Page 1

Núm.125 Octubre 2008 - Gener 2009

3

Servei d’INFORMACIÓ COL·LEGIAL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA

El COMB reclama al Ministeri de Sanitat un procés de reconeixement de títols àgil, just i rigorós

5

6

El COMB i la Fundació Galatea donen a conèixer un informe sobre els deu anys d’activitat del PAIMM

S’ha atès un total de 1.311 metges malalts, el 93,9 % dels quals ha accedit al PAIMM per demanda voluntària.

Jaume Padrós presenta els resultats del PAIMM i els programes de la Fundació Galatea davant la sessió plenària de la International Conference on Doctors’ Health a Londres.

Els nous Estatuts Col·legials van entrar en vigor el 22 de gener de 2009 Antoni Plasència, director general de Salut Pública; Jaume Padrós, secretari del COMB i president de la Fundació Galatea, i Antoni Arteman, gerent de la Fundació Galatea, en la presentació de l’informe.

10

El III Congreso Nacional PAIME acorda consensuar els criteris d’atenció i gestió per als diferents programes d’Espanya

30

Acte de lliurament de les beques “Dr. Bada” a metges cooperadors

Jaume Padrós, president de la Fundació Galatea; Miquel Bruguera, president del COMB; Marina Geli, consellera de Salut; Isacio Siguero, president de l’OMC, i Antoni Gual, coordinador de la Unitat d’Avaluació dels programes PAIMMRETORN, en la sessió inaugural del III Congreso Nacional PAIME.

Les conclusions del III Congreso Nacional PAIME, celebrat a Barcelona, insten a desenvolupar des de l’OMC els criteris que permetin una estandardització consensuada de l’activitat –i la qualitat d’aquesta– dels diferents programes existents, establint de forma transparent uns criteris comuns d’homologació i registre sistemàtic de les dades de tots els PAIME.

17 26

El 2009, “Any Dr. Pere Gabarró i Garcia”

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona; Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email col.metges@comb.es

El COMB presenta iniciatives sobre els problemes mèdics en relació amb la conducció de vehicles Antoni Plasència, director general de Salut Pública; Miquel Bruguera, president del COMB, i Josep Pérez Moya, director del Servei Català de Trànsit, en la roda de premsa de presentació de la jornada sobre “Problemes mèdics en relació amb la conducció de vehicles”.

Diario Médico premia el servei d’assessorament sobre protecció de dades i un tríptic d’informació per als MIR

18


sumari informació col·legial

Opinió i anàlisi

3

El 22 de gener de 2009 van entrar en vigor els nous Estatuts del COMB El COMB i la Fundació Galatea presenten un

5

6 8 10

informe sobre els deu anys d’activitat del PAIMM

El PAIMM exposa les seves experiències en

la International Conference on Doctors’ Health

Dos-cents professionals sanitaris es reuneixen en el III Congreso Nacional PAIME a Barcelona

El COMB crea un servei de tractament

d’informació i dades per a metges i entitats sanitàries

El COMB presenta una jornada sobre els

15 17

problemes mèdics en relació amb la conducció de vehicles

Activitat col·legial Revista de premsa

18 21

La Secció d’Assegurança Lliure del COMB aprova

l’increment d’Honoraris Orientatius Recomanats per al 2009

24

El COMB dedica l’any 2009 a homenatjar la figura del doctor Pere Gabarró Entrevista a Jordi Marfà i Vallverdú

28

30 30

26

El Col·legi de Metges lliura les Beques “Dr. Bada” Una delegació del COMB visita el Centre de Investigaçao em Saúde de Manhiça (CISM)

Intermón Oxfam treballa per contribuir a l’eradicació del còlera a l’Àfrica

40

Agenda cultural

43 47 49 50

39

Delegacions i seccions col·legials En record de Hèlios Pardell

En record de Miquel Salazar Badias Consultori terminològic

Museu d’Història de la Medicina de Catalunya

56 59 31

53

Congressos i cursos Petits anuncis informació econòmica

Editorial àrea econòmica

L’Agència de viatges del COMB i Bestours acorden ampliar l’oferta de qualitat Medicorasse segueix premiant la fidelitat dels

clients de l’assegurança d’automòbil MediMotor

Comentari borsari Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

37

33

31


informació col·legial

opinió i anàlisi

Miquel Bruguera, president del Col·legi de Metges de Barcelona

Cal un procés de reconeixement de titulacions àgil, just i rigorós

E

Diario Médico, 21 de gener de 2009

sperem que el procediment per reconèixer el títol d’especialista als metges estrangers que porten anys d’exercici professional a Espanya, que està preparant el Ministeri de Sanitat, sigui àgil, just i rigorós. Fa uns dies vàrem expressar el criteri de la Junta de Govern del COMB en un article publicat a Diario Médico el dia 21 de gener i estem tractant que l’OMC assumeixi el nostre criteri. En resum, el que proposem és que el reconeixement del títol es basi en la qualitat de la feina com a especialistes que puguin acreditar els aspirants a aquest reconeixement. A diferència del que proposa l’esborrany de decret, que és la valoració de com han adquirit els aspirants els continguts de l’especialitat en el seu país d’origen i que sigui una comissió ministerial la que determini si són equiparables o no als que adquireixen els metges espanyols en el sistema MIR, el que el COMB proposa és que diferents equips d’avaluadors integrats per un representant del Ministeri de Sanitat, un de la societat científica corresponent i un del Col·legi de Metges, valori a través d’una entrevista amb el sol·licitant, el seu cap de servei, els seus companys de feina, i de la seva activitat professional, si reuneix les condicions per ser considerat especialista. Als qui no arribessin al nivell exigible se’ls donaria una moratòria perquè poguessin adquirir els coneixements que els faltessin, que serien valorats en una segona avaluació.

Amb aquest model el que pretenem és que es valori el que realment cal, és a dir, l’expertesa actual, no la que tenien quan van abandonar el seu país. També pretenem que el judici sigui equànime, que no hi intervinguin altres objectius que no siguin jutjar si el candidat reuneix els coneixements indispensables de l’especialista i, finalment, volem que sigui àgil, amb equips mòbils, de metges convençuts que compleixen una funció indispensable, d’ordenar un problema que no s’ha sabut endreçar fins ara, i que representen clarament l’Administració (Ministeri de Sanitat) i la professió (col·legis i societats científiques). El reconeixement del títol d’especialista a metges estrangers i a espanyols (MESTOS) és un dret moral dels qui estan exercint una especialitat en el sistema sanitari espanyol amb dedicació i competència. No podem defraudar aquests companys. P

P El reconeixement del títol

d’especialista a metges estrangers i a espanyols (MESTOS) és un dret moral dels qui estan exercint una especialitat en el sistema sanitari espanyol amb dedicació i competència.

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

3


informació col·legial

Servei d’INFORMACIÓ Núm. 125 COL·LEGIAL Octubre 2008-Gener 2009 Edita

Junta de Govern

Consell editorial

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47, 1a. planta. 08017 Barcelona Tel. 935 678 888. Fax 935 678 899 e-mail col.metges@comb.es publicacions@comb.es http://www.comb.cat Miquel Bruguera i Cortada President Miquel Vilardell i Tarrés Vicepresident primer Ricard Gutiérrez i Martí Vicepresident segon Jaume Padrós i Selma Secretari Jaume Roigé i Sole Tresorer-comptador Jaume Sellarés i Sallas Vicesecretari Ramon Pujol i Farriols Vocal 1r. Pilar Arrizabalaga Clemente Vocal 2n. Francesc Ferrer i Ruscalleda Vocal 3r. Leonor Ancochea i Serraïma Vocal 4t. Àngels Martos i Rodríguez Vocal 5è. Josep Manuel Picas i Vidal Vocal 6è. Rosa Maria Boyé de la Presa Vocal 7è. Ramon Torné i Escasany Vocal 8è. Gustavo Tolchinsky Wiesen Vocal 9è. Joaquim Camps i Domènech Vocal suplent de la junta Xavier de las Cuevas Bou Vocal suplent de vocalies Xavier Blancafort Sansó Vocal suplent de vocalies Núria Martínez León Vocal suplent de vocalies Mercè Botinas Martí Vocal suplent Miquel Bruguera, Miquel Vilardell, Ricard Gutiérrez, Jaume Padrós, Jaume Roigé, Jaume Sellarés

Coordinador del SIC

Jordi Pons

Redacció

Aitor Mora

Correcció

Esther Roig

Fotografia Disseny gràfic Impressió i publicitat Dipòsit legal

4

Isabel Calaf i arxiu Pilar Villuendas i Josep Ramon Gómez Jordi García. Tesys Ind. Grá. S.A. Tel. 937 206 211 B. 14.998-88

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009


informació col·legial

Tribuna d’opinió

Jaume Padrós Selma, secretari del Col·legi de Metges de Barcelona

M

oltes vegades hem participat en activitats esportives coneixent com es juga però sense haver llegit les regles del joc; però de vegades en l’esport i en altres àmbits és aconsellable revisar allò que creus que saps i que potser no saps del tot o allò que mai t’has parat realment a voler saber. És el que passa amb moltes de les regles de joc de la nostra professió i de les seves organitzacions, quan el cert és que, ja sigui pel sentit comú o per la nostra consciència professional, complim amb els imperatius legals i amb les nostres normes deontològiques, potser com un acte gairebé reflex, com aquell que canvia de marxes d’un cotxe sense pensar-hi..., però complim al cap i a la fi. Però això no és motiu suficient per creure que, com que les regles les apliques amb automatismes o les dicten altres o, en tot cas, no les dicta un mateix, ja són aquests altres els que les faran i les aplicaran. En el cas d’una corporació professional, com és el nostre col·legi, i sobretot quan es tracta d’una activitat en que l’interès públic és protegir la salut, cal fer un esforç perquè aquestes regles de joc siguin fetes i conegudes per tots els que han de jugar el partit. Després de més de vint-i-cinc anys amb unes regles creades en el període postconstitucional –i val a dir que prou sòlides– calia revisar el text estatutari, adequant-lo, no ja a uns principis democràtics consolidats al nostre país, no només a la nova llei catalana de col·legis professionals, sinó

El 22 de gener de 2009 van entrar en vigor els nous Estatuts del COMB La Junta de Govern informa que els Estatuts del Col·legi de Metges de Barcelona han estat publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de data 22 de desembre de 2008 i estan en vigor a partir del passat 22 de gener de 2009. A continuació Jaume Padrós, secretari del COMB, destaca les modificacions més generals i de concepte dels nous estatuts també al fruit de l’experiència assolida durant un quart de segle per molts de nosaltres en les tasques corporatives o en les sanitàries, que ens han ensenyat que el rol de representació del col·legi i la seva influència per millorar les condicions professionals s’ha d’acompanyar d’eines que reflecteixin la voluntat de promoure la bona praxi en interès i benefici de la salut dels nostres pacients. Els nous Estatuts, després d’un llarg procés, amb la participació de molts col·legiats, han estat declarats adequats a la legalitat pel Departament de Justícia, publicats al DOGC, i que han entrat en vigor el 22 de gener. I aquestes són les regles del joc que tots ens obliguem a complir. Del llarg detall de modificacions, vull destacar-ne aquelles més generals i de concepte, com per exemple la voluntat d’explicitar estatutàriament el rol de vigilància i control de l’exercici professional –inherent per cert a qualsevol col·legi– i que pretenem seguir desenvolupant mitjançant els mecanismes que s’hi regulen, aplicant principalment la idea de la prevenció, o un clar objectiu de rehabilitació professional, fugint, si és el cas, de dogmes sancionadors dels quals l’experiència ha fet palesa la seva poca eficàcia. Els nous Estatuts també posen de manifest el major equilibri en els òrgans de govern per raó de gènere, la major implicació que els col·legiats poden tenir a través dels nous mecanismes de participació que s’hi regulen, o la importància de l’assegura-

ment de la responsabilitat civil professional. Els Estatuts, combinats amb el Codi de Deontologia de Catalunya, són doncs les nostres eines reguladores, que us convido de nou a llegir o rellegir, i que vénen a ser les regles (de joc) d’una organització quins afiliats tenim en comú la pràctica de la mateixa professió, i que sota un instint de cohesió grupal o de pertinença a un grup, el poder públic ens permet autoregular-nos. Continuem aprofitant, doncs, l’oportunitat, i coneixent i complint la nostra normativa professional i organitzativa, fem palès que som capaços de millorar la nostra pràctica professional amb les eines de què ens dotem, les nostres condicions de treball amb la representativitat que s’ha d’exercir, i també la nostra qualitat assistencial amb l’esforç de cadascú. Naturalment, i això no és un joc, en benefici dels ciutadans i dels més de 28.000 metges que composem el nostre col·legi. P NOUS ESTATUTS COMB Aprovats per l’Assemblea de Compromissaris del COMB en data 26 de juny de 2008, i publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 5283 de 22 de desembre de 2008. Podeu consultar el text íntegre a www.comb.cat.

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

5


informació col·legial

El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) i la Fundació Galatea van donar a conèixer, el passat 4 de novembre de 2008, un informe sobre els deu anys d’activitat del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt a Catalunya, programa pioner a Europa. També van presentar el programa del III Congreso Nacional PAIME. L’informe el van presentar Jaume Padrós, secretari del COMB i president de la Fundació Galatea; Antoni Plasència, director general de Salut Pública, i Antoni Arteman, gerent de la Fundació Galatea. Tant Jaume Padrós com Antoni Plasència es van felicitar de “l’èxit” del PAIMM pel compromís conjunt de “no enterrar els problemes, sinó d’abordar-los”. A continuació reproduïm íntegrament l’informe.

Antoni Plasència, director general de Salut Pública; Jaume Padrós, secretari del COMB i president de la Fundació Galatea, i Antoni Arteman, gerent de la Fundació Galatea, en la presentació de l’informe.

6

El COMB i la Fundació Galatea pre informe sobre els deu anys d’activ

Deu anys del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt a Catalunya

E

INTRODUCCIÓ l 15 de setembre del 1998 es va signar un conveni de col·laboració entre el llavors Departament de Sanitat i Seguretat Social (DSSS), avui Departament de Salut (DS); el llavors Servei Català de la Salut (SCS), avui CatSalut, i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) per crear conjuntament el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM). Aquest conveni va establir que: • Tan sols seria per als professionals en exercici. • El finançament del programa aniria a càrrec de: – El 80 % del Departament de Salut i – El 20 % dels Col·legis Professionals. • La gestió del programa correspondria al COMB. Pocs dies després, els Col·legis de Metges de Tarragona, Girona i Lleida, així com el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya com a tal, es van adherir formalment al conveni de collaboració per a la creació del PAIMM. L’OMC, institució que agrupa els collegis de metges d’Espanya, va acordar, a primers de 1999, coordinar ac-

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

cions amb el COMB per propiciar el desenvolupament del model PAIMM a les diferents comunitats autònomes de l’Estat. Amb l’assessorament del COMB i l’equip tècnic del PAIMM, el Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona (COIB) va crear, al setembre de l’any 2000, el Programa RETORN, mitjançant una ampliació de la subvenció del Servei Català de la Salut, en el marc de la col·laboració endegada al seu dia amb el Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya.

OBJECTIUS I CARACTERÍSTIQUES DEL PAIMM El Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt és un programa creat per metges i dirigit específicament als metges malalts. El PAIMM es va crear per atendre metges amb problemes psíquics i/o conductes addictives que podrien interferir en la seva pràctica professional. Es tracta d’un projecte orientat a l’atenció mèdica i la recuperació de metges perquè puguin tornar a exercir la medicina en òptimes condicions per als seus pacients i per a ells mateixos.

V

La salut dels metges


informació col·legial

V

El PAIMM segueix les experiències similars d’altres països, especialment els Estats Units, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, que mostren com els programes específics per a metges obtenen millors resultats que els destinats a la població en general, tant pel menor nombre d’abandonaments (més adherència al tractament) com per un nivell més alt de rehabilitacions.

Característiques • La confidencialitat en l’accés. • Unitat de Tractaments pròpia i específica. • L’especialització dels seus professionals terapeutes. • Gratuït per als metges col·legiats i en exercici. Vies d’accés • Demanda voluntària. • Després d’una comunicació confidencial. • Després d’una denúncia formal. Serveis assistencials • Psicològics, psiquiàtrics i d’infermeria. • Atenció ambulatòria, que va començar el 25 de novembre de 1998. • Hospitalització, iniciada l’1 de març de 1999, primer amb 8 llits i més endavant amb 13. • Hospital de Dia, des de l’1 de juny de 2001.

L’any 2007 va suposar un important increment qualitatiu en els serveis assistencials del PAIMM, en posar-se en funcionament la Clínica Galatea, que és la unitat assistencial del Programa. En aquest centre s’atenen, des del mes de novembre, les visites ambulatòries, es fan els ingressos hospitalaris i es desenvolupa el Programa d’Hospital de Dia per a conductes addictives.

FUNDACIÓ GALATEA El 21 de febrer del 2001, a proposta del COMB, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya va constituir la Fundació Galatea, amb la finalitat de promoure la salut dels metges, prevenir l’aparició de malalties i procurar que, quan pateixin alguna malaltia, rebin l’atenció oportuna. El dia 1 de juliol de 2003, va començar a funcionar la Fundació Galatea del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. La seva missió és la d’actuar fonamentalment en benefici de la salut i el benestar dels metges, així com de la dels altres professionals de la salut, tot fomentant estratègies d’autoprotecció davant dels diversos factors de risc que poden patir. Els seus objectius són la promoció de la salut i el benestar dels professionals sanitaris, a més de prevenir l’aparició de malalties i procurar que rebin l’atenció deguda quan ho necessitin. D’aquesta manera també es garanteixen una millor qualitat dels serveis assistencials i, segurament, una millor salut dels pacients. La Fundació Galatea gestiona els programes assistencials del PAIMM i del RETORN i, a més, desenvolupa programes específics orientats a la prevenció de la malaltia i a la promoció de la salut del metge. Relació de programes de promoció de la salut de la Fundació Galatea: • La salut de l’estudiant de medicina. • La salut del metge resident. • Salut, gènere i exercici professional. • La salut del metge jubilat. • La salut de les infermeres. EVOLUCIÓ DEL PAIMM A ESPANYA L’any 2001, amb la plena col·laboració de l’OMC, va començar a estendre’s el

PAIMM a la resta de l’Estat, i es van signar els primers convenis de col·laboració amb Col·legis de Metges d’altres províncies. Des d’aleshores, el PAIMM s’ha anat estenent al conjunt de Comunitats Autònomes i Col·legis de Metges d’Espanya, fins a arribar pràcticament a tot el territori. L’any 2003, es va celebrar el I Congreso Nacional del PAIME a Còrdova, organitzat conjuntament per l’OMC, la Fundación Colegio de Médicos de Córdoba i la Fundació Galatea del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. L’any 2005, es va organitzar el II Congreso a Toledo i, aquest 2008, es va celebrar a Barcelona el III Congreso Nacional PAIME, organitzat pel COMB, la Fundació Galatea i l’OMC.

RESSÒ INTERNACIONAL DEL PAIMM El PAIMM és un programa pioner a Europa i, en algunes característiques, a tot el món, ja que no hi ha programes d’aquesta mena en els quals participin conjuntament l’Administració Sanitària i els Col·legis Professionals, tant en el disseny inicial com en el seu finançament. Als EUA, el Canadà i Austràlia, hi ha programes col·legials, d’una banda, i clíniques privades, de l’altra, però llavors no hi intervé l’Administració o hi intervé molt poc. Els dies 8 i 9 de novembre de 2001, es van dur a terme a Barcelona les I Jornades Europees i la I Reunió d’Experts Europeus sobre Programes d’Atenció als Professionals Sanitaris Malalts, organitzades pel COMB amb la col·laboració del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el Servei Català de la Salut i el Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat. Aquests esdeveniments van representar el reconeixement internacional del programa i van contribuir a la seva consolidació i difusió. Ambdós actes van produir sengles documents finals que recollien, d’una banda, les conclusions de les Jornades i, de l’altra, el “Manifest de Barcelona”. L’any 2002, una delegació del PAIMM va assistir a la II International Conference on Health Physicians’ Programs a Vancouver per participar, per primera vegada, en una Conferència Inter-

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

7

V

esenten un vitat del PAIMM


informació col·legial

DADES DELS DEU ANYS DEL PROGRAMA D’ATENCIÓ INTEGRAL AL METGE MALALT A CATALUNYA • S’han atès un total de 1.311 metges malalts, dels quals 1.068 són de Catalunya. • El 93,9 % han accedit al Programa per demanda voluntària, el 4,9 % per comunicació confidencial i l’1,2 % per denúncia. • El 70 % d’aquests pacients pateixen malalties psiquiàtriques, un 19 % problemes de consum d’alcohol i l’11 % consum de drogues. • El 57,59 % (755 casos) són homes i el 42,41 % (556 casos) són dones. • El 83 % dels metges atesos estan treballant. • L’edat mitjana dels pacients oscil·la entre els 41 i els 55 anys. • Els ingressos totals (ingressos + reingressos) de metges d’Espanya i d’infermeres de Catalunya a la Unitat d’Internament ha estat de 860: – 164 d’infermeres – 696 de metges: * 401 de Catalunya * 291 de la resta d’Espanya * 4 de la resta d’Europa • El 6,17 % dels metges malalts de Catalunya atesos, és a dir, un total de 66 pacients, han signat un total de 117 Contractes Terapèutics. P 8

La salut dels metges

El PAIMM exposa experiències en l Conference on Do

El president de la Fundació Galatea, Jaume Padrós, va exposar un informe sobre l’evolució i l’estat actual del PAIME a Espanya en la primera sessió plenària de la International Conference on Doctors’ Health que, convocada per les associacions mèdiques dels Estats Units, Canadà i el Regne Unit, es va realitzar a Londres el passat 17 de novembre.

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

E

ls proppassats 17, 18 i 19 de novembre es va celebrar a Londres la International Conference on Doctors’ Health: Doctors’ Health Matters - Finding de Balance. Es tractava de la 19a. edició des que es van iniciar el 1975 i era la segona ocasió en què se celebrava fora de Nordamèrica. Aquest congrés està organitzat per la British Medical Association, l’American Medical Association i la Canadian Medical Association. Per part de la Fundació Galatea i el PAIMM, Antoni Arteman, gerent de la fundació, va ser convidat a participar com a membre del comitè organitzador, mentre que Miquel Casas, director assistencial del PAIMM-Retorn, ho va fer com a membre del comitè científic. Al llarg dels tres dies es van poder seguir una gran varietat de presentacions sobre recerca recent al voltant de la salut del metge, així com d’experiències d’arreu del món en programes d’atenció i promoció de la

V

V

nacional (CI). Des d’aleshores, l’equip tècnic del PAIMM inicià una relació amb els responsables d’aquest tipus de programes capdavanters al món, que s’ha anat aprofundint en el decurs dels anys. Aquestes CI les organitzen cada dos anys l’American Medical Association (AMA) i la Canadian Medical Association (CMA). Aquest any, la CI es va fer a Europa, concretament a Londres, els dies 17, 18 i 19 de novembre, gràcies a la plena integració de la British Medical Association en aquests programes. Un grup de professionals de la Fundació Galatea-PAIMM van viatjar a Londres per participar en la 2008 BMA-AMA-CMA International Conference on Doctors’ Health, on van presentar 3 ponències i 6 pòsters explicant l’experiència dels 10 anys del PAIMM i de la resta de programes de la Fundació Galatea.


informació col·legial

a les seves la International octors’ Health

2

1

V

salut i el benestar en el col·lectiu de la professió mèdica. A més es van promoure grups de treball més reduïts per tal d’afavorir la creació de xarxes internacionals en aquesta àrea. Com a reconeixement a la trajectòria del PAIMM a nivell internacional i del seu lideratge en l’Europa mediterrània, el president de la Fundació Galatea i secretari del COMB, Jaume Padrós, va tenir l’oportunitat de presentar el PAIMM i la Fundació Galatea a la sessió plenària, juntament amb Liam Donaldson, Chief Medical Officer, del Department of Health del Regne Unit; Michael Gendel, expresident de la Federation of State Physician Health Programs i Medical Director del Colorado Physician Health Program (EUA); i Todd Watkins, Director, Office of Professional Services, de la Canadian Medical Association. Per altra banda, Antoni Arteman va intervenir amb una comunicació oral sobre l’experiència dels deu anys de PAIMM en l’atenció a metges ma-

lalts i la seva reinserció laboral i social. També va presentar un estudi descriptiu sobre l’addicció als opiacis entre metges tractats al PAIMM, Pilar Lusilla, coordinadora de la unitat d’internament de la Clínica Galatea, així com Antoni Gual, coordinador de la unitat d’avaluació del PAIMM-Retorn, va fer una comunicació sobre el collectiu dels psiquiatres internats i les diferències amb la resta de metges. Per altra banda, es van presentar sis pòsters, tres treballs sobre l’activitat del programa PAIMM –contracte terapèutic, rol de la unitat d’avaluació i gestió clínica de metges amb problemes d’addiccions–, i tres més sobre els resultats dels estudis realitzats des dels programes preventius de la Fundació Galatea –Salut dels MIR i Salut i Gènere–. Com a exemples rellevants de comunicacions relacionades amb la recerca més innovadora, van participar Erica Frank, professor and Canadian Research Chair in Preventive Medicine and Population Health, University of British Columbia (Canadà); que va presentar diversos estudis quantitatius sobre comportament i estat de salut dels metges canadencs, addicció al tabac i l’alcohol d’estudiants de medicina als EUA o hàbits de salut i estil de vida dels metges americans. Una altra sessió que va suscitar gran

interès va ser una taula de debat sobre el futur de la professió mèdica i els reptes de treballar en un entorn professional canviant. Olaf Aasland, com a director del Research Institute de la Norwegian Medical Association, va exposar l’evolució del rol del metge en les darreres dècades i la necessitat de vetllar per la seva salut. La professora Janet Grant, professor of Education in Medicine, Open University and Board Member, Postgraduate Medical Education and Training Board (Regne Unit); va intervenir posant de relleu la necessitat de replantejar l’educació universitària dels metges posant més èmfasi en les habilitats personals, més enllà dels continguts acadèmics. Pel que fa a les xarxes internacionals, la Canadian Medical Association, a través de Mamta Gautam i Todd Watkins, van proposar la creació de la International Alliance for Physician Health. També la British Medical Association lideraria una xarxa europea on es compartirien els avanços dels programes per a metges malalts d’aquest continent. P

1. Jaume Padrós, president de la Fundació Galatea, en la presentació del PAIMM i de la Fundació Galatea, la sessió plenària de la International Conference on Doctors’ Health. 2. Sala d’actes de la British Medical Association.

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

9


informació col·legial

Més de dos-cents metges dels diferents PAIME d’Espanya i experts dels Estats Units, del Regne Unit i de Noruega de reconegut prestigi internacional es van reunir, els passats 12, 13 i 14 de novembre, a la seu del Col·legi de Metges de Barcelona per debatre sobre els criteris d’actuació dels PAIME, l’estrès en els professionals de la salut, el malestar del metge, els programes de prevenció i promoció de la salut del metge i, entre d’altres temes, sobre la posició dels col·legis de metges d’Espanya davant la malaltia i la salut del metge des de l’experiència dels deu primers anys del PAIMM. Jaume Padrós, president de la Fundació Galatea, va exposar les Conclusions del III Congreso Nacional PAIME, en la sessió de clausura de les jornades sobre la salut del metge i va considerar que s’havien complert els objectius de consensuar criteris d’atenció i gestió dels PAIME a Espanya i avançar en la definició de les claus per al desenvolupament d’estudis i intervencions orientades a la prevenció de la malaltia i la promoció de la salut del metge. 10

Dos-cents professionals sanitar en el III Congreso Nacional PAIM

per avançar en la prevenció de la malaltia i la promo

A

mb motiu del desè aniversari del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM) a Catalunya, el Col·legi de Metges de Barcelona, la Fundació Galatea i l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) van celebrar a Barcelona el III Congreso Nacional del Programa de Atención Integral al Médico Enfermo (PAIME). Sota el lema “Del metge malalt a la salut del metge” es van reunir, el passat 12, 13 i 14 de desembre, experts dels programes per a la salut del metge dels Estats Units, el Regne Unit, Noruega i dels diferents PAIME d’Espanya. L’organització va convidar els doctors Luis T. Sánchez, Michael H. Gendel, Olaf Aasland i la professora Jenny Firth-Cozens, especialistes de reconegut prestigi internacional en programes sobre la salut del metge i en l’estudi de l’estrès en els professionals de la salut, els quals van participar en el Congrés juntament amb mig centenar de ponents i de més de 250 professionals. La sessió inaugural del III Congrés la va presidir la consellera de Salut, Marina Geli, amb Miquel Bruguera, president del COMB; Jaume Padrós, president de la Fundació Galatea; Isa-

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

cio Siguero, president de l’OMC, i Antoni Gual, coordinador de la Unitat d’Avaluació dels programes PAIMMRETORN. Miquel Bruguera, en la seva intervenció, va destacar que “el fet que el PAIME s’hagi implantat a tot l’Estat ens permet considerar que aquest és un projecte comú de l’OMC i és per a nosaltres particularment gratificant haver tingut l’oportunitat de fer aquesta aportació en el terreny del disseny i de l’assaig a tots els metges espanyols”. Bruguera va afegir que “una raó específica que justifica aquesta satisfacció és que aquest programa representa la iniciativa col·legial més pura, ja que aconsegueix dos objectius simultàniament: un, el d’oferir una garantia social que els metges que atenen els pacients són metges que no tenen problemes que interfereixin amb la seva pràctica professional, que són competents des del punt de vista tècnic, des del punt de vista ètic i des del punt de vista de la salut. L’altre objectiu dels Col·legis de Metges, segons el president del COMB, és “el d’ajudar els seus col·legues i quan més ajuda necessiten és quan

V

La salut dels metges


informació col·legial

ris es reuneixen ME a Barcelona

oció de la salut del metge

2 1. Jaume Padrós, president de la Fundació Galatea; Miquel Bruguera, president del COMB; Marina Geli, consellera de Salut; Isacio Siguero, president de l’OMC, i Antoni Gual, coordinador de la Unitat d’Avaluació dels programes PAIMM-RETORN, en la sessió inaugural del III Congreso Nacional PAIME. 2. Sala d’actes del COMB en la sessió inaugural del congrés.

Conclusions del III Congrés PAIME 1

2. Els col·legis, mitjançant els seus PAIME, haurien de promoure un major accés de metges malalts que actualment no es beneficien del Programa. 3. Intensificar l’abordatge integral i personalitzat dels casos per a una millor identificació i tractament dels problemes, així com per garantir un registre confidencial de les dades més rellevants. 4. Hauria d’existir una relació de treball més intensa entre els terapeutes del PAIME i els responsables col·legials en les situacions més complexes en les quals es detecta un possible risc per a la praxi. 5. Cal més implicació per part dels col·legis en el desenvolupament d’instruments col·legials per la limitació i/o tutela dels casos de risc de mala praxi. 6. S’han d’intensificar aquelles iniciatives que permetin una rehabilitació i reinserció laboral més efectiva. 7. Cal més implicació en els PAIME dels responsables mèdics de serveis de prevenció i de riscos, i de salut laboral dels centres sanitaris. 8. És necessari estimular i promoure la redacció i publicació d’estudis per al millor coneixement de la realitat i consolidar el lideratge internacional del PAIME a Espanya. 9. Fer més accessible i comprensible el punt d’accés informatiu del PAIME en els portals col·legials, centrant-lo també en la promoció de la salut i el benestar. 10. Continuar desenvolupant programes de prevenció i de promoció de salut dels metges i altres professionals sanitaris. P Barcelona, 14 de novembre de 2008 V

V

algun problema greu de salut limita la seva capacitat professional”. Bruguera va finalitzar la seva intervenció assenyalant que molts han cregut en aquest programa i han ajudat a implementar-lo. Va agrair el suport dels diferents consellers de Salut de la Generalitat de Catalunya “que han cooperat activament, amb una aportació econòmica molt considerable, en el programa PAIMM; en primer lloc, el conseller Rius, després el conseller Pomés, i actualment, la consellera Geli”, i va afegir que “perquè el programa funcioni fa falta un equip de professionals, de psiquiatres, competent, dedicat i entregat i això ho tenim al PAIMM, tenim un equip de professionals de primer nivell i, segurament, ells són una de les raons fonamentals de l’èxit del programa”. La consellera Marina Geli, en la sessió inaugural del Congrés, va dir que “aquest és un congrés científic que té un gran valor, que compta amb la participació de persones de relleu internacional, i en què es compararà el que estan fent grups de tot el món i estic molt satisfeta que es faci a Barcelona”. Geli va anunciar també

1. Desenvolupar des de l’OMC els criteris que permetin una estandardització consensuada de l’activitat –i de la qualitat d’aquesta– dels diferents programes existents, establint de forma transparent uns criteris comuns d’homologació i registre sistemàtic de les dades de tots els PAIME.

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

11


informació col·legial

1

V

que “les conclusions del Congrés seran introduïdes per a quan revisem el contracte programa del PAIMM l’any 2009, i tenim la voluntat no tan sols de continuar-lo sinó de millorar-lo i introduir els elements científics que surtin de la valoració i la validació de les experiències”. La consellera de Salut va destacar que “necessitem metges amb salut per donar salut” i va coincidir amb Miquel Bruguera en què “l’essència del Col·legi de Metges també és l’essència del Departament de Salut: cuidar els nostres professionals”; a més, va afegir “a Catalunya hi ha tradició d’anar junts els Col·legis de Metges amb el Departament de Salut en moltes coses, i el PAIMM n’és un clar exemple, deleguem al Col·legi, a la Fundació Galatea, als professionals, a la recent inaugurada Clínica Galatea, que curin, que diagnostiquin precoçment, que atenguin, que reinsereixin els metges amb problemes de salut mental o amb addiccions”. Geli va dir que aquesta col·laboració amb els Col·legis també es fa en altres terrenys com “la pòlissa de responsabilitat civil, que ha tingut tant d’èxit que si no la tinguéssim l’hauríem d’inventar”. Jaume Padrós va ressaltar que “els congressos de Còrdova i Toledo van servir per disseminar la idea del programa per tot Espanya, i ara, aprofitant els 10 anys d’existència del primer programa d’atenció integral al metge malalt, es fa el congrés a Barcelona i que aquest ha de servir com a punt d’inflexió”. Per Padrós “en el disseny d’aquest congrés, el comitè organitzador ha volgut incidir en la necessitat d’anar més enllà de l’assistència al metge malalt per tal d’aprofundir en el coneixement de quina és la situació real respecte a la salut i el benestar dels professionals sanitaris”. El president de la Fundació Gala12

2

P Miquel Bruguera: “El fet que el PAIME s’hagi implantat a tot l’Estat ens permet considerar que aquest és un projecte comú de l’OMC”

tea va desitjar que “aquest esdeveniment sigui una forma de cridar l’atenció a les mateixes organitzacions professionals sobre la necessitat d’estimular tot allò que faci referència a la promoció i a la prevenció del malestar i de la malaltia i a la generalització d’iniciatives que vagin en la línia que tinguem cura dels professionals que tenen cura dels altres”. Padrós va dir que també “hem volgut marcar i consensuar els criteris d’actuació dels PAIME existents a tot Espanya, no tant per homogeneïtzar, com per intentar consensuar uns criteris comuns i una orientació futura des d’un punt de vista d’acreditació o d’homologació del que entenem per PAIME”. Per finalitzar, Padrós va agrair a Víctor Plaza que, des de GSK, hagi auspiciat aquest congrés esponsoritzant-lo. Isacio Siguero, en el seu discurs, va indicar que “el programa PAIME és un exemple més de com els Col·legis de Metges defensen per sobre de tot la salut dels ciutadans i no permeten que un corporativisme mal entès pugui posar en perill l’assistència sanitària que es presta als pacients”. Siguero va continuar destacant que “el programa PAIME és un instrument de control de la bona praxi mèdica i, per tant, un element de garantia per a la població”. Antoni Gual va centrar la seva intervenció a destacar la importància de tot l’equip de professionals que treballen al PAIMM d’aquí i als altres PAIME de tot Espanya; també va fer la reflexió sobre la importància del pro-

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

3

grama que ha tractat més de 1.700 professionals sanitaris, la majoria dels quals s’han reinserit i han tornat a treballar normalment.

El PAIMM, un programa pioner a Europa El PAIMM, iniciativa pionera a Europa, és un programa creat per a metges i dirigit específicament als metges malalts. El programa està orientat a ajudar els metges que pateixen problemes psíquics i/o conductes addictives que poden interferir en la seva pràctica professional. El Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt segueix les experiències similars d’altres països, especialment els Estats Units, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, que mostren com els programes específics per a metges obtenen millors resultats que els destinats a la població en general, tant pel menor nombre d’abandonaments (més adherència al tractament) com per un nivell més alt de rehabilitacions. Les característiques del PAIME són: la confidencialitat, els serveis assistencials específics i l’assessorament laboral i jurídic. P

1. Sala d’actes del COMB en la sessió inaugural. 2. Carmen Bule, Servei d’Acollida Paimm; Luis Sánchez, president de la Federation of State Physician Health Programs; Pilar Lusilla, coordinadora Unitat d’Internament Clínica Galatea; Cosme Naveda, president del COM Bizkaia; Antoni Gual, i Piedad Arazo, coordinadora del PAIME Zaragoza, en la taula Consensuant criteris d’actuació dels PAIME. 3. Sala A del COMB en la lectura d’una de les comunicacions del Congrés.


informació col·legial

1

2

3

El III Congreso Nacional PAIME va reunir experts dels programes per a la salut del metge dels Estats Units, el Regne Unit, Noruega i dels diferents PAIME d’Espanya l III Congreso Nacional PAIME va proposar un temari ampli i ambiciós, que comptava amb ponents internacionals de prestigi, per seguir avançant en els criteris d’atenció i gestió dels diferents programes d’atenció als metges malalts i fer un pas més, buscant les claus per al coneixement i el desenvolupament d’estudis i intervencions orientades a la prevenció de la malaltia i la promoció de la salut dels metges. És per això que en la primera taula es van posar en comú els criteris d’actuació en diferents programes. El convidat estranger d’aquesta primera sessió va ser Luis Sánchez, president de la Federation of State Physician Health Programs, que va explicar l’organització d’aquesta institució fundada el 1990, que agrupa 47 estats americans i està finançada per l’American Medical Association. Tot i que cada un dels estats té un model propi, aquesta entitat vetlla perquè es compleixin uns criteris comuns (en l’avaluació, intervencions, finançament, monitorització, confidencialitat...). Carme Bule, responsable del servei d’acollida del PAIMM, va fer una exposició sobre la gestió dels contractes terapèutics, com a reflex documental del compromís assumit pel metge malalt, l’equip que el tracta i el col·legi, per tal d’aconseguir la seva rehabilitació. Per la seva banda, Antoni Gual, cap de la unitat d’avaluació del PAIMM, va parlar de l’avaluació com a aproximació preventiva quan existeix la sospita de patologia. Piedad Arazo, del PAIME d’Aragó, va exposar les característiques d’aquest

programa i els perfils dels metges atesos. La següent sessió plenària es va centrar en el 10è. aniversari del PAIMM i va comptar amb la participació d’Antoni Plasència, director general de Salut Pública, i de Jaume Padrós, president de la Fundació Galatea i secretari del COMB, que van explicar les motivacions que havien portat l’administració i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya a crear el PAIMM i la seva satisfacció per la seva trajectòria. En aquesta taula també es va comptar amb un convidat estranger de gran prestigi, Michael Gendel, director del Colorado Physician-Health Program, que va explicar l’evolució dels programes d’atenció als metges malalts als EUA. Jenny Firth-Cozens, psicòloga clínica del London Deanery of Postgraduate Medical Education, va fer la intervenció principal de la taula sobre malestar i estrès com a etapes prèvies a la patologia i les intervencions a nivell individual, d’organització i en els equips de treball necessàries per prevenir i evitar aquestes situacions. També van intervenir Ricardo de las Cuevas, secretari del COM de Cantàbria, que va fer una exposició sobre el malestar dels metges de la seva comunitat, així com Ander Larrazabal, coordinador PAIME del Consell Mèdic Basc, que va incidir en la importància del retorn al treball del metge malalt. Finalment el Salvador Garcia, del Departament de Psicologia Social de la Universitat de Barcelona, va destacar la necessitat d’implementar estratègies en l’àmbit de les organitzacions sanitàries

4

5

6

V

E

1. Michel H. Gendel, del Colorado Physician Health Program a Denver Colorado (EUA); Jaume Padrós; Antoni Plasència, director general de Salut Pública, i Miquel Casas, director assistencial dels programes PAIMM-RETORN, en la sessió sobre el desè aniversari de la creació del PAIMM. 2. Leonor Ancochea, vocal del COMB, en una sessió de lectura de comunicacions lliures. 3. Miquel Casas en la presentació del desè aniversari PAIMM. 4. Jenny Firth-Cozens, del London Deanery of Postgraduate Medical Education a la Universitat de Londres; Antoni Gual; R. Garrido; Salvador García, professor del Departament de Psicologia Social de la UB; Ander Larrazabal, coordinador del PAIME al Consejo Médico Vasco, i Ricardo de las Cuevas, coordinador del PAIME al CM de Cantàbria, en la sessió sobre Malaltia, estrès, salut: buscant l’equilibri. 5. Jenny Firth-Cozens en l‘exposició de la ponència L’estrès en els professionals de la salut. 6. M. del Pino Morales, cap del servei de Psiquiatria del Complex Hospitalari de Toledo; Eugeni Bruguera, coordinador de la Unitat de Serveis Externs de la Clínica Galatea; Juan José Aliende, president del CM de Burgos; Olaf Aasland, del The Research Institute de la Norwegian Medical Association de Noruega; Pilar Arrizabalaga, vocal del COMB, i Joaquim Ramis, president de la Secció de Metges Jubilats del COMB, en la sessió sobre Promoure un desenvolupament professional saludable.

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

13


informació col·legial

2

1

V

per afavorir un canvi cultural, que ajudaria a reduir l’estrès i augmentar el benestar dels professionals. El darrer dia de congrés va començar amb una taula que girava al voltant de la promoció d’un desenvolupament professional saludable, que tenia com a convidat estranger Olaf Aasland, de l’institut de recerca de la Norwegian Medical Association, que va parlar dels programes de promoció de la salut per als metges del seu país. María del Pino Morales, del COM Toledo, va presentar un estudi longitudinal a residents sobre l’estrès sofert en aquest període formatiu. Per part de la Fundació Galatea, Pilar Arrizabalaga, membre de la Junta del COMB, va presentar l’estudi sobre “Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya”, incidint en les diferències en el comportament en aquestes variables entre homes i dones. Joaquim Ramis, president de la Secció de Metges Jubilats del COMB, va presentar les conclusions de l’estudi de necessitats dels professionals de la medicina relacionades amb el moment de la jubilació i els diferents perfils dels metges que s’enfronten a aquesta nova etapa. La següent taula va ser un debat entre diferents representants de col·legis de metges de l’Estat espanyol (Còrdova, Lleida, Bizkaia, Màlaga, Madrid, Badajoz, València i Navarra) sobre la seva posició pel que fa a l’aportació del PAIME, punts forts i temes a millorar per aconseguir la reinserció dels metges malalts en el seu entorn laboral i social. A més d’aquestes sessions plenàries, es van dur a terme tallers sobre la 14

gestió de casos PAIME i sobre l’abordatge terapèutic motivacional del metge malalt, per part de professionals del PAIMM, diverses comunicacions orals, exposició de pòsters i unes sessions paral·leles amb ponents internacionals com ara Michael Peters, del programa Doctors for Doctors Unit de la British Medical Association, Reidar Tyssen de la Universitat d’Oslo i Rose Mary Field, Deputy Director of National Clinical Assessment Service in National Health Service. P

3

4

5

1. Mateu Huguet, director de l’Institut d’Estudis de la Salut; Jaume Padrós, i José Rodríguez Sendín, secretari de l’OMC, en la sessió de clausura. 2. Olaf Aasland, en l’exposició de la ponència Programes de prevenció i promoció de la salut del metge. 3. Juan José Sánchez Luque, president del CM de Màlaga; Rafael Olalde, secretari del CM de Biscaia; Serafín Romero, president del CM de Còrdova; Juan José Rodríguez Sendín; Rosa Pérez, presidenta del CM de Lleida, i C. Mingote, en el debat sobre La posició dels Col·legis de Metges davant la malaltia i la salut del metge: què ens ha aportat el PAIME? 4. Rafael Olalde en el debat sobre la posició dels Col·legis de Metges. 5. Jaume Aubia, president executiu del Grup MED; Marc Soler, director adjunt corporatiu del COMB; Jesús Aguirre, i Antoni Arteman, gerent de la Fundació Galatea. 6 i 7. Participació de membres de diferents col·legis en el debat sobre la posició dels Col·legis de Metges.

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

6

7


informació col·legial

El COMB ha apreciat que els darrers anys s’ha incrementat la demanda per part dels col·legiats referent a l’assessorament i la implantació, en consultes i centres mèdics, de la normativa relacionada amb el tractament de la informació. Es tracta del conjunt de drets i deures que s’imposen als metges i titulars de centres sanitaris contingudes, entre altres, a la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), a la Llei reguladora dels serveis de la societat de la informació i del comerç electrònic (LSSI) i a la Llei general de telecomunicacions (LGT), així com les Lleis estatal i autonòmica d’informació i documentació clínica. Fruit d’aquest augment de demanda el COMB ofereix un nou servei, que no només comprèn la informació sobre la matèria –que ja es donava a la seu col·legial– sinó també un servei d’assessorament individualitzat, adaptat a les necessitats i circumstàncies de cada consulta o centre, i d’implantació de la normativa i serveis d’auditoria bianual, que serà realitzada per part de tècnics especialitzats en l’àmbit sanitari. Un cop posat en marxa el servei del COMB de tractament de la informació i protecció de dades, presentem un recull d’algunes de les preguntes que els col·legiats han fet i que poden resultar d’interès.

El COMB crea un servei de tractament d’informació i dades per a metges i entitats sanitàries Com afecta la Protecció de Dades a la meva consulta o centre mèdic? El compliment de les normes de Protecció de Dades obliga a: – endegar un procés d’identificació dels fitxers i revisió dels fluxos d’informació; – inscriure els fitxers a l’Agencia Española de Protección de Datos; – informar dels drets del pacient i demanar-li el seu consentiment per incloure les dades en el fitxer i per tractar-les; – definir i establir les mesures de seguretat per al nostres fitxers i elaborar el document de seguretat on s’hi recullin; – mantenir i auditar periòdicament el compliment de les mesures de seguretat; – formar el personal del centre per a l’acompliment de les mesures adoptades. En definitiva, suposa una oportunitat per revisar a fons el mode operatiu de la nostra consulta, repensar els processos i millorar la gestió de la consulta o centre mèdic.

1

M’afecta la Protecció de Dades si tinc les històries clíniques en suport paper? Sí, independentment del suport on es trobin les dades, el responsable del fitxer ha de donar compliment a les previsions de Protecció de Dades. Contràriament al que pugui semblar, pot resultar més fàcil establir mecanismes de seguretat de la informació automatitzada que la que està en suport paper.

2

Hi ha terminis per adaptar els meus fitxers a la Protecció de Dades? Sí i aquests poden variar en funció de la data de la creació del fitxer, del seu

3

caràcter automatitzat o no i del seu nivell de seguretat i caldrà valorar cas per cas la concurrència de les anteriors circumstàncies. De tota manera, es pot afirmar que els fitxers creats abans del mes d’abril de 2008 ja estaven obligats a complir amb la Llei i l’anterior Reglament de Protecció de Dades, i per això els és exigible de manera immediata.

Quines dades es tracten habitualment a la consulta o centre mèdic i quina protecció mereixen? Els fitxers més comuns en les consultes i centres mèdics són els comprensius de dades de filiació dels pacients, les històries clíniques, les dades dels recursos humans i les dels proveïdors de serveis al centre. Els fitxers amb dades de salut i de recursos humans en tant que poden contenir dades d’especial protecció han de comptar amb el nivell de seguretat més alt.

4

Cal que els pacients donin el consentiment per introduir les seves dades en un fitxer? Sí, és imprescindible una autorització expressa del pacient per introduir les seves dades al fitxer i que el pacient hagi estat informat de l’existència del fitxer, la finalitat de la recollida de les dades, els destinataris de la informació, la identitat del responsable del fitxer i la possibilitat d’exercir els drets d’accés, rectificació i cancel·lació.

5

Qui és el responsable del compliment de la normativa de Protecció de Dades? Ho és tota aquella persona que tingui poder de decisió efectiu sobre la finalitat, contingut i ús del fitxer.

6

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

15

V

Assessoria jurídica


informació col·legial

V

La identificació del responsable pot resultar senzilla en el cas de centres o consultes amb un únic professional, però es dificulta en el cas de centres en els quals presten serveis més d’un professional, en quins casos és imprescindible efectuar una anàlisi detallada de titularitat del centre, dels tractaments de la informació per determinar-ne el/s responsable/s.

Quins recursos posa el COMB per ajudar-me a complir amb la Protecció de Dades a la meva consulta o centre mèdic? El servei de tractament de la informació i protecció de dades del COMB, format per un equip d’advocats i consultors especialistes en la matèria, posa a l’abast dels col·legiats un servei d’assessorament integral que permet donar compliment a la Protecció

7

16

de Dades d’una manera fàcil, ràpida i a un preu competitiu.

En què consisteix el servei de Protecció de Dades del COMB? El servei s’inicia amb un breu qüestionari de les característiques del centre o consulta i que permetrà fer-nos una idea aproximada de la complexitat del servei i pressupostar-vos la intervenció. Un cop aprovat el pressupost rebreu al centre la visita d’un consultor que verificarà jurídicament el tractament que feu de la informació en qualsevol de les seves formes, així com els contractes i documents que donen suport a aquest tractament. El darrer pas és fer-vos lliurament de la documentació comprensiva del servei realitzat on s’inclou el document de seguretat descriptiu els processos a seguir en la vostra pràctica diària en

8

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

matèria de Protecció de Dades, la definició de les mesures correctores que s’hagin considerat necessàries, les inscripcions dels fitxers a l’Agència de Protecció de Dades, els informes d’auditoria i tota aquella altra quina necessitat s’hagi posat de manifest al llarg del procés.

Si tinc qualsevol dubte en l’aplicació de la normativa de Protecció de Dades o sobre el tractament de la informació, em puc adreçar a COMB? Sí, el servei gratuït de consultes per als col·legiats es manté en matèria de Protecció de Dades i tractament de la informació i podeu adreçar-vos personalment a la seu del COMB al Passeig Bonanova, 47, 5a pta. o bé al telèfon 935.678.880 (Mireia Mir). També ens podeu escriure a l’adreça electrònica lopd@comb.es. P

9


informació col·legial

Miquel Bruguera, president del COMB, va presentar la jornada per informar sobre problemes mèdics en relació amb la conducció de vehicles, juntament amb Antoni Plasència, director general de Salut Pública, i Josep Pérez Moya, director del Servei Català de Trànsit. El Col·legi de Metges de Barcelona i la Generalitat van plantejar la possibilitat de revisar el procés de renovació i concessió dels carnets de conduir perquè es tingui en compte si els conductors pateixen alguna malaltia o prenen alguna medicació que pugui disminuir la seva capacitat a l’hora de conduir.

El COMB presenta una jornada sobre els problemes mèdics en relació amb la conducció de vehicles

Antoni Plasència, director general de Salut Pública; Miquel Bruguera, president del COMB, i Josep Pérez Moya, director del Servei Català de Trànsit, en la roda de premsa de presentació de la jornada sobre Problemes mèdics en relació amb la conducció de vehicles.

E

l president del COMB, Miquel Bruguera, va presentar, el passat 10 d’octubre, diverses iniciatives de la institució dels metges de Barcelona sobre Problemes mèdics en relació amb la conducció de vehicles, en un acte amb els mitjans de comunicació en què van participar Antoni Plasència, director general de Salut Pública, i Josep Pérez Moya, director del Servei Català de Trànsit. Bruguera va destacar que “els metges haurien de jugar un paper més actiu en la prevenció d’accidents recomanant als seus pacients que s’abstinguin de conduir quan ho considerin adequat, d’igual manera com quan aconsellen deixar de fumar o una alimentació més saludable. El president del COMB va afegir que el que es demana és que “els facultatius siguin sensibles a la necessitat de realitzar prevenció de la sinistralitat a la carretera també des de les seves consultes”. Tant Antoni Plasència com Josep Pérez Moya consideren necessari que els metges que certifiquen la idoneïtat dels conductors per circular amb vehicles puguin tenir accés a informació sanitària d’aquests que podria

resultar d’interès, com seria el fet que pateixin alguna malaltia incapacitant o prenguin una medicació que alteri la capacitat per conduir. Segons Pérez Moya, “en les revisions mèdiques que es realitzen ara no es pot detectar si existeixen aquestes malalties, cosa que sí que sap el metge de capçalera o l’especialista”. Es tracta, segons el director del Servei Català de Trànsit, “de buscar mecanismes per obrir el canal d’informació respectant sempre la llei de protecció de dades”. Bruguera va anunciar que “el Col·legi donarà informació als metges , realitzarà un Quaderns de la Bona Praxi amb recomanacions concretes, i obrirà una roda de contactes amb els responsables de les facultats de medicina perquè incloguin en els seus programes continguts sobre conducció segura”. Antoni Plasència va dir que “la Conselleria de Salut participarà en aquestes iniciatives amb guies clíniques que ajudin els professionals a actuar en aquest sentit, aconsellant els seus pacients de la necessitat de portar sempre el cinturó i de ser cauts quan

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

17

V

Àrea professional Àrea de praxi


informació col·legial

Activitat col·legial Diario Médico premia el servei d’assessorament sobre protecció de dades i un tríptic d’informació per als MIR com unes de les millors idees del 2008 Roda de premsa de presentació de la jornada sobre Problemes mèdics en relació amb la conducció de vehicles.

V

prenguin medicaments o ingereixin drogues o alcohol”.

Jornada Problemes mèdics en relació amb la conducció de vehicles La jornada de treball, que va reunir metges d’Atenció Primària, Hospitals, Centres de Revisió, Centres d’Avaluació del Dany Corporal i Metges Forenses, tenia com a objectiu identificar els problemes mèdics més importants en relació amb la conducció: la diabetis, les malalties relacionades amb la son, les drogodependències (alcohol), les malalties mentals i neurològiques i, entre d’altres, la incidència dels tractaments farmacològics sobre la conducció. La jornada del COMB va comptar amb dues taules de discussió. En la primera taula rodona, moderada per Josep Arimany, director de l’àrea de Praxi del COMB, es van abordar els problemes relacionats amb els aspectes jurídics, socials i de salut pública. Jaume Padrós, secretari del COMB, va moderar la segona taula rodona, on es van tractar aspectes concrets de les patologies que afecten molt directament la conducció viària. La finalitat de l’acte del Col·legi de Metges de Barcelona és identificar els problemes més importants que afecten la conducció i elaborar un document, Quaderns de la Bona Praxi, amb les recomanacions concretes al collectiu mèdic per tal d’avançar en la prevenció de l’accident de trànsit. El COMB considera que la tasca del metge és essencial per a la reducció de l’accidentalitat a través de l’educació sanitària, les recomanacions al malalt i el tractament de les malalties. P 18

E

l president del COMB, Miquel Bruguera, i Ricard Gutierrez, vicepresident de la Organización Médica Colegial i del COMB, van copresidir l’acte de lliurament de premis conjuntament amb la consellera de Salut de Catalunya, Marina Geli; la consellera de Salut de Navarra, María Kutz, i Javier Olave, director de Diario Médico. Diario Médico va celebrar, al Teatre Nacional de Catalunya, la vuitena edició de lliurament de premis per reconèixer les millors idees de l’any 2008 en el Sistema Nacional de Salut en la qual es van premiar les iniciatives del COMB i de la Fundació Galatea sobre assessorament en protecció de dades i la informació sobre salut per als nous MIR. P

L’OMC celebra per primer cop a Barcelona la seva Assemblea General

E

l Consejo General de Colegios de Médicos va celebrar per primer cop a Barcelona, el 15 de novembre a la seu del COMB, l’Assemblea General, en la que els presidents dels Col·legis de Metges d’Espanya han presentat la nova estructura de funcionament del Consejo General en un procés de modernització de la institució, en un marc professional en el qual cada àrea ret comptes de la seva activitat. L’Assemblea també va acordar per unanimitat concedir a títol pòstum la condició de Col·legiat d’Honor Nacional, amb emblema d’or, al doctor Hèlios Pardell. P

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009


informació col·legial

Activitat col·legial L’Àrea Professional del COMB fa un estudi col·legial sobre la situació dels metges sense títol d’especialista o amb títol d’especialista estranger no homologat

E

ls darrers mesos, algunes veus del col·lectiu de professionals amb formació especialitzada realitzada al nostre país, però sense títol d’especialista, que, pels motius que siguin, van resultar exclosos dels anteriors processos extraordinaris de concessió de titulació especialitzada, han demanat poder participar en la solució del problema del dèficit de professionals especialistes del nostre sistema sanitari. Paral·lelament, i a mesura que s’ha incrementat al nostre país el nombre de metges en possessió de titulació mèdica especialitzada obtinguda a països extracomunitaris sense homologació al seu corresponent espanyol, s’ha originat el debat en determinades institucions sobre la necessitat de cercar solucions a aquest col·lectiu. L’Àrea Professional del COMB, amb la finalitat estadística de delimitar l’abast i els trets principals de la realitat professional d’aquests metges, posa a la vostra disposició a la plana web del COMB uns qüestionaris adre-

çats a aquests grups professionals. La resposta a aquests qüestionaris per part dels metges que es trobin en aquestes dues situacions resulta determinant per poder establir amb la major precisió possible el seu nombre i característiques. És per això que des del COMB encoratgem els metges d’aquests col·lectius a participar en

Pàgina web del COMB a on es pot accedir al qüestionari.

l’estudi responent als qüestionaris que es troben a la pàgina web del COMB. http://www.comb.cat/cat/altres/ cens/. P Àrea Professional/Assessoria Jurídica

El Servei de Responsabilitat Professional facilita una bonificació en la prima als metges de família

T

ots els metges col·legiats assegurats amb la pòlissa de Responsabilitat Civil i que exerceixin exclusivament la seva professió en una plaça o lloc de treball de metge de família (la denominació “Metge de Família” inclou les places denominades de Metge de Medicina General, Metge de Capçalera, Metge de contingent i zona o Metge d’APD) poden gaudir, a partir del dia 1 de gener del 2009, d’una bonificació en la prima (prima trimestral de 102 €). Ja es pot sol·licitar al Servei de Responsabilitat Professional.

Pòlissa de responsabilitat civil professional per a les societats professionals Les societats professionals es poden adherir a la pòlissa col·lectiva contractada amb la Companyia Zurich. Condicions per donar-se d’alta a la pòlissa: – estar adaptada a la Llei 2/2007, de 15 de març, de societats professionals. – estar previst, en el seu objecte social, l’exercici en comú de la medicina.

– estar degudament inscrita al Registre de Societats Professionals del Col·legi de Metges de Barcelona. – que tots els socis professionals que tenen la condició de metges col·legiats en qualsevol dels Col·legis de Metges de Catalunya estiguin donats d’alta en aquesta pòlissa. – que la societat tingui una facturació per prestació de serveis mèdics que no superi l’import de 500.000 € anuals. P

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

19


informació col·legial

Activitat col·legial

Web Mèdica Acreditada participa en el Seminari per a periodistes “Internet com a font d’informació sanitària”

INFORMACIÓ QUOTES COL·LEGIALS 2009 L’Assemblea de Compromissaris ha aprovat per a l’exercici 2009 les quotes trimestrals i d’inscripció que a continuació es relacionen:

Col·legiats

E

l passat 2 de desembre de 2008 es va celebrar el seminari “Internet com a font d’informació sanitària” a Madrid. Aquest acte va ser organitzat per Pfizer amb la col·laboració de Google i de Web Mèdica Acreditada del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Durant la jornada, es va debatre sobre el desenvolupament d’eines que faciliten l’accés a la informació sanitària de qualitat a Internet, com un dels principals reptes actuals de la societat de la informació. Durant el transcurs del seminari es van presentar diverses eines: com Google Health i Google Flu Trends, Web Mèdica Acreditada va mostrar diferents aplicacions que estan desenvolupant, com el programa de qualitat, el Cercador Personalitzat (WMA i Google Search) i les guies d’usuaris. Finalment, Pfizer va presentar el seu nou web, en el qual destaquen, entre d’altres serveis, els més de mil articles d’informació sanitària elaborats per la Clínica Universitària de Navarra i Fisterra.com. El director de Web Mèdica Acreditada, Miquel Ángel Mayer, en la seva intervenció va destacar que “la qualitat de la informació a la xarxa és molt variable i pot ésser utilitzada de manera inadequada” i va afegir que “encara hi ha molt poques dades sobre els efectes secundaris negatius rela20

cionats amb decisions de salut preses pels usuaris d’Internet, pel que és necessari un control de la qualitat dels continguts web sobre temes de salut que permeti orientar els usuaris adequadament”. Mayer va destacar el treball que està desenvolupant el programa d’acreditació del Col·legi de Metges de Barcelona, Web Mèdica Acreditada, que fins ara més de 1.200 dominis han demanat el seu segell d’acreditació. P

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

¢ Quota col·legial

58,13 € (trimestral)

¢ Col·legiats amb menys de 6

anys de llicenciatura en medicina, bonificació del 50 % en la quota col·legial durant els 4 primers anys de col·legiació 29,06 € (trimestral)

¢ Quota Fons Social Col·legial 23,96 € (trimestral)

¢ Quota d’inscripció 125,88 € (única)

¢ Col·legiats amb menys de 2

anys de llicenciatura en medicina, bonificació del 50 % en la quota d’inscripció 62,94 € (única)

Societats Professionals

¢ Quota d’inscripció 125,88 € (única)

¢ Quota col·legial

58,13 € (trimestral) Assessoria Jurídica del COMB


informació col·legial

1. La Vanguardia, 11 d’octubre de 2008. 2. Avui, 22 d’octubre de 2008. 3. La Vanguardia, 5 de novembre de 2008.

1

mèdic que s’exigeix per obtenir o renovar el permís de conduir. [...]

La Generalitat planteja que s’endureixi el procés de renovació del carnet La Generalitat i el Col·legi de Metges de Barcelona han plantejat avui la possibilitat de revisar el procés de renovació i concessió dels carnets de conduir perquè es tingui en compte si els conductors pateixen alguna malaltia o prenen alguna medicació que pugui disminuir la seva capacitat al volant. [...] Efe, 10 d’octubre de 2008

El Col·legi de Metges de Barcelona vol millorar la revisió mèdica del permís de conduir davant de les “carències” actuals [...] El president del COMB, Miquel Bruguera, ha explicat avui en una roda de premsa durant la jornada Problemes mèdics en relació amb la conducció de vehicles, que els exàmens mèdics tenen “carències” ja que hi ha qui “oculta” dades rellevants i ha dit que els professionals mèdics que els fan no disposen “de tots els instruments”. [...] Europa Press, 10 d’octubre de 2008

Insten a millorar les revisions per al carnet El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) va plantejar ahir la necessitat de millorar les proves del certificat

Avui, 11 d’octubre de 2008

Trànsit demana accedir a dades mèdiques dels conductors per reduir accidents Els metges receptaran deixar de conduir El Col·legi de Metges de Barcelona va presentar ahir una iniciativa perquè els metges expliquin als pacients i els seus familiars quan és preferible que no condueixin. Encara que als pacients no els agradi, “tampoc els agrada quan els diem que deixin de fumar i de tota manera els ho hem de dir pel seu bé”, va argumentar Miquel Bruguera, president del Col·legi. [...] La Vanguardia, 11 d’octubre de 2008

Més de la meitat dels metges que s’han col·legiat enguany a Barcelona ja són estrangers El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) tindrà aquest any, per primer cop a la seva història, més incorporacions de professionals estrangers que no pas provinents de l’Estat espanyol. [...] Soler va denunciar la incongruència que suposa el fet que Catalunya disposi d’una taxa de metges per cada mil habitants superior a la mitjana europea (3,7 i 3,4, respectivament) i que, en canvi, no hi

2

hagi prou metges per cobrir els llocs de treball i sovint s’hagi de recórrer a la contractació poc planificada de metges estrangers. [...] Avui, 22 d’octubre de 2008

Els metges celebren que s’obri el debat del copagament El col·lectiu mèdic va acollir ahir favorablement l’obertura del debat sobre la implantació del copagament. En sintonia amb el Departament de Salut, el Col·legi de Metges sosté que, sense mesures com aquesta, el sistema sanitari corre perill. [...] La Vanguardia, 25 d’octubre de 2008

3

Primària “Dreta de l’Eixample” de Barcelona, i organitzadora de les XII Jornades Tècniques d’Entitats de Base Associativa, celebrades a la ciutat comtal, ha volgut definir els objectius fonamentals d’un model de gestió que, possiblement a causa dels tebis suports polítics rebuts, ha estat un gran èxit en el purament clínic, però mancat de continuïtat en el polític. Gaceta Médica, 3 de novembre de 2008

Les EBA: èxit clínic, però fracàs polític Les entitats de Base Associativa han sorgit com a resposta a l’excessiva funcionarització de la sanitat, i no persegueixen altra cosa que fer realitat el vell objectiu de l’atenció primària de convertir-se en autèntiques eines de prevenció de la salut. Amb aquesta afirmació, Leonor Ancochea, directora de l’Equip d’Atenció

Gairebé 700 metges han estat ingressats per problemes psíquics o addiccions Un total de 695 metges espanyols han estat hospitalitzats per problemes psíquics o conductes addictives des que va començar el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), per ajudar

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

21

V

Revista de premsa


informació col·legial

Revista de premsa

companys, de la institució o dels mateixos usuaris. [...]

1

La Vanguardia, 5 de novembre de 2008

Efe, 4 de novembre de 2008

Les malalties psiquiàtriques copen els casos atesos a Catalunya en un programa d’atenció al metge malalt El 70 per cent dels 1.311 metges atesos a Catalunya pel Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM) en els seus deu anys d’implantació han estat per malalties psiquiàtriques, mentre que un 19 per cent ho foren per problemes de consum d’alcohol i un 11 per consum de drogues, segons explicà avui el secretari del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i president de la Fundació Galatea, Jaume Padrós. [...] Europa Press, 4 de novembre de 2008

El perfil del metge malalt: menys de 50 anys i en la primària [...] A l’actualitat, el 83 % dels metges que van passar pel programa està treballant, el 7 % d’ells està de baixa i un 4 % ha estat incapacitat i apartat de la professió. En deu anys s’han tractat 1.311 casos, el 94 % d’aquests de forma voluntària, el 4,9 % ha accedit al programa per comunicació confidencial i l’1,2 % ha estat deguda a una denúncia, ja sigui per part de 22

Salut posa un tutor a metges addictes que fan tractament Seguint el principi que un metge amb bona salut atén de forma “sana” els seus pacients, la Conselleria de Salut i el Col·legi de Metges de Barcelona (CMB) apliquen des de fa vuit anys un programa que capta, tracta i rehabilita els facultatius que pateixen alteracions psíquiques o són addictes a l’alcohol i altres drogues. [...] Un 83 % dels metges tractats en aquest programa han reiniciat de forma saludable la seva activitat professional, va indicar Padrós. A quatre se’ls va apartar de l’exercici de la Medicina. [...] El Periódico, 5 de novembre de 2008

Quan el pacient és el metge Els metges no estan més malalts que la resta de la població, “però és cert que mantenen una actitud diferent davant la malaltia”. Així ho reconeix el secretari del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, que ahir va presentar l’informe d’activitat del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), impulsat pels col·legis de metges i el departament de Salut ara fa deu

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

2

anys. “Ens costa molt demanar ajuda quan estem malalts”, admet Padrós. Davant d’aquesta evidència, l’any 1998 va néixer el PAIMM, impulsat pels col·legis de metges i el departament de Salut ara fa deu anys. [...] Avui, 5 de novembre de 2008

Malalts amb bata blanca [...] La Fundació Galatea, creada pel col·legi professional, coordina des de fa deu anys el programa d’atenció integral al metge malalt (PAIMM), que vetlla perquè la salut dels metges no interfereixi en la qualitat de l’atenció. [...] El Punt,

3

5 de novembre de 2008

Els col·legis han d’assumir més protagonisme davant el metge malalt [...] Entre les conclusions a les quals s’ha arribat en aquesta cita, els seus participants s’han proposat desenvolupar des de l’OMC els criteris que

permetin una estandardització consensuada de l’activitat (i de la qualitat d’aquesta) dels diferents programes existents, establint de forma transparent uns criteris comuns d’homologació i registre sistemàtic de les dades de tots els PAIME. [...] Redacción Médica, 17 de novembre de 2008

V

V

facultatius amb problemes que poguessin interferir en la seva pràctica professional. [...]

1. El Periódico, 5 de novembre de 2008. 2. Avui, 5 de novembre de 2008. 3. La Vanguardia, 5 de novembre de 2008.


informació col·legial

Revista de premsa V

Unificar criteris, repte d’un PAIME “preventiu” La implantació del PAIME a nivell nacional ha tingut diferents ritmes i ha estat influïda per moltes variables des de la primera iniciativa posada en marxa, deu anys enrere, a Catalunya. Els col·legis de metges creuen que ha arribat el moment d’unificar criteris per consolidar un programa del que destaquen el seu caràcter preventiu. [...] Gaceta Médica, 17 de novembre de 2008

Del metge malalt a la salut del metge Fa ja 10 anys que el Col·legi de Metges de Barcelona va posar en marxa un innovador programa d’atenció integral al metge malalt (PAIMM). La iniciativa, totalment nova a Espanya encara que inspirada en programes similars desenvolupats en altres països, partia de l’observació que quan els metges s’enfronten a determinats problemes addictius o psiquiàtrics troben encara més dificultats que la població general per demanar ajuda i entendre que la seva malaltia pot ser un seriós risc per a la bona praxi mèdica. [...] Siete Dias Médicos, 5 de desembre de 2008

Catalunya vol que el seu PAIME sigui model nacional [...] Per a la viabilitat d’aquest projecte, Padrós

1. Diario Médico, 11 de desembre de 2008. 2. Siete Días Médicos, 5 de desembre de 2008. 3. ABC, 13 de desembre de 2008. 4. Diario Médico, 7 de gener de 2008.

creu que “l’Organització Mèdica Col·legial hauria de liderar la posada en marxa d’un consorci nacional en el qual, encara que es vagi a velocitats diferents en la seva aplicació, aconseguim que els serveis al professional siguin els mateixos en totes les comunitats autònomes. En aquesta xarxa seria interessant que hi hagués una unitat de referència per a tot l’SNS, però els costos d’una iniciativa així tan sols podríem assumir-los si anéssim tots a l’una”. [...]

1

Diario Médico, 11 de desembre de 2008

2

3

Entrevista Miquel Bruguera. President del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

“El ciutadà deixarà d’abusar de les urgències quan pagui per usar-les” A Miquel Bruguera, president dels metges barcelonins, li preocupa el futur immediat de la sanitat pública perquè està convençut que, tal i com està plantejada, “és insostenible”. Més enllà de la crisi, la principal fragilitat del model rau, segons aquest hepatòleg barceloní de 66 anys, en “la seva mala organització i l’ús abusiu que es fa d’alguns serveis”. L’única forma de resoldre aquestes disfuncions és, al seu entendre, el copagament. [...] Esther Armora Abc, 13 de desembre de 2008

4

criteri”, resumeix el portaveu del COMB [...]. El Mundo,

Una sola medicina [...] “Per començar, aquests mètodes complementaris han d’avalar la seva efectivitat segons el mecanisme pel que diuen que actuen i aconseguir els efectes que promulguen”, explica el doctor Francesc Ferrer, metge internista i membre de la junta directiva del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). [...] “No es pot rebutjar alguna cosa per sistema o simplement perquè no es conegui; si és bo per al pacient ha de ser tingut en compte. La medicina és una: la que val i és eficaç i hem de tendir a integrar les teràpies en funció d’aquest

3 de gener de 2009

El COMB radiografia mestos i estrangers no homologats El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) ha decidit intervenir en els problemes dels metges especialistes sense títol oficial (mestos) i dels facultatius extracomunitaris sense titulació homologada a Espanya, començant per obtenir dades fiables sobre els dos col·lectius. [...] Diario Médico, 7 de gener de 2008

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

23


informació col·legial

Seccions col·legials

La Secció d’Assegurança Lliure aprova l’increment d’Honoraris Recomanats per al 2009

La Secció Col·legial d’Assegurança Lliure aprova l’increment de l’IPC per als Honoraris Orientatius Recomanats per al 2009. Miquel Bruguera, president del COMB, i Ramon Torné, president de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure, li demanen a la consellera de Salut, Marina Geli, que defensi els honoraris del COMB com a garantia de qualitat assistencial per als ciutadans.

L

Ramon Torné, president de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure; Miquel Bruguera, president del COMB, i Marina Geli, consellera de Salut.

24

a Junta Gestora d’Assegurança Lliure, celebrada el passat mes d’octubre, va acordar l’increment dels Honoraris Orientatius Recomanats (HOR) per al 2009. La Junta d’Assegurança Lliure va decidir, també, activar els lligams de comunicació amb les diferents especialitats per tal d’enfortir i canalitzar les problemàtiques concretes que afecten a cadascuna d’elles, així com les incidències que es vagin succeint amb les diferents entitats i mútues. En una reunió de la Junta de Govern del COMB amb Marina Geli, consellera de Salut, celebrada el passat 4 de desembre a la seu del Col·legi de

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

Metges, el president del COMB, Miquel Bruguera, i Ramon Torné, president de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure, van exposar a la consellera de Salut les diferents problemàtiques que afecten la medicina privada. Tenint en compte la gran preocupació que tenen els metges a l’hora de percebre uns honoraris per part de les entitats d’acord amb la qualitat i servei que els professionals d’aquest sector ofereixen als seus pacients, se li va sol·licitar que el seu departament defensi els honoraris del COMB com un instrument de garantia de la qualitat del servei que ofereixen els metges als ciutadans. P


informació col·legial

del COMB Orientatius Medicina General Pediatria Cirurgia General Traumatologia Otorinolaringologia Oftalmologia Ginecologia Cardiologia Neurologia Tocologia Urologia Dermatologia Aparell Digestiu Cirurgia Maxil·lofacial Neuropsiquiatria Endocrinologia Al·lergologia Reumatologia Angiologia Estomatologia Pneumologia Geriatria Cirurgia Pediàtrica Cirurgia Cardíaca Cirurgia Plàstica-Rep. Cirurgia Toràcica Hematologia Medicina Interna Nefrologia Proctologia Rehabilitació

Nomenclàtor

Visita consultori

Visita domicili urgència

Visita domicili, urgència en dia festiu o horari nocturn

2009

2009

2009

25,34 25,34 25,34 25,34 25,34 25,34 25,34 25,34 25,34 25,34 25,34 25,34 25,34 25,34 25,34 25,34 25,34 25,34 25,34 25,34 25,34 25,34 25,34 25,34 25,34 25,34 25,34 25,34 25,34 25,34 25,34

38,01 38,01 38,01 38,01 38,01 38,01 38,01 38,01 38,01 38,01 38,01 38,01 38,01 38,01 38,01 38,01 38,01 38,01 38,01 38,01 38,01 38,01 38,01 38,01 38,01 38,01 38,01 38,01 38,01 38,01 38,01

50,68 50,68 50,68 50,68 50,68 50,68 50,68 50,68 50,68 50,68 50,68 50,68 50,68 50,68 50,68 50,68 50,68 50,68 50,68 50,68 50,68 50,68 50,68 50,68 50,68 50,68 50,68 50,68 50,68 50,68 50,68

€ € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € €

129 %

€ € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € €

€ € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € €

* Increment del 30 % per ajudantia a partir del grup GR04 inclòs.

NOTA. L’horari nocturn i d’urgències comença a les 22 h i acaba a les 8 h del matí següent. Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

25


informació col·legial

El COMB dedica l’any 2009 a homenatjar la figura del doctor Pere Gabarró

La Junta de Govern del COMB acorda declarar l’any 2009 “Any Dr. Pere Gabarró i Garcia” per mostrar el lloc destacat de la seva figura en la medicina catalana. A continuació, Jaume Masià, comissionat de l’“Any Gabarró”, exposa la trajectòria mèdica i cívica de Pere Gabarró.

P

ere Gabarró i Garcia va néixer a Igualada l’1 de gener de 1899. Es va llicenciar en Farmàcia (1918) i en Medicina (1924) per la Universitat de Barcelona; després es va traslladar a Madrid per fer els estudis de doctorat. Del 1924 al 1939 va treballar a l’Hospital Clínic de Barcelona, formant part de la Clínica de Terapèutica Quirúrgica del professor J. Trias i Pujol, on es va dedicar primordialment a la cirurgia abdominal i on va desenvolupar una tasca docent important com a professor de Patologia Quirúrgica a la Facultat de Medicina. Amic de Pompeu Fabra, va ser el cirurgià que el va operar d’una apendicitis. La Cirurgia Plàstica com a disciplina pròpia va néixer amb la Primera Guerra Mundial; els gran ferits i els cremats procedents dels bombardeigs van ser els que van impulsar el desenvolupament d’aquesta nova especialitat. Com que Espanya va estar al marge d’aquest gran conflicte bèl·lic, la medicina espanyola també va quedar òrfena de coneixement en les noves tècniques de la cirurgia reparadora. Únicament un nombre molt petit de cirurgians espanyols inquiets van interessar-se per aquesta especialitat. Sense cap dubte a Catalunya, Pere Gabarró en va ser el pioner, i utilitzant 26

l’escassa bibliografia de cirurgia plàstica existent en aquell moment va realitzar les seves primeres intervencions de reconstrucció facial, presentant els resultats el 1933 a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques.

La Guerra Civil Durant la Guerra Civil espanyola va treballar com a cirurgià de l’exèrcit republicà, adquirint una gran experiència en la cirurgia de guerra, podent aplicar tot els seus coneixements de cirurgia general i cirurgia plàstica. Durant els anys de conflicte espanyol, va organitzar el tractament del cremats de la part republicana de Catalunya i València, mentre que l’exèrcit nacional del general Franco no disposava de cirurgians experts en aquesta especialitat. Al febrer de 1939, com molts altres metges catalans (Trueta, Corachan, Pi i Sunyer...) passa a l’exili, havent de deixar la seva família a Catalunya. Dels camps de refugiats del sud de França es va traslladar a Anglaterra, bressol de la cirurgia plàstica, on els metges catalans varen ser ben acollits per la seva experiència en el tractament de les ferides de guerra. La Segona Guerra Mundial Del 1939 al 1942 treballa primer al costat de Sir Harold Gillies al Queen’s

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

Hospital (Sidcup), després va al Queen Victoria Hospital (East Grinstead) on forma part de l’equip de Sir Archival McIndoe i finalment es trasllada al Rooksdown House Hospital (Basingstoke). Tots són centres hospitalaris del sud de Londres on s’atenen els soldats ferits que són traslladats del continent i la població civil ferida procedent dels bombardeigs nazis a la ciutat de Londres. Són els anys del començament de la Segona Guerra Mundial i Pere Gabarró, Gab com li deien els companys anglesos, forma part del grup de cirurgians plàstics més experts del món. En aquests centres és on es desenvolupen les tècniques de transferència tissular que salvaran la vida a milers de ferits. Els mateixos soldats aliats ferits s’autoanomenaven “guinea pigs”, és a dir conillets d’índies, perquè les tècniques quirúrgiques es provaven i avançaven amb ells. Quan els EUA van ser atacats pels japonesos a Pearl Harbour, el govern nord-americà es veu obligat a retirar els seus metges del vell continent. El doctor M. Converse, probablement la figura més destacada de la cirurgia plàstica nord-americana, estava encarregat d’organitzar tots els ferits de la zona centre d’Anglaterra i va ser reemplaçat pel doctor Pere Gabarró el 1942. És aquí quan veiem la magnitud del paper que aquest cirurgià català va tenir dintre de la sanitat britànica durant la Segona Guerra Mundial, va ser el responsable de tota l’àrea de Manchester i Birmingham. De la fi de la Segona Guerra Mundial fins al 1947, va viure a la ciutat de Manchester i va treballar com a responsable del Servei de Cirurgia Plàstica del Baguley Emergency Hospital i del Cancer Christie Hospital. Allí va crear la Unitat de Cirurgia Plàstica de Manchester tractant lesions de càncer, cremats, ferits i mutilats de guerra. Tal com ho podem trobar a l’article publicat l’any 1985 a la revista British

V

Commemoració del COMB


informació col·legial

V

Journal of Plastic Surgery on es descriu la història del Servei de Cirurgia Plàstica de Manchester, on es diu que del català Pere Gabarró van aprendre la pulcritud i l’exquisidesa de la feina ben feta i també l’existència d’un petit país anomenat “Catalonia”.

Tornada a Catalunya Al març de 1947, aprofitant l’indult del general Franco, va tornar a la seva estimada Catalunya on tenia la família. A causa dels ideals polítics que representava i per no voler renunciar al seu pensament no rep el reconeixement que la seva trajectòria professional mereix. En un moment que la cirurgia plàstica espanyola era pràcticament inexistent, ell s’ofereix a formar cirurgians i a transmetre el seu coneixement en aquest camp. L’Administració espanyola de l’època no únicament li rebutja l’oferiment sinó que li tanca totes les portes de la xarxa sanitària estatal per poder treballar. En arribar a Barcelona va dir “amb molta experiència, una mica de saviesa i res de diner, però al costat de la meva estimada esposa, els meus tres fills i la meva estimada mare”, així com “a Barcelona hi vaig trobar moltes portes tancades i amb cadenat. Tot i que se m’havia promès el reingrés a càrrecs aconseguits per oposició, res s’acomplí”. El professor Puig Sureda i posteriorment el professor Pi Figueras li obren les portes de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau on va treballar com a cirurgià plàstic del 1947 fins al 1971. Allí va crear la primera Unitat de Cirurgia Plàstica de l’Estat espanyol que realment tenia experiència i coneixement. Mai no va rebre cap mena de suport ni consideració per part de la medicina espanyola durant el franquisme, en canvi va seguir dintre del circuit internacional com una figura rellevant de la cirurgia plàstica durant molts anys. Va ser una persona inquieta i molt activa fins a l’últim minut de la seva vida, i va morir al Club Natació Barcelona el dia 4 de maig del 1980 després de fer unes piscines nedant. Trajectòria professional De la seva trajectòria professional com a metge podem destacar que va ser el secretari de la Societat de Cirurgia de

Catalunya (1932-1934), on va fer una important tasca en defensa de la llegua catalana i de la medicina del nostre país. Tal com descriu el doctor Ramon Balius i Juli al seu treball “Cinc denominacions per una mateixa Societat Científica Catalana de Cirurgia – Gimbernat, 2006”: “Pel maig de 1931, pocs dies després de l’adveniment de la Segona República Espanyola, en ocasió de parlar de les relacions de la societat amb l’Acadèmia i Laboratori, es començà la discussió de publicar el butlletí en llengua catalana. Reprès el debat pel mes de desembre, es decidí per iniciativa del Dr. Pere Gabarró i Garcia dedicar exclusivament una assemblea a l’assumpte de l’idioma de la societat. En aquesta sessió, Gabarró presenta un estudi exhaustiu del tema titulat: En defensa de l’ús exclusiu del català en totes les publicacions de la Societat de Cirurgia, després de la lectura del qual es produí un mogut diàleg, en què es manifestaren dues tendències: la dels que defensaven la permanència del castellà, per tal de fomentar així una més gran difusió dels treballs, sense que això signifiqués que al mateix temps no poguessin ésser publicats en català. (Drs. Mas i Oliver, Trias i Pujol (Antoni), Segui i Vilardell), i la dels que seguint Gabarró proposaren el català com a únic idioma de la Societat (Drs. Moragas, Ribas i Ribas, Riba de Sans i Puig i Sureda). La votació es decantà favorablement per aquesta segona moció. Acabava de començar el camí que portava cap a la

segona etapa de la Societat de la mà del Dr. Gabarró, que a la deixada del 1932 fou elegit Secretari.” Fou el Subsecretari del IX Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, Perpinyà (1936), membre fundador de la British Association of Plastic Surgeons (1946) i delegat a Espanya de l’American Society of Plastic and Reconstructive Surgery (1950-52). Fundador i primer president de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica (1961), membre numerari d’Honor de la Societat Catalana de Cirurgia i soci de mèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. La seva activitat científica fou molt productiva, en un temps on fer una publicació era gairebé un calvari, trobem més de 40 publicacions en les millors revistes científiques de l’època. Va participar com a ponent en la majoria de les reunions internacionals dels primers 20 anys de desenvolupament de la Cirurgia Plàstica. Hem de remarcar la seva aportació més important, un nou mètode per cobrir els defectes cutanis; mitjançant una petita quantitat de pell sana es podia cobrir un gran defecte corporal: l’empelt en tauler d’escacs o segells, que publicà a l’article: A new method of skin grafting a la revista British Medical Journal & Proceedings of the Royal Society of Medicine, als anys 1943 i 1944. Aquesta tècnica va permetre salvar la vida de molts pacients cremats durant els anys 40 i 50, quan no es disposava d’altres tècniques ni bancs de teixits. No solament va ser un gran metge, també va ser un gran excursionista, va descriure la via Gabarró per accedir a la Pica d’Estats i va ser fundador de l’escoltisme català amb el doctor Josep Maria Batista i Roca. La figura d’en Pere Gabarró i Garcia té un lloc destacat dintre de la medicina catalana i de la història del nostre país. Aquest merescut homenatge, l’“Any Dr. Pere Gabarró” del COMB (19992009), així com la Beca Pere Gabarró i Garcia de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica o el Premi d’Investigació Sanitària Pere Gabarró que convoca la ciutat d’Igualada són activitats que contribueixen a difondre el seu llegat. P Dr. Jaume Masià,

comissionat de l’“Any Dr. Pere Gabarró”

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

27


informació col·legial

Entrevista a Jordi Marfà i Vallverdú, psiquiatrepsicoanalista del CSMA II de Badalona i membre del Grup per a la Racionalització de l’Ús dels Psicofàrmacs, info@fccsm.net, concedida en el marc del Divuitè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, www.di8e.cat. Entrevista feta per l’organització del Divuitè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana.

La construcció industrial de la malaltia

Jordi Marfà i Vallverdú: “Cal traslladar l’eix del sistema sanitari a la salut, en comptes d’estar centrat en la malaltia” La seva ponència tracta el tema de la industrialització de la malaltia. Podria explicar a què es refereix exactament? La construcció industrial de la malaltia es pot definir com l’ampliació indeguda dels límits de la malaltia, utilitzant tècniques industrials i comercials, per poder ampliar els beneficis de la indústria farmacèutica i sanitària. Ampliar artificialment el camp d’acció per poder-ne treure més rendiment econòmic.

P “Consumir psicofàrmacs

quan no són necessaris pot comportar l’empobriment per tirar endavant la vida. Dit d’una altra manera, la creació d’una dependència.”

28

Quina relació té la construcció industrial de la malaltia amb l’actual definició de salut. La definició de salut de 1976 a Perpinyà com “una manera de viure autònoma, solidària i joiosa” vol traslladar l’eix del sistema sanitari a la salut, i organitzar-lo per aconseguir-la, en lloc d’estar centrat en la malaltia. La construcció industrial de la malaltia pretén exactament el contrari. Que el centre sigui la malaltia, amb els seus diferents tractaments, exploracions, etc.

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

De quina manera influeix la indústria farmacèutica en la pràctica de la medicina La indústria farmacèutica ha anat i va molt bé a la medicina. Només quan es confon el benefici, és a dir, el benefici de la indústria es prioritza per davant del benefici del pacient no anem bé. És el que s’anomena “Conflicte d’interessos”, que segons definició del NEJM (1993) és “un conjunt de condicions en les quals un interès primordial tendeix a estar indegudament influenciat per un interès secundari”. En el cas d’una actuació mèdica, és indubtable que l’interès primordial és la salut del pacient. També sembla indubtable que pot estar en conflicte amb diversos interessos secundaris, propiciats de manera més o menys intensa per la indústria. Això pot resultar molt perjudicial, especialment si la pràctica de la medicina segueix el mateix principi. Hi ha malalties fabricades? Quines? Més que fabricades o inventades, s’ha

V

Entrevista


informació col·legial

V

exagerat el risc de símptomes, o la dimensió real de la malaltia, la gravetat, l’extensió o la importància de determinats malestars de la vida quotidiana. El tema de la densitat òssia, la síndrome disfòrica menstrual, el colesterol, la disfunció erèctil, la depressió, la menopausa, el jet-lag, ser calb, etc. En un intent d’assenyalar aquesta expansió inadequada, fins i tot s’ha constituït un “rànquing” de “no-malalties”. Quins mecanismes s’utilitzen per “crear” una malaltia? Convertir problemes personals o socials en malalties. Per exemple, la timidesa, que és un fenomen normal, s’ha convertit en fòbia social. Presentar símptomes lleus com a manifestació de malalties severes (p.e. colon irritable, síndrome disfòrica menstrual). Presentar un risc com una malaltia (p.e. colesterol, densitat òssia). Maximitzar la prevalença estimada d’una malaltia (p.e. disfunció erèctil, depressió). Tot això utilitzant tècniques de màrqueting, aliances amb els mitjans de comunicació, amb líders d’opinió, amb cosmètica estadística, assaigs clínics parcials, etc. Més enllà de la iatrogènia, quines conseqüències negatives pot tenir per al pacient consumir psicofàrmacs quan no són necessaris? L’empobriment dels recursos personals per tirar endavant a la vida. Dit d’una altra manera, la creació d’una dependència. Per exemple, l’ús d’an-

dicaments, no respecte a placebo). Si no es fa així, es registren infinitat de fàrmacs equivalents (me too), que fan augmentar molt la pressió sobre els prescriptors. – Llistats consensuats de fàrmacs utilitzables en la sanitat pública, és a dir, separar registre de finançament. – Controlar la promoció a professionals i públic en general, aplicant la llei del Medicament i el decret 1416/1994 que en regula la publicitat.

P “S’ha exagerat el risc de

símptomes, o la dimensió real de la malaltia, la gravetat, l’extensió o la importància de determinats malestars de la vida quotidiana”

tidepressius en la tristesa normal que apareix amb les pèrdues de la vida, o bé l’ús d’ansiolítics, enlloc de fer front a les situacions quotidianes que poden generar ansietat. Ambdós casos afebleixen la persona, en comptes d’enfortir-la. Dues conseqüències més són: la cronificació dels problemes, i la insostenibilitat dels sistemes de salut, a causa del gran encariment dels fàrmacs. Quin paper hauria de tenir l’Administració per controlar l’abús dels medicaments? – Regular el registre de nous medicaments en relació amb millores clares (major eficàcia respecte d’altres me-

Vostè forma part del Grup per a la Racionalització de l’Ús de Psicofàrmacs. Quina és la tasca del G.R.U.P.? Som un grup de professionals, sobretot psiquiatres, i una farmacòloga clínica que, alarmats per les dimensions que anava adquirint l’ús inapropiat dels psicofàrmacs, ens vàrem trobar per poder: – Reflexionar sobre les situacions d’abús o ús inadequat dels psicofàrmacs. – Donar a conèixer aquestes situacions i reflexions en fòrums, congressos, cursos de formació, etc., per estimular una visió crítica sobre aquests problemes i ajudar a resoldre’ls. – Participar en les plataformes que es van creant en relació amb aquestes situacions, per ex. la plataforma “No gracias”. – Reclamar la inclusió decidida de l’Ètica mèdica en els estudis pre i postgrau – Ajudar a recuperar la capacitat de lluita en defensa de les bones pràctiques mèdiques. P

Les propostes que aporta el Grup per a la Racionalització de l’Ús dels Psicofàrmacs per evitar la industrialització de la malaltia. Els 7 punts: 1. Creació d’un Institut Nacional que avaluï i faci propostes concretes sobre els medicaments que han de ser finançats pel sistema públic de salut, en base a criteris científics. 2. Creació d’una normativa jurídica, consensuada amb societats científiques, empresarials i de l’Administració, que reguli la promoció i publicitat de medicaments i els seus aspectes relacionats. 3. Impulsar línies de formació per part d’organismes independents, promogudes, suportades i reconegudes per l’Administració com un element de qualitat del sistema. 4. Impulsar línies de recerca, amb requeriments equivalents. 5. Vetllar per l’acompliment de les normes legals existents respecte a la comercialització, promoció i prescripció dels medicaments a l’àmbit públic de salut. 6. Participació d’organismes independents en els comités d’ètica de la indústria farmacèutica, per tal que les seves conclusions respecte a la transcendència de les seves pràctiques, en el marc dels sistemes de salut pública, siguin de coneixement general. 7. Reconeixement econòmic dels equipaments professionals que realitzin una pràctica adequada en la gestió de la prescripció de medicaments, per tal que puguin oferir una millor qualitat assistencial. Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

29


informació col·legial

Oficina de cooperació

E

n la seva línia de compromís amb les accions de cooperació internacional, des de l’any 1993, el COMB ha impulsat un programa de concessió d’ajuts destinats a la formació de metges cooperadors. Des d’aleshores, s’han concedit beques per un total superior als 300.000 €. El proppassat 19 de novembre, a la Sala d’Actes del COMB, va tenir lloc el lliurament de la quinzena edició de les Beques “Dr. Bada” per a la formació de metges en matèria de cooperació. Els becats en aquesta edició 2008 han estat: Dr. Tomàs Maria Pérez Porcuna, Dra. Gemma Martin i Ezquerra, Dra. Eva Maria Dopico Ponte, i Dra. Núria Rovira Girabal. Enguany, les beques van lliurar-se en el marc d’un acte presentat per Miquel Bruguera, president del COMB.

El Col·legi de Metges lliura les Beques “Dr. Bada”, per a la formació de metges en matèria de cooperació

Becats en l’edició 2008 de les Beques “Dr. Bada” amb Miquel Bruguera, president del COMB; Jaume Roger, tresorer del COMB; Xavier de las Cuevas, vocal del COMB; Jordi Almirall, de l’Hospital de Mataró; Mario Ubach, delegat a Espanya de l’ATCP; Ferran Aguiló, de la Fundació Vicente Ferrer, i Jordi Craven-Bartle, de l’Hospital de Sant Pau.

En una taula moderada per Xavier de las Cuevas, vocal del COMB, es va parlar dels “Reptes de la formació en salut i la cooperació”. Jordi Almirall, de l’Hospital de Mataró, va presentar

la seva experiència de “Formació en atenció a la immigració”, i a continuació, Mario Ubach, delegat a Espanya de l’ATCP (Association Tchadienne Communauté pour le Progrès), va parlar de “Formació de metges al Txad”. Es finalitzà l’acte amb el lliurament de les beques 2008 als guanyadors per part de Jaume Roigé, tresorer del COMB, Ferran Aguiló, de la Fundació Vicente Ferrer, i Jordi Craven-Bartle, de l’Hospital de Sant Pau, membres de la Comissió Avaluadora de les Beques. Durant el segon trimestre del 2009, es faran públiques les bases de la setzena edició d’aquestes beques, que donen suport a la formació de professionals en una matèria tan sensible com és la cooperació. P Oficina de Cooperació del COMB

Una delegació del COMB visita el Centre de Investigaçao em Saúde de Manhiça (CISM)

Centre punter a nivell mundial en la recerca d’una vacuna contra la malària

E

l passat mes de novembre, acompanyant la Fundació Ulls del Món, una delegació del Collegi de Metges de Barcelona, encapçalada per Xavier de las Cuevas, vocal del COMB, va tenir l’oportunitat, durant la seva estada a Moçambic, de visitar el CENTRE DE INVESTIGAÇAO EM SAÚDE DE MANHIÇA (CISM). Aquest centre d’investigació biomèdica, fundat l’any 1996, es troba en una petita àrea rural, Manhiça, a 60 km de la capital, Maputo, i el seu nom és actualment conegut a nivell mundial per la seva labor d’investigació biomèdica, sobretot pels seus esforços en la recerca d’un tipus de vacuna contra la malària. Actualment el CISM és un centre d’investigació moçambiqueny gestionat per la Fundació Manhiça i que reuneix en el seu patronat el govern de Moçambic, Espanya i la Fundació Clínic per la recerca biomèdica. Va ser el seu actual director, el Dr. Eusebio Ma30

cete, qui va tenir la deferència de compartir més de tres hores amb nosaltres per donar-nos tot tipus d’explicacions del seu funcionament. El centre manté la mateixa filosofia inicial de donar assistència a través de l’hospital comarcal a la seva població de referència (>80.000 habitants), docència per a la formació pre i postgrau i les tasques d’investigació en les quals és punter a nivell mundial en la recerca d’una vacuna contra la malària, però també manté obertes altres línies com

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

les malalties diarreiques, les pneumònies, la sida, la tuberculosi... en total, més de 20 projectes actius. La fundació té contractades mes de 250 persones: metges assistencials, antropòlegs, estadístics, demògrafs, personal de laboratori i personal administratiu per donar suport a la seva tasca, però voldria destacar que, en l’actualitat, dels 36 professionals d’alta qualificació només 9 són expatriats, el que manifesta la voluntat i la realitat de sostenibilitat del projecte en el futur. Tot això és possible gràcies als ajuts del Banc Mundial, l’OMS, la Fundació Bill i Melinda Gates, laboratoris farmacèutics i altres entitats de caràcter privat i públic. Volem finalitzar agraint la seva amabilitat. P Eusebio Macete,

director de la Fundació Manhiça

Xavier de las Cuevas, Vocal del COMB


informació

àrea econòmica

Núm. 81

octubre 2008-gener 2009

P L'EDITORIAL

MEDIVIATGES L’Agència de viatges del COMB i Bestours acorden ampliar l’oferta de qualitat n l’esforç per oferir els serveis més competitius al conjunt dels nostres col·legiats, des de MediViatges, l’agència de viatges del Col·legi de Metges de Barcelona, hem fet un pas endavant, convençuts que comptarà amb la confiança del col·lectiu. És per això que s’ha assolit un acord amb el grup Bestours, entitat de gran prestigi al sector del turisme. Bestours va ser fundada el 1988 per un grup de professionals especialitzats en viatges, tant vacacionals com d’empresa i d’incentius. A l’actualitat, és Partner del Grup Lufthansa City Center amb una xarxa mundial de més de 500 agències de viatges i, alhora, és soci fundador

E

Nova ubicació de l’agència a la planta 0 de l’edifici col·legial (darrere de la sala d’actes).

de Travel Advisors. Els més de 20 anys d’experiència al sector els ha permès desenvolupar

diferents departaments per cobrir totes les necessitats dels seus clients: U

(Continua a la pàg. 33)

P LA DADA Operacions i volum transformats en operacions d’actiu a desembre 2008 13.865.471,5 €

248

Operacions Font: Àrea Bancària Grup MED.

Import

avant la situació econòmica i financera d’aquest any, la qual s’ha anat agreujant en el transcurs dels mesos, especialment l’últim quadrimestre, el G-20 es va reunir a Washington el 15 de novembre per acordar reforçar la transparència, millorar la regulació, augmentar la cooperació internacional i el compromís amb una economia oberta. Juntament amb tot això, el Banc d’Anglaterra i el BCE van retallar el tipus d’interès oficial davant el deteriorament del creixement en ambdues àrees. Tot això ens ha dut a uns canvis molt forts en els mercats financers. Hem passat d’un moment on una part de les entitats de crèdit cercaven l’estalvi al preu que fos, arribant a remunerar fins i tot per sobre del preu amb què els bancs es deixen els diners entre ells (l’interbancari), això venia donat perquè patien una forta manca de liquiditat i, per altra banda, va haverhi una forta restricció del finançament tant de les famílies, com de les empreses i els professionals, per aquesta mateixa causa. Davant d’aquestes circumstàncies des de l’àrea bancària del COMB, durant tot el transcurs del 2008, hem treballat en dues vessants. Per un costat, trobar la millor remuneració possible als estalvis del nostre col·lectiu, sense entrar en polítiques de remuneració poc clares, transparents o complexes, o en una guerra de preus, que per norma general acaben comportant tota una sèrie de problemes a les entitats que hi entren en aquest joc. S’ha actuat amb la prudència que aquests moments aconsellen, la qual cosa no està barallada amb oferir una rendibilitat més propera a l’interbancari, amb productes fàcils d’entendre i que ens ofereixin les màximes garanties. Per l’altre, hem pogut finançar totes les propostes que en forma de préstecs personals, préstecs hipotecaris, crèdits i finançament d’equipaments mèdics, ens han presentat els nostres clients, amb els mateixos criteris de risc que hem utilitzat els darrers anys, i tot això amb uns tipus d’ interès molt per sota dels que el sector bancari aplica en aquest casos. Això ha estat possible gràcies a la gestió acurada del recursos que els clients ens han dipositat i que han fet que, aquests mesos, on la majoria d’entitats de crèdit semblava que haguessin tancat l’aixeta, en el nostre cas hagi estat tot el contrari. Tant és així que fins i tot hem pogut desenvolupar nous productes específics de finançament per al col·lectiu mèdic, des del metge MIR, el metge immigrant, el metge gran, el metge emprenedor, el consultori o la clínica i sempre amb unes condicions financeres molt competitives. Acabem d’entrar en una forta davallada dels tipus d’interès, el que farà que ens situem de nou davant d’aquest nou escenari que, com tots, suposarà noves formes de fer i donar servei als clients, i és per això que des de l’àrea bancària del COMB ja estem treballant en el nous serveis i productes que els metges ens demanaran a partir d’ara, juntament amb els que fins ara han utilitzat. P

D

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. PRESIDENT EXECUTIU DEL GRUP MED; Jaume Aubia. DIRECTOR GENERAL: Albert Lluch. COORDINADOR DEL SERVEI D'INFORMACIÓ COL·LEGIAL: Jordi Pons. ASSESSORIA LINGÜÍSTICA: Esther Roig. PUBLICITAT: Jordi García. Tesys, Ind. Grá., S.A., telèfon: 93 7206211

31


informació àrea econòmica

octubre 2008-gener 2009

ASSEGURANCES

MEDIVIATGES

Medicorasse segueix premiant la fidelitat dels clients de l’assegurança d’automòbil MediMotor Medicorasse, per tal d’agrair la confiança que els clients han dipositat en la seva pòlissa MediMotor, s’han sortejat 12 caps de setmana per a dues persones a Hèlsinki (Finlàndia), gràcies a la col·laboració amb Finnair i l’Oficina de Turisme de Finlàndia. Els quatre darrers guanyadors dels 12 caps de setmana són la Dra. Dolors Serra Farriol, el Dr. Santiago Argemí Renom, la Dra. Ana Carmen Valiente Martín i el Dr. Manel Belda López. L’assegurança d’automòbil MediMotor, dissenyada per Medicorasse, conjuntament amb la companyia d’assegurances Zurich, millora les cobertures habituals de les companyies asseguradores i inclou cobertures úniques i exclusives per als nostres clients.

U

Ja s’han sortejat els 12 caps de setmana a Hèlsinki (Finlàndia)

(Ve de la pàg. 31)

- Tandem Tours, especialitzat en grans viatges. - Bestours Corporate Plus, per cobrir tots els viatges d’empresa. - Travelkids , per viatjar amb la família. - Travelfriends, per gaudir viatjant amb amics. - Bestdive, submarinisme. - Incentius i congressos. Cal assenyalar que aquest acord contempla una sèrie d’accions operatives i, alhora, també la intenció d’estudiar, des d’una perspectiva més àmplia, totes les possibles complementarietats i sinèrgies que es puguin produir entre ambdues entitats. Així doncs, es posa de manifest el marc de confiança i mútua entesa que prima entre ambdues corporacions i que pot permetre desenvolupar noves iniciatives que poden ser molt beneficiosos per a ambdues parts. A més, l’acord permet ampliar considerablement l’oferta de qualitat de MediViatges. Aprofitem també per recordar-vos la nova ubicació de l’agència a la planta 0 de l’edifici col·legial (darrera de la sala d’actes). Aquesta ubicació permet un accés molt més còmode, alhora que és molt més idònia per a la tasca que es desenvolupa. Des de MediViatges estem al vostre servei per assessorar-vos de qualsevol viatge que estigueu pensant a fer, ja sigui per motius laborals o de lleure. Si voleu informar-vos sobre qualsevol servei de l’agència, podeu demanar per la Sra. Laura Martí o per la Sra. Lídia Diaz, personalment a les oficines de MediViatges, o a través del telèfon 93 567 88 05 o del correu electrònic mediviatges@med.es. P

Si desitgeu ampliar la vostra informació sobre l’assegurança MediMotor o sobre qualsevol altra qüestió asseguradora, ens podeu fer arribar un correu electrònic a l’adreça medimotor@med.es, trucar al telèfon 902 010 788, o bé adreçar-vos directament a les oficines del Col·legi de Metges o delegació comarcal. P

A

Amb la col·laboració:

1

1. El Dr. Argemí rebent el premi de mans de Toni Cruz, assessor de Medicorasse. 2. La Dra. Valiente rebent el premi de mans de Rubén Hernández, assessor de Medicorasse. 3. El Dr. Belda i la seva esposa rebent el premi de mans d’Antoni Berbois, assessor de Medicorasse.

2

3

Servei d’Informació Col·legial. Núm. 125

33


Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP) El COMB va endegar a mitjan 2004 els Diplomes Acreditatius de Capacitació en Acupuntura, Medicina Cosmètica i Estètica, Medicina de Residències de Gent Gran i Medicina Naturista. Ara ja es pot sol·licitar el DIACAP en Medicina Homeopàtica i en Medicina Pericial i Avaluadora. La superació de la puntuació mínima necessària, d'acord amb un barem que inclou formació bàsica, formació continuada, treball, docència, publicacions i altres, per obtenir el Diploma de Capacitació en una pràctica professional determinada obeeix a la voluntat d'impulsar la regulació d'un sector professional que no ho està. Trobareu tota la informació al web del COMB www.comb.cat, a l'apartat de PRÀCTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/ acreditacio/diplomes/home.htm. A continuació, relacionem els diplomes atorgats fins al mes de novembre del 2008. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ACUPUNTURA Alarcón Bozal, Alejandro Albares Tendero, Francisco Javier Alcalde Ordax, Ana Aldea Bueno, Carlos Alkhatib Felo, Faouaz Alorda Esquinas, Maria Luisa Aluart Bardalet, M Estel Alvarez de la Vega Sancristobal, Andres Amengual Vicens, Josep Carles Arquer Porcell, Andreu Badillo Caro, Jose Luis Badosa Collell, Gemma Bai Xiu, Chun Bárzano Julvez, Cristina Bellver Garcia, David Blasco Catalan, Jose M Blasco Riera, Edmon Borja Aguirre, Lourdes Borràs Verdera, Miquel Bosch Tubert, Rosa Botella Ruiz, Elisenda Bramona Beatove, Jordi Bretos Peral, Felisa Buenaventura Sanclemente, Gloria Cadena García, M Luisa Camerino Foguet, Oriol Cancer Villacampa, Luis Casañas Lopez, Guillermo Casas Crosas, Montserrat Castillo Isern, Daniel Castro Cañete, Guillermo J Cazorla Cazorla, Enrique Claramunt Peña, Elisenda Clemente Piñol, Francesca Costa Clara, Josep M Costa Guardiola, Francesc Cruz Garcia, Mercè Dalmau Santamaria, Ishar De Legórburu Bella, Margarita De Miguel Blanco, Carles Dezcallar Leoz, Mariano Eres Charles, Natalia Escriche Badiella, M Mercè Fernández Baizán, César Ferran Gracia, Josep Ferrer Añel, Isabel Figa Alonso, Salvador Filella Subirà, Josep Maria Font Casas, Yolanda Fuertes Armengol, M Teresa Garcia Fernandez, Alicia Garcia Janeras, Albert Garcia Soriano, Ana M. Gascon Castelló, Jaume Gimeno Esteve, Francisca Giralt Sampedro, Isabel Gonzalez Platero, Francisco Javier Gracia Gozalo, Rosa M. Guitart Vela, Jordi Gutierrez Heras, Lidia Hernández Hernández, J. Alberto Hidalgo Sarés, M José Huertas-Portocarrero Gomez-Moran, Daniel

Jaime Rentero, Ana JovalCepria, M. Teresa Justo Nevado, Maria Edurne Lago Rodríguez, Manuel de Jesús Lisbona Roquer, M Del Carme Lloret Puig, Isabel Llucià Gibert, Montserrat Lomban Torres, Maria Ester Lopez Carcel, Gemma López Pujol, Antoni Lorente Gascón, Marian Macip Esteller, Santiago Marco Aznar, Pere Martí Hernandez, Margarita Martín Pèrez, Anastasi Martínez Castejón, Rubén Martorell Sabater, Carmen Meix i Falcó, Montserrat Mendialdua Ugarte, M. Lourdes Miguel Pérez, Maria Isabel Millet Fite, Asuncion Monaco Rosich, Antoni Montala Bosch, Josefina Moranta Mesquida, Jose G Muñoz Fernandez, M Isabel Mur Auqué, Daniel Nin Giménez, Ignasi Oliva De Frutos, Ana Oriol Peregrina, Mercè Ortiz Reparaz, Ana Padrisa Muntal, Encarnacion Pagès Serra, Gloria Peña Garcia, Pilar Pérez Aguado, M. Carmen Perez-Calvo Soler, Jorge Permanyer Casanovas, Montserrat Pichot Sagi, Ana Maria Pino Sebastia, Josefa Plaza Requena, Gerard Prats Rocavert, Carmen Prats Sanchez, Carles Puig Pons, Santiago German Ravella Mateu, Ramon Riba Pedrola, M. Dolors Ribé Sànchez, Montserrat Ribera Gonfaus, Mercè Ripoll Espiau, Enric Ripolles Justribo, Joan Rodelas Montalvo, Francisco Rodellar Oncins, M Teresa Rodríguez Gaspà, Silvia Rodriguez Miralles, Joaquim Roquet Silva, José Antonio Ruiz Perez, Consol Ruiz de Conejo Viloria, M. Isabel Sacristan Tarrago, Joseph Maria Salabarnada Torras, Jordi Santiña Vila, Manuel Santos Coca, Carmen Santos Forrellad, Alex Sarasà Solà, Blanca Seano Pujol, M Estrella Seco Baró, Antoni Serrano Coronado, M. Isabel Stuart Palacios, Juan Francisco Tegiacchi Schvetz, Marcelo Horacio Tejel Gorgas, Montserrat Tellez Navarro, Josep C. Torner Ribé, Montserrat

Torras Bernaldez, M Teresa Tudela Cullell, Juan Jose Valles Balasch, Rosa Vázquez Ignacio, Juan Manuel Vera Bernal, Carmen Lucia Vera Moreno, Jesús Vidal Fernandez, Montserrat Sonia Vilà Díez, Ana Maria Villarroya Martin, Josefa Gloria Zueras Gelabert, Rosalia MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICA Abella Avilés, Neus Alvarez Suriaca, Xavier Andreu Bruguera, Imma Añon Marin, Teresa Aragon Roman, Miguel Juan Arcas Mir, Ana Arnal Monreal, Moises Avila Ballesteros, M. Estrella Ayala Vicedo, Eladio Barbero Gonzalez, Abraham Moisés Beltrán Redondo, Beatriz Bonet Puig, M. Isabel Bordonaba Pueyo, Pascual Boix Cuesta, Otilia Bramona Beatove, Jordi Burgues Camarasa, M. Josep Busquets Romagosa, Marta Cabaní Tuset, Inmaculada Campoy Sánchez, Mercè Cardona Peña, Federico Caro Cordero, Jose Manuel Casas Sabé, Carme Casermeiro Costa, José Antonio Castillo Galiana, Marta Cervantes Sanchez, Miquel Ciscar Gracia, Silvia Ciscar Gracia, Eva Costa Palau, Concepció Crespi Morro, M. Luisa De la Barrera Dacasa, Olimpia De los Mozos Ortiz, Luisa Maria Delgado Ribas, Juan Manuel Delso Velazquez, Myriam Diaz Aller, Maria Belen Diaz Bravo, Marian José Diaz Jiménez, Carolina Escoda Delgado, Nuria Espaulella Viñolas, Núria Esteban Herrero, Margarita Font Pons, M Angela Fuentelsaz Benavent, Enrique Galvez Comas, Susana Galvez Ruiz, Rafael Gálvez Amate, Enrique Garbayo Garcia, Alicia García Giménez, José Víctor Garcia Juncosa, M. Montserrat Garcia Manzanares, Margarita García Rojas Jaile, Juan Jacobo Gimenez Gonzalez, M Luisa Goñi Peña, Sara Gonzalez Platero, Francisco Javier Gonzalez Sanchez, Ana Rosa González Fernández, Inmaculada Govantes Lopez, Pilar Grau Besoli, Marta

Guayan, Jorge Guillén Sanchez, Mercedes Guxens Barriendos, Jordi Herrero Zerpa, Rosalba Jarne Navalón, Carlos Laporta Clanchet, Mercedes Lamilla Riera, Alvaro Lazaro Fuste, Jorge Lozoya Florit, M. Enriqueta Luna Soto, M. Alejandra Lleal Duran, Silvia Llorens Morera, Daniel Madan Rodriguez, Maria Dolores Marcos Vidal, Concepció Marti Goma, Juan Marti Tarazona, Victor Manuel Martín Nuñez, Virginia Martinez Esnaola, Rosario Martínez Poyato, M Del Carmen Melamed Pinto, Graciela Miguel Fernández, Vanesa Morales Soldado, M. Carmen Moreno Marin, Javier Moriscot Gazules, David Navarro Flo, Nestor Daniel Navarro García, Juan Nieto Fernandez Arroyo, Manuel Oliva Sanchez, Ana M Olivera Gil, Joaquim Ordiales Benayas, Gerardo Manuel Oyola Palacios, Denebola Oyola Palacios, Christopher Padilla Pardo, Gemma Pascual Casacuberta, Jordi Perales Rodríguez, Fco. Javier Pérez Ballestero, M Carmen Pérez Burillo, M Pilar Perpiñá Singla, Marta Pinto, Raul Pons Mañosa, Marta Teresa Povedano Carpintero, Javier Puig Garcia, Noemi Pujol Gali, Jordi Quintillà Brescò, Mercè Riba Camprubí, Salvador Ribé Subirà, Natalia Ripoll Sanchez, Manuel Rodenas Garrido, Elvira Rodrigo Anoro, Pilar Rodriguez Perez, Constantino Roman Onsalo, Andres Roura Igartua, Roser Rovira Orriols, Eulalia Ruiz Sánchez, Virtudes Rupérez Caballero, Elena Saez Manubens, Joan Salvador Casas, Librada Sanchez Dominguez, Ana Maria Sanchez Sanchez, Manuel Santiago Clavero, Miguel Ángel Sanz Manonellas, Lourdes Serena Sánchez, Rafael Serra González, Bárbara Serra Rueda, Rosa Maria Serrano Adan, Jose Soler Gonzalez, Silvia Soriano Corral, Jose Ramon Subirachs Amigó, Esther Tauler de Luque, Pilar

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Horari: 9-14 hores Persona de contacte: Tonyi Barroso Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: ota_ca@comb.es


Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP) Tomás Benedicto, Neus Torres Fito, Marta Torres Perea, Jorge Torrubia Marcano, Juan Carlos Tufet Opi, Jaime Tuñon Alvarez, M Isabel Vazquez Ruiz, Rocio Vega Lopez, Petra M Vicario Hernandez, Virginia Villares Moreno, Ml Jose Wang Saegusa, Ana J Ch Xalabarder Sagalès, Maria Xammar Alonso, Jorge MEDICINA DE RESIDÈNCIES DE GENT GRAN Arguindegui Pons, Rafael Domenech Carpena, Carmen Esquirol Caussa, Jordi Gasol Lascorz, Josep Monserrat Delgado, Jose Luis Perelló Alonso, M. Montserrat Riu Subirana, Sebastià Rovira Rovira, Josep MEDICINA NATURISTA Abilla Lumbiarres, Araceli Alesón Cabrerizo, Ana Andrés Ortuño, Josep-Gabriel Baulies Romero, M. Gemma Bernabeu Mur, Francisco Casañas López, Guillermo Estevez Dominguez, Herminia Gonzalez López, Guillem Martinez Garcia, M. Carmen Nogués Orpí, Inmaculada Oriol Peregrina, Mercè Pérez Plana, Daniel Pino Sebastià, Josefa Ródenas López, Pedro Sagrera Ferrandiz, Jorge Tomás Rajadell, Maria Beatriz Verdaguer Balmes, Carme Vinyes Casajoana, David MEDICINA HOMEOPÀTICA Aldea Bueno, Carlos Amaya Ribó, Albert Armenter Ramos, M. Luisa Assens Mampel, Montserrat Baulies Romero, M. Gemma Bech Peiró, Susana Bergé Lafont, Rosa M. Bernabeu Mur, Francisco Bernal Jimenez, Montserrat Borràs Schierloh, Jaume Bravo Garcia, M. Teresa Bulashenko, Elena Buron Leandro, M. Raquel Cabré Playà, Xavier Cardona Capdevila, Montserrat Carrau Capilla, Josep Xavier Carrera d’Espona, M. Àngels Casajuana Casanovas, M. Consolación Casamayor Lloria, Carme Casañas López, Guillermo Casas Crosas, Montserrat Català Amatller, Montserrat Català Ferrer, Maria Lluïsa Clapers Pladevall, Josep M. Clemente Piñol, Francesca Codina Grau, Maria Gema Colom Gabarró, M. Teresa Coloma Anadon, Laura Cuadrat Chico, Pilar Cuerda Aguado, Esther Cuevas Exposito, Manuela Curzio Fernandez- Shaw, Paola Dallarés Angulo, Juan José Dalmau Carre, Jordi Diez Llambrich, Xavier Espejo Arenas, Rosa M. Espin Sabaté, Alberto Esteban Anton, Irene Esteban Villanueva, Carme Esteve, Marie-Christine Estrems Membrado, Maria Soledad Falcó Esteva, Montserrat Falip Cabaner, M. Teresa Fernandez Domene, Adoracion Fernandez Quiroga, Gonzalo Fernandez Sole, Maria Josep Ferrara, Jorge Marcelino Ferre Ferrate, Fe

Ferrer Escola, Roser Filella Subirà, Josep Maria Fischbach Sabel, Ute Flores Montero, Natàlia Folguera Bertran, M. Lluïsa Font Casas, Yolanda Forés Colomer, Jordi Garcia Caballero, Teresa Garcia Janoher, Josep M. Garcia Parra, Carme Gelabert Vea, M. Carme Gimenez Lozano, Carmen Graells Serradell, Antoni Griell Bernadó, Pilar Gutierrez Albala, Montserrat Herrerias Ortiz, M. Teresa Hidalgo Sares, M. Jose Ibañez Farners, Pau Juan Andrés, Ana Junyent Camanyes, Rubèn Lamarca Lopez, Rodolfo Jose Lebron Campos, Victòria Lianes Barragan, Pilar López Antich, Marta Lorido Gutierrez, Julio Luqui Garde, Miguel Marin Olmos, Juan Manuel Martin Alcaraz, Dolores Martín Aparicio, Rafael Martinez Cuadros, Rosalaura Martinez Garcia, M. Carmen Martinez Jubitero, Joseph Maria Martinez Marco, Mercedes Matas Heredia, Gema Mateu Ratera, Manuel Maya Garcia, Manue Meler Forcadell, Núrial Meseguer Rico, Merce Mestre Blabia, Assumpta Mestre Blabia, Carme Montalà Bosch, Josefina Morera Ventura, Elisa Berta Moya Hiniesta, Francisco de Asis Muñoz Barrera, Antoni Lluis Muntasell Peradejor, Irene Nabona Francisco, Joaquim Nacher Miguel, Ferran Noguera Vilalta, Aurora Ordás Roncalés, M. Angeles Oriol Peregrina, Merce Ortega Soriano, Antonio Ortí Ponsa, Josep Palau Del Mas Armella, Francesc Pallarès Sarri, Mercè Palomares Ajo, Jose M. Palou Beser, Amàlia Pares Grahit, Joan Pares Santilari, M. Carme Pau Jansat, Pilar Perez Benitez, M. Lucrecia Pérez Rengel, M. Del Carmen Perpiña Singla, Marta Pichot Sagi, Ana Maria Pla Castellsague, Anna Pluma Haldon, M. Isabel Ponce Martínez, M. Ángeles Puga Lombardo, Monica Puig Pous, Salvador Queralt Gimeno, Lluïsa Quirós Julià, Ignasi Rabella Meneses, M. Carme Ratera Alonso, Roxana Reig Gourlot, Anna Renalias Sullà, Elisabet Rivas-Plata Diaz, Jorge Roch Pallisa, Gemma Rodriguez Aviles, Maria Teresa Rodríguez Gaspà, Sílvia Rosell Arnold, Elena Rovira Berggren, Isabel Sala Pallàs, Josep Sallés Planas, Lluís Sanchez Rubira, Montse Sastre Requena, Carmen Secall Estallo, M. Teresa Serrano Barahona, Carme Sirvent Sentis, M. Teresa Soler Medina, Alberto Soriano Badia, Ana M. Sotomayor Rodríguez, Montserrat Tatjer Baldrich, Montserrat Tomas Rajadell, Maria Beatriz Torner Ribe, Montserrat Tornos Sales, Lourdes

Torrella Yagüe, Ester Torres Inglès, Luis Traveria Solas, Miquel Tunica Boils, Lidia Uribe Alcaraz, M. Pilar Uriel Escoz, Ana Elena Valiente Martín, Ana Carmen Vallès Runge, Anna Maria Vera Moreno, Jesús Vidal Gutierrez, Claudina Vide Sauquillo, Albert Vila Alcalde, Jordi Villar Sanchez, Encarnacion Villarroya Martin, Josefa Gloria Viñals Cañellas, Consol Yago Escriva, M. Gracia Zemba Vieytes, Maria Zueras Gelabert, Rosalia MEDICINA PERICIAL I AVALUADORA Aguado Albillos, M. Inmculada Aixendri Beltran, Josep M. Alarcon Blasco, Julian Alvarez Domínguez, Jose Luis Amigó de Bonet Sans, Narciso Arias Anglada, Rosa Maria Bartralot Soler, Jordi Bertran Casas, Xavier Bertran Marquès, LluÏsa Bos Lopez de Armentia, Jaime Bosch Tercero, Lluís Buira Lopez, Jaime Buxadé Arribas, Jorge Carbó Salvador, Jaime Carme Luesma, Antonio Carrasco Pons, Ramon Casalots Pujadas, Carlos Celaya Noguer, Montserrat Céster Balletbó, Joaquim Collado Roura, Francesc De Cruylles de Peratallada, Andreu Roman De Jesus Perez, Manuel De la Poza Marcos, José Estévez Domínguez, Herminia Galindo Lorente, Ana Gerónimo Blasco, Carolina Gili Cirera, Gabriel Gonzalvo Orera, Carlos Gorriz Quevedo, Javier Heimann Cella, Miguel Hereu Nus, Rosa Maria Herranz Muñoz, Gerardo Humet Romero, Francisco Ibañez De La Chica, M. Dolores Jover Avalos, Aurora Lapuente Cubells, Fermin-Enrique Ligero Benavides, Eduardo José López Navas, Lorenzo Marce Mota, Sara Marinel·lo Canaleta, Marta Martí Amengual, Gabriel Martí Riola, Griselda Mateos Del Collado, Nuria Mazaira Cabana-Verdes, Antonio Mendoza López, Manuel Mendoza Vera, Juan José Mir Garcia, Isabel Miro Martin, Rafael Molina De Heras, Miguel Montero Marin, Carlos Montoya Lahoz, Isabel Moreno Calvo, Lidia Morera Prunés, Ricard Morgenstern Lopez, Rudof Muela Ribera, Jordi Naya del Río, M. del Carmen Olmedillo Vila, Teofilo Padilla Vilaseca, Irene Pancorbo Figueroa, Rina Prestinoni Vill-Lloch, Roberto J. Pua Dolader, Rafael Pueyo Anton, Rafael Puentes Zamora, Yolanda Pulgar Espin, Pedro Raba Simon, Miguel Ramírez Rueda, Isabel Ramon Aliaga, Alejandro Ribera Castella, Celesti Rios Martinez, Ignacio Ripolles Vicent, Juan Vicente Riverola Gurruchaga, Enrique Rodrigo de Larrucea, Carmen Rodríguez García, José Carlos

Rosés Acinas, Bernardino Ruber Martin, Maria Carmen Ruiz Bassols, M. dels Àngels Ruiz Gonzalez, Sebastian Sabaté Aguilar, Primitiva Salvat Maria, Sebastián Segura Cobo, Eva Serra Malfeito, Carles Simon Asensio, Juan Antonio Sotelo Vazquez, M. Aurora Such Faro, Patrícia Tomeu Deulofeu, Pere Trave Vidal, M. Dolors Ubiñana Santos, Enric Uribe Uribe, Maria Verdaguer Marti, Ricard Vidal Candiot, Francisco Rafael Vilaret Reig, Joan Villegas Canovas, Damaso Viver Bernadó, Eduard Zorzano Reguera, Pilar

Col·legi Oficial de Metges de Girona ACUPUNTURA Figueres Grassiont, Rosa

MEDICINA HOMEOPÀTICA Ballbona Moré, Vicenç Fradera González, M.delCarmen Gispert Negrell, Montserrat Lloveras Castelló, Maria Mora Brugués, Joan Oliveras Giralt, Jaume Palou Sangrà, Agnès Suñén Hernández, M. Carmen

MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICA Abdul Maged, Nezar Deprez, Philippe Jové Colom, Antònia Pla Olivé, Elisabet

Col·legi Oficial de Metges de Lleida ACUPUNTURA Galdeano Borra, Evaristo Geris Haddad, Elia Meler Bosch, Josep M. Ortiz Ripio, Gema Julia Tribó Pascual, Antoni

MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICA Andreu Mencia, Leandro Pinós Pedra, Samuel

MEDICINA NATURISTA Tribó Pascual, Antoni

MEDICINA HOMEOPÀTICA Galdeano Borra, Evaristo Geris Haddad, Elia Macià Fornos, Josefa Monturiol Moreno, Maria Dolors Muñoz Ruano, M. Jose

MEDICINA PERICIAL I AVALUADORA De Miguel Arregui, M. Carmen Pinós Pedra, Samuel

Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ACUPUNTURA Sanchez Rubio, Pere

MEDICINA HOMEOPÀTICA Busquets Romagosa, Joan M. Ferrando Albors, Silvana Figueras Pla, Rosa Guasp Tichell, M. Cristina Lopez Manzaneque, Josep Vicenç Pizarro Molina, Isabel Saco Brunet, M. Isabel

MEDICINA PERICIAL I AVALUADORA Llauradó Córcoles, Pere

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Horari: 9-14 hores Persona de contacte: Tonyi Barroso Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: ota_ca@comb.es


informació àrea econòmica

COMENTARI BORSARI ctualment ens trobem a l’epicentre de la crisi, que va començar als Estats Units i es va escampar arreu del món. Va començar sent immobiliària, es va encomanar al sector financer i finalment ha passat a l’economia real. De fet, fins que no s’arreglin les dues primeres no es podrà trobar una solució a la tercera. A causa de les innovacions financeres de principis d’aquest segle, ens trobem que uns quants impagats als Estats Units poden afectar institucions financeres internacionals, que a través de nous instruments suporten el risc dels impagats del mercat immobiliari americà. Així doncs, davant l’elevat grau de morositat immobiliària, els principals bancs internacionals s’han trobat amb uns títols que valen molt menys del que van pagar i, a més, no se’ls poden vendre perquè no hi ha ningú que els compri. Ens trobem que la diferència entre el preu de compra i el que valen ara aquests títols s’ha d’imputar com a pèrdues en el balanç dels bancs. De fet, davant l’augment de desconfiança, els bancs no es deixen diners entre ells i el mercat interbancari ha quedat sense operacions. Davant de la falta de liquiditat dels bancs i els compromisos financers que han d’assumir, l’economia real s’ha quedat sense crèdit disponible, afectant la capacitat de consum de la gent i de producció de les empreses. Tot i això, els bancs centrals i els governs estan injectant liquiditat per tal que el sistema financer torni a funcionar amb normalitat; d’altres mesures han estat nacionalitzar bancs i posar noves regles a la regularització bancària. Els preus de les primeres matèries han patit una davallada molt important des de principis de 2008. La majoria van començar a caure el segon trimestre de l’any; el petroli, que va arribar al seu màxim a mitjans de juliol, ha perdut en molts casos el 60%-70% del preu des de màxims de l’any. De fet, han baixat les energètiques, agrícoles, metalls preciosos... Aquesta baixada farà possible una relaxació de la inflació i justificar així les baixades de tipus d’interès que han dut a terme els bancs centrals.

octubre 2008-gener 2009

Visió Global de Mercats

A

37

Servei d’Informació Col·legial. Núm. 125

emergents han augmentat les seves primes de risc davant de la pèrdua d’ingressos derivats de les matèries primeres i de les fluixes exportacions de manufactures a uns països desenvolupats en crisi i amb poques ganes de consumir. Els bons corporatius d’empreses han sofert també una baixada de preu, sobretot els que tenien pitjor qualificació i els de sectors més sensibles al cicle. Pel que fa a les divises, el canvi de l’euro contra el dòlar ha patit modificacions. Si a mitjans de juliol es pagaven 1,60 dòlars per euro, el canvi ha arribat a finals de novembre a rondar l’1,25. Així com el

U

Els mercats de renda variable han patit vendes històriques pressionats pels múltiples factors de risc i per la necessitat de liquiditat que han tingut els fons d’inversió davant la retirada dels particulars. Podem considerar que es poden començar a trobar valoracions interessants al mercat, però l’alta volatilitat fa que siguem cautelosos en les posicions i en les quantitats a invertir. Els bons i la renda fixa en general dels governs de països desenvolupats han actuat com a refugi davant de les pors que provocaven els mercats de renda variable; en canvi, els bons de països


informació àrea econòmica

octubre 2008-gener 2009

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA

U

COMENTARI BORSARI

38

ien i el franc suïs s’han enfortit enfront de l’euro, la lliura esterlina s’ha depreciat enfront de les grans divises. L’entorn macroeconòmic continua rodejat d’incertesa, tots els indicadors, tant a nivell d’atur, d’activitat empresarial com del sector immobiliari no han tocat fons ni als Estats Units ni a Europa. Les empreses continuen acomiadant personal i fent reajustaments temporals de plantilles. Fins que els indicadors avançats de sentiment, tant del consumidor com de

ent i que s obligatòriam

no van recórr

er intenten ac

ollir-se

etges retirat període previ Més de 120 mdel TSJC tzi el pertinent ció l·la nu a l’a ndar quan finalio Ignasi Pidevall, director del ma de a s sat po ario Médic metges dis ha informat a Di compta amb 25 ho van [...] El COMB jaadministrativa formal, segons m per als que no ció ma cla re van recórrer co ] e de qu als r pe ] al [... , servei jurídic. sa que la mesura fou tan il·leg t de guanyar la demanda. [... Diario Médico 2009 possibilita Pidevall defen 14 de gener de darrers tenen sts ue aq ò aix r fer i pe

l’empresariat no mostrin signes de recuperació, es pot dir que encara no veiem la llum al final del túnel. El cas espanyol és més complicat ja que davant de la brusca parada del sector constructor i immobiliari i el pes que tenien en l’economia, fa preveure que la recuperació sigui més lenta, i no oblidem els elevats nivells d’endeutament de les famílies espanyoles i la pèrdua de riquesa que han patit tant a la borsa com al mercat immobiliari, que portarà a una recuperació més lenta del consum i de l’economia en general. Davant de la baixada de preu de les matèries primeres es preveu una forta davallada de la inflació, que pot beneficiar la contenció salarial, però que alhora pot provocar deflació, és a dir, els preus

actuals són més barats que els de fa uns anys, i això pot ser un greu problema per als beneficis empresarials, que en lloc d’augmentar poden disminuir, i tenir greus conseqüències per als mercats de renda variable. P

Visió dels Mercats curt termini veiem que els indicadors tècnics indiquen que hi ha alts nivells de sobrevenda; sembla que les vendes indiscriminades per part d’operadors institucionals s’han acabat i els reemborsaments s’han completat, i el que roman al mercat ho fa per una visió a llarg termini i conscient que pot començar a formar una cartera a bon preu amb un horitzó a llarg termini. De totes maneres, en aquests moments s’ha d’extremar la prudència i esperar signes de recuperació del mercat, que en les últimes sessions el volum li és escàs i la volatilitat alta. De fet, una bona aposta serien els sectors regulats, com les elèctriques, ja que la crisi afectarà poc els seus ingressos i han patit les vendes indiscriminades dels institucionals. Juntament amb l’alimentació i les telecomunicacions poden ser els sectors amb un millor comportament que podem trobar als mercats de renda variable. Malgrat la situació anterior, creiem que els beneficis empresarials seran dolents aquest quart trimestre de 2008 i el primer de 2009; el segon trimestre de 2009 pot indicar un canvi de tendència en

A

l’evolució dels beneficis empresarials. Tot i això, sabem que les borses funcionen com un indicador avançat de l’economia, i si es veu que els resultats tenen bons fonaments, la recuperació borsària podria començar a principis de l’any 2009. Ara per ara creiem que la millor rendibilitat els pròxims dos mesos la podrien donar els actius monetaris, com els pagarés d’1 mes a 3 mesos d’institucions solvents, com poden ser elèctriques, telecomunicacions i bancs espanyols de gran dimensió que, tot i la baixada de l’Euribor, poden donar més rendibilitat que les lletres. Som partidaris de no donar un gran protagonisme en les nostres inversions als mercats emergents, molt dependents del preu de les matèries primeres i de l’economia dels Estats Units en el cas de les economies llatinoamericanes i dels països del Golf Pèrsic, de les exportacions de manufactures a països desenvolupats, com és el cas de la Xina, l’Índia i la resta d’economies del sud-est asiàtic, i de la dependència del cicle econòmic i les altes taxes d’endeutament de les economies de l’Est d’Europa. Servei d’Informació Col·legial. Núm. 125

Pel que fa a fons Medis, creiem que un inversor arriscat pot començar a prendre posicions en els fons de renda variable, tant a nivell europeu com espanyol i per als conservadors i moderats mantindríem tant el MEDIFOND com el MEDINER. La SICAV MEDIGESTION02 seria una bona alternativa per a un inversor de perfil moderat. A la gestió de carteres de MEDIVALOR hem optat per acabar l’any donant molta més importància dins les nostres carteres a fons monetaris i de renda fixa a curt termini, deixant els de renda variable en un clar menor protagonisme. Pel que fa a les carteres d’accions, hem decidit que la liquiditat invertida en instruments monetaris tindria un gran protagonisme, deixant un tant per cent de renda variable segons els perfils, més en els arriscats i menys en els conservadors. P


informació col·legial

Intermón Oxfam treballa per contribuir a l’eradicació del còlera a l’Àfrica

E

de malnutrició. El final de l’estació seca, just quan comencen les pluges, afavoreix la propagació de l’epidèmia.

Què és el còlera? És una infecció intestinal aguda, causada per la ingesta d’aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio Cholerae, o per transmissió feco-oral, amb un curt període d’incubació (entre menys d’un i cinc dies), que produeix diarrea i, de vegades, vòmits i que pot produir una deshidratació greu i la mort si no es tracta ràpidament.

Qui som Intermón Oxfam i què fem per combatre el còlera? Som persones que com tu creiem en la justícia i la solidaritat, defensem la dignitat de les persones i treballem per canviar el món. Tenim més de 50 anys d’experiència i des de 1997 formen part d’Oxfam Internacional. Som 13 organitzacions que treballem amb més de 3.000 socis locals a un centenar de països. Combatem la pobresa i la injustícia des de diferents àmbits, ja que la complexitat del món en què vivim ens demana una acció integral: treballem en projectes de cooperació al desenvolupament, donem resposta a múltiples emergències, ja siguin catàstrofes naturals o fruit de conflictes bèl·lics; fem campanyes de sensibilització i mobilització i fomentem el comerç just. En aquelles zones on Intermón Oxfam està present i el còlera és endèmic o hi

l còlera continua sent una amenaça mundial i és un indicador fonamental del grau de desenvolupament dels països. Aquests que encara no tenen garantits l’accés a l’aigua potable i al sanejament han de fer front a brots de còlera o fins i tot a l’amenaça d’una epidèmia (Organització Mundial de la Salut – octubre 2008).

Com es transmet el còlera? · Bevent aigua contaminada. · Menjant aliments contaminats durant o després de la cocció. · Per transmissió feco-oral, per contacte amb els vòmits i excrements de persones contaminades, a causa de l’escassa higiene (mans brutes). · Per transmissió feco-oral, per contacte amb els morts de còlera en la preparació dels funerals. El context de transmissió de la malaltia ens dóna una idea que sempre que hi ha brots o epidèmies de còlera és en zones pobres, amb poc accés a l’aigua potable i sistemes de sanejament i amb absència de bones pràctiques d’higiene; principalment en zones urbanes molt poblades i amb un índex alt

ha un alt potencial d’epidèmia, establim un Pla de Preparació al Còlera per donar resposta a una possible epidèmia. Aquest Pla ha d’implementar-se dos mesos abans de l’època principal de transmissió del còlera i es basa a disposar d’un estoc de contingència per al còlera, establir un pla d’activitats en cas d’epidèmia i formar els actors principals implicats (incloent-hi personal d’Intermón Oxfam, socis locals i altres ONG) per estar preparats i poder donar resposta a l’emergència si s’estén una epidèmia. També s’accentuen les activitats de promoció d’higiene sensibilitzant i mobilitzant les comunitats (millora de les pràctiques d’higiene). A Cuamba, a la província de Niassa, al nord de Moçambic, les autoritats sanitàries van declarar a finals del mes d’agost una epidèmia de còlera, una malaltia endèmica a la regió. Malgrat que semblava en un principi que la situació estava controlada, l’epidèmia Fotografies de Cuamba, a la província de Niassa, al nord de Moçambic.

Col·labori amb el seu donatiu per evitar la propagació del còlera a altres zones de Moçambic. La seva acció és vital! Per teléfon al 902 330 331 A través del web: www.IntermonOxfam.org A qualsevol de les nostres botigues de comerc just o de les nostres seus Amb un ingrés a qualsevol deis següents comptes: Entitat La Caixa Santander Caja Madrid Caixa Catalunya BBVA

Número de compte 2100-0765-87-0200150258 0049-1806-91-2111867533 2038-8978-16-6000171920 2013-0500-10-0213789458 0182-6035-45-0011504830

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

39

V

Oficina de cooperació


informació col·legial

Agenda cultural Febrer Del 2 al 28 Exposició de pintura solidària. Sra. Adolfina Selfa. Espai d’Exposicions del COMB (accés pel c/ Vilana).

V

s’anava estenent. Intermón Oxfam hi estem treballant des del mes d’octubre passat, donant resposta en un dels punts forts del nostre treball en acció humanitària: la distribució d’aigua potable i promoció de la salut pública, amb un component important de millora d’hàbits d’higiene. A Cuamba, la quantitat i la qualitat de l’aigua disponible es troba per sota del llindar dels estàndards reconeguts internacionalment. La majoria de la població ha d’anar a buscar aigua als rius més propers, on hi ha una alta probabilitat de contagi. Aquest factor sumat a la baixa conscienciació de la població en hàbits d’higiene fa molt difícil el control de l’epidèmia. L’objectiu d’Intermón Oxfam a Cuamba és beneficiar directament 50.000 persones (més o menys la meitat de la població), tot i que tota la ciutat es beneficiarà indirectament del nostre treball. Tenint en compte que les activitats d’aigua i sanejament tenen un rol fonamental per prevenir la propagació de l’epidèmia, incloem al nostre Pla d’Acció: · Cloració i distribució de 60.000 litres d’aigua potable per dia en els barris més afectats (6 tancs instal·lats). · Aprovisionament d’aigua potable al CTC (Centre de Tractament del Còlera). · Contribuir a la manutenció del sistema de distribució d’aigua de la ciutat. · Capacitar un equip de 18 promotors de salut comunitària per promocionar la higiene pública. · Sensibilització comunitària mitjançant visites domèstiques, teatre en llocs públics (mercats), missatge a través de la ràdio local, etc. · Distribució de sabó per a 4.500 famílies. · Assegurar la distribució d’articles no alimentaris en cas de primera necessitat. P Intermón Oxfam

40

Dia 3 Conferència. L’òpera segons Wagner. A càrrec del Sr. Roger Alier. A les 18 hores. Sala d’actes del COMB. Dia 10 Cicle “Cinema i art”. Escultura i Miquel Àngel: El tormento y el éxtasis. Interpretada per Charlton Heston i Rex Harrison. Presentada pel Dr. Pere Martínez López. A les 18 hores. Sala d’actes del COMB. Dia 17 Lectura dramatitzada de teatre Enemic del poble. Dirigida pel Dr. Jordi Mañer. A les 18 hores. Sala d’actes del COMB. Dia 24 Conferència. En el centenari de la Setmana Tràgica. A càrrec del Sr. Josep Termes, historiador. A les 18 hores. Sala d’actes del COMB.

Març Dia 3 Concert de cloenda. Cicle d’òpera. A les 18 hores. Sala d’actes del COMB. Dia 10 Conferència. Dos cardenals catalans molt diferents: Vidal i Barraquer i Isidre Gomà en la Guerra Civil. A càrrec del P. Hilari Raguer, historiador. A les 18 hores. Sala d’actes del COMB. Dia 17 Cicle “Cinema i art”. Schumann i Brahms: Pasión inmortal. Interpretada per Katharine Hepburn i Paul Henreid. Presentada pel Dr. Pere Martínez López. A les 18 hores. Sala d’actes del COMB. Dia 24 Conferència. Aurora Bertrana, J. M. de Sagarra i els viatges a la Polinèsia. A càrrec de la Sra. Neus Real, professora de filologia catalana a la UAB. A les 18 hores. Sala d’actes del COMB.

Dia 31 Conferència. La música anglesa. A càrrec del Dr. Lluís Ortíz de Ceballos. A les 18 hores. Sala d’actes del COMB.

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials Secció Col·legial de Metges Acupuntors

A

1 1. Representació de la junta de la Secció de Metges Acupuntors que va anar al XIII Congrés Mundial d’Acupuntura. 2. Cartell de l’ICMART XIII World Congress 2008.

Secció Col·legial de Metges d’Estètica

La Medicina Cosmètica i Estètica a l’elit 2

ca de Cuba i esperem que properament la tinguem entre nosaltres perquè ens expliqui la seva gran experiència en el camp de l’anestèsia en estomatologia Una altra activitat que seguim desenvolupant és l’acreditació dels metges acupuntors. Properament, es farà una nova reunió per valorar noves sol·licituds. Recomanem a tots els que estiguin interessats que es posin en contacte amb l’oficina d’ acreditació del Col·legi per començar els tràmits pertinents. També cal recordar que els propers dies 25 a 29 de febrer de 2009 iniciarem el Curs d’Introducció a l’Acupuntura per a metges i estudiants de medicina dels darrers cursos. Es tracta d’un curs informatiu en el qual s’ensenyen les normes bàsiques de l’Acupuntura, el seus mecanismes d’acció, les seves indicacions terapèutiques, les seves contraindicacions i algunes nocions de la seva aplicació. P Albert Garcia i Janeras,

president en funcions de la Secció de Metges Acupuntors

E

n medicina, en general, parlar de futur és parlar de medicina genètica i regenerativa: genòmica, proteòmica, cèl·lules mare són vocables ja habituals i, conseqüentment, els bioxips diagnòstics, els cultius cel·lulars, la regeneració o elaboració de teixits nous, la medicina de l’envelliment, etc. Formen part del llenguatge quotidià quan es fa referència a nous recursos sanitaris. En aquest context la medicina cosmètica, estètica i de l’envelliment fisiològic, la nostra activitat professional, no desitja ni pot estar al marge. Fa ja 5 o 6 anys es va començar a parlar de bioestimulació cel·lular i a demostrar, primer en el laboratori, com, a partir del plasma sanguini ric en plaquetes, els factors de creixement plaquetari són capaços de regenerar els teixits, concretament la pell, és a dir, induir la formació de teixit nou, sa, idèntic al propi i funcional. No tan sols de reparar (>cicatrització) que això ja era de sobres conegut. El 2002 diversos treballs de col·legues espanyols ho demostraren, i ells han realitzat una àmplia difusió dels seus coneixements, i de com aplicar aques-

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

43

V

quest passat mes d’octubre, una representació de la Junta de la Secció va anar al XIII Congrés Mundial d’Acupuntura de l’associació ICMART (International Council of Medical Acupuncture and Related Techniques), a Budapest. Allà ens varem trobar uns 400 metges acupuntors d’arreu del món. Va ser un congrés d’alt contingut científic, especialment en l’ apartat de comunicacions orals i pòsters. Vàrem poder constatar que l’acupuntura està assolint ja grans nivells d’evidència en molts àmbits: en el dolor, en oftalmologia, en tractaments de cremats. A més de tot aquest apartat, hem de destacar el fet que en el congrés de Budapest la Secció de Metges Acupuntors ha assolit la Presidència de l’ICMART per dos anys, concretament en la persona de Isabel Giralt. Per a tots nosaltres és un repte important, ja que aquesta és l’organització de metges acupuntors més gran del món amb uns 35.000 metges afiliats. Veiem, doncs, en aquest fet el reconeixement internacional a la labor que hem fet i que seguim fent per fer avançar l’acupuntura mèdica, tant en l’aspecte científic com pel seu desenvolupament social a l’àmbit sanitari. Ara la nostra feina ja no se centra només a casa sinó que també tenim una certa responsabilitat internacional en aquests àmbits. Referent a altres aspectes, des de la Secció de Metges Acupuntors, cal informar que seguim programant cursos de formació mèdica continuada en acupuntura. Malauradament, vàrem haver de suspendre el darrer que havíem preparat per la impossibilitat que va sorgir referent a la ponent, Dra. Martha Pérez Viñas, d’origen i residència cubana i que no va rebre finalment el visat per sortir del seu país. Aquesta metgessa és l’actual directora de medicina natural de la Repúbli-


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials

44

amb una simple extracció sanguínia no més gran de la que es necessita per fer una anàlisi), ric en factors de creixement, suposa un immens salt qualitatiu: com hem dit, s’utilitza material autològic i, per tant, mancat d’induir reaccions adverses, i s’aconsegueix una estimulació selectiva dels fibroblasts per fabricar col·lagen i àcid hialurònic propis. Ara s’està treballant en l’optimització de la lipotransferència o lipofilling o enriquit, és a dir, la possibilitat d’utilitzar, amb eficàcia i seguretat, les mateixes cèl·lules de greix (els anomenats adipòcits) com a material de reompliment. S’ha determinat l’enorme quantitat de cèl·lules mare que conté el teixit gras, s’ha valorat la possibilitat d’estimular el seu desenvolupament “in situ” abans de l’extracció, s’ha desenvolupat un protocol d’extracció i manipulació simple i segur que garanteixi la seva viabilitat, i s’ha proposat com fer la reinjecció en combinació amb el plasma (també autòleg) ric en plaquetes per estimular la seva supervivència. Potser per tot això, la Medicina Cosmètica i Estètica fou cridada a participar en el BioBridge Event 2008 (www.biobridge-event.com), Regenerative Medicine Conference, que es va celebrar el passat 22 de setembre de 2008, al Palau de les Nacions Unides de Ginebra. Un esdeveniment sense precedents, en què participaren alguns dels principals investigadors mundials; la conferència inaugural fou pronunciada pel nostre ministre de Sanitat, el professor Bernat Sòria. Podem afirmar que, d’aquesta manera, la Medicina Cosmètica se situa a l’elit. Des de la prudència, que mai no hem d’oblidar, podem afirmar que som en el millor dels camins per abordar primer el coneixement i després el tractament efectiu de l’envelliment cutani fisiològic. P J. Víctor Garcia,

president de la Secció de Metges d’Estètica

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

Secció Col·legial de Metges d’Hospitals

E

n l’àmbit hospitalari, un cop passat l’estiu, els principals temes que ens han ocupat han estat els següents: S’observa que continua la sobrecàrrega de treball en determinades àrees, com són ara les urgències, la cirurgia i altres especialitats, i que les solucions que s’hi estan aplicant no passen de ser puntuals, precàries i insuficients. En aquest mateix sentit, veiem que els pressupostos per a la sanitat del proper any 2009, que no arriben ni a cobrir l’increment previst de l’IPC, que continua creixent el nombre de població atesa, i que no sembla que per part de la Conselleria hi hagi la intencionalitat de congelar les prestacions. Tot plegat ens fa pensar en unes perspectives difícils. El tema de les jubilacions forçoses als 65 anys entenem que tampoc s’ha sabut resoldre satisfactòriament malgrat que, mediàticament, s’hagi volgut transmetre el contrari. Al marge dels processos judicials endegats, tant per la forçosa com per la parcial i la voluntària, caldria tornar a revisar amb calma aquest tema per acabar de trobar-hi una solució justa que doni satisfacció a les dues parts, cosa que aparentment no hauria de resultar massa difícil. En relació amb el reiteratiu tema del “copagament” com a mesura dissuasòria, creiem que els professionals metges hauríem d’evitar caure en la trampa d’assumir-ne el lideratge i la promoció. Tenim uns brillants càrrecs polítics i equips d’economistes sanitaris que són els primers responsables d’aquest temes, i que tampoc afecten solament a Catalunya sinó a tota la resta de l’Estat. El que sí que ens pertany és delimitar clarament el quadre de prestacions a la població i l’avaluació dels costos resultants d’una bona gestió dels recursos, per

V

V

ta innovadora teràpia de rejoveniment cutani. Així, més de 600 metges espanyols i més de 200 estrangers han rebut ja formació acreditada, i han introduït aquesta teràpia en el seu arsenal terapèutic. És cert que altres autors, com el també espanyol Eduardo Anitua també han treballat en aquest terreny, fonamentalment en el camp de l’odontoestomatologia, la traumatologia i l’oftalmologia, i han desenvolupat tecnologia i protocols propis, obtenint totes les certificacions sanitàries europees. Així ho recull el document de conclusions (maig 2006) d’un grup de treball constituït, a la Direcció General de Recursos Sanitaris (Conselleria de Salut – Generalitat de Catalunya), per a l’estudi de la utilització del plasma ric en plaquetes. Més informació a: http://www.saveva.com/domamPlus/pub/depsalut/pdf/ plasmaric.pdf. Un segon document (vegeu: http:// www.gencat.cat/salut/depsalut/ html/ca/dir1914/plasmafcr.pdf) revisa el document “Plasma ric en factors de creixement. Utilització en Medicina Cosmètica, Estètica i de l’Envelliment Fisiològic”, elaborat per un dels nostres companys, i confereix carta de naturalesa a aquest procediment terapèutic. Són ja 5 anys podent realitzar un eficaç i segur tractament restitutiu de l’envelliment de la pell: restablir la normalitat, el metabolisme i el funcionalisme de la pell, i molts treballs científics estableixen el concepte de reversibilitat de l’envelliment cutani, mitjançant l’estimulació adequada de les cèl·lules pròpies (els fibroblasts). El realment significatiu és que, fins a aquesta data, els productes injectables utilitzats per tractar l’envelliment de la pell, els coneguts com a implants facials, eren (i són) purs farciments de les arrugues, sense cap efecte biològic. La utilització del plasma autològic (propi del pacient, obtingut


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials V

tal de veure si és factible finançar-los amb els pressupostos de què disposem, i en cas contrari exigir els ajustaments corresponents. El “com finançar-ho” hauria de ser prioritàriament feina dels polítics, amb els seus equips d’economistes i, en últim terme, de la ciutadania general que és, via impostos d’un tipus o altre, qui paga la sanitat. Majoritàriament s’està absolutament a favor de la implementació de noves tecnologies –principalment de la comunicació i les que resulten de la innovació i recerca–, de l’establiment de noves xarxes assistencials per millorar l’eficiència del sistema, encara que també s’ha de tenir en compte que inicialment ens comporten un important esforç addicional d’adaptació, que requereix temps i dedicació, i que és difícil de compaginar amb l’esmentada massificació i limitació de recursos. Les homologacions de títols dels metges estrangers, principalment en el sector concertat no ICS, i en determinades àrees assistencials, com ara les urgències, també és un altre tema pendent, que cal encarrilar i solucionar, tant per la salvaguarda de la qualitat com pel greuge que suposa per als que han seguit la laboriosa i meritòria via reglamentada. A l’últim, voldria acomiadar-me dels companys del Col·legi i de tots els lectors, per haver arribat a l’edat de jubilació, agraint la col·laboració i atenció rebuda –durant el temps que m’he fet càrrec d’aquesta Secció–, demanant excuses per les meves “no conformitats”, així com fent explícita reconeixença de la professionalitat i vàlua de tot el personal hospitalari que m’ha envoltat. Moltes gràcies i que ho passeu bé. P Joaquim Riera,

president de la Secció Col·legial de Metges d’Hospitals

Secció Col·legial de Metges Jubilats

E

l primer trimestre d’aquest curs acadèmic, la Secció de Jubilats ha reprès les activitats ludicoculturals que se celebren tots els dimarts a la sala d’actes del nostre Col·legi. Sense voler fer una descripció de cadascun dels actes que s’han celebrat, podem comptar tres concerts: el d’inauguració del curs a càrrec del quartet Qvixote, amb obres de Franz-Joseph Haydn, Benet Casablancas i Leos Janacek; una sessió de jazz a càrrec de l’orquestra de la Universitat Knox dels Estats Units, i un concert nadalenc amb cant gregorià de l’Ateneu de Sant Just Desvern, juntament amb el grup instrumental de flautes La dolça fusta. S’han fet sis conferències, la primera a càrrec de Patrícia Gabancho, en memòria i homenatge de Josep. M. Seriñana, amb el títol Parlem de Barcelona; la segona, dictada per Arcadi Oliveras, qui amb Una ullada al món... parlà de la valoració i revisió de l’ajut que poden fer ONG i fundacions. Joan Plaja parlà del Simbolisme de les mans; August Moragas sobre L’art etrusc i Roger Alier explicà L’òpera segons Wagner, en dues conferències. Enguany les sessions de cinema que presenta Pere Martínez i López han iniciat un cicle de cine i art, que en les dues sessions d’aquest trimestre es dedicà una a la pintura amb la pel·lícula Moulin Rouge, que fou l’ocasió d’exposar els riscos i problemes de l’alcoholisme, i la segona a l’arquitectura amb la projecció de El manantial. També, organitzat per la Junta de Govern del Col·legi, es col·laborà en l’acte litúrgic que, en record dels companys morts el darrer any, se celebrà a la mateixa sala d’actes, el migdia del dia 3 de novembre. I al marge de les activitats que es desenvolupen al nostre col·legi, s’han fet visites guiades al Liceu, al barri del Call a Barcelona, i al Museu de

Pedralbes, i s’ha fet una excursió a Prades i Siurana. Per a la bona informació dels interessats a viatjar, s’han ja anunciat els que hi ha previstos per a tot l’any, a fi que puguin escollir i preparar amb temps el que prefereixin. Aquest primer trimestre un petit grup ha viatjat a Nova York i Washington i es preparen tres viatges més a Extremadura, Berlín, Romania i un creuer pels fiords de Noruega. I, si bé aquestes activitats, que creiem molt convenients, han servit per afavorir una bona relació entre companys i, alhora, per entendre i millorar els nostres coneixements, l’objectiu primordial de la nostra secció és l’ajut als companys que ho necessitin. És per aquest motiu que mantenim una intensa relació amb la Secció de Protecció Social i el seu programa Ara en endavant, que –com s’ha explicat en anteriors publicacions– ha atès, i en bona part solucionat, un bon nombre de peticions de companys. I és per aquest motiu que fem una nova crida a tots aquells que necessitin un ajut sigui personal o familiar, que pot ser d’orientació, de problemes socials, de determinades necessitats puntuals, d’adequació de la seva llar per mobilitats reduïdes pròpies de les nostres edats, etc., que es posin en contacte amb nosaltres. Estarem joiosos de poder-vos ajudar. P Joaquim Ramis,

president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

45


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials Secció Col·legial de Metges de Sinologia i Patologia Mamària

A

bans de l’estiu d’enguany, l’OTA i el Col·legi de Metges de Barcelona van aprovar la creació d’un Diploma Acreditatiu de Sinologia i Patologia Mamària, perquè tots els metges que es dediquen a la sinologia puguin tenir un reconeixement de la seva tasca. Per tal d’aconseguir el diploma, cal que us poseu en contacte amb l’OTA (organisme tècnic d’acreditacions) del Col·legi de Metges de Barcelona. Ells us facilitaran els impresos de sol·licitud i el barem per aconseguir-lo. Periòdicament, es reunirà la Junta d’Acreditacio de Sinologia i, juntament amb l’OTA, s’acceptaran els diplomes tramitats que reuneixin la puntuació pertinent. S’està fent el possible perquè el lliurament dels primers diplomes se celebri a la sala d’actes del Col·legi de Metges, dins d’un acte especial del qual s’informarà puntualment. P Junta de la Secció Col·legial de Sinologia i Patologia Mamària

Delegació Comarcal del Bages

Lluís Guerrero i la Fundació Sociosanitària reben els premis Bagencs del 2008

L

a Jove Cambra Internacional de Manresa va lliurar, el passat 21 de novembre, els premis Bagencs 2008 a Lluís Guerrero Sala, president de la Delegació del Bages del COMB, i a la Fundació Sociosanitària de Manresa. L’acte de lliurament va tenir lloc a Món Sant Benet. Aquest any se celebra la 21 edició d’uns guardons que són el reconeixement a persones i entitats que han 46

portat el nom de la comarca del Bages per tot el país i més enllà de les fronteres. P

Delegació Comarcal d’Osona

A

la seu de la Delegació d’Osona del COMB, el 4 de novembre passat, i organitzat per l’Institut Català de la Salut, va tenir lloc un curs en el qual es va parlar dels aspectes medicolegals en l’Atenció Primària. El seu objectiu era donar a conèixer als professionals com han d’enfocar-les diferents situacions en què, habitualment, es troben en la seva relació amb els pacients durant l’atenció sanitària a les urgències, des del punt de vista jurídic. La metodologia que es va emprar va ser la d’una sessió teòrica, presentant i comentant casos reals, i el contingut va versar sobre l’assistència al detingut, l’actuació en cas de violència de gènere i de maltractaments infantils, de com fer i tramitar els comunicats al jutjat, de com fer la certificació de la mort, dels problemes i solucions en l’assistència als menors i de la interpretació, confecció i tramitació de documents medicolegals El curs, al qual hi varen assistir un total de 41 professionals de la sanitat, anava adreçat al personal mèdic de l’ACUT (Assistència Centralitzada

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

Curs d’aspectes medicolegals en l’Atenció Primària desenvolupat per Roger Bruguera, advocat del COMB, i que va comptar amb l’assistència d’Anna Ribas, coordinadora de l’ACUT i promotora del curs.

d’Urgències Territorials) i a qualsevol altre personal sanitari interessat en el tema, i va tenir una duració de quatre hores lectives. El va desenvolupar Roger Bruguera Villagrasa, advocat del COMB, i va comptar amb l’assistència d’Anna Ribas, coordinadora de l’ACUT i promotora del curs. P

Comunicacions Rehabilitacions i Suspensions de l’exercici professional Rehabilitacions esprés d’haver regularitzat la seva situació col·legial, el Plenari de la Junta de Govern del COMB, en sessió del dia 30 d’octubre de 2008, ha acordat aixecar la suspensió de l’exercici professional que el mateix Plenari havia acordat anteriorment al doctor Juan Castillejo Peña. P

D


informació col·legial

La Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona expressa el seu condol i el de tota la professió davant la sobtada mort del doctor Hèlios Pardell, la persona que tant ha aportat a la formació mèdica continuada del país, a la institució col·legial, al desenvolupament del professionalisme mèdic i al Centre d’Estudis Col·legials (CEC). A continuació reproduïm l’article d’Arcadi Gual publicat a La Vanguardia l’1 de novembre de 2008.

Hèlios Pardell (1946-2008) Formador de metges

N

eix fa 63 anys a Llardecans (Lleida) Hèlios Pardell. El seu nom és tan poc freqüent que decididament l’identifica. Hèlios és el primer a la saga dels Pardell; Hèlios II tenor, i Hèlios III, que ocupa l’últim lloc de la nissaga, té cinc anys i molt futur. Situem el personatge: 1946, postguerra, Llardecans, poc més de 1.000 habitants i perdent població cada any, és un poble de Lleida, comarca del Segrià. L’agricultura del poble és de secà. El nen creix tant com creixen les seves aspiracions; se’n va a Barcelona a estudiar, se’n va a fer carrera i el poble observa com marxa un altre habitant. Tornarà? Pardell estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Es fa metge i després escull l’especialitat d’internista que en aquells anys era una especialitat cobejada. Però albira que el saber enciclopèdic ja no és la moda, no és el futur, i s’especialitza en un segment, la hipertensió. Un tret excel·lent de l’Hèlios fou el seu pragmatisme associat a saber deixar coses per aprofundir en altres, sense nostàlgia i molt menys amb rancor. A on es pot influir en la hipertensió? A on es pot fer alguna cosa pels pacients, per les persones? Per donar resposta a aquestes preguntes escull el que ara anomenem un factor de risc: el tabaquisme. Des de la Conselleria de Sanitat coordina diferents campanyes en la lluita antitabàquica i segueix el seu camí. Les seves conviccions personals se centren cada cop més en la professió i en l’àmbit professional. No és estrany que això el condueixi a col·laborar cada cop més estretament amb les estructures més properes als professionals i, concretament i en primer lloc, amb el Col·legi de Metges de Barcelona, amb el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya després i, finalment, amb el Consejo General de Colegios de Médicos de España.

Decididament Hèlios es pot definir com un home col·legial en tant que entengué i defensà aquest espai com a hàbitat natural del professional mèdic. I va seguir aprofundint en nous espais i en les responsabilitats col·legials. Va declamar fins a la sacietat que és responsabilitat d’aquests espais professionals ajudar els metges a ser millors, a ser més competents, a observar i comprometre’s amb els valors del que a ell li agradava assenyalar com a professionalisme i d’altres anomenen professionalitat. Sota aquesta idea subjauen elements calents, no sempre políticament correctes, com la dicotomia entre el desenvolupament professional continu i la carrera professional, la col·legiació obligatòria, la recol·legiació i la recertificació. Mai no va fugir de l’enfrontament dialèctic i mai no es va apartar de la defensa de les seves idees des de l’argumentació tècnica. Deixà espai als polítics, però mai no va sobrepassar els seus límits. L’Hèlios ha ocupat nombrosos càrrecs en diferents institucions (com el COMB, el CGCME-OMC), en diferents societats científiques de medicina interna i hipertensió, i en diferents àmbits internacionals (UEMS, EACCME, GAME) i es pot assegurar que la llista completa és extensíssima. Però és millor centrar un aspecte que enumerar càrrecs i treballs. Els darrers anys l’Hèlios dedicà bona part del seu treball a afavorir la formació dels seus amics els metges. Cuinà amb diferents actors: Administració, universitats, societats científiques, i els mateixos col·legis professionals el Sistema Espanyol d’Acreditació de la Formació Mèdica Continuada (Seaformec), del qual era fins ahir el seu director. El seu treball, incansable, tenia com a meta donar un servei als metges sense perdre l’objectiu d’assegurar al pacient la millor de les atencions mèdiques possibles.

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

47

V

En record de...


informació col·legial

Diario Médico, 31 d’octubre de 2008

V

Però si tan sols parlem d’aquests aspectes tècnics no centraríem la seva personalitat. L’Hèlios no tan sols ha

48

estat un bon tècnic en el seu terreny. A l’Hèlios no se li pot negar la seva condició d’intel·lectual. El seu interès per la història del seu poble, la seva comarca i la seva gent, així com el seu vast coneixement i estudis de la con-

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

tesa civil espanyola el porten a una condició que podem qualificar d’analista de la realitat. Però és que la seva parcel·la, la formació dels professionals, també la va elevar a una condició major. Des d’un altre dels seus àmbits d’actuació, la Fundació Educació Mèdica ha expressat els darrers anys algunes de les seves idees més arriscades sobre el que és i el que serà la professió de metge en el futur immediat. Ahir Hèlios Pardell va tornar a Llardecans. El va rebre el seu germà Josep M. Pardell, actual alcalde del poble. Va tornar com a fill il·lustre per descansar per sempre en el poble del qual un dia va sortir i del qual mai no es va oblidar. La professió li deu més que un bon record, li deu un compromís. P Arcadi Gual

Publicat a La Vanguardia l’1 de novembre de 2008.


informació col·legial

En record de...

Doctor Miquel Salazar Badias

N

o és gens fàcil descriure en Miquel Salazar Badias, la mort del qual va esdevenir el 23 d’octubre de 2008 als 86 anys d’edat. Tanmateix, fer-ho és el meu desig i la meva obligació. Desig, perquè ens va unir una relació d’amistat profunda i sento l’obligació i el deure de contribuir al fet que el seu record romangui viu. Aquest record ha de ser molt positiu, especialment per als joves, tot i que les qualitats d’en Miquel no són freqüents ni en les velles ni en les noves generacions, i precisament per això. El llegat que ens deixa en Miquel no ha de passar desapercebut. Els seus valors són universals. Si haguéssim de destacar algunes paraules, per a un “browser” de valors, no dubtaríem a emprar aquestes: HONESTEDAT, PERSEVERANÇA, RIGOR, FIABILITAT, INTOLERÀNCIA, COMPROMÍS, AMISTAT, AMOR. Totes elles parlen per si mateixes i li escauen; excepte intolerància, que cal matisar-la. La faré servir com a guia del meu record. Des dels nostres anys de Facultat, ell a la Càtedra d’Agustí Pedro Pons i jo en la de Justo Covaleda, el nostre contacte va ser continu fins a pocs dies abans del seu decés. En Miquel era bioquímic i la seva contribució amb el Jordi Gras a l’estudi de les proteïnes, les tècniques cromatogràfiques, etc. quan començava a renéixer la medicina moderna espanyola, és ben conegut. En Miquel no es limitava al coneixement profund de l’Analítica i una de les seves passions era muntar laboratoris sense descuidar-ne cap aspecte: disseny, equipament, tecnologia, organització i formació de personal, sempre atent als darrers avenços i a allò millor. Això ens va dur a moltes coincidències professionals. Va formar tècnics, va organitzar i va dur a terme els seus famosos Cursos de Tècnics en Bioquímica. En moltes ocasions portava els aprenents a casa seva, al seu

propi laboratori. Recordo les Germanes de la Caritat Sagrario i Carmen d’Oviedo a les quals, amb la vareta màgica del Mestre i el seu compromís amb l’educació, va convertir en excel·lents tècniques de laboratori. En aquesta tasca, Miquel Salazar hi veia l’oportunitat de transcendir la relació directa i biunívoca metge-pacient per arribar a tots els usuaris dels laboratoris creats per ell. Podríem dir que van ser centenars de milers els pacients que es van beneficiar dels laboratoris de: La Maternitat Provincial de Barcelona; La Mútua de Terrassa; L’Hospital General d’Astúries; L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; Els Hospitals de Homs, Tal i Damasc; La clínica Incosol; L’Hospital General de Catalunya; “els seus” laboratoris. El suport que, amb la seva experiència acumulada, donava als clínics era proverbial i el mateix passava al seu laboratori particular, els clients del qual es convertien en amics que esperaven i rebien d’ell, consells i orientació encertada. Era intransigent amb la mentida i l’error comès per incompetència: aquesta era la seva matisada intolerància. Es movia entre dades quantitatives la fiabilitat de les quals depèn del rigor amb què s’aplica el mètode escollit. En Miquel sabia escollir el mètode, modificar-lo per fer-lo més segur, assajar-lo una vegada i una altra abans de posarlo al servei de l’assistència: aquesta era la seva honestedat. Les dificultats, i en va tenir moltes a la vida, no el van fer mai enrere. La més greu, la dolença congènita incapacitant d’una filla, Maria Pia, a la qual, durant els 19 anys de la seva existència, va estimar amb un amor infinit.

Ell mateix, amb paràlisi infantil des de petit i la consegüent coixesa progressiva, cada cop més dolorosa, però que mai va permetre que l’incapacités el més mínim. Recordo les llargues caminades a l’Hospital d’Infecciosos al final de l’Avinguda Icària, al Departament d’Investigació de la qual treballava. Dos quilòmetres d’anada i tornada cada dia, any rere any. I recordo quan, ja en el vessant del lleure, va decidir on col·locar el celler a la seva casa de camp al Montseny. Ho va fer, no a dins de la casa, sinó al fons d’un barranc, al final del jardí, al costat d’un torrent. Quan ens convidava a acompanyar-lo a buscar una bona ampolla de vi, per un caminet estret i accidentat, la feina era per als acompanyants que tractaven de seguir el seu ritme. No explico això per abundar en anècdotes il·lustratives de la seva tenacitat i perseverança, endurance seria la paraula anglesa perfecta, sinó per plantejar com un home pot extreure tanta força d’ell mateix, i ara l’expressió serà francesa: “cherchez la femme”. No hi ha res de frívol, en això. I ja en la deriva lingüística, busco suport en Chateaubriand: “Les femmes valent infiniment mieux que les hommes; elles sont fidèles, sincères et constantes amies”. Montserrat Pou és aquesta dona en la vida d’en Miquel. Hi va trobar el complement ideal, secretària i tècnica al laboratori, companya i amiga amb qui compartir dolors i èxits, la mare i mestressa de casa, “le repos du guerrier” en la lluita i l’esforç diari, la sensibilitat, la serenitat: la Montserrat. No podem dir que per haver-ho donat tot ja no li quedava res perquè la seva lucidesa, fins al darrer moment, il·luminava els que ens hi apropàvem cercant-hi amistat, orientació i consell. Qui l’hagi conegut veurà quanta veritat hi ha en la meva evocació, els qui s’assabentin per primer cop de qui va ser en Miquel, en llegir això, veuran com continuen sent de necessàries, avui, persones com ell. P Carles Soler-Durall

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

49


informació col·legial

La sisena edició catalana de la CIM-9-MC (i II)

termcat centre de terminologia

Característiques de l’obra En el darrer Consultori Terminològic us explicàvem el context i l’ús de la CIM-9-MC en el sistema sanitari català i us posàvem al corrent de la publicació de la sisena edició catalana de l’obra. En aquest número completem la informació detallant-vos els canvis introduïts per a renovar i optimitzar l’obra en la nova edició. Quan el TERMCAT va rebre l’encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per a elaborar la sisena edició de la CIM-9-MC, va valorar en primer lloc les característiques tècniques de l’obra. Com a trets més rellevants, s’ha de destacar que es tracta d’un text amb un alt grau d’especialització, adreçat a usuaris molt específics, i que incideix en múltiples actuacions de l’Administració en temes sanitaris. A més, l’estructura i el format de la CIM-9-MC, molt fixats i amb significació funcional pròpia, tenen un correlat en l’estabilitat de la terminologia recollida, que ha d’estar molt controlada per a evitar ambigüitats o possibles confusions en la codificació. D’altra banda, la traducció presenta també unes dificultats intrínseques derivades principalment de la intertextualitat (referències encreuades de mena diversa entre les diverses parts de l’obra), 1 de la inexistència de context i de la sinonímia no simètrica entre la llengua de partida (anglès) i la llengua d’arribada (català). Per a poder fer front a aquesta complexitat, l’elaboració de l’obra es va abordar amb un equip de treball multidisciplinari format per terminòlegs del TERMCAT, tècnics del Servei Català de la Salut i documentalistes mèdics de la Societat Catalana de Documentació Mèdica, societat de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. 50

Igualment, es van fixar dues condicions de partida fonamentals, que van determinar les actuacions posteriors: la primera, que la terminologia adoptada hauria de tenir el consens majoritari dels especialistes mèdics i un grau màxim d’adequació terminològica; la segona, que l’estat del coneixement actual hauria de servir com a base per a prendre les decisions terminològiques, tot i que sense perdre la referència del coneixement previ recollit en les edicions anteriors.

Intervencions dutes a terme en la revisió terminològica Gràcies al treball de col·laboració entre terminòlegs i documentalistes clínics, s’ha dut a terme una revisió terminològica profunda, amb l’objectiu d’assolir la major precisió possible en els termes escollits, la millor adequació a l’ús de la llengua catalana en el sector sanitari actual i una optimització de la funció documental clínica. Les intervencions fetes s’han concretat en els eixos d’actuació següents: 1. Garantiment de l’adequació terminològica: S’han prioritzat les denominacions que tenen el consens majoritari dels especialistes i que, al mateix temps, són plenament adequades des del punt de vista terminològic. Per exemple, s’han deixat de banda algu-

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

nes denominacions avui obsoletes en el context clínic català, a favor de les més esteses: així ecografia ha substituït ultrasò i part ha substituït deslliurament. També s’han delimitat conceptualment grups de termes relacionats i se n’han sistematitzat les denominacions; és el cas d’insuficiènciafallida, bypass-derivació i carènciadeficiència-dèficit. 2. Seguiment de la normativa lingüística: D’una banda s’ha vetllat per l’aplicació sistemàtica de la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans, especialment la que afecta l’ús del guionet i la presència de la e epentètica en mots compostos, aspectes que no s’havien actualitzat des de la primera edició de la CIM-9-MC. Així, per exemple, pel que fa a la normativa del guionet, s’ha regularitzat la forma de termes com cardiovascular o genitourinari, i, quant a la e epentètica, s’han unificat termes que presentaven formes vacil·lants, com és el cas de cerebrospinal o gastroscòpia. D’altra banda, s’han seguit sistemàticament els acords del Consell Supervisor del TERMCAT,2 tant pel que fa a termes de nova incorporació com a criteris terminològics específics.3 En aquest sentit, l’obra inclou termes normalitzats com ara compliància en lloc de compliança, vacunal en lloc de vaccínic, etc.4 De la mateixa manera, se segueixen els criteris establerts pel Consell Supervisor per a les denominacions catalanes d’enzims, en adaptació de les normes de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular (6-fosfoglucònicdeshidrogenasa, hipoxantina-guaninafosforibosiltransferasa), o per als noms de malalties parasitàries, d’acord amb les directrius del Consell de la Federació Mundial de Parasitòlegs (anisakiosi, tripanosomosi). 3. Estandardització: S’han aplicat sistemàticament les recomanacions dels organismes estandarditzadors internacionals per a la nomenclatura científica de plantes, animals, microorganismes i virus. En aquesta línia, com a novetat significativa respecte a totes

V

Consultori terminològic


informació col·legial

V

les edicions anteriors i respecte a l’original nord-americà, s’ha optat per a escriure el nom científic amb lletra cursiva, tal com estableix la convenció internacional (Burkholderia pseudomallei, Vibrio cholerae). 4. Millora de la usabilitat del text: S’ha adaptat el text de les instruccions de l’original anglès a les solucions estilístiques pròpies de la llengua catalana, prescindint de calcs i d’expressions poc naturals que feien dificultosa la interpretació del text. Per exemple, s’ha evitat l’ús d’oracions impersonals en les instruccions i s’ha proposat la forma “Empreu” en lloc de “Ha de ser emprat”.

Conclusió Així doncs, la sisena edició de la CIM-9MC és el fruit d’un treball en equip i de

l’esforç de moltes persones i institucions. La metodologia emprada, basada en els principis del treball terminològic sistemàtic, ha permès assolir les dues fites irrenunciables presents en el plantejament inicial del projecte. D’aquesta manera, enllaçant el passat i el present, s’ha procurat millorar la qualitat i la funcionalitat de la versió catalana en ús, adaptant-ne el llenguatge als estàndards de modernitat, usabilitat i precisió terminològica actuals, sense perdre la referència de la tasca duta a terme en les edicions anteriors. Per tot plegat, la publicació de la sisena edició en català de la CIM-9-MC representa un nou pas endavant en el camí de la normalització del llenguatge mèdic en català. Confiem, doncs, que esdevingui un instrument de tre-

ball còmode per a les persones que la utilitzen en l’exercici de la seva tasca professional. P

M. Antònia Julià i Anna Llobet, TERMCAT, Centre de Terminologia

________________ 1 La CIM-9-MC està estructurada en els cinc blocs següents: índex alfabètic de malalties, llista tabular de malalties, índex alfabètic de procediments, llista tabular de procediments i apèndixs. 2 El Consell Supervisor, integrat per membres designats per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i pel TERMCAT, és l’organisme que s’ocupa de la normalització de la terminologia catalana. 3 Si voleu ampliar la informació sobre els criteris aprovats pel Consell Supervisor, consulteu el web del TERMCAT: http://www.termcat.cat/ productes/ (Obres de referència > Criteris). 4 Si voleu ampliar la informació sobre els neologismes normalitzats pel Consell Supervisor, consulteu la Neoloteca: http://www.termcat.cat/ neoloteca/.

Col·legiats que han obtingut el Diploma d’Acreditació Col·legial en Formació Mèdica Continuada/ Desenvolupament Professional Continuat (DAC-FMC/DPC) Al mes de juliol del 2008 es va complir el vuitè any de funcionament del DAC-FMC que a partir de juliol de 2005 s’anomena DAC-FMC/DPC, afegint una nova opció per a l’obtenció del DPC: Desenvolupament Professional Continuat, a més de la ja existent abans FMC: Formació Mèdica Continuada. La finalitat del DAC-FMC/DPC és el reconeixement de l’esforç individual realitzat en formació mèdica continuada/desenvolupament professional continuat. Qualsevol col·legiat pot optar voluntàriament a l’obtenció del diploma si compleix els requeriments fixats. El DAC-FMC/ DPC té una validesa de dos anys. Trobareu tota la informació al web del COMB –www.comb.cat– a l’apartat PRÀCTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/dac/home.htm A continuació es presenta la relació de metges agrupats per col·legis que han obtingut el Diploma entre desembe de 2006 i desembre de 2008. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Albertí Masarellas, Núria Alcorta Loyola, Ignacio Alvarez Rodriguez, Ana M. Andreu Oliete, Isabel Balagué Peláez, Carme Balcells Sàiz, Trinitat Ballester Ferreres, Joseph Bartlett Bosch, M. Carmen Batista Miranda, José Emilio Baxarias Gascon, Pilar Berjaoui Najib, Hussein Blanca Tamayo, Milagrosa Boada Gil, Josep Maria Borras Boneu, Maria Gloria Bueno Casadesús, Josefina Busquets Recasens, Carmen Cabrera Muñoz, José Luís Carmona González de Chaves, M. Dolores

Cervantes Sánchez, Miquel Costa Atienza, M. Engracia De Luis Sánchez, Albert Escoda Delgado, Nuria Farrús Lucaya, M. Blanca Felip Baquer, Javier Ferrer Felis, Mireia Garcia Gimenez, José Victor Garcia-Moreno Marchan, M. Rocio Garra Moncau, Núria Gibert Ferrer, Immaculada Giménez Salinas Botella, Jorge M. Guinot Gasull, Misericordia Izquierdo Sanz, Maxim Lerda, Mario López Marina, Víctor Manubens Grau, Montserrat Marcos Vidal, Concepción Martin Martinez, M. Gloria Mas Mas, Mercè Mesa Toledo, Edilia

Mestre Boleda, Maria Luisa Molera Bartrolí, Marta Morgades Trabal, M. Carme Pérez Santos, Josep M. Perez Velasco, Cristina Ponce Martínez, M. Ángeles Porras Fortes, Francisco Antonio Pou Sanchís, Edmon Puyuelo Lanao, Trinidad Ramírez Lafita, Francisco Ribera Gonfaus, Mercè Roca-Terry Vera-Rebollar, Raul Rodríguez Tesouro, Ana Belen Sahún Font, Rita Sahuquillo Llamas, Joan Carles Sánchez Borrego, Rafael Sanchez Colom, Jose M. Sanchez Hernández, Joan A. Sánchez Raya, Judith Sarlat Ribas, Miguel Ángel Serra Bertral, Reis M.

Sivecas Maristany, Joan Solé Lara, M. Pilar Surkov, Sergey I. Ticó Falguera, Neus Torras Bernaldez, M. Teresa Torruella Barraquer, Lluis Trigueros Castillo, José Antonio Tuñi Picado, Josep Valentines Pont, Joan Vidal Elias, Josep M. Zueras Gelabert, Rosalia Col·legi Oficial de Metges de Girona Arxer Tarrés, Antoni. Col·legi Oficial de Metges de Tarragona Dolz Andrés, Fernando Ramírez Lafita, Francisco Romero Nogués, Francisco

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009 51 Persona de contacte: Tonyi Barroso Torrubia 9-14 hores Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: ota_ca@comb.es


informació col·legial

UN TAST DE LA COL·LECCIÓ... www.museudelamedicina.cat

2 1

H

Patronat de la Fundació - Museu d’Història de la Medicina de Catalunya • Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president • Dr. Lluís Duran Barrionuevo • Dr. August Salazar i Palau • Dr. Lluís Barraquer i Bordas • Dr. Ramon Trias i Rubiès • Dr. Àlvar Net i Castel • Dr. Josep A. Bombi Latorre • Dra. M. Teresa Estrach Panella • Dr. Jacint Corbella i Corbella • Dr. Joaquim Ramis i Coris • Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent • Dr. Joaquim Coll i Daroca • Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari

ospital de la Charité, París, 1816. El metge RTH Laennec assisteix una dona amb un problema de cor. Prova d’auscultar i palpar el tòrax per mirar d’identificar la malaltia. Sense resultat, però, en ser una dona corpulenta. Considera recolzar directament la seva orella damunt el tòrax de la malalta –en posició d’escolta, símbol del metge modern: “sóc el meu propi instrument”– per tal d’escoltar amb atenció –auscultatio– els batecs. Però és una dona jove i no gosa fer-ho. De sobte, en un exercici d’associació acústica, veu un quadern de paper a la tauleta, l’agafa, el caragola, col·loca un extrem contra el pit de la malalta i recolza la seva orella a l’altre, i escolta de manera clara i distinta els batecs del cor. Laennec és conscient de la importància del descobriment en el moment de localitzar els signes patològics al cor i als pulmons. El tub de paper, perfeccionat, rep el nom d’estetoscopi: veure el pit. S’acaba d’obrir la porta a unes noves relacions socials de la medicina, de la trobada entre el metge i el malalt, a un nou món de signes que només el metge és capaç de veure o llegir. En el trànsit al segle XIX naixia la clínica -kline, llit. Entesa com un nou escenari mèdic: l’hospital, el llit del malalt, com a lloc de formació. Naixia així la mirada clínica, amb la finalitat d’objectivar els símptomes i obtenir els

1. Auscultació immediata practicada pel Dr. F. Vidal Solares a un nen, envoltat dels seus col·laboradors, a l'Hospital de Nens Pobres. Fotografia feta per Cèsar Comas. Primeries del segle XX (mhmc-1657). 2. Estetoscopi de fusta dissenyat per William Stokes, de Dublín, un dels primers seguidors de Laennec en l'estudi de les malalties del tòrax i del cor, c. 1860 (mhmc-1259).

signes de la malaltia. En la nova tasca, el relat del malalt, el testimoni subjectiu és progressivament abandonat. La mirada clínica forçà també un canvi professional radical: l’observació sistemàtica del malalt, nou objecte d’estudi, requeria noves formes d’apropar-se, llegir i entendre la malaltia. Els sentits seran la guia del nou metge i el resultat de la seva experiència serà compendiat en la formació del seu judici clínic: l’ull clínic. L’abandó progressiu de les teories especulatives no fou pas fàcil. Encara menys l’ús de la nova guia: fou necessària una educació dels sentits, un exercici estetoscòpic més subtil que la simple memorització. S’inicià així un lent procés de creació de codis auscultatoris: llenguatges entesos com a mitjà de producció de coneixement diagnòstic i de definició de la malaltia. La classificació, interpretació i normalització dels nous signes formà part d’un complicat procés de negociació i controvèrsia. Tots els instruments mèdics s’han d’entendre així, en el marc d’un procés de codificació contingent, en un context històric precís, sotmesos a circumstàncies particulars. P

Anunci de Recollida de Donacions El Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, amb l'objectiu de preservar i fomentar el nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d'instruments mèdics i d'arxius professionals de documentació personal o institucional.

Coordinador de la Secció

Des del Museu ens encarreguem de la gestió i avaluació d'aquest material.

• Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya

Els interessats poden trucar al Museu 937 845 380 o bé mitjançant el correu electrònic info@museudelamedicina.cat

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

53


informació col·legial

DONACIONS

E

ls darrers mesos, el Museu ha rebut algunes donacions relacionades amb documentació mèdica, de la qual deixem constància a continuació. El Dr. Modest García Moll ens ha fet donació de diversos documents, entre els quals excel·leixen els plànols aixecats pels arquitectes Adolf Florensa i Enric Catà del Casal del Metge: la casa gran dels metges catalans dels anys 1930. Es tracta d’uns plànols planta per planta que mostren l’adaptació dels usos arquitectònics a les necessitats professionals dels metges catalans. La família del Dr. Manuel Prats i Mata ha fet donació d’una important collecció documental per tal de comprendre, entre d’altres aspectes, el fenomen de la broncoscòpia. Format al costat del Dr. Gerard Manresa Formosa, amb qui treballà al Sanatori de Nostra Senyora de la Mercè, el Dr. Prats aprengué la tècnica de la bron-

coscòpia a Estocolm, tot seguint el magisteri del Dr. Clarence Crafoord. La documentació permet seguir el trànsit d’una medicina de l’aparell respiratori centrada en la tuberculosi a l’especialització, en aquest cas com a expert anestesiòleg en cirurgia toràcica. Els familiars del Dr. Josep Cuscó ens han fet donació també d’un bon nombre de fullets i números individuals de diverses revistes mèdiques des de finals del segle XIX fins als primers anys 1930. Així com també la Revista Española de Medicina y Cirugía entre 1921 i 1931. Una altra donació destacable ha estat efectuada per la Sra. Rosa M. Vives, de part del fons bibliogràfic i hemerogràfic dels doctors Orenci Valls i Orenci Altirriba Valls format per documents del segle XIX i del primer terç del segle XX. P

2

1

1. Plànol de la primera planta del projecte de l’edifici del Casal del Metge (escala 1:100), signat al juny de 1930 (mhmc-fons històric García Moll). 2. Portada de l’Estatut, Reglament Interior i Regles Deontològiques del Col·legi Oficial de Metges de Catalunya, creat al juny de 1934, publicat al juny de 1935 (mhmc- fons històric Foix).

LES FUNCIONS DEL MUSEU

E

l projecte del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya “Metges Catalans a l’Exili” ha continuat produint importants resultats al llarg de l’any 2008. Alguns dels més destacables, com ara la gira que està fent l’exposició del mateix nom per diferents ciutats catalanes, han estat comentats en aquestes pàgines en anteriors edicions. El projecte de treball continua endavant, tot centrat en la recuperació de patrimoni, en la seva catalogació i difusió. En aquesta línia, des d’aquest any treballem en la catalogació del fons del Dr. Pere Gabarró, un dels metges que patiren el doble exili, exterior i interior. Un dels resultats més interessants produïts pel nostre treball està donat pels contactes que, a partir de l’exposició o de la pàgina web, alguns familiars de metges catalans exiliats han fet amb nosaltres. Volem donar a conèixer aquí dos d’aquests casos, que s’han traduït en la donació d’abundant material. D’un costat, la família del Dr. Jesús Maria Bellido Golferichs ens ha fet donació d’un conjunt fotogràfic que 54

aplega imatges anteriors i posteriors a la guerra, totes les quals relacionades amb l’escola biològica catalana. Un altre tresor ens ha arribat mitjançant la Sra. Graciela Heras: es tracta del fons fotogràfic del Dr. Joan Rocamora Cuatrecasas. Un fons important per seguir les pistes de l’exili mèdic català a l’Argentina. Un fons que conté també material gràfic del Dr. Joan Cuatrecasas Arumí. D’aquesta manera, el Museu esdevé promotor i conservador d’un important material de la història de la medicina catalana, així com impulsor de la seva consulta en restar obert a tothom. P 1. Assistents a la XV Reunió de Fisiòlegs de Llengua Francesa, feta a Tolosa de Llenguadoc el 1947. Al centre de la imatge trobem el Dr. Jesús Maria Bellido Golferichs, exiliat a França (mhmc-fons històric Bellido, 28). 2. Grup de milicians al qual pertanyia el Dr. Joan Rocamora Cuatrecasas, del Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya, Companyia d’Esquí, durant la guerra civil (mhmc-fons històric Rocamora, 4). 3. Institut de Fisiologia de Barcelona. Instantània feta per J.M. Sagarra, “Reporter Grupo de Periodistas. Barrio Salud (Gracia) Barcelona”. Anterior a 1939 (mhmc-fons històric Bellido, 14). 4. Sopar celebrat en honor al president de la Generalitat de Catalunya en l’exili, M.H. Sr. Josep

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

1

2

3

4 Tarradellas, al Casal Català de Buenos Aires el 1958. En primer pla, a la cantonada interior, mirant a la càmera, el Dr. Joan Cuatrecasas Arumí (mhmc-fons històric Rocamora, 92).


congressos cursos

congressos cursos Andrologia

Diversos

Medicina del Treball

9th International Congress of Andrology Del 07/03/2009 al 10/03/2009 a BARCELONA Secretaria: www.ica2009.com; ica2009@viajes iberia.com; Marta Guarch. Viajes Iberia Congresos. Pallars, 193, 2a. planta. 08019 Barcelona. Tel. 935 101 005. Fax 935 101 009

I Congrés Nacional de violència de gènere i salut De l’11/02/2009 al 13/02/2009 a SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Secretaria: www.sergas.es/violenciag2009; Tel. 981 569 040. Fax 981 569 042; alejandra@atlanticocongresos.com; carolina@viajesatlantico.com

Jornades Nacionals de Medicina i Malaltia del Treball Del 13/03/2009 al 14/03/2009 a PAMPLONA Organitza: Sociedad Navarra de Medicina y Enfermería del Trabajo Secretaria: Congresos Navarra, S.L. Larrabide, 15, bajo. 31005 Pamplona. Tel. 948 274 050. Fax 948 248 227; congresos@congresosnavarra.com; www.congresosnavarra.com

Angiologia i Cirurgia Vascular 8.º Simposio Internacional sobre Terapéutica Endovascular Del 07/05/2009 al 09/05/2009 a BARCELONA Organitza: Aula Clinic Secretaria: Calvet, 55, ent. 2a. 08021 Barcelona. Tel. 902 109 853. Fax 902 109 855; site2009@unicongress.org

Cirurgia Cardiovascular 2nd International Meeting on Vascular Dysplasias De l’1/10/2009 al 03/10/2009 VILNIUS (Lituània) Secretaria: AIM Group-Conbaltas UAB; Konstitucijos av. 15 / Kernaves 5. LT-09319 Vilnius, Lithuania. Tel. +370 5 2120003. Fax. +370 5 21 20013; meeting@balticconference.com

Cirurgia Plàstica i Reparadora 24 Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Medicina Estètica Del 26/02/2009 al 28/02/2009 a SARAGOSSA Secretaria: www.seme2009.com; seme2009@ pacifico-meetings.com; inscripcionesseme2009@pacifico-meetings.com; Grupo Pacífico. Av. César Augusto, 3, 8 A. 50004 Zaragoza. Tel. 976 435 857. Fax 976 280 740 XI Edició tractament integral del pacient cremat Del 09/03/2009 al 12/03/2009 BARCELONA Organitza: Servei de Cirurgia Plàstica i Cremats Hospital Vall d’Hebron de Barcelona Secretaria: Active Congress. Rda. General Mitre, 17, ent. 4a. 08017 Barcelona. Tel. 932 050 971. Fax 932 053 852; info@activecongress.es

Trenta anys del primer banc de semen d’Espanya Del 12/02/2009 al 13/02/2009 Sala d’actes del COMB BARCELONA Organitza: Institut de reproducció CEFER Secretaria: Sra. Verònica Malaret. Tel. 932 404 060 IV Congrés internacional de medicaments orfes i malalties rares Del 19/02/2009 al 21/02/2009 a SEVILLA Secretaria: Colegio Oficial de Farmacéuticos de Sevilla. Alfons XII, 51. 41001 Sevilla. Tel. 954 979 600; congresomhuerfanos@redfarma.org

Understanding interneurons. A tribute to Francisco J. Martínez Guijarro 26/05/2009 a VALENCIA Secretaria: Cátedra Santiago Grisolía Fundación Ciudad de las Artes y las Ciencias. Prolongación Paseo de la Alameda, 42-B 1-1. 46023 València. Tel. 961 974 670. Fax 961 974 598; catedrasg@cac.es; www.fundacioncac.es/catedrasg

Oftalmologia Relacions de metges catalans amb les escoles mèdiques d’Europa i Amèrica. 1890-1936 27/02/2009 a BARCELONA Organitza: Associació d’Alumnes de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Lloc: Sala d’Actes del Pavelló d’Administració. Hospital de Sant Pau Secretaria: Pau Ayesta. Tel. 932 919 322; payesta@santpau.cat Epigenètica. Present i futur en la medicina 27/03/2009 a BARCELONA Organitza: Associació d’Alumnes de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Sala d’Actes del Pavelló d’Administració. Hospital de Sant Pau Secretaria: Pau Ayesta. Tel. 932 919 322; payesta@santpau.cat La pintura i la medicina 24/04/2009 a BARCELONA Organitza: Associació d’Alumnes de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Lloc: Sala d’Actes del Pavelló d’Administració. Hospital de Sant Pau Secretaria: Pau Ayesta. Tel. 932 919 322; payesta@santpau.cat 16 Congrés Nacional d’Hospitals Del 02/06/2009 al 05/06/2009 a CÁCERES (Extremadura) Secretaria: www.16congresohospitales.org; Sanicongress. Orense, 85. 28020 Madrid. Tel. 902 190 848. Fax 902 190 850; sanicongress@16congresohospitales.org

56

Neurologia

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

Conceptes actuals en oftalmologia Del 24/04/2009 al 25/04/2009 a Barcelona Secretaria: Institut Universitari Barraquer. Laforja, 88. 08021 Barcelona. Tel. 934 146 798. Fax 934 141 228; instituto@barraquer.com; www.barraquer.com

Oncologia-Oncologia Mèdica Cirurgia oncològica guiada per la imatge en l’any 2009 13/02/2009 a BARCELONA Organitza: Unitat Funcional de Patologia de la Mama. Institut Clínic de Ginecologia, Obstetrícia i Neonatologia (ICGON) Secretaria: Sra. Mercè Sabaté. Tel. 932 279 852; mesabate@clinic.ub.es XIII Jornada sobre el càncer de mama 20/02/2009 BARCELONA Secretaria: Sra. Cristina Galindo. Hospital del Mar. Programa Detecció Precoç Càncer Mama. Pg. Marítim, 25-29. 08003 Barcelona. Tel. 932 483 308. Fax 932 483 496; cgalindo@imas.imim.es; www.imasbcn.org


congressos cursos

Otorinolaringologia (ORL) 53 Curs pràctic de dissecció anatomoquirúrgica de l’os temporal Del 20/04/2009 al 22/04/2009 a BARCELONA Secretaria: Clínica Clarós. Los Vergós, 31. 08017 Barcelona. Tel. 932 031 212. Fax 932 803 332; clinica@clinicaclaros.com XVI Curs de rinoplàstia i cirurgia plàstica facial Del 14/05/2009 al 15/05/2009 a BARCELONA Secretaria: Clínica Clarós. Los Vergós, 31. 08017 Barcelona. Tel. 932 031 212. Fax 932 803 332; clinica@clinicaclaros.com

54 Curs pràctic de dissecció anatomoquirúrgica de l’os temporal Del 02/11/2009 al 04/11/2009 a BARCELONA Secretaria: Clínica Clarós. Los Vergós, 31. 08017 Barcelona. Tel. 932 031 212. Fax 932 803 332; clinica@clinicaclaros.com

Pediatria Adolescents del segle XXI Del 06/03/2009 al 07/03/2009 a BARCELONA Organitza: Club Pediatria Social. Lloc: Sala d’Actes Institut Català de la Salut. Balmes, 20. Secretaria: Julia Emperador. Tel. 932 007 163; pediatriasocial@yahoo.com

Pneumologia XXIII Curs d’avenços en Pneumologia Vall d’Hebron i Simposi sobre Malaltia Pulmonar Intersticial Difusa Del 18/02/2009 al 20/02/2009 a BARCELONA Secretaria: Sala d’Actes del Pavelló Docent Hospital Universitari Vall d’Hebron. Tel. 932 746 157 Psiquiatria XVI Simposium internacional sobre actualitzacions i controvèrsies en psiquiatria Del 26/03/2009 al 27/03/2009 a BARCELONA Organitza: Unitat de Psiquiatria Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Servei de Psiquiatria Hospital Universitari de Bellvitge Secretaria: Grupo Geyseco, S.L. Marina, 27, baixos. 08005 Barcelona. Tel. 932 212 242. Fax 932 217 005; www.geyseco.es; e-mail: controversias@geyseco.es

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

57


congressos cursos

petits anuncis Consultes mèdiques Rbla. de Catalunya-Mallorca. Centre Mèdic en funcionament lloga amplis despatxos, molt ben equipats, tot nou, servei de recepció, calefacció, telèfon, àmplia sala d’espera. Dos matins: 250 € i tres: 370 €. Tardes: dimar. i dij.: 400 €; dill., dimec., div.: 450 €. INFORMACIÓ Teresa. Tel. 619 701 701

Centre Mèdic, situat a la Diagonal-Pau Claris, dedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, en ple funcionament. Ofereix lloguer de despatxos a metges. Matins i tardes. Totalment equipats, amb recepció, telèfon, fax, calefacció, aire condicionat, servei neteja, etc. INFORMACIÓ Tel. 656 886 688

Centre Mèdic en funcionament lloga despatxos equipats, telèfon, aire condicionat, secretària, servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes. Zona Casanova-Diagonal. INFORMACIÓ Tel. 934 195 121

ZONA MÈDICA, SL, empresa especialitzada en gestió mèdica, disposa de despatxos propis a Barcelona. Cobertura de dilluns a divendres de 8 a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, creació i gestió de nous centres a Barcelona i província. INFORMACIÓ Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091 Email: zonamedica@zonamedica.es

Es necessiten especialistes (pediatre, otorino, dermatòleg...) per a centre mèdic en funcionament en zona de vianants molt cèntrica del barri del Clot. INFORMACIÓ Tels. 932 073 743 (tardes) / 600 281 703

Consultori mèdic en funcionament comparteix despatxos equipats, matins, tardes, dies. Tots els serveis: telèfon, aire condicionat, secretària tota la setmana. Trav. de Gràcia-Tuset. INFORMACIÓ Tel. 934 151 817

A Rda. General Mitre-Muntaner, lloguer de despatxos completament equipats matins i/o tardes, aire condicionat i calefacció, amb servei de recepció, secretaria, etc. Pàrquing. Instal·lacions de disseny i confortables. Gran qualitat i preu econòmic. INFORMACIÓ Srta. Maria. Tel. 696 498 661

Diagonal/Pg. de Gràcia. Centre mèdic d’alt standing lloga despatxos totalment equipats per a mòduls de matins i/o tardes. Li oferim tots els serveis necessaris perquè vostè sols hagi de preocupar-se de visitar els seus clients. INFORMACIÓ Tels. 934 161 011 / 934 161 638

Zona Pg. de Gràcia-Diagonal. Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisis clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091 Balmes-Rosselló. Llogo despatxos per a consulta mèdica, completament equipats, amb serveis de recepció, calefacció, aire condicionat, etc. Àmplia sala d’espera. Matins i tardes. Hi ha un despatx que té 2 habitacions i 1 bany. INFORMACIÓ Tels. 934 870 525 / 609 369 912 Entresol 80 m2, veí dels hospitals Creu Roja, Sant Pau i Quinta de Salut l’Aliança. Es lloga a 590 €/ mes. Ubicat davant de pàrquing municipal i prop de parades autobusos 15, 19, 25, 45, 47 i metro línia 5. INFORMACIÓ Tel. 932 001 473 de 20 a 24 hores.

CENTRE MÈDIC en funcionament lloga despatxos, matins i tardes. Tots els serveis. Zona Hospital Clínic. INFORMACIÓ Tel. 934 516 869 Sant Cugat. Es lloga despatx mèdic zona estació, recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tarda INFORMACIÓ Tel. 629 724 271 CALLMED. Serveis integrals de secretaria telefònica. Recepció de trucades personalitzada. Gestió Agenda on-line. Sense esperes telefòniques. Sense costos addicionals. Atenció 12 hores diàries. URGÈNCIES. INFORMACIÓ CallMed.net. Tel. 933 906 700 Zona Balmes-Madrazo, davant Clínica del Pilar. Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte. Atenció secretària 12 hores. Anàlisis clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ Zona Mèdica. Tel. 933 906 716

Diputació-Aribau. Centre de Salut de medicines naturals lloga despatx equipat per a metge, osteòpata o psicòleg a hores o dies. INFORMACIÓ Tel. 934 533 273 DESPATXOS PER LLOGAR a la zona de Gràcia. Centre de salut en funcionament a peu de carrer. Flexibilitat d’horaris de dilluns a divendres. Servei de secretaria. Local totalment equipat amb totes les comoditats que necessita un centre mèdic. INFORMACIÓ Rosauras. Tels. 619 240 091 / 932 841 875 / cosvitalcentre@yahoo.es AL COSTAT HOSPITAL CLÍNIC. Finca totalment reformada exteriorment i interiorment, lloguem: LOCAL comercial magnífic de 140 m2 aprox., totalment diàfan i amb lavabo. 2 pisos, loft de 75 m2 i dúplex de 120 m2, aprox. Ambdós amb àmplies terrasses. INFORMACIÓ Tel. 934 309 534 trucar als matins. Consulta mèdica en funcionament ofereix compartir despatxos mèdics completament equipats Disposa de servei de recepció matí i tarda, aire condicionat, servei de neteja i bugaderia. Preu a convenir i segons mòduls ocupats. Zona Tres Torres de Barcelona. INFORMACIÓ lluisa@frcf.cat Pg. Bonanova-Vilana, lloguer consulta mèdica per mòduls i/o per hores, completament equipat, recepció, telèfon, fax, calefacció, aire condicionat, àmplia sala d’espera, fil musical, servei de neteja, anàlisis clíniques. Planta baixa. INFORMACIÓ Tel. 609 330 995 Centre Mèdic a Viladomat, 286, baixos (costat Hospital Sagrat Cor) lloga amplis despatxos molt ben equipats, tot nou, servei de recepció, calefacció, telèfon, àmplia sala d’espera, per mòduls de matins o tardes i en exclusiva. Per a totes les especialitats. INFORMACIÓ Rita o Eli. Tels. 934 540 805 / 933 236 393 Grup de neuròlegs, amb important volum de pacients, desitja contactar amb especialistes afins (psiquiatres, metges generals, vasculars...) i neuròlegs amb formació en proves complementàries, per al seu centre mèdic al Passeig Bonanova. INFORMACIÓ Tel. 934 184 748

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

59


petits anuncis

Consulta pediàtrica davant Clínica Sagrada Família. Es lloga un despatx matins i/o tardes amb tota la infraestructura de suport. INFORMACIÓ Jaume Mas. Tel. 677 400 040 A CERDANYOLA DEL VALLÈS Lloguer de despatxos per a consultes mèdiques, matins i/o tardes. Completament equipats: aire condicionat, calefacció, recepció, secretaria, etc. Instal·lacions modernes i adaptades a persones amb discapacitat. Preu sense competència INFORMACIÓ info@itapua.cat. Tels. 936 928 638 (tardes) / 600 679 523 A BADALONA ES LLOGUEN CONSULTES EN CENTRE MÈDIC. Al mateix centre de Badalona. A cinc minuts de l’Ajuntament i del carrer del Mar. Planta baixa de 370 m2. Totalment equipat: lliteres, sala de cures, electrocardiograma, ecògraf, RX, microscopi d’ORL. INFORMACIÓ Tel. 610 734 827 Llogo despatx mèdic per jubilació. Pis habitatge adaptat per a despatx. Al carrer Aribau-Laforja. Dos banys. Aire condicionat i calefacció central. INFORMACIÓ Tel. 932 009 443 Es lloga despatx mèdic a Pl. Manuel Corachan, 3, al costat Clínica Corachan. Matins de 8,30 a 14 i dijous tarda de 16 a 20 hores. INFORMACIÓ Tel. 932 805 355 Consultori de 62 m2 a Balmes-Pàdua, FF.CC. I autobusos 16, 17 i 74. Ampli vestíbul sense barreres arquitectòniques. Servei de consergeria, rampes d’accés i 2 ascensors. Ubicat en entresòl comercial. Pàrquing opcional. INFORMACIÓ Tel. 678 436 341 VENDA DESPATX MÈDIC. Situat a Centre Mèdic Teknon. Despatx de 50 m2 en Centre Mèdic Teknon. Consultoris Vilana. Compta amb 2 despatxos, sala d’espera i recepció privades. Preu a consultar. INFORMACIÓ Mercedes García. Tel. 616 965 209 E-mail: 7298mdv@comb.es Sant Gervasi, local en lloguer, 70 m2, 2 nivells. Alta: llum, aigua. Ben comunicat, bon estat: parquet. Carpinteria d’alumini. 650 €/mes, IVA inclòs. Adient per a agència d’assistència domiciliària per: malalts, persones grans, infants, etc. INFORMACIÓ Tel. 670 860 856 Pis a Passeig de Sant Joan amb 5 despatxos, possibilitat de 6, 110 m2. Per a centre mèdic, assolellat, totalment reformat. 384.647 €. Molt cèntric. INFORMACIÓ M. Carmen. Tel. 678 753 635

60

S’ofereix auxiliar de farmàcia per treballar en consultori mèdic o laboratori com a auxiliar, recepcionista i/o administrativa. Disponibilitat d’horari. Àmplia experiència en tracte amb el públic. Responsable i sense càrregues familiars. INFORMACIÓ Teresa Rodero. Tels. 622 186 628 / 93 245 46 21

BADALONA. Es lloga despatx mèdic. En ple centre. Servei de recepció, sala d’espera, telèfon, fax, secretària, calefacció, aire condicionat, neteja. Ampli horari. INFORMACIÓ Sra. Mercè. Tel. 934 643 835 dilluns, dimecres i dijous de 16 a 21 h.

Centre psiquiàtric/psicològic de més de 20 anys de funcionament, situat al centre del barri de Sant Andreu de Barcelona, per compartir despatx amb altres especialitats mèdiques: neuròleg, medicina familiar i comunitària. Sra. Elena. Tels. 630 155 274 / 00376 332 842

Preciós pis 100 m2, reformat any 2000. Finca règia impecable amb ascensor. Exterior a pati interior orientació mar. Molt assolellat, tranquil i acollidor. Àmplia sala d’espera, 3 àmplies hab. Bany complet. Cuina gran. Sostres alts. Calefacció gas inst. 2004. 399.000 € INFORMACIÓ Eduard. Tels. 647 961 266 / 607 807 188

Es lloga ampli despatx amb bany en centre mèdic Pg.Bonanova-Escoles Pias; llum natural, recepció, bany, telèfon, fax, calefacció, aire condicionat, àmplia sala d’espera, servei de neteja. Consergeria. Molt bona comunicació. Matins i tardes. INFORMACIÓ Tel. 609330995 A Terrassa i Girona. Es lloguen amplis despatxos i consultes molt ben equipats, per realitzar reconeixements mèdics laborals i d’altres especialitats mèdiques. Centres mèdics acreditats, molt cèntrics i de disseny. INFORMACIÓ Tel. 937 842 243 / www.centremediclaboral.com Institut de Psicologia i Sexologia. Es lloguen per mòduls pels matins i/o tardes despatxos completament nous i ben equipats, llum natural, internet, telèfon, secretaria, aire condicionat, calefacció. Zona Balmes-Mitre. Indicat per a psiquiatres, neuròlegs, etc. INFORMACIÓ Tel. 932 040 114 Es traspassa consulta oftalmològica en funcionament a Santa Coloma de Gramenet per jubilació. Equipament complet. INFORMACIÓ Tel. 661 018 205 A BADALONA ES LLOGA CENTRE MÈDIC. Sencer o només una consulta. Al mateix centre de Badalona. A cinc minuts de l’ajuntament i del carrer del Mar. Planta baixa de 370 m2. Totalment equipat: lliteres, sala de cures, electrocardiograma, ecògraf, RX, microscopi d’ORL. INFORMACIÓ Tel. 610 734 827 Plaça Kennedy (Balmes-Sant Gervasi). Lloguer dos despatxos exteriors, amplis i moderns, un amb quiròfan, l’altre amb box per a cures o tractaments. Estètica acurada. Confortables i amb totes les prestacions d’informàtica i telefonia. Ideals especialitats i cirurgia ambulatòria. Matins i tardes. INFORMACIÓ Tel. Gestionat per metges. 658 848 398 S’ofereix centre mèdic de 200 m2 per compartir o traspassar. Zona Sants. Equipat. INFORMACIÓ Tel. 610 669 590

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

Es lloguen despatxos mèdics totalment equipats amb recepcionista a BENSAMEDIC, Urgell, 259, 2n. C (amb Pl. Francesc Macià). INFORMACIÓ Sra. Josi. Tel. 677 853 725 Metgessa homeòpata amb experiència busca despatx a hores en centre mèdic o centre terapèutic de rehabilitació integral INFORMACIÓ Tel. 639 470 247 de 16 a 20 hores Davant de l’antiga Quirón. Local planta baixa de 35 m2 en lloguer a Rda. del Guinardó. Disposa d’aire condicionat, vidriera i porta d’entrada al costat dels nous jardins. Ideal per a practicant, consultori, control de tensió, injeccions. 460 € al mes. INFORMACIÓ Jaime. Tel. 679 344 274 S’ofereix consulta i maquinària de vertigen i ORL a qui vulgui continuar una consulta. INFORMACIÓ Alfred Prats. Tel. 934 342 220 A TRES TORRES. Solar apte per a la construcció de Centre Mèdic. Superfície edificable de 1.750 m2 aprox., en planta baixa + 4 plantes, a més a més del pàrquing. INFORMACIÓ Trucar als matins. Tel. 934 309 534 Pau Claris, 176 – Provença. Es lloga despatx en funcionament, amb molt bona localització, sala d’espera, calefacció, neteja. INFORMACIÓ Tel. 932 156 772 (contestador)

Diversos BOOMERANG-SECRETARIA TELEFÒNICA. Atenem trucades en tres idiomes, donem hores de visita, des de 50 € al mes. Altres serveis: mecanografia per ordinador en diversos idiomes, des de 1,50 €/full. INFORMACIÓ Srta. Gemma o Manel. Tel. 934 173 547. Fax 934 186 644; www.centroboomerang.com


petits anuncis

Decoració interiorisme. Es fan tot tipus de projectes i reformes de consultoris, despatxos i habitatges. Pressupost sense compromís. També objectes de decoració i de regal. Importants descomptes a metges col·legiats. 20 anys al seu servei. INFORMACIÓ INNOVO. Alfons XII, 26 – Marià Cubí. Pàrquing: Alfons XII, 40 Tels. 934 157 845 / 630 033 029

Diplomada en relacions públiques amb experiència s’ofereix per treballar en consultori mèdic o clínica. Preferentment en horari de 9 a 16 h. INFORMACIÓ Srta. Sílvia. Tel. 607 481 194

Oficina tècnica dedicada al servei de l’arquitectura, especialment projectes de reforma i obra nova per a consultoris, despatxos, clíniques, habitatges. Una empresa oberta a noves idees i tendències que, amb tota seguretat, seran del seu interès. INFORMACIÓ Estudi D’ARQUITECTURA. Tel. 616 047 551 / E-mail: sturlese@coac.es

S’ofereix senyora, diplomada universitària, per treballar en consultori mèdic, mitja jornada. Coneixements de comptabilitat i d’informàtica a nivell d’usuari. INFORMACIÓ Tel. 619 110 025

ENKASA. Empresa de serveis ofereix personal de servei domèstic, cuidadors infantils i assistència geriàtrica. Formació individualitzada segons les necessitats de cada llar. INFORMACIÓ Tels. 932 056 239 / 638 929 953 / 638 929 955

S’ofereix senyoreta de 35 anys per treballar en consulta mèdica. Experiència en mútues. INFORMACIÓ Begoña. Tels. 627 170 799/ 933 137 733

M’ofereixo per treballar d’auxiliar d’infermeria, en consultoris mèdics. Els meus estudis realitzats són: auxiliar clínica FP1, tècnic sanitari FP2, auxiliar administratiu FP1, nivell C de català. Zona Sabadell, Terrassa o Barcelona. INFORMACIÓ Cati Granero. Tels. 937 111 918 / 635 118 480

Particular lloga pis moblat de 75 m2 al carrer Numància. 3 habitacions, 2 banys, totalment reformat, amb conserge i ascensor. INFORMACIÓ Tel. 626 485 524

S’ofereix secretària recepcionista amb 15 anys d’experiència per treballar en consulta, clínica o consultori. Coneixements d’informàtica. Experiència en tracte amb el públic. Torn de matí i/o tarda. Incorporació immediata. INFORMACIÓ Mariela Pilar Albes. Tel. 619 141 780

TAXACIONS INDEPENDENTS. Consultoria i assessoria sobre el valor de mercat de béns immobles (despatxos, habitatges, locals, etc.), amb àmplia experiència en el sector. No comprem ni venem, només assessorem amb imparcialitat i rigor. INFORMACIÓ Sr. Guzmán, arquitecte. Tel. 678 538 265

Auxiliar d’infermeria, recepcionista/telefonista s’ofereix per treballar en consultori mèdic, informàtica bàsica, català i castellà. Disponibilitat horària matins. Experiència 14 anys a l’hospital de Barcelona i altres. INFORMACIÓ Rosa M. Tels. 676 574 239 / 933 339 226 E-mail: rmarcoc@wanadoo.es

PIS de 80 m2 cèntric a Sant Feliu de Guíxols (Girona) per llogar tot l’any. Cuina amb office, saló-menjador ampli. 2 habitacions individuals amb dutxa, doble amb bany. Tot moblat, nevera i rentadora, calefacció a gas. Preu mes: 650 €. INFORMACIÓ Ventura. Tel. 650 714 517

Noia de 36 anys amb experiència de més de 15 anys; secretariat mèdic i diploma en gestió pública per la UB. S’ofereix a les tardes per a consulta mèdica, com a administrativa, secretària, telefonista. INFORMACIÓ Susanna. Tel. 676 165 449

Treball Auxiliar d’infermeria, recepcionista/telefonista i tasques administratives s’ofereix per treballar en consultori mèdic. Informàtica, català, experiència i bones referències. 48 anys. INFORMACIÓ Àngels. Tel. 932 851 742 S’ofereix recepcionista-telefonista amb coneixements administratius (ofimàtica, comptabilitat, agendes, recepció, etc.) i sanitaris a consultes mèdiques. Àmplia experiència en tracte amb pacients. Disponibilitat matins o tardes. INFORMACIÓ Margarita. Tels. 932 374 263 / 660 250 438

S’ofereix noia per treballar en consulta mèdica o similar com a recepcionista o telefonista. Experiència en tracte amb el públic i en tasques d’oficina. Informàtica a nivell usuari. Disponibilitat tot el dia. Incorporació immediata. Preferent zona Maresme INFORMACIÓ Mercè. Tel. 617 041 450 S’ofereix secretària-administrativa per treballar en consulta privada. Mitja jornada. Experiència en agendes de metges, tracte amb els pacients, recepció de trucades, visites, etc. INFORMACIÓ Montse López Tobalina. Tel. 933 073 538

S’ofereix auxiliar d’infermeria (estudiant de psicologia) per treballar en consultori mèdic o similar, amb experiència en consulta privada i Hospital de Sant Pau (13 anys). Disponibilitat d’horari. Amb català i informàtica. INFORMACIÓ Mónica. Tels. 605 047 212 / 932 800 086 Per a consulta mèdica o similar s’ofereix senyora com a recepcionista amb experiència en recepció, tant de trucades com de pacients, programació de visites i agenda mèdica. Coneixement d’informàtica a nivell d’usuari i disponibilitat horària. INFORMACIÓ Maite. Tel. 625 512 137 S’ofereix senyora de 47 anys per treballar en consulta mèdica com a secretària-recepcionista. 2 cursos de Farmàcia, informàtica a nivell d’usuari i moltes ganes de treballar. Horari de tardes, fins i tot 2 o 3 tardes. INFORMACIÓ M. Antònia. Tel. 609 944 941 Dona de 50 anys, m’ofereixo per treballar en consulta mèdica o clínica com a recepcionista, telefonista o auxiliar administrativa. Castellà i català, informàtica a nivell d’usuari. Horari: matins o jornada reduïda. Domicili Sarrià. INFORMACIÓ Encarna Ruiz. Tels. 627 051 904 / 932 047 331 Senyora de 57 anys amb àmplia experiència d’administrativa amb el sector mèdic, s’ofereix com a auxiliar administrativa, telefonista o recepcionista. Castellà i català. Informàtica a nivell d’usuària. Disponibilitat d’horari i incorporació immediata. INFORMACIÓ Dolores Pérez (doloresperez51@gmail.com). Tels. 934 776 521 / 661 855 583 S’ofereix senyoreta per treballar com a administrativa en consultori mèdic o clínica. Experiencia en urgències i consultoris de clíniques. Disponibilitat d’horari. Idiomes anglès i francès. INFORMACIÓ Maite. Tels. 649 69 63 08 / 93 460 63 38 S’ofereix senyora per treballar en consulta mèdica, clínica o similar. Com a recepcionista, telefonista, auxiliar de clínica i administrativa. Àmplia experiència en tracte amb el públic. INFORMACIÓ Paquita. Tel. 669 657 634 Dona de 49 anys, m’ofereixo per treballar en consulta mèdica o clínica com a recepcionista, telefonista o auxiliar administrativa. Castellà i català, informàtica a nivell d’usuari. Horari: jornada reduïda de matí o tarda. INFORMACIÓ Montse. Tel. 607 643 298

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

61


petits anuncis

Administrativa recepcionista telefonista s’ofereix per a consulta mèdica. Informàtica nivell usuari. Català i castellà parlat i escrit. Horari matins i tardes. INFORMACIÓ Maria Dolores. Tels. 933 575 279 / 629 361 939

S’ofereix senyora culta, amb do de gents, bona presència, amb domini del català i del castellà i coneixements d’informàtica per a recepció mèdica o similar. INFORMACIÓ Maria. Tels. 932 801 177 / 677 457 092

S’ofereix administrativa de 48 anys per treballar en consultori mèdic o clínica com a recepcionista, telefonista, etc. Català i castellà. Preferentment matins. INFORMACIÓ Maite Soler. Tel. 619 241 088

S’ofereix noia de 19 anys per treballar com a administrativa/recepcionista a consultori mèdic o clínica. Disponibilitat d’horari. Català, castellà i anglès. INFORMACIÓ Júlia. Tels. 663 796 122 / 93 204 06 23

S’ofereix recepcionista i auxiliar administrativa amb experiència en tracte amb el públic, per treballar en: despatx, consultori, clínica o similar. Preferentment Barcelona. INFORMACIÓ Tel. 616 113 517

S’ofereix secretària mèdica, recepcionista i auxiliar de clínica per a consultori privat, clínica o similar. Experiència en tracte amb el públic. Disponibilitat d’horari. Referències. INFORMACIÓ M. Sol. Tels. 934 912 572 / 609 011 495

S’ofereix recepcionista i auxiliar administrativa amb experiència en tracte amb el públic, per treballar en: despatx, consultori, clínica o similar. Informàtica nivell usuari. Disponibilitat horària. Barcelona ciutat. INFORMACIÓ Maria Álvarez. Tel. 933 720 526 E-mail: maryalvarez_s@hotmail.com

Senyoreta de 21 any s’ofereix per treballar en consultes, clíniques privades, o com a recepcionist de consulta mèdica. Estudis: auxiliar d’infermeria i tècnica en farmàcia. INFORMACIÓ Tel. 654 785 304

S’ofereix noia jove per treballar de recepcionista/auxiliar administrativa. Amb experiència. Jornada completa. INFORMACIÓ Ana. Tel. 627 000 725

Dona de 51 anys amb experiència de 8 anys de treball en consultes d’endocrino, ginecologia i cardiologia. S’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínica. Castellà, català i francès. Informàtica a nivell d’usuari. Matins o jornada completa. INFORMACIÓ Asun. Tel. 617 281 396 S’ofereix administrativa i/o auxiliar de clínica amb experiència per treballar en consultori mèdic, a les tardes. INFORMACIÓ Gemma. Tel. 636 604 097 S’ofereix secretària recepcionista amb 16 anys d’experiència per treballar en consulta o clínica. Coneixements d’informàtica i experiència en tracte amb el públic. Incorporació immediata. INFORMACIÓ Marta. Tel. 609 876 162 S’ofereix secretària 47 anys. Àmplia experiència i bona formació. Anglès i francès. Informàtica aplicacions Office. Bons coneixements llenguatge mèdic. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ Angela. Tel. 667 005 204 E-mail: aconden@yahoo.es S’ofereix dona de 49 anys, educadora infantil, organitzada i responsable, per concertar visites i rebre pacients. Bon nivell d’anglès. INFORMACIÓ Mercè Arroyo. Tels. 600 072 681 / 932 108 461 / merche26arroyo@hotmail.com S’ofereix senyora amb llarga experiència en treballs administratius per a centre mèdic o similar, per treballs en atenció telefònica, cites, arxiu i tasques administratives. Alt coneixement d’eines ofimàtiques. Català i castellà. Sense càrregues familiars. INFORMACIÓ Berta Latorre. Tel. 609 201 798

62

Secretària s’ofereix per treballar en consulta o centres mèdics a Barcelona. Experiència en informàtica i comptabilitat. Idiomes: català, castellà i anglès. INFORMACIÓ Alma. Tels. 627 094 710 / 636 322 010 S’ofereix recepcionista-auxiliar administrativa per a centre mèdic. Experiència de 30 anys realitzant tasques d’atenció al públic i administració. Bona presència i facilitat pel tracte al públic. Ofimàtica a nivell d’usuari. Disponibilitat total i immediata. INFORMACIÓ Tel. 658 408 687 S’ofereix per fer la programació i el treball administratiu en consultoris mèdics: Rosa Perales Barberán, casada i sense fills (51 anys), amb domicili a Barcelona. Posseeix titulacio superior i coneixements amplis d’informàtica i administració. INFORMACIÓ de 10 a 20 h. Tels. 933 170 819 / 697 769 742 Email: perales.rosa@gmail.com Recepcionista-administrativa mèdica amb experiència i referències s’ofereix per a jornada completa. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ Tel. 695 551 229 Senyora russa de 42 anys amb residència a Barcelona s’ofereix per cuidar i practicar idioma a nens d’origen rus. Referències. INFORMACIÓ Olga Ovchinikova. Tels. 933 302 540 / 664 100 303 Secretària-administrativa amb més de 12 anys d’experiència s’ofereix per treballar a mitja jornada en consulta mèdica o clínica com a recepcionista o auxiliar administrativa. Català i castellà materns. Nivell intermedi d’anglès. Office a nivell usuari. INFORMACIÓ Anna Cornejo. Tel. 696 705 868

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

S’ofereix noia per treballar com a recepcionista/ auxiliar administrativa. Disponibilitat horària: jornada completa. Bones referències. INFORMACIÓ Sofia. Tel. 646 256 198 S’ofereix noi de 20 anys com a administratiu. Temps parcial matins de dilluns a divendres. Coneixements d’informàtica. Català i castellà. INFORMACIÓ Carles. Tels. 662 157 625 / 934 353 769 Dona de 40 anys meticulosa i molt endreçada amb força responsabilitat i disponibilitat total. Amb experiència de recepcionista i diplomada en estètica. Busco feina preferentment en alguna consulta o centre mèdic, per atenció al públic i dur agenda. INFORMACIÓ Laia. Tel. 627 806 335 Administrativa recepcionista s’ofereix per a consulta mèdica. Informàtica nivell usuari. Català i castellà parlat i escrit. Horari matins i tardes. INFORMACIÓ Carmen Montserrat. Tels. 934 297 577 / 669 443 587 Carme, amb una llarga experiència com a administrativa comercial, amb el tracte de cara al públic i amb coneixements d’Office, s’ofereix per donar suport a totes aquelles consultes mèdiques que ho puguin necessitar. En actiu, disponibilitat 4 tardes. INFORMACIÓ Carme Osan. Tels. 679 41 51 02 / 93 422 54 11 E-mail: carmeosan@gmail.com S’ofereix diplomada universitària d’infermeria, tardes de dilluns a divendres a partir de les 16 hores. INFORMACIÓ Luz Lombardero. Tels. 659 003 036 / 932 325 571


petits anuncis

S’ofereix secretària mèdica amb experiència en l’àmbit de la salut per treballar en consulta, clínica, consultori, etc. Coneixements d’informàtica. Català, castellà i anglès. Experiència en tracte amb el públic. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ Mercè. Tel. 630 686 745

Secretària administrativa amb molta experiència s’ofereix per treballar a consulta mèdica a Barcelona-Vallès Oriental. Informàtica, castellà, català i francès. Disponibilitat horària intensiva o mitja jornada. INFORMACIÓ Maribel. Tel. 637 50 95 36

S’ofereix per treballar en consulta mèdica i clínica de recepcionista, telefonista i ajudant de metge. Idiomes: francès, àrab i castellà. Amb experiència d’infermera en clínica. INFORMACIÓ Hanan. Tel. 636 071 323

Universitari de 22 anys per treballar en consulta mèdica o clínica. Castellà i català, informàtica a nivell usuari. Disponibilitat jornada completa. INFORMACIÓ Tel. 670 036 591

Dona de 44 anys s’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínica a Barcelona capital, disponibilitat tardes, bones referències, experiència en el sector. Coneixements d’informàtica, castellà, català, anglès i francès. INFORMACIÓ Anna. Tel. 647 668 556 Jove responsable s’ofereix per a zona Baix Llobregat per treballar com a recepcionista o auxiliar administrativa a clínica, despatx o consultori mèdic. Disponibilitat horària. Bona presència, organitzada, amb experiència en atenció al públic. Informàtica. INFORMACIÓ Wendy. Tel. 677 988 861 S’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínica com a administrativa, recepcionista, telefonista o auxiliar. Intensiu, matí o tarda. Amb experiència en aquests departaments, així com en l’atenció a gent gran a domicili i en geriàtrics. Amb referències. INFORMACIÓ Ana Maria. Tel. 653 830 150 S’ofereix com a director financer i responsable de comptabilitat. Graduat tributari i comptable. Director financer gestió entitats bancàries, gestió organismes oficials agències tributaries, verificació estats comptables, balanços i comptes de pèrdues i guanys. INFORMACIÓ Jose Maria. Tel. 652 075 578 S’ofereix noia de 24 anys per a consulta mèdica com a recepcionista, administrativa, etc. Horari de matins. Coneixements d’informàtica. Bona presència, do de gents, responsable. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ Anna. Tel. 670431700 Noia de 21 anys d’edat busca feina als matins amb una consulta de metge preferiblement pediatria. Estudis fets: atenció sociosanitària, cures auxiliars d’infermeria, 6 mesos de pràctiques a l’Hospital de Nens de Barcelona. Disponibilitat matins. INFORMACIÓ Ester Conejo Martelo. Tels. 932 373 298 / 699 649 656

Senyora de 60 anys, bona presència, s’ofereix per a recepció mèdica amb suport informàtic. Total disponibilitat. INFORMACIÓ Carme. Tel. 656 895 201 S’ofereix senyora responsable per treballar en consulta mèdica. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ Tels. 933 360 977 / 680 213 879 S’ofereix recepcionista amb experiència en tracte amb el públic, per treballar en consulta mèdica. Possibilitat d’incorporació immediata. INFORMACIÓ Maite. Tel. 932 801 962 S’ofereix diplomada en infermeria de mitjana edat per a consulta mèdica o consultori ATS, torn de matins a Barcelona ciutat. Amb 25 anys d’experiència. Només amb contracte laboral. INFORMACIÓ Olga. Tel. 650 371 491 Administrativa s’ofereix per treballar a despatxos, consulta, clínica o similar. Castellà, català, anglès i francès. Informàtica a nivell d’usuari. Disponibilitat immediata als matins. INFORMACIÓ Montse. Tels. 932 119 710 / 670 988 652 E-mail: prunonosacomas@yahoo.es S’ofereix recepcionista-auxiliar administrativa per treballar en despatx, consultori, clínica o similar. Experiència en tracte amb el públic. Informàtica a nivell d’usuari. Disponibilitat horària: matins o tardes. Zona Sant Gervasi. INFORMACIÓ Loreto (loreto_letu@hotmail.com). Tels. 932 2123 719 / 609 355 075 S’ofereix per col·laborar com a recepcionista de consulta mèdica. Administrativa, molt responsable. Català i castellà i coneixements d’informàtica a nivell d’usuari. Horari flexible. Disponibilitat immediata, preferentment zona de Barcelona. INFORMACIÓ Montse. Tels. 663 432 242 / 934 171 432 S’ofereix secretària-recepcionista per a consulta mèdica. Àmplia experiència en oftalmologia. Disponibilitat mitja jornada (preferentment tardes). INFORMACIÓ Tel. 646 274 397

Professional ofereix la seva experiència de 15 anys per portar consulta mèdica o similar. Treballant com a secretària de direcció personal, atenció al públic i protocol. Català, castellà i anglès nadius. Disponibilitat horària. Incorporació immediata. INFORMACIÓ Núria. Tel. 670 290 467 Per a consulta mèdica o similar s’ofereix com a recepcionista amb experiència en recepció, tant de trucades com de pacients, programació de visites i agenda mèdica. Coneixements d’informàtica a nivell d’usuari. Disponibilitat d’horari de 9 a 4 hores. INFORMACIÓ Mònica Wirth Granell. Tel. 666 791 957 S’ofereix per treballar en recepció consulta mèdica. Disponibilitat a les tardes. INFORMACIÓ Rosa Maria Mataró. Tels. 934 187 513 / 699 515 137 Senyora s’ofereix com a recepcionista i auxiliar administrativa amb tracte amb el públic per treballar en despatx o consulta. Actualment coordinadora recepció departament de rehabilitació Hospital Quirón, departament del traumatòleg Dr. Ramon Cugat. Servei mèdic FCB. INFORMACIÓ M. Teresa Vergés. Tel. 606 184 813 S’ofereix per treballar en consulta mèdica. Horari tot el dia. Informàtica a nivell d’usuari. Experiència en tracte amb el públic. INFORMACIÓ Luisa. Tels. 937 522 233 / 663 659 191 E-mail: jotace@vodafone.es S’ofereix per treballar auxiliar de clínica en consulta mèdica. Horari tot el dia. Coneixements d’informàtica i idiomes (francès, anglès), economista. Experiència en tracte amb el públic. INFORMACIÓ Rosa Maria. Tels. 932 132 446 / 609 107 559 Secretària recepcionista de 47 anys s’ofereix als matins amb disponibilitat d’horaris per a consulta mèdica, consultori o similar. Experiència en tracte amb el públic. Coneixements d’informàtica a nivell d’usuari i nivell B de català. INFORMACIÓ Anna Torredemer. Tel. 670 484 034 Auxiliar d’infermeria s’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínica. Amb coneixements en secretariat i odontologia. Disponibilitat d’horari als matins. INFORMACIÓ Adriana. Tel. 617 195 628 Senyor de 38 anys, originari de Geòrgia, convivint amb espanyola, s’ofereix per fer treballs de neteja, atenció de persones grans, pintura... Sóc adaptable i amb facilitat d’aprenentatge, sé cuinar i tinc coneixements de rus. Amb referències. INFORMACIÓ Badri. Tel. 677 685 788 / Lourdes 645 301 040

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

63


petits anuncis

Auxiliar de clínica i laboratori s’ofereix com a secretari i recepcionista per a consulta mèdica. Experiència en tracte amb el públic. Agenda de visites, internet a nivell d’usuari, 15 anys en consultori, castellà i català correcte. INFORMACIÓ M. Carmen. Tels. 627 531 750 / 933 450 004

Bioquímica, 33 anys, s’ofereix per treballar a les tardes en consulta mèdica o laboratori. Nivell C de català. Anglès escrit i parlat. Informàtica nivell elevat. Experiència en laboratoris, en productes farmacèutics, i en departament d’urgències. INFORMACIÓ Vives. Tel. 690 251 559

S’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínica d’administrativa o comptable de 27 anys. Estudis d’administració i finances i d’ofimàtica. Català i castellà parlat i escrit. Matins o jornada completa. INFORMACIÓ Gemma. Tel. 667 461 815

S’ofereix senyora per a consulta mèdica o clínica. Molta experiència en tasques administratives. Acostumada al tracte amb el públic, català-castellà parlat i escrit, domini de les eines informàtiques. Seriosa, responsable i organitzada. Disponibilitat total INFORMACIÓ Margarita. Tel. 669 772 010 E-mail: margaltadill@gmail.com

Senyora amb experiència s’ofereix per treballar com a secretària en consulta mèdica o similar. Amb experiència de 4 anys i mig en consulta psicològica i psiquiàtrica. Amplis coneixements d’informàtica. INFORMACIÓ Montserrat. Tel. 637 848 948 E-mail: montserrat_isern@hotmail.com S’ofereix secretària mèdica per treballar en consulta, clínica o similar amb experiència, 29 anys. Persona responsable, bona presència i educada. Idiomes: castellà, català, anglès i francès. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ Cristina. Tels. 686 486 687 / 934 106 681 S’ofereix recepcionista i auxiliar administrativa amb experiència en tracte amb el públic, per treballar en: despatx, consultori, clínica o similar. INFORMACIÓ Montserrat Rodenas. Tel. 627 360 959

64

S’ofereix administrativa-recepcionista per atendre consulta mèdica. Catalanoparlant i amb coneixements d’informàtica. Experiència en atenció al públic i tasques administratives. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ Emma Pons. Tel. 653 772 208 Dona s’ofereix per treballar d’administrativa. Molts anys d’experiència en consulta mèdica privada. INFORMACIÓ Rosa. Tel. 659 957 891 Busco feina com a administrativa caps de setmana o durant la setmana, dies alterns, a partir de les 17,30 h. Actualment treballo en l’àmbit sanitari. INFORMACIÓ Tel. 659 492 224

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

Utillatges Es ven font de llum freda marca Storz de 150 wats de potència i tres posicions de sortida, s’inclou fibra òptica rígida i cable flexible. En bon estat, revisat. Preu: 2.000 €. INFORMACIÓ Tel. 934 170 466 Es ven material consulta ORL. Microscopi de peu marca Optomic en perfecte estat 3.000 €. Endoscopi rígid nasal de 2 mm 0º marca Optomic en perfecte estat 1.000 €. Endoscopi rígid laringi de 90º marca Optomic en perfecte estat 1.000 €. Font de llum Optomic de gran potència amb sortida per 2 cables i cable de fibra òptica 600 €. Impedanciòmetre amb prova de permeabilitat de trompa, reflex acústic, Timpanograma, tone Delay test 1.000 €. Equip de potencials evocats d’estat estable (Deteccció precoç de la sordesa en RN) i potencials evocats de tronc cerebral Audera 12.000 €. Audiòmetre Maico via aèria-òssia i audiometria vocal. Molt resistent. 600 €. INFORMACIÓ Ref. Magda Garcia Abelló. Tel. 626 244 195. Centre Badamedic. Baldomero Solà, 80-82. Badalona (parada de metro Pep Ventura) Tel. 933 878 059 Venc microscopi Wild equipat amb microscopia amb contrast de fase. Preu a convenir. INFORMACIÓ Dr. Albert Ponjoan. Tel. 932 042 962 Es venen tractats, enciclopèdies i llibres de pediatria, diccionari biogràfic mèdic mundial. Llibres de l’any 1952 al 1983. INFORMACIÓ Sra. Albós. Tel. 679 337 333


Servei d’Informació Col·legial 125 Octubre 2008-Gener 2009 Núm. 11

Quaderns de FORMACIÓ i SALUT CENTRE d’ESTUDIS COL·LEGIALS

PROPERS MÀSTERS I DIPLOMES DE COMPETÈNCIA MÀSTER EN DISSENY I ANÀLISI D’INVESTIGACIONS CLÍNIQUES

MÀSTER EN NUTRICIÓ ESPECIALITZAT EN SOBREPÈS I OBESITAT

Modalitat on line Adreçat a: Metges i professionals sanitaris interessats en el disseny i l’anàlisi d’investigacions clíniques.

Modalitat semipresencial Adreçat a: Metges i professionals sanitaris (llicenciats i diplomats) interessats en la nutrició i dietètica clínica, principalment en el tractament de l’obesitat.

Objectius generals: • Conèixer i saber utilitzar els conceptes bàsics de bioestadística aplicats a la investigació clínica. • Conèixer i saber utilitzar els mètodes d’anàlisis univariable i bivariant que són d’ús comú en la investigació clínica. • Entendre el concepte de modelització estadística i comprendre i saber utilitzar les tècniques multivariants de modelització més utilitzades en investigació clínica. • Entendre els principis fonamentals del disseny dels tipus més freqüents d’investigacions clíniques i conèixer les tècniques d’anàlisi més adequades en cada cas. • Possibilitar la lectura crítica d’articles i investigacions clíniques originals publicats en revistes científiques.

Objectius generals: • Conèixer les últimes novetats científiques en el camp de la nutrició. • Ser capaç d’assessorar nutricionalment els pacients per prevenir l’aparició de l’obesitat, així com d’altres patologies relacionades. • Poder transmetre informació adequada sobre hàbits d’alimentació correctes, així com les conseqüències per a la salut que poden comportar no tenir-los. • Adquirir coneixements avançats sobre obesitat per a l’aplicació clínica en pacients. •Adquirir una idea global sobre l’obesitat i el sobrepès i la capacitat d’identificar els processos metabòlics, les característiques nutricionals dels aliments i els factors genètics, ambientals o psíquics que hi intervenen. • Dotar els alumnes de les eines necessàries per adquirir un criteri propi i deduir si una pràctica dietètica és coherent des d’un punt de vista científic. • Capacitar els participants per educar, prevenir, diagnosticar i tractar pacients i ciutadans en tot allò relacionat amb el sobrepès i l’obesitat.

Estructura: El Màster complet consta de 450 h distribuïdes en 4 mòduls teòrics que es cursen a distància on line a través del Campus Virtual del Centre d’Estudis Col·legials del COMB i un projecte tutoritzat (100 h). També es poden cursar únicament els mòduls I, II i III del Màster obtenint la titulació de Diploma de Competència (200 h). Els mòduls es poden cursar de forma independent. Temari: MÒDUL I: • Estadística bàsica en investigació mèdica MÒDUL II: • Comparació de distribucions MÒDUL III: • Modelització estadística MÒDUL IV: • Disseny i anàlisi d’investigacions clíniques

Estructura: El Màster complet consta de 625 h distribuïdes en 7 mòduls teòrics que es cursen a distància on line a través del Campus Virtual, casos pràctics (100 h), un projecte (150 h) i 2 sessions presencials voluntàries (16 h). També es poden cursar les diferents parts del Màster separadament i obtenir les següents titulacions intermèdies: el Primer nivell (125 h) que inclou 3 mòduls teòrics (del mòdul V al VII) i el Diploma de Competència (225 h) que inclou el Primer nivell, casos pràctics (100 h) i una sessió presencial voluntària (8 h). Els mòduls es poden cursar de forma independent.

MÀSTER EN LÀSER I FOTOTERÀPIA EN PATOLOGIA DERMATOESTÈTICA

DIPLOMA DE COMPETÈNCIA EN ATENCIÓ INICIAL D’URGÈNCIES

Modalitat semipresencial Adreçat a: Metges interessats a obtenir la titulació de màster en les aplicacions del làser i altres fonts lumíniques amb finalitats terapèutiques en patologies estètiques, cosmètiques i dermatològiques. Metges interessats en les aplicacions del làser i altres fonts lumíniques en les principals especialitats mèdiques i quirúrgiques.

Modalitat semipresencial Adreçat a: Metges interessats en l’adquisició i l’aprofundiment en els coneixements, les actituds i les habilitats necessàries per desenvolupar la seva activitat en el camp de les urgències i emergències en els primers nivells assistencials extrahospitalaris.

Objectius generals: • Formar el metge que treballa professionalment en l’àmbit del làser per habilitar-lo en l’ús més adequat d’aquesta eina. • Conèixer les principals aplicacions del làser en les diverses especialitats medicoquirúrgiques. • Actualitzar les últimes tècniques per als facultatius que practiquen algun tipus de procediment làser. • Aprofundir en les bases teòriques i pràctiques de la fotomedicina, fototeràpia i fonts de llum i làser amb finalitats dermatològiques, estètiques i cosmètiques. • Promoure les bones pràctiques professionals en l’àmbit del làser i les seves aplicacions mèdiques. Estructura: El Màster consta de 60 ECTS (European Credit Transfer System) distribuïts en 15 mòduls teòrics que es cursen a distància on line a través del Campus Virtual del Centre d’Estudis Col·legials del COMB, 2 projectes diferents o un projecte únic al final del Màster i 2 períodes de pràctiques (40 h i 70 h). També es poden cursar les diferents parts del Màster separadament i obtenir les següents titulacions intermèdies: el Primer nivell (100 h), que inclou 6 mòduls teòrics (del mòdul I al VI), el Diploma de Competència (220 h), que inclou el Primer nivell, pràctiques en centres de làser (40 h) i un projecte tutoritzat (80 h). Els mòduls també es poden cursar de forma independent.

Objectiu general: Facilitar l’adquisició i/o actualització de les principals habilitats i tècniques diagnòstiques i terapèutiques aplicables a la resolució de les situacions que requereixen una intervenció immediata i en espera de l’assistència definitiva. Objectius específics: • Adquirir coneixements i habilitats per donar una resposta inicial bàsica i determinar el trasllat davant de situacions d’urgència vital i emergències. • Adquirir coneixements i habilitats per resoldre situacions de demanda urgent de problemes de salut no vitals. • Adquirir coneixements en la indicació i habilitats en la interpretació de les principals exploracions complementàries aplicables en la resolució d’urgències en l’àmbit de l’atenció primària de salut. • Adquirir els coneixements, les habilitats bàsiques i millorar l’actitud per a l’actuació inicial davant d’una emergència d’origen traumàtic amb una o múltiples víctimes. • Adquirir habilitats en l’estabilització, el manteniment i la derivació pertinent dels pacients complexos a altres nivells assistencials. Estructura: El Diploma de Competència consta de 192 h que inclou els continguts teòrics (100 h), casos pràctics (60 h) i tallers presencials (32 h). També es poden cursar únicament els continguts teòrics obtenint la titulació de Primer nivell (100 h).

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona · Centre d’Estudis Col·legials. Departament de Publicacions · Comitè de Redacció: Alex Ramos, Tonyi Barroso, Albert Cobos, Raquel Dolado. · CEC - COMB – Pg. de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona. cecfmc@comb.es


formació i salut

Quaderns de FORMACIÓ i SALUT PROPERS CURSOS PRESENCIALS CURS D’ACOLLIDA A NOUS COL·LEGIATS PER L’ACCÉS A LA PROFESSIÓ MÈDICA

TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ I RELACIÓ TERAPÈUTICA

Adreçat a: Metges col·legiats al COMB que inicien la seva activitat professional.

Adreçat a: Metges de qualsevol especialitat, psicòlegs, professionals sanitaris en contacte amb pacients.

Objectiu general: Facilitar l’accés dels metges en general i els professionals formats a l’estranger, en particular, a l’exercici de la professió mèdica. Apropar el metge al món laboral a través de la formació en continguts imprescindibles per a l’exercici de la professió. Temari: • Funcionament del sistema sanitari català i espanyol. • Codi deontològic. • Documents medicolegals i responsabilitat professional. • Patrons epidemiològics a Catalunya i Espanya. • Normativa en la prescripció farmacèutica. • Actualització en prescripció farmacèutica. • Titulacions en medicina. Marc legal. • Eines i recursos per la recerca de feina i marc legal del mercat de treball. • Serveis col·legials del COMB per als metges.

Objectiu general: Fer un training (entrenament) en habilitats comunicatives per a la seva aplicació en la relació terapèutica. Temari: • Identificació de models de relació metge-pacient. • Empatia. Conceptes. Tècniques aplicades d’aproximació al pacient. • Ús del llenguatge verbal. • Llenguatge no verbal. • “Paràsits” de l’escolta. Antídots. • De la “direcció” cap a la “cooperativitat” del pacient. Model del canvi. Calendari: dimarts de 17 a 21 h. Del 2 al 30 de març de 2009. Crèdits: 4,3

Calendari: divendres de 9 a 13 h. Del 8 al 29 de maig de 2009. Crèdits: 3,4 INTERPRETACIÓ D’ANÀLISIS CLÍNIQUES

EL TABÚ DE LA MORT

Adreçat a: Metges generalistes i residents, sobretot d’especialitats mèdiques. Metges que treballin a l’àmbit de la gestió i la documentació en què intervinguin les anàlisis clíniques. Altres professionals sanitaris (farmacèutics, diplomats en infermeria...) que tinguin contacte amb resultats de laboratori. Objectius: • Proporcionar coneixements generals sobre la prescripció d’exploracions analítiques i la posterior interpretació de les magnituds biològiques, relacionades amb el temari. • Organitzar la prescripció analítica adaptant-la a cada especialitat o sector professional.

Adreçat a: Metges i responsables sanitaris. Objectius: En acabar aquesta formació l’alumne serà capaç de: • Comprendre què és la cultura de la mort. • Veure tots els processos, mecanismes i situacions al voltant de la mort. • Prendre consciència de la importància de donar males notícies. Calendari: dimecres de 18 a 20.30 h. Del 25 de març al 3 de juny de 2009. Crèdits: 3,4

Calendari: de dilluns a dijous, de 16 a 21 h. Del 9 al 18 de març de 2009. Crèdits: 6,1 CUIDAR I CUIDAR-SE: SALUT MENTAL I TÈCNIQUES DE PNL

EL MODEL EFQM D’EXCEL·LÈNCIA

Adreçat a: Metges, psiquiatres i qualsevol especialista interessat, així com infermeres, psicòlegs i altres professionals relacionats amb els recursos humans.

Adreçat a: Metges i professionals d’entitats sanitàries que estiguin en processos d’acreditació o de millora de la qualitat assistencial i/o que tinguin responsabilitats organitzatives.

Objectiu general: Aprofundir en les tècniques del llenguatge emprades en la programació neurolingüística (PNL) per millorar la comunicació intra i interpersonal

Objectius: • Millorar els resultats assistencials i la seguretat • Augmentar la satisfacció dels clients, interns i externs • Intensificar la implicació de les persones de l’equip o organització • Adquirir criteri i metodologia per avaluar el grau de qualitat de la gestió de les organitzacions sanitàries • Formació pràctica d’autoavaluador segons el Model EFQM d’excel·lència.

Objectius específics: Conèixer i desenvolupar l’empatia • Potenciar accions clíniques intervenint mitjançant el llenguatge • Conèixer la precisió en la comunicació • Conèixer patrons del llenguatge hipnòtic. Calendari: dimarts de 17.30 a 21 h. Del 21 d’abril al 9 de juny de 2009. Crèdits: 3,6

Calendari: del 21 d’abril al 12 de maig de 2009. Dimarts i dijous de 18 a 21 h. Crèdits: 3,3

Per a més informació, consultar http://cec.comb.es cecfmc@comb.es Activitats acreditades pel Consell Català de la Formació Mèdica Continuada i la Comisión de Formación Continuada del Sistema Nacional de Salut

http://cec.comb.es 66

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009


SIC 125  

Servei d'Informació Col·legial

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you