Page 1

Núm.126 Febrer - Maig 2009

Servei d’INFORMACIÓ COL·LEGIAL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA

16

Padrós: Els Col·legis han de guanyar-se el lideratge moral de la professió

3

Document de la Junta de Govern del COMB sobre la prescripció d’infermeria

La Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona ha lliurat un document sobre la prescripció d’infermeria als grups parlamentaris del Congrés de Diputats, al Departament de Salut, al sindicat Metges de Catalunya, a la CESM i, entre d’altres organitzacions professionals, a l'Organització Mèdica Col·legial.

Bruguera presenta un informe al Senat sobre la falta de metges en el Sistema Nacional de Salut Miquel Bruguera, president del COMB, va comparèixer davant la Comissió de Sanitat i Consum del

24

Homenatge col·legial a la memòria del doctor Hèlios Pardell

14

10

Senat per presentar l’informe “Necessitat de recursos humans en el Sistema Nacional de Salut”.

Més de dos-cents metges participen en la sessió “Reptes de futur de l’atenció primària” Més de dos-cents metges es van reunir a la seu del COMB per debatre sobre la situació actual de l’atenció primària a Catalunya i avançar en l’elaboració de propostes de solució als problemes d’AP.

23

Sessió inaugural dels actes de l’“Any Dr. Pere Gabarró i Garcia”

19 Presentació d’una guia sobre valoració de l’estat de salut de les persones sol·licitants d’adopció EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona; Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email col.metges@comb.es

Miquel Vilardell, vicepresident del COMB; Marina Geli, consellera de Salut, i Jaume Sellarès, vicesecretari del COMB, en la jornada de debat sobre AP.

Èxit de participació a la Cursa Atlètica dels Medijocs 2009

25


informació col·legial

opinió i anàlisi Document de la Junta de Govern del COMB sobre la prescripció d’infermeria

La Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona ha lliurat un document sobre la prescripció d’infermeria als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, al Departament de Salut, al sindicat Metges de Catalunya, a la CESM i, entre d’altres organitzacions professionals, a l’Organització Mèdica Col·legial. A continuació, publiquem íntegrament el document del COMB sobre la prescripció d’infermeria.

Quins són els motius d’aquestes propostes? Probablement no sigui donar més ocupació al personal d’infermeria, ja que el seu nombre en el sistema sanitari públic espanyol és deficitari. Com

s’entén, doncs, que havent-n’hi poques els donem més feina? Tampoc es pot pretendre que amb aquestes mesures se supleixi la falta de metges, ja que no hi ha cap prova que si posem el personal d’infermeria a fer visites mèdiques es redueixi la feina dels metges. Tampoc s’ha de pensar que són totes les infermeres les que aspiren a aquest nou estatus, ja que moltes d’elles només pretenen complir els objectius tradicionals de la seva professió, orientada a les atencions i per al que se senten preparades, sense pretendre ampliar horitzons professionals dedicant-se a fer el paper de metges de segona categoria.

Quines serien les conseqüències de l’aplicació d’aquestes propostes de canvi? En primer lloc, crear una confusió als ciutadans als qui es recomani que siguin visitats per personal d’infermeria en lloc de metges. També es generarà confusió en els metges quan comprovin com es distancien cada vegada més de les infermeres, que assumiran responsabilitats que corresponen als metges, sense que quedi clar quina és la llinda de separació entre el que correspon a uns i a altres. Fonamentalment, el que aquestes propostes aconseguiran, en el cas de portar-se a terme, és dificultar el treball en equip que és la base de l’organització del model d’Atenció Primària al nostre sistema sanitari.

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

3

V

E

n aquestes últimes setmanes s’estan reactivant les propostes de canvis legislatius que faculten les infermeres per prescriure no sols els productes de material de cures sinó també fàrmacs. Tant els partits polítics com les organitzacions professionals d’infermeria estan formulant propostes per introduir els canvis necessaris en la Llei de Garanties i Ús Racional dels Medicaments. A la demanda de caràcter estatal de concedir al personal d’infermeria la facultat de prescriure han de sumar-se altres iniciatives d’algunes comunitats autònomes com el pla de gestió de la demanda a Atenció Primària i el Pla d’Innovació de l’Atenció Primària que s’estan estudiant a Catalunya, totes orientades a dotar de noves competències als professionals d’infermeria, com és també la responsabilitat d’atendre determinats problemes de salut, amb total independència del treball dels metges. Aquest enfocament implica modificar de manera rotunda el contingut de competències que fins ara eren pròpies de la professió d’infermera, sense debat social i sense escoltar l’opinió de metges i ciutadans.


informació col·legial

opinió i anàlisi

Servei d’INFORMACIÓ Núm. 126 COL·LEGIAL

Edita

Junta de Govern

Consell editorial

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47, 1a. planta. 08017 Barcelona Tel. 935 678 888. Fax 935 678 899 e-mail col.metges@comb.es publicacions@comb.es http://www.comb.cat Miquel Bruguera i Cortada President Miquel Vilardell i Tarrés Vicepresident primer Ricard Gutiérrez i Martí Vicepresident segon Jaume Padrós i Selma Secretari Jaume Roigé i Sole Tresorer-comptador Jaume Sellarés i Sallas Vicesecretari Ramon Pujol i Farriols Vocal 1r. Pilar Arrizabalaga Clemente Vocal 2n. Francesc Ferrer i Ruscalleda Vocal 3r. Leonor Ancochea i Serraïma Vocal 4t. Àngels Martos i Rodríguez Vocal 5è. Josep Manuel Picas i Vidal Vocal 6è. Rosa Maria Boyé de la Presa Vocal 7è. Ramon Torné i Escasany Vocal 8è. Gustavo Tolchinsky Wiesen Vocal 9è. Joaquim Camps i Domènech Vocal suplent de la junta Xavier de las Cuevas Bou Vocal suplent de vocalies Xavier Blancafort Sansó Vocal suplent de vocalies Núria Martínez León Vocal suplent de vocalies Mercè Botinas Martí Vocal suplent Miquel Bruguera, Miquel Vilardell, Ricard Gutiérrez, Jaume Padrós, Jaume Roigé, Jaume Sellarés

Coordinador del SIC

Jordi Pons

Redacció

Aitor Mora

Correcció

Esther Roig

Fotografia Disseny gràfic Impressió i publicitat Dipòsit legal

4

V

Febrer-Maig 2009

Isabel Calaf i arxiu Pilar Villuendas i Josep Ramon Gómez Jordi García. Tesys Ind. Grá. S.A. Tel. 937 206 211 B. 14.998-88

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

La llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries contempla en el seu article 9 com han de ser les relacions dels diferents professionals que treballen en equip. En aquest article es contempla la delegació d’actuacions quan es donen les condicions necessàries, especialment la capacitat de les persones en qui es deleguen funcions que no corresponen al seu perfil professional. L’aplicació d’aquest article d’una llei vigent permetria resoldre totes les aspiracions d’un sector de la professió d’infermeria que són: visitar i receptar, però ho haurien de fer en el si d’un equip, sota la direcció dels professionals amb els coneixements i la competència adequades per aquestes activitats. D’aquesta manera s’evitarien tots els problemes derivats dels actuals projectes per reforçar la Infermeria. Fer les coses fora d’aquest esquema pot ser perillós per als ciutadans i dissolvent del nostre sistema d’Atenció Primària. Possiblement hi hagi un grup de líders de la professió d’infermeria amb l’aspiració d’augmentar el prestigi i la influencia social de la seva professió, aspiració legítima però que no s’aconseguirà per la via d’ampliar el seu rol professional solapant-lo amb el que correspon als metges.

Quina hauria de ser la posició de les organitzacions professionals dels metges? Exigir l’aplicació de l’article 9 de la LOPS, fomentant en els Centres d’Atenció Primària el treball en equip, incitant a l’ordenació del treball intern de cada equip, en cada un dels centres, el que estarà subordinat a la composició i el nombre de la plantilla de sanitaris i a les característiques de la població atesa. Si aquest article s’aplica no tindria cap sentit plantejar reformes legals. Els metges hem d’evitar la confronta-

Diario Médico va publicar, el 20 de maig, una tribuna d’opinió de Miquel Bruguera, president del COMB, amb la posició del Col·legi de Metges de Barcelona en aquest debat.

ció amb els professionals d’infermeria, però hem de garantir als ciutadans que es mantindrà la racionalitat del nostre sistema sanitari. P Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona


informació col·legial

Tribuna d’opinió

Dona metge: Professió de risc

D Pilar Arrizabalaga, metgessa de l’Hospital Clínic de Barcelona. Membre de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona

El passat 11 de març va morir pels trets d’un pacient María Eugenia, metgessa del centre de salut de Moratalla (Múrcia), i un conductor d’ambulància va ser ferit. La Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona va emetre al web col·legial comb.cat la condemna a l’agressió a la metgessa de Múrcia i va expressar el seu condol als familiars i companys. A continuació, reproduïm íntegrament l’article Dona metge: Professió de risc de Pilar Arrizabalaga, vocal de la Junta de Govern del COMB, publicat a La Vanguardia el 16 de març de 2009. A l’article d’Arrizabalaga es ressalta que “el copagament tindria un potencial protector per a la integritat física dels metges i de les metgesses perquè ‘el que val, es cuida’”.

imecres passat va morir una metgessa de 34 anys a conseqüència dels trets rebuts al cap i al tòrax per un pacient de 74 anys en un centre de salut de Moratalla (Múrcia), lloc al qual havia anat unes hores abans, sembla que per problemes respiratoris, i que havia quedat descontent amb l’atenció rebuda. En el mateix tiroteig, un conductor d’ambulància fou ferit i la seva evolució és estable. Els darrers anys, diverses veus han advertit de les agressions que pateix el col·lectiu sanitari per part de pacients frustrats en les seves expectatives dels serveis i prestacions del sistema sanitari. El paradigma de gravetat màxima ha passat els darrers dies. Les metgesses representen gairebé el 70 % dels professionals de la medicina a l’àmbit de l’atenció primària i més del 50 % dels professionals de la medicina en les urgències mèdiques hospitalàries. Contribuirien, doncs, de manera substancial al personal exposat al “risc d’agressió física” derivat de la seva activitat laboral. Des dels col·legis professionals i l’Administració s’han invocat mesures a fi d’evitar i tractar el problema. No es pot requerir a cap col·lectiu que assumeixi de manera intrínseca cap risc físic vital derivat del treball –ja sigui la roba laboral blanca o de qualsevol altre color– i, menys encara, del sector dels serveis. Perversió moral que ha estat superada, afortunadament, per la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes de la nostra societat democràtica i madura. El nostre sistema sanitari és universal, equitatiu, eficaç i efectiu. Així ho consideren els polítics, la comunitat científica i professional i els mateixos ciutadans, però no ha sabut explicar amb claredat que “la salut, si bé no té preu sí que té cost”. La sobrefreqüentació dels serveis sanitaris i la sobremedicalització està d’acord amb les conductes ciutadanes de la societat de consum que vivim. Algunes iniciatives s’han plantejat des de l’Admi-

nistració en la línia del copagament, entre altres mesures, per dissuadir de la demanda dels serveis mèdics, ja sigui a nivell del consum de medicaments, la utilització dels serveis d’urgències, l’hostaleria durant els ingressos hospitalaris o la simbòlica i polèmica aportació d’un euro en les visites mèdiques. La nostra societat de mercat no distingeix entre preu i valor: “El que no té cost, no val.” En aquest sentit, els professionals de la medicina han intuït que algun tipus de copagament, si bé resultaria insuficient per contenir la demanda, tindria, per altra banda, aplicació per a l’apreciació i la dignitat del professional. Però és que la realitat de les agressions com la que ens ocupa assenyala una altra utilitat no menor del copagament: el seu potencial protector per a la integritat física dels metges i de les metgesses, perquè “el que val, es cuida”. El copagament és, sens dubte, més senzill i beneficiós socialment que altres escuts humans, com aquells que poguessin derivar-se de la reconsideració d’altres professionals sanitaris en la primera línia de l’atenció sanitària, en la qual exerceixen la majoria de les metgesses. P Article publicat a La Vanguardia el 16 de març de 2009

La Vanguardia, 16 de març de 2009.

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

5


congressos cursos i simposis

sumari informació col·legial

Opinió i anàlisi

3

Dona metge: Professió de risc Com afrontar la falta de metges

5 8

Bruguera compareix al Senat per tractar la falta de metges a l’SNS Metges d’atenció primària debaten al COMB

14

sobre els reptes de futur i els canvis necessaris en l’AP

Padrós proposa el model del COMB com a referent de futur per als col·legis d’Espanya El COMB crea dos grups de treball per

10

16 18

proposar solucions sobre homologació de títols

Presentació d’una guia sobre “Valoració de l’estat de salut de les persones sol·licitants d’adopció” Revista de premsa

20

19

El Col·legi de Metges presenta el primer acte de l’“Any Dr. Pere Gabarró” Homenatge col·legial a la memòria del doctor Hèlios Pardell Més de 300 participants en la cursa atlètica dels Medijocs’09

24 25

25 26 26

La Fundació Josep Laporte atorga el premi Coneixement i Pacients al COMB El Govern destina 1o0.000 euros a un projecte del COMB

per impulsar la creació d’empreses d’alta tecnologia en l’àmbit mèdic

El Govern de la Generalitat distingeix amb la Creu de Sant Jordi els metges Lluís Barraquer i Bordas i Santiago Dexeus Trias de Bes

El COMB fa canvis en el sistema de correu electrònic

28 38

Projecte de cooperació internacional Manresa-Camerun

39

Agenda cultural

Novetats legislatives sanitàries Delegacions i seccions col·legials

41 42 47

En record del doctor Alfredo Muiños

48 52 54

Consultori Terminològic Congressos i cursos Petits anuncis

Museu d’Història de la Medicina de Catalunya

61 29

59

Quaderns de Formació i Salut informació econòmica

Editorial àrea econòmica

Conferència de Joan Hortalà sobre el cicle borsari Medicorasse premia la fidelitat dels clients de l’assegurança d’automòbil MediMotor

29 31

Què podem fer mentre esperem que comenci el nostre viatge? Comentari borsari 6 Servei Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009 2009 d’Informació Col·legial. Febrer-Maig

35

23

33


informació col·legial

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

7


informació col·legial

A Espanya falten metges. Les causes són variades, però el problema no es resoldrà important professionals d'altres països o ampliant el nombre de metges en formació (si no creixen paral·lelament els recursos), mentre la població resident a Espanya augmenti al mateix ritme que els darrers anys i no es freni el consum sanitari dels espanyols. A continuació, reproduïm integrament els articles publicats a La Vanguardia, el 3 de maig de 2009, Millorem l’eficiència del sistema sanitari, de Miquel Bruguera, president del COMB, i Metges per fer què?, d’Àngels Martos, directora assistencial del Consorci Sanitari de Terrassa i vocal de la Junta de Govern del COMB.

8

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

Com afrontar la falta de metges Millorem l’eficiència del sistema sanitari

Miquel Bruguera, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

E

l Ministeri de Sanitat ha proposat afrontar la falta de metges del sistema sanitari espanyol amb dues mesures: important metges i formant més metges a les universitats espanyoles. Espero que el nou equip ministerial tingui altres plans i corregeixi aquesta política. Si només s’apliquen aquestes mesures, difícilment es resoldrà el problema de la falta de metges, si augmenta al mateix ritme que en aquests últims anys la població resident a Espanya i si no es frena el consum sanitari dels espanyols. Per altra banda, les mesures proposades per l’exministre Soria tenen els seus inconvenients. Importar metges descapitalitza de professionals preparats països en vies de desenvolupament i pot contribuir a frenar el progrés d’aquests països. A més a més, aquests professionals immigrants necessiten un temps d’aclimatació per resoldre les seves dificultats idiomàtiques, de coneixement del sistema sanitari espanyol i de la idiosincràsia dels seus pacients. L’augment de la producció de més metges espanyols és també una mala solució. Primer, perquè mai no seria una solució immediata, sinó a 10 anys vista, ja que aquest és el temps necessari per preparar un metge: sis anys de facultat i quatre d’aprenentatge de l’especialitat. Per altra banda, demanar a la universitat que formi més metges sense donar-li més recursos seria arriscat, perquè formar metges per sobre de la capacitat formativa del sistema universitari comporta el risc que en disminueixi la prepara-

ció. Formar un metge costa 60.000 euros. Per tant, sembla raonable que, en la situació econòmica actual, busquem altres fórmules. És paradoxal constatar que patim falta de metges, quan som un dels poc països amb una taxa més elevada de metges per mil habitants. A Espanya es calcula que està en 3,8 mentre que en la majoria de països de la Unió Europea està entre 2,8 i 3,3. Aquesta paradoxa que faltin metges al país amb més metges es podria explicar considerant les següents hipòtesis: a) existeix al nostre sistema sanitari més freqüentació que als altres països, i per tant aquesta major demanda requereix més professionals i b) l’eficiència del nostre sistema és deficient perquè exigeix un molt elevat nombre de metges per fer-lo funcionar. Ambdues hipòtesis són certes i, si s’apliqués un esforç decidit per corregir-les, la necessitat de metges disminuiria. Frenar el consum sanitari innecessari és difícil, perquè exigiria l’aplicació d’un conjunt de mesures pedagògiques: unes, per convèncer la població que faci un bon ús dels recursos; dissuasòries altres, com la coresponsabilització econòmica de l’usuari en determinades prestacions, i també organitzatives, com seria reestructurant les àrees que reclamen més metges, com els serveis d’urgències dels hospitals i l’atenció primària, per ferlos més resolutius, més satisfactoris per als pacients i més gratificants per als professionals. Els metges fa temps que reclamem canvis perquè la falta de professionals afecta greument les nostres condicions laborals: més feina, dificultat per

P És paradoxal constatar que patim falta de metges, quan som un dels poc països amb una taxa més elevada de metges per mil habitants.

V

La manca de metges


informació col·legial

Metges per fer què?

Àngels Martos, directora assistencial del Consorci Sanitari de Terrassa. Vocal de la Junta de Govern del COMB

La Vanguardia, 3 de maig de 2009.

V

trobar substituts per a vacances o per malaltia, menys temps per participar en activitats formatives. El Consell de la Professió Mèdica ha formulat recomanacions sobre com afrontar aquesta situació. Entre ells s’indica la conveniència de reformar els serveis d’urgències, amb personal més especialitzat, i modificar l’atenció primària per permetre que els metges de família puguin organitzar més racionalment la seva feina: formar equips assistencials potents amb el personal d’infermeria, flexibilitzar els horaris de la jornada de treball, augmentar la capacitat de resolució de problemes assistencials, especialment si es troba sortida a les situacions de dependència, i adequar les seves retribucions al treball efectuat. En definitiva, introduir reformes perquè el metge se senti cada vegada menys un funcionari i cada vegada més un professional amb aspiració a l’excel·lència. Necessitem que Administració sanitària, metges i infermeria redissenyin l’organització sanitària amb la vista posada a millorar-ne l’eficiència. El projecte que està actualment elaborant-se a Catalunya d’innovació en l’atenció primària podria ser un instrument útil per complir aquest objectiu. Hi ha ara una sintonia entre Administració sanitària i professionals en el diagnòstic i en les grans reformes que necessita el sistema. Ens hem d’esforçar a coincidir en les solucions concretes. També ara és el moment de considerar el benefici que aportaria més collaboració i utilització del sistema privat com un mecanisme per treure pressió al sistema públic. P

L

a xifra de metges necessaris sol calcular-se en relació amb la població. Tanmateix, no depèn només del nombre d’habitants, depèn també de què han de fer aquests metges i això està en funció de les necessitats sanitàries d’aquests habitants (que varien amb la proporció de persones grans o amb malalties cròniques o amb diverses malalties...) i també del model d’organització del sistema de salut. És en aquest últim aspecte en el que voldria centrar-me. Em temo que augmentar el nombre de metges que es formen o que vénen de l’estranger no serà suficient si no va acompanyat d’altres mesures encaminades a adaptar el nostre sistema de sanitat pública a les necessitats actuals de la població. Feliçment l’esperança de vida ha augmentat considerablement i moltes malalties que abans causaven la mort poden ser ara ben controlades. Ha anat augmentant el percentatge de persones grans, que són les que més ús fan del sistema sanitari: també ha augmentat el nombre de persones amb malalties cròniques, que s’aguditzen periòdicament. Pensem, per exemple, en els pacients amb malalties cròniques respiratòries o cardíaques, que es descompensen amb freqüència a l’hivern, col·lapsant els serveis d’urgències any rere any. Aquestes persones requereixen una altra forma d’assistència, que fomen-

P És imprescindible la coordinació entre els diferents nivells assistencials, sobretot entre l’atenció primària i els hospitals.

PER SABER-NE MÉS BIBLIOGRAFIA – Estudi demogràfic del COMB. Importància dels metges estrangers. M. Bruguera, M. Soler i B. Camps. Barcelona. Gabinet d’Estudis Col·legials. COMB, 2007. http:// www.comb.cat/cat/comb/publicacions/estranger.pdf – Consell de la Professió Mèdica de Catalunya, Comissió d’Ordenació de la Professió Mèdica. La necessitat de metges en el sistema sanitari català. 2007. http://www.gencat.cat/salut/ depsalut/odf/casfinal2007.pdf – Oferta y necesidad de médicos especialistas en España (2006-30). B. González i P. Barber. Grupo de Investigación en Economía de la Salud. Universidad de Las Palmas de Gran Canaria; 2007. http://www.msc.es/ novedadesEspeciales06_30.pdf WEBS – www.comb.cat. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona – www.uems,net. Unió Europea de Metges Especialistes

ti l’autoatenció –pacient i/o família– per la via del coneixement de la mateixa malaltia, que eviti duplicar proves o visites, que les agrupi en un mateix dia per evitar desplaçaments, que potenciï el seguiment al CAP o al domicili per equips coordinats entre l’hospital i l’atenció primària que els coneguin i que comptin amb els mitjans adequats per evitar el recurs “ambulància i a l’hospital”, fora de quan sigui indispensable i, fins i tot en aquests casos, que permetin el retorn a casa com abans millor. És imprescindible la coordinació entre els diferents nivells assistencials, sobretot entre l’atenció primària i els hospitals. El model d’organització actual requereix moltes hores de metge per funcionar, perquè duplica moltes coses, exigeix massa feina burocràtica, està excessivament fragmentat i la coordinació entre els diferents nivells assistencials és clarament insuficient. Aquesta coordinació requereix sistemes d’informació clínica compartits, mecanismes que facilitin la comunicació entre centres i temps, i així s’evitarà duplicitats i redundarà en menys visites i una atenció més adequada. P Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

9


informació col·legial

El president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Miquel Bruguera, va comparèixer, el passat mes de febrer, davant la ponència de la Comissió de Sanitat i Consum del Senat, creada per estudiar l’escassetat de professionals sanitaris i les necessitats del Sistema Nacional de Salut (SNS). Bruguera, en la seva intervenció, va indicar que la política de recursos humans de l’SNS hauria d’abordar les següents iniciatives: reformar el sistema sanitari per fer-lo més eficient; frenar el consumisme sanitari; augmentar el rendiment del treball dels metges; modificar la política retributiva dels metges que exerceixen en el sector públic; solucionar el problema dels metges especialistes sense títol oficial, estrangers i espanyols (MESTOS), i eliminar les circumstàncies que provoquin un efecte crida per als metges estrangers que vulguin exercir a Espanya. A continuació, reproduïm íntegrament la intervenció de Miquel Bruguera davant la Comissió de Sanitat del Senat. 10

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

Bruguera compareix al Senat per tractar la falta de metges a l'SNS El president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya va indicar en la seva intervenció que la política de recursos humans de l’SNS “hauria d’anar orientada al fet que el sistema estigués més ben organitzat i que pogués funcionar eficaçment amb menys metges i, al mateix temps, augmentar la productivitat dels que ja estan en el sistema”

Necessitat de recursos humans en el Sistema Nacional de Salut Introducció

D

es de fa un temps, existeix el convenciment general que falten metges en el Sistema Nacional de Salut (SNS). Diverses són les raons que han conduït a aquesta creença. En primer lloc, els gerents d’un gran nombre de centres sanitaris tenen dificultats per cobrir determinades places d’especialistes, preferentment d’hospital, però també d’atenció primària, amb metges espanyols. Generalment aquestes places corresponen a centres o institucions allunyades de les grans ciutats, activitats assistencials fora de l’horari convencional, i són més freqüents en les especialitats d’anestèsia, ginecologia, medicina de família, radiologia i pediatria. Per altra banda, el nombre de metges estrangers que es col·legien per poder exercir augmenta de manera progressiva, i encara no tots, però sí la gran majoria, troba feina. La meva intenció és presentar en aquesta compareixença: 1) algunes dades de demografia mèdica a partir de les dades recollides al Col·legi de Metges de Barcelona, que poden ser fàcilment extrapolades a la resta d’Espanya; 2) una interpretació de la situació actual en recursos humans de

l’SNS, que explica la falta de metges que pateix el sistema; 3) una breu anàlisi de les possibles solucions, i 4) una proposta diferent a la que està elaborant el Ministeri de Sanitat de com hauria de resoldre’s el reconeixement del títol d’especialista dels metges estrangers que exerceixen al nostre país.

Quants metges hi ha ara a Espanya i com són? El nombre de metges a Espanya és ara de 208.000. Una proporció de metges col·legiats no exerceix cap activitat assistencial, ja sigui perquè està jubilada, es dedica a la gestió, fa de forense, tan sols investiga o treballa a la indústria farmacèutica, per exemple. Per altra banda, hi ha metges que exerceixen exclusivament en l’àmbit privat i, per tant, no són utilitzats en els sistemes públics de salut. Desafortunadament, com que no hi ha un registre de l’activitat laboral dels metges espanyols, no és possible conèixer el nombre exacte de metges en actiu, l’activitat dels quals és assistencial i que exerceixen en el sector públic. Al Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) hem efectuat una estimació

V

La manca de metges


informació col·legial

P Bruguera compareix al Senat per tractar la falta de metges a l’SNS na espanyoles a principis dels anys vuitanta, quan va sorgir el fenomen dels metges espanyols sense títol oficial d’especialista (MESTOS), causat per l’exigència del títol d’especialista per exercir a l’SNS. Com que no existia el “numerus clausus” abans d’aquesta data i l’accés a les facultats de medicina era lliure, es formaren cohorts molt àmplies d’estudiants que acabaven la carrera, molts d’aquests no pogueren superar l’examen MIR, ja que el nombre de places de MIR que oferia cada any l’SNS era inferior al de recent graduats. Es formava així una borsa de metges recent llicenciats, la magnitud dels quals anava creixent, que no podrien formar-se com especialistes. Probablement la imposició del “numerus clausus” hagi contribuït a l’actual manca de metges, ja que no va tenir en compte, entre altres factors, el creixement poblacional que ha experimentat Espanya en aquests darrers anys com a conseqüència de la immigració. L’anàlisi de la nacionalitat dels metges que exerceixen a Barcelona, de l’origen dels metges col·legiats en aquests darrers 10 anys i de la universitat en la qual s’han format ha aportat una informació molt rellevant per conèixer l’evolució que presenta la població mèdica espanyola. Des de l’any 2000, assistim a Barcelona a un increment progressiu de la col·legiació de metges estrangers i formats en universitats d’altres països (del 9 % l’any 1999 al 56,5 % a 1 de desembre de 2008) i, al mateix temps, una reducció progressiva del nombre de nous col·legiats nascuts a Catalunya (del 70 % el 1999 al 30 % el 2008). El nombre de metges espanyols, nascuts en altres comunitats autònomes i formats en alguna universitat espanyola, s’ha anat reduint moderadament (passant del 21 % al 13 %). Aquestes dades indiquen que els metges estrangers representen ara una part majoritària de les noves col·legiacions i la seva presència a l’SNS impedeix, de moment, que la falta de metges sigui un problema encara més apressant. (Bruguera M., Soler M., Camps B. Estudi demogràfic

del COMB. Importància dels metges estrangers. Gabinet d’Estudis Col·legials. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, 2007.)

Són suficients els metges que tenim? I, si no ho són, quina n’és la causa? No deuen ser suficients en la pràctica quan molts gerents no poden cobrir les plantilles dels seus centres, encara què la taxa de metges per 1.000 habitants que s’ha calculat a Espanya faria pensar que el nombre de metges que exerceixen a Espanya hauria de ser suficient. Ja hem indicat que és el 3,9 per 1.000 a Catalunya i a Espanya s’estima que és del 3,8, taxa superior a la de França, Àustria, Alemanya i Portugal, on és del 3,4, a la de Suècia (3,1) i a la del Regne Unit (2,7). Si ens entretenim a examinar per què, amb similar nombre de metges, a Espanya hem d’importar metges, cosa que, en menor mesura, passa a casa dels nostres veïns europeus, podem trobar diverses explicacions (Comissió d’Ordenació de la Professió, Consell de la Professió Mèdica de Catalunya, president: M. Bruguera: La necessitat de metges en el sistema sanitari català. Causes i solucions, 2007): 1. La primera seria la rigidesa del sistema sanitari espanyol, que no dóna marge als gestors per establir salaris d’acord amb la dificultat o llunyania o duresa del lloc de treball, i explica que pel mateix salari els metges prefereixen exercir en ciutats grans que petites, que és a on es nota més la manca de metges. 2. Una altra raó podria ser la ineficiència del nostre sistema sanitari, que per tenir un alt nivell de qualitat, fet acceptat per tot el món, requereix un gran nombre de metges per fer-lo funcionar. Una de les explicacions d’aquesta situació serien els sous dels metges espanyols, molt inferiors als que perceben els seus col·legues europeus, i la similitud de sous en cada categoria laboral, el que motiva poc, ja que no se’ns paga segons com ho Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

11

V

V

del nombre de metges amb activitat assistencial d’acord amb el nombre dels que tenen subscrita una pòlissa de responsabilitat civil (RC) professional. Aquesta és a Barcelona una pòlissa col·lectiva de la qual són prenedors els Col·legis de Metges de Catalunya i a la qual estan subscrits pràcticament tots els metges que exerceixen. Si partim de la xifra de 28.777 metges col·legiats a Barcelona a 31 de desembre de 2008, i excloem els jubilats (n = 2.587) i els que no tenen pòlissa de RC (el 15 % dels que estan en actiu) queda una xifra de 22.262 metges, que són els que interpretem que tenen una activitat assistencial, que ve a ser aproximadament el 75 % del total de metges col·legiats. Si relacionem aquesta xifra amb la població de Barcelona, ens trobem que la taxa de metges per cada 1.000 habitants és de 3,9. Dos aspectes de la demografia mèdica a Espanya mereixien certa atenció: la feminització de la professió i el seu envelliment. La distribució global dels metges del COMB per gèneres mostra una notable similitud: el 53,7 % són homes i el 46,3 % són dones, però entre els menors de 40 anys predominen les dones (64 %), i és a la inversa entre els més grans de 40 anys. Aquesta feminització progressiva de la professió mèdica ha de tenir-se en compte en qualsevol política de recursos humans, ja que moltes dones metges han d’efectuar interrupcions de la seva pràctica professional per maternitat, la qual cosa suposa una disminució de la seva disponibilitat laboral. També s’ha d’assenyalar que la professió mèdica mostra a Espanya una tendència a l’envelliment. El nombre de metges, homes i dones, de menys de 45 anys és relativament constant, però les promocions de més edat són molt més nombroses, el que determinarà que cada any, quan es jubili la cohort de 65 anys, tal com fixa la llei, aquesta sigui substituïda per una cohort de menys grandària. Aquest fet es deu al “numerus clausus” que es va implantar a les facultats de medici-


informació col·legial

P Bruguera compareix al Senat per tractar la falta de metges a l’SNS

12

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

Quines solucions s’han buscat per combatre la falta de metges? Fins al moment present la solució ha estat la d’importar metges estrangers, preferentment extracomunitaris, ja que els salaris que s’obtenen a la sanitat espanyola són inferiors als que es paguen als països de la Comunitat Europea, però son molt més elevats que els que es paguen en països llatinoamericans o de l’Est europeu. La importació de metges extracomunitaris té diversos inconvenients: 1. La descapitalització de professionals destacats de països en vies de desenvolupament. 2. El nivell formatiu d’alguns d’aquests és inferior al que tenen els metges espanyols que han adquirit la formació especialitzada d’una manera reglada mitjançant el sistema de residència. 3. Els metges que vénen dels països de l’Est d’Europa tenen unes carències idiomàtiques que dificulten la pràctica d’una professió que exigeix bona comunicació metge-pacient. 4. El creixent desori administratiu pel que fa a l’homologació del títol de metge i d’especialista. L’altra mesura ha estat la de recomanar l’ampliació del nombre d’estudiants a les facultats de medicina espanyoles, sense tenir en compte que els estudiants que ara ingressen a la facultat no seran metges especialistes fins d’aquí a 10 anys (6 de carrera i 4 de MIR), per tant, l’accés de més estudiants no aconseguirà augmentar el nombre de professionals que es reclama.

Com s’hauria d’abordar la política de recursos humans de l’SNS? Hauria d’anar orientada a fer que el sistema estigués més ben organitzat i que pogués funcionar eficaçment amb menys metges i, al mateix temps, augmentar la productivitat dels que ja estan en el sistema. Suggeriria les següents iniciatives: 1) reformar el sistema sanitari per fer-lo

més eficient; 2) frenar el consumisme sanitari; 3) augmentar el rendiment del treball dels metges; 4) modificar la política retributiva dels metges que exerceixen en el sector públic; 5) solucionar el problema dels metges especialistes sense títol oficial, estrangers i espanyols (MESTOS), i 6) eliminar les circumstàncies que provoquin un efecte crida per als metges estrangers que vulguin venir a exercir a Espanya. Reforma del sistema sanitari Aquest és un tema molt complex, i per això em limitaré en aquesta compareixença a enumerar a grans trets les grans línies de com hauria de ser, en la meva opinió, aquesta reforma: 1. Estimular l’autoorganització dels metges en els Centres d’Atenció Primària, per tal que s’organitzin en autèntics equips, liderats per un d’ells, amb autoritat moral i científica, que els permeti gestionar eficaçment la demanda, reduir la càrrega burocràtica, distribuir millor les funcions entre metges i personal d’infermeria i flexibilitzar la distribució horària de la jornada laboral. Estimular l’autogestió en l’atenció primària és una fórmula imaginativa que satisfà pacients i professionals sanitaris, assajada a Catalunya, però desgraciadament encarà molt poc implantada al territori fins ara. 2. Implementar la coordinació Atenció Primària –Atenció Especialitzada, per tal de facilitar l’atenció dels pacients amb patologies cròniques i les complicacions agudes de les malalties, evitant la descoordinació terapèutica, escurçant les demores, evitant les duplicitats en les exploracions i, fonamentalment, utilitzant una única història clínica informatitzada, de manera compartida. 3. Reformar els serveis d’urgències als hospitals. Distribuir-los per criteris territorials, amb diferents nivells segons la complexitat de la patologia, amb sistema de classificació centralitzat en cada territori, amb plantilles de metges especialitzats en Urgènci-

V

V

fem o si fem molt, sinó únicament pel nivell professional que tenim. 3. La productivitat dels nostres metges deu ser baixa, ja que la seva dedicació laboral és també menor aquí que en altres països. La mitjana d’hores treballades pels metges d’Alemanya, Gran Bretanya, Itàlia i fins i tot Grècia és superior a la d’Espanya (NERA (National Economic Research Associates). Comparing physicians earning current knowledge challenges, 2004). 4. Una altra causa d’ineficiència del sistema sanitari està en relació amb el gran nombre de centres sanitaris de caràcter hospitalari, conseqüència en part de l’hospitalocentrisme de la nostra sanitat. La creació d’un gran nombre de centres, amb plantilles completes per a cada especialitat determina que algunes d’aquestes estiguin inflaccionades en relació amb la seva previsible activitat diària, a causa de la necessitat de poder atendre les urgències en tan sols una guàrdia setmanal per a cada un dels membres de la plantilla. 5. Probablement hi influeixi també l’excessiu consumisme sanitari, que es dóna al nostre país, i ha determinat que desprès del Japó encapçalem el rànquing mundial d’hiperfreqüentació sanitària (9,5 visites/any/habitant en l’atenció primària). Tenim un sistema sanitari de barra lliure, que no imposa cap limitació al seu ús, i que els mateixos metges hem afavorit amb campanyes que estimulen l’accés del ciutadà al metge, com per exemple estimular la prevenció de malalties transmissibles mitjançant vacunes o la lluita contra la hipercolesterolemia. També hi deu influir la medicalització de la vida que la societat actual ha imposat, que força el ciutadà a anar al metge quan es troba trist, frustrat o amb molèsties menors. 6. Hauríem d’examinar si corregint la falta de comunicació i de coordinació entre l’atenció primària i hospitals no reduiríem la duplicació d’actes mèdics, les visites innecessàries que col·lapsen els Serveis d’Urgències dels hospitals i exigeixen que aquests tinguin plantilles cada cop més nombroses per afrontar les demandes.


informació col·legial

P Bruguera compareix al Senat per tractar la falta de metges a l’SNS V

es, que garanteixin la competència dels que fan guàrdies, malgrat que això modifiqui la retribució dels especialistes de planta, pel concepte d’hores de guàrdia. 4. Concentració de serveis especialitzats, ja sigui eliminant d’alguns hospitals petits serveis amb pocs metges, especialment serveis quirúrgics, i incorporar-los a hospitals veïns, a on es podrien organitzar serveis més ben dotats, o estimulant les aliances estratègiques entre hospitals per compartir especialistes. 5. Promoure la jubilació voluntària fins als 70 anys. 6. Proposar jornades laborals de duració més llarga, degudament retribuïdes, per a certes activitats especialitzades per a les quals falten metges o de temps parcial, per atreure professionals que han optat per abandonar la professió per la seva incapacitat de fer jornades prolongades, com dones amb fills petits. Frenar el consumisme sanitari És indispensable trobar mesures que frenin el consumisme excessiu, la idea que la sanitat és gratuïta o de tots tenim dret a tot. La racionalització del consum és un objectiu que exigeix una educació de la població, per a la qual fa falta temps. Mentrestant s’han de considerar altres propostes, entre les quals s’ha de tenir en compte, per la seva eficàcia comprovada en països a on s’ha instal·lat, la coresponsabilització econòmica dels ciutadans en aquelles prestacions que utilitzen, especialment si les utilitzen de manera innecessària. A Suècia, per les visites d’Urgències a l’hospital no derivades de l’atenció primària o no justificades es cobra a l’usuari entre 20 € i 30 €. Augmentar el rendiment del treball dels metges El rendiment dels metges augmentaria amb les següents mesures: · Augmentant l’autonomia dels metges, fent que se sentissin menys com a funcionaris i més com professionals.

· Educant els estudiants de Medicina i els MIR en els valors de la professió mèdica, com altruisme, compromís, honestedat i aspiració per l’excel·lència. · Eliminant les tensions creades durant anys entre gestors i metges, formant millor els primers en tècniques de motivació i menys en les d’autoritarisme i els segons en la seva obligació moral al compromís amb la institució que els contracta. Modificar les polítiques retributives S’han d’introduir canvis que contemplin com a criteris de caràcter salarial la quantitat de treball efectuat i la qualitat d’aquest, per evitar que el treball ben fet comporti una penalització salarial, com succeeix en l’atenció primària, a on es percep un salari independentment del nombre de pacients que un ha d’atendre, de manera que els metges més competents i apreciats pels pacients acaben tenint més sobrecàrrega de treball que els altres. Els treballs menys atractius per als metges haurien d’estar més ben retribuïts i, per tant, els gerents haurien de tenir al seu abast la possibilitat d’oferir pagar millors salaris als qui estiguin disposats a treballar en llocs per als quals és difícil trobar candidats. Reconeixement del títol d’especialista als metges que es van especialitzar en altres països El Ministeri de Sanitat està elaborant un Decret de reconeixement del títol d’especialista a metges extracomunitaris que es van especialitzar al seu país i vingueren a treballar a Espanya fa anys. Aquest Decret permetrà reformar el procediment que se seguia fins ara, basat en una Ordre de 1991, que deixa en mans gairebé exclusives a les Comissions Nacionals de les diferents especialitats la responsabilitat de jutjar si els metges estrangers que sol·liciten l’homologació tenen un nivell de competència comparable al dels metges que es van especialit-

zar a traves del sistema MIR. Aquest procediment és lent, heterogeni i no té en compte el temps treballat a Espanya. L’actual esborrany de Decret no resol, segons la nostra opinió, els requisits que hauria de tenir el procediment, és a dir, que sigui àgil, just i rigorós (M. Bruguera. Tribuna, Diario Médico, dimecres 21 de gener de 2009). El Decret hauria de contemplar únicament el cas dels metges que exerceixen al nostre país. El reconeixement hauria de valorar el nivell actual de competència dels aspirants en l’especialitat que estan exercint i no el que pogueren adquirir al seu país amb la formació que reberen, que tan sols es podria valorar per documents aportats. La valoració de la seva competència hauria d’efectuar-se en el mateix lloc de treball, amb una entrevista a l’aspirant, al cap de servei i als companys, la valoració del currículum i la valoració del treball que estan efectuant. Aquesta valoració es podria efectuar amb una metodologia similar a la que s’efectua per obtenir el certificat ISO o en els programes d’acreditació de la Joint Comission, amb petits equips constituïts per un representant del Ministeri de Sanitat, un de la societat científica corresponent i un del col·legi professional. Els que superin la valoració rebran el reconeixement del seu títol d’especialista amb finalitat laboral, però no acadèmica, i aquells que s’hagués considerat que no estan capacitats se’ls efectuaria al cap del temps que s’estableixi una segona valoració havent-los indicat quines són les deficiències que han de corregir. Aquest procediment de reconeixement hauria d’ampliar-se als espanyols sense títol, els denominats MESTOS. P 2 de febrer de 2009 Miquel Bruguera Cortada, president del Col·legi de Metges de Barcelona

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

13


informació col·legial

Més de 200 metges d’atenció primària es van reunir en una jornada, organitzada pel COMB, per debatre sobre quina és la situació actual i aportar propostes de solució als problemes de l’atenció primària. Miquel Vilardell, vicepresident del COMB; Jaume Padrós, secretari del COMB, i Marina Geli, consellera de Salut, van participar en l’acte en el qual van intervenir metges de diversos Equips d’Atenció Primària de Catalunya, representants del Col·legi de Metges de Barcelona, del sindicat Metges de Catalunya, de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC) i de l’Administració sanitària.

14

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

E

l Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va celebrar, el passat 16 d’abril, una jornada de debat per afrontar els reptes de futur i els canvis necessaris en l’atenció primària. El debat va comptar amb la participació de Jaume Padrós, secretari del COMB, que va presentar la sessió; Marina Geli, consellera de Salut, i Miquel Vilardell, vicepresident del COMB, que van participar en l’acte de cloenda. M. Lluïsa de la Puente, directora general d’Avaluació i Planificació, va presentar el Pla d’Innovació d’Atenció Primària del Departament de Salut. Les diferents taules de la sessió les van moderar: Enric Argelagués, director gerent de l’ICS; M. Dolores Forés, presidenta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC), i Miquel Vilardell. Jaume Padrós, en la presentació de la jornada, va dir que el COMB ha plantejat el debat “per veure si és veritat o no que l’atenció primària està en crisi”. Segons Padrós, “hem de donar respostes de si cal replantejar o reformar l’especialitat i abordar temes com el sistema d’organització, l’autonomia professional i el model retributiu”.

Miquel Vilardell va presentar les conclusions de la jornada. En primer lloc va tractar sobre el Pla d’Innovació d’Atenció Primària del Departament de Salut. Segons Vilardell, “un dels objectius d’aquest pla és el de buscar l’autonomia de gestió”. Per Vilardell, “és possible l’autonomia de gestió en el sector públic i ha de ser possible l’autonomia per part dels agents privats” i, així mateix, va ressaltar que el pla d’innovació busca “el lideratge clínic, imprescindible, i que sense ell el sistema no funciona”. El vicepresident del COMB va afegir sobre el pla d’innovació “que cal que ens el fem nostre, malgrat hi hagi discrepàncies, aquestes cal posar-les a sobre la taula i arribar a un document final que tingui el màxim consens possible”. En tractar les conclusions de la taula sobre si l’especialitat de Medicina de Família està en crisi i per què els metges no trien aquesta especialitat, Vilardell va assenyalar que en el debat s’ha incidit sobre el fet que els motius poden estar en la manca de formació de pregrau i la fidelització dels professionals, el model d’organització i la pressió assistencial molt forta enfront de la docència i la recer-

V

Metges d’atenció primària debate els reptes de futur i els canvis nec


informació col·legial

en al COMB sobre cessaris en l’AP

2 1. Miquel Vilardell, vicepresident del COMB; Marina Geli, consellera de Salut, i Jaume Sellarès, de l’EAP Sardenya ACEBA i vicesecretari del COMB, en l’acte de cloenda de la jornada. 2. Jaume Padrós, secretari del COMB, i M. Lluïsa de la Puente, directora general d’Avaluació i Planificació, en la presentació de l’acte. 3. Sala d’actes del COMB durant la celebració de la jornada.

1

V

ca. Segons Vilardell, “s’ha dit que calia reivindicar l’orgull de ser metge de família i que cal potenciar l’ideari del bon professional”. En tractar el debat sobre si és indispensable un nou model retributiu, Vilardell va constatar les discrepàncies i desacords amb el nou model que s’ha plantejat en el Consell de la Professió Mèdica i creu que, malgrat les diferències exposades en el debat, “es pot arribar a un acord entre tots.” Sobre com aconseguir la participació efectiva dels metges en l’organització dels equips d’atenció primària, tema de la quarta taula, Vilardell va dir que el debat reflecteix que “calen canvis en el model organitzatiu, tothom ho demana, i tothom busca el mateix, l’autonomia en la gestió clínica”. Finalment, Vilardell va ressaltar que “hem de ser capaços de fer un bon programa que es pugui desplegar en el si de l’ICS i ha de ser possible la creació de més Entitats de Base Associativa, les dues coses han de ser compatibles i possibles”. La consellera Marina Geli va dir en la seva intervenció “que hem fet molt bé l’atenció individual, però ens ha costat, per la formació o pel que sigui, la

intervenció familiar”. Geli va assenyalar que “necessitem acabar de tancar el debat de com s’organitza el centre de salut, i aquí si que hi ha d’haver flexibilitat, us asseguro que la consellera està totalment a favor dels Centres de Base Associativa”. Va afegir que “el debat va molt més enllà de l’entitat jurídica, aposto per l’autoorganització al cent per cent dels centres de Catalunya sota la forma jurídica que sigui: la decidiran vostès, els professionals”. Finalment, Geli, en tractar el model retributiu, va dir que “portem un any discutint el model retributiu, per tant hem de fer un esforç per tancar un acord, ara tenim una gran oportunitat”. El debat es va organitzar en tres taules. En el debat sobre L’especialitat de Medicina de Família està en crisi? Per què els metges no trien aquesta especialitat?, van intervenir: Verónica Casado, presidenta de la Comissió Nacional de l’Especialitat de la Sociedad Española de Medicina Familiar i Comunitària; Ferran Cordón, de l’EAP Montilivi, i Xavier Blancafort, de l’EAP Roquetes i vocal del COMB. Va moderar el debat Miquel Vilardell. En la taula sobre És indispensable un nou model retributiu en l’atenció primària? van intervenir: Núria Martínez,

de l’EAP Sant Joan-ICS i vocal del COMB; Lluís Bagán, de l’EAP El Masnou-ICS i vocal de Metges de Catalunya, i Josep Serrat, metge de família representant del Consorci Hospitalari de Catalunya al Consell de la Professió. Moderà Enric Argelagués. La taula sobre Com aconseguir la participació efectiva dels metges en l’organització dels equips de l’atenció primària? va comptar amb la participació de: M. Antònia Llauger, de l’EAP Encants-ICS; Montserrat Ureña, directora d’Atenció Primària del Consorci Sanitari de Terrassa; Elena Martínez, de l’EAP Barceloneta, i Jaume Sellarès, de l’EAP Sardenya ACEBA. Va moderar M. Dolors Forés. P Es poden seguir les intervencions de la jornada a CombTv: http:// www.combtv.cat/home.asp?Vq8=EIE

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

3

15


informació col·legial

El secretari del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, en la seva intervenció sobre el present i el futur dels Col·legis de Metges, en el Primer Congreso Nacional de la Profesión Médica, celebrat a València els passats 6 i 7 de març, va dir que “s’ha de deixar enrere el règim punitiu que utilitzen molts col·legis i ajudar més el facultatiu a exercir bé la seva professió”. Jaume Padrós va ressaltar que els nous Estatuts del COMB consoliden la filosofia desenvolupada els darrers anys pel col·legi de Barcelona i que gira al voltant de l’ètica, la persuasió, la prevenció i la rehabilitació del metge. Padrós va proposar que els col·legis, per afrontar degudament el futur, han de promoure accions per guanyar i ostentar el lideratge moral de la professió, recuperar la credibilitat social, minimitzar l’hostilitat de l’Administració i millorar en la defensa dels professionals.

Cartell del I Congreso Nacional de la Profesión Médica.

16

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

Padrós proposa el model del COMB com a referent de futur per als col·legis d’Espanya

E

l Col·legi de Metges de Barcelona va participar en el Primer Congreso de la Profesión Médica, organitzat pel Consejo General de Colegios de Médicos de España i el Col·legi de Metges de València. A la taula en què es va debatre sobre el present i el futur dels col·legis de metges, Jaume Padrós, secretari del COMB, va fer una anàlisi autocrítica de la situació de les institucions collegials i, partint de les experiències del Col·legi de Barcelona, va fer propostes de futur. Padrós va defensar la recertificació mèdica amb garanties. Va dir que els col·legis “han de defensar l’exercici professional, els interessos dels metges i, amb això, la seguretat del pacient” i va incidir en què ha de prevaldre “la tutela i la rehabilitació del metge, no la sanció”. Padrós proposà que els col·legis es dotin d’un discurs autoexigent, basat en els valors del professionalisme. Segons el secretari del COMB, “hem de buscar còmplices i aliats en l’Administració i ser un interlocutor vàlid, i això s’aconsegueix amb un esperit de col·laboració”. A la taula rodona sobre el present i el futur dels col·legis de metges, també hi van participar Ana Pastor, vicepresidenta segona del Congrés dels Diputats i exministra de Sanitat; Marciano Sánchez, portaveu de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública; Aser García, de l’As-

sociació de Metges Interns Residents de Madrid, i Juliana Fariña, presidenta del Col·legi de Metges de Madrid. La taula la va moderar Vicente Alapont, president del Col·legi de Metges de València. Jaume Padrós va assenyalar en la seva intervenció els cinc eixos bàsics sobre els quals s’han de centrar els collegis del futur, que són els següents: 1. Mantenir l’equilibri entre les funcions bàsiques de garantia social, de representativitat i de defensa d’interessos professionals. 2. Presentar-se davant la societat com el seu aliat en defensa d’un bé comú i no com una associació de professionals que s’autoprotegeixen. 3. Tenir voluntat de respectar els interessos sectorials dins de la professió. 4. Defensar els interessos dels professionals mitjançant la cobertura del risc professional, atenent a les seves necessitats de formació i de previsió social, facilitant-los instruments telemàtics i creant empreses de serveis que ajudin a finançar els serveis professionals. 5. Tenir independència de grups socials i polítics i defugir l’enfrontament amb l’Administració. Jaume Padrós va fer propostes en quatre àmbits d’actuació per afrontar degudament el futur dels col·legis de metges:

Guanyar i ostentar el lideratge moral de la professió · Dotar-se d’un discurs autoexigent, basat en els valors del professionalisme. · Vetllar per les necessitats dels més dèbils de la professió (Mestos, MIR, metges malalts, metges agredits, metges jubilats...). · Establint llaços estables de cooperació amb la Universitat, les societats científiques, els sindicats professio-

V

Debat professional


informació col·legial

Diario Médico, 10 de març de 2009. Ana Pastor, secretària executiva de Política Social del PP; Marciano Sánchez, portaveu de FADSP; Aser García, expresident de Amircam; Juliana Fariña, presidenta del Colegio de Médicos de Madrid; Jaume Padrós, secretari del Col·legi de Metges de Barcelona, i Vicente Alapont, president del Col·legi de Metges de València, en la taula sobre Present i futur dels Col·legis de Metges.

V

nals i altres organitzacions de la mateixa professió. Recuperar la credibilitat social · Garantir el compliment de les normes deontològiques. · Vetllar per la competència professional. · Actuacions amb impacte social (cultura, cooperació, educació, debats socials). · Projecció (ponderada) en els mitjans de comunicació (informació, criteris, posicionament davant de temes concrets...). Minimitzar l’hostilitat de l’Administració · Evitar la confrontació sistemàtica i per raons ideològiques o partidistes. · Buscar complicitats. · Ser interlocutor respectat. Defensa dels interessos dels professionals · Cobertura de les necessitats de previsió i protecció social. · Aproximació a les tecnologies de la informació. · Cobertura del risc professional. · Crear empreses de serveis. Padrós va exemplificar les seves propostes de futur per als col·legis de metges en les iniciatives que ha portat a terme i ha consolidat el Col·legi de Barcelona en els diferents àmbits

d’actuació, com són: la defensa del rol social i del prestigi del metge; en la defensa en casos de reclamacions judicials mitjançant el Servei de Responsabilitat Civil que s’encarrega de la gestió de la pòlissa, conjuntament amb el CatSalut, i de la promoció d’activitats formatives en responsabilitat professional (estudis, publicacions, sessions informatives); en la promoció de l’autonomia professional, incentivant el debat professional; el suport a la creació dels Equips de Base Associativa en l’atenció primària, donant suport al metge emprenedor i promovent els coneixements en gestió i tecnologies. El secretari del COMB va ressaltar les iniciatives col·legials per ajudar els metges amb problemes, entre les quals va mencionar el Programa d’Atenció al Metge Malalt (PAIMM), que l’any 2008 va celebrar el seu desè aniversari; la creació de la Comissió d’Assessorament a Sanitaris Infectats per Virus Transmissibles (CASIV); la pòlissa de defensa dels metges agredits; el programa de protecció social i el suport a l’Associació de metges afectats pel règim AMF-AT gestionat per PSN.

Médica amb la finalitat d’obtenir una visió global de la situació de la professió mèdica. Els organitzadors del congrés tenien com a objectiu detectar els problemes als quals s’enfronta la professió, implicant-se tots en la seva solució i adquirint compromisos consensuats de treball. El congrés es va organitzar en cinc taules de debat que van tractar: la funció dels col·legis de metges en la formació continuada, la demografia mèdica, Farmaindustria, l’atenció primària i present i futur dels Col·legis de Metges. Els Col·legis de Metges de Catalunya van poder aportar la seva experiència, atès que ja han organitzat dos congressos, al novembre de 2004 a Sitges i al juny de 2008 a Tarragona, en què els metges catalans van analitzar la situació de la professió i van aprovar propostes de canvi. Miquel Bruguera, president del COMB, va dir en la presentació del Primer Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya que aquest “ha de servir per adoptar un compromís col·lectiu d’autoexigència”. P

Els Congressos de la Professió Mèdica Els passats 6 i 7 de març, l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) i el Col·legi de Metges de València van organitzar el Primer Congreso de la Profesión Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

17


informació col·legial

Qüestionari

La posada en marxa al desembre de 2008 de l’estudi de la situació professional dels metges sense títol d’especialista, o amb títol estranger no homologat ha despertat un gran interès entre ambdós col·lectius. D’una banda, això posa en relleu que, malgrat els anteriors processos extraordinaris de concessió de títols, encara hi ha un nombre important de metges exercint com a especialistes en tots els àmbits de la sanitat sense el títol oficial. D’altra banda, revela el nombre creixent de metges especialistes estrangers sense el títol homologat que exerceixen en el nostre sistema sanitari.

Pàgina web del COMB a ón es pot accedir al qüestionari.

18

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

Més de 500 metges sense títol d’especialista i més de 300 amb títol estranger no homologat responen als qüestionaris del COMB

El COMB crea dos grups de treball per proposar solucions sobre homologació de títols

C

oncretament, més de 500 metges sense títol d’especialista, i més de 300 metges amb títol estranger no homologat han respost als qüestionaris. D’aquests, al voltant del 70 % són col·legiats a Barcelona, i la resta són d’altres col·legis catalans o de la resta d’Espanya. Aquesta iniciativa del COMB té la voluntat d’aportar dades reals sobre la situació professional, el nombre i el perfil dels professionals que es troben en aquestes situacions. Només així serà possible efectuar propostes de solució consensuades amb les administracions competents en matèria de concessió de títols d’especialista. Des del COMB, amb la col·laboració de dos grups de treball formats per metges col·legiats (un per als metges sense títol d’especialista, i un altre per als metges amb títol estranger no homologat) s’aprofundeix en la cerca de solucions. La Comissió de Sanitat del Congrés dels Diputats va aprovar una proposició no de llei per la qual s’instà el Govern que “en el termini màxim de sis mesos i en

col·laboració amb les comunitats autònomes quantifiqui els metges especialistes i farmacèutics en farmàcia hospitalària sense títol oficial existents en el Sistema Nacional de Salut”. Per executar aquesta proposició, el Ministeri de Sanitat i Consum s’ha adreçat al Departament de Salut sol·licitant el nombre de metges especialistes de cada especialitat sense títol oficial que presten serveis en centres o institucions de Catalunya i aquest, al seu torn, ha demanat al COMB la seva col·laboració. És per això que, amb l’objectiu d’aportar dades reals que permetin l’adopció de solucions ajustades a la realitat de la professió mèdica, el dia 15 d’abril de 2009 es va remetre al Departament de Salut informació, sense dades personals identificatives, sobre el nombre de metges, agrupats per especialitats, que han donat resposta al qüestionari del COMB. Aquest és, sens dubte, un pas important en la resolució de la situació en què es troba un nombre important de companys. P Àrea Professional/Assessoria Jurídica


informació col·legial

Centre d’Estudis Col·legials

El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) i l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) van presentar, el passat 28 d’abril, una guia sobre “Valoració de l’estat de salut de les persones sol·licitants d’adopció”. Aquesta guia s’ha editat dins de la col·lecció Quaderns de la Bona Praxi (QBP) i s’ha distribuït entre els 34.000 metges que exerceixen a Catalunya. L’objectiu d’aquest document és el de resoldre els dubtes dels metges quan han de valorar l’estat de salut de les persones que han sol·licitat una adopció i establir així uns criteris per a tots. D’esquerra a dreta: Sílvia Casellas, presidenta de l’ICAA; Miquel Bruguera, president del COMB, i Ramon Sàrrias, exvicesecretari del COMB i coordinador de la redacció del núm. 26 del Quaderns de la Bona Praxi, en l’acte de presentació del document.

Presentació d’una guia sobre “Valoració de l’estat de salut de les persones sol·licitants d’adopció”

A

la sessió en què es va presentar el nou Quaderns de la Bona Praxi (QBP) del Centre d’Estudis Col·legials (CEC) hi van participar Miquel Bruguera, president del COMB; Sílvia Casellas, presidenta de l’ICAA, i Ramon Sàrrias, exvicesecretari del COMB i coordinador de la redacció d’aquesta publicació del CEC. Bruguera va destacar que en el document s’assenyala que “els metges hem de tenir present que les directrius que marquen les diferents normatives per a l’adopció tenen com a principal criteri el de protegir la salut i l’entorn de l’infant”. Sílvia Casellas va informar sobre l’Institut Català d’Acolliment i l’Adopció i, així mateix, va descriure la importància del contingut de l’informe mèdic en el procés de formació i valoració per a l’adopció. Ramon Sàrrias va exposar les característiques de l’informe mèdic per a la valoració de l’estat de salut de les persones sol·licitants d’adopció. Ramon Sàrrias va reconèixer que “molt sovint els metges portem fins a l’extrem la voluntat d’ajudar els nostres pacients i emetem informes mèdics que no responen a les preguntes que es fan els responsables de vetllar per l’acompliment de les normatives

pròpies i dels acords internacionals”. Sílvia Casellas va informar que entre juny de 2006 i el mateix mes de 2008, l’ICAA va estudiar 327 sol·licitants amb alguna patologia, 35 de les quals tenien càncer de mama o ginecològics i 35 més altres neoplàsies. També, hi havia 32 persones amb trastorns psiquiàtrics i 31 amb malalties vasculars i cardiopaties. Casellas va alertar que la paternitat adoptiva és diferent de la biològica, pel que és necessari que els sol·licitants tinguin tota la informació necessària i es valori si poden afrontar el procés. El quadern coordinat per Ramon Sàrrias ha comptat amb la participació d’Oleguer Carrasco, metge psiquiatre; Núria Blanxart, psicòloga i pedagoga; Montserrat Serqueda, psicòloga, i Anna Domenech, llicenciada en Dret. Entre els revisors i assessors del document hi han col·laborat: Miquel Bruguera; Enric Anglada, Magistrat i president de la Secció 18 de l’Audiència Provincial de Barcelona; Josep Arimany, director del Servei de Responsabilitat Professional del COMB; Jordi Medallo, director de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, i Marc Soler, director adjunt corporatiu del COMB. P

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

19


informació col·legial

Revista de premsa

L’endarreriment del registre limita la planificació Els professionals en reclamen la finalització al Senat

20

La Vanguardia, 5 de març de 2009.

logia similar a la que s’utilitza per obtenir el certificat ISO, procediment que hauria d’ampliar-se als metges espanyols sense títol (Mestos). A més a més, Bruguera proposà una reforma del sistema estimulant l’autogestió dels metges de primària, reformant els serveis d’urgències als hospitals –amb metges especialitzats en aquesta àrea–, promovent la jubilació voluntària fins als setanta anys i proposant jornades laborals de duració més llarga degudament retribuïdes. [...] Gaceta Médica, 9 al 15 de febrer de 2009

El model català de responsabilitat civil, opció per generalitzar els tribunals d’arbitratge mèdics El seu perfil més executiu implica els col·legis professionals i l’Administració, i impedeix que les asseguradores condicionin el procés La darrera assemblea de l’OMC va comptar amb la in-

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

tervenció de Cosme Naveda, president del Col·legi de Metges de Biscaia, que va exposar l’experiència de la seva corporació pel que fa als tribunals d’arbitratge, una eina que per la via extrajudicial pretén “ser eficaç en la solució de conflictes entre metges i pacients”, segons assegurà ell mateix a Redacción Médica. [...] Castillo aposta més pel model català, en el qual la contractació es fa conjuntament per part del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i l’Administració, en aquest cas el Servei Català de Salut (CatSalut), i a on l’asseguradora accepta que la pòlissa la gestionen els prenedors. “Els col·legis hauríem d’introduir aquest tipus de qüestions quan ens toqui renovar les nostres pòlisses perquè puguem implantar aquests tribunals d’arbitratge i que siguin executius de veritat.” Josep Arimany és el director del Servei de Responsabilitat Civil Professional del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), bressol i centre d’operacions d’aquest model català. “Tenim un model propi, singular, que té l’avantat-

ge que el metge participa activament en la gestió del sinistre a través del seu col·legi professional. No és una companyia asseguradora, un tercer, el que el gestiona d’una manera més freda.” Arimany ha explicat Redacció Médica que existeixen comissions, formades per experts medicolegals, que decideixen si els diferents casos van per la via judicial o passen a una comissió d’arbitratge. “Fins i tot si hi ha una via judicial, els advocats poden intentar fer que passi per aquí abans del judici oral perquè es retiri l’acusació a l’àmbit civil. I pot ser que en el penal, si hi ha un acord, el mateix jutge arribi a la conclusió que es pugui arxivar el cas en un moment determinat”, ha indicat. [...] Redacción Médica, 27 de febrer de 2009

Raons i solucions per a la situació [...] La retracció dels metges autòctons pot relacionar-se amb la falta d’estímul profes-

V

Sense conèixer el nombre de metges en actiu que estan exercint al sistema públic resulta impossible abordar una planificació real de necessitats. Així ho han manifestat els representants dels professionals que n’han demanat la publicació immediata i han advocat per una revisió de l’actual model sanitari. [...] En el mateix sentit es va pronunciar el president d’aquest entitat, Miquel Bruguera, que va al·ludir a la “rigidesa i ineficiència” del sistema i a una possible “baixa productivitat” dels metges com algunes de les causes de la insuficiència de professionals en un país amb una ràtio de metges per cada 1.000 habitants superior a la d’altres estats. L’“hospitalocentrisme” de la sanitat, l’“excessiu consumisme” d’aquesta i la falta de coordinació entre primària i especialitzada són altres dels dèficits que assenyalà Bruguera, que també es va mostrar crític amb la importació de metges extracomunitaris i, en concret, amb l’esborrany de reial decret d’homologació professional. Segons la seva opinió, la reforma del procediment actual hauria de contemplar únicament el cas dels metges que ja exercien al nostre país, valorant el seu nivell actual de competència en el propi lloc de treball i amb una metodo-


informació col·legial

Revista de premsa

La Vanguardia, 5 de març de 2009

1. Gaceta Médica, 30 de març al 5 d’abril de 2009. 2. El País, 10 i 11 d’abril de 2009.

La corporació catalana va alçar la veu també a favor de la recertificació mèdica amb garanties, una tasca que en opinió de Padrós haurien de liderar els col·legis. [...] Diario Médico, 10 de març de 2009

L’alternativa als col·legis són els col·legis [...] El primer Congrés Nacional de la Professió Mèdica que s’ha celebrat a València ha servit, entre altres coses, per parlar sobre el futur dels col·legis de metges a Espanya i per fer una mica d’autocrítica. Els representants de la professió mèdica són conscients de l’opinió que molts col·legiats tenen del seu treball i volen esmenar errors. Segons Jaume Padrós, secretari del Col·legi de Metges de Barcelona, molts col·legis han oblidat que la seva missió no és tan sols controlar la praxi mèdica, sinó defensar l’exercici professional, els interessos dels metges i amb això la seguretat del pacient [...].

EDITORIAL Sanitat segura Un aïrat malalt, taxista jubilat de 74 anys, va matar aquesta setmana de diversos trets una doctora, de 34 anys i mare d’una criatura, perquè no se’l va atendre com era degut, segons ell, en el centre de salut de la localitat murciana de Moratalla. Les agressions a la sanitat espanyola són un fenomen que convé analitzar en profunditat i prendre les mesures pertinents. [...] És així perquè des que es va començar a alertar del fenomen, fa uns anys, s’han anat prenent mesures no tan sols per prevenir-ho, sinó perquè tinguí una resposta adequada

de manera immediata. En el cas de l’ICS, des del 2005 hi ha un procediment de prevenció de riscos que ha acotat la xifra. El Col·legi de Metges de Catalunya, per la seva banda, va publicar una extensa guia d’actuació en la qual, després d’analitzar les causes de les agressions, que atribuïa bé a les condicions del lloc de treball, bé a diversos dèficits per part dels professionals sanitaris o bé a la tipologia dels pacients i de les seves famílies, assenyalava una sèrie de recomanacions que consistien bàsicament a tractar de mantenir l’equilibri emocional del pacient (o del familiar) agressiu, reorientar la conversa per alliberar la tensió emocional del pacient i, al mateix temps, preparar la sortida de la sala i reclamar la intervenció dels cossos de seguretat. Evidentment, sistematitzar aquests tractaments no estalvia tots els riscos, però sens dubte ha col·laborat en la seva relativa contenció. El cas de la desafortunada doctora murciana indica, de

tota manera, que aquelles precaucions no són suficients i cal extremar els protocols per assegurar la protecció d’uns professionals i treballadors que tenen una difícil i arriscada tasca, com és el de tractar pacients que, en alguns casos, presenten una tipologia paranoide, antisocial o psicòtica que els fa extremament agressius. La Vanguardia, 16 de març de 2009

Miquel Bruguera, president del Col·legi de Metges de Barcelona

“La primera mesura per frenar el consum de l’SNS és el copagament” La solució al dèficit de metges no rau a augmentar les places a les facultats com defensa el Ministeri de Sanitat, sinó en la racionalització de la demanda. Així ho pensa el president del COMB, que alhora desconfia del Projecte Oxigen de Catalunya i considera que la prescripció infer-

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

21

V

V

sional, la precarietat laboral, la dispersió geogràfica i la irregularitat en els horaris laborals. [...] Per solucionar aquestes rigideses, el metge ha de disposar d’una més gran autonomia professional per a la presa de decisions. L’organització ha de disminuir la càrrega burocràtica que treu temps per a l’activitat assistencial. És imprescindible modificar el sistema retributiu dels metges trencant un igualitarisme a la baixa que no contribueix a la millora del sistema. [...] Miquel Bruguera, president del COMB Marc Soler, director corporatiu del COMB


informació col·legial

Revista de premsa V

mera no millora en res el sistema [...]. Gaceta Médica,

Diario Médico, 7 de maig de 2009.

30 de març de 2009

Elles són més, però manen menys Dona, jove, preparada i compromesa amb el seu treball, però amb dificultats per accedir a llocs de comandament en hospitals, universitats i centres d’investigació. [...] Pilar Arrizabalaga, metgessa del servei de Nefrologia de l’Hospital Clínic i vocal del Collegi de Metges de Barcelona, insisteix que es tracta d’una qüestió “cultural i de confiança basada en el pensament erroni que la dona es compromet menys amb el seu treball”. Amb altres col·legues del seu hospital i de l’Hospital de Sant Pau, també a Barcelona, Arrizabalaga ha signat un estudi publicat recentment al Journal of Medical Ethics que mostra que el percentatge de dones amb càrrecs de responsabilitat en aquests dos centres és tan sols del 13 %, xifra que s’ha mantingut constant entre el 2002 i el 2006, malgrat que la contractació de professionals d’aquest sexe es va incrementar el 10 % durant aquest període. Però elles tenien gairebé el doble de contractes temporals que ells: 40 % en front al 22 %. I no és una qüestió menor, perquè l’ascens està regulat per un sistema de reconeixement professional que requereix un contracte fix per a la promoció. No deixa de ser una anècdota reveladora que Arrizabalaga i els seus col·legues triguessin tres anys a accedir 22

a les dades per a aquest estudi. El País, 10 i 11 d’abril de 2009

El Govern destina 100.000 euros a un projecte que impulsa la creació d’empreses d’alta tecnologia mèdica El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i el president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Miquel Bruguera, han signat avui un conveni perquè el departament destini 100.000 euros a les activitats del projecte “Metge emprenedor”, que impulsa la creació d’empreses d’alta tecnologia a l’àmbit mèdic. [...] Europa Press, 14 d’abril de 2009

L’intrusisme en medicina estètica, difícil de perseguir Els metges lamenten les dificultats per detectar els impostors de la medicina i la lleugeresa de les penes, que es limiten a multes econòmiques. Les víctimes sovint acaben als hospitals amb greus seqüeles [...] El cap de l’assessoria jurídica del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Ignasi Pidevall, reconeix que

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

hi ha pocs casos d’intrusisme que es puguin provar. De fet, el col·legi no posa més de tres denúncies l’any per aquest motiu, ja que només actua quan “hi ha una sospita molt fundada i es pot demostrar” que la persona practica actes mèdics sense ser metge. El delicte d’intrusisme professional es castiga amb penes de multa, encara que, en casos com el de la pràctica d’actes mèdics, pugui posar en perill la salut de les persones. [...] Avui, 16 d’abril de 2009

“En cap universitat espanyola hi ha catedràtics de Medicina que siguin metges de família –afirma–. Els facultatius que fan classe sempre procedeixen dels hospitals i, lògicament, parlen del que coneixen”. [...] El Periódico, 26 d’abril de 2009

El COMB professionalitza les ajudes socials als col·legiats Jaume Padrós assegura que aquest programa és més ambiciós que el PAIMM

Els metges eviten inscriure’s en l’especialitat de salut familiar Els nous metges espanyols no volen ser aquells professionals que atenen tota la família, una especialitat vocacional per excel·lència, imprescindible en el sistema sanitari. Malgrat la crisi i que, segons el Ministeri de Sanitat, ara mateix hi ha un dèficit de 1.200 d’aquests facultatius, han quedat vacants 51 llocs en l’adjudicació de places de metges interns i residents (MIR). [...] En opinió de Jaume Sellarès, metge de família en un CAP de Barcelona i membre de la Junta del Col·legi de Metges de Barcelona, els llicenciats en Medicina no escullen el MIR familiar perquè no se’ls estimula a fer-ho a les facultats.

La corporació barcelonina ha professionalitzat la gestió de les ajudes socials als seus col·legiats creant una empresa específica i obrint també a joves i estrangers el catàleg de serveis. [...] La iniciativa, que esta rodant ja sense donar-li publicitat, ha estat possible després que l’Assemblea de Compromissaris (el 2007) decidís unir a la quota col·legial la que abans es destinava voluntàriament al Patronato de Huérfanos de Médicos Príncipe de Asturias; és a dir, que l’aportació per ajudes socials dels metges de Barcelona passés a ser gestionada pel seu col·legi provincial i no per l’Organització Mèdica Col·legial. D’aquesta manera, el COMB compta aquest any amb 750.000 euros per a aquest fi. [...] Diario Médico, 7 de maig de 2009


informació col·legial

Commemoració del comb

El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Miquel Bruguera, va presentar el primer acte en commemoració de la figura de Pere Gabarró i Garcia, metge a qui la institució col·legial dedica l’any. Jaume Masià, comissionat de l’“Any Dr. Pere Gabarró”, va invitar una sèrie de personalitats que van tractar diferents aspectes de la vida i de la personalitat de Pere Gabarró, capdavanter de la Cirurgia Plàstica Catalana.

D’esquerra a dreta: Carlos del Cacho, Oriol Casassas, Jaume Masià, Miquel Bruguera, Ramon Trias Rubiès i Joan Ferrater, en l’acte d’homenatge al Dr. Pere Gabarró

El Col·legi de Metges presenta el primer acte de l’“Any Dr. Pere Gabarró”

M

iquel Bruguera, president del COMB, va destacar que “Pere Gabarró reuneix perfectament tots els requisits que exigim a les persones a qui honorem dedicantlos l’any”. Va afegir que “fa anys i coincidint amb la celebració del centenari del naixement del doctor Josep Trueta, la Junta de Govern va acordar que cada any el dedicaríem a un personatge que hagués aportat coses amb el seu mestratge als metges d’aquest país”. Aquests metges, segons Bruguera, “havien de reunir algunes particularitats individuals en el sentit de l’humanisme mèdic, del patriotisme o de les aportacions culturals que s’afegissin a les seves virtuts professionals”. El president del COMB va incidir en què “molts d’aquests personatges als qui hem dedicat l’any van destacar anant a contracorrent, superant molts obstacles imposats per les circumstàncies històriques del país” i, va afegir Bruguera, “com és el cas de Pere Gabarró, a qui la Guerra Civil va amputar una trajectòria professional brillant i el va obligar a exiliar-se, i després en tornar de l’exili, superar molts obstacles i malgrat tots aquests impediments va ser una personalitat en el camp de la ciència d’aquest país”. També van intervenir en l’acte d’homenatge al doctor Pere Gabarró: Jaume Masià, qui va tractar el seu paper capdavanter de la Cirurgia Plàs-

tica Catalana; Ramon Trias Rubiès, que parlà de la relació del doctor Gabarró amb l’Escola Catalana de Cirurgia; Oriol Casassas, que abordà el catalanisme mèdic de Pere Gabarró; Joan Ferrater, que tractà la relació d’aquest amb l’excursionisme català, el moviment escolta i la via Gabarró d’accés a la Pica d’Estats; Carlos del Cacho, que va enfocar la seva intervenció en el doctor Pere Gabarró i la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica, i finalment Monty Gabarró, que es va centrar en la família i els amics de Pere Gabarró. Jaume Masià, en la seva intervenció, va agrair al COMB que faci l’homenatge a Pere Gabarró “no només perquè tots els que el coneixem sabem que és ben merescut, sinó que és una forma de donar a conèixer una figura de les més importants de la medicina catalana” la qual, segons Masià, “desafortunadament és poc coneguda”. El comissionat de l’“Any Dr. Pere Gabarró” va dir que va tenir la sort de poder conèixer la riquesa bibliogràfica del patrimoni històric de l’Hospital de Sant Pau i en submergir-se en aquest llegat va anar coneixent la figura “fascinant” de Pere Gabarró i, a més a més, va conèixer “un model de cirurgià plàstica, de professional de la medicina, que crec que l’havíem de tenir present i que havia de ser un model per a totes les especialitats, no només per a la cirurgia plàstica”. P Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

23


informació col·legial

Homenatge col·legial a la memòria del doctor Hèlios Pardell

Commemoració del comb

24

D’esquerra a dreta: Mateu Huguet, director de l’Institut d’Estudis de la Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya; Juan J. Rodríguez Sendín, secretari general del Consejo General de Colegios de Médicos; Isacio Siguero, president del Consejo General de Colegios de Médicos de España; Jaume Padrós, secretari del COMB; Josep M. Pardell, alcalde de Llardecans; Miquel Vilardell, vicepresident del COMB, i Arcadi Gual, catedràtic de Fisiologia de la Universitat de Barcelona, en l’acte d’homenatge al doctor Hèlios Pardell.

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

L

a Junta de Govern del COMB va destacar en la convocatòria de l’acte que “el doctor Pardell ha estat una personalitat polièdrica que englobava en una sola persona nombroses facetes, com les de metge assistencial, d’investigador de la hipertensió arterial, lluitador contra el tabaquisme, i d’expert en acreditació de la formació continuada, entre d’altres”. Així mateix, el COMB recorda que “els últims deu anys de la seva vida havien estat molt dedicats a fer reflexió sobre el professionalisme mèdic, és a dir, sobre tot allò que defineix el ser un bon metge, tan necessari avui en dia en què constatem la pèrdua de valors que han caracteritzat la professió mèdica”. La sessió d’homenatge la va presentar Jaume Padrós, secretari del COMB, i hi van intervenir diverses personalitats, que van glossar les facetes de metge assistencial, d’investigador i expert en formació continuada del doctor Hèlios Pardell i Alentà, referent entre la comunitat mèdica com a impulsor del sistema d’acreditació de FMC a Espanya. Arcadi Gual, catedràtic de Fisiolo-

gia de la Universitat de Barcelona, va parlar sobre l’Hèlios Pardell, el metge i l’home; Miquel Vilardell, vicepresident del COMB, va abordar les publicacions del doctor Pardell; Mateu Huguet, director de l’Institut d’Estudis de la Salut, va tractar l’impuls de la Fundació Andragos per part de l’homenatjat; la visió més personal i de la família va anar a càrrec de Josep M. Pardell, alcalde de Llardecans, i Juan J. Rodríguez Sendín, secretari del Consejo General de Colegios de Médicos, va parlar de com Hèlios Pardell va impulsar l’Acreditació de la Formació Mèdica Continuada a Espanya. Al final de l’acte, Isacio Siguero, president de l’OMC, va concedir, a títol pòstum, la condició de “Colegiado de Honor, con Emblema de Oro”, al doctor Hèlios Pardell i Alentà. En la seva intervenció Jaume Padrós va destacar que “l’Hèlios és una persona irreemplaçable per l’edat en què ens va deixar i per la seva personalitat vital inesgotable, s’escau dir més que mai que no li tocava morir”. Padrós va afegir que “ens ha quedat el seu testimoni

V

El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) i l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) van celebrar, a finals de gener, un acte d’homenatge a la memòria del doctor Hèlios Pardell i Alentà, mort sobtadament el 30 d’octubre de 2008, als 62 anys d’edat. Hèlios Pardell, expert de referència en temes d’acreditació de formació mèdica continuada, era director tècnic de la Fundació Andragos, secretari executiu del Consell Català de la Formació Mèdica Continuada i director del Sistema Español de Acreditación de la Formación Médica Continuada (Seaformcec).


informació col·legial

Activitat col·legial Més de 300 participants en la cursa atlètica dels Medijocs'09 Sala d’actes del COMB durant l’acte d’homenatge.

V

i la seva producció intel·lectual, concretada en la participació en més de cent llibres i monografies i més de 200 articles, que en són la prova”. El secretari del COMB va insistir que el que més l’interessava subratllar és el seu llegat a favor de la professió mèdica “de la renovació del nostre ideari, que no és altre que el de l’excel·lència, el de l’autonomia i el compromís amb els malalts i la societat a la qual ha servit”. Padrós es va comprometre en nom de la Junta de Govern del COMB a continuar difonent i engrandint el llegat del doctor Hèlios Pardell. En finalitzar la seva intervenció, Jaume Padrós va anunciar la decisió de la Junta de Govern del COMB de donar el nom de l’Hèlios Pardell a l’aula de formació i sala de reunions situada a la planta -1 de l’edifici col·legial. P

La Fundació Educación Médica va presentar l’obra pòstuma d’Hèlios Pardell El médico del futuro

Sortida de la cursa atlètica dels Medijocs’09

L

a festa de l’esport que el COMB ha organitzat un any més a Sant Cugat del Vallès ha comptat amb una participació rècord. Segons Marc Soler, director adjunt corporatiu del COMB, “la cursa serveix perquè metges i amics de la pràctica d’aquest esport recordin a la població, practicant amb l’exemple, que fer esport és saludable”. La cursa la va guanyar Oriol Vilaplana Vilar amb 28 minuts 41 segons; el

metge que va fer el millor temps va ser Ricard Verdaguer amb 29 minuts 59 segons, i Bárbara Anento Moreno, amb 34 minuts 33 segons, va ser la col·legiada amb millor temps. La cursa atlètica és una de les activitats esportives organitzades en la cinquena edició dels Jocs Col·legials Esportius, que culminarà aquest any amb l’ascensió a la Pica d’Estats el 23 i 24 de juliol per la Via que va obrir el Dr. Pere Gabarró. P

La Fundació Josep Laporte atorga el premi Coneixement i Pacients al COMB

E

l médico del futuro és l’obra pòstuma d’Hèlios Pardell, que va coordinar el treball d’un ampli grup d’experts en el qual planteja als professionals i a la societat una sèrie de recomanacions que han de guiar l’actuació dels metges per garantir una bona assistència sanitària a la població. Aquesta obra està orientada a resituar la posició del metge en el sistema sanitari, amb la finalitat d’aprofitar al màxim tot el seu potencial. P

L

a Fundació Josep Laporte, institució global de gestió del coneixement pertanyent a la Universitat Autònoma de Barcelona, va concedir, el passat 21 d’abril, el premi Coneixement i Pacients al Col·legi de Metges de Barcelona pel seu suport als projectes destinats a cobrir les necessitats de pacients, professionals, familiars, cuidadores i voluntaris que realitza aquesta institució. L’acte es va celebrar a la Casa de Convalescència de Barcelona en el marc del desè aniversari de la Fundació Josep Laporte i en el qual va intervenir Anders Olauson, president de l’European Pati-

ent’s Forum. El premi el va recollir Miquel Vilardell, vicepresident del COMB, de mans d’Albert J. Jovell, director general de la Fundació Josep Laporte. També van assistir a l’acte Jaume Roigé, tresorer del COMB; Francesc Ferrrer, vocal de la Junta de Govern, i Màrius Morlans, president de la Comissió Deontològica. En el mateix acte es van celebrar el cinquè aniversari del Foro Español de Pacientes, el tercer aniversari del Fòrum Català de Pacients i el tercer aniversari de la Universitat dels Pacients, totes aquestes iniciatives lligades a la Fundació Josep Laporte. P

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

25


informació col·legial

Activitat col·legial

El Govern destina 100.000 euros a un projecte del COMB per impulsar la creació d’empreses d’alta tecnologia en l’àmbit mèdic

E

l conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i el president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Miquel Bruguera, van signar, el passat 14 d’abril, un conveni de col·laboració pel qual el Departament destina 100.000 euros a les activitats del projecte “Metge Emprenedor” del COMB. Els objectius fixats en el conveni, que han acordat el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, a través d’ACC1Ó i el COMB, en el període 2009-2010 són: impulsar la creació de noves empreses d’alta tecnologia en l’àmbit mèdic; impulsar la iniciativa emprenedora entre el col·lectiu mèdic; assessorar en la realització de plans de negoci; donar suport en la recerca d’instruments financers; i donar suport a les empreses industrials que vulguin derivar en la fabricació de dispositius mèdics. Aquest conveni intensifica la col·laboració iniciada el 2008. El projecte “Metge Emprenedor”, que impulsa el COMB, és un programa de suport a la creació d’empreses, que ofereix assessorament als professionals amb projectes tecnològics provinents de la xarxa hospitalària i de les empreses del clúster de tecnologies mèdiques de Catalunya. Aquest programa del COMB és similar i complementari a les activitats que duu a terme la Xarxa de Trampolins

Josep Huguet, conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, i Miquel Bruguera. president del COMB, en la signatura del conveni de col·laboració.

Tecnològics d’ACC1Ó, atès que actua en un sector que, com el sanitari i el col·lectiu de metges, ha estat identificat com un dels que té més potencial de creació d’empreses de base tecnològica. Amb aquest conveni el COMB es vincula a la Xarxa Tecnològica de Catalunya, potenciada per ACC1Ó i esdevé un agent actiu de transferència de tecnologia. Des que va iniciar el programa Metge Emprenedor, el COMB està rebent, de mitjana, una nova proposta de pla d’empresa diària. Fins avui ha

ajudat a la creació de 18 companyies dels sectors de biotec, dispositius mèdics, TIC aplicades a salut, i serveis sanitaris, i té 20 projectes més que estan en fase de desenvolupament i recerca de finançament per constituir noves empreses. La institució col·legial dóna suport a la incorporació de procediments sistemàtics d’innovació i valorització de la tecnologia a diversos hospitals, com el Clínic o Sant Joan de Déu. Amb aquest conveni, s’estendran els serveis d’assessorament a d’altres hospitals catalans. P

El Govern de la Generalitat distingeix amb la Creu de Sant Jordi els metges Lluís Barraquer i Bordas i Santiago Dexeus Trias de Bes

E

l govern de la Generalitat de Catalunya va concedir la Creu de Sant Jordi a 27 personalitats i 15 entitats en agraïment per la seva tasca en la defensa de la identitat i personalitat de Catalunya. L’acte es va celebrar el passat 21 d’abril en el Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Aquest any dos metges de Barcelona han rebut el guardó, Lluís Barraquer i Bordas i Santiago Dexeus Trias de Bes. 26

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

Lluís Barraquer va rebre el guardó pel seu paper de referència en el desenvolupament de la neuropsicologia a Catalunya. Autor de nombrosos treballs de la seva especialitat, és membre d’honor de les societats de neurologia d’una quinzena de països, a més de soci de mèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Santiago Dexeus va rebre el guardó en reconeixement a la seva contribució professional rellevant, amb un nivell d’excel·lència que ha significat per a Catalunya situar-se entre els països més avançats en la recerca i la pràctica de l’obstetrícia i la ginecologia. I també per l’exemplaritat de la seva actitud cívica, que ha promogut sempre la llibertat personal i els valors democràtics. P


informació col·legial

El COMB fa canvis en el sistema de correu electrònic

Comb.cat

Preguntes més freqüents Per què es canvia el sistema de correu electrònic del COMB? El motiu d’aquest canvi és implementar un sistema de correu electrònic totalment nou amb l’objectiu de millorar el nivell de qualitat de servei ofert en els darrers anys, adaptant-nos així a les necessitats dels nous temps. Durant els últims anys, el funcionament del correu @comb.es ha patit greus problemes tècnics i, tot i que s’han intentat corregir i s’han afegit nous elements de millora com l’antispam, és necessari un nou sistema.

1 2

Per què les adreces passen a ser @comb.cat? El domini de correu @comb.es s’ha convertit en un dels dominis que disposa de més comptes actius a nivell nacional. És per aquest motiu que necessitem dimensionar una nova infraestructura d’acord amb aquest volum de correu. El nou sistema @comb.cat és un sistema nou, independent a l’actual, i és l’oportunitat per oferir-li un millor servei. Com puc començar a utilitzar la nova adreça? Per poder utilitzar el nou correu, cal activar la seva nova adreça @comb.cat accedint a http://peticionscorreu.comb.es i introduint l’usuari i clau d’accés del combmail actual. Un cop fet aquest registre, rebrà un correu electrònic confirmant l’activació de la nova adreça electrònica amb les dades d’accés i les instruccions a seguir per utilitzar-la.

3

Quan activo l’adreça comb.cat, automàticament es cancel·la l’adreça @comb.es que utilitzava fins ara? NO. Estaran actives les dues adreces per tal de facilitar el traspàs cap al nou sistema a tot els usuaris.

4 28

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

Quan activo l’adreça @comb.cat, els mails que em continuen enviant a @comb.es els rebo automàticament en la nova adreça o he de fer alguna cosa? Els mails no es redireccionen de manera automàtica. Li recomanem que redireccioni el compte @comb.es a la nova adreça @comb.cat. D’aquesta manera tots els correus que encara li enviïn a l’adreça antiga els rebrà automàticament en la nova adreça. Com que vostè contestarà des de la nova adreça, els seus contactes quedaran avisats progressivament i de forma automàtica del canvi. Per fer-ho, cal accedir al mail @comb.es i canviar el redireccionament de correu, especificant la nova adreça electrònica @comb.cat. (Opcions de compte personal > canviar redireccionament de correu). També pot contactar amb el telèfon d’atenció a usuaris 902 197 260. Horari d’atenció de dilluns a divendres de 9.00 a 18.00 hores.

5

6

En el nou correu @comb.cat, puc recuperar la llibreta d’adreces i els missatges que tenia guardats al @comb.es? Si vostè utilitza el correu amb un gestor del tipus outlook, els correus i la llibreta d’adreces es guarden al seu ordinador, per tant, continuarà disposant-ne. Si vostè és usuari del correu a través del web, NO és possible traspassar automàticament els missatges i la llibreta d’adreces que tenia al @comb.es cap al @comb.cat. El motiu és que són dos sistemes de correu totalment independents i el sistema comb.es té limitacions tècniques que no ho permeten fer amb total garantia que funcioni. Per tant, aquest traspàs l’haurà de fer manualment. (Continua a la pàg. 37)

V

El Col·legi de Metges de Barcelona ha posat en marxa un nou sistema de correu electrònic que li permetrà gestionar còmodament i d’una manera més àgil la seva adreça electrònica col·legial. A més, amb aquest nou sistema de correu electrònic, les adreces electròniques dels col·legiats passen a ser @comb.cat, tot i que els missatges adreçats a @comb.es els podrà continuar rebent en aquesta nova bústia fent un redireccionament a la seva nova bústia.


informació col·legial V

(Ve de la pàg. 28)

7

Com puc configurar el meu programa de correu (outlook, netscape...) amb el nou compte? Els servidors de correu pop i smtp canvien? Disposa d’uns manuals d’ajuda per configurar el seu programa de correu a: http://www.comb.cat/webmail/ manuals.htm Si ho prefereix pot contactar amb el telèfon de suport tècnic 901 900 844 per fer la configuració telefònicament. L’horari d’atenció és de dilluns a divendres de 9.00 a 22.00 hores.

8 9

Existeix algun manual del nou combmail on expliqui com utilitzar-ho? Disposa d’un manual d’ús del combmail a: http://www.comb.cat/webmail/manuals.htm Què passa si activo l’adreça @comb.cat però no la utilitzo? Si en el període d’un any no accedeix al seu correu electrònic @comb.cat, aquest quedarà bloquejat i per tant fora de servei. Si en algun moment la vol tornar a utilitzar, haurà de contactar amb el COMB per tal de reactivar-

la. De tota manera, la seva adreça de correu col·legial 12345abc@comb.cat quedarà reservada mentre estigui col·legiat.

10

El correu @comb.cat disposa d’un sistema antivirus i antispam? Sí, disposa d’un sistema antivirus però li recomanem que, com a segona protecció i per a més seguretat, disposi d’un altre antivirus en el seu ordinador. També disposa d’un sistema antispam, de totes maneres, en tractar-se d’una adreça nova que els spammers no coneixen, li recomanem que segueixi les següents mesures de prevenció per mantenir-la sense spam: · Faciliti la seva adreça electrònica només a aquelles persones que desitja que li enviïn missatges. · Intenti no publicar la seva adreça electrònica a les News o a llocs web. · No complimenti formularis on li sol·licitin dades personals i el correu electrònic. · No contesti mai un missatge de spam, ja que en moltes ocasions, l’adreça del remitent és falsa i li retorna el

missatge. Si l’adreça no és falsa i vostè contesta el missatge de spam, aquest fet li serveix a l’empresa de publicitat per saber que la seva adreça electrònica és correcta i està activa. · Intenti evitar rebre i enviar missatges en cadena que es reenvien massivament a d’altres usuaris. Si vol enviar o rebre aquest tipus de missatges, ha d’utilitzar el camp CCO o BCC perquè no es visualitzi la seva adreça en aquest missatge. Si vostè aconsegueix que els spammers no arribin a conèixer la seva adreça comb.cat, quan desfaci la redirecció de @comb.es a @comb.cat ja no rebrà més spam. Més informació: ·Trucant al telèfon de la Línia Oberta d’Atenció: 902 197 260 · Horari de setembre a juny de dilluns a divendres de 8.00 a 17.30 hores. Horari mesos juliol i agost: 8.00 a 15.00 hores. · Enviant un correu electrònic a atencio_usuaris@comb.es P

Fundació “Fons d’Auxili al Metge P. A. Soler Daniel” Samaniego, 60-62 D.P. 08035 BARCELONA

El “Fons d’Auxili A. Soler Daniel” ha tingut des del primer dia com a objectiu l’ajut econòmic, puntual o permanent, a aquells metges jubilats de Barcelona i comarques que, trobant-se en situacions d’infortuni que no poden resoldre per si mateixos, necessiten aquests socors. Dissortadament, però, les possibilitats del Fons són limitades, fins al punt que no ens permeten ajudar com voldríem i es mereixen els companys que suporten aquestes mancances. Això ens obliga a cercar suports, molt especialment als metges jubilats del Col·legi de Barcelona, dels quals rebem una resposta tan generosa que ens encoratja a estendre la nostre crida. Ens permetem, doncs, adreçar-nos a vostè demanant-li suport econòmic per al Fons. El seu donatiu, íntegre, tindrà com a destí afavorir companys amb una economia molt i molt precària. Si li sembla adient ajudar-los, serà suficient que truqui als telèfons 932194929, Sr. Raguer, o 933309961 Dr. Martínez, i immediatament rebrà informació simple i aclaridora. Li assegurem que qualsevol contribució, gran o petita, serà molt ben rebuda Ben cordialment,

El Patronat de la Fundació Nota.– El company doctor Pere Clapés Lineros i especialment el seu fill Joan, que n’és l’autor, han fet donació a aquest Fons d’una col·lecció de fotografies de gran format i d’una altíssima qualitat i originalitat, captades en viatges a països exòtics. Totes es podran veure i, si es vol, adquirir-les a preus molt a l’abast, a l’exposició que tindrà lloc al Col·legi de Metges, al lloc acostumat situat al vestíbul d’entrada, des del 16 de juny d’enguany fins al dia 30 del mateix mes. La inauguració, a la qual esteu tots convidats, serà el mateix dia 16 a les 19 hores.

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

37


informació col·legial

Oficina de cooperació

Projecte de cooperació internacional Manresa-Camerun

L

38

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

1

2

3 1. Treballadors davant de l’Hospital de Yemessoa. 2. Sala de pediatria. 3. Sala de cures de l’hospital.

relleu és accidentat i poc favorable a una agricultura mecanitzada. La pluviometria anual és de 2.100 mm repartits en dues estacions de pluges

l’any, de març a juny i d’agost a novembre. L’hospital de Yemessoa consta d’un edifici de 20 x 12,5 m dividit en: 4 sales d’hospitalització (maternitat, pediatria, adults), que sumen un total de 30 llits; quiròfan; laboratori; sala de parts; farmàcia; consultori; sala de cures; sala d’educació sanitària; serveis bàsics (lavabos, cuina...). Està gestionat per la cooperativa de treballadors de l’hospital, Mutualité, liderada pel doctor Antoni Barnadí i integrada per tots els treballadors de l’hospital. El doctor Barnadí, autèntica ànima del projecte, es va formar com a cirurgià a Manresa, amb els doctors Morales i Andreu. Viu al Camerun des de fa més de 20 anys i al llarg d’aquest temps ha estat director de l’Hospital de Nguti a la zona anglòfona del 1982 al 1992, fundador i director de l’Hospital de Nkoteng a la zona francòfona del 1996 al 2004, i actualment fundador i director de l’Hospital de Yemessoa; del 1992 al 1996 va estar a Catalunya, treballant i posant-se al dia en la malaltia de la sida i en les malalties tropicals.

V

a cooperació sanitària entre Manresa i el Camerun va començar fa 10 anys, gràcies a la implicació del Centre Hospitalari de Manresa (ara, Althaia-Xarxa assistencial de Manresa) i l’Associació d’Amics de la UNESCO de Manresa (AAUM). Les primeres actuacions són amb l’Hospital Baptista de Nkoteng, on es construeix un pavelló nou, es fa la instal·lació d’energia solar i s’estableixen intercanvis de personal sanitari (vénen sanitaris de Nkoteng a formar-se a Manresa, i després sanitaris manresans van a Nkoteng per seguir la formació sobre el terreny). La segona actuació és amb l’hospital de Yemessoa. Aquest hospital neix l’any 2004 com a fruit del treball en xarxa de diverses entitats cameruneses i catalanes, sobretot CODES-CAM (Cooperació per al desenvolupament del Camerun), que possibilita la construcció i posterior inauguració de l’hospital al febrer de 2006. La construcció i l’equipament bàsic inicial de l’hospital es realitza gràcies al treball conjunt de 3 ONG: CODES-CAM, AAUM i Talita Cum, i els Consells de Solidaritat dels Ajuntaments de Manresa i de Navarcles. En aquest projecte també hi han participat la Fundació Caixa Manresa, Jove Cambra de Manresa, Mútua Intercomarcal, CAP Bages, Rotary Club Manresa-Bages, Fundació Trueta, Església Evangèlica de Manresa, Gimnàs Gimbe, Ajuntament del Pont de Vilomara i Rocafort i l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears. L’hospital es localitza al poble de Yemessoa, districte d’Obala, departament de la Lekie, província Centre, a 50 km de la capital del país, Yaoundé. El terme municipal té una superfície de 54 km2 i està situat a 675 m sobre el nivell del mar. El riu més gran del poble es diu Lekie i desemboca al Sanaga que passa a 25 km. El terra és laterític i cobert de selva herbàcia. El


informació col·legial

V

L’hospital dóna servei a Yemessoa i a tota la seva zona d’influència (molt precària en serveis sanitaris fins a la inauguració de l’hospital): més de 25.000 persones que actualment s’han de desplaçar fins a Yaoundé o Obala per tal de gaudir dels serveis sanitaris bàsics. Gràcies a l’experiència prèvia del doctor Barnadí pot oferir un bon servei amb baix cost per als beneficiaris. Al mes, es fan unes 700 visites i unes 25 intervencions quirúrgiques. El nostre hospital té capacitat per realitzar intervencions majors amb eficàcia, perquè està dotat d’un bloc operatori amb dues taules quirúrgiques, monitorització i bomba d’oxigen. Les intervencions més freqüents són histerectomies, herniorràfies, cesàries, oclusions intestinals i peritonitis. A l’any, es fan més de 300 consultes prenatals, 90 parts, uns 1.000 ingressos hospitalaris i 900 vacunacions. En aquests moments s’està fent una ampliació per arribar als 34 llits. El principal sector d’intervenció de l’Hospital de Yemessoa és el sector sanitari, però hem de tenir present que la millora sanitària implica una millor qualitat de vida i una millora general de les condicions de la població local. S’ha format una associació de 51 dones del poble amb la intenció de promoure l’educació sanitària i implementar un sistema de microcrèdits. Al llarg de l’any 2008, ja s’han realitzat diversos tallers d’educació sanitària per a la població local sobre nutrició, mesures higièniques, oncocercosi i sida; també s’hi fan campanyes de vacunació en coordinació amb el govern camerunès. El projecte que s’ha realitzat durant l’any 2008 ha estat la dotació d’un ecògraf per a l’hospital i millorar així la seva capacitat diagnòstica. L’ecògraf s’ha adquirit al Camerun, ja que així es facilita el manteniment de l’aparell per part de la casa comercial, a part de l’estalvi que suposa en les despeses d’enviament i de duana. L’ecògraf es va adquirir al mes d’octubre del 2008 i immediatament es va posar en funcionament. Per tal de recollir diners per a la compra de l’ecògraf, la Delegació del Bages del Col·legi de Metges de Barcelona ha organitzat un concert

solidari en benefici de l’hospital, amb les actuacions de Gossos, Manel Camp, Santi Arisa, Josep Lluís Pérez i el grup de percussió africà Djilandiang. El concert va tenir lloc el dia 17 de setembre de 2008 a la Sala Gran del Teatre Kursaal de Manresa, amb una assistència de més de 500 persones. També van col·laborar en el concert la Delegació del Bages del Col·legi d’Infermeria de Barcelona, l’Ajuntament de Manresa, Regió 7, Televisió de Manresa, el Grup Taelus (Canal Taronja, 40 Principals, SER, Dial, Freqüència), el Consell Municipal de Solidaritat de l’Ajuntament de Manresa, Tertúlies a la Cuina i El Sielu. El 17 de desembre de 2008 també es va presentar a la llibreria Parcir de Manresa, el llibre Mira’m, amb fotografies de Lourdes Sogas i poemes de Francesc Salvà; el punt comú són les mirades infantils i el seu missatge: mira’m. Part del preu de venda del llibre va destinada directament al projecte de l’hospital de Yemessoa. Després de 9 anys i escaig de relacions i projectes conjunts, la valoració

que fem és plenament positiva ja que hem aconseguit assolir la majoria dels objectius que ens plantejàvem en iniciar la cooperació amb el Camerun: - Implicar diferents entitats i organismes catalans. - Informar i sensibilitzar la població catalana (bàsicament la manresana) de la realitat sanitària camerunesa. - Facilitar l’intercanvi entre professionals catalans i camerunesos de l’àmbit sanitari. - Millorar l’assistència sanitària al Camerun, concretament en tres poblacions/zones: Nguti, Nkoteng i Yemessoa mitjançant la creació i/o ampliació de centres sanitaris i la formació dels seus professionals per tal de mantenir l’autogestió i l’autosuficiència del centre en qüestió. - Crear llocs de treball mitjançant la implicació de la població autòctona en les diferents fases dels projectes (construcció d’equipaments, assistència sanitària, etc.). P Pere Culell i Oliveras, metge cooperant

Agenda cultural Juny De l’1 al 15 Exposició de pintura. Fina Olivart Hill. Espai d’exposicions del COMB (accés pel C/ Vilana). Dia 2 Cicle “Cinema i art” Aquesta cinquena sessió tractarà sobre el teatre: Cyrano de Bergerac, d’Edmond Rostand. Interpretada per José Ferrer i presentació pel Dr. Pere Martínez i López. A les 17.30 hores Sala d’actes del COMB. Dia 9 Conferència “Dissecció de l’impressionisme” a càrrec del Dr. August Moragas. A les 18 hores Sala d’actes del COMB. Del 16 al 30 Exposició de fotografies de persones de països llunyans. Autor Joan Clapés, i donant Pere Clapés Lineros. Espai d’exposicions del COMB (accés pel C/ Vilana). Dia 16 Concert de fi de curs. Amb la col·laboració de l’Escola Superior de Música de Catalunya. A les 18 hores Sala d’actes del COMB.

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

39


informació col·legial

Assessoria jurídica

Novetats legislatives sanitàries Seleccionades per l’Assessoria Jurídica del COMB (primer trimestre de 2009) Novetats Legislatives

Podeu consultar el text íntegre de les normes, així com les novetats posteriors al tancament d’aquesta edició al web de l’Assessoria Jurídica on també trobareu un recull de la legislació imprescindible per a l’exercici de la professió i una selecció de les referències a oposicions, ajuts i nomenaments publicades els últims 30 dies, i actualitzades diàriament. www.comb.cat/cat/juridics/assessoria/juridica

Ajuts, Subvencions i Tarifes

Temes d’Actualitat Avantprojecte de llei dels drets i oportunitats de la infància i l’adolescència i al·legacions del COMB en la fase d’informació pública. (més informació a www.comb.cat/cat/juridics/assessoria) Avantprojecte de llei de modificació de la llei catalana sobre drets d’informació, autonomia del pacient i documentació clínica, sotmès a informació pública. (més informació a www.comb.cat/cat/juridics/assessoria) Després de la compareixença del president del COMB, Dr. Miquel Bruguera, a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, s’ha presentat una petició a tots els grups parlamentaris per modificar, a través d’aquesta llei, els requisits d’accés a l’ICS dels metges interins d’APD. (més informació a www.comb.cat/cat/juridics/assessoria) Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

41


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials

Creació de la Secció Col·legial de Metges Cooperadors

T

’informem de la creació de la Secció de Metges Cooperadors/es del Col·legi de Metges de Barcelona. Aquesta iniciativa vol respondre a la demanda expressada per molts companys que veuen la necessitat de comptar amb una secció que serveixi de punt de trobada d’un col·lectiu cada vegada mes nombrós i que demana poder comptar amb una secció especifica per poder donar resposta a la seva realitat. La junta gestora de la Secció ha elaborat les funcions i la finalitat que l’Assemblea de Compromissaris va ratificar el 16 de desembre de 2008, tal com ho especifiquen els estatuts col·legials: 1.- La principal finalitat de la Secció de Metges Cooperadors serà ser el punt de trobada de tots els metges del Col·legi de Barcelona interessats en temes de cooperació, nacionals i internacionals, medicina tropical, de salut internacional, etc. per poder disposar d’una plataforma comuna. 2.- Coordinar-se amb l’Oficina de Cooperació del Col·legi de Metges de Barcelona. 3.- La voluntat de ser la representant dels metges cooperadors/es davant de les institucions, patronals i sindicats, en la defensa de la tasca de la cooperació al terreny sense que això representi un detriment del seu estatus laboral.

4.- Promoure i col·laborar en els temes de formació acadèmica de la Salut Internacional. 5.- Treballar per la reinserció tant personal com laboral en el retorn dels metges cooperadors després d’una llarga estada a terreny. 6.- Promoure la celebració del dia del cooperador al Col·legi amb una periodicitat mínima d’un cop l’any. 7.- Fer d’interlocutor, juntament amb el COMB a través de l’Oficina de Cooperació, dels temes de Cooperació i Salut internacional en els organismes oficials que s’escaiguin. 8.- Indagar/estudiar els temes de l’exercici professional dels metges que treballen en el territori, tant a càrrec personal com si estan integrats en organitzacions governamentals i no governamentals 9.- Col·laborar per poder oferir la millor assegurança de repatriament del metge cooperador. 10.- La voluntat de no fer d’aquesta secció una eina de promoció o suport de projectes de cooperació concrets. La Secció de Metges Cooperador/es serà allò que els seus membres decideixin que sigui i per tant t’animem a formar-ne part expressant la teva voluntat de pertànyer a la Secció. Formar part de la Secció no condiciona cap obligació personal, però sí que et pot permetre estar informat de les activitats que la secció porti a terme i, alhora, podrem disposar d’informació més completa i verídica de l’activitat de cooperació i acció humanitària que està fent el col·lectiu mèdic de casa nostra. P

Secció Col·legial de Sexologia Mèdica

Nova Secció de Sexologia Mèdica

E

ncetem amb il·lusió aquesta nova etapa amb la Secció de Sexologia, des del convenciment que la sexualitat humana ha tingut de sempre una importància cabdal en la història de la humanitat, alhora que ha estat menystinguda o fins i tot negada. La sexualitat humana té una dimensió molt àmplia i diversa, de tal manera que per abordar-ne qualsevol aspecte cal tenir-ho constantment present. En la sexualitat hi ha aspectes culturals, antropològics, morals, religiosos, mèdics, psicològics, pedagògics, biològics, filosòfics, entre d’altres. Per això sempre convé abordar el trastorn sexual amb una visió oberta, transdiciplinari. Podem tenir diferents visions de la vida humana, més o menys pessimista. Des del vessant pessimista abasta una colla de privacions, patiments físics i psíquics i malalties que finalment aboquen a la mort. Amb un vessant positiu pot veure’s com un camí d’aprenentatge, de joia per viure i de plaers que, en conjunt, es percebi com a felicitat. En gran mesura la nostra cultura s’ha abocat a tractar el patiment quan s’ha fet present i ha menystingut o ha penalitzat el gaudiment. En gran mesura la medicina manté aquesta visió, de tal manera que cal esperar que es

SOL·LICITUD D’ALTA COM A MEMBRE DE LA SECCIÓ COL·LEGIAL DE METGES COOPERADORS NOM: ................................................................................................................................................................................ COGNOMS: ....................................................................................................................................................................... NÚM. COL·LEGIAT: ............................. ESPECIALITAT: ...................................................................................................... CORREU ELECTRÒNIC: ...................................................................................................................................................... DATA: ....................................

SIGNATURA: ** Podeu contestar per correu postal, per fax 935678899 o per e-mail: seccions@comb.es 42

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

V

Secció Col·legial de Metges Cooperadors


informació col·legial

V

desfermi el problema de salut per tal d’actuar-hi. De tota manera, aquesta actitud no segueix la línia de les modernes definicions de salut. Així l’OMS defineix la salut com l’estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència d’afeccions o malalties, i en el Desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, el 1976, la va definir com una manera de viure autònoma, solidària i joiosa. Segons aquestes definicions la salut no és quelcom que depengui només de l’acció de la medicina, fet que no vol pas dir que no en sigui un objectiu al qual s’han de dirigir els esforços. Amb l’objectiu d’afavorir el benestar i la joia de viure cal obrir decididament l’acció de salut al gaudiment, sexual inclòs, tot i prevenir-ne alhora els riscos. Amb aquest mateix objectiu per abordar el trastorn sexual cal tenir en compte les múltiples dimensions que pot abastar i que ja s’han esmentat abans. Probablement totes les especialitats mèdiques tenen punts en contacte amb la sexualitat humana, si més no per la diferent prevalença o incidència d’afeccions segons el sexe. Per això en la Secció que encetem us donem la benvinguda si voleu aprofundir en el coneixement, la pedagogia, la prevenció i el tractament sexual, qualsevulla que sigui la vostra especialitat, amb el convenciment que no hi ha cap especialitat que per si mateixa abasti tots els aspectes de la medicina sexual. Des de la Secció s’obre l’oportunitat d’endegar un diàleg permanent i una formació amb amplitud de mires, amb l’última finalitat de liderar un procés obert i orientat al benestar i la joia de viure dels pacients i de la societat en general. Salutacions cordials. P Just Roca i Duran, president de la Junta Gestora de la Secció Col·legial de Sexologia Mèdica

Secció Col·legial de Metges Jubilats

D

urant el primer trimestre de l’any 2009 han continuat les activitats lúdiques i culturals que promou la Secció de Metges Jubilats. Aquestes activitats, conjuntament amb les exposicions i alguns altres actes que s’organitzen en el si del Col·legi, conformen la branca cultural del nostre Col·legi. Tal com s’anuncià en l’anterior publicació del Servei d’Informació Col·legial, continuà el cicle de conferències sobre l’“Òpera segons Richard Wagner” a càrrec de Roger Alier i el concert final del cicle el passat mes de març, amb interpretacions de diferents fragments de Tannhäuser, Els mestres cantaires de Nüremberg i l’Anell del Nibelung a càrrec del baixbaríton Joan Sebastià Colomer acompanyat del pianista Stanislav Angelov. En el mateix camp de la música, Lluís Ortiz de Ceballos parlà de la música anglesa intercalant-hi interpretacions musicals. El cicle de cinema sobre “Cinema i Art”, coordinat per Pere Martínez i López, continuà amb dues sessions projectant una pel·lícula referent a l’escultura i una segona en referència als dos músics Brahms i Schumann. La història de casa nostra hi estigué present aquest trimestre, gràcies als

historiadors Josep Termes, que clarificà de manera molt entenedora la greu crisi que desembocà a la Setmana Tràgica, i Hilari Raguer aportant la interessant posició enfrontada per dos cardenals catalans: Vidal i Barraquer que no signà l’adhesió a l’alçament militar de 1936 i Isidre Gomà, que hi donà suport. El teatre i la literatura també hi estigueren presents amb la lectura dramatitzada de L’enemic del poble, dirigida per Jordi Mañer; per les conferències de Sílvia Ferrando sobre “L’encís del teatre” i la intervenció de Neus Real que, en la conferència “Prudenci Bertrana, Josep M. de Sagarra i els viatges a la Polinèsia”, ens recordà aquests escriptors tan nostres. Fou un motiu important recordar-nos el treball que metges i sanitaris fan a través de diferents organitzacions no governamentals. Josep M. Carrera i Macià ens parlà de l’Àfrica i del treball que hi desenvolupa l’entitat Matres Mundi, del qual ell és un dels principals responsables. Es feren dues visites: una al Centre de Recerca Biomèdica de Barcelona (CRBB). Per la majoria dels assistents fou una sorpresa constatar no solament l’originalitat de l’edifici sinó el treball que s’hi desenvolupa, els centenars de persones que hi treballen amb la multinacionalitat de molts d’ells (de trenta nacionalitats diferents) i les interconnexions entre els diferents centres de recerca.

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

43

V

Delegacions i seccions col·legials


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials V

La segona visita fou al Palau de la Música, que malgrat ser conegut per la gran majoria, fou motiu de conèixer les darreres obres d’ampliació. El viatge de cinc dies a Càceres, Mèrida, Guadalupe i altres parts d’Extremadura fou necessari repetir-lo dues vegades ja que la inscripció doblava amb escreix el nombre d’assistentes previstos. Si bé aquestes activitats de tipus lúdic i cultural, alhora que informen, ajuden a la trobada d’antics companys tot omplint espais de temps que han quedat lliures en arribar a la jubilació, la part més important de la nostra Secció és l’ajuda als companys que ho necessitin. Des que l’any darrer es posà en marxa el programa de “Protecció Social” per a tota la col·legiació, malgrat que més d’un 80 % de les consultes i altres activitats els han rebut companys o familiars directes de metges jubilats. És per aquest motiu que –una vegada més– recordem que qualsevol company que necessiti un determinat ajut, servei o orientació, no dubti a posar-se d’acord amb qualsevol membre de la Junta de la Secció, o directament amb la secretaria del Programa de Protecció Social. P

Reunió amb els responsables de les Seccións de Metges Jubilats dels col·legis catalans

E

l dia 30 de gener es reuniren representants dels quatre col·legis catalans. Francisco Cid Baltanas, de Girona; Manel Pons i Juanati, de Lleida; Jaume Fontanet i Torras de Tarragona, juntament amb Josep López-Batllori, Jordi Mañer, Carme Martín i Joaquim Ramis de Barcelona mantinguérem una reunió per posar en comú les diferents activitats que es desenvolupen en cadascun dels col·legis i la possibilitat de compartir algunes de les visites culturals o d’altres activitats. També hi assistí Antoni Calvo, com a responsable del Programa de Protecció Social, que féu una síntesi del treball que s’hi realitza. 44

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

Exposades les diferents activitats i serveis, s’acordà que era convenient continuar la conversa i tenir més contactes per anar puntualitzant futures possibles activitats conjuntes. Aquestes trobades es faran de manera itinerant. El proper trimestre serà a Tarragona. P

Assemblea de la Secció de Metges Jubilats del Consejo General de Colegios de Médicos de España

E

n els locals del Consejo General de Colegios Médicos a Madrid, el passat divendres 27 de febrer se celebrà l’Assemblea de la Secció de Metges Jubilats. Hi assistiren Carme Martín, com a encarregada de la Secció Social del nostre Col·legi i Joaquim Ramis. En l’Assemblea –amb molts menys representants dels que haurien d’haver-hi assistit– s’exposaren activitats que cadascun dels col·legis desenvolupa i altres qüestions menors sense arribar a cap acord concret. El debat dels quatre primers punts de l’ordre del dia ocupà gairebé dues hores des de l’inici de la reunió, entre els quals es debaté la possibilitat de tenir –a més de l’assegurança pública– una assegurança privada, però tractant-se d’un afer personal i voluntari no s’arriba a cap acord. Un llarg debat sobre diferents problemes de cobrament dels metges jubilats d’APD impedí passar a punts posteriors. Es decidí un tercer congrés de Metges

Jubilats a Granada, l’any vinent i s’hagué de deixar els tres punts darrers per a una altra reunió per falta de temps. Entre ells hi havia una presa de posició en contra del “copagament” L’explicació dels representants de Barcelona sobre les activitats que es desenvolupen al nostre Col·legi fou necessari fer-la molt suscintament, pel que es repartí un escrit amb un resum de les activitats ludicoculturals i els serveis que s’ofereixen a través del programa de Protecció Social. Esperem que la propera assemblea sigui més àgil i poder intervenir-hi amb menys impediments. P

Secció Col·legial de Metges de Sinologia i Patologia Mamària

D

es de la Junta d’aquesta Secció, volem insistir que tots els membres de la Secció tinguin la informació adient per demanar la sol·licitud per aconseguir el Diploma Acreditatiu de Sinologia i Patologia Mamària mitjançant l’OTA. I que possiblement cap al mes d’octubre es farà el lliurament dels Diplomes que hagin merescut aconseguir-lo. A més a més, informar que el VIII Congrés Català de Sinologia aquest any es farà a l’Hospital General de Catalunya (902533333 Dr. Carlos Muñoz) els dies 10, 11 i 12 de juny. I la XXVIII Reunió de la Societat Espanyola de Sinologia i Patologia Mamària es farà a Sevilla del 17 al 19 de juny (954574240). P

FOLIA HUMANÍSTICA Amb la finalitat d’obtenir fons documentals per a estudis sobre humanitats mèdiques promogudes per l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut (COMB), interessa aconseguir números, sèries o col·leccions de la revista “Folia Humanística”, editada entre els anys 1963 i 1999. Per a contactes: telèfon 670 451 053 i correu 9658LGS@comb.es


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials

Nous aires per als MIR

L

a secció MIR del COMB (SMIRCOMB) s’està renovant, i després d’un període de transició de gairebé any i mig la Junta de la Secció MIR canvia de cara. Properament es convocaran eleccions extraordinàries per escollir una nova junta. Actualment s’està constituint un grup de residents de diversos hospitals i amb diverses inquietuds que formaran una candidatura que probablement sigui única a falta que se’n presentin d’alternatives. Amb la voluntat de recuperar la normalitat i, especialment, l’activitat de la secció que en el passat havia estat molt prolífica. Han canviat moltes coses d’ençà que es va constituir la darrera Junta de la SMIRCOMB. Fins ara he estat el president de la Secció MIR i darrer membre de la Junta a romandre en actiu. Esgotat el període previst pels Estatuts no hi va haver un relleu, motiu pel qual no s’han pogut convocar noves eleccions fins ara. Actualment les qüestions relatives als MIR són molt presents en la vida col·legial. A través de la Fundació Galatea es vol potenciar la tasca de detecció i prevenció de les malalties psicoafectives i d’abús de substàncies. La participació de representants MIR al Consell de la Professió Mèdica i els grups de treball que se’n deriven és una de les activitats que ha de tenir una continuïtat garantida i que té el suport del president Bruguera i de la Junta Directiva del COMB. Amb la intenció d’apropar els futurs metges i metgesses del període pregrau, volem incorporar membres de la CEMCAT (Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya) a la dinàmica i activitat de la SMIRCOMB. Creiem que hem d’impulsar la participació i liderar una cultura de responsa-

bilitat i esperit crític. Conèixer millor la realitat d’aquest col·lectiu i fer-ne difusió és una part important, però no l’única. Aprofito per acomiadar-me com a president d’aquesta Secció i donar ànims als companys nouvinguts que prendran el relleu i als que vulguin afegirs’hi també. P Gustavo Tolchinsky Wiesen, president de la Secció MIR del COMB

Secció Col·legial de Metges Acupuntors

D

urant aquests darrers mesos hem estat força enfeinats en la preparació de la Quarta Trobada Internacional d’Acupuntura Mèdica de Barcelona del 23 al 25 d’octubre, que enguany està organitzada per la nostra Secció conjuntament amb la British Medical Acupuncture Society i la Sociedad de Acupuntura Médica de España. Així, aquest acte també serà la BMA Autumn Meeting 200 i el III Simposium de Acupuntura de la SAME. Aquesta trobada ha rebut el suport de l’associació internacional ICMART i de la Societat Científica d’Acupuntura de Catalunya i Balears. L’organització d’un esdeveniment com aquest comporta un gran esforç, primer pel distanciament físic de les seus de les tres societats organitzadores i, especialment, pel fet que s’han d’unificar criteris que a vegades són divergents. La tasca dels comitès organitzador i científic han pogut resoldre aquests temes i estem molt contents del programa final. Creiem que amb aquest acte podrem aportar i contrastar les experiències d’acupuntors d’altres indrets i enriquir els coneixements en acupuntura de tots plegats. Trobareu el programa i més informació al web: http://www.acupuntura barcelona2009.com D’altra banda, cal dir que seguim amb

l’organització dels cursos de formació mèdica continuada en acupuntura. Així, el 25 d’abril vam fer un interessant curs en què el doctor Jorge Vas va parlar de La investigació a l’acupuntura. Com sabeu, aquest company que treballa l’acupuntura a la sanitat publica de Sevilla és actualment l’investigador més important a l’Estat espanyol en aquest àmbit, ja que ha publicat a revistes mèdiques internacionals de gran impacte. Per això estem molt il·lusionats de poder tenir-lo entre nosaltres. També volem informar-vos que hem actualitzat el nostre web: www.metgesacupuntors.org per facilitar-ne la navegació i que hi pugueu trobar les darreres activitats. P Albert Garcia i Janeras, president en funcions de la Secció de Metges Acupuntors

Secció Col·legial de Metges d’Estètica

Revistes professionals no mèdiques

F

a uns mesos ens referíem al consens al qual han arribat la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica, la Societat Espanyola de Medicina Estètica, la Societat Espanyola de Medicina i Cirurgia Cosmètica i la nostra Secció Col·legial, en relació amb la participació dels nostres companys en els salons, fires o certàmens de bellesa. Concloíem en la consideració que els metges no haurien de participar en aquests salons, fires o certàmens de bellesa, excepte amb una finalitat simplement divulgativa i en cap cas formativa que desvirtuï o confongui respecte del que són pràctiques estrictament mèdiques. I en qualsevol cas, que si ho feia, fos a títol personal en comptes de representar la seva societat o sota la seva empara.

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

45

V

Secció Col·legial de Metges Interns Residents


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials

V

Amb satisfacció, els darrers mesos hem constatat que, efectivament, aquesta participació s’ha reduït considerablement i el que hi ha hagut ha estat amb caràcter informatiu. Avui voldríem deixar constància que, amb igual criteri, hauríem de considerar la participació en revistes professionals, però no científiques o mèdiques. Pensem, com pensàvem, que la informació general no ha de negar-se a ningú, i el que és ideal és que qui la proporcioni sigui el professional més adequat. Però entre la informació general i l’específica, inclosa la descripció completa de les indicacions i contraindicacions, dels procediments terapèutics mèdics, quirúrgics o recolzats en tecnologia electromèdica, dels protocols terapèutics, dels pre, dels intra i dels postoperatoris, de l’avaluació i abordatge de les complicacions, etc. hi ha un abisme. Afirmàvem i ho continuem fent que, en tant que tractem patologies estètiques, que no simplement inestetismes, i en tant que l’ús d’aquelles tècniques amb finalitats evidentment terapèutiques ha de realitzar-se amb tots els requisits de control mèdic i seguretat, atès el risc que la seva utilització per part de professionals no experts pot tenir en la salut dels pacients, cal indicar als nostres companys la que entenem com a inconveniència d’aquestes pràctiques que, a més a més, bé es podria considerar que fomenten o afavoreixen l’intrusisme extraprofessional. Finalment, i per si d’això es tractés, pensem que hi ha els mitjans de comunicació desitjables i apropiats perquè tots puguem difondre els nostres coneixements i opinions, els nostres mètodes de treball, els resultats dels estudis o investigacions que estiguéssim realitzant, la incorporació de nous equips i tecnologies, els avantatges o inconvenients d’un o altre tractament, etc. Tot això de manera verídica, mesurada, discreta, prudent i compren46

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

sible, i evitant sempre una actitud publicitària. Les societats científiques disposem dels nostres propis òrgans de difusió i n’hi ha d’altres d’aliens que també poden ser utilitzats. En fi, no sembla lògica la utilització d’aquells mitjans per difondre allò que no s’ha comunicat a la comunitat científica i, per tant, sotmès a l’avaluació crítica de la professió. P J. Víctor Garcia, president de la Secció de Metges d’Estètica

Delegació Comarcal d’Osona

Conferència: Història clínica i protecció de dades en centres mèdics

E

l passat 2 de març va tenir lloc, a la sala d’actes de la Delegació d’Osona del COMB, una conferència sobre els efectes que té l’aplicació, i les conseqüències que se’n deriven, de la nova Llei Orgànica de Protecció de Dades de caràcter personal, en el tractament, manipulació i custòdia de les històries clíniques de pacients en els centres mèdics, tant públics com privats, que resten sotmesos a unes mesures de seguretat molt estrictes. Davant d’una nombrosa assistència, Bernat Goula, advocat coordinador del

Conferència sobre Història clínica i protecció de dades en centres mèdics, celebrada a la seu col·legial d’Osona el passat 2 de març.

Servei de Tractament de la Informació i Dades del Col·legi de Metges, va deixar ben palès que cal complir, en tot moment, les normatives que la Llei imposa, i més en el cas dels fitxers de dades de salut, bé siguin informatitzats –com és el cas dels més moderns– , o en suport paper, els més antics, ja que es tracta de dades altament confidencials i delicades. Va insistir molt, també, en el tema de les comunicacions i informes que els professionals de la medicina, per a un bon desenvolupament de la seva tasca, es veuen obligats a fer, bé sigui a d’altres companys metges o a institucions sanitàries, ja que, en cas de no tenir la corresponent autorització del pacient, o no fer-se de forma correcta, podrien conculcar les actuals disposicions vigents en matèria de seguretat i confidencialitat, i donar lloc a les corresponents responsabilitats i sancions. Atès que la normativa és molt complexa, com va dir repetidament al llarg de la conferència, i les sancions aplicables poden arribar a ser molt dures, va aconsellar que, a l’hora d’instaurar el sistema i els procediments de seguretat que la llei exigeix, tothom s’assessori a través d’un professional expert en la matèria. P


informació col·legial

En record de

Comunicacions Rehabilitacions i Suspensions de l’exercici professional

Doctor Alfredo Muiños

Rehabilitacions Després d’haver regularitzat la seva situació col·legial, el Plenari de la Junta de Govern del COMB, en sessió del dia 22 de gener de 2009, ha acordat aixecar la suspensió de l’exercici professional que el mateix Plenari havia acordat anteriorment als doctors Maria Velasco Arribas, Carlos-Guillermo Morin Gamarra i Mario Alonso Ruiz Muñoz. P

E

l prestigiós oftalmòleg Alfredo Muiños Simón va morir el passat 27 de febrer de 2009. Segons el professor Joaquim Barraquer “El doctor Muiños, el meu amic Alfredo, ha estat tot un referent en la docència i pràctica de l’oftalmologia. De la mà del meu pare, els dos vàrem aprendre la importància del tracte al pacient, el que significa que, tot i tenir present la necessitat d’investigar i desenvolupar noves tècniques quirúrgiques i tractaments, també és molt important saber escoltar sense presses i saber transmetre seguretat, que clarament dubte aconsegueix guanyar la seva confiança i benestar. És una gran pèrdua que hauríem d’assumir recordant el seu exemple de qualitats humanes, eficàcia i honestedat professional. Amb la donació dels seus ulls, el mateix dia de la seva defunció vàrem realitzar, amb el doctor Álvarez de Toledo dos trasplantaments de còrnia, el que significa que desprès de la seva mort també ha ajudat a recuperar la vista de dos pacients”. El doctor Muiños va néixer el 25 d’octubre de 1923 a Saragossa, ciutat en la qual es va llicenciar en medicina i cirurgia. Posteriorment va marxar a Barcelona, per formar-se com a oftalmòleg en el Centre d’Oftalmologia Barraquer, de la mà del professor Ignasi Barraquer.

En el Centre d’Oftalmologia Barraquer desenvolupà tota la seva carrera assistencial, primer en els departaments de Visió binocular i de Neurooftalmologia i més tard en el de Vítreo-retina, del qual ocuparia el càrrec de director fins a la seva jubilació. El seu prestigi en l’àmbit professional fou reconegut popularment en operar Don Joan de Borbó, circumstància que el va portar a descobrir la seva afició compartida per la navegació, i que els va permetre gaudir de moltes singladures conjuntes. No tan sols va exercir la medicina amb els seus pacients sinó que va voler transmetre els seus coneixements a altres especialistes i l’Institut Barraquer li va oferir la plataforma adequada. La seva tasca li fou reconeguda amb la concessió el 1975 de la Medalla de Plata d’aquesta Institució, de la qual també va ser membre de la junta rectora. Naturalment aquests no van ser els únics reconeixements a la gran tasca assistencial, docent i investigadora del doctor Muiños. Va ser nomenat Acadèmic Honorari de la Reial Academia de Medicina de la seva Saragossa natal, i li van ser concedides, al llarg de la seva vida, onze condecoracions nacionals i estrangeres, com la Gran Creu d’Alfons X el Savi i les Creus al Mèrit Naval i de la Guàrdia Civil. P Jordi Prats, Centre d’Oftalmologia Barraquer

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

47


informació col·legial

Consultori terminològic termcat centre de terminologia

La terminologia del dolor, en català El TERMCAT, amb la col·laboració de la Fundació Dr. Antoni Esteve, ha validat l’adaptació al català de la llista de termes de la International Association for the Study of Pain

48

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

termes que constitueixen la terminologia del dolor de la IASP. En la revisió terminològica feta pel TERMCAT s’ha tingut molt present que es tracta de la traducció d’un text que té caràcter oficial, de manera que ha respectat molt fidelment l’original quant a estructura i contingut. La singularitat més remarcable introduïda en la versió catalana és la inclusió de la categoria gramatical de cada denominació, ja que és un atribut constitutiu i diferencial dels termes. La decisió d’explicitar aquesta infor-

mació ha comportat que en el cas del terme dolor (el terme central de la terminologia que ens ocupa) s’hagi afegit una nota lingüística per a aclarir l’ús del doble gènere que el diccionari normatiu3 consigna per al mot dolor, com us mostrem tot seguit: A més a més, el doble gènere de dolor implica que els termes compostos formats amb aquesta denominació més un adjectiu també hagin de dur indicat el doble gènere en l’adjectiu (veg. la Taula, p. ex. dolor neurogènic -a perifèric -a). En algun cas el TERMCAT ha hagut d’estudiar diverses alternatives catalanes possibles per a una denominació anglesa. Així, s’ha proposat la denominació llindar de dolor (l’experiència mínima de dolor que un individu pot reconèixer), juntament amb el sinònim llindar dolorós, per a traduir el terme anglès pain threshold. En canvi, s’ha des-

V

P

er a fer possible la comparació de registres documentals en recerca mèdica i gestió clínica cal l’ús apropiat de terminologia clínica estandarditzada referent a malalties, lesions i procediments diagnòstics i terapèutics. En aquesta línia, la International Association for the Study of Pain (IASP) 1 ja fa temps que treballa per la implantació i difusió d’una terminologia de consens i ús comú per a tots els especialistes multidisciplinaris que treballen en el camp del dolor. En el web de l’IASP, tot i que amb accés restringit, s’ofereix un recull de termes del dolor, que inclou vint-i-quatre entrades amb denominacions, definicions i notes explicatives molt detallades. El text original és en anglès, però també hi ha disponible la traducció al castellà i, des de fa uns mesos, la traducció al català. Aquesta versió catalana és fruit de la iniciativa d’un equip de professionals de disciplines diverses (Josep-Eladi Baños, Fèlix Bosch, Montserrat Cañellas i Elena Guardiola) que van traduir el text anglès, dins d’un marc de collaboració entre el TERMCAT i la Fundació Dr. Antoni Esteve. El TERMCAT va rebre l’encàrrec de validar aquesta traducció per assegurar-ne l’adequació terminològica. Mentrestant, se’n va publicar una primera versió provisional en un article a la revista Annals de Medicina.2 Actualment, i aquesta és la novetat que us anunciem, ja es disposa de la versió definitiva. En la Taula següent trobareu la llista de


informació col·legial

V

estimat la denominació llindar del dolor perquè s’ha valorat que no és coherent amb el concepte que es designa: el dolor no té un llindar propi, sinó que cada persona té el seu llindar propi pel que fa al dolor. Si voleu aprofundir el coneixement de la terminologia del dolor en català, us convidem a consultar-la en el Cercaterm4, en el web del TERMCAT. P Olga Andrés i Viñas M. Antònia Julià i Berruezo TERMCAT, Centre de Terminologia

1. International Association for the Study of Pain (http://www.iasp-pain.org/). 2. Josep-E Baños, Fèlix Bosch, Montserrat Cañellas, Elena Guardiola (2008) Les definicions del dolor: l’adaptació al català de la llista de termes de la International Association for the Study of Pain. Annals de Medicina: Volum 91, Número 2. Disponible a: http://www.academia.cat/PAGES/ ACADEM/VIDAACAD/publica/annals/ 2008/A2/roda1.htm. 3. INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. 2a ed. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans,

2008. [En línia: http://dlc.iec.cat ] 4. El Cercaterm és el servei de consultes terminològiques en línia del TERMCAT, al qual es pot accedir des de la pàgina d’inici del centre (http://www.termcat.cat/).

Col·legiats que han obtingut el Diploma d’Acreditació Col·legial en Formació Mèdica Continuada/Desenvolupament Professional Continuat (DAC-FMC/DPC)

Al mes de juliol del 2008 es va complir el vuitè any de funcionament del DAC-FMC que a partir de juliol de 2005 s’anomena DAC-FMC/DPC, afegint una nova opció per a la seva obtenció DPC: Desenvolupament Professional Continuat, a més de la ja existent abans FMC: Formació Mèdica Continuada. La finalitat del DAC-FMC/DPC és el reconeixement de l’esforç individual realitzat en formació mèdica continuada/desenvolupament professional continuat. Qualsevol col·legiat pot optar voluntàriament a l’obtenció del diploma si compleix els requeriments fixats. El DAC-FMC/DPC té una validesa de dos anys. Trobareu tota la informació al web del COMB –www.comb.cat– a l’apartat PRACTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/dac/home.htm A continuació es presenta la relació de metges agrupats per col·legis que han obtingut el Diploma entre abril de 2007 i abril de 2009. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Abril Carreres, Àngels Alcorta Loyola, Ignacio Balagué Peláez, Carme Balcells Sàiz, Trinitat Bartlett Bosch, M. Carmen Batista Miranda, José Emilio Belver García, David Berjaoui Najib, Hussein Blanca Tamayo, Milagrosa Blasco Riera, Edmon Borras Boneu, Maria Gloria Bueno Casadesús, Josefina Caballero Sarmiento, Rafael Cabrera Muñoz, José Luís Carmona González de Chaves, M. Dolores Casellas Bartumeus, Joan Costa Atienza, M. Engracia De Luis Sánchez, Albert Farrús Lucaya, M. Blanca Felip Baquer, Javier Ferrer Felis, Mireia Garra Moncau, Núria

Gibert Ferrer, Immaculada Giménez Salinas Botella, Jorge M. Giron Alonso, M. del Pilar Guinot Gasull, Misericordia Izquierdo Sanz, Màxim Jeremías Torruella, Javier Lerda, Mario López Marina, Víctor Manubens Grau, Montserrat Marcos Vidal, Concepción Mesa Toledo, Edilia Molera Bartrolí, Marta Muñoz Fernández, M. Isabel Pacreu Terrades, Susana Perales Rodríguez, Fco. Javier Pérez Bote, Ferran Pérez Santos, Josep M. Ponce Martínez, M. Ángeles Porras Fortes, Francisco Antonio Pou Sanchís, Edmon Ramírez Lafita, Francisco Reus Agustí, Assumpta Ribera Gonfaus, Mercè

Roca-Terry Vera-Rebollar, Raul Sahún Font, Rita Sahuquillo Llamas, Joan Carles Sánchez Borrego, Rafael Sanchez Colom, Jose M. Sánchez Raya, Judith Sarlat Ribas, Miguel Ángel Sivecas Maristany, Joan Solé Lara, M. Pilar Surkov, Sergey I. Ticó Falguera, Neus Torruella Barraquer, Lluis Trigueros Castillo, José Antonio Tuñi Picado, Josep Valentines Pont, Joan Vidal Elias, Josep M. Col·legi Oficial de Metges de Girona Arxer Tarrés, Antoni Col·legi Oficial de Metges de Tarragona Dolz Andrés, Fernando Ramírez Lafita, Francisco Romero Nogués, Francisco

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Persona de contacte: Tonyi Barroso Torrubia Servei 9-14d’Informació hores Col·legial. Febrer-Maig 2009 49 Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: ota_ca@comb.es


Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP)

El COMB va endegar a mitjan 2004 els Diplomes Acreditatius de Capacitació en Acupuntura, Medicina Cosmètica i Estètica, Medicina de Residències de Gent Gran i Medicina Naturista. Ara ja es pot sol·licitar el DIACAP en Medicina Homeopàtica i en Medicina Pericial i Avaluadora. Ara ja es pot sol·licitar el DIACAP La superació de la puntuació mínima necessària, d’acord amb un barem que inclou formació bàsica, formació continuada, treball, docència, publicacions i altres, per obtenir el Diploma de Capacitació en una pràctica professional determinada obeeix a la voluntat d’impulsar la regulació d’un sector professional que no ho està. Trobareu tota la informació al web del COMB www.comb.cat, a l’apartat de PRÀCTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/diplomes/home.htm A continuació, relacionem els diplomes atorgats fins al mes de març del 2009. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ACUPUNTURA Alarcón Bozal, Alejandro Albares Tendero, Francisco Javier Alcalde Ordax, Ana Aldea Bueno, Carlos Alkhatib Felo, Faouaz Alorda Esquinas, Maria Luisa Aluart Bardalet , M Estel Alvarez de la Vega Sancristobal, Andres Amengual Vicens, Josep Carles Arquer Porcell, Andreu Ateca Díaz, Javier Badillo Caro, Jose Luis Badosa Collell, Gemma Bai Xiu, Chun Bárzano Julvez, Cristina Bellver Garcia, David Blasco Catalan, Jose M Blasco Riera, Edmon Borja Aguirre, Lourdes Borràs Verdera, Miquel Bosch Tubert , Rosa Botella Ruiz, Elisenda Bramona Beatove, Jordi Bretos Peral , Felisa Buenaventura Sanclemente, Gloria Cadena García, M Luisa Cagide Rodríguez, Angela Camerino Foguet, Oriol Campos Suarez, Juan Manuel Cancer Villacampa, Luis Cárceles Jurado, Silvia Carrete Pellicer, Carlos Casañas Lopez, Guillermo Casas Crosas, Montserrat Castillo Isern, Daniel Castro Cañete , Guillermo J Cazorla Cazorla, Enrique Claramunt Peña, Elisenda Clemente Piñol, Francesca Costa Clara, Josep M Costa Guardiola, Francesc Cruz Garcia, Mercè Dalmau Santamaria, Ishar De Legórburu Bella, Margarita De Miguel Blanco, Carles Dezcallar Leoz, Mariano Eres Charles, Natalia Escriche Badiella, M Mercè Fernández Baizán, César Ferran Gracia, Josep Ferrer Añel, Isabel Figa Alonso, Salvador Filella Subirà, Josep Maria Font Casas, Yolanda Fuertes Armengol, M Teresa Garcia Fernandez , Alicia Garcia Janeras, Albert Garcia Soriano, Ana M. Gascon Castelló, Jaume Gimeno Esteve, Francisca Giralt Sampedro, Isabel González Garcia, M. Teresa Gonzalez Platero, Francisco Javier Gracia Alonso, Pau Gracia Gozalo, Rosa M. Guitart Vela, Jordi Gurruchaga Zabala, Iñaki Gutierrez Heras, Lidia Hernández Hernández, J. Alberto Hidalgo Sarés, M José Huertas-Portocarrero Gomez-Moran, Daniel

Jaime Rentero, Ana JovalCepria, M. Teresa Justo Nevado, Maria Edurne Lago Rodríguez, Manuel de Jesús Lisbona Roquer, M Del Carme Lloret Puig, Isabel Llucià Gibert, Montserrat Lomban Torres, Maria Ester Lopez Carcel, Gemma López Pujol, Antoni Lorente Gascón, Marian Macip Esteller, Santiago Marco Aznar, Pere Martí Hernandez, Margarita Martín Pèrez , Anastasi Martínez Castejón, Rubén Martorell Sabater, Carmen Meix i Falcó, Montserrat Mendialdua Ugarte, M. Lourdes Mestres Capdevila, Rosa Miguel Pérez, Maria Isabel Millet Fite, Asuncion Monaco Rosich, Antoni Moncho Rodriguez, Jose Miguel Montala Bosch, Josefina Moranta Mesquida, Jose G Muñoz Fernandez, M Isabel Mur Auqué , Daniel Nin Giménez, Ignasi Oliva De Frutos, Ana Oriol Peregrina, Mercè Ortiz Reparaz, Ana Ortiz Santamaria, Vera Padrisa Muntal, Encarnacion Pagès Serra, Gloria Parer Farell, Maria Peña Garcia, Pilar Pérez Aguado, M. Carmen Perez-Calvo Soler, Jorge Permanyer Casanovas, Montserrat Pichot Sagi, Ana Maria Pino Sebastia, Josefa Plaza Requena, Gerard Polidura Navío, Antonio Prats Rocavert, Carmen Prats Sanchez, Carles Puig Pons , Santiago German Ramon Sauri, Cristina Ravella Mateu, Ramon Riba Pedrola, M. Dolors Ribé Sànchez, Montserrat Ribera Gonfaus, Mercè Ripoll Espiau, Enric Ripolles Justribo, Joan Rodelas Montalvo, Francisco Rodellar Oncins, M Teresa Rodríguez Gaspà, Silvia Rodriguez Miralles, Joaquim Rodriguez Quintosa, Jaime A. Roquet Silva, José Antonio Ruiz Morilla, M. Dolors Ruiz Perez, Consol Ruiz de Conejo Viloria, M. Isabel Sacristan Tarrago, Joseph Maria Salabarnada Torras, Jordi Santiña Vila, Manuel Santos Coca, Carmen Santos Forrellad, Alex Sarasà Solà, Blanca Sauné Castillo, Margarita Seano Pujol, M Estrella Seco Baró, Antoni Serrano Coronado, M. Isabel Stuart Palacios, Juan Francisco Tegiacchi Schvetz, Marcelo Horacio Tejel Gorgas, Montserrat

Tellez Navarro, Josep C. Torner Ribé, Montserrat Torras Bernaldez, M Teresa Tudela Cullell, Juan Jose Valles Balasch, Rosa Vallve Gonzalez, Carlos Vázquez Ignacio, Juan Manuel Vera Bernal, Carmen Lucia Vera Moreno, Jesús Vidal Fernandez, Montserrat Sonia Vilà Díez, Ana Maria Villarroya Martin, Josefa Gloria Zueras Gelabert, Rosalia MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICA Abella Avilés, Neus Alvarez Suriaca, Xavier Andreu Bruguera, Imma Añon Marin, Teresa Aragon Roman, Miguel Juan Arcas Mir, Ana Arnal Monreal, Moises Avila Ballesteros, M. Estrella Ayala Vicedo, Eladio Barbero Gonzalez, Abraham Moisés Beltrán Redondo, Beatriz Bonet Puig, M. Isabel Bordonaba Pueyo, Pascual Boix Cuesta, Otilia Bramona Beatove, Jordi Burgues Camarasa, M. Josep Busquets Romagosa, Marta Cabaní Tuset, Inmaculada Campoy Sánchez, Mercè Cardona Peña, Federico Caro Cordero, Jose Manuel Casas Sabé, Carme Casermeiro Costa, José Antonio Castillo Galiana, Marta Cervantes Sanchez, Miquel Ciscar Gracia, Silvia Ciscar Gracia, Eva Costa Palau, Concepció Crespi Morro, M. Luisa De la Barrera Dacasa, Olimpia De los Mozos Ortiz, Luisa Maria Delgado Ribas, Juan Manuel Delso Velazquez, Myriam Diaz Aller, Maria Belen Diaz Bravo, Marian José Diaz Jiménez, Carolina Escoda Delgado, Nuria Espaulella Viñolas, Núria Esteban Herrero, Margarita Font Pons, M Angela Fuentelsaz Benavent, Enrique Galvez Comas, Susana Galvez Ruiz, Rafael Gálvez Amate, Enrique Garbayo Garcia, Alicia García Giménez, José Víctor Garcia Juncosa, M. Montserrat Garcia Manzanares, Margarita García Rojas Jaile, Juan Jacobo Gimenez Gonzalez, M Luisa Goñi Peña, Sara Gonzalez Platero, Francisco Javier Gonzalez Sanchez, Ana Rosa González Fernández, Inmaculada Govantes Lopez, Pilar Grau Besoli, Marta Guayan, Jorge Guillén Sanchez, Mercedes Guxens Barriendos, Jordi Herrero Zerpa, Rosalba

Jarne Navalón, Carlos Laporta Clanchet, Mercedes Lamilla Riera, Alvaro Lazaro Fuste, Jorge Lozoya Florit, M. Enriqueta Luna Soto, M. Alejandra Lleal Duran, Silvia Llorens Morera, Daniel Madan Rodriguez, Maria Dolores Marcos Vidal, Concepció Marti Goma, Juan Marti Tarazona, Victor Manuel Martín Nuñez, Virginia Martinez Esnaola, Rosario Martínez Poyato, M Del Carmen Melamed Pinto, Graciela Miguel Fernández, Vanesa Morales Soldado, M. Carmen Moreno Marin, Javier Moriscot Gazules, David Navarro Flo, Nestor Daniel Navarro García, Juan Nieto Fernandez Arroyo, Manuel Oliva Sanchez, Ana M Olivera Gil, Joaquim Ordiales Benayas, Gerardo Manuel Oyola Palacios, Denebola Oyola Palacios, Christopher Padilla Pardo, Gemma Pascual Casacuberta, Jordi Perales Rodríguez, Fco. Javier Pérez Ballestero, M Carmen Pérez Burillo, M Pilar Perpiñá Singla, Marta Pinto, Raul Pons Mañosa, Marta Teresa Povedano Carpintero, Javier Puig Garcia, Noemi Pujol Gali, Jordi Quintillà Brescò, Mercè Riba Camprubí, Salvador Ribé Subirà, Natalia Ripoll Sanchez, Manuel Rodenas Garrido, Elvira Rodrigo Anoro, Pilar Rodriguez Perez, Constantino Roman Onsalo, Andres Roura Igartua, Roser Rovira Orriols, Eulalia Ruiz Sánchez, Virtudes Rupérez Caballero, Elena Saez Manubens, Joan Salvador Casas, Librada Sanchez Dominguez, Ana Maria Sanchez Sanchez, Manuel Santiago Clavero, Miguel Ángel Sanz Manonellas, Lourdes Serena Sánchez, Rafael Serra González, Bárbara Serra Rueda, Rosa Maria Serrano Adan, Jose Soler Gonzalez, Silvia Soriano Corral, Jose Ramon Subirachs Amigó, Esther Tauler de Luque, Pilar Tomás Benedicto, Neus Torres Fito, Marta Torres Perea, Jorge Torrubia Marcano, Juan Carlos Tufet Opi, Jaime Tuñon Alvarez, M Isabel Vazquez Ruiz, Rocio Vega Lopez, Petra M Vicario Hernandez, Virginia Villares Moreno, Ml Jose Wang Saegusa, Ana J Ch

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Horari: 9-14 hores Persona de contacte: Tonyi Barroso Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: ota_ca@comb.es


Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP) Xalabarder Sagalès, Maria Xammar Alonso, Jorge MEDICINA DE RESIDÈNCIES DE GENT GRAN Arguindegui Pons, Rafael Domenech Carpena, Carmen Esquirol Caussa, Jordi Gasol Lascorz, Josep Monserrat Delgado, Jose Luis Perelló Alonso, M. Montserrat Riu Subirana, Sebastià Rovira Rovira, Josep MEDICINA NATURISTA Abilla Lumbiarres, Araceli Alesón Cabrerizo, Ana Andrés Ortuño, Josep-Gabriel Baulies Romero, M. Gemma Bernabeu Mur, Francisco Borràs Boneu, Maria Glòria Casañas López, Guillermo Estevez Dominguez, Herminia Gonzalez López, Guillem Martinez Garcia, M. Carmen Nogués Orpí, Inmaculada Oriol Peregrina, Mercè Pérez Plana, Daniel Pino Sebastià, Josefa Pros Casas, Miquel Ródenas López, Pedro Sagrera Ferrandiz, Jorge Tomás Rajadell, Maria Beatriz Verdaguer Balmes, Carme Vinyes Casajoana, David MEDICINA HOMEOPÀTICA Aldea Bueno, Carlos Amaya Ribó, Albert Armenter Ramos, M. Luisa Assens Mampel, Montserrat Baulies Romero, M. Gemma Bech Peiró, Susana Bergé Lafont, Rosa M. Bernabeu Mur, Francisco Bernal Jimenez, Montserrat Borràs Schierloh, Jaume Bravo Garcia, M. Teresa Bulashenko , Elena Buron Leandro, M. Raquel Cabré Playà, Xavier Cardona Capdevila, Montserrat Carrau Capilla, Josep Xavier Carrera d Espona, M. Àngels Casajuana Casanovas, M. Consolación Casamayor Lloria, Carme Casañas López, Guillermo Casas Crosas, Montserrat Català Amatller, Montserrat Català Ferrer, Maria Lluïsa Clapers Pladevall, Josep M. Clemente Piñol, Francesca Codina Grau, Maria Gema Colom Gabarró, M. Teresa Coloma Anadon, Laura Cuadrat Chico, Pilar Cuerda Aguado, Esther Cuevas Exposito, Manuela Curzio Fernandez- Shaw, Paola Dallarés Angulo, Juan José Dalmau Carre, Jordi Diez Llambrich, Xavier Espejo Arenas, Rosa M. Espin Sabaté, Alberto Esteban Anton, Irene Esteban Villanueva, Carme Esteve, Marie-Christine Estrems Membrado, Maria Soledad Falcó Esteva, Montserrat Falip Cabaner, M. Teresa Fernandez Domene, Adoracion Fernandez Quiroga, Gonzalo Fernandez Sole, Maria Josep Ferrara, Jorge Marcelino Ferre Ferrate, Fe Ferrer Escola, Roser Filella Subirà, Josep Maria Fischbach Sabel, Ute Flores Montero, Natàlia Folguera Bertran, M. Lluïsa Font Casas, Yolanda Forés Colomer, Jordi Garcia Caballero, Teresa Garcia Janoher, Josep M. Garcia Parra, Carme Gelabert Vea, M. Carme

Gimenez Lozano, Carmen Graells Serradell, Antoni Griell Bernadó, Pilar Gutierrez Albala, Montserrat Herrerias Ortiz, M. Teresa Hidalgo Sares, M. Jose Ibañez Farners, Pau Juan Andrés, Ana Junyent Camanyes, Rubèn Lamarca Lopez, Rodolfo Jose Lebron Campos, Victòria Lianes Barragan, Pilar López Antich, Marta Lorido Gutierrez, Julio Luqui Garde, Miguel Marin Olmos, Juan Manuel Martin Alcaraz, Dolores Martín Aparicio, Rafael Martinez Cuadros, Rosalaura Martinez Garcia, M. Carmen Martinez Jubitero, Joseph Maria Martinez Marco, Mercedes Matas Heredia, Gema Mateu Ratera, Manuel Maya Garcia, Manue Meler Forcadell, Núrial Meseguer Rico, Merce Mestre Blabia, Assumpta Mestre Blabia, Carme Montalà Bosch, Josefina Morera Ventura, Elisa Berta Moya Hiniesta, Francisco de Asis Muñoz Barrera, Antoni Lluis Muntasell Peradejor, Irene Nabona Francisco, Joaquim Nacher Miguel, Ferran Noguera Vilalta, Aurora Ordás Roncalés, M. Angeles Oriol Peregrina, Merce Ortega Soriano, Antonio Ortí Ponsa, Josep Palau Del Mas Armella, Francesc Pallarès Sarri, Mercè Palomares Ajo, Jose M. Palou Beser, Amàlia Pares Grahit, Joan Pares Santilari, M. Carme Pau Jansat, Pilar Perez Benitez, M. Lucrecia Pérez Rengel, M. Del Carmen Perpiña Singla, Marta Pichot Sagi, Ana Maria Pla Castellsague, Anna Pluma Haldon, M. Isabel Ponce Martínez, M. Ángeles Puga Lombardo, Monica Puig Pous, Salvador Queralt Gimeno, Lluïsa Quirós Julià, Ignasi Rabella Meneses, M. Carme Ratera Alonso, Roxana Reig Gourlot, Anna Renalias Sullà, Elisabet Rivas-Plata Diaz, Jorge Roch Pallisa, Gemma Rodriguez Aviles, Maria Teresa Rodríguez Gaspà, Sílvia Rosell Arnold, Elena Rovira Berggren, Isabel Sala Pallàs, Josep Sallés Planas, Lluís Sanchez Rubira, Montse Sastre Requena, Carmen Secall Estallo, M. Teresa Serrano Barahona, Carme Sirvent Sentis, M. Teresa Soler Medina, Alberto Soriano Badia, Ana M. Sotomayor Rodríguez, Montserrat Tatjer Baldrich, Montserrat Tomas Rajadell, Maria Beatriz Torner Ribe, Montserrat Tornos Sales, Lourdes Torrella Yagüe, Ester Torres Inglès, Luis Traveria Solas, Miquel Tunica Boils, Lidia Uribe Alcaraz, M. Pilar Uriel Escoz, Ana Elena Valiente Martín, Ana Carmen Vallès Runge, Anna Maria Vera Moreno, Jesús Vidal Gutierrez, Claudina Vide Sauquillo, Albert Vila Alcalde, Jordi Villar Sanchez, Encarnacion

Villarroya Martin, Josefa Gloria Viñals Cañellas, Consol Yago Escriva, M. Gracia Zemba Vieytes, Maria Zueras Gelabert, Rosalia MEDICINA PERICIAL I AVALUADORA Aguado Albillos, Mar Aixendri Beltran, Josep M. Alarcon Blasco, Julian Alvarez Domínguez, Jose Luis Amigó de Bonet Sans, Narciso Arias Anglada, Rosa Maria Bartralot Soler, Jordi Bertran Casas, Xavier Bertran Marquès, LluÏsa Bos Lopez de Armentia, Jaime Bosch Tercero, Lluís Buira Lopez, Jaime Buxadé Arribas, Jorge Carbó Salvador, Jaime Carme Luesma, Antonio Carrasco Pons, Ramon Casalots Pujadas, Carlos Celaya Noguer, Montserrat Céster Balletbó, Joaquim Collado Roura, Francesc De Cruylles de Peratallada, Andreu Roman De Jesus Perez, Manuel De la Poza Marcos, José Estévez Domínguez, Herminia Galindo Lorente, Ana Gerónimo Blasco, Carolina Gili Cirera, Gabriel Gonzalvo Orero, Carlos Gorriz Quevedo, Javier Heimann Cella, Miguel Hereu Nus, Rosa Maria Herranz Muñoz, Gerardo Humet Romero, Francisco Ibañez De La Chica, M. Dolores Jover Avalos, Aurora Lapuente Cubells, Fermin-Enrique Ligero Benavides, Eduardo José López Navas, Lorenzo Marce Mota, Sara Marinel·lo Canaleta, Marta Martí Amengual, Gabriel Martí Riola, Griselda Mateos Del Collado, Nuria Mazaira Cabana-Verdes, Antonio Mendoza López, Manuel Mendoza Vera, Juan José Mir Garcia, Isabel Miro Martin, Rafael Molina De Heras, Miguel Montero Marin, Carlos Montoya Lahoz, Isabel Moreno Calvo, Lidia Morera Prunés, Ricard Morgenstern Lopez, Rudof Muela Ribera, Jordi Naya del Río, M. del Carmen Olmedillo Vila, Teofilo Padilla Vilaseca, Irene Pancorbo Figueroa, Rina Prestinoni Vill-Lloch, Roberto J. Pua Dolader, Rafael Pueyo Anton, Rafael Puentes Zamora, Yolanda Pulgar Espin, Pedro Raba Simon, Miguel Ramírez Rueda, Isabel Ramon Aliaga, Alejandro Ribera Castella, Celesti Rios Martinez, Ignacio Ripolles Vicent, Juan Vicente Riverola Gurruchaga, Enrique Rodrigo de Larrucea, Carmen Rodríguez García, José Carlos Rosés Acinas, Bernardino Ruber Martin, Maria Carmen Ruiz Bassols, M. dels Àngels Ruiz Gonzalez, Sebastian Sabaté Aguilar, Primitiva Salvat Maria, Sebastián Segura Cobo, Eva Serra Malfeito, Carles Simon Asensio, Juan Antonio Sotelo Vazquez, M. Aurora Such Faro, Patrícia Tomeu Deulofeu, Pere Trave Vidal, M. Dolors Ubiñana Santos, Enric

Uribe Uribe, Maria Verdaguer Marti, Ricard Vidal Candiot, Francisco Rafael Vilaret Reig, Joan Villegas Canovas, Damaso Viver Bernadó, Eduard Zorzano Reguera, Pilar

Col·legi Oficial de Metges de Girona ACUPUNTURA Bassets Pagès, Glòria Figueres Grassiont, Rosa Sacristà Garcia, Ignasi MEDICINA HOMEOPÀTICA Ballbona Moré, Vicenç Fradera González, M.delCarmen Gispert Negrell, Montserrat Lloveras Castelló, Maria Mora Brugués, Joan Oliveras Giralt, Jaume Palou Sangrà, Agnès Suñén Hernández, M. Carmen MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICA Abdul Maged, Nezar Deprez, Philippe Jové Colom, Antònia Pla Olivé, Elisabet

Col·legi Oficial de Metges de Lleida ACUPUNTURA Galdeano Borra, Evaristo Geris Haddad, Elia Meler Bosch, Josep M. Ortiz Ripio, Gema Julia Tribó Pascual, Antoni MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICA Andreu Mencia, Leandro Pinós Pedra, Samuel MEDICINA NATURISTA Tribó Pascual , Antoni MEDICINA HOMEOPÀTICA Galdeano Borra, Evaristo Geris Haddad, Elia Macià Fornos, Josefa Monturiol Moreno, Maria Dolors Muñoz Ruano, M. Jose MEDICINA PERICIAL I AVALUADORA de Miguel Arregui, M. Carmen Pinós Pedra, Samuel

Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ACUPUNTURA Sanchez Rubio, Pere MEDICINA HOMEOPÀTICA Busquets Romagosa, Joan M. Ferrando Albors, Silvana Figueras Pla, Rosa Guasp Tichell, M. Cristina Lopez Manzaneque, Josep Vicenç Pizarro Molina, Isabel Saco Brunet, M. Isabel MEDICINA PERICIAL I AVALUADORA Llauradó Córcoles, Pere

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Horari: 9-14 hores Persona de contacte: Tonyi Barroso Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: ota_ca@comb.es


congressos cursos i simposis

congressos cursos i simposis Administració Hospitalària

Geriatria

Obstetrícia i Ginecologia

Màster en Gestió Hospitalària i de Serveis Sanitaris De l‘1/10/2009 al 31/07/2011 a BARCELONA Organitza: IL3 Màsters i Postgraus-Universitat de Barcelona Secretaria: Facultat de Medicina-Universitat de Barcelona. Casanova, 143. 08036 Barcelona; http://www.il3.ub.edu/ca/detail/course/ 3194.html

Postgrau en Direcció i Gestió de Centres Residencials i Altres Recursos Gerontològics De l’1/11/2009 al 30/11/2010 a BARCELONA Organitza: IL3 Màsters i Postgraus-Universitat de Barcelona; Curs On-Line Secretaria: http://www.il3.ub.edu/ca/detail/course/162.html

II Curs Internacional en Medicina Fetal Del 24/09/2009 al 26/09/2009 a FUENGIROLA (MÀLAGA) Secretaria: Viajes SAVITUR; Paseo de Sáncha, 60; 29016 –Málaga; Tel.:952 229 220; Fax: 952 215 082; E-mail: grupos@savitur.com; www.medicinafetal2009.com

Atenció Primària Màster en Gestió d’Equips i Serveis Sanitaris en l’Atenció Primària. GESSAP De l’1/10/2009 al 31/07/2010 a BARCELONA Organitza: IL3 Màsters i Postgraus-Universitat de Barcelona Secretaria: IL3, Ciutat de Granada 131, 08018 Barcelona; http://www.il3.ub.edu/ca/detail/course/3192.html

Cirurgia Cardiovascular 2nd International Meeting on Vascular Dysplasias Del 01/10/2009 al 03/10/2009 a Vilnius LITUÀNIA Secretaria: AIM Group-Conbaltas UAB; Konstitucijos av. 15 / Kernaves 5; LT-09319 Vilnius, Lithuania; Tel. +370 5 2120003; Fax. +370 5 21 20013; meeting@balticconference.com

Diversos Medicina de l’Educació Física i Esport 30 Jocs mundials de la medicina i de la salut Del 04/07/2009 al 11/07/2009 a ALACANT Secretaria: Corporate Sport Organisation; 74, Rue Rouget de Lisle; 92150 Suresnes; France; Tel: 33 (0)1 46 25 11 81; Fax: 33 (0)1 46 25 11 61; info@medigames.com; www.medigames.com Màster en Gestió de Centres i Serveis de Salut De l’1/11/2009 al 31/10/2011 a BARCELONA Organitza: IL3 Màsters i Postgraus-Universitat de Barcelona; curs On-Line Secretaria: http://www.il3.ub.edu/ca/detail/course/ 420.html Màster en Medicina Avaluadora De l’1/11/2009 al 30/11/2010 a BARCELONA Organitza: IL3 Màsters i Postgraus-Universitat de Barcelona; Curs On-Line Secretaria: http://www.il3.ub.edu/ca/detail/course/173.html

52

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

Hepatologia International symposium on hepatic encephalopathy Del 17/09/2009 al 19/09/2009 a VALÈNCIA Secretaria: Cátedra Santiago Grisolía; Fundación Ciudad de las Artes y la Ciencias – Comunitat Valenciana; Paseo de la Alameda, 42 B, 1-1; 46023 Valencia; Tel. 961 974 670; Fax 961 974 598; E-mail: catedrasg@cac.es; www.fundacioncac.es/catedrasg

Investigació Màster oficial en investigació, desenvolupament i innovació de medicaments 30/06/2009 a PAMPLONA Organitza: Facultad de Farmacia; CIFA; Universidad de Navarra Secretaria: Estefanía Berjón; Centro de Investigación en Farmacobiología Aplicada (CIFA); Universidad de Navarra; Campus Universitario, 31080 Pamplona. Tel. 948 425 653; Fax 948 425 652; Email: masterid@unav.es; www.unav.es/masterid/

Neurologia International symposium on neurorehabilitation from basics to future Del 15/10/2009 al 16/10/2009 a VALÈNCIA Secretaria: Cátedra Santiago Grisolía; Fundación Ciudad de las Artes y la Ciencias – Comunitat Valenciana; Paseo de la Alameda, 42 B, 11; 46023 València; Tel. 961 974 670; Fax 961 974 598; E-mail: catedrasg@cac.es;

Otorinolaringologia (ORL) 54 curs pràctic de dissecció anatomoquirúrgica de l’os temporal Del 02/11/2009 al 04/11/2009 a BARCELONA Secretaria: Clinica Clarós; Los Vergós, 31; 08017 Barcelona; Tel. 932 031 212; Fax 932 803 332; clinica@clinicaclaros.com

Psiquiatria Màster en Trastorn Mental Greu: de la Integració de Models a la Combinació de Psicoteràpia i Psicofàrmacs De l’1/10/2009 al 30/06/2010 a BARCELONA Organitza: IL3 Màsters i Postgraus-Universitat de Barcelona Secretaria: Centres Assistencials Dr. Emili Mira i López –Prat de la Riba 171-08921 Santa Coloma de Gramenet; http://www.il3.ub.edu/ca/detail/course/3236.html Postgrau en Actualització d’Abordatges Psicoterapèutics del Trastorn Mental Greu De l’1/10/2009 al 30/06/2010 a BARCELONA Organitza: IL3 Màsters i Postgraus-Universitat de Barcelona Secretaria: Recinte Torribera, Prat de la Riba, 171, 08921 Santa Coloma de Gramenet; http:// www.il3.ub.edu/ca/detail/course/3289.html


OPORTUNIDAD por su ubicación en BADALONA Riera Matamoros / Llibertat Edificio ocupando una esquina, local con sótano y dos pisos

Situado en el centro del casco urbano Zona residencial plurifamiliar y comercial Local comercial 78 m2 con aseo y ducha Sótano 62 m2 con aseo y ducha

Ideal para:

CLINICAS, CONSULTORIOS, CENTROS MEDICOS… INFORMACIÓN:

610.88.11.55


congressos cursos i simposis

petits anuncis Consultes mèdiques Rbla. de Catalunya-Mallorca. Centre Mèdic en funcionament lloga amplis despatxos, molt ben equipats, tot nou, servei de recepció, calefacció, aire condicionat, telèfon, àmplia sala d’espera. Matins i tardes. INFORMACIÓ Teresa. Tel. 619 701 701 Es necessiten especialistes (pediatre, otorino, dermatòleg...) per a centre mèdic en funcionament en zona de vianants molt cèntrica del barri del Clot. INFORMACIÓ Tel. 932 073 743 (tardes) / 600 281 703 Rda. General Mitre/Muntaner, lloguer de despatxos completament equipats matins i/o tardes, aire condicionat i calefacció, amb servei de recepció, secretaria, etc. Pàrquing. Instal·lacions de disseny i confortables. Gran qualitat i preu econòmic. INFORMACIÓ Srta. Maria. Tel. 696 498 661 Zona Pg. de Gràcia-Diagonal. Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisis clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091 Balmes-Rosselló. Llogo despatxos per a consulta mèdica, completament equipats, amb serveis de recepció, calefacció, aire condicionat, etc. Àmplia sala d’espera. Matins i tardes. Hi ha un despatx que té 2 habitacions i 1 bany. INFORMACIÓ Tels. 934 870 525 / 609 369 912 Entresol 80 metres quadrats, veí dels hospitals Creu Roja, Sant Pau i Quinta de Salut l’Aliança. Es lloga. 590 €/mes. Ubicat enfront pàrquing municipal i prop de parades autobusos 15, 19, 25, 45, 47 i metro línea 5. INFORMACIÓ Tel. 932 001 473 de 20 a 24 hores. Centre mèdic, situat a la Diagonal/Pau Claris, dedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, en ple funcionament. Ofereix lloguer de despatxos a metges. Matins i tardes. Totalment equipats, amb recepció telèfon, fax, calefacció, aire condicionat, servei neteja, etc. INFORMACIÓ Tel. 656 886 688

54

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

Centre mèdic-psicològic en funcionament ofereix despatxos per llogar. Situat a Balmes/General Mitre. Totalment equipats, inclòs servei d’infermera-recepcionista. Matins o tardes. Disponibilitat immediata. Preu a convenir. INFORMACIÓ Srta. Patricia. Tel. 934 341 045 ZONA MÈDICA, SL, empresa especialitzada en gestió mèdica disposa de despatxos propis a Barcelona. Cobertura de dilluns a divendres de 8 a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, creació i gestió de nous centres a Barcelona i província. INFORMACIÓ Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091 E-mail: zonamedica@zonamedica.es Consultori mèdic en funcionament comparteix despatxos equipats, matins, tardes, dies. Tots els serveis: telèfon, aire condicionat, secretària tota la setmana. Trav. de Gràcia-Tuset. INFORMACIÓ Tel. 934 151 817 Diagonal/Pg. de Gracia. Centre mèdic d’alt estanding lloga despatxos totalment equipats per mòduls de matins i/o tardes. Li oferim tots els serveis necessaris perquè vostè sols hagi de preocupar-se de visitar els seus clients. INFORMACIÓ Tels. 934 161 011 / 934 161 638 CENTRE MÈDIC en funcionament lloga despatxos, matins i tardes. Tots els serveis. Zona Hospital Clínic. INFORMACIÓ Tel. 934 516 869 Sant Cugat. Es lloga despatx mèdic zona estació, recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tarda INFORMACIÓ Tel. 629 724 271 CALLMED. Serveis integrals de Secretaria telefònica. Recepció de trucades personalitzada. Gestió Agenda on-line. Sense esperes telefòniques. Sense costos addicionals. Atenció 12 hores diàries. URGÈNCIES. INFORMACIÓ CallMed.net. Tel. 933 906 700 Zona Balmes-Madrazo, davant Clínica del Pilar. Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte. Atenció secretària 12 hores. Anàlisis Clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ Zona Mèdica. Tel. 933 906 716

CENTRE MÈDIC en funcionament lloga despatxos, matins i tardes. Grans i ben equipats. Tots els serveis. Casanova, davant Hospital Clínic. INFORMACIÓ Tel. 934 541 127 Av. Carles III amb Diagonal. Despatx de 100 m2. Apte per a consulta mèdica. 4 estances. Aire condicionat. INFORMACIÓ Tel. 932 001 047 Centre Mèdic a Viladomat, 286, baixos (costat Hospital Sagrat Cor) lloga amplis despatxos molt ben equipats, tot nou, servei de recepció, calefacció, telèfon, àmplia sala d’espera, per mòduls de matins o tardes i en exclusiva. Per a totes les especialitats INFORMACIÓ Rita o Eli. Tels. 934 540 805 / 933 236 393 Unitat de memòria integrada en grup de neuròlegs amb important volum de pacients a l’àmbit de la medicina privada desitja contactar amb psiquiatre afí a aquest camp interessat a visitar preferentment als matins i/o dilluns tarda en el seu centre de Pg. Bonanova. INFORMACIÓ Tel. 934 184 748 Pau Claris-Provença. Consulta àmplia amb localització immillorable i ben equipada. Ecògraf Aloka. Es busca facultatiu per compartir. Preferentment digestiu o especialitats afins. Disponible 5 matins i 3 tardes. Preu a convenir INFORMACIÓ Tel. 934 532 817 a partir de les 20 h TERRASSA. Es lloga despatx mèdic equipat. En ple centre. Servei de recepció, sala d’espera, telèfon, Internet, secretaria, calefacció, aire condicionat i neteja. Mòdul mati i/o tarda. INFORMACIÓ Tel. 937 884 333 Consulta pediàtrica davant Clínica Sagrada Família. Es lloga un despatx matins i/o tardes amb tota la infraestructura de suport. INFORMACIÓ Jaume Mas. Tel. 677 400 040 CERDANYOLA DEL VALLÈS Lloguer de despatxos per a consultes mèdiques, matins i/o tardes. Completament equipats: aire condicionat, calefacció, recepció, secretaria, etc. Instal·lacions modernes i adaptades a persones amb discapacitat. Preu sense competència INFORMACIÓ info@itapua.cat. Tels. 936 928 638 (tardes) / 600 679 523


petits anuncis

BADALONA. ES LLOGUEN CONSULTES EN CENTRE MÈDIC. Al mateix centre de Badalona. A cinc minuts de l’Ajuntament i del carrer del Mar. Planta baixa de 370 m2. Totalment equipat: lliteres, sala de cures, electrocardiograma, ecògraf, RX, microscopi d’ORL. INFORMACIÓ Tel. 610 734 827 Centre psiquiàtric/psicològic de més de 20 anys de funcionament, situat al centre del barri de Sant Andreu de Barcelona, per compartir despatx amb altres especialitats mèdiques: neuròleg, medicina familiar i comunitària. INFORMACIÓ Sra. Elena. Tels. 630 155 274 / 00376 332 842 Es lloga ampli despatx amb bany en centre mèdic Pg. Bonanova-Escoles Pies; llum natural, recepció, telèfon, fax, calefacció, aire condicionat, àmplia sala d’espera, servei de neteja. Consergeria. Molt bona comunicació. Matins i tardes. INFORMACIÓ Tel. 609 330 995 BADALONA. ES LLOGA CENTRE MÈDIC. Sencer o només una consulta. Al mateix centre de Badalona. A cinc minuts de l’ajuntament i del carrer del Mar. Planta baixa de 370 m2. Totalment equipat: lliteres, sala de cures, electrocardiograma, ecògraf, RX, microscopi d’ORL. INFORMACIÓ Tel. 610 734 827 PLAÇA KENNEDY (Balmes-Sant Gervasi). Lloguer dos despatxos exteriors, amplis i moderns, un amb quiròfan, l’altre amb box per a cures o tractaments. Estètica acurada. Confortables i amb totes les prestacions d’informàtica i telefonia. Ideals especialitats i cirurgia ambulatòria. Matins i tardes. Gestionat per metges INFORMACIÓ Tel. 658 848 398 S’OFEREIX CONSULTA I MAQUINÀRIA DE VERTIGEN I ORL A QUI VULGUI CONTINUAR UNA CONSULTA. INFORMACIÓ Alfred Prats. Tel. 934 342 220 EN VENDA pisos ubicats a l’Avinguda Diagonal davant del Corte Inglés de Francesc Macià, des de 131 m2 a 272 m2, ideals per la seva localització per a despatx professional (a reformar). INFORMACIÓ Tel. 661 274 274 Despatx en lloguer. Clínica Corachan III, Gironella, 6-8 Cons. 14. 23 m2. Preu: 1.100 €. INFORMACIÓ Tel. 635 443 931

Al cor de Barcelona, molt ben comunicat: despatxos totalment equipats, 3 sales d’espera, nous a estrenar, experiència en facturació i control d’agenda mèdica. Calefacció, aire condicionat, tot informatitzat. Es lloga per mòduls, dies i mesos. INFORMACIÓ Srta. Araceli / centroleira@hotmail.com – www.cml.cat. Tels. 628 619 052 / 935 313 563

Consell de Cent-Sicília. ES LLOGA DESPATX, diàfan de 85 m2 entresol, distribuït en: recepció, 3 sales, bany i magatzem. Terra de parquet. Subministraments donats d’alta. Finca amb conserge. Molt tranquil i assolellat. 725 €/mes. INFORMACIÓ Mercedes. Tels. 607 615 425 / 931 621 914 / mercedes@oresdisseny.com ZONA PG. DE GRÀCIA. Llogo despatx mèdic. Hores convingudes. INFORMACIÓ Tel. 932 125 725

Eixample esquerre, Gran Via-Calàbria, es lloga despatx de 153 m2 acabat de reformar, a peu de metro línia 1. 1200 € al mes. INFORMACIÓ Tel. 677 423 127 / lauracotavila@gmail.com

CENTRE MÈDIC lloga despatxos. Preus molt competitius. Imatge/ambient impecable. Zona Eixample Dret. Serveis d’administració, neteja, manteniment, publicitat, tel./@ incl. Despatxos equip. Sales reunions i espera. Cuina. Àmplia recepció. INFORMACIÓ Tel. 934 761 700

Es busca gent emprenedora i capaç per traspassar botiga que permet posar un centre mèdic. S’ofereix local de 70 m2 amb instal·lacions en perfecte estat i a punt per treballar. 4 cabines. Aire condicionat i calefacció. 2 banys. Consell de Cent, 145 INFORMACIÓ Sr. Melchor. Tel. 932 377 575 Consulta a Barcelona ciutat ofereix despatxos de lloguer per mòduls. Tot equipat i climatitzat. ADSL wifi. Recepció amb secretaria i sala d’espera. Zona de Sant Gervasi, amb bones comunicacions. Podeu veure més informació i fotografies al web: INFORMACIÓ www.consulta.arrakis.es; Contactar amb Lourdes de dilluns a divendres de 16-a 20 h Centre Sanitari en el barri de Sarrià a Barcelona ofereix despatxos a metges. És un centre que té els permisos aprovats per la Generalitat de medicina estètica. INFORMACIÓ Per a qualsevol consulta, pregunteu per Isabel Martínez al Tel. 635 647 811 Es lloga pis de 80 m2 a Casanova/Diagonal, moblat per a consulta mèdica, amb pàrquing, aire condicionat i calefacció. INFORMACIÓ Joaquín Teller. Tel. 699 855 900 / teller.joaquim@yahoo.es Centre mèdic lloga despatxos totalment equipats i amb accés directe al carrer, a professionals relacionats amb l’àrea de la salut, per dies o mesos. Per especialitats mèdiques o similars. Zona: tocant al mercat central de Sabadell. INFORMACIÓ Tels. 620 917 140 / 937 263 649 Consultori mèdic ofereix despatx i/o sala d’exploració per compartir. Disponibilitat matins i tardes. Rosselló, zona Clínic. INFORMACIÓ Tel. 934 517 547

Lloguer de despatx de 40 m2 a Corachan 3. Matins i 2 tardes. INFORMACIÓ Tel. 627 404 093 Doctor Roux tocant Passeig Bonanova. En lloguer despatx de 120 m2. Plaça garatge, tots els serveis (recepció, 2 despatxos i 3 sales d’espera, aire condicionat, telèfon, fax, porteria, servei de neteja). Planta jardí. Per compartir o consulta sola. INFORMACIÓ Tels. 932 115 318 / 637 515 868 Promoció especial metges. Pisos obra nova Vallcarca. Venda, lloguer i lloguer amb opció a compra. Directe promotor. 2-3 hab. Vistes meravelloses. Acabats qualitat. Pàrquing a l’edifici, ascensor, calefacció, terrassa amb molt sol. INFORMACIÓ Visitar pis pilot: Nieves Garcia. Tels. 685 850 002 Pis a Muntaner / Marià Cubí de 475 m2, finca règia, 5a. planta, tot exterior. Per lloguer o venda. Possibilitats per a consultori o vivenda. Particular. Pàrquings de lloguer a les rodalies. INFORMACIÓ Isabel. Tels. 610 694 625 / 654 323 476 Pis a Aragó, entre Pg. de Gràcia i Pau Claris de 225 m2, 4a. planta, finca antiga, tot exterior. Per lloguer o venda. Propi per a despatx o consultori. Particular. INFORMACIÓ Isabel. Tels. 610 694 625 / 654 323 476 Local per llogar de 225 m2 al carrer Francesc Carbonell, al costat de la Clínica Corachan, apte per a consultori/centre mèdic. INFORMACIÓ Sr. Julio. Tel. 649 276 997

Es lloga despatx per dies en Gabinet Psicològic situat en zona Plaça Molina. INFORMACIÓ Leonor. Tel. 629 642 513 / Luís 625 493 808

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

55


petits anuncis

Diversos BOOMERANG-SECRETARIA TELEFÒNICA. Atenem trucades en tres idiomes, donem hores de visita, des de 50 € al mes. Altres serveis: mecanografia per ordinador en diversos idiomes, des d’1,50 €/full. INFORMACIÓ Srta. Gemma o Manel. Tel. 934 173 547. Fax 934 186 644; www.centroboomerang.com Decoració interiorisme. Es realitzen tot tipus de projectes i reformes de consultoris, despatxos i habitatges. Pressupost sense compromís. També objectes de decoració i de regal. Importants descomptes a metges col·legiats. 20 anys al seu servei. INFORMACIÓ INNOVO. Alfons XII, 26/Marià Cubí. Pàrquing: Alfons XII, 40. Tels. 934 157 845 / 630 033 029 Oficina tècnica dedicada al servei de l’arquitectura, en especial projectes de reforma i obra nova per a consultoris, despatxos, clíniques, habitatges. Una empresa oberta a noves idees i tendències que, amb tota seguretat, seran del seu interès. INFORMACIÓ Estudi D’ARQUITECTURA. Tel. 616 047 551/ E-mail: sturlese@coac.es ENKASA. Empresa de serveis ofereix personal de servei domèstic, cuidadors infantils i assistència geriàtrica. Formació individualitzada segons les necessitats de cada llar. INFORMACIÓ Tels. 932 056 239 / 638 929 953 / 638 929 955 Es lloga habitació gran a Barcelona, dóna al carrer. A l’Av. República Argentina 166, 5è. 2a. Té Internet. Ben comunicat zona alta, a prop del metro. INFORMACIÓ mariaperezpizarro@hotmail.com.Tels. 934 170 808 / 654 319 282 Pis a Reus, finca nova, superfície de 85 m2, 5a planta. 2 habitacions, bany i cuina grans i salómenjador. Terrasseta. Orientació sol. Tot exterior. Molt tranquil. Prop aeroport. Pàrquing a la finca. Preu negociable. Particular. INFORMACIÓ Isabel. Tels. 610 694 625 / 654 323 476 GESTOR DE SERVEIS. Si vol gaudir del seu temps lliure o no disposa de temps per fer gestions, encàrrecs, portar el cotxe a la ITV, buscar pisos i locals, cercar pressupostos per a obres, reparar ordinadors, organitzar festes, disseny de logos, webs, etc. INFORMACIÓ Xavier Barba – www.bcnpersonalassistant.com. Tel. 932 118 688

56

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

GRÀCIA/ALEGRE DE DALT. Àtic de 55 m2. Dormitori + 1 estudi, 1 bany i cuina independent. Lluminós i silenciós. Calefacció, aire condicionat. Terrassa de 35 m2 a nivell del saló. Al costat del metro Joanic (línia groga). PVP 360.000 €. INFORMACIÓ Tel. 639 310 669 INDÚSTRIA / NÀPOLS. Àtic reformat amb 2 dormitoris, 1 bany. Calefacció. Lluminós. Terrassa privada 18 m2 a nivell de saló. PVP 330.000 €. INFORMACIÓ Tel. 639 310 669

Treball

Senyora amb bona presència s’ofereix com a recepcionista per a consulta mèdica. Disponibilitat horària. Informàtica a nivell usuari. Incorporació immediata. INFORMACIÓ Isabel Ruiz. Tels. 659 257 061 / 934 153 069 Noia de 36 anys amb experiència de més de 15 anys; secretariat mèdic i diploma en gestió pública per la UB. S’ofereix a les tardes per a consulta mèdica, com a administrativa, secretaria, telefonista. INFORMACIÓ Susanna. Tel. 676 165 449

Auxiliar d’infermeria, recepcionista/telefonista i tasques administratives s’ofereix per treballar en consultori mèdic. Informàtica, català, experiència i bones referències. 48 anys. INFORMACIÓ Àngels. Tel. 932 851 742

S’ofereix noia per treballar en consulta mèdica o similar com a recepcionista o telefonista. Experiència en tracte amb el públic i en tasques d’oficina. Informàtica a nivell d’usuari. Disponibilitat tot el dia. Incorporació immediata. Preferent zona Maresme. INFORMACIÓ Mercè. Tel. 617 041 450

Diplomada en relacions públiques amb experiència s’ofereix per treballar en consultori mèdic o clínica. Preferentment en horari de 9 a 16 h. INFORMACIÓ Srta. Sílvia. Tel. 607 481 194

S’ofereix secretària administrativa amb experiència en medicina general i pediatria (15 anys). Medicina interna, mútues. INFORMACIÓ M. Eugenia García. Tel. 677 350 727

S’ofereix secretària mèdica/auxiliar d’infermera/ recepcionista per a un despatx mèdic a Barcelona ciutat. Amb llarga trajectòria professional en diferents àrees i especialitats. Flexibilitat horària. INFORMACIÓ Marta. Tels. 617 208 857 / 932 546 663

S’ofereix secretària-administrativa per treballar en consulta privada. Mitja jornada o jornada completa. Experiència en agendes de metges, tracte amb els pacients, recepció de trucades, visites, etc. INFORMACIÓ Montse López Tobalina. Tel. 933 073 538

M’ofereixo per treballar d’auxiliar d’infermeria en consultoris mèdics. Els meus estudis realitzats són: Auxiliar clínica FP1, Tècnic sanitari FP2, Auxiliar administratiu FP1, nivell C de català. Zona Sabadell, Terrassa o Barcelona. Mitja jornada. INFORMACIÓ Cati Granero. Tels. 937 111 918 / 635 118 480 S’ofereix secretària recepcionista amb 15 anys d’experiència per treballar en consulta, clínica o consultori. Coneixements d’informàtica. Experiència en tracte amb el públic. Torn de matí i/ o tarda. Incorporació immediata. INFORMACIÓ Mariela Pilar Albes. Tel. 619 141 780 Noia de 33 anys s’ofereix per a administrativa, recepcionista o secretària mèdica, per treballar en consulta o clínica. Àmplia experiència amb el tracte al públic. Metòdica i organitzada. Informàtica. Català, castellà i nivell mig d’anglès. Disponibilitat total. INFORMACIÓ Marta. Tel. 656 826 592. Fdezalcaide@yahoo.es S’ofereix administrativa-comptable i recepcionista amb sis anys d’experiència en consulta mèdica. Idiomes: català, anglès i francès. Coneixements de programes d’ofimàtica i Internet. 38 anys. Incorporació immediata. INFORMACIÓ Silvia. Tels. 686 290 219 / 934 566 797

S’ofereix auxiliar d’infermeria (estudiant de psicologia) per treballar en consultori mèdic o similar, amb experiència en consulta privada i Hospital de Sant Pau (13 anys). Disponibilitat d’horari. Amb català i informàtica. INFORMACIÓ Mónica. Tels. 605 047 212 / 932 800 086 Per consulta mèdica o similar s’ofereix senyora com a recepcionista amb experiència en recepció, tant de trucades com de pacients, programació de visites i agenda mèdica. Coneixement d’informàtica a nivell d’usuari i disponibilitat horària. INFORMACIÓ Maite. Tel. 625 512 137 Persona amb experiència, llicenciada en filosofia i lletres (secció psicologia), busca feina com a secretària per a consultori mèdic. Nivell superior d’anglès. Horari de tardes. INFORMACIÓ Isabel. Tel. 678 632 038 S’ofereix secretària mèdica administrativa amb 17 anys d’experiència per treballar a consultori mèdic o clínica. Experiència en agendes de metges, tracte amb pacients, recepció de trucades, visites, etc. Bones referències. Disponibilitat d’horari. INFORMACIÓ Isabel. Tel. 636 299 700


petits anuncis

Dona de 49 anys m’ofereixo per treballar en consulta mèdica o clínica com a recepcionista, telefonista o auxiliar administrativa. Castellà i català, informàtica a nivell d’usuari. Horari: jornada reduïda de matí o tarda. INFORMACIÓ Montse. Tel. 607 643 298 Administrativa recepcionista telefonista s’ofereix per a consulta mèdica. Informàtica nivell d’usuari. Català i castellà parlat i escrit. Horari matins i tardes. INFORMACIÓ Tels. 933 575 279 / 629 361 939 S’ofereix recepcionista i auxiliar administrativa amb experiència en tracte amb el públic, per treballar en: despatx, consultori, clínica o similar. Informàtica nivell usuari. Disponibilitat horària. Barcelona ciutat. INFORMACIÓ Mercè Mestre. Tel. 600 257 198 S’ofereix administrativa i/o auxiliar de clínica amb experiència per treballar en consultori mèdic, a les tardes. INFORMACIÓ Gemma. Tel. 636 604 097 S’ofereix dona de 50 anys, educadora infantil, organitzada i responsable, per concertar visites i rebre pacients. Bon nivell d’anglès. INFORMACIÓ Mercè Arroyo. Tels. 600 072 681 / 932 108 461 / merche26arroyo@hotmail.com S’ofereix recepcionista de 40 anys, molt ferma, responsable i organitzada, per treballar a la recepció de centre mèdic o consulta INFORMACIÓ Laia. Tel. 627 806 335 Busco feina com a administrativa caps de setmana o durant la setmana dies alterns a partir de les 17,30 h. Actualment treballo en l’àmbit sanitari. INFORMACIÓ Tel. 659 492 224 Alexandra Mesa de 22 anys amb el títol de grau mitjà de gestió administrativa amb coneixements d’informàtica a nivell d’usuari ). Català i castellà correctament parlat i escrit, Busco feina en una consulta mèdica per fer tasques administratives i recepció. INFORMACIÓ Tels. 664 351 939 / 933 585 864 Autònoma s’ofereix per a recepcionista, amb experiència, a Sabadell o Terrassa. INFORMACIÓ Tel. 667 856 936

Administrativa, amb 30 anys d’experiència, es troba en recerca activa de treball en el sector sanitari. Acostumada a treballar sota pressió, amb capacitat de gestió, responsable i amb bon tracte al públic. Coneixements d’informàtica a nivell d’usuari. INFORMACIÓ Tels. 609 291 901 / 932 849 923 / gloria.casanovas@yahoo.es S’ofereix per treballar en consergeria o com a porter d’alguna institució mèdica. Experiència en el tracte amb el públic. INFORMACIÓ Tels. 605 579 566 / 937 515 715 Senyora jove responsable, amb experiència en tracte amb el públic, agradant-me la branca sanitària i havent treballat a l’Hospital de Sant Pau, Departament d’Oncologia i Clínica Meritxell a Andorra la Vella. Busco mitja jornada o reduïda. INFORMACIÓ Tel. 619 782 545 / ana_rodriguez_querol @hotmail.com S’ofereix Auxiliar d’Infermeria amb experiència per treballar en consultori mèdic com a auxiliar, recepcionista i/o administrativa. Horari de tardes. INFORMACIÓ Marta. Tel. 686 91 93 70 S’ofereix recepcionista i administrativa per treballar en consultori mèdic o similar. Grau d’invalidesa. Disponibilitat d’horari. INFORMACIÓ Teresa Rodero. Tels. 622 186 628/93 245 46 21 S’ofereix recepcionista i/o administrativa per treballar en consultori mèdic o similar. Horari de matins. INFORMACIÓ Amparo Rodero. Tels. 93 436 86 48/626 53 54 38

S’ofereix noia per treballar en consultori mèdic com a recepcionista. Experiència en consultori mèdic i tracte amb el públic. Atenció telefònica, informàtica a nivell d’usuari, català i castellà. Disponibilitat d’horari. INFORMACIÓ Maria. Tel. 637 059 422 S’ofereix auxiliar administrativa per a centre mèdic, com a recepcionista, telefonista, atenció al client. Català i castellà nivell alt. Experiència de 5 anys en tracte amb el públic. Disponibilitat: matins. INFORMACIÓ Gemma Márquez Pallarès (gemmamp_86 @hotmail.com). Tel. 600 553 725 S’ofereix noia de 31 anys per treballar en consultori mèdic com a recepcionista o atenció al client. Jornada completa. Experiència en tracte amb el públic. Informàtica a nivell usuari. INFORMACIÓ Rosa Márquez Pallarès (mapa_rosa@yahoo.es). Tels. 605 926 801 / 933 313 812 S’ofereix recepcionista i auxiliar administrativa amb experiència en tracte amb el públic, per treballar en: despatx, consultori, clínica o similar. Informàtica nivell usuari. Barcelona ciutat. INFORMACIÓ Mercè Barandica. Tel. 609484526 Estudiant de Psicologia (4t. curs) s’ofereix per a consultori mèdic a les tardes. Recepció o administrativa. INFORMACIÓ Marta Perejuan Nacarino. Tels. 933 465 753 / 626 910 971 S’ofereix secretària-recepcionista amb experiència. Idiomes: anglès. Disponibilitat completa. INFORMACIÓ Tel. 610 862 358

ADMINISTRATIVA-SECRETÀRIA, EXPERIÈNCIA EN CLÍNIQUES (Consultes Externes) s’ofereix per treballar, en horari preferiblement intensiu de matins. Idiomes (castellà, català, anglès) i informàtica a nivell usuari avançat. 35 anys. INFORMACIÓ Tel. 936 021 703 / 656 274 007 / Mail: n.domenechwiedemann@gmail

Recepcionista-telefonista i tasques administratives, amb idiomes i coneixements bàsics en ofimàtica, s’ofereix per treballar. Disponibilitat jornada complerta. INFORMACIÓ Tel. 645 496 836

S’ofereix per treballar, auxiliar de clínica i tècnica higienista dental, amb llarga experiència amb metge internista i en clíniques dentals INFORMACIÓ Tel. 619 737 898

S’ofereix senyora de 57 anys per treballar en consulta mèdica, clínica o similar com a telefonista o recepcionista. Àmplia experiència i facilitat per l’atenció al públic, català i castellà. Disponibilitat d’horari i incorporació immediata. INFORMACIÓ Magda. Tel. 647 48 48 90

S’ofereix recepcionista-administrativa per a consultori mèdic zona del Bages. INFORMACIÓ Paola Tolba. Tels. 938 769 674 / 699 262 688 Senyora amb experiència en atenció al públic s’ofereix per treballar a consultori mèdic com a recepcionista i/o auxiliar administrativa. INFORMACIÓ Mila. Tel. 677 273 685

Senyoreta de 42 anys s’ofereix com a secretària de metge en consultori o clínica. Bona presència, disponibilitat horària, coneixements d’informàtica: Windows, Internet, etc. Atenció i programació d’agenda. Excel·lent capacitat organitzativa i tracte humà. INFORMACIÓ Carme Torres Sabi. Tel. 606 642 453 / 933 522 331

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

57


petits anuncis

S’ofereix recepcionista/telefonista i tasques administratives per treballar en consultori mèdic a Barcelona o Baix Llobregat. Informàtica, català, experiència, bones referències, bona presència i seriositat. INFORMACIÓ Regina. Tel. 609 562 223

S’ofereix secretària-administrativa, en mitja jornada de matins o tardes o jornada completa, per a consulta o clínica. Experiència en tracte amb el públic, agenda, visites, etc. Informàtica. Bona presència. 53 anys. INFORMACIÓ Maysa. Tels. 687 839 837 / 687 839 836

Secretària per treballar en consulta privada o clínica. Experiència amb metges i contacte amb el públic. Ofimàtica, agenda, etc. De 8 del matí a 14 h de la tarda. INFORMACIÓ Patricia. Tel. 670 227 990

Noia amb experiència en consulta mèdica i amb tracte al públic s’ofereix com a recepcionista o administrativa en consultori o clínica. Disponibilitat d’horari. Domicili a Barcelona. INFORMACIÓ Tel. 670 024 712

Secretària consultori mèdic. S’ofereix senyora responsable amb experiència en tracte amb el públic i coneixements d’informàtica i secretaria. Disponibilitat per cobrir baixes temporals per maternitat, vacances, malaltia, etc, sense importar curts terminis INFORMACIÓ Tel. 653 417 632

S’ofereix administrativa per treballar en consulta mèdica o clínica. Coneixement de català, castellà i alemany. Disponibilitat horària. Acostumada a treballar sota pressió. INFORMACIÓ Tels. 676 672 387 / 935 027 701

S’ofereix senyora amb experiència en clínica i consulta per a telèfon i recepció. Coneixements d’informàtica a nivell d’usuari, català i castellà. INFORMACIÓ Mari Carmen. Tel. 630 559 629 S’ofereix auxiliar d’infermeria de 49 anys amb experiència a l’Hospital Clínic i en consulta privada de ginecologia. Castellà i català. Informàtica. Disponibilitat horària. Incorporació immediata. També per rebre trucades, portar agenda, etc. INFORMACIÓ Tel. 670 549 899 Auxiliar d’infermeria de 43 anys amb experiència en consulta, en clíniques d’estètica i l’Hospital Clínic. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ Tel. 652 528 076 Senyoreta de 40 anys s’ofereix per treballar en consulta mèdica. Experiència de 17 anys en atenció al client. Coneixements d’ofimàtica, castellà i català. Horari intensiu matins. INFORMACIÓ Esther. Tel. 644 491 005 S’ofereix noia de Barcelona, responsable amb els títols d’Auxiliar d’Infermeria i de Gestió Administratiu de Grau Mig, per desenvolupar tasques pròpies d’auxiliar administratiu. Per a més informació, truqueu a: INFORMACIÓ Carla Lázaro. Tels. 661 171 236 / 934 874 900 M’ofereixo com a secretària/assistent i recepcionista/telefonista per a consulta mèdica. Formació universitària i en teràpia corporal. Informàtica: Word, Excel, Powerpoint. Idiomes: castellà, català, francès, anglès, italià. Espanyola. Bona presència. INFORMACIÓ Esther. Tel. 650 871 771

58

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

S’ofereix secretària recepcionista amb àmplia experiència de més de 15 anys per a treballs administratius amb coneixements de facturació i comptabilitat. Coneixements informàtics a nivell alt. Experiència en tracte amb el públic. Disponibilitat tot el dia. INFORMACIÓ Tels. 636 911 359 / 933 538 348 Assistent amb experiència en empresa privada i consulta mèdica s’ofereix com a secretàriarecepcionista. Disponibilitat matins. INFORMACIÓ Lourdes Mayor. Tel. 630 531 993 / lourdesmayor@telefonica.net Administrativa de 36 anys, amb experiència de mes de 18 anys s’ofereix per treballar en consulta mèdica, consultori o similar. Habituada al tracte amb el públic. Disponibilitat horària matins o intensius. Domicili zona Sants. INFORMACIÓ Ibana Miralles. Tel. 661 848 084 / email: ibana.miralles@hotmail.es S’ofereix persona amb experiència per atendre en recepció de consultes de metges, amb gran capacitat d’atenció al públic, resolutiva, organitzada i polivalent. INFORMACIÓ Tel. 617 762 156 Noia de 30 anys s’ofereix per treballar en consulta com a administrativa recepcionista amb experiència en el sector. Jornada parcial. INFORMACIÓ Tel. 935 355 479 S’ofereix secretària-administrativa de 55 anys per treballar en consultes mèdiques privades o hospitalàries. Àmplia experiència en tracte amb els pacients, agenda, recepció de trucades, etc. Experiència laboral en 2 hospitals. Jornada de matins o tardes. INFORMACIÓ Leonor. Tels. 934 470 029 / 667 024 551

Dona de 46 anys, responsable, s’ofereix per treballar caps de setmana. Francès i anglès. Per a despatx, consulta, cuidar persones grans, nens, etc. INFORMACIÓ Rosa. Tel. 655817555 S’ofereix noia de 42 anys com a responsable per a consulta mèdica o similar amb àmplia experiència administrativa i comptable. Molt responsable. INFORMACIÓ Silvia. Tel. 605 995 744 M’ofereixo per treballar en consultori mèdic. Disponibilitat immediata. Amb experiència. INFORMACIÓ Judith. Tel. 686 349 556 M’ofereixo per treballar en consultori mèdic. Disponibilitat immediata. Amb experiència. INFORMACIÓ Rosa. Tel. 636 647 232 Secretària, telefonista, recepcionista s’ofereix per a consultori mèdic. Informàtica a nivell d’usuari. Experiència en tracte amb el públic. INFORMACIÓ Elena Robredo. Tels. 934 581 341 / 677 835 789 Dona de 45 anys m’ofereixo per treballar en consulta mèdica o clínica com a recepcionista, telefonista o auxiliar administrativa. Castellà, català i anglès. Informàtica a nivell d’usuari. Horari: jornada reduïda de matí o tarda, preferentment matí. INFORMACIÓ Jaqueline Ferrer. Tel. 659 450 123 S’ofereix secretària administrativa amb estudis de psicologia per treballar en consultori mèdic. Disponibilitat d’horari àmplia. INFORMACIÓ Núria. Tels. 933 032 213 / 625 840 670

Utillatges Es ven font de llum freda marca Storz de 150 wats de potència i tres posicions de sortida, s’inclou fibra òptica rígida i cable flexible. Està completament en bon estat, revisat. Preu: 2.000 €. INFORMACIÓ Tel. 934 170 466 LÀSER EN LLOGUER tecnologia IPL-Quantum possibilitat, apte per a depilació, rejoveniment, eliminació de taques i lesions vasculars. Possibilitat de lloguer per dies. Amb total flexibilitat. Servei a tota la província de Barcelona. INFORMACIÓ LASERQUALITY. Tel. 606 269 076 Equip Medtronic d’Electromiografía i Potencials Evocats (auditius, sensorials i somatosensitius) + Electroencefalografia de 28 canals Be Light, en perfecte estat. Import: 12.000,00 € (IVA no inclòs). INFORMACIÓ Centro Médico de Terapia de la Columna, SL. Tel. (Srta. Cristina López) 932 531 867


informació col·legial

UN TAST DE LA COL·LECCIÓ...

“E

squelets malalts. Una visió de la malaltia a través del temps”. Aquest és el títol de l’exposició que es pot visitar al Museu Egipci de Barcelona entre el 5 de febrer i el 30 de juny de 2009. Els cervells de l’exposició són dos experts en Osteobiografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, el doctor Albert Isidro i la doctora Assumpció Malgosa. Es tracta d’una presentació acurada, fruit de dos anys de treball, d’unes 150 restes òssies procedents de 32 institucions d’arreu del món. Les diferències amb l’exposició “Bodies” són substancials, si bé totes dues utilitzen el mateix objecte biològic, el cos, fragmentat, plastinat. La morbositat que acompanyà l’èxit de “Bodies” resulta gairebé impossible de suscitar en aquesta altra exposició. Tant de bo, però, aconsegueixi el mateix públic. Més enllà de conclusions de primera plana –els nostres avantpassats han patit malalties semblants o idèntiques a les nostres– i més enllà del caràcter espectacular de presentar una sèrie de restes de trepanacions, decapitacions i malformacions, aquesta exposició ens assenyala els usos de l’antropologia biològica. No es tracta, per tant, d’una mostra anecdòtica de restes humanes, sinó de la manifestació científica dels resultats procedents de l’estudi dels trets de la població i de la vida de grups humans, actuals i pretèrits, mitjançant la recerca de les restes esquelètiques trobades als jaciments arqueològics. L’aportació feta amb aquestes eines permet un coneixement més profund i complex de l’arqueologia. Facilita la comprensió de malalties, de casos individuals, però

www.museudelamedicina.cat

Patronat de la Fundació - Museu d’Història de la Medicina de Catalunya • Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president • Dr. Lluís Duran Barrionuevo • Dr. August Salazar i Palau • Dr. Lluís Barraquer i Bordas • Dr. Ramon Trias i Rubiès • Dr. Àlvar Net i Castel • Dr. Josep A. Bombi Latorre • Dr. Jacint Corbella i Corbella • Dr. Joaquim Ramis i Coris • Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent • Dr. Joaquim Coll i Daroca • Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari Coordinador de la Secció • Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya 1

2

sobretot aporta llum per a una millor interpretació de la vida en societat dels aspectes curatius i socials, de les condicions de vida dels nostres avantpassats. Aquesta ciència i els seus procediments s’han beneficiat darrerament de l’espai públic obert per l’exhumació de fosses impulsada a Catalunya per la Direcció de la Memòria Democràtica de la Generalitat. Les reconstruccions genètiques, dirigides per la doctora Malgosa, que es porten a terme amb els cadàvers de la fossa de Gurb –prova pilot per a la Llei de Fosses– cerquen per damunt de tot la identificació de cossos i el restabliment de la seva dignitat. La paleopatologia té una història fecunda a Catalunya, lligada sobretot al doctor Domènec Campillo, creador d’escola juntament amb Elisenda Vives al Laboratori de Paleoantropologia del Museu Arqueològic de Barcelona des del 1966-70. L’obra del doctor Campillo gaudeix d’una reputació internacional i es fonamenta en un intens treball de camp realitzat arreu de la península ibèrica al llarg de més de tres dècades. Si bé el Museu d’Arqueologia de Catalunya disposa del conjunt de la col·lecció, el doctor Campillo féu donació de reproduccions de cranis i de restes òssies de lesions patològiques a museus d’història de la medicina com el de València o el de Catalunya, tal i com mostrem amb les il·lustracions que acompanyen aquest text. El COMB també s’ha fet ressò darrerament del món de la paleopatologia, com podeu comprovar a http://www.combtv.cat/ home.asp?Vq8=EDD&Vqs=EGEK. P

1. Columna vertebral trobada a Ripoll, segle XI. Presenta una poliartritis amb aixafament vertebral que probablement motivà la mort. (mhmc-340). 2. Motllo del crani d’Albarenys, que presenta una trepanació feta al parietal esquerre, efectuada c. 1.700 aC, procedent d’un jaciment talaiòtic de Menorca. (mhmc-341).

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

59


informació col·legial

LES FUNCIONS DEL MUSEU

1

R

ecuperar, preservar i difondre el patrimoni mèdic català. Aquestes són les funcions principals del museu. En l’actualitat, a més, la incorporació de la tecnologia digital pot facilitar el desenvolupament d’aquestes funcions. El mes de maig, el MHMC va participar en el cinquè congrés internacional d’arxius de ciència, coordinat pel CASE (Cooperation on Archives of Science in Europe) i pel SAC (Servei d’Arxius de Ciència) a Barcelona. L’MHMC presentà les iniciatives pròpies que s’han dut a terme en matèria arxivística, tot relacionant algunes de les accions que hem fet a partir d’estratègies de treball més àmplies, en el marc d’un treball col·laboratiu amb SAC, ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i COMIC (Comissió d’Instruments Científics). Un fet que palesaria, al costat de la necessitat d’una institució centralitzadora, la importància de les noves tecnologies en la conservació i difusió del patrimoni mèdic arxivístic contemporani. En aquest sentit, hem d’assenyalar que acaba de concloure el conveni (2006-2009) entre la Fundació Universitària Agustí Pedro Pons i el MHMC, segons el qual s’ha portat a terme al museu l’organització, inventari i catalogació dels fons arxivístics (documental, fotogràfic i impresos) del doctor Agustí Pedro Pons. Les bases de dades elaborades ja estan a disposició del públic a la Biblioteca de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. No cal insistir en l’enorme valor històric que té aquest fons per a la comprensió de la història de la medicina catalana. Des de l’MHMC hem col·laborat tam-

60

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009

2

bé en el reconeixement fet a la seu del COMB de la figura del doctor Francesc Duran i Reynals. L’acte, celebrat el passat mes de desembre de 2008, es pot visitar, gràcies als enregistraments televisius del COMB, a http://www.combtv.cat/home. asp?Vq8=EGK. Hi comptà amb la presència del professor d’Història de la Ciència de la UPC Antoni Roca i del director del Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer de l’ICO doctor Xavier Bosch. La vessant històrica mostrada permeté plantejar la vigència del somni del doctor Duran Reynals quant a l’associació entre càncer i infecció vírica, així com d’altres temes fonamentals, històrics, com ara la formació de la primera “research school” mèdica catalana, la investigació a l’estranger o el significat de la guerra, i també del nostre present com ara els estudis sobre infeccions i la producció de vacunes o l’establiment de dades epidemiològiques per ajudar a planificar i gestionar la salut pública en l’àmbit del càncer de coll d’úter i la infecció pel virus del papil·loma humà. L’MHMC establí un altre conveni el 2008 amb la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau amb l’objectiu de procedir a l’organització, inventari i catalogació del fons

3

4 1. Fotografia dels assistents al III Congrés Internacional de les Malalties del Tòrax, a la seu principal al palau de Montjuïc, secretariat pel doctor A. Caralps Massó l’octubre de 1954 (fons fotogràfic Dr. A. Pedro Pons F267). 2. Intervenció del doctor Agustí Pedro Pons al I Congrés de la Societat Espanyola de Medicina Interna, celebrat a Madrid el juliol de 1953 (fons fotogràfic Dr. A. Pedro Pons F365). 3. Fotografia del doctor Duran Reynals durant la seva participació en un congrés internacional sobre càncer celebrat a Chicago el 1957. Fou publicada poc després, amb motiu de la seva mort, a la revista Destino, a l’agost de 1958. 4. Sant Jordi (1924), obra de Josep Llimona i Bruguera, situat al parc de Montjuïc. Francesc Duran Reynals i el fill de l’escultor, Lluís Llimona, van mantenir una llarga amistat des de la joventut. En Duran féu de model per a l’escultura.

històric del doctor Pere Gabarró, al qual ha dedicat l’any 2009 el COMB. Aquest treball restarà acabat durant la primavera d’enguany i, de nou, haurem pogut posar en ordre i a l’abast del públic una part del patrimoni mèdic que considerem essencial per tal de conèixer i aprofundir en la història de la medicina i de la societat catalana. P

Anunci de Recollida de Donacions El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, amb l’objectiu de preservar i fomentar el nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació personal o institucional. Des del Museu ens encarreguem de la gestió i avaluació d’aquest material. Els interessats poden trucar al Museu 937 845 380 o bé mitjançant el correu electrònic info@museudelamedicina.cat


Servei d’Informació Col·legial 126 Febrer-Maig 2009 Núm. 12

Quaderns de FORMACIÓ i SALUT CENTRE d’ESTUDIS COL·LEGIALS

Màsters del COMB 20092010 (matrícula oberta fins al 30 de juny)

MÀSTER EN MEDICINA NATURISTA I EN INFERMERIA NATURISTA De dreta a esquerra: Núria Cuixart, vicepresidenta del COIB; Àlex Ramos, director del CEC; Francesc Ferrer, vocal de la Junta de Govern del COMB; Pedro Silva, president i director mèdic de la clínica i centre de medicina preventiva Physis de Santiago de Chile; Mercè Arqué, directora docent del Màster en infermeria naturista, i Pere Ródenas, director docent del Màster en medicina naturista, en la presentació del Màster.

Màster en nutrició especialitzat en sobrepès i obesitat (semipresencial)

E Màster en disseny i anàlisi d’investigacions clíniques (on line)

Màster en monitorització d’assaigs clínics (semipresencial)

Màster en làser i fototeràpia en patologia dermatoestètica (semipresencial)

Per a més informació, consultar: http://cec.comb.es EDITA: COL.LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA Centre d’Estudis Col·legials. Departament de Publicacions Comitè de Redacció: Alex Ramos, Tonyi Barroso, Albert Cobos, Raquel Dolado. CEC - COMB – Pg. de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona. cecfmc@comb.es

l passat 20 de febrer es va celebrar l’acte de presentació del Màster en medicina naturista i en infermeria naturista, impulsat i promogut pel Centre d’Estudis Col·legials (CEC), com una iniciativa intercol·legial del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i el Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona (COIB) amb la finalitat de garantir una oferta complementària i coherent amb el procés d’acreditació de sectors professionals no regulats, com és el cas de l’àmbit de la medicina naturista i infermeria naturista. Els respectius col·legis compten amb la col·laboració i l’aval de la Secció Col·legial de Metges Naturistes del COMB (el seu president, Pere Ródenas, va ser un dels pioners en aquest camp participant en el Diploma de Postgrau de les Heures) i la Comissió de Teràpies Naturals i Complementàries del COIB. El Màster està acreditat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB) amb 75 crèdits ECTS (European Credit Transfer System) i té com a objectius: dotar l’alumnat, llicenciat en Medicina i diplomat en Infermeria, de la formació necessària per exercir com a professionals de la medicina naturista i la infermeria naturista, ampliar el ventall d’accions preventives, diagnòstiques i terapèutiques en la pràctica de l’assistència primària i promoure l’interès per l’estudi i la recerca en medicina i infermeria naturista. Aquest Màster es compon de 600 hores lectives que es cursen divendres i dissabtes, cada tres setmanes, aproximadament, durant dos anys. El temari inclou un tronc comú que realitzen metges i infermeres conjuntament i posteriorment dos itineraris diferenciats per a cada col·lectiu professional. La matèria troncal inclou un primer bloc sobre Conceptes generals (Principis i fo-

naments del criteri naturista; i Evidència, experiència i ciència) i un segon bloc sobre Teràpies que utilitza la medicina naturista (Nutrició, dietoteràpia i complementació nutricional; Fitoteràpia; Estímuls naturals; Teràpia humoral; Salut mental, coneixement psicoemocional del pacient; Coneixements introductoris d’altres teràpies o tècniques, i Interacció Fàrmac- Teràpia naturista). L’itinerari específic de medicina naturista consta del bloc sobre Prevenció i matèria mèdica (Educació per a la salut des del criteri naturista; Proves diagnòstiques, avaluació i observació; La consulta i la història clínica, i Pla terapèutic del criteri naturista). D’altra banda, l’itinerari específic d’infermeria naturista es compon del bloc relacionat amb el Coneixement infermer de diferents teràpies (El naturisme des del tenir cura, i Aprofundiment en altres teràpies). El Màster va ser inaugurat per Francesc Ferrer Ruscalleda, vocal de la Junta de Govern del COMB; Núria Cuixart Ainaud,, vicepresidenta del COIB; Àlex Ramos Torre, director del Centre d’Estudis Col·legials del COMB; Pedro Silva Jaramillo, president i director mèdic de la clínica i centre de medicina preventiva Physis de Santiago de Chile; Pere Ródenas López, director docent del Màster en medicina naturista, i Mercè Arqué Blanco,, directora docent del Màster en infermeria naturista. P

Sessió docent inicial del Màster.


Quaderns de FORMACIÓ i SALUT ESCOLA D’ESTIU DEL COMB 2009: Tallers professionals AVENÇOS EN ANÀLISIS CLÍNIQUES

MARC LEGAL I ASPECTES PRÀCTICS EN LA REALITZACIÓ D’ASSAIGS CLÍNICS I ESTUDIS POSTAUTORITZACIÓ (ACTUALITZACIÓ 2009)

Adreçat a: Metges generalistes i certs especialistes que treballin a l’àmbit de la gestió i/o documentació on intervinguin dades aportades pels laboratoris d’anàlisis clíniques. Residents, sobretot d’especialitats mèdiques i altres professionals sanitaris (farmacèutics, diplomats en infermeria...) que tinguin contacte amb dades d’anàlisis clíniques. Professionals del laboratori clínic (llicenciats superiors o tècnics) que desitgin ampliar i/o actualitzar els seus coneixements. Estudiants dels darrers cursos de les llicenciatures relacionades. Objectiu general: Proporcionar coneixements generals o específics sobre la prescripció i interpretació d’exploracions analítiques, enfocant-lo especialment a les tendències més actuals i als avenços més recents. Temari: Mòdul I: El laboratori clínic d’avui. Mòdul II: Avenços en el coneixement de les anèmies. Mòdul III: Autoimmunitat i malalties infeccioses. Mòdul IV: Edat i factor de risc. Mòdul V: Marcadors de malalties sistèmiques. Mòdul VI: El laboratori clínic i les malalties de base genètica. Calendari: De dilluns a dijous, de 17 a 20,30 h. Curs sencer del 6 al 14 de juliol de 2009. Mòdul I: 6 de juliol. Mòdul II: 7 de juliol. Mòdul III: 8 de juliol. Mòdul IV: 9 de juliol. Mòdul V: 13 de juliol. Mòdul VI: 14 de juliol. Matrícula: Curs sencer: Col·legiats COMB: 240 € • No-col·legiats: 276 €. Mòduls independents: Col·legiats COMB: 50 € • No-col·legiats: 60 €€ Nombre d’hores: 21 h (curs sencer) 3,5 h per mòdul. Crèdits de FMC: 3,7 crèdits (curs sencer), 0,7 crédits (per mòdul).

Adreçat a: Metges investigadors, monitors d’assaigs clínics, responsables dels projectes d’investigació als departaments mèdics i de màrqueting, personal relacionat amb l’Administració i arxiu de documentació, membres de CEIC, o d’unitats de fase I, o coordinadors d’estudis als hospitals, que desitgin actualitzar els seus coneixements en la regulació de la investigació clínica a Espanya, dins del context europeu. Objectiu general: • Actualitzar els coneixements de legislació per a la realització d’assaigs clínics i estudis postautorització a Espanya (tant amb fàrmac com amb producte sanitari). • Organitzar la cronologia dels aspectes ètics, legals i logístics per iniciar un assaig clínic i un estudi postautorització. • Conèixer la situació dels diversos Estats membres en referència a la transposició de la Directiva Europea 2001/20/CE al reglament jurídic intern, i el seu impacte en els assaigs clínics multinacionals. Temari: Mòdul I: Assaigs clínics. Mòdul II: Estudis Postautorització (EPA). Calendari: 2 i 3 de juliol de 2009, de 9 a 15 h. Matrícula: (Inclou pausa-cafè). Curs sencer: Col·legiats COMB: 417 € • No-col·legiats: 499 € Mòduls independents: Col·legiats COMB: 250 €. No-col·legiats: 299 €. Nombre d’hores: 12 h. Amb la col·laboració de Harrison Clinical Research Iberica.

CURS NUTRICIÓ ESPECIALITZAT EN SOBREPÈS I OBESITAT (PRIMER NIVELL). CURS ON LINE

JORNADES DE SUPORT VITAL

Adreçat a: Metges i professionals sanitaris (llicenciats i diplomats) interessats en la nutrició i dietètica clínica, principalment en el tractament de l’obesitat. Temari: Diagnòstic i etiopatogènia. • Complicacions derivades i protocol de tractament. Enquestes alimentàries i determinació de la ingesta de nutrients. • Tractament i prevenció. Informàtica aplicada a la dietoteràpia. Calendari: A partir de juny de 2009 (durada 3 mesos). Matrícula: Col·legiats COMB: 660 € • No-col·legiats: 793 € (Es poden cursar els mòduls de manera independent). Nombre d’hores: 125 h. Crèdits de FMC: 15,5. Consultar programa sencer en: http://cec.comb.es.

Adreçat a: Metges llicenciats interessats en l’atenció mèdica urgent. Temari: • Concepte de suport vital. • Ressuscitació cardiopulmonar. Guia d’actuació en el SVB. • Pràctiques de SVB. • Suport vital avançat. Trastorns del ritme i desfibril·lació. • Pràctiques d’arítmies, desfibril·lació. • Drogues en la ressuscitació. • Guies d’actuació en l’SVA. • Indicacions i finalització de SV. • Consideracions ètiques. • Pràctiques en simuladors (megacode) de situacions que comporten la necessitat de SVA. Calendari: Dijous de 17,30 a 20,30 h i divendres de 9 a 21 h. Dies 4 i 5 de juny de 2009. Matrícula: Col·legiats COMB: 387 € • No-col·legiats: 471 €. (Inclou inscripció a la jornada, el llibre Manual de Soporte Vital i el dinar del divendres) Nombre d’hores: 15 h. Crèdits de FMC: 2,5.

INTRODUCCIÓ AL COACHING PER A PROFESSIONALS DE LA SALUT

INTRODUCCIÓ A L’ANÀLISI DE DADES AMB EL PROGRAMA SPSS PER A WINDOWS

Adreçat a: Metges i professionals sanitaris. Objectius: Aprendre a prioritzar segons els nostres objectius i ser capaços de trobar el temps perdut per al que volem fer. • Ampliar la nostra capacitat de comunicació, d’emissor i de receptor de missatges i ajustar-la a la nostra finalitat. • Conèixer les nostres respostes envers l’estrès per tal de detectar en quin moment pot tenir conseqüències negatives en el nostre organisme i poder intervenir-hi. • Conèixer la importància de les nostres emocions en la nostra vida diària, presa de decisions i la nostra manera de relacionar-nos amb el món. • Conèixer els principis del coaching, la seva utilitat i maneig. Ser conscients de la seva aplicació en qualsevol procés que vulguem dur a terme. Temari: Mòdul I: Gestió del temps. Mòdul II: La comunicació. Mòdul III: Gestió de l’estrés. Mòdul IV: Intel·ligència emocional. Mòdul V: Coaching. Calendari: De dilluns a dijous, de 17 a 21 h. Curs sencer del 20 al 27 de juliol de 2009. Mòdul I: 20 de juliol. Mòdul II: 21 de juliol. Mòdul III: 22 de juliol. Mòdul IV: 23 de juliol. Mòdul V: 27 de juliol. Matrícula: Curs sencer: Col·legiats COMB: 230 € • No-col·legiats: 265 €. Mòduls independents: Col·legiats COMB: 49 € • No-col·legiats: 56 €. Nombre d’hores: 20 h (curs sencer), 4 h per mòdul. Crèdits de FMC.

Adreçat a: Professionals de la salut que tinguin necessitats de tractar i analitzar dades clíniques, tant per resoldre problemes de gestió com de recerca. Objectiu general: Conèixer els principis generals d’organització, tractament i anàlisi de dades, i les possibilitats que ofereix SPSS per tractar i analitzar les dades. Temari: • Introducció al curs. • Introducció i importació de dades. • Modificació de dades. • Estadística descriptiva. • Anàlisi de taules de contingència. • Comparació de mitjanes i de variàncies, i anàlisi de la variància (ANOVA) amb un factor fix. • Correlació i regressió. Calendari: De dilluns a divendres de 17,30 a 20,30 h. Del 6 al 17 de juliol de 2009. Matrícula: Col·legiats COMB: 379 € • No-col·legiats: 451 €. Nombre d’hores: 30 h. Crèdits: 6,3.

Per informació addicional i altres cursos de l’Escola d’Estiu, consultar http://cec.comb.es cecfmc@comb.es Activitats acreditades pel Consell Català de la Formació Mèdica Continuada i la Comisión de Formación Continuada del Sistema Nacional de Salut


SIC 126  

Servei d'Informació Col·legial

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you