qual han participat les institucions esmentades en el marc del projecte Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA) en línia de la Biblioteca de Catalunya. Les possibilitats metodològiques existents en les publicacions del Sindicat de Metges de Catalunya –organització sanitària, professionals de la medicina, necessitats i problemes de la medicina en àmbit rural i urbà, etc.– foren paleses

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

per part del nostre Museu. El proper mes d’octubre el Museu participarà en un acte organitzat a la nova i espectacular seu de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero de la Universitat de València (UV), al Palau Cerveró, en el marc de la presentació en aquest edifici del Museu d’Història de la Medicina de la UV. L’acte està centrat en el patrimoni històric de la medicina: biblioteques, museus i arxius. La nostra institució planteja, en aquest context, la importància de comprendre el patrimoni mèdic com un mitjà de coneixement necessari per entendre sobretot el present, lluny de consideracions d’antiquari o de localismes. P

Anunci de Recollida de Donacions El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, amb l’objectiu de preservar i fomentar el nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació personal o institucional. Des del Museu ens encarreguem de la gestió i avaluació d’aquest material. Els interessats poden trucar al Museu 937 845 380 o bé mitjançant el correu electrònic info@museudelamedicina.cat


SIC 127  

Servei d'Informació Col·legial

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you