Page 1

Núm.137 Novembre 2012 Febrer 2013

Servei d’INFORMACIÓ COL·LEGIAL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA

5

Reducció del 30% en les primes de la pòlissa de responsabilitat civil professional

43

2013, any dedicat a la doctora Dolors Aleu i Riera

22

Jornada sobre salut 2.0: la xarxa al servei dels professionals

6

El COMB reitera el compromís amb l’excel·lència del sistema sanitari

Miquel Vilardell, president del COMB, declara que perilla l’excel·lència del sistema sanitari si hi ha més retallades i demana consens per injectar més recursos al sistema i evitar “conflictivitat”. “En aquests moments no es poden presentar noves retallades que afectin professionals i treballadors”, manifesta Vilardell. El president del COMB destaca “l’esforç immens” dels professionals i afirma que “és imprescindible no estrènyer més; no podem anar més lluny i cal asseure’s i negociar abans de prendre cap mesura”.

El Col·legi presenta un estudi sobre els metges i les entitats d’assegurances sanitàries

Miquel Vilardell, president del COMB, i Ramon Torné, president de la Secció d’Assegurança Lliure, va presentar en roda de premsa els resultats d’una enquesta sobre els metges i les entitats d’assegurances sanitàries i un rànquing de les mútues de

16

10

Catalunya en funció de l’opinió dels metges de Barcelona. Vilardell va defensar que “s’ha de mantenir el sistema públic de salut” i, així mateix, s’ha de “poder exercir la pràctica privada amb totes les condicions de qualitat.”

Premis a l’excel·lència professional 2012 per a quaranta-dos metges i quatre equips assistencials

20

El COMB presenta un QBP sobre l’abordatge mèdic de la violència envers les dones Comissió de Deontologia

25

Document sobre el rebuig de transfusió de sang i hemoderivats

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona; Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email col.metges@comb.cat

Miquel Vilardell, Boi Ruiz, Jaume Padrós i Pilar Arrizabalaga amb els guardonats amb els Premis a l’Excel·lència Professional 2012. Teatre Romea.


informació col·legial

2

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013


informació col·legial

opinió i anàlisi

La defensa dels metges i la qualitat del sistema sanitari Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona

C

om podeu comprovar en el Servei d’Informació Col·legial, i en la línea argumental de la meva presidència, la compareixença dels representants del COMB en els mitjans de comunicació se centra en la defensa de l’excel·lència del sistema sanitari públic i privat i en el fet que, per al manteniment de la qualitat dels serveis prestats, és i serà imprescindible el reconeixement dels metges i metgesses que hi treballen. Aquest reconeixement és directament proporcional a la participació en la presa de decisions assistencials i econòmiques i, així, evitar més retallades salarials. No ens cansarem de reclamar, com he fet en totes les intervencions públiques, que és necessari evitar la incertesa i la precarietat laboral que afecten especialment els companys i companyes més joves. El sector privat també pateix les conseqüències de la crisi, atès que els ciutadans tenen menys capacitat adquisitiva i el seu accés a la sanitat privada disminueix. Com regularment fem, des del COMB hem presentat als mitjans de comunicació l’enquesta d’assegurança lliure, que elabora un rànquing amb l’opinió dels metges que treballen a les entitats asseguradores. Els ciutadans poden conèixer de primera mà la valoració que fan els metges de les entitats i els aspectes que més valoren a l’hora de treballar en el sector assegurador. Darrerament algunes entitats d’assegurances sanitàries han instaurat mesures de gestió que no sempre són ben considerades pels metges i metgesses del seu quadre

mèdic. És per això que, per iniciativa de la Secció d’Assegurança Lliure del COMB, hem realitzat diferents gestions a fi i efecte d’evitar accions unilaterals, relacionades amb quadres mèdics, que poden perjudicar la continuïtat assistencial dels pacients dels metges afectats. Però, tot i la situació en què ens trobem, el Col·legi continua la seva activitat i segueix tractant de donar suport i servei al metge. De fet, gràcies a tots els treballadors i directius del COMB, la confiança dels metges que voluntàriament utilitzen els seus serveis continua augmentant. Per altra banda, el fet de ser més eficients ens permet mantenir la quota col·legial congelada per quart any consecutiu i, com podreu veure a l’interior d’aquest butlletí, la renovació per quatre anys de la pòlissa de Responsabilitat Civil Professional ha suposat disminuir la quota en un 30% i una millora important de les seves cobertures. Pel que fa a la Formació Mèdica Continuada (FMC), al mes de gener d’aquest any, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha establert un conveni de delegació de funcions públiques en matèria d’acreditació de la formació mèdica continuada (DOGC 6292 14.1.2013) amb el Consell de Col·legis de Catalunya. Creiem que amb la col·laboració de tots –metges i metgesses, els centres a on es realitza FMC, les societats científiques i l’Acadèmia de Ciències Mèdiques– podrem fer una bona tasca per fomentar i donar més valor a la FMC en la nostra activitat assistencial.

Per acabar, fer-vos saber que el grup de Formació de la Junta de Govern està treballant en l’elaboració d’un document sobre l’últim esborrany publicat pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat referent al projecte de RD pel qual es regula la troncalitat i altres aspectes del sistema de Formació Sanitària Especialitzada. També el grup de Formació, amb col·laboració de la Secció MIR i l’Àrea del Metge Jove del COMB, ha organitzat una reunió informativa, el 7 de març, per als metges que han acabat la carrera i els estudiants de sisè, per donar informació personalitzada per especialitats que permeti als metges que han de triar la plaça de MIR poder-ho fer amb més coneixement de causa i amb informació directa dels seus companys que estan realitzant l’especialitat o l’han acabat recentment. Us recordo que podeu ampliar la informació que aquí us donem en el mateix butlletí o, com ja sabeu, al web www.comb.cat.

No ens cansarem de reclamar, com he fet en totes les intervencions públiques, que és necessari evitar la incertesa i la precarietat laboral que afecten especialment els companys i companyes més joves

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

3


informació col·legial

Servei d’INFORMACIÓ Núm. 137 COL·LEGIAL Novembre 2012 - Febrer 2013

sumari informació col·legial

Opinió i anàlisi

3

Edita

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47, 1a. planta. 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Fax 935 678 899 e-mail col.metges@comb.cat publicacions@comb.cat http://www.comb.cat

La importància de tenir una bona pòlissa de

Junta de Govern

President Miquel Vilardell i Tarrés Vicepresident primer Jaume Padrós i Selma Vicepresident segon Ricard Gutiérrez i Martí Secretària Maria Pilar Arrizabalaga Clemente Vicesecretària Lurdes Alonso Vallés Tresorer-Comptador Jaume Sellarès i Sallas Vocal 1r Jaume Roigé i Solé Vocal 2a Roser Garcia Guasch Vocal 3r Ramon Torné i Escasany Vocal 4t Gustavo Andrés Tolchinsky Wiesen Vocal 5è Mireia Sans Corrales Vocal 6è Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon Vocal 7è Adriana Bataller i Bassols Vocal 8è Ramon Pujol i Farriols Vocal 9è Elvira Bisbe Vives Vocals Suplents a Càrrecs Nominals Joaquim Camps Domènech Josep Maria Benet i Martí Vocals Suplents a Vocalies Enric Roche i Rebollo Àngels López i Pol Maria Montserrat Gaya i Catasús

El COMB reitera el seu compromís amb

Consell editorial

Miquel Vilardell, Jaume Padrós, Ricard Gutiérrez, Maria Pilar Arrizabalaga, Lurdes Alonso, Jaume Sellarès

responsabilitat civil professional

Declaracions del COMB en defensa

de l’excel·lència del sistema sanitari

Redacció Aitor Mora

Correcció Esther Roig

els metges i les entitats d’assegurances sanitàries

Quaranta-dos metges i quatre equips assistencials reben els Premis a l’Excel·lència 2012 Jornada col·legial sobre bones pràctiques

mèdiques en l’abordatge de la violència de gènere

Professionals de la salut analitzen com la xarxa els pot servir en la seva tasca

10

15

la defensa dels professionals

16 20

22 25 28 29

El rebuig de transfusió de sang i hemoderivats

El COMB aprova la revisió i l’actualització de les prestacions del seu Programa de Protecció Social Nou model de recepta mèdica privada Actualitat col·legial

30

41 43 44

Jornada al COMB per potenciar l’emprenedoria en entorns d’hospitals i centres de recerca

El COMB dedica l’any 2013 a la doctora Dolors Aleu i Riera

Debat sobre cooperació en temps de dificultats en l’acte de lliurament de les Beques Bada

48 52

Delegacions i Seccions Col·legials Novetats legislatives sanitàries En record de...

53

62

Consultori Terminològic Petits anuncis

63

Centenari de la Casa Bonada de Ripoll (1912-2012)

68

Museu d’Història de la Medicina de Catalunya informació grup MED Editorial informació Grup MED

Fotografia Isabel Calaf i arxiu

Medpatrimonia

36

a professionals sanitaris

Disseny Pilar Villuendas i gràfic Josep Ramon Gómez

La llibreria et recomana

Publicitat marketing@comb.cat

Med1 Serveis Financers

Dipòsit legal B. 14.998-88

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

33

69 37

La corredoria especialitzada en l’assessorament

4

6

El COMB presenta en roda de premsa un estudi sobre

Coordinador Jordi Pons del SIC

5

38 39

Constitució de la Societat de Capital Risc Healthequity: transformar la sanitat a través de la innovació

40


informació col·legial

E

n l’actualitat, el risc de reclamacions per presumpta mala praxi és una de les principals preocupacions dels professionals sanitaris a tot el món. L’aparició de procediments diagnòstics i terapèutics proporcionats per les noves tecnologies aplicades a la medicina ha contribuït, per una banda, a generalitzar uns procediments no exempts de riscs i, per una altra banda, a generar en el pacient unes expectatives pel que fa al resultat de vegades errònies o de vegades inassolibles. A més a més, els canvis socioculturals han portat a uns pacients més informats, que cada vegada tenen més consciència dels seus drets i exigeixen més informació en la relació metge-pacient. La promulgació de la llei reguladora de l’autonomia del pacient i dels drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica (Llei 41/2002) ha contribuït a aquesta nova relació, i s’ha passat del paper paternalista del facultatiu a una figura en la qual preval la informació. La majoria de les reclamacions tenen el seu origen en un dany causat al pacient, ja sigui físic o moral, en el marc de l’acte mèdic. Els articles 1902 i 1903 del Codi Civil permeten a aquest pacient o familiar exigir una reparació al metge i així neix la figura de la responsabilitat professional mèdica. Aquesta responsabilitat es pot fer efectiva a traves de diferents vies: deontològica i col·legial, extrajudicial o judicial (penal, civil o bé administrativa). La Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries estableix l’obligatorietat que els professionals sanitaris que exerceixen en l’àmbit privat tinguin contractada una pòlissa d’assegurances que doni cobertura a la responsabilitat en la qual puguin incórrer pels seus actes. Però la contractació d’una pòlissa no sols l’hem d’entendre com una obligació legal sinó com una necessitat per poder exercir amb la màxima tranquil·litat la nostra professió. És per això que és molt important contractar no sols una pòlissa de responsabilitat civil sinó una bona pòlissa, que doni resposta a totes les nostres necessitats, que ens ofereixi cobertura suficient per fer front a qualsevol reclamació i que posi al nostre servei professionals especialitzats i de reconegut prestigi per defensar els nostres interessos. Aquesta ha estat sempre la preocupació del COMB, que ja als anys setanta va contractar la primera pòlissa de responsabilitat civil professional amb Central de Seguros, i una prioritat des de que l’any 1986 es

La renovació de la pòlissa de RCP

La importància de tenir una bona pòlissa de responsabilitat civil professional Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB; Miquel Vilardell, president del COMB; Josep Arimany, director del Servei de Responsabilitat Professional del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, i Juan Ignacio Morales, controller del COMB, en l’acte de presentació de la nova pòlissa de responsabilitat civil professional.

“S’ha aconseguit una important reducció del 30% en les primes que satisfan trimestralment els metges.” contractà amb la companyia asseguradora Winterthur, a la qual es van incorporar posteriorment, i de manera progressiva, el CatSalut (any 1988) i la resta de col·legis de metges de Catalunya (any 1993). És el que actualment coneixem com a Model Català de Responsabilitat Civil Professional, un model únic i reconegut internacionalment, que ha permès mantenir l’estabilitat del seu assegurament, dels costos sinistrals, de les primes i de les seves cobertures. Es tracta d’una pòlissa col·lectiva i voluntària que assegura els metges col·legiats a qualsevol dels quatre col·legis de metges catalans que sol·liciten la seva adhesió, i que actualment consta de 25.000 assegurats, aproximadament. Té la singularitat de ser una pòlissa pròpia, que ofereix assessorament individual i personalitzat al metge reclamat i que gestiona de forma directa el Servei de Responsabilitat Professional del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, dotat d’advocats especialitzats en temes de praxi mèdica, amb una àmplia xarxa pericial formada pels especialistes més destacats en cada matèria i amb una comissió integrada per metges, advocats i representants de la companyia, que decideix en última instància en cada sinistre. Recentment, per concurs públic, s’ha produït l’adjudicació de la nova pòlissa a la companyia asseguradora Zurich amb una coassegurança de SegurCaixa, adjudica-

ció que ha anat acompanyada de millores molt importants en les prescripcions tècniques: augment de la quantia per sinistre de 750.000 € a 1.000.000 €, incorporació dels perjudicis purs o danys patrimonials primaris (privació directa d’algun dret per error professional sense dany), cobertura dels assaigs clínics, recerca biomèdica, teràpies avançades o ús compassiu de medicaments, sempre en excés de les cobertures obligatòries d’assegurances que la legislació vigent determina, i ampliació de la prestació econòmica referent a la inhabilitació professional de 24 a 30 mesos i fins a 3.800 €/mes, sempre que es justifiquin els ingressos anteriors. De forma paral·lela a aquestes millores també s’ha aconseguit una important reducció del 30% en les primes que satisfan trimestralment els metges, que han passat de 138,18 €/trimestre a 98 €/trimestre en la prima estàndard i de 109 €/trimestre a 78 €/trimestre per als MIR i metges de família, amb dedicació exclusiva. En conclusió, és important triar bé a l’hora de contractar la pòlissa de responsabilitat civil. Aspectes com disposar d’una defensa personalitzada que ens eviti possibles conflictes d’interessos amb altres implicats, la proximitat en la gestió del sinistre que ens permet obtenir suport moral i psicològic en un moment gens agradable, garanties al més àmplies possible per evitar situacions de manca de cobertura i els professionals més especialitzats del sector són alguns dels criteris que hem de tenir en compte en el moment de contractar la nostra assegurança. Josep Arimany, director del Servei de Responsabilitat Professional del CCMC

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

5


informació col·legial La crisi del sector sanitari i la posició del COMB

El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Miquel Vilardell, declara a l’agència Europa Press que perilla l’excel·lència del sistema sanitari si hi ha més retallades i demana consens per injectar més recursos al sistema sanitari i evitar, d’aquesta manera, una situació de conflictivitat. Vilardell destaca “l’esforç immens” dels professionals i manifesta que “és imprescindible no estrènyer més; no podem anar més lluny i cal asseure’s i negociar abans de prendre cap mesura”. Miquel Vilardell publica al diari El Punt Avui un article d’opinió amb el títol “En defensa d’un sistema sanitari d’excel·lència”. A l’article, el president del COMB explica que “tothom, ciutadans, professionals i treballadors sanitaris volem que continuï amb les característiques actuals, com un servei públic, universal i equitatiu, que es complementa amb un sistema privat” i opina que “en aquests moments no es poden presentar noves retallades que afectin professionals i treballadors.” En una declaració al seu videobloc al web del COMB, el doctor Vilardell adverteix que “si es continuen fent retallades no podrem aguantar l’excel·lència del nostre sistema públic de salut”. 6

Declaracions del COMB en defensa de l’excel·lència del sistema sanitari

Vilardell: “No es poden presentar noves retallades que afectin professionals i treballadors”

Videobloc de Miquel Vilardell de 14 de desembre de 2012.

Declaracions de Miquel Vilardell a Europa Press L’agència de notícies Europa Press (EP) 20 de dóna a conèixer, el 20 gener de gener, el contingut d’unes declaracions del doctor Miquel Vilardell, president del COMB, sobre l’actualitat del sistema sanitari amb el títol “Vilardell exigeix més recursos per a la sanitat pública i evitar així conflictivitat”. En una entrevista concedida a Cristina Font, cap de societat de l’agència Europa Press a Catalunya, Vilardell va apressar la Generalitat i el Govern central a pactar mesures per injectar més recursos al sistema sanitari públic de manera immediata per evitar així una situació de “conflictivitat”. El president del COMB va assenyalar que la recerca de més recursos per al sistema, ja sigui via impostos o taxes, és l’única via possible a curt termini per evitar “conflictivitat social i sobretot a nivell del sistema sanitari públic.” Vilardell va advertir, així mateix, que perilla l’excel·lència del sistema sanitari català si hi ha més retallades. Preguntat sobre els efectes dels nous ajustos en el sistema sanitari català, va alertar que queda “molt poc marge”.

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

Per generar estalvi a mitjà i llarg termini en un sistema que es troba “al límit”, Vilardell es va referir a mesures d’eficiència com reduir estructures d’empreses sanitàries públiques, reorganitzar els serveis d’alta tecnologia, disminuir la variabilitat de la pràctica clínica i millorar la participació dels professionals en la presa de decisions. Durant l’entrevista, Miquel Vilardell va destacar “l’esforç immens” dels professionals. Segons l’opinió de Vilardell que recull EP, “els professionals i treballadors han fet un esforç immens i quan es manté un esforç immens continuat durant molt de temps i es demana més, el professional es pot trencar.” El president del COMB va manifestar, entre d’altres qüestions, que “és imprescindible no estrènyer més; no podem anar més lluny i cal asseure’s i negociar abans de prendre cap mesura i que totes les mesures que es prenguin siguin comentades i, si pot ser, consensuades amb els professionals, que han demostrat tanta intensitat en el seu treball, tanta dedicació i saber fer.” Vegeu la notícia de l’agència Europa Press al següent enllaç http://www.europapress.cat/ societat/ noticia-vilardell-exigeix-mes-


informació col·legial La crisi del sector sanitari i la posició del COMB recursos-per-sanitat-publica-evitaraixi-conflictivitat-20130120111446.html El diari digital Vilaweb va recollir íntegrament el contingut de l’entrevista de l’agència Europa Press. Els diaris El País i La Razón, van publicar, el 21 de gener, un resum de les declaracions de Miquel Vilardell. El País va titular “El president del Col·legi de Metges alerta: ‘No podem anar més lluny’”. El diari La Razón, per la seva banda, va encapçalar la informació amb el títol “Vilardell exigeix més recursos per al sistema sanitari”. Defensa d’un sistema sanitari d’excel·lència a El Punt Avui Miquel Vilardell va pu2 de blicar al diari El Punt Avui, el 2 de gener, gener l’article “En defensa d’un sistema sanitari d’excel·lència”. El president del COMB va manifestar a l’article que el nostre país gaudeix d’un sistema sanitari d’excel·lència, que està reconegut per experts i ciutadans com un dels millors models. “Tothom, ciutadans, professionals i treballadors sanitaris volem que continuï amb les característiques actuals, com un servei públic, universal i equitatiu, que es complementa amb un sistema privat”, va destacar Vilardell. L’autor va advertir que “la crisi econòmica posa en perill” el sistema sanitari públic de salut. El dèficit econòmic ha estat responsable, segons va descriure Vilardell al seu article, d’unes retallades importants, que han afectat i afecten professionals i treballadors sanitaris, amb un augment de les llistes d’espera, amb la supressió de contractes eventuals interins i, malgrat això, “la professionalitat de tots ha aconseguit que la qualitat de l’acte mèdic no se n’hagi ressentit.” Més endavant, Miquel Vilardell es va manifestar en contra de noves retallades. “En aquests moments no es poden presentar noves retallades que afectin professionals i treballadors”, va opinar. Per al mitjà i llarg termini, el president del COMB va proposar fer plantejaments diferents i buscar una millor eficiència amb canvis estructurals, amb agrupació o eliminació d’empreses pú-

bliques, el desplegament de l’Agència de Qualitat, revisar i planificar la cartera de serveis i, a més, posar en funcionament polítiques de salut pública i medicina preventives. Per fer front a la immediatesa, Vilardell va defensar que “es fa necessari buscar nous recursos finalistes per a salut, que han de sortir d’un consens amb totes les forces polítiques”. Així mateix, el president del COMB va manifestar que “cal un pacte polític per a la sanitat i discutir on anar a buscar més recursos, sigui via impostos, tenint sempre en compte la fiscalitat, o via taxes, en totes aquelles coses que tenen relació amb problemes de salut.” Vegeu l’article íntegre a la pàgina 9. En la primera edició del nou any, el diari El Punt Avui va convidar quinze personalitats de diferents àmbits, entre les quals Vilardell, a analitzar les perspectives del 2013. “Un any –segons deia el diari a la portada– que es veu amb preocupació per unes dificultats que no sembla que tinguin final, però també amb l’esperança que, al capdavall, ens en sortirem. També nacionalment.”

Videobloc del president del COMB En una declaració al 14 de seu videobloc, editadesembre da al web col·legial el 14 de desembre, Miquel Vilardell va analitzar la situació actual de la sanitat, tant la pública com la privada, i va advertir que “si es continuen fent retallades no podrem aguantar l’excel·lència del nostre sistema sanitari públic de salut”. El president del COMB va informar, així mateix, sobre els diferents temes en què està treballant el Col·legi. La declaració de Vilardell va destacar el paper dels professionals i treballadors del sector, que “estan al 150 % quant a la seva dedicació.” En aquest sentit, el president del COMB va defensar que, davant de la crisi econòmica i del dèficit actual, “totes les actuacions no passin per fer retallades al sistema sanitari, perquè el posen en perill”, i que s’han de buscar noves fórmules per obtenir més recursos. “Sempre hem demanat una unió entre les forces polítiques per defensar les polítiques socials i es fa necessari posar-nos d’acord en la manera de

Vilardell veu amb bons ulls un conveni laboral només per a metges L’agència Europa Press (EP) va editar, el 27 de gener, la segona part de l’entrevista amb Miquel Vilardell sobre el sistema sanitari amb el títol “Vilardell veu amb bons ulls un conveni laboral només per a metges”. Vilardell va assenyalar que veu positiu “un conveni mèdic i reconeixement als professionals d’un sector, sense que això vagi en contra de la resta de professionals del sistema sanitari”. Durant l’entrevista, el president del COMB va reclamar a la Generalitat, al Govern espanyol i a la classe política consens per injectar més recursos al sistema. “Fer un esforç en un llarg període ho seguirem fent, però sense estrènyer-nos més”, va manifestar. Miquel Vilardell va declarar a EP que “tenim dret a reivindicar un millor salari” i va recordar que actualment el facultatiu demana d’entrada disminuir els tràmits burocràtics, que se li reconegui una carrera professional i que se

27 de gener

1

2 1. Europa Press, 20 de gener de 2013. 2. Europa Press, 27 de gener de 2013.

li recompensi d’acord amb el nivell de dedicació i professionalitat. “Volem més diners per al sistema sanitari públic per fer el treball ben fet, i també tenim dret, si el fem i el fem amb responsabilitat, a tenir un salari digne”, va afegir el president del COMB. Vegeu més informació al web col·legial.

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

7


informació col·legial La crisi del sector sanitari i la posició del COMB

El TC deixa en suspens l’euro per recepta Arran de la suspensió cautelar per part del Tribunal Constitucional del cobrament d’un euro per recepta a Catalunya, Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona, va fer una sèrie de declaracions a diversos mitjans de comunicació. El 15 de gener, al programa La tribu, conduït per Tatiana Sisquella a Catalunya Ràdio, Miquel Vilardell va afirmar: “Les mesures no han de trencar la universalitat i l’equitat del sistema sanitari. Per tant, no sé si aquesta mesura era la millor, però era una mesura que, en definitiva, recollia diners per a aquest sistema sanitari. En aquest moment no arriben aquests diners. La meva preocupació, i la de tots els professionals, és que això no obligui a retallar més coses en aquest sistema públic de salut.” “Els professionals i els treballadors han donat molt i la qualitat se n’ha ressentit molt poc; però compte perquè en el futur, si estrenyem més, potser sí que la qualitat se’n ressentirà. Qualsevol mesura que signifiqui menys recursos per a aquest sistema públic no és una bona notícia”, va afegir el president del COMB. Miquel Vilardell va concloure, en les seves declaracions a Catalunya Ràdio, que “si no arriben més recursos amb un acord polític i que tingui ampli consens, ho tenim difícil per mantenir aquest sistema públic de salut. Hem de buscar altres fórmules, reformes estructurals, el que sigui necessari”. L’edició digital de La Vanguardia i altres mitjans digitals, van recollir, el mateix dia 15, unes paraules del president del COMB a Europa Press, on Vilardell demanava “mesures molt consensuades” per injectar recursos al sistema i superar “l’infrafinançament crònic” de Catalunya. L’endemà, els informatius estatals de TVE, en les edicions de migdia i vespre, així com els informatius per a Catalunya, van emetre unes declaracions de Miquel Vilardell on afirmava que la suspensió de l’euro per recepta suposa “que arribin menys diners” per a la sanitat, i va defensar que “fan falta més recursos al sistema públic de salut i que els polítics s’han de posar d’acord”.

15 de gener

8

El Punt Avui, 2 de gener de 2013

buscar més recursos per a aquest sistema sanitari,” va manifestar. Miquel Vilardell va reiterar que cal mantenir el sistema públic de salut i, així mateix, “buscar la millor gestió possible i la més eficient”. Segons va opinar el president del COMB, s’han d’avaluar els diversos models de gestió i aplicar aquell que sigui millor, “però sempre dintre del paraigua del sistema públic de salut”. Entre models de gestió en què intervenen empreses diferents, “cal sempre buscar, en primer lloc, aquelles que no tinguin afany de lucre.” Davant de les dificultats econòmiques del país, el president del COMB va declarar, “alt i ben clar”, que “els professionals sanitaris sempre farem per manera de buscar la major eficiència, però demanem que qualsevol canvi que es vulgui introduir es consensuï, es pacti i es parli molt amb tots els professionals i els treballadors per arribar a un punt d’acord”, tenint present que “volem que el sistema públic de salut continuï sent universal i mantenint la màxima equitat possible”. Després de recordar que Catalunya té un sistema públic de salut “potent, fort, de qualitat, que hem de continuar mantenint”, Miquel Vilardell també es va referir al sistema privat. El president del COMB va adreçar-se a totes les empreses que treballen en aquest sector privat de la sanitat dient “que tinguin en compte que, per exercir l’acte sanitari, calen unes condicions mínimes i que els professionals s’han de trobar còmodes en la

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

seva pràctica privada i que, per tant, defensem la qualitat d’aquesta pràctica privada.” Pel que fa a la compatibilització entre institucions públiques i privades, Miquel Vilardell va dir que “sempre mantindrem que hi hagi dues portes d’entrada ben diferenciades, perquè no hi hagi cap problema de tipus ètic, moral, deontològic; per nosaltres, això és important”. Al videobloc, el president del COMB va recordar la disposició dels professionals per aportar idees per fer més sostenible el sistema sanitari, tal com es va posar de manifest amb el Fòrum de la Professió, i va deixar clara la voluntat de continuar treballant al costat dels gestors de les polítiques sanitàries. “Només demanem consens, parlar molt i dialogar molt i que es tingui en compte que hem d’intentar buscar recursos,” va argumentar Vilardell. Finalment, el doctor Vilardell es va referir als problemes que es viuen en alguns hospitals de Catalunya. “Els professionals i treballadors tindran sempre el suport del Col·legi per defensar la qualitat de l’atenció al centre i que tots els professionals puguin exercir la seva funció en les millors condicions possibles”, va concloure el president del COMB. L’agència Europa Press (EP) es va fer ressò, el mateix 14 de desembre, de la declaració del president del COMB. L’agència va editar una informació amb el títol “Vilardell: ‘Perilla l’excel·lència del sistema sanitari si hi ha més retallades’”. Diversos diaris digitals, gene-


informació col·legial La crisi del sector sanitari i la posició del COMB ralistes i especialitzats en temes sanitaris, van recollir la notícia. Crisi econòmica i professió mèdica En un article d’opinió a 14 de les publicacions digidesembre tals Catalunya Press i The Economy Journal, que es va editar el 14 de desembre, amb el títol “Crisi econòmica i professió mèdica”, Vilardell va explicar com estan afectant la crisi econòmica i la retallada dels pressupostos públics la professió mèdica. Així mateix, va exposar les conclusions i propostes del Fòrum de la Professió Mèdica, en el qual més de 300 professionals van reivindicar el seu paper de lideratge en la presa de decisions sobre la qualitat assistencial i l’organització del sistema sanitari i, d’aquesta manera, contribuir a la sostenibilitat del sistema. Vegeu enllaç a l’article íntegre a: http://www.catalunyapress.cat/es/ notices/2012/12/crisis-economica-yprofesion-medica-72240.php Roda de premsa sobre Assegurança Lliure El 9 de novembre, Mi9 de quel Vilardell, presinovembre dent del COMB, i Ramon Torné, president de la Secció d’Assegurança Lliure del COMB, van informar sobre la situació de la medicina privada a Catalunya i van donar a conèixer un rànquing de les mútues en funció de l’opinió dels metges del sector. Miquel Vilardell va expressar, davant dels mitjans de comunicació, el malestar entre els metges que treballen per a les mútues privades per l’empitjorament de les condicions professionals i econòmiques que els ofereixen algunes asseguradores. El president del COMB va defensar la qualitat de la sanitat pública i també de la privada indicant que “cal tenir cura, cuidar i sobretot poder exercir la pràctica privada en totes les condicions de qualitat i d’acte mèdic de qualitat, per això penso que cal potenciar-les totes dues, la pública i la privada”. Ramon Torné va declarar, d’altra banda, que “cada cop hi ha més desencant entre els facultatius del sector.”

En defensa d’un sistema sanitari d’excel·lència

D

es de fa anys el nostre país gaudeix d’un sistema sanitari d’excel·lència. Està reconegut com un dels millors models, per part d’experts i dels ciutadans. Tothom, ciutadans, professionals, treballadors sanitaris, volem que segueixi amb les característiques actuals, com un servei públic, universal i equitatiu, que es complementa amb un sistema privat. L’actual crisi econòmica el posa en perill. El dèficit econòmic ha estat responsable d’unes retallades importants que han afectat i afecten professionals i treballadors sanitaris, amb un augment de les llistes d’espera, amb la supressió de contractes eventuals interins i, malgrat això, la professionalitat de tots ha aconseguit que la qualitat de l’acte sanitari no se n’hagi ressentit, però això ha estat a càrrec d’una dedicació i un esforç molt gran per part de tothom. En aquests moments no es poden presentar noves retallades que afectin professionals i treballadors. Cal fer plantejaments diferents, buscant una millor eficiència amb canvis estructurals, amb agrupació o eliminació d’empreses públiques; el desplegament de l’Agència de Qualitat, per intentar disminuir la variabilitat en la pràctica mèdica, revisar i planificar la cartera de serveis, en base a l’eficiència (sempre tenint en compte resultats de salut), i posar en marxa polítiques de salut pública i medicina preventiva. Totes aquestes mesures ens donaran resultats a mitjà i llarg termini, i per tant, per fer front a la immediatesa, es fa necessari buscar nous recursos finalistes per a salut, que han de sortir d’un consens amb totes les forces polítiques. Cal un pacte polític per a la sanitat i discutir on anar a buscar més recursos, sigui via impostos, tenint sempre en compte la fiscalitat, o via taxes, amb totes aquelles coses que tenen relació amb problemes de salut, etc. Si no s’obtenen més recursos

Segons els resultats de l’enquesta, els metges reclamen treballar en bones condicions per realitzar l’acte mèdic amb temps i amb la tecnologia adequada, i també demanen que els

El Punt Avui, 2 de gener de 2013. per al sistema públic, serà difícil mantenir la qualitat, malgrat els esforços de tots. A Catalunya la medicina pública i la privada conviuen des de fa anys, tot buscant la complementarietat. Cal que ambdues estiguin ben definides, amb portes d’entrada diferents, al mateix temps que hem de potenciarles. Els models de gestió poden ser diversos dins el sistema públic de salut però intentant apostar sempre per una gestió sense ànim de lucre. Els diferents sistemes de gestió han de ser avaluats amb objectivitat per agents externs independents de qualitat i eficiència, per veure quin és el millor model i poder-lo aplicar. Estem en moments difícils, però és necessari que tots els agents implicats remem en la mateixa direcció, perquè hi haurà vents que bufaran en moltes direccions i per arribar a bon port cal conèixer on volem anar, i crec que tots coincidim que volem continuar gaudint d’un sistema de salut excel·lent. Miquel Vilardell, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Article publicat a El Punt Avui el 2 de gener de 2013

honoraris per consulta arribin a la reivindicació històrica de 26 € bruts per visita. Més informació sobre la roda de premsa a les pàgines següents i a la revista de premsa.

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

9


informació col·legial

Assegurança Lliure Miquel Vilardell, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), i Ramon Torné, president de la Secció d’Assegurança Lliure del COMB, van donar a conèixer en roda de premsa els resultats d’una enquesta sobre els metges i les entitats d’assegurances sanitàries i varen presentar un rànquing de les mútues de Catalunya en funció de l’opinió dels metges del sector. La roda de premsa va tenir lloc el passat novembre a la sala d’actes de l’edifici col·legial. L’estudi del COMB descriu l’opinió dels metges sobre l’estat del sector de les assegurances sanitàries i presenta un rànquing amb la valoració dels metges sobre les entitats d’assegurança lliure de Catalunya. L’enquesta analitza les condicions de treball dels professionals, la relació del metge amb les companyies del sector, l’agilitat de les entitats en la gestió de tràmits burocràtics i els diversos tipus de pòlisses del sector, entre d’altres aspectes. En la seva intervenció, Vilardell va destacar el paper de la medicina asseguradora i va exposar que la medicina privada a Catalunya és complementària del sector públic, atès que, segons les últimes dades oficials, 1.984.578 persones tenen contractada una pòlissa privada d’assistència mèdica i més de 6.000 metges treballen en aquest sector. Vegeu més informació a la revista de premsa. 10

El COMB presenta en roda de prem els metges i les entitats d’assegura

M

iquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona, va aclarir que des del Col·legi de Metges de Barcelona es vol fer “un reconeixement al paper d’ajut” que la medicina asseguradora fa al sistema públic de salut, i va explicar que “aquesta complementarietat del sector privat respecte al públic és molt important”, atès que dóna servei a més de 1.984.000 persones, segons el Departament de Salut. “La medicina privada i asseguradora és un motor econòmic del país”, afegí Vilardell. En aquest sentit, Miquel Vilardell va defensar que “s’ha de mantenir el sistema públic de salut” i, així mateix, s’ha de “poder exercir la pràctica privada amb totes les condicions de qualitat”. Segons Vilardell, s’ha de “reforçar la col·laboració” entre el sector privat i el sector públic, però alhora deixar “ben clara i ben diferenciada la porta d’entrada” entre ambdues, així com evitar “competències deslleials” dins el mateix sector de la medicina privada. El president del COMB va presentar els resultats de l’Enquesta sobre Assegurança Lliure 2012. Segons les dades de l’Enquesta, hi ha “en-

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

tre 6.000 i 7.000 professionals mèdics que treballen en aquest sector, és a dir, un 22% de la col·legiació”. L’edat mitjana del metge del sector d’Assegurança Lliure “és de 55 anys”, i només “el 25% són dones”. El 64% dels enquestats “tenen consulta pròpia”. Vilardell va declarar que hi ha “una mica de malestar en el sector assegurador per part dels professionals”. Segons el president del COMB, és evident que les crisis comporten un “augment de la competitivitat” per la captació de socis entre les diferents asseguradores i, per tant, les diferents companyies competeixen en el preu de les pòlisses. Algunes abaixen preus “de forma important”, i això, va explicar Vilardell, comporta també que les polítiques de retribucions de l’acte mèdic siguin “diferents segons les companyies”. Segons va detallar Miquel Vilardell, la “forquilla de retribucions” oscil·la entre els 10 o 12 € fins als 20 € per a les primeres visites, i de 6 o 8 € fins a 20 € per les segones visites. Vilardell va afirmar que aquesta “forquilla ampla” crea “desencís”. La “reivindicació històrica” del COMB és un preu de 26 € bruts per visita.


informació col·legial

2

1

msa un estudi sobre ances sanitàries Una altra qüestió que els metges enquestats consideren “important”, va explicar Miquel Vilardell, és si “es posen gaires obstacles” quan el professional sanitari demana proves o exploracions complementàries a l’acte mèdic. En l’enquesta d’Assegurança Lliure 2012, un dels aspectes que més valoren els metges és precisament “la facilitat a l’hora de demanar una prova complementària”, per evitar pèrdues de temps i un augment de la burocràcia. Ramon Torné, president de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure, va valorar les dades de l’Enquesta d’Assegurança Lliure 2012, i va afirmar que la voluntat dels metges és “exercir la professió amb les màximes condicions i atencions” cap a l’usuari. Torné va advocar, així doncs, per uns sistemes informàtics que “facilitin la relació metge-pacient”, evitin duplicitats i permetin l’autorització “de forma instantània” de proves diagnòstiques complementàries; per uns “honoraris adequats” i per “una bona comunicació amb les direccions mèdiques de les companyies”, entre d’altres factors. Torné va presentar, així mateix, el rànquing de companyies asseguradores

3

segons l’opinió dels metges enquestats, destacant que “en color verd hi ha les companyies on el metge es troba content”, com són Assistència Sanitària Col·legial, AXA-Winterthur, Agrupació Mútua, Mútua General de Catalunya i Generali Salud, i “en color vermell, les que els metges ens diuen que n’estan descontents”: DKV, Caser, Aliança i Asisa. Finalment, responent a preguntes dels periodistes presents a l’acte de presentació de l’Enquesta, Miquel Vilardell va recomanar als usuaris del sector de les assegurances que, davant de qualsevol dubte, s’adrecin “a l’oficina d’atenció a l’usuari” que té

el COMB i va assegurar que el paper de la institució col·legial és “vigilar que les pòlisses, encara que siguin de preu baix i competitives, puguin oferir qualitat”. Es poden seguir les intervencions de la roda de premsa i es pot consultar el resultat de l’enquesta d’Assegurança Lliure 2011-2012 a: http://www. comb.cat/cat/actualitat/noticies/ 1. Miquel Vilardell, president del COMB, i Ramon Torné, president de la Secció d’Assegurança Lliure del COMB, en la roda de premsa. 2. Rànquing segons l’opinió dels metges de Barcelona. 3. Valoració importància aspectes per treballar amb les Entitats d’Assegurança Lliure.

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

11


informació col·legial

Revista de premsa Els metges alerten davant les mútues molt barates Les companyies d’assegurança mèdica privada, les mútues d’arrelada tradició a Catalunya, han emprès una proposta general de rebaixa en el preu de la pòlissa que subscriuen els seus afiliats, unes ofertes dirigides a compensar la seva relativa crisi econòmica que, en algun cas, impliquen minves importants en el servei que presten, va alertar el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). “Poden arribar a demanar només 30 o 40 euros per una pòlissa d’assegurança privada (molt poc en aquest sector), però qui la subscrigui, i el seu metge, hauran de passar per un lent procés burocràtic abans que els autoritzin una ressonància magnètica, un TAC o qualsevol prova tecnològica”, va afirmar Miquel Vilardell, president del COMB. Per aquesta raó, Vilardell va suggerir llegir amb deteniment la “lletra menuda” dels contractes que se subscriuen amb les mútues. [...] El Periódico, 10 de novembre de 2012

Les mútues dificulten les proves diagnòstiques als metges Els metges barcelonins que atenen els pacients de les companyies d’assegurances lliures (les mútues) se 12

senten maltractats econòmicament per algunes companyies i es queixen especialment de les dificultats burocràtiques que, cada vegada més, posen les mútues per fer proves diagnòstiques. A través d’una enquesta duta a terme pel Col·legi de Metges de Barcelona, aquest col·lectiu  –uns 6.000–  ha donat a conèixer el seu propi rànquing de companyies en funció de com se senten tractats professionalment. I un dels principals motius de queixa és una remuneració per les visites molt variable i sovint petita: la forquilla va de 21 euros a 10-12 per la primera visita; per la segona baixa a 6-8 euros. [...] La Vanguardia, 10 de novembre de 2012

Les mútues també retallen en l’accés a proves i tractaments Els metges del sector denuncien que, amb la crisi, les asseguradores han entrat en una guerra de preus i limiten les prestacions. Recomanen comprovar les condicions d’aplicació de les pòlisses abans de contractar-les. [...] El president del COMB, Miquel Vilardell, va explicar que la major part de la despesa de les mútues recau en tecnologia (és a dir, bàsicament, en proves diagnòstiques) i, que, de retruc, intenten estalviar retallant els honoraris dels metges. Vilardell no va amagar que entre els professionals hi ha “malestar”, ja que, a més, es veuen obligats a demanar autorització prèvia per

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

a proves que consideren necessàries, cosa que endarrereix tots els processos. El president de la secció d’Assegurança Lliure del COMB, Ramon Torné, va afegir a aquest malestar el “desengany” dels metges, que reclamen treballar en les bones condicions que requereix tot acte mèdic. [...] El Punt Avui, 10 de novembre de 2012

Alerten davant de mútues que frenen proves mèdiques [...] Vilardell ha matisat que, malgrat les pitjors condicions, els metges continuen atenent igual a cada pacient, encara que la burocràcia d’algunes companyies els obliga a demanar


informació col·legial

permís per actes com “fer un electrocardiograma o cremar una berruga”, el que provoca endarreriments als pacients. [...] El Mundo, 10 de novembre de 2012

col·legiats entre el 20 d’octubre i el 12 de desembre de 2011 i que revela que per al 47% dels metges enquestats les mútues constitueixen la seva activitat principal, mentre que per a l’altre 53% és complementària amb la sanitat pública. [...] Europa Press, 9 de novembre de 2012

Metges catalans diuen que algunes mútues els “obstaculitzen” proves La crisi ja ha impactat en les mútues catalanes. El president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Miquel Vilardell, alertà ahir dels “nombrosos obstacles” que pateixen els facultatius d’algunes d’aquestes entitats a l’hora de demanar proves i exploracions complementàries per a un pacient, a causa d’una gestió basada en “criteris economicistes”. [...] ABC, 10 de novembre de 2012

Els metges alerten d’“obstacles” a l’hora de demanar proves en certes mútues [...] Amb el president de la Secció d’Assegurança Lliure del COMB, Ramon Torné, Vilardell ha manifestat el “malestar del metge” en algunes mútues que ofereixen pòlisses amb preus molt reduïts, que obliguen el metge a demanar una autorització prèvia de proves, amb dificultats associades de temps i burocràcia. Ambdós representants han presentat els resultats d’una enquesta d’Assegurança Lliure, realitzada a 2.660

Els metges diuen que algunes mútues paguen 6 euros per visita i frenen proves El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Miquel Vilardell, ha explicat avui que existeix “malestar” entre els metges amb les asseguradores, que en alguns casos els paguen sis euros per segona visita i “obstaculitzen” la realització de proves. [...] Els resultats de l’enquesta han permès elaborar un rànquing d’asseguradores en funció de la satisfacció dels col·legiats, per als quals les companyies millor valorades són Assistència Sanitària Col·legial, Axa-Winterthur, Agrupació Mútua, Mútua General de Catalunya i Generali Salud. [...] Efe, 9 de novembre de 2012

Malestar entre els metges de les mútues privades per l’empitjorament de les seves condicions de treball Malestar entre els metges que treballen per a les mútues privades per l’empitjorament de les condicions professionals i

econòmiques que els ofereixen algunes asseguradores. Els facultatius es queixen no només dels seus honoraris, que ara mateix se situen entre els 6 i els 21 euros per visita, segons l’entitat. També reclamen exercir amb menys burocràcia i menys dificultats, per exemple, a l’hora de demanar proves diagnòstiques. Per això, el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Miquel Vilardell, ha defensat la qualitat de la sanitat pública, però també de la privada. [...] 324.cat 9 de novembre de 2012

E Els metges de la salut privada alerten que algunes mútues posen més obstacles per proves i tractaments als assegurats L’aspecte que més valoren de les mútues els metges de la sanitat privada és la facilitat d’accés a les proves diagnòstiques i els tractaments complementaris per als pacients. Per això, alerten que amb la crisi i l’augment de la competitivitat entre companyies, algunes mútues posen més obstacles per a la realització d’aquestes exploracions, alentint el procés mèdic i augmentant-ne la burocràcia. [...] Agència Catalana de Notícies, 9 de novembre de 2012

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

13


informació col·legial

14

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013


informació col·legial

E

l passat 18 de desembre es va celebrar l’última reunió del 2012 de l’Assemblea de Compromissaris, l’òrgan màxim de representació dels metges col·legiats de Barcelona. En l’acte, seguint l’ordre del dia, es presentà l’Informe de Presidència, on Miquel Vilardell, president del COMB, va comentar les principals actuacions del COMB en l’últim trimestre del 2012 i s’aprovà el pressupost per a l’any 2013. L’Informe de Presidència es va centrar, un cop més, en la demanda d’aturar les retallades per tal de preservar l’excel·lència del sistema sanitari públic català. Miquel Vilardell va demanar que aquest sistema continués com un servei públic, universal i equitatiu, que es complementa amb el sistema privat. Malgrat les retallades, la professionalitat dels metges i altres treballadors sanitaris ha permès que la qualitat del sistema no quedi malmesa, però a costa d’un sobreesforç per part de tots. Aquest sistema ja no pot suportar més retallades i caldrà buscar solucions més eficients i trobar nous recursos que emergeixin del consens del conjunt de les forces polítiques per sustentar-lo, com sempre ha defensat el COMB.  Aquesta determinació ja s’ha manifestat per diferents vies de manera clara i contundent, tant en el videoblog del president del COMB com en les aparicions dels membres de la Junta de Govern en diferents mitjans de comunicació. En l’Assemblea es va insistir en el fet que el posicionament és sempre, i sense cap mena de dubte, en defensa dels professionals, també en els conflictes laborals que els metges mantenen actualment en diferents centres. D’altra banda, es va ressaltar la trobada impulsada pel COMB amb el grup de metges APD i el conseller Boi Ruiz per trobar una solució a la problemàtica que els afecta. També es va destacar la coordinació amb el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya en l’elaboració del nou format de recepta per a la medicina privada com a conseqüència del Reial Decret 1718/2010.  Vilardell va emfasitzar l’èxit de la jornada 2.0 ‘La xarxa al servei dels professionals’, una acció amb la qual el Col·legi promou la innovació i les noves formes de participació entre els

Assemblea de compromissaris El COMB reitera el seu compromís amb la defensa dels professionals

Imatge de l’acte de Constitució de l’Assemblea de Compromissaris del període 2010-2014, el 23 de març de 2010.

metges a través de les xarxes socials. Finalment, es va informar novament sobre l’excel·lent resultat de la renovació de la pòlissa de responsabilitat civil professional -de la qual ja s’havia donat compte a l’assemblea anterior- i que ha suposat una disminució important de les primes a pagar pels metges col·legiats de vora el 30%. Fruit d’un esforç en la millora de la gestió, la prima trimestral per als col·legiats ha baixat de 138,18 € a 98 €. En el cas dels metges de família i dels MIR, la quota serà de 78 €, i es manté la gratuïtat durant el primer any natural de residència (des de l’inici de la residència i fins a 31 de desembre d’aquell mateix any). A l’últim, la prima per als col·legiats jubilats serà de 10 €. Cal recordar que l’adscripció a la pòlissa de Responsabilitat Civil Professional és voluntària, i és altament recomanable per als metges en exercici atesa la seva plena cobertura, el cost ajustat i l’esquema de defensa integrat i eficaç. Pressupost 2013: Congelació de la quota col·legial En aquesta última Assemblea de Compromissaris, el tresorer del COMB, Jaume Sellarès, va presentar el pressupost per al 2013, una proposta de continuïtat que ha de permetre seguir amb les iniciatives de la Junta i del Col·legi en conjunt.  El pressupost va resultar aprovat amb el vot a favor de tots els assistents, sense cap abstenció ni vot en blanc. Conscients de la difícil situació econòmica, el pressupost manté la congelació de la quota col·legial per quart any consecutiu, una de les quotes profes-

sionals més econòmiques de l’Estat espanyol. A més, es manté la rebaixa per als metges residents i l’exempció de pagament per als metges que es trobin en atur. Cal subratllar que entorn d’un terç (30%) de la quota col·legial té una destinació finalista: el Programa de Protecció Social, al qual el COMB destinarà enguany més de 2,7 milions d’euros, amb un increment de les ajudes periòdiques d’un 2% i d’un 10% pel que fa a la intensitat dels serveis i ajuts destinats a persones (metges i familiars) en situació de dependència i de més necessitat. Val la pena indicar que des que l’Assemblea va decidir crear el PPS (l’any 2008), s’han beneficiat del Programa de Protecció Social més de 7.650 persones. També continua com a prioritat l’impuls i consolidació del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt.  Cal fer esment que el pressupost, mercès a la signatura del nou conveni laboral del COMB i el Grup MED, vigent fins al 2015, incorpora la congelació del sou dels treballadors, professionals i directius, així com de les despeses de la Junta.  En l’actual situació econòmica, cal destacar també que el COMB no té cap deute bancari. L’activitat de les empreses del Grup MED, que preveu mantenir els seus ingressos aquest any, aportarà al COMB més de 2,7 milions d’euros anuals, fet que representa un estalvi de gairebé 100 € per col·legiat. Aquesta transferència de recursos ha de permetre continuar amb els projectes col·legials al mateix temps que es manté la quota congelada. Per acabar, alguns compromissaris van manifestar la necessitat de reivindicar l’Assemblea, màxim òrgan de representació dels metges, com a espai democràtic de participació, per debatre amb rigor i transparència els temes referents a la professió, criticant aquells que utilitzin la via de les insinuacions i crítiques gens fonamentades en llocs i moments impropis.  L’Assemblea és una eina a l’abast de tots els col·legiats per fer arribar a la Junta les iniciatives, propostes i crítiques constructives que ajudin a fer del COMB una institució encara més útil, transparent, propera i al servei dels metges.

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

15


informació col·legial

1

Acte institucional al Teatre Romea La novena edició dels Premis a l’Excel·lència Professional es va celebrar un any més al Teatre Romea; en el transcurs de l’acte el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va distingir 42 metges i quatre equips assistencials de Barcelona que han destacat, a criteri dels jurats constituïts per metges de reconegut prestigi, per l’excel·lència i la qualitat en la seva activitat professional. Durant la sessió el COMB va celebrar el 60 aniversari de la descripció de l’estructura de l’ADN per James Watson i Francis Crick. 16

Quaranta-dos metges i quatre equips assistencials reben els Premis a l’Excel·lència 2012

E

ls Premis a l’Excel·lència Professional, que compleixen la seva novena edició, els concedeix anualment el COMB i són el reconeixement de la professió mèdica als metges, les metgesses i els equips assistencials que han destacat per una trajectòria exemplar d’exercici de màxima qualitat i per l’enaltiment dels valors que configuren el professionalisme mèdic. A l’acte institucional celebrat al Teatre Romea van participar Miquel Vilardell, president del COMB; Boi Ruiz, conseller de Salut; Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB; Pilar Arrizabalaga, secretària del COMB, i Pere Joan Cardona, qui va parlar en representació de tots els premiats. Durant la sessió de lliurament dels Premis a l’Excel·lència Professional 2012, el COMB va recordar el 60 aniversari de la descripció de l’ADN. Josep Corbella, periodista especialitzat en temes de ciència i salut de La Vanguardia, va introduir el tema, i Antoni Andreu, subdirector general d’Avaluació i Foment de la Recerca de

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

l’Instituto de Salud Carlos III, pronuncià la conferència Watson i Crick: dos lluitadors a la recerca de l’estructura del DNA. Miquel Vilardell en la seva intervenció va destacar que en recerca i innovació no s’ha de retallar sinò que, ben al contrari, s’ha d’invertir. Vilardell va dir que “en moments de crisi es produeixen retallades de coses que a vegades semblen poc importants”. “Però”, va advertir el president del COMB, “hem d’anar amb compte de no tallar branques imprescindibles de l’arbre econòmic del nostre futur”. Vilardell també va tenir un record per als doctors Ramon Trias i Oriol Casassas, que “ens han deixat durant aquest any”. Jaume Padrós va expressar la seva convicció que “aquests premis són una necessitat col·lectiva d’autoafirmació, una demanda que necessitem satisfer a través dels valors i que personalitzem a través dels premiats”. Segons Padrós, “aquests valors necessiten també ser reivindicats en l’àmbit del país, i poder interpel·lar els seus dirigents i també la societat, en gene-


informació col·legial

Guardonats Premis a l’Excel·lència Professional 2012 Equips assistencials

2

EAP Gòtic. Institut Català de la Salut. Equip Assistencial Director: Dr. Josep M. Bordas Julve

Organització Catalana de Trasplantaments. Equip Assistencial Responsable: Dr. Pere Àngel Montserrat Ollé

Servei d’Intensius Hospital de Barcelona. Equip Assistencial Responsable: Dr. Lluís Cabré Pericas

Servei de Pneumologia Hospital Universitari Vall d’Hebron. Equip Assistencial Responsable: Dr. Ferran Morell Brotad

3 1.Guardonats amb els Premis a l’Excel·lència Professional 2012 en l’acte del Teatre Romea. 2. Miquel Vilardell, president del COMB, en la presentació dels Premis a l’Excel·lència Professional 2012. 3. Boi Ruiz, conseller de Salut, en l’acte institucional. 4. i 5. Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, i Pilar Arrizabalaga, secretària del COMB, en el lliurament dels Premis. 6. i 7. Josep Corbella, periodista i escriptor, i Antoni Andreu, subdirector general d’Avaluació i Foment de la Recerca de l’Instituto de Salud Carlos III, en la conferència sobre el 60 aniversari de la descripció de l’ADN. 8. Sala del Teatre Romea durant l’acte institucional. 9. Pere Joan Cardona, metge premiat que va parlar en nom dels metges guardonats.

ral, per fer una aposta de futur i esperançadora per a una sanitat i una societat que també necessiten, i com mai, el millor de tots nosaltres”. La conferència d’Antoni Andreu va tractar sobre l’avenç històric que va representar el descobriment de l’estructura de l’ADN per part de James Watson i Francis Crick al laboratori Cavendish de Cambridge, i va destacar “el camí d’esforç i de lluita sobre el qual es construeix una aventura que avui, més que mai, continua mirant cap al futur”. Un cop realitzat el lliurament dels Premis a l’Excel·lència a professionals mèdics de diferents àmbits assistencials, un dels premiats, Pere Joan Cardona, va lloar el significat del reconeixement en un discurs ple d’optimisme i d’orgull per la professió en el qual va animar a tots els assistents a esforçar-se per fomentar l’emprenedoria per marcar un futur. Cardona es va preguntar si “ser premiat per haver fet la nostra feina ben feta no és el millor homenatge que podem rebre?”.

3

4

5

6

7

8

9

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

17


informació col·legial

Acte institucional al Teatre Romea

L

’excel·lència és la qualitat d’excel·lent, derivat del llatí excellens, això és, que sobresurt, i, en general s’aplica a allò que es considera òptim o superior. Una valoració que fa algú –en aquest cas uns jurats– amb els criteris ja esmentats. Així doncs, sense una voluntat col·legiada per destacar l’activitat professional, l’acte d’avui no seria possible, ja que la dimensió encarnada en la corporació que conformem els metges col·legiats, compartint uns valors que li donen sentit i assumint unes normes, són els que el fan possible. La dimensió col·lectiva qualifica el reconeixement individual. Entre aquests valors, destaca el que va justificar la creació del col·legi, és a dir, la conveniència de la societat de regular l’exercici professional de la medicina a les persones que, a més d’una titulació universitària, demostren la seva competència i assumeixen uns compromisos amb la comunitat. I, com va dir un premiat de fa uns anys, aquesta funció es pot exercir simultàniament de dues maneres: evitant i controlant la incompetència i, la contraposada, estimulant i promovent la competència i el compromís o, si més no, el seu reconeixement a través d’actes com aquest. La nostra professió és exigent i ho és ja des de la formació de pregrau. Ho és especialment en l’etapa de residència. Però no ho deixa de ser al llarg de tota la vida professional. I l’exigència neix d’un compromís amb les persones que, en realitat, mai s’acaba. I hauríem de recordar un cop més que la competència i l’excel·lència no són un fi en si mateix, si no hi són les persones, els pacients i els malalts com a centre i objecte del nostre esforç. En aquest acte no reconeixem habilitats tècniques, ni estudis ni publicacions, ni tan sols un suposat pedigrí. Premiem el professionalisme basat en l’honestedat, el compromís, 18

Padrós: “En fer aquest reconeixement, estem manifestant quina mena de metge volem” l’altruisme, la integritat, la feina ben feta, l’excel·lència. Premiem l’excel·lència entesa com una qualitat superior de les persones que les fa ser referent per a la resta de companys i companyes i són un exemple a seguir per als que estan en formació. Excel·lència no és igual a èxit, perquè als premiats els situaria suposadament per sobre dels altres. I ni ells ni nosaltres voldríem ni volem això. No és l’objecte d’aquest acte. Ben al contrari. Els premiats en realitat són aquells que no només fan la seva feina ben feta, sinó que són mereixedors d’una condició especial perquè l’han fet i la fan d’una manera sobresortint, amb el màxim potencial personal, més del que s’espera d’ells. El més genuí d’aquests premis és que no són concedits per autoritats polítiques, ni científiques, ni acadèmiques, ni socials, ni de gestió o mediàtiques. No hi ha hagut lloc per a l’autopromoció. No són premis que comportin guanys econòmics ni materials. Només són el reconeixement que la resta de col·legues fan a qui veuen i senten com a referents de tot allò tangible i intangible que té la nostra professió. Són 42 premiats, i 4 equips assistencials –la majoria dels quals multidisciplinaris– liderats per metges. Tots ells homes i dones de móns d’exercici diversos, que fan la seva feina en hospitals, en l’atenció primària, en el sector sociosanitari o en altres, que treballen en el sector públic i també privat, que fan recerca o treballen en educació biomèdica, que fan salut pública o que conreen l’humanisme científic, cultural i social. Queden molts metges i metgesses excel·lents no reconeguts i que, potser, no ho seran mai. Però no tingueu cap dubte que el deure moral i ètic de perseguir i conrear aquests valors i aconseguir-los és, de fet, el veritable reconeixement.

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

I, en fer aquest reconeixement, estem manifestant quina mena de metge volem. I això té ara i per a nosaltres una especial significació en un moment com l’actual, amb amenaces, pors i incerteses, internes i externes, algunes de les quals reals. Volem un metge que tracti malalts, no malalties, amb actitud crítica, comunicador i empàtic, responsable individualment i socialment, que prengui bones decisions per al malalt i per al sistema, un líder del seu equip, un metge competent, efectiu i segur, un metge honrat i en qui es pugui confiar, compromès amb el malalt i amb l’organització, un metge que visqui plenament i a temps complet els valors del professionalisme, sense haver d’abandonar el necessari temps de descans, familiar i d’oci, tan importants per al seu equilibri psicoemocional. Vull tenir un record ara i aquí per a un bon amic de tots nosaltres, i que va morir fa pocs mesos, el doctor Ramon Trias Rubiès, expresident del Col·legi (1982-1994) Aquest ideari, que comporta un elitisme, no entès com un privilegi, sinó com la conseqüència d’un nivell més gran d’exigència ètica professional i de servei, és el millor antídot per a la immobilitat d’alguns responsables i per a la insatisfacció i la cultura de la queixa en la qual alguns dels nostres s’han instal·lat. Estem vivint un moment de crisi, en el qual ens toca gestionar incerteses, també les nostres. Tan bé que sabem fer-ho amb les dels que pateixen i com ens costa ara amb les nostres! Però, davant el pessimisme, cal reaccionar. Ara ja no és el moment que incidim més en lamentacions o a assenyalar responsabilitats. Ara és l’hora de liderar. Liderar no és dir als nostres companys i a la societat allò que és políticament correcte, no és abrandar-nos en el fàcil discurs del populisme immobilista i complaent. Liderar comporta marcar


informació col·legial La crisi del sector sanitari i la posició del COMB uns objectius, dissenyar una estratègia que els faci assolibles i, sobretot, exigeix esforç personal i col·lectiu per fer-los possibles. I, davant amenaces, por i incerteses, valors! Valors per liderar. Ara és l’hora de liderar, perquè això és el que espera la societat de nosaltres. És el que ens demanda amb els valors de sempre: l’autoexigència, el compromís i la generositat, i amb tot allò que defineix l’excel·lència. Però, amb nous valors, o potser no tan nous, que el record de Watson i Crick i també Wilkins i Franklin ens reactualitzen, com la capacitat d’adaptar-nos als nous canvis que els avenços, l’evidència i el coneixement científic ens aporten, als canvis sobre models organitzatius i a la capacitat de fer recerca, d’innovar per millorar, i tot això fent-ho amb determinació i il·lusió Permeteu-me la llibertat d’expressar, doncs, que aquests premis són una necessitat col·lectiva d’autoafirmació, una demanda que necessitem satisfer a través dels valors i que personalitzem a través dels premiats. Uns valors que necessiten també ser reivindicats en l’àmbit del país, i poder interpel·lar els seus dirigents i també la societat, en general, especialment en moments i circumstàncies de crisi, com els actuals, per fer una aposta de futur i esperançadora per una sanitat i una societat que també necessiten, i com mai, el millor de tots nosaltres. Amb saviesa i bondat, con molt bé deia el doctor Andreu. Vivim en uns temps difícils, però alhora apassionants, plens de nous reptes, també socials i polítics, com els que està vivint ara el nostre país. Fem-nos mereixedors i dignes d’aquesta responsabilitat. A tots els premiats i premiades, en nom de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona us en dono les gràcies i us encoratjo a seguir sent els nostres referents. Intervenció de Jaume Padrós en l’acte de lliurament dels Premis a l’Excel·lència 2012

Josep Roma i Millan

Guardonats Premis a l’Excel·lència Professional 2012

Margarita Admetlla Falgueras

Enric Álvarez Martínez

Carme Batalla

Xavier Bonfill Cosp

Jordi Borràs Adam

Rosa Maria Borrás Ramírez

Concepció Bru Saumell

Eugeni Bruguera Cortada

Llorenç Caballeria Rovira

Pere-Joan Cardona Iglesias

Francesc Xavier Carné Cladellas

Marta Carrera Plans Maria Cinta Cid Xutglà

Xavier De las Cuevas Bou

Franchek Drobnic Martínez

Joaquim Esperalba Iglesias

Josep Espinasa Rifà

Enriqueta Felip

Agustín Franco

Agustí Jornet Morera

Gabriel Marquès Villacampa

Alicia Melero Mascaray

Francisco Javier Mezquíriz Ferrero

Xavier Montalbán

María Asunción Moreno Camacho

Ferran Nonell Gregori

Mª Antonia Orfila Gornés

Jaume Oriol Sabater Judith Parcet Solsona Francesca Pons Pons

Manel Puig Domingo Miquel Reguant Fosas

Ramon Salazar Soler Josep Sánchez de Toledo i Codina

Pere Reig Calpe

Montserrat Albert Sueiras Soldevila Llagostera Fechtenburg

Natàlia Riera Nadal

Raimon Ripoll Espiau

Carme Tamayo

Ernest Vinyoles

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

19


informació col·legial

Quaderns de la Bona Praxi

1

2

Jornada col·legial sobre bones pràctiques mèdiques en l’abordatge de la violència de gènere En una jornada adreçada al sector sanitari, el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va donar a conèixer un Quaderns de la Bona Praxi (QBP) sobre “L’abordatge mèdic de la violència envers les dones i llurs fills i filles”. Aquest nou Quaderns, que edita el Centre d’Estudis Col·legials, és una guia que pretén facilitar als metges les conductes assistencials i de suport legal i institucional que cal adoptar davant les dones que pateixen violència de gènere. Pilar Arrizabalaga, secretària del COMB, exposa els continguts i les conclusions de les ponències de la jornada.

1. Sala d’actes del COMB durant la celebració de la jornada . 2. Pilar Arrizabalaga, secretària del COMB; Miquel Vilardell, president del COMB, i Manel Santiñà, metge del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia. Direcció de Qualitat i Seguretat. President de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere de l’Hospital Clínic de Barcelona, en la presentació del Quaderns de la Bona Praxi.

20

E

n l’acte de presentació del nou Quaderns de la Bona Praxi van participar Miquel Vilardell, president del COMB, i Pilar Arrizabalaga, secretària del COMB. També van intervenir l’equip d’experts redactor del document que van presentar les ponències de la jornada. Lluïsa Garcia-Esteve, coordinadora del Programa de Psiquiatria Perinatal i Gènere del Servei de Psiquiatria de l’Institut Clínic de Neurociències de l’Hospital Clínic de Barcelona, va parlar sobre el “Concepte de violència de gènere. Els comportaments: com actua el maltractador i com actua la dona maltractada i el que comporta”; Manel Santiñà, metge del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia. Direcció de Qualitat i Seguretat. President de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere de l’Hospital Clínic de Barcelona, va tractar “El model integral d’atenció: el treball en xarxa. El paper dels professionals sanitaris”; Pilar Babí, metgessa de família. EAP La Pau, ICS. Membre del Grup de Maltractament a la Dona i Atenció Primària de Salut, CAMFiC, va centrar la seva ponència en “La detecció precoç de la violència de gènere”; Amaia Hervás, cap de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa, va analitzar l’“Impacte de la violència de gènere en l’àmbit familiar sobre la salut dels fills i les filles”, i, finalment, Maria Isabel Morán, fiscal per la Violència de Gènere. Audiència Provincial de Barcelona, va abordar “La violència de gènere des del punt de vista legal: importància de l’informe mèdic”. El document del COMB dóna les pau-

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

tes per a l’entrevista clínica i la detecció activa del maltractament a les dones i de les conseqüències envers llurs fills i filles, sistematitza els recursos socials i judicials per a la protecció de la víctima de la violència, i indica com documentar les troballes clíniques significatives de maltractaments. Segons s’indica al document del COMB, no se sap amb exactitud quantes dones pateixen violència de gènere, ja que només es coneixen els casos que arriben als serveis sanitaris o juridicosocials. La darrera macroenquesta sobre violència de gènere, realitzada el 2011 pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, estima que a Espanya el 10,9% de les dones l’han patit alguna vegada a la vida i el 3% identifiquen maltractaments actius. La violència de gènere té greus conseqüències per a la salut de la dona a curt i llarg termini. El 60% de les dones que pateixen maltractaments presenten trastorns psicosomàtics, a més de lesions físiques. La violència continuada genera estrès crònic, que afavoreix l’aparició de malalties i empitjora les existents. La violència afecta totes les edats i totes les classes socials, nivells econòmics i educatius, i tant les dones que viuen en zones rurals com les que viuen en zones urbanes.


informació col·legial

Quaderns de la Bona Praxi

E

l proppassat desembre s’edità i presentà la reedició del QBP sobre violència de gènere (VG) ja que, des de la primera edició l’any 2001 s’ha aprofundit en el coneixement d’aquesta condició, que afecta també la salut dels fills i les filles de la dona maltractada, i s’ha abordat des de diferents àmbits de la medicina. Els redactors han estat Manel Santiñà, president de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere, i Lluïsa Garcia-Esteve, coordinadora del Programa de Psiquiatria Perinatal i Gènere, Hospital Clínic. Pilar Babi, metgessa de Família de l’EAP La Pau i membre del Grup de Maltractament a la Dona i Atenció Primària de Salut de la CAMFiC. Amaia Hervás, cap de Psiquiatria Infantil i Juvenil, Hospital Universitari de la Mútua de Terrassa, i Isabel Moran, fiscal per a la VG de l’Audiència Provincial de Barcelona. La VG és el dany o patiment físic, sexual o psicològic de la dona produït per mitjans físics, econòmics o psicològics, com a manifestació del poder dels homes sobre les dones en una interrelació de discriminació i desigualtat (ONU, 1993). El maltractament a les dones pertany a la salut pública per la prevalença i morbimortalitat (OMS, 1998). Fins i tot en països nord-europeus, on la igualtat entre els gèneres està molt assolida, les dones agredides per homes ateses per violència física són més de deu vegades els homes agredits per dones (SocSciMed 2004,59:567). La VG és un procés instaurat i cronificat en el temps, per la qual cosa cal detectar-lo precoçment i prevenir-ne les seqüeles per a la salut de la dona a curt i llarg termini. El 60% de les dones que pateixen maltractaments presenten trastorns psicosomàtics a més de lesions físiques i estrès crònic, que afavoreix l’aparició de malalties i empitjora les existents. No se sap amb exactitud quantes dones en pateixen, a banda de les identificades als serveis sanitaris o juridicosocials. No obstant això, la darrera macroenquesta realitzada el 2011 pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat estima que el 10,9% de les

L’abordatge mèdic de la violència envers les dones i llurs fills i filles

dones han patit VG alguna vegada a la vida, i el 3% identifiquen maltractaments actius. La dona maltractada ha de ser la protagonista de la recuperació de la seva salut. És un procés llarg de canvis cognitius que faciliten la identificació de les violències i de la responsabilitat i el coneixement de les capacitats d’autonomia i gestió de la pròpia vida i la de llurs fills i filles. Cal el suport professional, familiar i institucional per aconseguir el canvi. L’atenció mèdica de la VG és multidisciplinària. El treball en xarxa és un model necessari, eficient i eficaç dintre del circuit Barcelona contra la violència vers les dones, que es replica per cadascun dels 10 districtes de la ciutat. Hi participen serveis municipals d’atenció a la dona, serveis socials, serveis sanitaris, serveis jurídics, diferents cossos policials i distintes entitats de dones. La intervenció dels professionals sanitaris en l’àmbit de la VG ha de ser des de la prevenció, la detecció i l’assistència. La formació dels professionals, la sensibilització i la conscienciació de la ciutadania i l’educació en la salut sexual i afectiva són els tres eixos de la prevenció. La detecció pot ser en la consulta mèdica, atès que durant el contacte pacient-metge hi pot haver l’oportunitat per plantejarho. Davant d’una resposta afirmativa, cal la intervenció. Sempre s’ha de tenir en compte la situació personal de cada persona. Moltes dones agredides no volen trencar la relació amb el seu agressor i, per tant, mai no s’ha d’obligar a fer cap acció ni s’ha de castigar la manca de resposta a consells o oferiments per part del personal sanitari o social. S’ha de tenir present que una dona està més en perill en els

sis mesos següents a la marxa del seu domicili que si roman amb l’agressor. S’ha de tenir en compte l’atenció sanitària, social i legal, i s’han d’emplenar els documents legals adequats en cada cas. La història clínica ha de recollir tota la informació i descriure les lesions, les troballes, la patologia, la cronologia i els procediments diagnòstics i terapèutics. L’informe mèdic de l’assistència ha de recollir el relat complet, l’exploració física i psíquica completa de les lesions de la víctima. Qualsevol situació de maltractament, encara que només sigui una sospita, s’ha de comunicar a Treball Social, qui s’encarregarà d’informar la dona dels recursos que hi ha disponibles per ajudar-la. En els casos de lesions físiques, agressions sexuals, intoxicacions o intents d’autòlisi sempre s’ha d’emplenar un comunicat judicial en què s’expliqui bé el tipus de lesions, les intervencions diagnòstiques i terapèutiques i la gravetat del quadre clínic. La VG en l’àmbit familiar és el factor de risc més important d’abús de qualsevol tipus de violència vers els fills. En el 30-60% dels casos de VG, a més, hi ha abús físic, sexual, emocional o negligència vers els fills. Creixen pensant que la violència dels homes contra les dones és una relació normal entre els adults. En un 26% a un 73% de les famílies amb abús vers els seus fills hi ha violència de la parella envers la mare. Els fills poden mostrar símptomes inespecífics d’estancament o retards en el desenvolupament o bé de psicopatologia emocional o conductual. Els nens i les nenes no expliquen generalment les agressions de les quals són testimonis i manifesten el seu malestar generalment amb psicopatologia. El protocol a l’atenció a la dona que pateix VG ha d’incloure l’avaluació i l’atenció a la salut de llurs fills i filles. Finalment, la denúncia de la dona víctima de VG és la possibilitat que hi ha d’aconseguir impedir, reprimir i sancionar la conducta violenta de l’agressor. Pilar Arrizabalaga, cocoordinadora del QBP. Secretària del COMB

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

21


informació col·legial

Professionals de la salut analitzen com la xarxa els pot servir en la seva tasca

Salut 2.0 La xarxa al servei dels professionals

1

2

El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va organitzar una jornada Salut 2.0, la xarxa al servei dels professionals en la qual es van donar a conèixer moltes de les experiències que estan portant a terme els professionals de la salut per establir nous canals de comunicació 2.0 amb els pacients–ciutadans.

1. Miquel Vilardell, president del COMB, en la jornada sobre Salut 2.0, la xarxa al servei dels professionals. 2. Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, en la presentació de la jornada. 3. Teresa López, psicooncòloga i representant de l’Associació Espanyola contra el Càncer; Jorge Juan Fernández, director de l’Àrea E-health i Salut 2.0 a l’Hospital Sant Joan de Déu i responsable del projecte Hospital Líquid; Mireia Sans, vocal de la Junta del COMB; Miquel Molina, metge de família de l’EAP Lluís Millet d’Esplugues de Llobregat, i Rosa Pérez, infermera de professió i blocaire, en la Taula 1 del debat.

22

3

M

és de 200 professionals presents al COMB i uns 800 de connectats via streaming van participar en la jornada sobre Salut 2.0, la xarxa al servei dels professionals en la qual es va debatre com l’ús de les eines 2.0 són una realitat cada cop més present entre els professionals de la salut i com ha canviat la manera de comunicar-se i relacionar-se amb els pacients, amb els professionals i amb la societat en general. En el decurs de la sessió van participar Miquel Vilardell, president del COMB, i Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB. En la presentació de la jornada Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, va destacar la importància del fet que els professionals sanitaris liderin les eines 2.0. Padrós va explicar que “nosaltres som qui podem donar més seguretat i fiabilitat als continguts que circulen a la xarxa”. El vicepresident del COMB va dir que “aquesta jornada és una aposta del COMB per les iniciatives 2.0 en el camp de la salut i vol tenir continuïtat en un futur per tal d’anar coneixent com estan treballant els metges i la resta de professionals sanitaris a la xarxa”.

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

En el decurs del debat es van abordar diverses qüestions, entre les quals cal destacar les següents: de quina manera estan treballant els professionals de la salut a través de la xarxa i si estan preparats per a aquesta nova realitat; quins són els aspectes eticolegals i de confidencialitat que cal tenir en compte quan es comuniquen i es relacionen amb aquestes eines; si la informació que circula per la xarxa és de qualitat, com garantir-la, i com generar confiança. Mireia Sans, vocal de la Junta del COMB i responsable d’aquesta iniciativa, va moderar la primera taula de debat sobre noves formes de relació en salut. Segons Mireia Sans, “els professionals de la salut hem de sensibilitzar-nos amb aquesta nova realitat i no podem donar-li l’esquena”. Sans va informar que “segons l’informe red. es, el 48% dels ciutadans consulta les xarxes per temes de salut, un 40% ho fa per temes de malalties, un 16% per hàbits saludables i un 16% per temes de medicaments, el 30% han mirat la xarxa abans de visitar el metge i un 58% ho fa després de la consulta”. Segons Sans “hi ha 7.000 APPS vinculades al món de la salut, això ja no és el futur, això és el present”.


informació col·legial

1

En aquesta primera taula va participar Miquel Molina, metge de família de l’EAP Lluís Millet d’Esplugues de Llobregat, el qual va destacar que “el web 2.0 és una actitud personal, no necessàriament un conjunt d’eines informàtiques” i que “tenim infoxicació,  sobrecàrrega informativa, perquè no utilitzem filtres que ens permetin seleccionar aquesta informació”. Molina va afegir que “tant el pacient com el professional han canviat la manera de buscar informació sobre salut, i tot i això els metges continuem sent la primera font de confiança per al pacient”. Jorge Juan Fernández, director de l’Àrea E-health i Salut 2.0 a l’Hospital Sant Joan de Déu i responsable del projecte Hospital Líquid, va explicar en la seva ponència que “l’Hospital Líquid té com a objectiu transformar la prestació assistencial a través de les tecnologies, un hospital on la informació flueix gràcies a tecnologies com les xarxes socials, els portals temàtics i els espais virtuals per a pacients, professionals i societat en general”. En la mateixa taula de debat també van participar Rosa Pérez, infermera de professió i blocaire, qui va parlar sobre el vídeo en educació per a la salut, i Teresa López Fando, psicooncòloga i representant de l’Associació Espanyola contra el Càncer, que va tractar sobre el 2.0 en el tercer sector. La segona taula va estar moderada per Núria Terribas, directora de l’Institut Borja de Bioètica, i va debatre sobre la qualitat de la informació de salut que es troba a la xarxa, la seva fiabilitat, la seguretat, l’ètica i la confidencialitat, En aquesta taula Miquel Àngel Mayer,

2

director de Web Mèdica Acreditada, va donar pautes sobre com gestionar la informació que es troba a la xarxa i com identificar quina és de qualitat. Per a Mayer “els professionals sanitaris han de ser experts en xarxa” i “la professionalitat ha de ser la mateixa en les realitats virtual i física”. “El que fem ha de regir-se pels mateixos condicionants professionals d’ètica i de rigor científic”, va afegir Mayer. Miquel Reguant, metge de família de l’EAP Goretti Badia de Súria, va parlar sobre la intimitat a la xarxa. Per a Reguant “la xarxa i la intimitat han de ser compatibles però sempre amb el consentiment del pacient perquè és ell qui decideix sobre la seva intimitat”. Els aspectes legals els va abordar Bernat Goula, advocat de l’Assessoria Jurídica del COMB. Goula va descriure els instruments per generar confiança a la xarxa: “tenir informació absoluta d’aquella persona a la qual estem tractant, identificació o autentificació en el grau que creiem adequat en funció de la informació o rellevància de la informació que estem transmetent, seguiment d’estàndards en matèria de protecció de dades i distintius o segells de confiança per als continguts”. Jordi Graells, coordinador de Continguts i Innovació a la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió de la Generalitat de Catalunya, va explicar les accions que ha dut a terme l’administració a les xarxes per tal de facilitar als ciutadans l’accés a les dades i a la informació, fomentant la participació i la col·laboració i sent transparents. Adriana Bataller, vocal de la Junta del COMB, va presentar 11 iniciatives de salut 2.0 endegades per metges i que

3 1. Bernat Goula, advocat de l’Assessoria Jurídica del COMB; Miquel Reguant, metge de família de l’EAP Goretti Badia de Súria; Núria Terribas, directora de l’Institut Borja de Bioètica; Miquel Àngel Mayer, director de Web Mèdica Acreditada, Jordi Graells, coordinador de Continguts i Innovació a la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió de la Generalitat de Catalunya, en la Taula 2 sobre “Generant confiança a la xarxa”. 2. Sala d’actes del COMB durant la celebració de la jornada. 3. Adriana Bataller, vocal de la Junta del COMB, en la presentació de 11 iniciatives de salut 2.0

van ser escollides prèviament per un comitè científic d’un total de 29 presentades. Les experiències escollides van ser: Projecte Salut 2.0 Fundació Hospital de Nens, de Barcelona: de la gota de llet a La Salut 2.0; Tu pediatra online - www.tupediatraonline.com; Unitat Docent ACEBA; Posada en funcionament de la web de Pediatria dels Pirineus i el seu consultori virtual, experiència del primer any; Experiència i disseny d’un Centre d’Informació de Medicaments amb tecnologia Web 2.0; ECOPIH, Eina de Comunicació Online entre Primària i Hospital; Doctoralia, el directori de referència per metges a internet; Grupo Menarini, SALUT 2.0: noves eines aplicades a la salut; Centro Médico Teknon, Salut 2.0, la xarxa al servei dels professionals; Comunitats 2.0 viu la salut; @icscatcentral: salut 2.0 a la Catalunya Central.

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

23


informació col·legial

24

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013


informació col·legial

Recomanacions de la Comissió de Deontologia La Comissió de Deontologia del COMB va publicar al web col·legial un document amb recomanacions sobre el rebuig de transfusió de sang i hemoderivats amb l’objectiu d’ajudar a orientar la conducta professional per tal de garantir una assistència adequada als pacients que rebutgen la transfusió de sang i d’hemoderivats. 1. INTRODUCCIÓ El rebuig d’una transfusió de sang és un cas específic del dret del malat a rebutjar qualsevol tractament. Aquest rebuig pot ser causa de conflicte per la diferent interpretació dels deures i valors de les persones implicades, pacients i professionals. El coneixement dels principis ètics, de les normes de deontologia i de la legislació actual poden ajudar a orientar l’actuació dels metges en aquestes circumstàncies. Els principis ètics que fonamenten la relació clínica han evolucionat d’acord amb els canvis culturals i polítics de la societat. I avui, la llibertat individual és un dels principis constitucionals bàsics que regulen la nostra convivència. La possible vulnerabilitat inherent a la condició de malalt no ha de ser excusa, ben al contrari, hauria d’extremar l’actitud de respecte als seus drets. El respecte pel dret a decidir del malalt és un principi ètic fonamental de la pràctica assistencial que s’exerceix a través del consentiment, el procediment pel qual el pacient degudament informat i competent decideix lliurement acceptar o rebutjar el tractament que li proposa el metge. L’exercici d’aquest dret no té límits,

El rebuig de transfusió de sang i hemoderivats

Membres de la Comissió de Deontologia del COMB. Foto d’arxiu.

excepte quan se’n pugui derivar un mal a tercers. El respecte per aquest dret és sotmès a prova quan es rebutja un tractament vital. En aquestes circumstàncies, no acceptar la voluntat raonada del malalt encara que sigui amb la intenció d’evitar-li un perjudici, és una falta de respecte. Tant si el professional pensa que la seva obligació és protegir la vida humana com si està convençut que el respecte per l’altre suposa acceptar les decisions del pacient quan són coherents amb els seus valors, el fet que de la decisió se’n pugui seguir la mort del pacient pot causar contrarietat, i fins i tot angoixa i aflicció. Ara bé, aquests sentiments comprensibles i legítims no haurien de motivar una conducta contrària als principis ètics que inspiren el nostre codi de deontologia i la legislació que regula la nostra pràctica. Revisem, en primer lloc, els principis ètics, les normes de deontologia i la legislació en la qual es fonamenten les recomanacions d’aquest document. El seu objectiu és ajudar a orientar la conducta professional per tal de garantir una assistència adequada als pacients que rebutgen la transfusió de sang i d’hemoderivats. 2. PRINCIPIS ÈTICS El respecte a les persones consisteix a tractar-les com a agents autònoms o, el que és el mateix, com a individus que tenen la capacitat de deliberar sobre els seus fins personals i actuar sota la direcció d’aquesta deliberació. És el fonament ètic del dret del malalt a decidir. A més, aquest principi inclou la convicció que les perso-

nes amb l’autonomia limitada tenen dret a ser protegides. No n’hi ha prou d’oferir la millor alternativa terapèutica per actuar segons el principi de beneficència. Cal que l’opció oferta sigui percebuda com a benèfica per al malalt. No es pot acceptar com a benèfica una acció imposada que causa dany moral, dolor i desassossec. Respectar la decisió del malalt que rebutja el tractament pot semblar que contradiu el principi de nomaleficència, però aquesta percepció tan sols és aparent. Tenim l’obligació de no fer mal amb la nostra actuació professional. I, davant del dubte, no actuar. Quan imposem un tractament amb l’argument de salvar una vida, podem estar infligint un dany moral irreparable. Els danys morals, com el menyspreu a la dignitat, són de difícil avaluació objectiva, ja que depenen de les conviccions i creences personals. No actuem amb justícia quan discriminem en el tracte a les persones per les seves conviccions ideològiques o religioses. L’actuació professional s’ha d’orientar d’acord amb les circumstàncies clíniques i tenint en compte els valors del pacient, evitant actuar sota la influència de prejudicis que poden causar un tracte injust. 3. NORMES DE DEONTOLOGIA El Codi de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya prescriu el deure d’actuar respectant les conviccions de la persona malalta, reconeix el dret a rebutjar el tractament i orienta l’actuació en persones incapaces en les següents normes:

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

25


informació col·legial Recomanacions de la Comissió de Deontologia del COMB El rebuig de transfusió de sang i hemoderivats Norma 10. El metge ha de respectar les conviccions religioses, ideològiques i culturals del pacient, fora del cas en què s’entrés en conflicte amb la Declaració Universal dels Drets Humans, i ha d’evitar que les seves pròpies condicionin la capacitat de decisió del pacient. Norma 14. El metge ha de respectar el dret del pacient a rebutjar totalment o parcialment una prova diagnòstica o l’assistència mèdica, sempre que abans hagi estat informat de manera entenedora sobre les conseqüències previsibles de la seva negativa i que es trobi en condicions de tenir-ne una comprensió lúcida, llevat que puguin derivar-se’n perills o danys per a un altre, a causa del seu estat. Norma 15. Quan els responsables d’un pacient incapacitat o menor rebutgin, ni que sigui per raons de consciència, un tractament que els coneixements mèdics reconeguin com a vàlid i necessari per a la seva vida, el metge, en cas d’urgència, ha de prescindir del consentiment. Norma 69. El metge haurà de respectar i atendre les recomanacions del pacient reflectides en el document de voluntats anticipades quan n’hi hagi. 4. MARC LEGAL Sobre l’ autonomia del pacient: Des de la promulgació de la llei de sanitat, la legislació espanyola i la catalana que regulen l’assistència mèdica s’inspiren i es fonamenten en el principi de respecte a les persones i en el procediment que el garanteix en la pràctica, el consentiment: L’any 1997 se signa a Oviedo el Convenio sobre los derechos humanos y la biomedicina que compromet els estats membres del Consell d’Europa a promoure iniciatives legislatives en pro de l’exercici de l’autonomia del pacient i que garanteixin que qualsevol intervenció en l’àmbit sanitari es farà amb el lliure consentiment del pacient després d’haver estat correctament informat. La Llei 21/2000, del Parlament de Catalunya, tracta sobre el respecte a l’autonomia del pacient i el dret a la informació i a decidir amb el consentiment. L’article 2.2 diu: La informació ha de 26

formar part de totes les actuacions assistencials, ha d’esser verídica, i s’ha de donar de manera comprensible i adequada a les necessitats i els requeriments del pacient, per a ajudar-lo a prendre decisions d’una manera autònoma. I l’article 6.1: Qualsevol intervenció en l’àmbit de la salut requereix que la persona afectada hi hagi donat el seu consentiment específic i lliure i n’hagi estat informada prèviament... L’article 2.3 de la Llei 41/2002, d’àmbit estatal, afirma: El paciente tiene derecho a decidir libremente, después de recibir la información adecuada, entre las opciones clínicas disponibles. I en el paràgraf 2.4: Todo paciente tiene derecho a negarse al tratamiento, excepto en los casos determinados por la ley. Su negativa constará por escrito. La Carta de Drets i Deures dels ciutadans en relació amb la salut i l’atenció sanitària, document programàtic aprovat pel Consell Executiu de la Generalitat el 24 de juliol de 2001, en l’article 2.2. reconeix: Dret del malalt a escollir entre les diferents opcions terapèutiques i de renunciar a rebre tractaments mèdics o les actuacions sanitàries proposades, fins i tot les que siguin vitals. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, en l’article 20.2, exposa que totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat de manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d’ésser respectades... I en l’article 23.3 parla del dret de totes les persones ... a ésser informades... sobre els tractaments mèdics i llurs riscs, abans que siguin aplicats i a donar el consentiment per a qualsevol intervenció... Sobre la llibertat ideològica i religiosa: La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 reconeix en l’article 18 el dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió. L’article 16 de la Constitució espanyola garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte. La Llei 14/1986, general de sanitat, també es refereix a la no-discrimi-

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

nación de los usuarios por razones morales, ideológicas... en l’àmbit de l’atenció sanitària pública. La confessió dels Testimonis Cristians de Jehovà està inscrita en el Registre d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia. 5.RECOMANACIONS GENERALS 1. El rebuig d’una transfusió de sang o d’hemoderivats és un dret del pacient que cal respectar sense que la incomoditat per les possibles conseqüències de la decisió vagi en detriment del deure d’assistència. 2. El metge responsable és el professional que té al seu càrrec coordinar la informació i l’assistència sanitària del pacient, amb el caràcter d’interlocutor principal d’aquest en tot el que fa referència a la seva atenció i informació durant el procés assistencial, sense prejudici de les obligacions dels altres professionals que participen en l’assistència. 3. El diàleg serè i respectuós, un cop més, és el mitjà idoni per inspirar la confiança que fomenta una bona relació clínica. 4. Cal informar de manera adequada sobre la malaltia i les conseqüències del rebuig a la transfusió, així com de les possibles alternatives. Aquesta informació es farà constar a la història clínica. 5. Comprovar la capacitat per decidir és una competència del metge responsable qui s’assegurarà que el malalt comprèn la situació, que la decisió és coherent amb la seva manera de pensar i que n’assumeix les conseqüències. El metge farà constar a la història clínica que ha procedit a avaluar la capacitat del malalt així com el resultat d’aquesta. 6. Si el metge té dubtes sobre la competència del malalt, pot assessorar-se amb el parer d’altres professionals, com el psiquiatre o el neuròleg, però la decisió és responsabilitat seva. 7. En cas d’incompetència, informarà el pacient i els familiars o persones vinculades i ho farà constar a la història clínica, especificant si és permanent o transitòria. 8. Si el malalt disposa de document de voluntats anticipades (DVA) cal respectar les seves directrius o con-


informació col·legial Recomanacions de la Comissió de Deontologia del COMB El rebuig de transfusió de sang i hemoderivats sultar la persona nomenada responsable, si és aquest el cas. 9. Segons la legislació actual només tenen l’atribució de responsable legal del pacient els pares o tutors legals del menor, la persona responsable designada en el DVA o el tutor nomenat pel jutge en cas d’incapacitació legal. 10. Per assegurar-se que la decisió del malalt és lliure i no està sotmès a coaccions és aconsellable que el metge responsable mantingui la entrevista en privat. 11. El metge farà constar el rebuig del pacient a rebre transfusions en la història clínica i si s’ha de procedir a la intervenció quirúrgica o a una prova invasiva, en el document de consentiment informat. 12. Un cop manifestat el rebuig a la transfusió s’ha de continuar prestant assistència i oferir un tractament alternatiu, pal·liatiu o orientat als símptomes, evitant una actitud discriminatòria que perjudiqui la relació clínica. 13. Cal mantenir sempre l’actitud de comprensió i respecte per la decisió del malalt i preveure la possibilitat que l’evolució de la malaltia li faci canviar de parer. 14. Si el metge després de ponderar el balanç entre els riscos i els beneficis considera un risc excessiu procedir a la intervenció sense la reserva de sang haurà de fer servir aquest argument. No es pot argüir l’objecció de consciència per imposar un tractament o negar l’assistència a una persona. Seria contradictori acceptar que un dret que protegeix la llibertat de pensament i religió es pot exercir per vulnerar el mateix dret d’una altra persona. 15. Si es procedeix a la intervenció cal prendre les mesures necessàries per reduir el risc de transfusió mitjançant l’ús de tècniques alternatives. 16. Si el rebuig de la transfusió és percebut com a conflictiu per el pacient, els familiars o els professionals, poden consultar-ho amb el Comitè d’Ètica Assistencial (CEA). 6.RECOMANACIONS ESPECÍFIQUES Aquestes recomanacions adreçades a l’atenció del malalt adult, es diferencien segons si és o no competent. No es contempla el cas del menor ja que

ha estat abordat en el document de posició del COMB Sobre l’atenció mèdica a la persona menor (www.comb. cat/cat/actualitat/posició_comb/posició.htm). Malalt competent A. En les intervencions programades en què, segons l’estat clínic del pacient, la casuística del centre i els protocols o guies de pràctica clínica no està prevista la transfusió, com ara són les de cirurgia menor, les de cirurgia major ambulatòria i d’altres, s’ha de seguir el procediment habitual i no demanar al pacient el consentiment per la transfusió. En tot cas, s’hi pot fer constar el rebuig del pacient en el document de consentiment, però la negativa a la transfusió no ha de ser motiu per no procedir a la intervenció. B. Quan es tracta d’una intervenció programada amb la previsió de reserva de sang per si fos necessària la transfusió, hem d’informar clarament el malalt sobre la naturalesa de la seva malaltia, de la indicació de la intervenció i dels riscos de no fer la transfusió en cas de ser necessària. Si després de ser informat el pacient segueix rebutjant-la, s’ha de respectar la seva voluntat. Si davant d’aquesta negativa i segons la seva experiència i expertesa, el metge considera un risc inacceptable procedir a la intervenció, ha de fer-ho constar en la història clínica, així com les decisions que es prenen per garantir la continuïtat de l’assistència segons la voluntat del pacient. Cal contemplar la possibilitat que altres professionals del centre puguin fer-se càrrec del pacient, respectant la seva sol·licitud de no ser transfós. En el cas que a l’hospital no hi hagi cap metge o equip que assumeixi el risc de procedir a la intervenció sense transfusió, se li haurà de comunicar al pacient i oferir-li la possibilitat de limitar l’assistència al tractament dels símptomes. Al mateix temps, se l’informarà sobre el dret a anar a un altre centre i d’acceptar-ho, es prendran les mesures necessàries per garantir l’assistència fins a l’alta, però aquesta no pot ser imposada si el pacient accepta el tractament alternatiu pal·liatiu.

Si l’equip mèdic accepta la realització del tractament sense transfusió, d’acord amb la voluntat del pacient, s’ha de fer constar en el document de consentiment informat. C. En cas d’urgència, si el pacient està conscient i és competent per decidir, s’ha de respectar la seva voluntat. Si el pacient està inconscient, agitat, en estat de xoc o en qualsevol altra circumstància urgent en què no està capacitat per decidir, seguirem les recomanacions del paràgraf següent. Malalt incompetent A. Si es determina que el pacient és incompetent, s’ha de preguntar als familiars o consultar en el Registre del Departament de Salut si existeix un document de voluntats anticipades. El pacient pot haver expressat la seva negativa a rebre transfusions en el document, voluntat que ha de ser respectada pel metge responsable. Si en el document s’ha anomenat un representant que decideixi en el seu lloc s’ha de respectar la seva decisió. L’opinió dels familiars, en tant que no són els representants legals, no ha de condicionar l’actuació del metge. B. En una situació d’urgència vital, en un pacient incompetent, ni que sigui per una causa transitòria, el metge ha d’actuar segons que consideri pertinent, deixant constància dels motius i els fets en la història clínica i informant posteriorment els familiars. 7. CONCLUSIÓ El rebuig del tractament, en aquest cas la transfusió de sang i els hemoderivats, pot ser causa de conflicte entre els drets i els valors del pacient i els deures i els valors del metge. Aquest conflicte pot conduir a situacions que generen insatisfacció i tensió. Aquestes recomanacions volen aportar elements de reflexió per a una millor comprensió del problema encara que no són la recepta infal·lible per resoldre tots els casos que es presenten en la pràctica assistencial. Per acabar, recordem que el CEA del centre, per la seva proximitat i accessibilitat al coneixement de les circumstàncies concretes de cada cas, pot ajudar a orientar l’actuació dels

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

27


informació col·legial Recomanacions de la Comissió de Deontologia del COMB El rebuig de transfusió de sang i hemoderivats professionals que li demanin consell. 8. BIBLIOGRAFIA Ley 14/1986, de 25 de abril, general de sanidad. BOE núm. 102, pàg. 15207. Convenio sobre los derechos humanos y la biomedicina del Consejo de Europa. Oviedo, abril 1997. Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica. DOGC núm. 3303, pàg. 464. Carta de Drets i Deures dels ciutadans en relació amb la salut i l’atenció sanitària. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Juliol 2001. Ley 41/2002, de 14 de noviembre, básica reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica. BOE núm. 274, pàg. 40126. Codi de Deontologia. Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. Abril 2005. Document sobre el rebuig dels Testimonis de Jehovà a les transfusions de sang. Observatori de Bioètica i Dret. Novembre 2005 Estatut d’Autonomia de Catalunya. Juny 2006. Normes d’actuació davant l’atenció de malalts que rebutgen la transfusió de sang. Hospital Universitari de Bellvitge. Maig 2009. Monés J, Terés J. Consideraciones éticas y legales de la negativa a recibir transfusión de sangre. Medicina Clínica (Barcelona) 2009; 132(16): 627-632. Recomanacions del Comitè de Bioètica de Catalunya davant el rebuig dels malalts al tractament. Comitè de Bioètica de Catalunya. Abril 2010. Recomanacions per a l’assistència a pacients que rebutgen la transfusió de sang i hemoderivats. Comitè d’Ètica Assistencial. Hospital Universitari Vall d’Hebron. Octubre de 2010.

28

Programa de Protecció Social El COMB aprova la revisió i l’actualització de les prestacions del seu Programa de Protecció Social

E

l Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) ha aprovat l’actualització tant de la Cartera de Serveis com del Catàleg d’Ajuts i Prestacions del seu Programa de Protecció Social (PPS) per al 2013. Aquesta revisió es fa periòdicament per adequar les respostes del PPS a les necessitats socials dels metges i del seu entorn més proper. Per a l’any 2013, fent un esforç de gestió i mantenint la quota actual, el pressupost del PPS inclou millores tant en els imports com en la intensitat dels serveis i prestacions. En concret, per a les ajudes periòdiques per a orfes, vídues i metges discapacitats, l’increment serà del 2%, i per a les ajudes puntuals, especialment a persones en situació de dependència amb dificultats socials, hi haurà un augment de fins al 10%. La missió del PPS és continuar adaptant-se a les necessitats dels metges per oferir un entorn protector a aquells que es troben en una situació més vulnerable, i que poden superar gràcies a la solidaritat dels seus companys de professió. Els metges són un col·lectiu amb una centenària tradició d’autoajuda. En aquesta línia, va ser al gener de 2008 que la Junta de Govern del COMB va posar en marxa el PPS amb l’objectiu de promoure el benestar i la qualitat de vida dels metges i llurs familiars, especialment davant de situacions de manca d’autonomia personal o de dependència. Aquest programa es desenvolupa a partir de tres eixos d’acció:

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

en primer lloc, l’atenció social i a la dependència; en segon lloc, la conciliació de la vida personal i familiar amb l’activitat professional i, a l’últim, la formació en matèria de protecció social. L’assignació dels serveis i prestacions en cadascun d’aquests eixos es fa seguint criteris de justícia social, és a dir, garantint sempre que els ajuts arribin a aquelles persones que més ho necessiten. El PPS se situa a l’avantguarda de les iniciatives de protecció social no sols en l’àmbit dels col·legis professionals, sinó també en relació amb sistemes de protecció social d’àmbit públic. En aquest sentit, cal destacar el protagonisme de les treballadores socials, que acullen, assessoren i orienten les persones ateses i que són l’ànima del programa. El PPS i les treballadores socials tenen al seu abast una àmplia Cartera de Serveis, gràcies als 21 acords i convenis de col·laboració que el COMB manté amb diferents entitats proveïdores. Cal recordar que, entorn a un terç de la quota col·legial  –que no ha variat en els darrers tres anys– s’adreça, de manera finalista, a la protecció social dels metges i els seus familiars propers i que, des dels seus inicis, fa quasi cinc anys, el PPS ha donat 7.650 serveis, ajuts o prestacions, entre metges i familiars. D’aquestes ajudes, el 64% han anat adreçades a l’eix d’atenció social i a la dependència; el 33% a la conciliació de la vida personal i laboral, i un 3% a la formació en matèria de protecció social.


informació col·legial

Actualitat Col·legial El COMB no ha participat ni ha estat consultat en cap moment en l’elaboració de la normativa estatal referent a la recepta privada, d’aplicació a partir del 21/01/2013. La nostra opinió és que el procés de confecció de la recepta que preveu el Reial Decret sobrecarrega, alenteix i, en definitiva, complica el procés assistencial, sobretot en un moment en què l’evolució tecnològica permetria cercar solucions més fàcils, ràpides i econòmiques.

E

l Reial Decret 1718/2010 ha modificat moltes de les condicions de prescripció i els aspectes formals de la recepta mèdica, i ha derogat la disposició fins ara vigent de 1984. Aquestes noves condicions i el nou model de recepta mèdica hauran de complir-se obligatòriament a partir del dia 21 de gener de 2013. A continuació, us facilitem un resum de les condicions de prescripció i dels aspectes formals més rellevants, així com un model de recepta mèdica privada en paper que serà l’única recepta vàlida a partir de la data esmentada. Aquest model ha estat consensuat entre els quatre col·legis de metges de Catalunya. 1. Condicions de prescripció: Únicament es pot prescriure un sol medicament i un sol envàs en cada recepta, excepte en el següents casos, en els quals es podran prescriure fins a quatre envasos: · Presentacions en dosi única i per via parenteral del grup terapèutic “J01 Antibacterianos para uso sistémico”, a excepció dels subgrups J01E, J01M i J01R. En cas de

Nou model de recepta mèdica privada

presentacions orals es podrà prescriure fins a dos envasos, sempre que tinguin la mateixa Denominació Comú Internacional, dosi, forma farmacèutica i format. · Vials multidosi (excepte cartutxos multidosi) del grup terapèutic A10A “Insulinas y análogos”. · Medicaments de diagnòstic hospitalari. · Es podran prescriure fins a sis envasos. Les presentacions de medicaments autoritzats en dosi única quin embalatge primari coincideixi amb el seu condicionament primari. Fórmules magistrals i preparats oficinals: no es podran prescriure conjuntament en una mateixa recepta amb altres medicaments, i en cada recepta només es podrà prescriure una fórmula magistral o un preparat oficinal. Termini màxim de dispensació: 10 dies naturals des de la data de la prescripció, a excepció de les vacunes individualitzades antial·lèrgiques i vacunes individualitzades antibacterianes, quin termini de validesa serà de 90 dies naturals. Dispensacions successives de tractaments crònics o medicaments de prescripció renovable: es consignarà obligatòriament la data de la prescripció o la data prevista per a la dispensació, i s’indicarà el número d’ordre de dispensació de cada recepta mèdica. En qualsevol cas, el termini màxim de durada d’un tractament que pot ser prescrit amb la recepta és de tres mesos, ampliable fins a sis en cas que les administracions sanitàries així ho determinin per a tractaments crònics. La prescripció conjunta de medicaments i de productes sanitaris  no és possible. Estupefaents: resten exclosos d’aquesta nova regulació i es continuen regint per la seva normativa específica.

2. Aspectes formals de la nova recepta mèdica privada en paper: Format: Es compon de dos cossos: 1) un cos constituït per la recepta pròpiament dita (que quedarà en poder de l’oficina de farmàcia), i 2) un altre cos que és un full d’informació per al pacient que ha d’estar clarament diferenciat de la recepta com un separable de la recepta o com un imprès independent. És important remarcar que amb aquesta nova norma, les oficines de farmàcia han de conservar la recepta un cop dispensat el medicament, i per tant serà imprescindible omplir i lliurar al pacient el full d’informació perquè pugui seguir-se la pauta indicada o aquelles altres recomanacions que pugui efectuar el metge en el moment de la prescripció. La mida aproximada del paper ha d’ésser de 22 x 12 cm. Dades obligatòries Del pacient: Nom i dos cognoms i any de naixement. DNI o NIE. Del medicament: Denominació del principi actiu o denominació del medicament. Dosificació i forma farmacèutica i, si escau, l’esment dels destinataris (lactants, nens, adults). Via o forma d’administració, si cal. Format: nombre d’unitats per envàs. Nombre d’envasos a dispensar. Posologia: nombre d’unitats d’administració per presa, freqüència de preses i durada total del tractament Del prescriptor: Nom i dos cognoms. Adreça i població de l’exercici professional. Número de col·legiat i l’especialitat oficialment acreditada que exerceixi. Signatura estampada personalment un cop complimentades les altres dades de la recepta. Altres dades: Data de la prescripció (dia, mes i any). Data prevista de la dispensació (dia, mes i any). Número d’ordre en cas de tractaments successius o crònics. Visat de les administracions sanitàries, si escau. Informació de protecció de dades en el cos de la recepta. 3. Model de recepta D’acord amb la normativa esmentada, les entitats, consultes mèdiques, establiments o serveis sanitaris públics o privats son responsables de l’edició, gestió, con-

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

29


informació col·legial

trol i inspecció de la impressió, distribució i lliurament de les seves receptes mèdiques privades en suport paper. Per facilitar el compliment de la norma, us facilitem un model en format PDF (http://www.comb.cat/cat/professional/receptaprivada/home.asp#fitxer) de la nova recepta privada en paper, que es pot utilitzar, alternativament, de les següents maneres: Es pot omplir directament el formulari en format pdf des del web, o bé podeu guardar l’arxiu pdf al vostre ordinador per utilitzar-lo tantes vegades com calgui sense haver d’accedir al web. El formulari està dissenyat perquè de forma automàtica es repliquin les dades que siguin idèntiques al full de recepta i al full d’informació per al pacient. Podeu arxivar el document per a futures consultes o per facilitar l’emissió de noves receptes. Caldrà imprimir el formulari i signar a mà els dos cossos de la recepta abans de lliurar-la al pacient. Disposeu d’un espai a la part superior dreta per a la vostra imatge comercial o institucional que, si voleu, podeu compartir amb el logotip del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. També podeu imprimir el model i, posteriorment, omplir-lo o signar-lo a mà. Podeu fer servir el model per encarregar l’edició dels vostres propis talonaris de receptes.

Actualitat Col·legial La Fundació Galatea, la SCARTD i Almirall signen un conveni per promoure la salut del resident d’anestesiologia

Dolors Sintes, presidenta de la SCARTD; Jaume Padrós, president de la Fundació Galatea, i Ignasi Martí, director de relacions institucional d’Almirall, en la signatura del conveni de col·laboració.

A

finals de desembre es va signar un conveni de col·laboració amb la finalitat de promoure la realització d’uns tallers, en el marc del Programa sobre la Salut del Metge Resident de la Fundació Galatea, que aniran dirigits als metges residents de l’especialitat d’anestesiologia en l’àmbit de la formació específica que organitza la seva societat. A l’acte de signatura del conveni van assistir Jaume Padrós president de la Fundació Galatea; Dolors Sintes, presidenta de la Societat Catalana d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor (SCARTD), i Ignasi

Martí, director de relacions institucionals d’Almirall. Des de 2005 la Fundació Galatea treballa, amb el suport d’Almirall, en la promoció de la salut del resident, amb la realització d’estudis, guies, tríptics i tallers per sensibilitzar els mateixos residents, els seus tutors i responsables docents, així com els serveis de prevenció de riscos laborals de la importància de cuidar-se de la pròpia salut. La residència és un període procliu a l’estrès, però també és un moment en què es poden adquirir habilitats per afrontar el malestar i aconseguir un desenvolupament professional saludable.

Vuit empreses de salut presenten els seus projectes en el VIII Fòrum d’Inversió Healthcare

E

l Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Barcelona Activa-Ajuntament de Barcelona, Keiretsu Fòrum i Biocat van coorganitzar la vuitena edició del Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona 2012, on es van trobar empreses amb projectes de biotecnologia, medical devices, serveis sanitaris i tecnologies de la informació relacionades amb la salut, i inversors interessats en el sector. A l’acte hi van participar Lluís G. Pareras, gerent de l’Àrea d’Innovació i Tec-

30

nologia del COMB; Josep M. Marques, director executiu de Promoció de Barcelona Activa; Miquel Martí, director B·Debate-Biocat, i Xavier Casares, president de Keiretsu Forum Spain. En aquesta edició del Fòrum vuit empreses van presentar als inversors els seus projectes innovadors de desenvolupament de negoci amb la intenció de trobar capital privat per portarlos a terme: Minoryx Therapeutics, SmartNano, Mosaic Biomedicals, Hexascreen, Protomex Life Sciences,

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

Josep M. Marques, director executiu de Promoció de Barcelona Activa; Lluís G. Pareras, gerent de l’Àrea d’Innovació i Tecnologia del COMB; Xavier Casares, president de Keiretsu Forum Spain, i Miquel Martí, director B·Debate-Biocat, en el vuitè Fòrum d’Inversio Healthcare.

Vivia Biotech, Ability Pharmaceuticals, i Mc Health Tech.


informació col·legial

Actualitat Col·legial

El COMB crea un nou carnet col·legial que inclou el xip de signatura electrònica

D

es del novembre passat està disponible el nou carnet col·legial. Respecte a l’anterior carnet, el nou model inclou el xip de signatura electrònica i està redactat en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès. Tots els més de 30.000 metges i metgesses inscrits al COMB poden disposar d’un carnet que serveix per identificar el facultatiu com a metge, tant presencialment com a través de la xarxa, gràcies al certificat digital. Entre d’altres coses, dóna dret a gaudir dels acords del programa Avantatges i Descomptes. El nou carnet col·legial, en línia amb el model anterior, incorpora el nom i

número de col·legiat, el NIF i la data d’alta i l’especialitat. La principal innovació és la incorporació del xip de signatura electrònica per firmar documents a l’entorn on line. Té validesa legal per dur a terme gestions amb l’Administració i pot ser utilitzat en tasques pròpies de la professió. Actualment, la més habitual és

la recepta electrònica, un sistema telemàtic implementat pel Departament de Salut que integra els processos de prescripció i dispensació dels fàrmacs finançats per la sanitat pública. L’activació es fa pel mateix procediment amb el qual actualment s’estan donant els certificats: en el moment de recollida del carnet. El nou carnet es lliurarà a les noves col·legiacions i a aquells col·legiats que ho sol·licitin expressament, però conviurà amb l’anterior carnet col·legial vigent en l’actualitat.

Primera actuació de la coral del COMB

El Centre d’Estudis Col·legials edita un Quaderns de la Bona Praxi dedicat al medi ambient i la salut

E

l Centre d’Estudis Col·legials (CEC) del Col·legi de Metges de Barcelona va editar el 30è Quaderns de la Bona Praxi dedicat al medi ambient i la salut. La finalitat d’aquest Quaderns és fer visible l’epidèmia invisible que representa la contaminació del medi per a la salut. El document pretén ser un instrument de sensibilització, de coneixement i bona praxi dels metges i metgesses, fonamentalment els clínics que dediquen la seva pràctica a atendre persones, perquè puguin donar resposta, amb evidència científica quan n’hi hagi, als problemes i les preguntes dels seus pacients i orientar la seva tasca de formació o recerca. El text aborda els següents aspectes: el medi ambient com a determinant de la salut; la contaminació atmosfèrica i la salut; el canvi climàtic i la salut; la contaminació química i la salut; les radiacions no ionitzants i la salut; les aplicacions mèdiques de les radiacions i la seguretat del pacient, i recomanacions generals sobre el medi ambient i la salut. Aquesta publicació ha estat coordinada per Josep Martí Valls, doctor en medicina, coordinador del Grup

L

de treball de Medi Ambient i Salut (GMAS) del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), i han participat en la seva redacció: Carme Valls Llobet, llicenciada en Medicina i vicepresidenta del CAPS; Clara Mestres Miserachs, llicenciada en Biologia, membre del Grup de treball de Medi Ambient i Salut del CAPS, i Marc Homs Vallès, llicenciat en biologia, membre del Grup de treball de Medi Ambient i Salut del CAPS. Es pot consultar aquest Quaderns a: http://www.comb.cat/cat/actualitat/ publicacions/bonapraxi/home.htm

a recuperada coral institucional del COMB va celebrar el seu primer concert, en aquesta segona etapa, per acompanyar la missa en memòria dels col·legiats difunts. El repertori de la missa en memòria dels col·legiats difunts va ser bàsicament religiós, amb interpretacions de Bach, Schubert i Händel. També hi havia peces més modernes, com una versió del pare nostre, amb una introducció cantada de Simon & Garfunkel. La nova coral està formada per una trentena de cantants, dels quals dues terceres parts són dones i les acompanyen cinc baixos i quatre tenors, dirigits per Jordi CravenBartle i Lamote de Grignon. A finals de desembre va fer un concert de nadales i altres cançons tradicionals. La coral assaja cada dijous, de 19 a 22 h, a la quarta planta del COMB.

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

31


informació col·legial

Actualitat Col·legial

Presentació del programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea per a la innovació en tecnologia sanitària

E

l Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va acollir el primer Fòrum d’Innovació en Salut amb el títol “Futurs programes de projectes i propostes de R+D i innovació, de la Unió Europea fins al 2020” impulsat per la Federación Española de Empresas de Tecnología Sanitaria (Fenin), la Plataforma Española de Innovación en Tecnología Sanitaria i el Col·legi de Metges de Barcelona. La finalitat de la jornada va ser presentar el programa marc per a la investigació i innovació durant el període 2014-2020 dotat de 80.000 milions d’euros, per tal de facilitar l’accés de les empreses del sector al fons europeu en investigació. En aquesta jornada es van donar a conèixer un paquet de mesures amb les quals facilitar la participació i interactuació entre els assistents, entre els quals es troben les empreses de tecnologia sanitària, hospitals, grups d’investigació i universitats, per acon-

Ramon Maspons, coordinació d’Innovació a l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut; Juan E. Riese, expert al Comitè del Programa Oficina de Projectes Europeus Instituto de Salud Carlos III; Jaume Aubia, CEO del COMB; Simon Schwartz, Regional Contact Point and RDI Coordinator for EU. COMB, i Carlos Sisternas, director FENIN Catalunya, en el primer Fòrum d’Innovació en Salut.

seguir el finançament de projectes innovadors que siguin traslladables a la societat. L’acte va ser presentat per Jaume Aubia, CEO del COMB, i hi van participar Carlos Sisternas, director FENIN Catalunya; Ramon Maspons, coordinació d’Innovació a l’Agència

d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut; Simon Schwartz, Regional Contact Point and RDI Coordinator for EU. COMB; Teresa Corral, Oficina de Projectes Europeus, ISCIII, i Juan E. Riese, expert al Comitè del Programa Oficina de Projectes Europeus, Instituto de Salud Carlos III.

Els Quaderns de la Bona Praxi s’editen en format electrònic

E

ls Quaderns de la Bona Praxi del Centre d’Estudis Col·legials del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona s’han publicat en format paper i enviat gratuïtament als col·legiats, de forma ininterrompuda des del 1991 fins al 2011. Ateses les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies, així com el cost que suposa una edició en paper i la seva tramesa per a més de 35.000 col·legiats de Catalunya i en un context de crisi econòmica, a partir del número 30, els Quaderns segueixen editant-se i enviant-se com un servei gratuït al col·legiat, però amb una nova modalitat. La novetat és que, a partir d’ara, tots els col·legiats del COMB rebran els QBP de forma electrònica a través del seu correu electrònic. També els quaderns continuaran disponibles a la pàgina web del COMB a l’apartat de Publicacions http://www.comb.cat/ cat/actualitat/publicacions/bonapraxi 32

L’edició en paper deixa d’editar-se gratuïtament i només s’imprimirà una edició limitada per a aquells col·legiats que tinguin interès a continuar la col·lecció en paper i per a

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

entitats. El cost per exemplar és de 15 € per als col·legiats al COMB i de 20 € per als no-col·legiats i entitats. Les sol·licituds cal adreçar-les formalment a cecfmc@comb.cat.


informació Núm. 91

L’EDITORIAL

Grup MED

Serveis per als col·legiats del COMB

desembre 2012 - febrer 2013

D

urant l’exercici de 2012, el grup d’empreses del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona –Grup MED–, ha donat servei a més de 53.000 clients, dels quals quasi el 50% són metges col·legiats.

Cal assenyalar que els serveis oferts per les societats del COMB són totalment voluntaris, i tenen l’objectiu d’aportar valor als col·legiats/clients mitjançant un servei de qualitat combinat amb un bon nivell de professionalitat i expertesa. Només essent fidels a aquest objectiu es pot mantenir l’objectiu complementari d’aportar recursos –de forma molt substancial– per al finançament de l’activitat col·legial i dels seus projectes, en favor dels metges. El volum d’aportació de recursos ha pogut mantenir-se durant els darrers anys, malgrat la crisi econòmica, mercès a la confiança renovada de cada cop més metges col·legiats, que ens esperonen a seguir millorant dia a dia el servei que donem. La col·laboració dels col·legiats és fonamental, tant quan ens encoratja a seguir duent a terme nous serveis com també quan és critica i s’assenyalen les millores que cal realitzar. Només aquesta mútua confiança ens permet plantejar un escenari per a l’exercici 2013 amb manteniment de les aportacions al Col·legi, malgrat la complicada situació econòmica. Una conjuntura econòmica que ens ha empès a treballar en la millora de preus de molts dels serveis que oferim, aconseguint descomptes i condicions rellevants en un marc en el qual sabem que els metges estan patint directament en les seves butxaques la situació de crisi. Sabem que en el pressupost del COMB per al 2013, aprovat per la seva Assemblea de Compromissaris, la quota col·legial es manté congelada per quart any consecutiu, així com les condicions econòmiques especials per als metges residents o l’exempció de pagament per als metges que es trobin en atur. L’aportació del Grup MED –que seria equivalent en termes globals a una aportació de 100 e per col·legiat– és substancial per tal de poder seguir mantenint el nivell de serveis i projectes en aquesta situació de crisi global, sense incrementar les quotes. Cada any, en l’Assemblea de Compromissaris d’octubre, el Grup MED informa amb tot detall dels seus resultats, en un exercici de transparència poc habitual en el món empresarial, però que ja és norma en les relacions entre el COMB, el Grup MED i els col·legiats, en el marc de la confiança mútua imprescindible. En conclusió, els serveis que proveeixen les societats del COMB són totalment voluntaris, i esperonem els col·legiats perquè duguin a terme una comparança global de mercat i condicions sempre que es plantegin algun dels serveis que oferim, car és molt important que aquests s’adaptin a les necessitats de cadascú. El nostre compromís és oferir el millor servei, amb la màxima confiança, professionalitat i independència. Això no vol dir que els serveis puguin ser sempre els més econòmics, però el que és imprescindible és que siguin els de millor relació qualitat/adaptació a les necessitats/preu. Tant per als col·legiats que ja són clients, com per a la resta, allò que en qualsevol circumstància agraïm és que se’ns facin arribar els suggeriments, opinions i, si cal, també crítiques, perque ens permeten millorar la nostra actuació dia a dia. Per a tot el personal, professionals i col·laboradors del Grup MED és un privilegi i un honor poder mantenir en el dia a dia el nivell de relació amb els metges, els seus familiars, i la resta de clients, els quals, malgrat les dificultats, ens atorguen la seva confiança. Són ells els que ens permeten seguir aconseguint els recursos que any rere any aportem al COMB, en benefici de tots els col·legiats i de la professió.

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. PRESIDENT EXECUTIU DEL GRUP MED: Jaume Aubia. CONSELLER-DIRECTOR GENERAL: Albert Lluch. COORDINADOR DEL SERVEI D’INFORMACIÓ COL·LEGIAL: Jordi Pons. ASSESSORIA LINGÜÍSTICA: Esther Roig

33


informació Grup MED

desembre 2012 - febrer 2013

34

Servei d’Informació Col·legial. Núm 137


informació Grup MED

L’EXPERIÈNCIA D’UN CLIENT SATISFET MEDIVIATGES

“Tant l’exòtic destí com la bona organització han fet d’aquest viatge una experiència de la qual guardarem, sens dubte, un record inoblidable”

desembre 2012 - febrer 2013

U

n dels trets diferencials de Mediviatges és el tracte personalitzat amb el client, tant en l’elecció del destí com en l’organització i la posterior coordinació del viatge. A continuació s’exposa el testimoni real d’un col·legiat que aquest estiu va viatjar al Marroc juntament amb la seva família i que va gaudir d’una experiència única. En les seves paraules, s’aprecia com tenir cura de cada detall pot ser el factor decisiu en l’organització d’un viatge. “Aquest estiu vam gaudir d’un viatge fantàstic organitzat per Mediviatges. Som una família nombrosa formada per mi, la meva dona i tres filles. Sortint de Barcelona, vàrem passar una setmana al Marroc. En aquests set dies vam recórrer les principals ciutats marroquines, com Fes i Marràqueix, passant per Erfoud, Merzouga, el desert... va ser un viatge genial des de tots els punts de vista. Abans de sortir de viatge, Mediviatges ens va proporcionar totes les dades necessàries per anar ben preparats. No ens van fer gaire falta, ja que la coordinació entre les diferents etapes va ser perfecta i els enllaços van funcionar com una seda. Cal destacar que el nivell i el confort dels hotels en els quals ens vam allotjar va ser fonamental en la bona percepció d’aquest viatge. També en els anomenats riads, les tradicionals cases marroquines, vam disposar de tot el que podíem necessitar. Pel que fa al transport, ens vam sentir molt còmodes en els cotxes que vam utilitzar, amb detalls molt ben trobats com el fet de disposar d’aigua fresca. Les activitats previstes en el viatge són d’un gran interès, tant des del punt de vista cultural com humà. Ens va impactar el desert, les dunes, els mercats, les medines... Vam tenir temps de veure molts paisatges espectaculars, ja que el ritme de viatge permet aprofitar el dia al màxim però sense que resulti massa cansat. Però el que més voldríem ressaltar és la gran qualitat humana de les persones que ens van acompanyar al llarg del viatge, que és el que marca el tret diferencial en aquestes experiències. El nostre xofer i guia durant el viatge, Hassan, va resultar una persona propera, atenta, sempre de bon humor i preocupada pel nostre benestar. Les seves indicacions i el seu “savoir faire” es van convertir en un element bàsic de l’èxit d’aquest viatge. A més, el personal de la cadena d’hotels Xaluca va estar en tot moment pendent de les nostres necessitats. En concret, en el Kasbah Hotel de Erfoud, a les portes del desert, ens varen donar pel mateix preu dues suites junior ja que les tenien disponibles. A més, en la nostra estada al campament La Belle Etoile, una de les nostres filles es va trobar malament i el personal ens va ajudar moltíssim. En definitiva, tant l’exòtic destí com la bona organització van fer d’aquest viatge una experiència de la qual guardarem, sens dubte, un record inoblidable”. D. O., col·legiat del COMB. Per a més informació, pot trucar-nos al telèfon 93 567 88 05 o visitar el web www.mediviatges.com.

Servei d’Informació Col·legial. Núm 137

35


informació Grup MED

Preservar el patrimoni i maximitzar -amb seny- el rendiment de les inversions: l’enfocament de Medpatrimonia per als metges MEDPATRIMONIA

36

MEDPATRIMONIA és la marca identificativa de MEDIPATRIMONIA INVEST, S.L.U., societat que opera com a únic agent de MEDIVALOR A.V. AGENCIA DE VALORES, S.A.U.

desembre 2012 - febrer 2013

F

a un any que Medpatrimonia, la societat que ofereix l’accés a un servei integral de gestió de patrimonis, mercès a l’acord entre el Grup MED i el Grup Andbank, s’ha reforçat ampliant productes i serveis.

Medpatrimonia respon als valors d’ambdós grups, tant pel coneixement de les necessitats dels metges, per la professionalitat i la confiança del Grup MED, com per la solvència bancària i l’expertesa en la gestió de patrimonis del Grup Andbank. La preservació del patrimoni dels metges és l’objectiu principal de Medpatrimonia. Això va unit a la recerca de maximització dels rendiments de les inversions dels metges des d’un punt de vista financer i fiscal, sempre essent molt curós en la definició de la voluntat del metge. MediPatrimonia és una societat amb capacitat per resoldre, amb tracte personalitzat i amb la independència que atorga la utilització d’esquemes de l’anomenada “arquitectura oberta”, qüestions sobre el patrimoni que el metge mantingui en qualsevol altra entitat, sense necessitat de transferir els diners o els actius. A través de Medpatrimonia selecciona productes amb la millor garantia, amb independència de qualsevol grup financer, sempre amb l’objectiu de defensar en primer lloc els interessos del metge/client. La proposta de valor d’aquesta societat es basa a estar disposada a acompanyar el metge en totes les seves necessitats relacionades amb la gestió del seu patrimoni, oferint una àmplia gamma de productes que cobreixin les necessitats dels diferents perfils d’inversió. En aquest sentit, la societat permet l’accés a una oferta de productes gestionats directament per Andbank, incloent la inversió en economies punteres o als innovadors serveis d’assessorament financer o de gestió discrecional de carteres. Som conscients que els metges que amb el seu esforç hagin pogut formar un patrimoni han de poder disposar d’un espai de confiança i professionalitat per poder preservar-lo i, amb seny, maximitzar-ne el rendiment. Si desitja més informació sobre Medpatrimonia, pot trucar-nos al telèfon 933 175 995 o visitar el web www.medpatrimonia.es.

Servei d’Informació Col·legial. Núm 137


informació Grup MED

LA CORREDORIA ESPECIALITZADA EN L’ASSESSORAMENT A PROFESSIONALS SANITARIS MEDICORASSE

“En un context difícil com l’actual, Medicorasse ha demostrat la seva capacitat d’adaptació i moltes de les assegurances que ofereix es posicionen entre les millors del mercat en preu i cobertures”

desembre 2012 - febrer 2013

M

edicorasse, la corredoria d’assegurances del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, compta amb l’experiència d’intermediar les assegurances de més de 47.000 clients, fet que li permet oferir assessorament amb unes condicions de cobertura i preu excel·lents. Constituïda l’any 1991, acumula més de 20 anys donant servei als col·legiats. La corredoria ofereix tot tipus de cobertures asseguradores, com són de protecció personal i familiar (llar, salut, vida, estalvi i futur) i de l’automòbil (turisme, 4x4, monovolum i motocicleta). Però en el que és experta és en les cobertures de protecció professional del col·lectiu sanitari: per a l’activitat laboral dels metges, per a la consulta mèdica i també per a la responsabilitat civil. A més d’aquesta activitat central, la corredoria manté acords amb un ventall cada cop més ampli de col·lectius professionals i actualitza periòdicament l’oferta per mantenir vigent la seva competitivitat. En els últims temps, Medicorasse ha revisat la totalitat de la seva cartera de productes mantenint com sempre la qualitat ofertada, però ajustant els seus preus al màxim: En un context difícil com l’actual, Medicorasse ha demostrat la seva capacitat d’adaptació i moltes de les assegurances que ofereix es posicionen entre les millors del mercat en preu i cobertures. Per satisfer les necessitats dels metges, l’equip d’assessors de Medicorasse posa a disposició dels professionals la possibilitat de realitzar una auditoria de riscos sense compromís i totalment gratuïta, que consisteix a analitzar les contingències que poden ocasionar pèrdues econòmiques i cercar solucions a mida per a cada perill identificat. Es tracta de determinar punts de millora en la incorporació de cobertures, eliminar duplicitats i alhora reduir la despesa en assegurances, en totes les cobertures, independentment que estiguin o no intermediades per Medicorasse. Els productes de Medicorasse s’ofereixen en col·laboració amb les companyies de més prestigi del sector, tant d’àmbit nacional com internacional. Medicorasse, pel fet de ser una corredoria d’assegurances, és independent de les companyies asseguradores, i això comporta un seguit d’avantatges molt clars per al col·legiat. L’assessor defensarà sempre els interessos del metge i li oferirà l’opció del mercat que millor s’adapti a les seves necessitats, comparant diverses companyies. Aquesta independència és cabdal per defensar el client que ha patit un sinistre, tal i com demostren els darrers resultats de l’enquesta realitzada a clients que han sofert un sinistre, amb una valoració mitjana de satisfacció de 8,6 sobre 10 punts.

MEDICORASSE, Correduría de Seguros del CMB. NIF A-59-498220. DGS, clau J-928. Pòlissa de responsabilitat civil i aval d’acord amb la llei 26/2006, de 17 de juliol.

Els professionals que treballen a Medicorasse són una plantilla jove, dinàmica i en constant procés de formació. Professionals que es posen al servei de professionals, sempre al costat del metge/client i que es desplacen al seu domicili, a la consulta o centre on treballa per facilitar-li qualsevol tipus de gestió.

Font: Estudi satisfacció clients amb sinistre. Medicorasse 2012

Servei d’Informació Col·legial. Núm 137

37


informació Grup MED

desembre 2012 - febrer 2013

LA LLIBRERIA ET RECOMANA

Q

L’ATLANT Joan Maria Arenas Editorial: La Busca Edicions Any d’edició: 2012

FALENES Jaume Ferrer Sancho Editorial: Arola Editors Any d’edició: 2012

38

uan un metge català i la seva esposa es traslladen uns mesos a Boston, al Massachusetts General Hospital, ni tan sols pot arribar a copsar les implicacions que aquesta decisió, com d’altres que prenem de forma aleatòria al llarg de la vida, comportarà. En una visita al museu es delecta amb la visió d’una peça d’origen català, el pantocràtor de Santa Maria de Mur. Observa aquella i altres obres amb detall i es fixa en la figura d’un atlant que no la podrà oblidar. El cap de cirurgia cardíaca mor i cada vegada dedica més temps al món cabalístic medieval alhora que abandona progressivament la feina, la família i amics. Quimeres insondables el duen a la solitud i la misèria, els ideals i ímpetus del jove metge es dissolen, inexorablement, en la foscor del seu fat. L’obra posa en valor l’art català a l’exili i contrasta la cultura catalana amb la nord-americana.

L

as falenes esperen, invisibles en la fosca, que s’encengui un llum. Si un pren la fresca una nit d’estiu, veurà les seves ales malaltisses entorn del focus resplendent. Veurà com es queden immòbils, arraulides davall la llum que els atreu, mentre el dragó s’acosta amb la mort segura. En nou capítols l’autor desgrana una sèrie de relats intranscendents sobre escenes de la vida diària i àmbits diversos, que tenen en comú un to anímic baix. De fet, fa de notari de la realitat, sense buscar conclusió ni moralitat. El coneixement de la medicina i de les persones ens endinsa en situacions i pensaments que ens són propers. Com les falenes atretes per la llum, moltes situacions socials transcorren per camins que poden fer que els seus protagonistes acabin com elles, devorats pel dragó. Es tracta d’una obra ben escrita, amb un llenguatge acurat i mots precisos, quasi exactes, amb una versió dialectal mallorquina que s’agraeix per la seva frescor i l’enriquiment de la llengua.

Servei d’Informació Col·legial. Núm 137


informació Grup MED

Es mantenen elS serveis bancaris especials per als col·legiats malgrat el tancament de l’oficina de Banco Mediolanum a l’edifici col·legial MED1 SERVEIS FINANCERS

“Des del COMB i el Grup MED continuarem prestant uns serveis bancaris professionals, de confiança i qualitat”

desembre 2012 - febrer 2013

B

anco Mediolanum, després de 25 anys de col·laboració amb el COMB, ha variat la seva política de comercialització, mitjançant la venda directa a través d’una xarxa comercial pròpia, eliminant les seves oficines. Banco Mediolanum ha decidit unilateralment deixar de prestar servei als col·legiats, tancant l’oficina ubicada a la 2a planta de l’edifici col·legial l’1 de maig de 2013. A partir d’aquesta data l’oficina tancarà i ni el COMB ni el grup MED podrem garantir l’atenció ni els productes que ofereixi aquest banc. Fa també més de 25 anys de la col·laboració del COMB, amb Banca Catalana primer, i després amb el BBVA, reforçada l’any 2007 amb l’obertura d’una oficina de BBVA a la seu col·legial, atesa per personal vinculat al Col·legi. Així, a la 2a planta de l’edifici col·legial  –a l’oficina bancària BBVA atesa per personal vinculat al Col·legi–, i a les diferents delegacions, continuarem prestant uns serveis bancaris professionals, de confiança i qualitat, adaptats a les necessitats reals dels metges, i treballem per seguir comptant amb la vostra confiança. Recentment hem enviat una carta informant d’aquests canvis a tots els clients amb productes contractats en l’oficina de Banco Mediolanum. Disposeu d’un assessor personal per atendre qualsevol consulta sobre aquest tema. Podeu posar-vos en contacte amb ell al telèfon 93 567 88 25, mitjançant el correu electrònic serveisfinancers@med.es o a les oficines col·legials. Si ho preferiu, podeu sol·licitar també que ens posem nosaltres en contacte sol·licitant-ho a través de la pàgina web del Grup MED.

39

Servei d’Informació Col·legial. Núm 137


informació informació Grup Grup MED MED

desembre desembre 2012 2012 -- febrer febrer 2013 2013 a ctora Aleu i Rier el 2013 a la do en centenari de la qu di de a el 2013, en el Barcelon ra 13) durant tot -19 primera docto 57 la (18 Els metges de i ra rna Rie de lors Aleu poca mo

l’è ctora Do de Catalunya de menatjarà la do era metgessa [...] El COMB ho bé un homeu va ser la prim Ale a. ss tge u representa tam mort de la me omenatjar Ale els estudis nyol. d’h fer pa r ió es pe t cis s de sta cle la l’E , sta COMB lts ob en Medicina de president del de superar mo r ex ve ra, ha ue n ug va Br a, oc Segons Miquel e, en aquella èp BTVnotícies.cat, es les dones qu 2013 natge per a tot 28 de gener de ] que volien. [...

GRUP MED Constitució de la societat de capital risc Healthequity: transformar la sanitat a través de la innovació

40

“La constitució d’aquest nou vehicle inversor amplia les possibilitats de finançament per al sector biotecnològic” En primer terme, d’esquerra a dreta: Borja García-Nieto, president del Grup Financer Riva y García; Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB); Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement; Boi Ruiz, conseller de Salut; Jaume Aubia, president executiu del Grup MED, i Lluís G. Pareras, director de l’Àrea de Projectes Empresarials – MediTecnologia del COMB. En segon terme, d’esquerra a dreta: Albert Ferrer, gestor d’inversions de Riva y García; Esteban Plata, president d’Abbott España; Josep Ramon Sanromà, conseller delegat de l’Institut Català de Finances (ICF); Joan Carles Rovira, director general d’ICF Hòlding; Albert Lluch, director general del Grup MED, i Jordi Ramentol, director general de Ferrer Grupo, en l’acte de presentació del projecte Healthequity, el 28 de març de 2011.

J

a fa set anys que el COMB va crear el programa “Metge Emprenedor”, per ajudar els professionals mèdics amb idees innovadores a fer arribar les seves propostes al mercat, oferint-los experiència i recursos.

Es tracta d’escurçar les distàncies que hi ha entre les propostes i la seva execució, i cada cop se’n reben més: de mitjana, cada dia arriba al COMB una nova idea emprenedora. Tant el COMB com el Grup MED valoren de manera molt positiva la professionalitat dels metges i científics per la manera d’assumir riscos presentant projectes innovadors en moments de crisi i per això volen donar-hi suport. Amb aquest objectiu, el passat mes de desembre es va firmar la constitució formal de la societat “Healthequity, Sociedad de Capital Riesgo, de Régimen Simplificado, S.A,”, autoritzada per la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV). Aquesta nova societat, promoguda pel COMB i el grup financer Riva y García, busca col·laborar en la transformació de la sanitat a través de la innovació, invertint en projectes dins del sector sanitari. Amb la creació d’aquesta societat, el COMB pot oferir una solució íntegra per als metges emprenedors, des de la definició del projecte fins a la seva entrada al mercat. En concret, les inversions de Healthequity se centraran en tres subsectors: serveis sanitaris, medical devices i biotecnologia. Com a requisits per escollir les inversions en les quals participa, Healthequity tindrà en compte que el model de negoci sigui operatiu i sostenible en el temps i que la idea no pugui ser copiada fàcilment. A més, també és necessari que la idea representi una millora substancial per al sector sanitari i que darrera de la proposta hi hagi un bon equip humà que hi doni suport, tant en l’àmbit científic com de gestió. Els recursos de què disposa Healthequity actualment són aportacions de les dues entitats promotores, Grup Med i el Grupo Financiero Riva y García SL, així com de l’Institut Català de Finances (ICF) i els laboratoris farmacèutics Esteve i Ferrer. També es compta amb la futura col·laboració dels laboratoris Abbott. La societat comença la seva activitat amb un capital compromès de més de 6 milions d’euros, però l’objectiu és atraure nous inversors d’alt nivell patrimonial, tant institucionals com privats (laboratoris farmacèutics, administracions públiques, organismes europeus, empreses d’inversió o family offices), fins a aconseguir 16 milions de capital compromès a finals d’aquest any. Healthequity realitzarà inversions d’entre mig milió i un milió d’euros per empresa i espera tancar la seva primera operació abans de l’abril. Atès que, actualment, existeixen poques entitats de capital risc especialitzades en el sector mèdic, la constitució d’aquest nou vehicle inversor suposa ampliar el ventall de possibilitats de finançament per al sector biotecnològic, sempre amb una clara vocació de col·laboració amb els metges i de contribució al desenvolupament econòmic del sector. Servei d’Informació Col·legial. Núm 137


informació col·legial

Metge Emprenedor

Més de 300 professionals van participar en una jornada per potenciar l’emprenedoria en entorns d’hospitals i centres de recerca. En el decurs de la sessió el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), la patronal Cecot i Biocat van presentar l’estudi “Foment d’entorns professionals emprenedors”.

Jornada al COMB per potenciar l’emprenedoria en entorns d’hospitals i centres de recerca

En una jornada adreçada a emprenedors del sector sanitari, el COMB, la patronal Cecot i Biocat van presentar conjuntament l’estudi Foment d’entorns professionals emprenedors. A l’acte de presentació de l’estudi, que va tenir lloc a la Sala d’Actes del COMB, hi van participar Jaume Aubia, CEO del COMB; Antoni Abad, president de la patronal Cecot; Montserrat Vendrell, directora general de Biocat; Lluís Pareras, gerent de l’Àrea d’Incubació de Projectes Empresarials del COMB i director de Healthequity, i Marcel Prunera, director de Future Companies. El COMB, la patronal Cecot  i  Biocat han posat també en marxa una iniciativa anomenada FEPESS (Foment d’Entorns Professionals Emprenedors en el Sector Sanitari) per difondre el model de creació d’empreses i d’innovació del sector sanitari català arreu de l’Estat. Aquesta iniciativa compta amb el suport de la Direcció General d’Indústria i de la Pime del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme. La finalitat de FEPESS és potenciar l’emprenedoria en entorns d’hospitals i centres de recerca a partir del coneixement i l’experiència del COMB, que des de fa anys dóna suport als emprenedors aportant  part-

ners estratègics, aconsellant en el model de negoci i ajudant a atraure capital. El model del COMB té en consideració elements bàsics per als projectes empresarials com la creació d’un bon sistema d’incentius, la identificació dels líders clau, el mercat on s’actua i els actors i els mecanismes que el mouen, entre d’altres.  L’any 2011, el Col·legi  va rebre 406 metges amb idees innovadores (més d’una idea al dia), es van completar 60 plans de negoci, 286 metges van iniciar el procés d’innovació i 13 projectes van rebre finançament. La jornada FEPESS es va iniciar amb un  workshop adreçat als emprenedors on es va discutir sobre els factors a tenir en compte per aconseguir que les idees arribin al mercat, com negociar el finançament per a un projecte i com construir una start-up i ferla créixer. Es poden veure la presentació de l’estudi i els workshops per a emprenedors a: www.comb.cat/cat/altres/ fepess/home.htm Lluís Pareras, gerent de l’Àrea d’Incubació de Projectes Empresarials del COMB i director de Healthequity; Montserrat Vendrell, directora general de Biocat; Jaume Aubia, CEO del COMB; Antoni Abad, president de la patronal Cecot i Marcel Prunera, director de Future Companies, en la jornada per potenciar l’emprenedoria en entorns d’hospitals i centres de recerca.

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

41


informació col·legial

REFORMA EN MATÈRIA DE SEGURETAT SOCIAL I MUTUALITAT ALTERNATIVA PER A METGES que opera a través del sistema de capitalització individual i la tècnica asseguradora, a l’efecte de complir amb aquest límit oferirà les cobertures de jubilació, mort, invalidesa i dependència que s’adaptin a cada situació particular del mutualista, potenciant principalment la cobertura de jubilació. D’altra banda, s’estableix com a quota mínima a contractar el 80% del mínim que es paga mensualment al Règim Especial d’Autònoms. S’estima que el 80% d’aquesta quota mínima implica que aquells metges que utilitzen MUTUAL MÈDICA com a alternativa al RETA hauran de pagar pel conjunt d’assegurances Aquesta nova normativa estableix de forma expressa que les dissenyades com a alternativa al RETA 217,01€ mensuals a mutualitats de previsió social que vulguin continuar actuant partir de l’1 de gener del 2013. com a alternativa al RETA per al seu corresponent col·lectiu professional hauran d’oferir, a partir de l’1 de gener del 2013, Aquesta adaptació a la normativa ha estat aprovada per un nivell mínim de cobertura. Sobre la base d’aquesta norma- l’assemblea general de Mutual Mèdica del 20 de novembre del tiva i tenint en compte que MUTUAL MÈDICA és una entitat 2012. A partir de l’1 de gener del 2013 entra en vigor una normativa1 que estableix que les mutualitats de previsió social que actuen com a alternatives al Règim Especial de la Seguretat Social de Treballadors per Compte Propi o Autònoms (també conegut com a “RETA”) hauran de garantir als seus mutualistes una cobertura mínima.2 Des de l’any 1995 MUTUAL MÈDICA ofereix la cobertura alternativa al RETA als seus mutualistes mitjançant una Assegurança Integral per a Metges d’Exercici Lliure (l’anomenat “MEL”).

AVANTATGES DE LES NOVES MESURES EN VIGOR A PARTIR DE L’1 DE GENER DEL 2013 Aquest augment en la cobertura mínima que els professionals hauran de contractar per poder considerar la mutualitat com a alternativa al RETA s’ha de veure d’una manera positiva, ja que representa: · Una aposta decidida pel paper de les mutualitats com a alternativa i complement al règim públic de pensions. Les mutualitats de previsió social constitueixen, de fet, l’embrió del sistema públic de pensions. Són motius històrics i econòmics evidents els que expliquen perquè les professions liberals “clàssiques” (metges, advocats, arquitectes, etc.) disposen d’una mutualitat alternativa al RETA. Aquest fet, que en ocasions s’havia insinuat que constituïa un privilegi injustificat, es reconeix ara com una forma totalment vàlida, transparent i moderna d’instrumentar la cobertura social obligatòria. · Una forma clara de complementar el sistema públic de pensions. S’ha de tenir present que el producte alternatiu al RETA millorarà bàsicament la seva jubilació. En definitiva, està invertint en la seva tranquil·litat. A diferència del que passa amb les cotitzacions al RETA si no es cobreix el període mínim de cotització, cada euro invertit a MUTUAL MÈDICA representa un augment de la cobertura del metge. · Més estalvi fiscal per als professionals: tots els imports pagats a la mutualitat per la cobertura alternativa a autònoms es considera despesa deduïble de l’activitat en l’IRPF del professional. El límit màxim de deducció fiscal que fins a l’any 2012 s’establia en 4.500 € augmentarà l’any 2013 fins als 5.500 €. A

aquest import de deducció li podem sumar les quantitats invertides en sistemes de previsió social complementària (assegurances de jubilació, invalidesa, dependència, etc., de MUTUAL MÈDICA), que es desgraven en l’IRPF, però no per la via de la despesa, sinó per la via de les reduccions en base imposable. · Recordem els beneficis que té la mutualitat com a sistema alternatiu al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA): * Ja hem esmentat que el règim públic, per tal com funciona com un sistema de repartiment, té establerts uns períodes mínims de cotització per sota dels quals no es té dret a cobrar cap prestació. * És igualment important recordar que en el cas que el metge exerceixi la doble activitat (per compte d’altri i per compte propi), quan ens trobem en trams de pensions màximes (com sol ser el cas dels metges) operen els límits que impedeixen sumar una pensió del Règim d’Autònoms a la qual el metge jubilat ja cobra del Règim General. La conseqüència d’això és que les cotitzacions al RETA no es tradueixen en una pensió de jubilació més elevada en el futur. Això no passa amb les prestacions de jubilació, invalidesa, dependència etc., de MUTUAL MÈDICA, ja que les prestacions de la mutualitat són totalment compatibles amb la pensió de la Seguretat Social. * Possibilitat de mantenir l’exercici de l’activitat per compte propi utilitzant la mutualitat com a alternativa al RETA una vegada el metge ha accedit a la jubilació pel Règim General.

Letícia Llobet Responsable de l’Àrea Jurídica La normativa en concret és la disposició addicional 46 de la Llei 27/2011, de l’1 d’agost, sobre actualització, adequació i modernització del Sistema de Seguretat Social. Recordem que MUTUAL MÈDICA és la mutualitat de previsió social que actua com a entitat alternativa al RETA dels metges espanyols, en virtut del que estableix la disposició addicional quinzena de la Llei 30/1995, del 8 de novembre, d’Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades, complementada per la Resolució del 24 de juliol de 2007 de la Dirección General de Ordenación de la Seguridad Social.

1

2

42

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013


informació col·legial

El COMB dedica l’any 2013 a la doctora Dolors Aleu i Riera Dolors Aleu i Riera és una de les primeres dones que estudia la carrera de metge a l’antiga Facultat de Medicina de Barcelona, quan s’ubica a l’edifici que és la seu de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Les altres pioneres que estudien medicina a finals del segle xix a Barcelona són Martina Castells –que obté el títol tres dies després que Dolors Aleu, i que mor prematurament abans de poder exercir– i Maria Helena Maseras –que es llicencia el mateix any però que no es doctora mai i, després, es dedica a l’ensenyament–. La doctora Aleu és la primera dona que exerceix de metgessa a Catalunya. El COMB dedica l’any 2013 a la doctora Aleu amb la finalitat de fer una reflexió sobre la situació professional de la dona al nostre país.

N

eix a Barcelona el 3 d’abril del 1857, única filla de Joan Aleu i Vendrell, nascut a Cornudella del Priorat, i d’Eulàlia Riera, de Sant Martí dels Provençals. Sembla que el pare és metge i que ha estat el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Dolors Aleu acaba el batxillerat a l’Institut de Barcelona al juliol del 1874 i, al setembre, ja es matricula a la Facultat de Medicina. És una estudiant brillant, amb un expedient on hi ha 17 excel·lents, qualificació que també obté en la seva llicenciatura. Com a estudiant, ha intervingut en sessions clíniques a la facultat, amb el suport del catedràtic Giné i Partagàs. El 13 de novembre de 1877, presenta un treball sobre “Escrofúlide ulcerada grave generalizada”, que es publica el mes següent a La Independencia Médica. Una altra presentació sobre un cas d’artritis reumàtica es publica també a La Independencia Médica. Quan fa quart curs de carrera, publica un llibret de 34 pàgines titulat Consejos a una madre. Sobre el régimen, limpieza, vestidos, sueño, ejercicio y entretenimiento de los niños, orientat a millorar la qualitat de vida de les dones, especialment en l’àmbit de la maternitat. Es doctora a Madrid el 1882 amb la tesi De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico moral de la mujer (Barcelona, 1883). En aquest treball, observa que les diferències entre nenes i nens responen a les diferències en l’educació i diu que s’hauria de procurar que “los co-

legios para señoritas estén a nivel de los mejores que hay para señoritos”. Aleu també critica les obligacions que s’imposen a les dones en la manera de vestir: “La prenda que más daño causa al cuerpo de la mujer es el corsé. Se lleva muy apretado, para aumentar la delgadez del cuerpo. ¡Como si lo delgado fuese equivalente de lo hermoso!” Dolors Aleu es casa el 1883 amb Camilo Cuyàs Martí, barceloní de família burgesa i agent de borsa de professió. Tenen dos fills, Joan i Camil. El més gran, Joan, estudia enginyeria industrial i el petit, Camil, medicina. L’any 1885, Dolors Aleu crea, juntament amb Clotilde Cerdà i Bosch, filla d’Ildefons Cerdà, l’Academia para la Ilustración de la Mujer, institució en la qual fa de professora d’Higiene domèstica. Especialitzada en Ginecologia i Medicina Infantil, exerceix amb molt d’èxit durant 25 anys. Té una consulta a la Rambla de Catalunya número 31. La seva clientela és majoritàriament femenina. Altruïsticament, exerceix també de metgessa dels nens de la Casa de Caritat, on es desplaça de manera periòdica. Una gran desgràcia colpeix Dolors Aleu en els últims anys de la seva vida. El seu fill Camil, que ja és metge, mor als 23 anys d’una tuberculosi aguda que segurament contrau a l’Hospital Clínic, on comença a exercir com a internista. Aquesta circumstància precipita la seva mort, que ocorre el 1913, als 56 anys. La doctora Dolors Aleu i Riera és qui obre la porta dels estudis de medicina

a les dones. Ella i altres pioneres com ella, com les doctores Maseras i Castells, aconsegueixen que s’eliminin les traves legals que impedeixen l’accés de les dones a la professió mèdica. Amb la Reial Ordre del Ministeri d’Instrucció Publica del 1910 es permet l’accés de la dona a la Universitat espanyola en igualtat de condicions que els homes. Dolors Aleu assumeix la seva lluita per accedir al grau de doctora en Medicina perquè està convençuda que la negació a accedir-hi és una injustícia social contra les dones i així ho explica en la seva tesi. Dedicar l’any 2013 a la doctora Aleu, coincidint amb el centenari de la seva mort, representa per al COMB l’oportunitat de fer, durant aquest any, una reflexió sobre la situació professional de la dona metge al nostre país. Volem examinar en quins camps hem fet progressos i en quins, encara, s’han de canviar coses perquè la situació professional de les metgesses que exerceixen aquesta professió sigui satisfactòria. La Junta de Govern del COMB ha escollit la doctora Edelmira Domènech com a comissionada per als actes que s’organitzin durant l’“Any Dra. Aleu”. Miquel Bruguera, expresident del COMB i director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del COMB Més informació sobre la doctora Dolors Aleu i Riera: Galeria de Metges Catalans del COMB http://www.galeriametges.cat/home.php

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

43


informació col·legial

Àrea de Cooperació

1

2

El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va lliurar les beques “Dr. José Luis Bada 2012” a 14 metges perquè es formin en matèria de cooperació. Les beques col·legials estan integrades dins el programa de Cooperació i Ajut Humanitari que impulsa el COMB a través de la seva Àrea de Cooperació. En el decurs de la jornada diversos experts en temes de cooperació i relacions internacionals van debatre sobre cooperació en temps de dificultats.

44

Debat sobre cooperació en temps de dificultats en l’acte de lliurament de les Beques Bada

L

’acte de lliurament de la novena edició de les Beques Bada per a la formació de metges en matèria de cooperació va ser presidit per Miquel Vilardell, president del COMB, i Jaume Roigé, vocal de la Junta de Govern del COMB. Vilardell, en la seva intervenció, va agrair l’oportunitat del debat sobre cooperació en temps de dificultats i va felicitar els beneficiats amb les beques. Vilardell també va encoratjar tothom a “seguir treballant per poder mantenir el compromís de la cooperació dins el COMB”. Jaume Roigé va destacar que “aquesta jornada és una bona ocasió per debatre aspectes relacionats amb la cooperació en el marc del COMB”. El debat el va moderar Xavier de las Cuevas, president de la Secció de Metges Cooperadors, i hi van participar Carles Llorens, director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament; Eduard Ibàñez, director de Justícia i Pau, i Marcos Garcia, de recursos humans de Metges Sense Fronteres.

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

Al debat es van posar damunt la taula de manera contrastada les necessitats, problemàtiques i vicissituds de la cooperació ara i avui. Es van tractar qüestions com el finançament públic i privat, prioritats d’un suposat aquí o fora, valors a preservar versus obligacions, paper de les institucions i de les ONG, entre d’altres temes. En l’edició 2012 es van concedir les Beques Bada a: Joan Torras Borrell, Núria Soldevila Bacardit, Natalia Boj Roca, M. Elvira Centeno González, Inês de Lemos Simões, Prudencia Toribio Medina, Vanesa Latorre Ginés, Daniel Molina Morant, Bourama Ousmane Diedhiou, Joan Gómez Junyent, Laura Moretó Planas, Adrian Sánchez Montalvá, Beatriz Ruiz de Gauna Vives, Joan Prat Bartomeu. En l’acte de lliurament de les beques, Eva Guisantes, beca Bada de 2011, va explicar la seva experiència de cooperació a Kenya. Els beneficiaris de les beques Bada són metges i metgesses que reben suport econòmic per cursar formació de postgrau en matèries relacionades


informació col·legial

CENTRE D’ESTUDIS COL·LEGIALS Oferta formativa per als següents mesos:

MARÇ · Competència tècnica en les aplicacions de la llum i el làser per a professionals de la salut 01-març-13 · Fitoteràpia i plantes medicinals: una altra eina terapèutica 06-març-13 SEMIPRESENCIAL · Actualització en anàlisis clíniques 06-març-13 · Curs d’iniciació a les Tic i la seva utilització en el sector de la salut 07-març-13 · Cuidar i cuidar-se: salut mental i tècniques de PNL 12-març-13 · Primer nivell en sobrepès i obesitat 15-març-13 ON LINE · Diploma de Competència en sobrepès i obesitat 15-març-13 SEMIPRESENCIAL · Máster en nutrició especialitzat en sobrepès i obesitat 15-març-13 SEMIPRESENCIAL

3

4

amb el camp de la cooperació internacional, ja sigui en centres de formació estatals o d’àmbit internacional, públics o privats, així com per fer estades formatives els objectius de les quals estiguin adreçats a l’àmbit de la cooperació. El COMB ha destinat en aquesta edició un total de 24.750 € per als metges escollits.

ABRIL ·Informàtica i Internet per a jubilats 01-abril-13 · Introducció a les constel·lacions familiars 04-abril-13 · Taller ecografia en anestèsia global 05-abril-13 · Taller ecografia ecocardio vascular 09 i 10 -abril-13 · Culturra mèdica per a no metges (II) 09-abril-13 ducció a la gestió sanitària 10-abril-13 SEMIPRESENCIAL · Introd datge dels trastorns de salut mental d’origen laboral 19-abril-13 · Abord · Redaccció eficaç d’articles científics 20-abril-13 SEMIPRESENCIAL · Curs Powerpoint 22-abril-13 · Introd ducció al coaching per a professionals de la salut 25-abril-13 MAIG hing d’equips aplicat a la salut 08-maig-13 · Coach · Gestió ó de la qualitat als centres assistencials 07-maig-13 · Curs seguretat a Internet 07-maig-13 · Marc legal i aspectes pràctics en la realització d’assaigs clínics i estudis postautorització 22-maig-13 JUNY · Salut mental i addiccions en atenció primàriia 04-juny-13 · Jornades de suport vital 05-juny-13

Consulta aquests i d’altres cursos al Programa de Formació 2012/13 1. Miquel Vilardell, president del COMB, i Jaume Roigé, vocal de la Junta de Govern del COMB, en la presentació del debat sobre cooperació. 2. Eduard Ibàñez, director de Justícia i Pau; Carles Llorens, director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament; Marcos Garcia, de recursos humans de Metges Sense Fronteres, i Xavier de las Cuevas, president de la Secció de Metges Cooperadors, en la jornada de debat. 3. Metges que han rebut les beques “Dr. José Luis Bada” 2012 amb els participants de la jornada de debat sobre “Cooperació en temps de dificultats”. 4. Eva Guisantes, beca Bada de 2011.

Per a més informació i matrícules: Centre d’Estudis Col·legials uns a divendres de 9 a 14 h i de 16 a 20 h De dillu Passeig g de la Bonanova, 47, Barcelona 935 678 8 888 ext. 1131 / 1133 cecfmc@comb.cat http://cec.comb.cat

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

45


informació col·legial

CENTRE D’ESTUDIS COL·LEGIALS Entrevista a Albert Salazar i Manel Cerdà

directors del Màster en Atenció Inicial d’Urgències del Centre d’Estudis Col·legials El màster en Atenció Inicial d’Urgències s’emmarca en el programa de formació del Centre d’Estudis Col·legials, l’objectiu del qual és millorar la competència professional dels metges responent a les seves necessitats de formació. A continuació entrevistem els directors d’aquest màster, Albert Salazar i Manel Cerdà.

MÁSTER

5ª EDICIÓN 2013-2015

en DISEÑO Y ANÁLISIS DE INVESTIGACIONES CLÍNICAS

Modalidad en línea

Créditos universitarios ECTS (European Credit Transfer System)

MÁSTER

5ª EDICIÓN 2013-2014

en NUTRICIÓN ESPECIALIZADO EN SOBREPESO Y OBESIDAD

Con la colaboración de:

Modalidad semipresencial

46

Quins són els elements més destacats de la segona edició d’aquest màster? Albert Salazar: El tret diferencial d’aquest màster és que l’abordatge dels processos d’urgències es fa des de la visió del pacient. Insistim molt en el motiu de consulta, és a dir, en allò que expressa el pacient quan arriba a qualsevol punt de la xarxa d’emergències. Es responsabilitat del metge saber interpretar el missatge que li transmet el pacient per fer el diagnòstic corresponent. Manel Cerdà: Davant de qualsevol patologia, el primer que ha de poder fer el metge és discernir si és greu o no. I segons la resposta a aquesta pregunta, saber quins camins ha de seguir (activar l’equip d’emergències o derivar al lloc adequat). Darrera un motiu de consulta banal es pot amagar una patologia greu, i en aquest punt es centra bona part del màster. Sovint el més evident no és el més important. A qui va dirigit el màster? Quin perfil de metge creu que en traurà més profit? A S: El màster va dirigit a tots aquells metges que en la seva activitat assistencial tenen relació directa amb el pacient, però que habitualment no treballen en situacions d’emergència. Nosaltres volem proveir a aquests metges d’eines senzilles, però necessàries, perquè puguin detectar que el malalt presenta signes o símptomes que s’està agreujant o és una emergència i saber reaccionar a l’espera que arribin els experts en urgències. A més, el màster està explicat de manera molt senzilla, clarificant conceptes, i creiem que els alumnes valoraran aquest esforç. El màster s’estructura en dos anys. Com es distribueixen els continguts? M C: El primer any és de continguts

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

més teòrics, per això és no presencial. El material docent s’envia a través de la plataforma del CEC, es treballa a casa i després l’avaluem, tenint en compte que l’alumne pot fer consultes a través de la xarxa. A més, al llarg del primer any també es tracten casos clínics a distància. A S: El segon any, que és presencial, es distribueix en tres vies pràctiques importants: En primer lloc, sis tallers, que van des de suport vital fins a sutures o arítmies. En segon lloc, un projecte tutoritzat, del que l’alumne pot escollir lliurement el tema sempre que estigui relacionat amb l’atenció en urgències, lògicament. I finalment, les pràctiques, que representen una part essencial del màster. Com és la col·laboració amb la UB? Quin prestigi els aporta? M C: El màster està acreditat amb 60 crèdits europeus i això és gràcies a la vinculació amb la Universitat de Barcelona. Des del principi volíem que el màster tingués aquest segell de caràcter acadèmic que incrementa el seu prestigi. A més, alguns docents del màster són membres del quadre acadèmic de la UB i això també ens facilita la relació amb els hospitals on s’efectuen les pràctiques. Quines són les principals sortides professionals? M C: Els continguts van adreçats als metges que no tenen contacte habitual amb situacions d’emergències, per tant, és un element curricular i cada vegada està més valorat. Es tracta de demostrar que en un moment crític, ets capaç de donar resposta a una situació urgent. La idea clau del màster és que et proporciona seguretat per saber prioritzar en les teves actuacions del dia a dia.


informació col·legial

Informa-te’n

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

47


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials

Secció Col·legial de Metges Acupuntors

L’Assemblea General de la Secció d’Acupuntors renova els càrrecs de la Junta

E

l darrer trimestre del 2012 ha estat molt actiu a la Secció dels Metges Acupuntors, on hem fet diferents activitats. La més important és la realització de l’Assemblea General de la Secció, en la qual es varen fer les eleccions per a la renovació dels càrrecs de la Junta de la Secció. Es va presentar una sola candidatura i es varen escollir: Maria José Hidalgo com a vicepresidenta, Pilar Peña com a secretària, Marcelo Tegiacchi com a vocal primer. Quedava una vocalia vacant i es va nomenar Dolors Ruiz per a aquesta vocalia fins a les properes eleccions. El mateix dia de l’Assemblea, i amb l’ajut de membres de l’Assessoria Jurídica del COMB, es va informar d’aspectes importants per al funcionament de les consultes privades. Es va donar informació sobre la Normativa per Autorització de Consultes i Centres Sanitaris del Departament de Salut i de l’obligació del compliment de la Llei de Protecció de Dades (LOPD). També es va parlar i facilitar el document del Consentiment informat adaptat a les consultes d’acupuntura. Referent a les relacions internacionals, tal com vàrem informar, a l’octubre vàrem participar al 5th Bulgarian Acupuncture Congress a Sofia on vàrem tenir una calorosa acollida, i on vàrem mostrar la història i les activitats de la nostra Secció durant aquests trenta anys. Un altre acte important va ser la nostra participació a la Conferència Final de la CAMbrella a Brussel·les. La CAMbrella és una organització creada i finançada per la Unió Europea, on hi participen les universitats 48

1

i institucions oficials més reputades en medicines complementàries. S’ha estudiat l’estat d’aquestes medicines als diferents països de la UE per informar la Comissió Europea de cara a futures normatives europees. Si voleu ampliar informació, la podeu trobar a: http://www.cambrella.eu. Un altre tema d’interès és que la Secció ha fet 30 anys que es va crear i al febrer farem un acte per celebrar-ho. També, com a perspectives de futur, treballem per celebrar el 2n. Update d’Acupuntura a Barcelona al mes de maig i tenim en perspectiva un nou Congrés Internacional d’Acupuntura a la primavera del 2014. Albert Garcia i Janeras, president de la Secció de Metges Acupuntors del COMB.

Secció Col·legial de Metges Cooperadors

Renovació de la Junta de la Secció

L

a Secció de Metges Cooperadors va néixer l’any 2009, compta amb més de 200 membres adscrits i està integrada dins de l’Àrea de Cooperació del COMB. El passat mes de novembre, a l’assemblea anual, es va procedir a la renovació de la Junta de la Secció fent la presentació de les activitats i novetats que s’estan duent a terme. Algunes d’aquestes són: la nova pàgina web de cooperació del COMB, on trobareu l’actualitat relacionada amb el món de la cooperació així com l’actualització de la borsa de metges

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

2

1. Fullet del 5th Bulgarian Acupuncture Congress a Sofia. 2. Fullet de la Conferència final de la CAMbrella a Brussel·les.

cooperants, la incorporació d’un nou apartat on els metges cooperants poden penjar articles i fotografies de la seva experiència i altres novetats que us convidem a consultar esperant els vostres suggeriments per poder millorar-la. La nova Junta de la Secció queda formada pel següents membres: President: Xavier de las Cuevas i Bou; Vicepresident: Ferran Aguiló i Lucía; Secretari: Raul González Rodríguez; Tresorer: J. Craven-Bartle i Lamote de Grignon. Vocals: Mario Ubach i Servet, Andrea Corominas i Roura, J.M. Canudas i Rovira, Dolors Coll i Bosch, Alfons Modolell i Roig, Montserrat Pérez i López, Rosa M. Gutiérrez de Pando i Coronas, Joan Amat, Iñaki Alegria, Monica Teran Diez, Josep Gual Ferreria, Carlos Martinez Monzon, D. C. Torres Torres. Pàgina web: http://www.comb.cat/ cat/formacio_treball/cooperacio Si esteu interessats en la cooperació us podeu fer membres de la secció a través de la pàgina web d’una manera molt ràpida i senzilla, rebent de forma trimestral un newsletter on s’informa de l’actualitat de la secció i de la cooperació. Junta de la Secció de Metges Cooperadors


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials Secció Col·legial de Medicina Pericial, Avaluadora i d’Assegurances

Transició nacional i medicina avaluadora

L

a nostra activitat professional, com moltes d’altres, haurà de fer un procés d’adaptació i adequació a la nova realitat política i a les aspiracions del poble de Catalunya. Els nostres governants hauran de prendre consciència de l’impacte social i econòmic de moltes de les activitats que engloben la pràctica professional de la medicina avaluadora, pericial i d’assegurances. Entre les estructures d’Estat que hem de configurar en aquests propers anys n’hi ha una de cabdal: el sistema de la Seguretat Social catalana. Més enllà de l’estructura politicoadministrativa que tingui aquesta futura organització, hi haurà unes prestacions socials per malaltia o accident que necessitaran avaluació i control administratiu, una correcta gestió i una acció inspectora des de la competència de l’autoritat sanitària. A Catalunya ja tenim un model que no existeix en cap altra comunitat de l’Estat espanyol. Des de l’any 2003, l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques és l’organisme competent en l’avaluació i el control mèdic de les prestacions per incapacitat de la Seguretat Social, exercint funcions d’autoritat pública en alguns aspectes i en determinats processos. El marc jurídic en el qual s’ha desenvolupat l’activitat de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques és complex i està farcit de buits legals, però, malgrat tot, podem dir que té les característiques necessàries per ser el sistema més imparcial i objectiu a l’hora d’avaluar persones i decidir sobre el dret a rebre una prestació per incapacitat. És per això que considero que a l’Institut d’Avaluacions Mèdiques, i de retruc a tota l’activitat relacionada amb la medi-

METGES I LITERATURA

É

s una secció de la pàgina web del COMB, ubicada dins del camp “Cultura i lleure” del bàner, que té com a finalitat donar a conèixer a tots els metges de Barcelona les obres d’humanitats mèdiques i literàries escrites per metges o membres de la unitat familiar del metge, tant les publicades per editorials de prestigi com les d’autoedició. Per comunicar les novetats, cal escriure a l’adreça 9658lgs@comb.cat demanant la inclusió de l’obra. cina avaluadora i pericial, se’ls obre un futur d’oportunitats i de reptes. Posar a treballar aquestes estructures al servei de Catalunya, del seu entramat empresarial i de la futura sostenibilitat d’un sistema de prestacions propi, esdevé una tasca complexa i altament engrescadora. Pensar en clau catalana serà una obligació i una responsabilitat per a tots aquells que estiguin cridats a liderar els processos de construcció nacional. Esperem, doncs, que els poders polítics escoltin els professionals i les seves institucions més representatives, i recordin que la professió mèdica és important, fins i tot més enllà de la mateixa activitat assistencial. Des de la Secció Col·legial que presideixo, manifestem la nostra predisposició a treballar i col·laborar en la transició nacional de Catalunya posant a disposició de la Generalitat la nostra experiència i els nostres coneixements. Lluís Bosch Tercero, president de la SC-MPAAS del COMB

Secció Col·legial de Metges Naturistes

Constitució del Grup de Teràpia Neural

A

quest darrer trimestre del 2012 hem creat el Grup de Teràpia Neural dins de la Secció de Metges Naturistes i agraïm a les Juntes del COMB i d’aquesta Secció l’oportunitat de treballar pels interessos del col·lectiu de metges i metgesses que utilitzem aquesta teràpia a Catalunya. Els nostres principals objectius són: tenir una referència dins el COMB on

es puguin adreçar tant els professionals que treballem la teràpia neural com els que busquin informació; obtenir una responsabilitat civil adaptada; establir uns criteris mínims en la formació; obtenir una acreditació com a teràpia específica i diferenciada; promoure’n el coneixement entre el col·lectiu mèdic, i estimular la realització d’estudis d’aquesta teràpia basats en l’experiència, l’eficàcia, l’eficiència, la seguretat, l’ètica i l’ecologia. Els metges que treballem la teràpia neural ho fem amb una visió holística, recordant que el sistema nerviós és una xarxa que integra totes les parts del cos, les unes amb les altres i, alhora, amb la ment i les emocions, i que el seu vessant vegetatiu és un gran regulador de totes les seves funcions. Així, relacionem els diferents símptomes actuals del pacient per fer un tractament de la persona més que de la malaltia i busquen facilitar la seva capacitat autoreguladora i, per tant, autocurativa, mitjançant l’aplicació de petites quantitats d’anestèsic local en baixes concentracions en llocs específics segons la seva pròpia història de vida. Aquestes peculiaritats fan que la teràpia neural sigui compatible amb qualsevol altre tractament mèdic i sigui una eina a tenir en compte, sobretot en els pacients amb un gran component neurovegetatiu, els quals recidiven després de diversos tractaments, o la dolència dels quals apareix després d’una intervenció quirúrgica, un traumatisme, una infecció o un xoc emocional. David Vinyes, coordinador del Grup de Teràpia Neural

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

49


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials Secció Col·legial de Metges Oftalmòlegs

La Secció fa propostes de modificació del Pla d’Atenció Oftalmològica del Departament de Salut

primera Beca formativa per als professionals de la salut de la comarca, i es va retre homenatge a aquells metges que finalitzaven la seva vida laboral per jubilació, i mirant cap el futur, a aquells que tot just ara comencen la seva etapa professional vinculada a la medicina. Junta Comarcal de l’Anoia

L

a Secció de Metges Oftalmòlegs del COMB ha nomenat Francisco Garcia Miranda, vicepresident en funcions de la Secció, arran del traspàs del doctor Santolaria al qual s’ha recordat en el proppassat Congrés de la Societat Catalana d’Oftalmologia per la seva honesta trajectòria com a company. La Secció ha endegat la modificació del pla d’atenció oftalmològica que pretén aplicar el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya  i que, en el primer esborrany, vulnera els drets dels  ciutadans i dels oftalmòlegs, a més de  no  obeir la llei de competències. Tot això després de haver-nos reunit amb la representació de la Junta del Col·legi de Metges i el mateix president. Teresa Solans Barri, presidenta de la Secció Col·legial de Metges Oftalmòlegs del COMB

Premiats en la 5a edició de la Nit de la Professió a l’Anoia.

Delegació Comarcal del Bages

Manresa acull la festa patronal dels metges del Bages

E

ls metges del Bages van celebrar la setzena edició de la Vigília de Sant Lluc a les instal·lacions de Torre Busquet, a Manresa. Durant la vetllada es van lliurar els premis que anualment es concedeixen a metges de la comarca per la seva pràctica mèdica, pels seus treballs de recerca

o per homenatjar la seva carrera professional. La Vigília de Sant Lluc 2012 va comptar amb la participació de Valentí Junyent, alcalde de Manresa; Miquel Vilardell, president del COMB, i Pere Bonet, president de la Junta Comarcal del Bages. També va participar en la sessió Albert Ledesma, metge i responsable del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat del Departament de Salut, que va centrar la seva conferència en El balanç entre l’evidència científica i el judici clínic. Els guardonats de la Vigília de Sant Lluc 2012 van ser: X Premi del Bages al Metge Jove: Mireia Malo López pel seu treball Col·laboració amb Associacions de Familiars i Amics de Malalts Mentals a la Catalunya Central. XVI Premi del Bages de Ciències Mèdiques: el treball guanyador va ser Abstinència als 12 mesos d’un programa multicomponent per deixar de fumar aplicat a fumadors greus, signat per Antonia Raich, Emili Marquilles, Lidia Rubio, Rosa Corbacho, José Mª Martínez i Esteve Fernández. Premi de Vivències Mèdiques “Doctor Pere Tarrés i Clavat”: Ramon Sabata Pla, per la seva trajectòria com a pediatra a la comarca. XVI Premi d’Història de la Medicina Catalana “Oleguer Miró i Borràs”: Josep Maria Calbet Camarasa pel treball La premsa a Catalunya el primer terç del segle xx.

Delegació Comarcal de l’Anoia

Cinquena edició de la Nit de la Professió a l’Anoia

L

a professió mèdica de la comarca de l’Anoia va celebrar a Igualada la Cinquena edició de la Nit de la Professió, acte organitzat conjuntament per la Junta Comarcal de l’Anoia, i les filials a la comarca de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, el Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona i el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya. En el decurs de l’acte es va lliurar la 50

Dolors Comet, vicepresidenta de la Junta Comarcal del Bages; Valenti Junyent, alcalde de Manresa; Miquel Vilardell, president del COMB; Pere Bonet, president de la Junta Comarcal del Bages, i Albert Ledesma, responsable del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat del Departament de Salut, amb els premiats de la Vigília de Sant Lluc.

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials També es van lliurar els diplomes Gaudeamus que reconeixen la tasca dels metges jubilats que durant l’any en curs han fet setanta anys. Aquest any, el reconeixement va ser per a Jordi Martínez Arconada i per a Josep Maria Reguant Sala. Durant la jornada, la Junta Comarcal del Bages va presentar als assistents les conclusions del Fòrum de la Professió Mèdica “Lideratge i Territori” celebrat a Manresa el passat 18 de maig. Dolors Comet, vicepresidenta de la Junta Comarcal del Bages, i els quatre coordinadors dels grups de treball del Fòrum van comentar les aportacions fetes per més d’un centenar de professionals del sector: metges, infermeres, treballadores socials i gestors de les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès i la Cerdanya. L’objectiu d’aquella trobada va ser donar veu i fer d’altaveu a tots els professionals que volguessin fer aportacions per tal de millorar i preservar el model sanitari català i, en concret, la sanitat a la Catalunya Central. Junta Comarcal del Bages

Delegació Comarcal del Maresme

Homenatge als metges jubilats del Maresme

L

a Junta Comarcal del Maresme va homenatjar els metges jubilats de la comarca en un acte que vol ser un reconeixement a la trajectòria professional, així com una forma de mantenir viva l’amistat llaurada entre professionals durant molts anys de treball conjunt. A la sessió van participar Miquel Vilardell, president del COMB; Joan Gurí, president de la Junta Comarcal del Maresme, i Maribel Nieto, vocal de la mateixa Junta.

ARXIU HISTÒRIC DE LES CIÈNCIES DE LA SALUT “SIMEÓ SELGA I UBACH”

A

quest ens col·legial es dedica a l’estudi de la història de la medicina i a la custòdia d’una biblioteca de llibres mèdics antics, vells i actuals d’especial interès. La reserva consta d’uns 35.000 volums que provenen de donacions dels metges i les seves famílies. Alguns eren llibres de metges que han traspassat; altres són de metges jubilats o en actiu que se’n han de desprendre i prefereixen que es conservin dignament i puguin tenir un interès públic.

Miquel Vilardell, president del COMB; Maribel Nieto, vocal de la Junta Comarcal del Maresme, i Joan Gurí, president de la Junta Comarcal del Maresme, amb els metges jubilats homanetjats a Mataró.

Miquel Vilardell va felicitar els homenatjats i els va encoratjar a continuar mantenint una vida activa, recordantlos que “tot i la jubilació, sempre seran metges”. Joan Gurí va fer una breu explicació dels motius que van decidir la Junta Comarcal a efectuar aquest acte, incidint en la importància de recordar la figura dels companys. Maribel Nieto va explicar els criteris seguits a l’hora de fer la tria de metges homenatjats. Els metges i metgesses homenatjats van ser: Rosa M. Calatayud Montesa, Manuel Marcelo Cevallos Fajardo, Josep M. Grau Veciana, Fernando Herrero Cerezo, Oriol Martí i Carrasco, Juan Miguel Martín Zarate, Antoni Mata Saumell, Luís Osuna Guisado, Jaume Pérez Bartolí, Francesc Pérez López, Luzdivina Pérez Teijón, Josep M Pomares Roche, Joaquín Ramírez Cantón, Maria Ribas Roselló, José M Roig Portero, i Xavier Toboso Magrans. Junta Comarcal del Maresme

Els metges que tinguin llibres mèdics o d’humanitats mèdiques que puguin tenir un especial interès poden adreçar-se al correu ahcs@comb.cat o al telèfon 938 742 751, prèvia selecció realitzada per experts, i els podran llegar a la biblioteca històrica que custodia aquest ens del COMB.

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

51


informació col·legial

Assessoria jurídica

Novetats legislatives sanitàries

Seleccionades per l’Assessoria Jurídica del COMB (d’octubre a gener de 2013) Podeu consultar el text íntegre de les normes, així com les novetats posteriors al tancament d’aquesta edició al web de l’Assessoria Jurídica, on també trobareu un recull de la legislació imprescindible per a l’exercici de la professió i una selecció de les referències a oposicions, ajuts i nomenaments publicades en els últims 30 dies, i actualitzades diàriament.

Legislació

www.comb.cat/cat/juridics/ assessoria/juridica

52

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013


informació col·legial

En record de...

José María Callejas

E

l passat 12 de novembre ens va deixar el doctor José María Callejas. Aquell matí havia estat a la ciutat de la Justícia en qualitat de pèrit en un judici que, pel que se sap, va ser tens. En acabat es va trobar malament i, malgrat els esforços dels que l’envoltaven, un infart va acabar amb la seva vida. Els que formàvem part del seu cercle íntim sabem que en José María (“jefe”, per als col·legues de feina que utilitzàvem aquell sobrenom en un to desenfadat) era una persona que, darrere del seu aparent estoïcisme, patia en la intimitat. El doctor Callejas va néixer a Barcelona fa 66 anys, fill de pares granadins i va tenir un germà petit, Marco Antonio, també metge. Va estudiar medicina a Barcelona (1963-1969) i de ben jove va començar a manifestar la seva inquietud per l’anatomia i va ser alumne intern de la càtedra i col·laborador durant molts anys. Va formar-se com a cirurgià general i, posteriorment, com a cirurgià vascular a l’Hospital de la Vall d’Hebron d’on conservà una excel·lent relació i sincera amistat amb molts dels seus companys. Cal destacar l’admiració que professà pel doctor Sobregrau, del qual sempre explicava anècdotes divertides, i el doctor Viver , amb el qual va traslladar-se al nou Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular de l’Hospital Germans Trias i Pujol l’any 1985. Va ser en aquest hospital on va treballar més de 25 anys, fins a jubilar-se el 2011. Primer exercí com a cap clínic i, posteriorment, com a cap del servei quan el doctor Viver es va traslladar a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el 1992. Com a cirurgià va mostrar els seus dots dominant totes les tècniques quirúrgiques. Era capaç de tractar des de la patologia aòrtica o carotídia més complexa fins a la pràctica de fístules per a hemodiàlisi i fins i tot tractar delicadament qualsevol tipus de varices. Va participar en més de 90 articles i capítols de llibres i presentar més de 240 ponèn-

cies. Va ser professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1995 i va dirigir i va participar com a vocal de nombroses tesis doctorals. Va participar com a fundador de les principals revistes espanyoles de l’especialitat i en nombrosos comitès de redacció en publicacions nacionals i hispanoamericanes. A Can Ruti va dirigir el seu servei sense autoritarismes intentant fer prevaler l’interès per la bona convivència i el treball en equip. Era admirat pel seu tarannà pacífic i, valorat pels seus companys i col·legues d’especialitat per la seva actitud positiva i optimista. Era una persona molt respectada pel fet d’haver mostrat sempre una tendència natural a generar aproximacions i llimar conflictes, tot i que l’incomodaven molt els enfrontaments. Aquestes virtuts van contribuir perquè fos nomenat vicepresident de la Societat Catalana de Cirurgia vascular (1985-1989) i president de la Sociedad Española de Angiología y Cirugía Vascular del 1992 al 1996. D’aquesta època cal recordar una fructífera tasca com va ser la reforma dels estatuts, la creació de la Fundació i d’altres reformes encara vigents. Tenia un punt de timidesa que compensava amb una conversa sempre amena. Era simpàtic i fins i tot sense tenir-ne la intenció, la seva forma

d’expressar-se arrencava somriures de tots els que l’envoltaven. Apassionat per la gastronomia, era aficionat a la cuina, on dirigia els seus ajudants tal i com ho faria un cirurgià demanant l’instrumental apropiat. El doctor Callejas, abans de tenir residents via MIR a Can Ruti, va haver d’acollir un metge brasiler que va aparèixer a Barcelona presentant-se a la Clínica Plató per formar-se en l’anomenada “Escola del Dr. F. Martorell”. En aquell moment Fernando Martorell ja no exercia i per això el doctor Callejas, que també treballava en aquest centre algunes tardes, li va oferir anar a l’Hospital de Can Ruti. Aquest primer metge brasiler, en Pierre Silveira, va obrir les portes a joves metges vasculars brasilers que volien completar la seva formació i van trobar en aquell servei i, sobretot, en aquella persona un cap generós i comprensiu. Fruit d’aquesta llarga col·laboració, al març del 2011 la Universitat de Florianópolis, ciutat d’on provenia en Pierre i d’altres amics, va voler homenatjar-lo. Va compaginar la seva pràctica privada entre la Clínica Plató, la Clínica Teknon i la Clínica Fiatc. A Plató ha estat una persona molt emblemàtica i formà part del patronat de la fundació fins al dia de la seva mort. Aquesta defunció ha estat per als seus empleats la pèrdua d’una de les persones més estimades i recordades pel seu tracte proper i empàtic. A Teknon s’havia distingit per la correcció, el caràcter obert i l’honestedat. Rodejat per alguns dels seus ajudants de tota la vida va consolidar un dels grups de cirurgia vascular amb més reputació del centre. Tot i haver estat una persona molt vital, excel·lent gurmet, gran viatger, amic dels seus amics i amant del bon viure, en el terreny més íntim va ser colpejat durament repetides vegades. El primer cop el va rebre quan la seva esposa Marifí va contraure un càncer de pit que no va poder superar i el va deixar vidu amb tres fills preadoles-

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

53


informació col·legial

cents. Després d’anys de conciliació de vida professional i educació dels fills, quan tornava a sentir-se pletòric amb la Montse i amb els seus fills (Ignacio, Silvia i Laura) ja independitzats i feliços, li van diagnosticar una cardiopatia que l’obligà a ser intervingut dues vegades en poc temps. Però, sens dubte, una de les experiències que més el va afectar va ser la mort del seu únic germà, Marco Antonio, cirurgià toràcic, d’una neoplàsia de colon poc després d’aquest estiu. Els més íntims coincideixen que aquesta separació va ser molt dolorosa tant per a ell com per la seva nonagenària mare. I, per acabar de castigar-lo, tres dies abans de la mort del germà va haver d’assistir a Mallorca a l’enterrament d’un dels seus millors amics. Afortunadament en tornar d’aquest funeral va poder gaudir d’un cap de setmana familiar. Aquell diumenge celebraren un dinar amb tota la família, que va ser la darrera oportunitat de fruir de la companyia dels seus dos tresors, l’Àlex i l’Adrià, els néts que estimava amb autèntica bogeria. Jo vaig tenir l’oportunitat de tenir-lo com a cap durant la residència a Can Ruti i vaig ajudar-lo durant anys tant a Plató, com a Fiatc, i als inicis de Teknon. La meva relació amb ell traspassà el vincle professional perquè vaig buscar-hi consell o aprovació per a aquells reptes i projectes que engegava. Ha estat per a mi professor, conseller i amic. Junts vàrem promoure reunions recordades com les quatre edicions de TECNOVASC (Simposium sobre avenços tecnològics en cirurgia vascular), les reunions a tres bandes de Llafranc entre Can Ruti, Trueta i Plató, o les inoblidables excursions a l’European Vascular Course de Marsella amb en Carles Lisbona, en Laureano i d’altres... La meva estimació i admiració personal no trobaran substitut perquè la seva personalitat era excepcional. Ens queda recordar-lo explicant anècdotes i acudits que, per molt repetits que fossin, ens feien riure una vegada i una altre. Siempre te recordaremos, jefe. Enric Roche 54

En record de...

Moisès Broggi i Vallès (1908-2012) El metge i català referent

E

ns ha deixat un gran cirurgià, excel·lent professional, un home bo en el sentit més complet de la paraula. Un ciutadà honest, un humanista amb un sentit enaltit de l’ètica i la moral, compromès amb el seu temps, propers a les reivindicacions socials i les causes justes, i sempre amb una irrenunciable defensa de la llibertat nacional del nostre país. La mort d’algú proper ens interpel·la sobre la nostra pròpia existència i, també, sobre la raó d’aquesta. I es fa necessari analitzar el que d’exemplificador tenia la vida d’aquell que ara ha desaparegut. Descobrir una missió a la vida condueix a la vocació, i l’exercici d’aquesta en plenitud porta a poder transcendir la pròpia missió. El doctor Broggi va tenir una vida molt llarga, però també molt plena. La seva projecció pública i política va fer-se esperar, mentre el seu prestigi professional ja era reconegut pels àmbits professionals i acadèmics, destacant les seves aportacions com a cirurgià i, alhora, com a impulsor d’una nova bioètica que volia donar resposta als canvis socials i a l’aparició de nous coneixements i avenços tecnològics que determinaven una concepció renovada de la relació entre metge i pacient. El seu rigor intel·lectual i el seu tarannà ferm i, al mateix temps, dialogant i obert, li van permetre excel·lir en aquest camp i exercir una gran influència en la professió mèdica. No seré jo ara qui descobreixi les virtuts, la personalitat i el llegat intel·lectual del desaparegut doctor Broggi. Els que vam tenir la sort de poder-lo tractar i gaudir de la seva gran categoria humana. Però sí que vull, des de la meva condició de català i de metge, manifestar el meu agraïment a la seva persona, justament perquè va saber identificar la seva vocació donar-li sentit de transcen-

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

dència servint la col·lectivitat. Va ser un home del seu temps, compromès amb la seva missió vital de servei, un d’aquells homes que tot país voldria per reafirmar la pròpia autoestima. Saber-ho, entendre-ho i reconèixer-ho també ens honora, i en la duresa de la seva mort, ens tonifica. Catalunya necessita homes i dones de la seva categoria que ajudin a comprendre que, fins i tot des de la posició més anònima, la realització personal de cadascú inclou donar sentit a la nostra vocació. Ell va saber fer-ho des de la senzillesa, des de la discreció, però també des de l’autoexigència i l’excel·lència. Moisès Broggi representa el millor dels catalans. Sapiguem estar a la seva altura, que sigui ara i sempre el nostre referent. Gràcies, doctor Broggi, pel vostre exemple. Jaume Padrós, vicepresident del COMB Article publicat a El Punt Avui el 2 de gener de 2013


informació col·legial

En record de...

Moisès Broggi i Vallès (1908-2012) Referent de la medicina catalana

El doctor Moisès Broggi ha estat el referent actual de la medicina catalana. Actual, no tant per la seva activitat mèdica, que no exercia perquè ja tenia 104 anys, sinó per la seva projecció ciutadana. Broggi, gran cirurgià, president de l’Acadèmia de Medicina fins al 1993, moment en què el succeí Josep Laporte, va tenir una nova i intensa projecció arran de les seves memòries, que han constituït un autèntic best-seller, amb diverses edicions i, al seu redós, altres llibres relacionats. Després va venir la celebració del seu centenari, el 1908, no solament al mes de maig, sinó gairebé al llarg de tot l’any. Juntament amb el record dels setanta anys transcorreguts des de la guerra civil, on ell fou cirurgià destacat a les brigades internacionals, tot això va fer que el seu nom tingués un llarg record. Ha estat freqüent trobar-lo a les pantalles de diferents televisions. Més tard s’ha produït la plasmació pública del seu compromís polític, en la seva candidatura en les últimes eleccions al Senat, amb una visió plenament independentista, reafirmada en la seva presència en les grans manifestacions públiques al carrer, la darrera la de l’11 de setembre des d’un balcó del passeig de Gràcia, i les portades d’alguns diaris. Això ha estat Broggi, un magnífic cirurgià, que no solament ha fet medicina sinó també ciutadania, a un nivell molt alt, com a exemple d’honestedat i de claredat de visió. La projecció política pública ha estat tardana en la seva vida, i des de posicions molt distanciades del que era el govern. Però fins a un cert punt el podem comparar amb el doctor Robert, també metge i president de l’Acadèmia de Medicina, que tingué aquesta projecció pública en edat activa (va morir als 59 anys) com a alcalde de Barcelona, i també amb una marcada visió catalana. S’havia donat el seu nom a l’Hospital

Acte en homenatge a Moisès Broggi amb motiu del seu cent aniversari

de Sant Joan Despí, per assistència principalment a la població del Baix Llobregat. També va ser important la seva participació, molt activa entre nosaltres, en el moviment de metges contra la guerra nuclear, organització guardonada amb el premi Nobel de la Pau de l’any 1985. Cal remarcar aquest fet, però també la base, la seva personalitat com a metge. Nascut el 18 de maig de 1908, llicenciat en medicina el 1931, metge de guàrdia a l’Hospital Clínic, just abans de la guerra, activíssim en les brigades internacionals. Després, represaliat, fora del seu hospital i privat d’exercici públic, es va poder limitar només a la pràctica privada. Era un dels cirurgians en ascens, i li van posar traves perquè no fes competència. Cirurgià general, va destacar més en la pràctica de les anastomosis portocaves, per pal·liar les conseqüències d’una malaltia freqüent: la cirrosi del fetge. També són importants els seus treballs sobre l’anatomia quirúrgica del coll, a la qual va dedicar el treball d’ingrés a l’Acadèmia el 1966: Anatomía de los espacios celulares y sistematización de los flemones del cuello. Membre actiu del Col·legi de Metges, va formar part de la junta directiva i més tard fou president de la Comissió de Deontologia. El 1979 va ser elegit president de l’Acadèmia de Medicina. Es va trobar amb una etapa

encara més difícil que l’actual, per la manca de subvencions. Alguna vegada havia pagat de la seva butxaca el franqueig del correu i altres despeses corrents. La reparació de la teulada, bicentenària, amb degoters importants, fou un turment. El 2008 es va poder celebrar, dignament, el seu centenari. I en un acte organitzat conjuntament entre la Reial Acadèmia de Medicina i el Col·legi de Metges li va ser atorgada la insígnia de Col·legiat d’Honor. Poc abans havia ingressat com a acadèmica d’honor la doctora Rita Levi Montalcini, en una cerimònia a Sabadell, i fou el mateix doctor Broggi qui li lliurà el diploma. La coincidència ha fet que, amb molt pocs dies de diferència, ambdós passessin pel sedàs de la mort. Moisès Broggi, que moltes vegades havia manifestat que no temia la mort, havia pronosticat, a començaments de desembre que no arribaria a Nadal. No ha pogut arribar a Cap d’Any, però la seriositat, l’honradesa i el compromís de la seva vida han estat un exemple extraordinari per a tots. Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona Jacint Corbella, president de la Reia Acadèmia de Medicina de Catalunya Article publicat a La Vanguardia el 2 de gener de 2013

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

55


informació col·legial

En record de...

A

la professora Rita Levi Montalcini la vaig conèixer a Brescia (Itàlia) en un simposi internacional organitzat pel professor Giorgio Brunelli, president de l’Institut Europeu per a la Investigació de les Lesions de la Medul·la Espinal (ESCRI), del qual formo part com a director del Centre de Cirurgia Experimental de la Mútua Sabadellenca, Fundació Privada, al Parc Taulí de Sabadell. Vaig quedar fascinat amb la seva vitalitat i ciència i, per això, des d’aquell moment vaig treballar perquè vingués a visitar el Centre i ens parlés sobre el “Factor de creixement cel·lular del sistema nerviós”, treball pel qual li van donar el Premi Nobel de Medicina el 1986. A finals del 2005, la rebíem a l’aeroport del Prat juntament amb el president de la Casa dels Italians i el director de l’Institut Italià de Cultura. Va arribar a Sabadell, acompanyada del doctor Giorgio Brunelli, professor d’Ortopèdia i Traumatologia de la Universitat de Brescia. L’esperàvem al Parc Taulí amb la vicecònsol italiana. A la visita al Centre de Cirurgia Experimental li vam mostrar els treballs que portem a terme, que va elogiar molt, ens va dir: “No coneixia aquest Centre d’Investigació, que és excel·lent, però realment el que més m’agrada és que combina la investigació amb activitats de formació i difusió.” Posteriorment ens va llegir una conferència magistral, acte científic, que vaig tenir l’honor de moderar, presidit pel president del Col·legi de Metges de Barcelona (aleshores el doctor Miquel Bruguera) i el de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, el professor Jacint Corbella, qui dies abans, en dir-li que venia a Sabadell, em va comentar: “És la científica viva més important del món.” En finalitzar l’acte va ser investida acadèmica d’honor i va ser el doctor Moisès Broggi qui li va lliurar el diploma. Aquella nit va sopar a casa meva, recordo emocionat, i l’endemà a l’Hotel Claris, 56

Rita Levi Montalcini i Moisès Broggi: dos centenaris il·lustres

1

2 1. Foto publicada a La Vanguardia, 2 de gener de 2013 2. Moisès Broggi amb Gabriel Gili.

del bon amic Jordi Clos, Víctor Amela li va fer l’entrevista que va sortir publicada a la contra de La Vanguardia el 22 de desembre. Posteriorment i després de visitar el Museu Egipci, vam arribar de bracet a la Casa dels Italians on van rebre la seva profesoressa amb grans aplaudiments i alguna llàgrima. Senadora vitalícia del Parlament italià, ambaixadora de la FAO i compromesa amb la causa de mitigar la pobresa i la desnutrició al món. El 1992 es va crear la Fundació que porta el seu nom, per ajudar els joves en la difícil elecció del seu camp d’estudi. Tres dies inoblidables al seu costat; entre tantes coses recordo que em va dir: “Dormo cinc hores i després em quedo pensant, preparant l’activitat del dia, i quan arribo ja porto unes hores d’avantatge a la resta.” Record inoblidable d’aquesta gran científica i persona.

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

El doctor Moisès Broggi, a qui he tingut un gran afecte i agraïment perquè sempre que l’he necessitat ha estat al meu costat, i que només amb la seva presència en els moments més importants de la meva vida professional, en els actes que he organitzat, m’ha transmès la tranquil·litat i el suport per continuar endavant. El seu reconeixement per a mi ha estat el més important. Quan l’any 1991 vaig tornar de Moscou, comissionat pel Ministeri de Sanitat, per valorar la situació dels lesionats medul·lars, per si hi havia alguna possibilitat de millora amb la cirurgia; vaig tenir l’oposició de moltes persones a causa de les entusiastes informacions de la premsa, ràdio i televisió. Primer, vaig dir que s’havia de demostrar al Laboratori, al nostre Centre de Cirurgia Experimental, i si hi havia resultats aleshores ens plantejaríem d’aplicar-lo als pacients. El doctor Broggi, amb mà ferma em va dir que ho exposés a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, aleshores president, i que, a més a més, com a acadèmic corresponent, tenia tot el dret d’explicar-ho; i així es va fer, amb la felicitació dels presents, sobretot de l’aleshores director de l’Institut Gutmann, el doctor Sàrrias (en pau descansi). Al cap d’uns anys, el tema de les lesions espinomedul·lars traumàtiques eren la meva tesi doctoral i, en la presentació i defensa, Moisès Broggi hi era, amb la senzillesa que el caracteritzava, sorprenent moltes persones amb la seva presència. Per a la medicina catalana va representar un referent, o més ben dit: el referent; el metge que tots voldríem ser, el model de cirurgià, com ell diria, “de capçalera”. La seva disposició, generositat, voluntat; les qualitats del metge que tots hauríem de tenir, perquè era actual, modern, l’exemple perfecte, un tresor de la humanitat. Deia que la ciència no té límits i estava al dia de tot. Un


informació col·legial

dia, en una sessió sobre una de les malalties que ens preocupa més, la fibromiàlgia, amb un senzill gest de posar-se la mà al cap, va dir: tot ve d’aquí, del cervell. Amb els avenços d’avui dia, correm el risc de pensar que tot està a la vista i ell deia que un bon metge ha de saber veure darrere d’aquestes proves i signes visibles; tant escoltar el malalt com les paraules que pronunciem, tenen molt valor. També deia que hauríem de tenir present que el coneixement és el primer pas per a l’estimació i la convivència, i que aquest és el camí que ens pot portar a un món més agradable i benvolent per a tots. Per acabar, reprodueixo la dedicatòria que em va posar al seu llibre Memòries d’un cirurgià: “A l’estimat i admirat amic doctor Gabriel Gili, quina obra en cirurgia experimental és fabulosa. Amb tot l’afecte i una abraçada.” El doctor Moisès Broggi sempre serà al meu pensament i procuraré seguir les seves ensenyances. És com un vidre que s’ha trencat i jo en tinc un bocí. Gabriel Gili Cirera, doctor en Medicina i Cirurgia. Acadèmic corresponent nacional de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

Oriol Casassas i Simó (1923-2012)

L

’any 1923 nasqué a Sabadell, on llurs pares exercien la docència a l’escola pública. Ben aviat es traslladaren a Barcelona, on assistí a l’Institut-Escola del Parc i acabà el batxillerat. Inicià els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1949. S’especialitzà en Pediatria a l’Hospital del Mar, on exercí  a més  de metge intern per cobrir el cos de guàrdia. Exercí la pediatria amb una plena dedicació i va ser l’autor de diferents treballs sobre l’especialitat. Col·laborà en la redacció dels dos volums Enfermedades infecciosas en la infancia (1955), obra dirigida pel director del Servei de Pediatra del seu hospital, Josep M. Sala Ginabreda. Molt interessat per les qüestions socials i històriques de la medicina participà  com a coordinador o com a ponent  en taules rodones, estudis, ponències i publicacions sobre l’hospitalització pediàtrica a Catalunya (1967), la pediatria en el suburbi (1968), els factors psicosocials (1973), la pediatria a comarques (1975), l’epidemiologia social (1976) i la funció social de la medicina en una de les ponències del Desè Congrés de

Homenatge de Moisès Broggi a The Spirit of Catalonia de Josep Trueta

E

l COMB va dedicar l’any 1997 al doctor Josep Trueta amb motiu del cinquantenari de la publicació del llibre The Spirit of Catalonia [L’Esperit de Catalunya], llibre que seria publicat en anglès per primera vegada l’any 1946. Per aquest motiu va editar, juntament amb la Fundació Barcelona, el llibre Josep Trueta (1897-1977) en homenatge, amb la participació de diferents autors que el van conèixer. Moisès Broggi va escriure precisament el capítol “En el cinquantenari de ‘L’Esperit de Catalunya’ el petit gran llibre patriòtic de Josep Trueta”. Broggi fa un resum comentat del llibre de Trueta i expressa la seva admiració, tant pel perfil científic com per l’humanístic de Trueta . Escriu que “Trueta fou un home extraordinari, no sols en el sentit de la defensa dels principis de la llibertat i de la dignitat humana, sinó també en el camp de la ciència, en el qual es va revelar com un gran investigador”. El doctor Broggi fa un homenatge al doctor Trueta l’home “que tant va fer per la ciència i per la sanitat i que tant ha contribuït a universalitzar la qüestió catalana”. Podeu accedit al capítol complet a traves del següent enllaç: http://blogcomb.cat/2012/12/31/ha-mort-el-dr-moises-broggi-i-valles-1908-2012/

Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (1976), entre altres publicacions i conferències. Tenia una gran preocupació per actualitzar la terminologia científica i, per aquest motiu, fou el promotor i moderador d’una taula rodona, l’any 1973, que tingué lloc a la Universitat d’Estiu a Prada del Conflent. Amb el títol d’“El català, llengua d’expressió científica” coredactà un Manifest que, poc temps després, fou l’origen de la creació de la Comissió Coordinadora Lexicogràfica de Ciències amb l’objectiu d’aglutinar les iniciatives en els treballs de recuperació i normalització de la terminologia catalana en els àmbits científics i tècnics. Fins a l’any 1982 aquesta comissió desplegà una activitat encaminada a la creació de recursos que afavorissin el coneixement i la divulgació del llenguatge científic i tècnic en català. Es publicaren uns vocabularis bàsics que aplegaven la terminologia bàsica en català ordenada en diferents matèries científiques i uns Fulls Lexicogràfics que s’han continuat fins fa pocs anys. Uns anys abans, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears encarregà la confecció d’un Vocabulari Mèdic (1974) del qual fou un dels redactors. Més endavant se’n feren dues edicions més (1979 i 1987) i al voltant del 1980 s’inicià la redacció d’un Diccionari Enciclopèdic de Medicina que es publicà el 1990, obra de 1.800 pàgines

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

57


informació col·legial

i al voltant de 60.000 entrades, amb la col·laboració de metges, biòlegs, farmacèutics, i altres professionals de les ciències de la salut, tots ells coordinats per Oriol Casassas. En aquest camp de la terminologia científica no es pot oblidar la col·laboració d’Oriol Casassas en els tretze volums de la col·lecció de reculls lexicogràfics “Berenguer Sarriera” sobre terminologia científica de diferents especialitats mèdiques que foren editats per encàrrec del Departament de Sanitat (entre 1991 i 2002). Pel seu interès per la història de la medicina i els seus homes (Miquel Àngel Fargas, Josep Trueta, August Pi Sunyer, entre d’altres) en feu biografies que publicà l’Institut d’Estudis Catalans. Escriví i publicà La medicina catalana del segle XX (1973), Josep Alsina, l’exemple (1996), Una faula i setze històries, entre d’altres, i en col·laboració Metges de nens. Cent anys de pediatria a Catalunya (1993). Excel·lí, en el camp de la poesia, per la qual fou guardonat amb el premi Salvat Papasseit, l’any 1972 i publicà Primer  i últim  llibre d’exercicis, seguit de Prima Nox.

Al llarg de la seva vida ha tingut responsabilitats en diferents entitats: vicepresident del Segon Congrés Internacional d’Història de la Medicina (1975); de l’Onzè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (1980); del Novè Congrés de l’Association Medicale Internationale pour l’Étude des Conditions de Vie et de Santé  AMIEV  (1983); president de la Societat Catalana de Pediatria (1974-1976); del Primer Congrés de Pediatres de Llengua Catalana (1978); de la Societat Catalana de Biologia (1979-1983); de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears (1978-1982); del Tretzè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (1988), i president d’honor del Tercer Congrés de Pediatres de Llengua Catalana. Membre d’Honor de la Societat Catalana de Pediatria, (1979); de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, (1992); de la Fundació Catalana de Pediatria, (1996), i de la Secció de Pediatria Social de l’Asociación Española de Pediatría, (1981). Ha format part del secretariat de redacció de la Col·lecció de Monografies Mèdiques

de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut (1970-1988); del Comitè Executiu del Congrés de Cultura Catalana, (1975-1977); del Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona, com a vocal en representació de l’Institut d’Estudis Catalans, (1985-1994); del Consell Social de la Llengua Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1995-2005). Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, Secció de Ciències Biològiques, des del 1985. Li han estat atorgades diferents distincions, el premi Jordi Gol i Gurina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, (1992); la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, (1993), i el premi Jaume I d’actuació cívica, (2001). Al marge de la seva dedicació a la cura dels infants i a les diferents entitats i congressos en els quals ha tingut responsabilitats, ha estat un home enamorat de la cultura i de la llengua catalana, que sempre ha defensat a través de les diferents entitats en les quals ha tingut responsabilitats. Joaquim Ramis i Coris

FUNDACIÓ FONS D’AUXILI AL METGE POBRE Àngel Soler Daniel El nostre col·legi professional ens cedeix gentilment aquest espai i ens dóna l’ocasió de fer arribar als metges de Barcelona i comarques una petita descripció de què és i quina és la raó d’ésser de la Fundació “Fons d’Auxili al Metge Pobre A. Soler Daniel”, prou coneguda per la majoria de companys, sobretot els més grans, sabedors també que la seva finalitat és ajudar els metges ja jubilats que, per diverses raons, necessiten socors econòmic. La Fundació, obra del doctor Àngel Soler Daniel, que comptà amb la col·laboració del doctor Enric Fernández i Pellicer, es va endegar fa gairebé mig segle i des del primer moment va voler remarcar que els beneficiaris dels Fons fossin els companys jubilats de Barcelona i comarques en estat de necessitat. Els Patrons del Fons ho són com a representants del COMB, de la Secció de Metges Jubilats del COMB, de Mutual Mèdica de C. I B., del Montepío Sans Solà d’ASC i de la Fundació Mèdica Catalana. El seu president ho és com a representant de la família Soler Daniel. El Fons es nodreix d’aportacions voluntàries que fan els metges, que poden ser trimestrals, anyals, o bé esporàdiques i úniques, normalment amb ocasió de la petició que cada any els fem per Nadal, a la qual responen amb gran generositat. En menor mesura, comptem també amb d’altres ajuts econòmics procedents d’algunes de les institucions esmentades més amunt. La Fundació Soler Daniel està a disposició de tots els metges i metgesses als telèfons: 93 254 02 06, Sr. Jordi Soler i 93 330 99 61, Dr. Francesc Martínez. NOTA. Restem molt agraïts a tothom, especialment a aquells metges jubilats que han respost generosament a la nostra petició d’ajuda d’aquest Nadal. Farem carta de regraciament a tots els donants, quan per l’abril-maig els enviem la certificació per desgravar a Hisenda, ja que fent-ho així estalviem despeses. Moltes gràcies. Barcelona, gener de 2013 58

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013


informació col·legial

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

59


Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP)

petits anuncis

El COMB va endegar a mitjan 2004 els Diplomes Acreditatius de Capacitació en Acupuntura, Medicina Cosmètica i Estètica, Medicina de Residències de Gent Gran i Medicina Naturista; i posteriorment el DIACAP en Medicina Homeopàtica, en Medicina Pericial i Avaluadora i en Sinologia i Patologia Mamària i en Salut Internacional. La superació de la puntuació mínima necessària, d’acord amb un barem que inclou formació bàsica, formació continuada, treball, docència, publicacions i altres, per obtenir el Diploma de Capacitació en una pràctica professional determinada obeeix a la voluntat d’impulsar la regulació d’un sector professional que no ho està. Trobareu tota la informació al web del COMB www.comb.cat, a l’apartat de Formació i Treball / Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/formacio_treball/cec/ acreditacio_diplomes.asp A continuació, relacionem els diplomes atorgats fins al mes de desembre de 2012.

Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ACUPUNTURA Alarcón Bozal, Alejandro Albares Tendero, Francisco Javier Alcalde Ordax, Ana Aldea Bueno, Carlos Alkhatib Felo, Faouaz Alorda Esquinas, Maria Luisa Aluart Bardalet , M Estel Alvarez de la Vega Sancristobal, Andres Amengual Vicens, Josep Carles Arquer Porcell, Andreu Arteaga Galobardes, Cristina Ateca Díaz, Javier Badillo Caro, Jose Luis Badosa Collell, Gemma Bai Xiu, Chun Bárzano Julvez, Cristina Bellver Garcia, David Blasco Catalan, Jose M Blasco Riera, Edmon Boada Rosell, M. del Mar Borja Aguirre, Lourdes Borràs Verdera, Miquel Bosch Tubert , Rosa Botella Ruiz, Elisenda Boto López, Pilar Bramona Beatove, Jordi Bretos Peral , Felisa Buenaventura Sanclemente, Gloria Cadena García, M Luisa Cagide Rodríguez, Angela Camerino Foguet, Oriol Campos Suarez, Juan Manuel Cancer Villacampa, Luis Carbajal Rojas, Gilda Cárceles Jurado, Silvia Carrete Pellicer, Carlos Casañas Lopez, Guillermo Casas Crosas, Montserrat Castillo Isern, Daniel Castro Cañete , Guillermo J Cazorla Cazorla, Enrique Claramunt Peña, Elisenda Clemente Piñol, Francesca Corretje Nicolau, Imma Costa Clara, Josep M Costa Guardiola, Francesc Cruz Garcia, Mercè Dalmau Santamaria, Ishar De Legórburu Bella, Margarita De Miguel Blanco, Carles De Vicente Solé, Jorge Dezcallar Leoz, Mariano Diez-Caballero, Murua, Maria Eres Charles, Natalia Escriche Badiella, M Mercè Espiga Garrofé, Víctor Fernández Baizán, César Fernández Gregorio, Yolanda Ferran Gracia, Josep Ferrer Añel, Isabel Ferrer-Duarte Costa-Filho, Jose Figa Alonso, Salvador Filella Subirà, Josep Maria Font Casas, Yolanda Fuertes Armengol, M Teresa Garcia Fernandez , Alicia Garcia Janeras, Albert Garcia Rojo, Darío Garcia Soriano, Ana M. Gascon Castelló, Jaume Gimeno Esteve, Francisca Giralt Sampedro, Isabel Gómez García, Lucelly González Garcia, M. Teresa Gonzalez Platero, Francisco Javier Gracia Alonso, Pau Gracia Gozalo, Rosa M. Guitart Vela, Jordi Gurruchaga Zabala, Iñaki Gutierrez Heras, Lidia Hernández Hernández, J. Alberto Hernando Rovirola, Cristina Hidalgo Sarés, M José Huertas-Portocarrero Gomez-Moran, Daniel Jaime Rentero, Ana JovalCepria, M. Teresa Justo Nevado, Maria Edurne Lago Rodríguez, Manuel de Jesús Lisbona Roquer, M Del Carme Lloret Puig, Isabel Llucià Gibert, Montserrat Lomban Torres, Maria Ester Lopez Carcel, Gemma López Pujol, Antoni Lorente Gascón, Marian Macip Esteller, Santiago Marco Aznar, Pere Marín Gozàlvez M. Teresa Martí Hernandez, Margarita Martín Pèrez , Anastasi Martínez Castejón, Rubén Martorell Sabater, Carmen Meix i Falcó, Montserrat Mendialdua Ugarte, M. Lourdes Mestres Capdevila, Rosa Miguel Pérez, Maria Isabel Millet Fite, Asuncion

60

Monaco Rosich, Antoni Moncho Rodriguez, Jose Miguel Monsó Fernández , Carles Montala Bosch, Josefina Moranta Mesquida, Jose G Muniente Santacana, M. Angeles Muñoz Fernandez, M Isabel Muñoz Ortego, Juan Mur Auqué , Daniel Murillo Companys, Montserrat Nin Giménez, Ignasi Oliva De Frutos, Ana Oriol Peregrina, Mercè Ortiz Reparaz, Ana Ortiz Santamaria, Vera Padrisa Muntal, Encarnacion Pagès Serra, Gloria Parer Farell, Maria Peña Garcia, Pilar Pérez Aguado, M. Carmen Perez-Calvo Soler, Jorge Permanyer Casanovas, Montserrat Pichot Sagi, Ana Maria Pino Sebastia, Josefa Plaza Requena, Gerard Polidura Navío, Antonio Prats Rocavert, Carmen Prats Sanchez, Carles Puig Pons , Santiago German Ramon Sauri, Cristina Ravella Mateu, Ramon Riba Pedrola, M. Dolors Ribé Sànchez, Montserrat Ribera Gonfaus, Mercè Ripoll Espiau, Enric Ripolles Justribo, Joan Rodelas Montalvo, Francisco Rodellar Oncins, M Teresa Rodríguez Gaspà, Silvia Rodriguez Miralles, Joaquim Rodriguez Quintosa, Jaime A. Roquet Silva, José Antonio Ruiz Morilla, M. Dolors Ruiz Perez, Consol Ruiz de Conejo Viloria, M. Isabel Sacristan Tarrago, Joseph Maria Salabarnada Torras, Jordi Sanchez Cuadal, Bernardo Sánchez Falcó, Anna Cinta Santiña Vila, Manuel Santos Coca, Carmen Santos Forrellad, Alex Sanz Cardeñosa, M. Susana Sarasà Solà, Blanca Sauné Castillo, Margarita Seano Pujol, M Estrella Seco Baró, Antoni Seguer Toirán, Albert Serrano Coronado, M. Isabel Stuart Palacios, Juan Francisco Tegiacchi Schvetz, Marcelo Horacio Tejel Gorgas, Montserrat Tellez Navarro, Josep C. Torner Ribé, Montserrat Torras Bernaldez, M Teresa Tudela Cullell, Juan Jose Valles Balasch, Rosa Vallve Gonzalez, Carlos Vázquez Ignacio, Juan Manuel Vera Bernal, Carmen Lucia Vera Moreno, Jesús Vidal Fernandez, Montserrat Sonia Vilà Díez, Ana Maria Villarroya Martin, Josefa Gloria Zueras Gelabert, Rosalia

MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICA Abella Avilés, Neus Acosta Sosa, Iliana Alvarez Suriaca, Xavier Andreu Bruguera, Imma Añon Marin, Teresa Aragon Roman, Miguel Juan Arcas Mir, Ana Arnal Monreal, Moises Avila Ballesteros, M. Estrella Ayala Vicedo, Eladio Barbero Gonzalez, Abraham Moisés Beltrán Redondo, Beatriz Boix Cuesta, Otilia Bonet Puig, M. Isabel Bordonaba Pueyo, Pascual Borges, Valeria Maria Bramona Beatove, Jordi Burgues Camarasa, M. Josep Busquets Romagosa, Marta Cabaní Tuset, Inmaculada Campoy Sánchez, Mercè Cardona Peña, Federico Caro Cordero, Jose Manuel Casas Sabé, Carme Casermeiro Costa, José Antonio Castillo Galiana, Marta Cervantes Sanchez, Miquel Ciscar Gracia, Silvia Ciscar Gracia, Eva Costa Palau, Concepció Crespi Morro, M. Luisa De la Barrera Dacasa, Olimpia De los Mozos Ortiz, Luisa Maria De los Rios Barrier, Silvia

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

Delgado Ribas, Juan Manuel Delso Velazquez, Myriam Diaz Aller, Maria Belen Diaz Bravo, Marian José Diaz Jiménez, Carolina Escoda Delgado, Nuria Espaulella Viñolas, Núria Esteban Herrero, Margarita Esteve Perez, Silvia Fabregas Planas, M. Rosa Fervienza Cortina, Nieves Font Pons, M Angela Fuentelsaz Benavent, Enrique Galvez Comas, Susana Galvez Ruiz, Rafael Gálvez Amate, Enrique Garbayo Garcia, Alicia García Alvárez, Claudia Inés García Giménez, José Víctor García Gómez, Estrella Garcia Juncosa, M. Montserrat Garcia Manzanares, Margarita García Milla, Consuelo García Rojas Jaile, Juan Jacobo Gimenez Gonzalez, M Luisa Gómez Leon, Francisco Ramon Gómez Viñas, Montserrat Gonzalez Platero, Francisco Javier Gonzalez Sanchez, Ana Rosa González Fernández, Inmaculada Goñi Peña, Sara Govantes Lopez, Pilar Grau Besoli, Marta Guayan, Jorge Guillén Sanchez, Mercedes Guxens Barriendos, Jordi Herrero Zerpa, Rosalba Jarne Navalón, Carlos Lamilla Riera, Alvaro Laporta Clanchet, Mercedes Lazaro Fuste, Jorge López Avendaño, Magaly López Garcia, Joan Lorente Prieto, Enrique Lozoya Florit, M. Enriqueta Luna Soto, M. Alejandra Lleal Duran, Silvia Llorens Morera, Daniel Madan Rodriguez, Maria Dolores Marcos Vidal, Concepció Marquez Mateos, Josep Manel Martí Domingo, M. Montserrat Marti Goma, Juan Marti Tarazona, Victor Manuel Martín Nuñez, Virginia Martinez Esnaola, Rosario Martínez Poyato, M Del Carmen Masdeu Badenes, Laia Melamed Pinto, Graciela Miguel Fernández, Vanesa Molina Lacasa, Ana Maria Morales Soldado, M. Carmen Moreno Marin, Javier Morera Ventura, Elisa Berta Munté Gironès, Lidia Muñoz del Olmo, Juan Luis Navarro Flo, Nestor Daniel Navarro García, Juan Negre Dalmau, Rosa-Ana Nieto Fernandez Arroyo, Manuel Oliva Sanchez, Ana M Olivera Gil, Joaquim Ordiales Benayas, Gerardo Manuel Oyola Palacios, Denebola Oyola Palacios, Christopher Padilla Pardo, Gemma Pascual Casacuberta, Jordi Perales Rodríguez, Fco. Javier Pérez Ballestero, M Carmen Pérez Burillo, M Pilar Perpiñá Singla, Marta Pinto, Hernán Raúl Pinto, Raul Pons Mañosa, Marta Teresa Povedano Carpintero, Javier Puig Garcia, Noemi Pujol Gali, Jordi Quintillà Brescò, Mercè Rey Quintas, José Antonio Riba Camprubí, Salvador Ribé Subirà, Natalia Ripoll Sanchez, Manuel Rodenas Garrido, Elvira Rodrigo Anoro, Pilar Rodriguez Perez, Constantino Roman Onsalo, Andres Roura Igartua, Roser Rovira Orriols, Eulalia Ruiz Sánchez, Virtudes Ruiz-Lluch López, Ricard Rupérez Caballero, Elena Saez Manubens, Joan Salvador Casas, Librada Sanchez Dominguez, Ana Maria Sanchez Sanchez, Manuel Santiago Clavero, Miguel Ángel Sanz Manonellas, Lourdes Serena Sánchez, Rafael Serra González, Bárbara Serra Rueda, Rosa Maria Serrano Adan, Jose

Serrano Sánchez, Vicenç Xavier Soler Gonzalez, Silvia Soriano Corral, Jose Ramon Subirachs Amigó, Esther Tauler de Luque, Pilar Tomás Benedicto, Neus Torrejon Rueda, Carmen Torres Fito, Marta Torres Perea, Jorge Torrubia Marcano, Juan Carlos Tufet Opi, Jaime Tugues Bethencourt, Javier Tuñon Alvarez, M Isabel Vazquez Ruiz, Rocio Vega Lopez, Petra M Vicario Hernandez, Virginia Villares Moreno, Ml Jose Wang Saegusa, Ana J Ch Xalabarder Sagalès, Maria Xammar Alonso, Jorge

MEDICINA DE RESIDÈNCIES DE GENT GRAN Arguindegui Pons, Rafael Cancio Trujillo, Josep Manuel Domenech Carpena, Carmen Esquirol Caussa, Jordi Fontseca Martin, Eulalia Gasol Lascorz, Josep Gonzalez Acosta, Marielo Herrero Vila, Elisabeth Iglesias Hernández, Maria Isabel Monferrer Bort, Miguel Angel Monserrat Delgado, Jose Luis Olivé Torralba, Anna Perelló Alonso, M. Montserrat Pérez Edo, Maria Isabel Riu Subirana, Sebastià Rovira Rovira, Josep Sanchez Aldeguer, Josep Vila Garcia, Francesc Vilarmau Dolcet, Maria Teresa Zapater Dolz, Josep Maria

MEDICINA NATURISTA Abilla Lumbiarres, Araceli Alesón Cabrerizo, Ana Andrés Ortuño, Josep-Gabriel Baltasar Sánchez, Alicia Baulies Romero, M. Gemma Bernabeu Mur, Francisco Beza Fredes, Mario Borràs Boneu, Maria Glòria Casañas López, Guillermo Celaya Noguera, Montserrat Estevez Dominguez, Herminia Galindo Lorente, Ana Garcia Martinez, Noel de Jesús Gonzalez López, Guillem Guxens Ràfols, Joan Junyent Gasulla, Rosa Martinez Garcia, M. Carmen Nogués Orpí, Inmaculada Oriol Peregrina, Mercè Pérez-Calvo Soler, Jorge Pérez Plana, Daniel Pifarré Montaner, Paloma Pino Sebastià, Josef Piñol Margalef, Maria Luz Pros Casas, Miquel Ródenas López, Pedro Sagrera Ferrandiz, Jorge Tomás Rajadell, Maria Beatriz Verdaguer Balmes, Carme Vila Cardona, Anna Vilà Diez, Anna Maria Vinyes Casajoana, David

MEDICINA HOMEOPÀTICA Alcorta, Maria Trilce Aldea Bueno, Carlos Alvarez de la Vega San Cristobal, Andrés Amato, Esteban G. Amaya Ribó, Albert Arizaga Ciordia, Beatriz Armenter Ramos, M. Luisa Assens Mampel, Montserrat Baulies Romero, M. Gemma Bech Peiró, Susana Bergé Lafont, Rosa M. Bernabeu Mur, Francisco Bernal Dzekonki, Guennad Bernal Jimenez, Montserrat Borés Saladich, Victor Borràs Julivert, Ariadna Borràs Schierloh, Jaume Bravo Garcia, M. Teresa Bretau Viñas, Frederic Bulashenko , Elena Buron Leandro, M. Raquel Cabré Playà, Xavier Cardona Capdevila, Montserrat Carrau Capilla, Josep Xavier Carrera d Espona, M. Àngels Casajuana Casanovas, M. Consolación Casamayor Lloria, Carme Casañas López, Guillermo Casas Crosas, Montserrat Català Amatller, Montserrat Català Ferrer, Maria Lluïsa Clapers Pladevall, Josep M. Clemente Piñol, Francesca

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: ota_ca@comb.cat


Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP) petits anuncis Codina Grau, Maria Gema Colom Gabarró, M. Teresa Coloma Anadon, Laura Cuadrat Chico, Pilar Cuerda Aguado, Esther Cuevas Exposito, Manuela Curzio Fernandez- Shaw, Paola Dallarés Angulo, Juan José Dalmau Carre, Jordi Diez Llambrich, Xavier Dolcet Romeo, Patricia Espejo Arenas, Rosa M. Espin Sabaté, Alberto Esteban Anton, Irene Esteban Villanueva, Carme Esteve, Marie-Christine Estrems Membrado, Maria Soledad Falcó Esteva, Montserrat Falip Cabaner, M. Teresa Fernandez Domene, Adoracion Fernandez Quiroga, Gonzalo Fernandez Sole, Maria Josep Ferrara, Jorge Marcelino Ferre Ferrate, Fe Ferré Rodríguez, M. del Mar Ferrer Escola, Roser Filella Subirà, Josep Maria Fischbach Sabel, Ute Flores Montero, Natàlia Folguera Bertran, M. Lluïsa Font Casas, Yolanda Forés Colomer, Jordi Fornieles Medina, Miryam Garcia Caballero, Teresa Garcia Flores, Alejandra Garcia Janoher, Josep M. Garcia Malagon, Basilia Garcia Parra, Carme Gaya Catasús, M. Montserrat Gelabert Vea, M. Carme Gimenez Lozano, Carmen Gómez Viñas, Montserrat González López, Guillem González Fernández, Immaculada Graells Serradell, Antoni Griell Bernadó, Pilar Gutierrez Albala, Montserrat Heras Montero, Josep Fèlix Herrerias Ortiz, M. Teresa Hidalgo Sares, M. Jose Ibañez Farners, Pau Juan Andrés, Ana Junyent Camanyes, Rubèn Lamarca Lopez, Rodolfo Jose Lebron Campos, Victòria Lianes Barragan, Pilar Lombarte Bel, Paz López Antich, Marta Lorido Gutierrez, Julio Luqui Garde, Miguel Llort Carceller, M. Eugènia Marin Olmos, Juan Manuel Martin Alcaraz, Dolores Martín Aparicio, Rafael Martín Calopa, Vicenç Martínez Costa, Xavier Martinez Cuadros, Rosalaura Martinez Garcia, M. Carmen Martínez Gris, Antonio Martinez Jubitero, Joseph Maria Martinez Marco, Mercedes Matas Heredia, Gema Mateu Ratera, Manuel Maya Garcia, Manue Meler Forcadell, Núrial Meseguer Rico, Merce Mestre Blabia, Assumpta Mestre Blabia, Carme Montalà Bosch, Josefina Morera Ventura, Elisa Berta Moya Hiniesta, Francisco de Asis Muñoz Barrera, Antoni Lluis Muntasell Peradejor, Irene Nabona Francisco, Joaquim

Nacher Miguel, Ferran Nadal Navarra, Santiago Navarro Sola, M. Angels Noguera Vilalta, Aurora Ordás Roncalés, M. Angeles Oriol Peregrina, Merce Ortega Soriano, Antonio Ortemin Fagoaga, Jose Miguel Ortí Ponsa, Josep Palau Del Mas Armella, Francesc Pallarès Sarri, Mercè Palomares Ajo, Jose M. Palou Beser, Amàlia Pares Grahit, Joan Pares Perez, Jose Pares Santilari, M. Carme Pau Jansat, Pilar Perez Benitez, M. Lucrecia Pérez Rengel, M. Del Carmen Perpiña Singla, Marta Pichot Sagi, Ana Maria Pifarré Matas, Albert Pinsach Coromina, Anna Pla Castellsague, Anna Pluma Haldon, M. Isabel Ponce Dachs, Meritxell Ponce Martínez, M. Ángeles Prats Rocavert, Carmen Puga Lombardo, Monica Puig Pous, Salvador Queralt Gimeno, Lluïsa Quirós Julià, Ignasi Rabella Meneses, M. Carme Ratera Alonso, Roxana Reig Gourlot, Anna Renalias Sullà, Elisabet Rivas-Plata Diaz, Jorge Roch Pallisa, Gemma Rodriguez Aviles, Maria Teresa Rodríguez Gaspà, Sílvia Ros Vergara, M. Assumpta Rosell Arnold, Elena Rovira Berggren, Isabel Royan Villar, M. Luisa Sala Pallàs, Josep Sallés Planas, Lluís Sanchez Rubira, Montse Sánchez Ufarte, M. Carmen Sanmartí Sanmartí, Sergi Santiñà Vila, Manuel Sastre Requena, Carmen Secall Estallo, M. Teresa Serrano Barahona, Carme Sirvent Sentis, M. Teresa Soler Medina, Alberto Soriano Badia, Ana M. Sotomayor Rodríguez, Montserrat Tatjer Baldrich, Montserrat Tomas Rajadell, Maria Beatriz Torner Ribe, Montserrat Tornos Sales, Lourdes Torrella Yagüe, Ester Torrellas Font, Eulàlia Torres Inglès, Luis Traveria Solas, Miquel Tunica Boils, Lidia Uribe Alcaraz, M. Pilar Uriel Escoz, Ana Elena Valiente Martín, Ana Carmen Vallès Runge, Anna Maria Vera Moreno, Jesús Vidal Gutierrez, Claudina Vide Sauquillo, Albert Vila Alcalde, Jordi Vila Cardona, Ana Vilà Rodríguez, Dèlia Villar Sanchez, Encarnacion Villarroya Martin, Josefa Gloria Viñals Cañellas, Consol Viñas Trullas, Virginia Vouillamoz Pajaro, M. Ángeles Yago Escriva, M. Gracia Zemba Vieytes, Maria Zueras Gelabert, Rosalia

MEDICINA PERICIAL I AVALUADORA Acosta Placeres, Esperanza Aguado Albillos, M. Inmculada Agustí Jané, Glòria Aixendri Beltran, Josep M. Alarcon Blasco, Julian Alvarez Domínguez, Jose Luis Amigó de Bonet Sans, Narciso Arias Anglada, Rosa Maria Ballesta Alcaraz, Juan Bartralot Soler, Jordi Benalcazar Cueva, Edgar Patricio Bertran Casas, Xavier Bertran Marquès, LluÏsa Bitchatchi Agay, Enrique Y. Bos Lopez de Armentia, Jaime Bosch Tercero, Lluís Buira Lopez, Jaime Buxadé Arribas, Jorge Carbó Salvador, Jaime Carme Luesma, Antonio Carrasco Pons, Ramon Casado Buisan, Luisa Casalots Pujadas, Carlos Celaya Noguer, Montserrat Céster Balletbó, Joaquim Collado Roura, Francesc De Cruylles de Peratallada, Andreu Roman De Jesus Perez, Manuel De la Poza Marcos, José Escorsa Mill, Jordi Escrig Ortí, M. Del Carmen Estévez Domínguez, Herminia Filomeno Mayans, Agustí Galindo Lorente, Ana Garcia Ariza, M. Pilar Garcia Martínez, Luis Ignacio Garcia Parellada, Alfonso Gerónimo Blasco, Carolina Gili Cirera, Gabriel Giménez Casado, Isabel González Fernández, Ana Elvira Gonzalvo Orero, Carlos Gorriz Quevedo, Javier Heimann Cella, Miguel Hereu Nus, Rosa Maria Herranz Muñoz, Gerardo Humet Romero, Francisco Ibañez De La Chica, M. Dolores Jiménez Anton, Alvaro Jover Avalos, Aurora Lapuente Cubells, Fermin-Enrique Lendinez Palacios, Juan Ligero Benavides, Eduardo José López Navas, Lorenzo López Pol, M. Àngels Marce Mota, Sara Marinel·lo Canaleta, Marta Martí Amengual, Gabriel Martí Riola, Griselda Martínez Gris, Antonio Mateos Del Collado, Nuria Mazaira Cabana-Verdes, Antonio Mendoza López, Manuel Mendoza Vera, Juan José Mir Garcia, Isabel Miralbell Roquet-Jalmar, Carlos Miro Martin, Rafael Molina De Heras, Miguel Montero Marin, Carlos Montoya Lahoz, Isabel Moreno Calvo, Lidia Morera Prunés, Ricard Morgenstern Lopez, Rudof Muela Ribera, Jordi Naya del Río, M. del Carmen Nubiola Porta, Neus Olmedillo Vila, Teofilo Padilla Vilaseca, Irene Pancorbo Figueroa, Rina Pérez Guitián, Patricia Prestinoni Vill-Lloch, Roberto J.

Pua Dolader, Rafael Puentes Zamora, Yolanda Pueyo Anton, Rafael Puig Pou, Salvador Puiggrós Frezza, Cristina Rosa Pulgar Espin, Pedro Raba Simon, Miguel Ramírez Rueda, Isabel Ramon Aliaga, Alejandro Ribera Castella, Celesti Rios Martinez, Ignacio Ripolles Vicent, Juan Vicente Riverola Gurruchaga, Enrique Rodrigo de Larrucea, Carmen Rodríguez García, José Carlos Rosés Acinas, Bernardino Ruber Martin, Maria Carmen Ruiz Bassols, M. dels Àngels Ruiz Gonzalez, Sebastian Sabaté Aguilar, Primitiva Salvat Maria, Sebastián Sanroque Saixo, Jose Daniel Segura Cobo, Eva Serra Malfeito, Carles Simon Asensio, Juan Antonio Sotelo Vazquez, M. Aurora Such Faro, Patrícia Tomeu Deulofeu, Pere Trave Vidal, M. Dolors Treserra Soler, Eusebi Trullàs Puig, Josep M. Ubiñana Santos, Enric Uribe Uribe, Maria Vazquez Prieto, Felix Verdaguer Marti, Ricard Vidal Candiot, Francisco Rafael Vila Cardona, Ana Vilaret Reig, Joan Villegas Canovas, Damaso Viver Bernadó, Eduard Zorzano Reguera, Pilar

SINOLOGIA I PATOLOGIA MAMÀRIA Algueró Ruiz, Martí Vicenç Bisbal Piazuelo, Javier Carabias Casellas, Joaquim Casas Vazquez, Lilian Cristobal Valés, Enric Culell Oliveras, Pere Domenech Trepat, Elisabeth Encinas Méndez, Javier Fandos Morera, Adelaida Font Renom, Josep Herranz Martí, Montserrat Janer Torner, Joan Just Roig, Ernest Moreno Muñoz, Nuria Pérez González, Beatriz Pérez Molina, Maria de la Olas Prats de Puig, Miquel Puig Gris, Pere Solernou Juanola, Lluis Zanón Navarro, Gabriel

SALUT INTERNACIONAL Dopico Ponte, Eva Garces Jarque, Jose M. Lopez Linares, Ramon Marzo Rodrigo, Núria Planell Garcia, Xavier Roca Saumell, Carme Salvadó Pérez, Elisa Solsona Díaz, Luis Villar Garcia, Judit Vinuesa Aumedes, Teresa

DIPLOMA BÀSIC SALUT INTERNACIONAL Aguiló Lúcia , Ferran Canudas Rovira, Pep Corominas Roura, Andrea Gutierrez de Pando Coronas, Rosa M. Millan Guasch, M. Montserrat

Col·legiats que han obtingut el Diploma d’Acreditació Col·legial en Formació Mèdica Continuada/ Desenvolupament Professional Continuat (DAC-FMC/DPC) Al mes de juliol del 2012 es va complir el 12è any de funcionament del DAC-FMC que, a partir de juliol de 2005, s’anomena DAC-FMC/DPC, afegint una nova opció per a la seva obtenció DPC: Desenvolupament Professional Continuat, a més de la ja existent abans FMC: Formació Mèdica Continuada. La finalitat del DAC-FMC/DPC és el reconeixement de l’esforç individual realitzat en formació mèdica continuada/desenvolupament professional continuat. Qualsevol col·legiat pot optar voluntàriament a l’obtenció del diploma si compleix els requeriments fixats. El DAC-FMC/DPC té una validesa de dos anys. Trobareu tota la informació al web del COMB –www.comb.cat– a l’apartat Formació i Treball/Acreditació Competència: http://www.comb. cat/cat/formacio_treball/cec/acreditacio/acreditacio_dac.htm A continuació, es presenta la relació de metges que han obtingut el Diploma entre desembre de 2010 i desembre de 2012.

Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Alcorta Loyola, Ignacio Andreu Oliete, Isabel Bar, Andrzej Witold Barceló Cormano, Maria Elena Bartlett Bosch, M. Carmen Blanca Tamayo, Milagrosa Blasco Riera, Edmon Carmona Gonzalez de Chaves, M. Dolores Carreres Molas, Carme Casellas Bartumeus, Joan

Castro Bohorquez, Francisco José Cervantes Sanchez, Miquel De la Barrera Dacasa, Olimpia Escobedo Monge, Marlene Fabiola Alejandra Gómez Vázquez, Mercedes Gonzalez Fernandez, Ana Elvira Guinot Gasull, Misericòrdia Izquierdo Sanz, Màxim Losa Dominguez, Jose Fernadno Manubens Grau, Montserrat Manzano Prado, Esperanza Marquez Mateos, Josep Manel Martín Martínez, M. Gloria

Martínez Lanao, M. Angeles Montpeyo Font, M. Assumpta Morgades Trabal, M. Carme Navarra Amayuelas, Ramon Olivé Torralba, Anna Oriol Peregrina, Mercè Ortiz Gómez, Maria Cristina Pacreu Terrades, Susana Perales Rodríguez, Fco. Javier Pérez Santos, Josep M. Pérez Velasco, Cristina Pou Sanchís, Edmon Ribé Subirà, Natàlia Roca Verdaguer, Jaume

Rodríguez Tesouro, Ana Belén Ruiz Losada, Anna M. Sabartés Fortuny, Ricard Sala Magallon, M. Rosa Salas Medina, Maria Josefa Sánchez Borrego, Rafael Sarlat Ribas, Miguel Ángel Ticó Falguera, Neus Tresserra Casas, Francisco Übeda Hernandez, Alicia Valentines Pont, Joan Vidal Candiot, Francisco Rafael Yoldi Muñoz, Beatriz

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: ota_ca@comb.cat

61


informació col·legial

Nous diccionaris terminològics en línia En aquest Consultori terminològic us donem notícia de dues obres terminològiques en línia publicades recentment en el web del TERMCAT. Diccionari en línia de les xarxes socials El Centre de Terminologia TERMCAT ha publicat un diccionari en línia1 que conté un centenar de termes relacionats amb les diferents xarxes socials, especialment el Facebook i el Twitter, amb la definició en català i equivalents en castellà i anglès. L’obra ha estat elaborada pel TERMCAT amb la col·laboració de la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya. Entre tota la terminologia que genera aquest àmbit, els termes recollits s’han extret fonamentalment de la Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya,2 la qual estableix les pautes per a la presència homogènia a les xarxes socials dels diversos departaments de l’Administració i dels organismes públics dependents de la Generalitat. Així, s’hi poden consultar termes comuns a diverses xarxes, com ara avatar (en anglès també avatar), gestor de comunitats en línia (community manager), notificació (notification), reproducció en temps real (streaming) o web social (social web); també hi trobareu termes específics de xarxes socials concretes, com ara cronologia (timeline), etiqueta (tag), menció (mention), mur (wall), piulada o tuit (tweet), seguidor (follower) i seguit (following) o tema del moment (trending topic). Cal remarcar que el llenguatge específic de les xarxes socials (igual que l’àmbit mateix) genera un gran interès entre els usuaris, que arriba també a la població en general. Només cal esmentar, a tall d’exemple, la traducció del Twitter al català feta en col·laboració, que ha suscitat un de62

1

2 1. Pàgina web de diccionari de recerca clínica: farmacologia. 2. Pàgina web de terminologia bàsica de les xarxes socials.

bat i una participació del tot impensable en altres àmbits. Justament per aquesta dimensió social i per la naturalesa del seu contingut, aquest diccionari és un producte necessàriament obert a l’actualització permanent. Amb aquesta publicació disposem d’un primer embrió d’una obra que s’ha de desenvolupar i ha de créixer, amb la col·laboració de tothom i amb la voluntat d’esdevenir un diccionari de referència en aquest camp. Diccionari en línia de recerca clínica (farmacologia) El TERMCAT i la Fundació Dr. Antoni Esteve han publicat, amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, un diccionari en línia3 que recull més de dos-cents termes relatius a la farmacologia i la recerca clínica de medicaments, amb la denominació i la definició en català i els equivalents en castellà i anglès. En aquest treball es poden consultar termes de tecnologia farmacèutica

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

com ara principi actiu (active principle) i compost precandidat (lead compound), termes referents als estudis i assaigs clínics com ara aleatorització (randomisation), grup de comparació (comparison group) i reclutament (recruitment), i també termes de normativa com ara acord de confidencialitat (confidenciality agreement) o procediment de reconeixement mutu (mutual recognition procedure). El contingut publicat forma part del futur Diccionari de recerca clínica, actualment en curs de revisió, que també inclourà terminologia de bioestadística i de la metodologia dels estudis clínics, de bioètica i dels agents implicats en la recerca clínica de medicaments. Aquest projecte, en què participen en qualitat de coordinadors científics Fèlix Bosch, JosepEladi Baños i Albert Cobos, es duu a terme gràcies al suport abans esmentat de la Fundació Dr. Antoni Esteve i del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Us recordem que aquests dos diccionaris en línia són de lliure consulta al web del TERMCAT, a l’apartat Diccionaris en Línia4, on trobareu a més a més altres obres de continguts afins: pel que fa a repertoris de terminologia vinculada a la societat de la informació, la Terminologia dels videojocs5 o el díptic La telefonia al dia6, i, pel que fa a la terminologia específica de les ciències de la salut, el Diccionari de neurociència7 o el Lèxic de fàrmacs8. M. Antònia Julià, Termcat, Centre deTerminologia Notes

1

http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/156 http://www.gencat.cat/xarxessocials/pdf/guia_

2

usos_xarxa_cat.pdf http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157 4 http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/ 5 http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/9 6 http://www.termcat.cat/docs/PDF/Telefonia.pdf 7 http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140 8 http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/12 3


petits anuncis

petits anuncis Consultes mèdiques Rbla. de Catalunya-Mallorca. Centre Mèdic en funcionament lloga amplis despatxos, molt ben equipats, tot nou, servei de recepció, calefacció, aire condicionat, telèfon, àmplia sala d’espera. Matins i tardes. INFORMACIÓ: Teresa. Tel. 619 701 701 Lloguer despatxos equipats Situació: Zona Casanova-Diagonal. Centre Mèdic en funcionament lloga despatxos equipats, telèfon, aire condicionat, secretària, servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes. INFORMACIÓ: Tel. 934 195 121 Lloguer de despatxos completament equipats Situació: Rda. Gral. Mitre-Muntaner. Matins o tardes, aire condicionat i calefacció, amb servei de recepció, secretaria, etc. Pàrquing. Instal·lacions de disseny i confortables. Gran qualitat i preu econòmic. INFORMACIÓ: Srta. Maria. Tel. 696 498 661 Despatxos mèdics Situació: Zona Pg. de Gracia-Diagonal. Amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisis clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091

Despatx Via Augusta 106 m2 Consultoris un o diversos metges, 2 de grans i 1 de menor. Sales d’espera: 1 gran, 2 petites. 1 hab. arxiu, etc. 2 lavabos. Façana transparent. Abundants busos i metro. 3 pàrquings pròxims. INFORMACIÓ: Tel. 608 289 424 Lloguer despatxos Situació: Diagonal/Pg. de Gràcia. Centre mèdic d’alt nivell, lloga despatxos totalment equipats per a mòduls de matins o tardes. Li oferim tots els serveis necessaris perquè vostè sols hagi de preocupar-se de visitar els seus clients. INFORMACIÓ: Tels. 934 161 011 / 934 161 638 Lloguer despatxos Situació: Zona Hospital Clínic. Centre mèdic en funcionament lloga despatxos totalment equipats. Matins. Tots els serveis. INFORMACIÓ: Tel. 934 541 127 Es lloga despatx mèdic Situació: Sant Cugat. Zona estació, recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tarda. INFORMACIÓ: Tel. 629 724 271 Serveis integrals de Secretaria telefònica CALLMED. Serveis integrals de Secretaria telefònica. Recepció de trucades personalitzada. Gestió Agenda on-line. Sense esperes telefòniques. Sense costos addicionals. Atenció 12 hores diàries. URGÈNCIES. INFORMACIÓ: CallMed.net. Tel. 933 906 700

Llogo consulta mèdica 100 m2 Balmes-Rosselló. Tots els despatxos completament equipats, recepció, calefacció, aire condicionat, etc. Àmplia sala d’espera. Hi ha un despatx que té 2 habitacions i 1 bany. Preu assequible i negociable. INFORMACIÓ: Tel. 609 369 912

Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte Situació: Zona Balmes-Madrazo. Davant Clínica del Pilar. Atenció secretària 12 hores. Anàlisis Clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ: Zona Medica. Tel. 933 906 716

Lloguer de despatxos Situació: Situat a la Diagonal-Pau Claris. Centre mèdic dedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, en ple funcionament. Ofereix lloguer de despatxos a metges. Matins i tardes. Totalment equipats, amb recepció telèfon, fax, calefacció, aire condicionat, servei neteja, etc. INFORMACIÓ: Tel. 656 886 688

Despatx apte per a consulta mèdica Situació: Av. Carles III amb Diagonal. Despatx de 100 m2. Apte per a consulta mèdica. 4 estances. Aire condicionat. INFORMACIÓ: Tel. 932 001 047

Despatxos a Barcelona ZONA MÈDICA SL, empresa especialitzada en gestió mèdica disposa de despatxos propis a Barcelona. Cobertura de dilluns a divendres de 8 a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, creació i gestió de nous centres a Barcelona i província. INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 /627 561 091. Email: zonamedica@zonamedica.es

Consulta pediàtrica Situació: Davant Clínica Sagrada Família. Es lloga un despatx matins o tardes amb tota la infraestructura de suport. INFORMACIÓ: Jaume Mas. Tel. 677 400 040

Lloguer dos despatxos Situació: Plaça Kennedy (Balmes-Sant Gervasi). Exteriors, amplis i moderns, un amb quiròfan, l’altre amb box per a cures o tractaments. Estètica acurada. Confortables i amb totes les prestacions d’informàtica i telefonia. Ideals especialitats i gestionat per metges. INFORMACIÓ: Matins i tardes.Tel. 658 848 398 Llogo despatx mèdic Despatx amb dues consultes independents i apte per a diverses especialitats. Zona Pg. de Gràcia-Diagonal. INFORMACIÓ: Tels. 932 125 725 / 654 168 171 Centre de Negocis AGENDA Situació: Muntaner, 121, 1r 1a. 08036 Barcelona. Lloguer de despatxos per passar consulta. Atenció personalitzada amb recepcionista. Es porta agenda del metge. Centre al costat Hospital Clínic, ben comunicat. Tarifa: hores-dia-mes. INFORMACIÓ: www.centrodenegociosagenda.com Tel. 934 880 606. E-mail: ofibarna@arrakis.es Consultes externes a Policlínica Barcelona Oferta; mitjançant concessions. Inclou; suport tecnològic renovat, complet i suport humà. Cartera de pacients privats i mutuals. INFORMACIÓ i visites: Tel. 934 161 616. E-mail: info@consultorisvallirana.com Lloguer de despatxos completament equipats Situació: Via Augusta-Ganduxer. Centre mèdic, d’alt nivell, polivalent autoritzat pel Departament de Sanitat, lloga despatxos totalment equipats amb aire condicionat, telèfon, recepció, gestió agenda on-line, facturació, servei d’infermeria, etc. Matins o tardes. INFORMACIÓ: Tel. 932 467 403 Consulta mèdica Situació: Muntaner-Travessera de Gràcia. Es lloga consulta de 110 m2, amb dos despatxos, dues sales d’exploració, i una sala d’espera i recepció. Telèfon actiu. INFORMACIÓ: Tel. 607 222 384 Interessats a compartir despatx en funcionament Situació: Plaça Francesc Macià. Especialitats: Psiquiatria, psicologia i neurologia. Posar-se en contacte: INFORMACIÓ: Tels. 934 544 071 / 677 264 894 Es comparteix despatx Preu econòmic. Zona Muntaner-Via Augusta. INFORMACIÓ: Dr. Alkhadra. Tel. 665 910 836

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

63


petits anuncis

Consultori mèdic Situació: Zona alta Barcelona. En lloguer o venda. 150 metres. 2 consultes, 2 sales d’espera, 2 sales de cura, 2 lavabos, 1 recepció. INFORMACIÓ: Tel. 607 837 038 Mòduls per llogar al centre de Barcelona carrer València-Balmes Lloguer de consultes mèdiques per a mòduls matins/tardes preus a convenir. Al preu està afegit serveis de: recepció, manteniment, aigua, llum, calefacció i aire condicionat. Opció de donar joc de claus si l’horari excedeix al de recepció. ADSL, 3 sales d’espera, fil musical i molt ben ubicat. INFORMACIÓ: Araceli. Tels. 935 313 563 / 678 540 931. E-mail:Visiti el nostre web www.cml.cat Local en perfecte estat i amb moltes possibilitats Situació: Pl. Eguilaz, 5, baixos. 08017 Barcelona. (al costat de la Clínica Corachan). 140 m2 distribuïts en dos nivells de 70 m2 cada nivell. Accés directe des de la plaça Eguilaz i d’un accés de servei i aparcament, aire condicionat, xarxa informàtica, 2 banys independents (F/M) i 5 places de pàrquing. Preu: 450.000 € (pàrquings no inclosos, a negociar) INFORMACIÓ: Alfred. Tel. 932 069 960. E-mail: alfred@abelcir.com S’ofereix per col·laborar Metge amb experiència de més de 20 anys en cirurgia general i medicina estètica s’ofereix per col·laborar en altres centres o col·legues tant en el seu propi centre com en altres. INFORMACIÓ: Alkhadra. Tel. 665 910 836 Es lloguen despatxos Situació: Av. Josep Tarradellas 104, ent. 2a. Disponibles dos despatxos en centre estètic capil·lar per a persones afectades de càncer. Disposa de recepció, dos lavabos, sala d’espera i magatzem. Aire condicionat i calefacció. INFORMACIÓ: Sergio / www.carrerascentrocapilar.com. Tels. 934 192 003 / 661 347 430. E-mail: info@carrerascentrocapilar.com Lloguer local Local de 95 m2 a Barcelona per a professionals situat a Mejia Lequerica, 34, ent. Enfront jardins de Clínica Dexeus, amb gran sala, 4 habitacions, 2 banys. Opció aparcament per a 2 vehicles. INFORMACIÓ: Dr. Pou. Tel. 620 826 505 Lloguer de dos despatxos nous per a consulta mèdica S’ofereixen 2 despatxos nous per llogar, totalment equipats, en zona centre de Sant Adrià de Besòs, amb sistema informàtic, administració, en centre mèdic de rehabilitació, amb 30 anys d’experiència. Molt ben comunicat per metro L2 i bus. INFORMACIÓ: Francisco Romano. Tel. 934 620 911. E-mail: informacio@mesro.es

64

Ganduxer-Via Augusta Magnífic local de 1000 m2 aprox. Cantonada envidrada de 25 m. Diàfan. Molta llum natural. Estat impecable. Ideal per a petita clínica, consultoris, etc. També per a inversor. INFORMACIÓ: Tel. 934 309 534 Despatx per a psiquiatre Gabinet de psicologia d’orientació cognitivoconductual molt ben comunicat (al costat de l’Hospital Clínic) ofereix despatx a psiquiatre per a derivació mútua. Inclou: centraleta de recepció de trucades, sala d’espera compartida, wifi i neteja. Condicions. Preu: econòmiques: Pot ser gratuït! INFORMACIÓ: Elena Angulo/Esther Hernàndez. Tel. 934 300 604. E-mail: psicologiagrap@psicologiagrap.com Centre Mèdic cèntric a Rambla d’Egara de Terrassa lloga despatx Ofereix: recepcionista, gestió agenda, facturació, wifi, treball en equip, laboratori, possibilitat d’entrar a mútues privades. INFORMACIÓ: Anna M. Tels. 937 334 054 / 605 877 333 matins. E-mail: egaramedic@gmail.com Compro o llogo clínica dental en funcionament Compro o pago lloguer de clínica dental en procés de jubilació, amb clientela inclosa. INFORMACIÓ: Tel. 626 203 413 Es lloga despatx per a especialistes (pediatre, endocrí, dermatòleg, metge homeòpata...) en centre mèdic de nova creació a Cornellà de Llobregat (barri Gavarra). Inclòs servei de recepció i agenda, subministraments i manteniment. Horaris i preus a convenir. INFORMACIÓ: Marta Roset. Tel. 620 176 166 Consultes mèdiques i psicològiques zona Gran de Gràcia Es lloguen despatxos totalment equipats. Molt bona comunicació i ambient. Per ocupar sales de forma individual o en equip. Servei de secretaria de 9 a 21, aire condicionat, calefacció, office, espais informatitzats. Preu: Visiti el nostre web: www.espaciosmedicos.com o passi a veure’ns sense compromís INFORMACIÓ:Tels. 932 183 919 / 625 477 117. E-mail: consultasmedicas@comb.es Llogo despatx antiga Quirón Situació:Verge de la Salut, 78. 100 m2. Es lloga tot sencer o per mòduls. INFORMACIÓ: Manuel Galofré.Tel. 650 375 009

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

Particular lloga local assolellat de 150 m2 ideal per a consulta mèdica Situació: Capità Arenas 3-5. Excel·lents comunicacions, (metro i bus de la Diagonal), 2 pàrquings de lloguer pròxims. 2 nivells: recepció planta baixa i despatxos a l’entresol, 2 lavabos. Equidistant de Clínica CIMA, Hospital de Barcelona, IU Dexeus, al costat laboratori i clínica dental. Finca representativa, amb conserge i vigilància. INFORMACIÓ: Tel. 677 288 636. E-mail: fmeridap@hotmail.com

Diversos Boomerang-secretaria telefònica www.boomerang-secretaria-telefonica.es. Atenem trucades en català i castellà, donem hores de visita, des de 50 € al mes. Altres serveis: mecanografia per ordinador en diversos idiomes, des d’1,50 €/full. INFORMACIÓ: Srta. Gemma o Manel. Tel. 934 173 547. Fax 934 213 487. E-mail: boomerang2@movistar.es Empresa de serveis ENKASA. Empresa de serveis ofereix personal de servei domèstic, cuidadors infantils i assistència geriàtrica. Formació individualitzada segons les necessitats de cada llar. INFORMACIÓ: Tels. 932 056 239 / 638 929 953 / 638 929 955 English classes Ofereixo classes d’anglès, particulars o de grup. Molta experiència amb metges. INFORMACIÓ: Constance Clark. Tel. 933 219 453. E-mail: conniec50@hotmail.com Empresa informàtica Realitzem WEBS PROFESSIONALS per potenciar la teva marca personal i BLOGS INTERACTIUS, amb continguts dinàmics i fàcilment actualitzables per l’usuari. Preu: Preu Web: 350 € / Preu Blog: 200 € INFORMACIÓ:Tels. 619 580 115 / 609 736 915. E-mail: info@applica99.com Redacció i correcció de textos mèdics Articles per a revistes mèdiques o per a la premsa, tesis doctorals, informes, projectes... En castellà o català. Llicenciat en medicina, màster en comunicació científica (especialitat en medicina, UPF), català amb certificat D (superior) i K (correcció). INFORMACIÓ:Tels. 685 842 901 / 934 340 163. E-mail: jordibell@gmail.com Segells de medicina Es ven magnífica i única col·lecció filatèlica tema Medicina. Més de 7.000 segells nous i nets per darrera en 28 volums. Preu 25 % taxació Catàleg Yvert. INFORMACIÓ: Tel. 938 734 737 horari laboral.


petits anuncis

Universitari, exalumne del Lycée Français, dóna classes d’informàtica a persones grans i classes de repàs i francès a estudiants. INFORMACIÓ: Pau. Tel. 671 404 497

Habitatge Venc pis (particular, no agències) Zona Sant Gervasi. 90 m2, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, 1 bany, traster. Pis molt lluminós.Vistes excepcionals. INFORMACIÓ: Tel. 629 106 868 Lloguer d’habitatges de curta estada a Barcelona Lloguem pisos reformats a prop de centres hospitalaris per a acompanyants de persones hospitalitzades, personal mèdic i assistents a esdeveniments mèdics. www.erf-barcelona.com INFORMACIÓ:Tels. 659 361 211 / 610 705 204. E-mail: erf.barcelona@gmail.com En lloguer, pis de 125 m amb molta llum Situació: Còrsega-Bailèn. Ben comunicat per bus i metro. A 5 m caminant de Pg. de Gràcia/ Diagonal. Tot moblat. 1 habitació amb bany inclòs, 2 caixes fortes, 2 habitacions amb llit, més despatx, armaris, 1 bany. Acabat de pintar. Tot a punt per entrar a viure, amb electrodomèstics, bateria de cuina, plats, coberts, cristalleria, calefacció, aire condicionat, veles. INFORMACIÓ: Tel. 663 990 355 Àtic en lloguer Al carrer Laforja zona Sant Gervasi. 80 m2 amb terrassa de 30 m2. 3 habitacions. Reformat. Lloguer permanent o per estades d’un any. Preu 900 €. INFORMACIÓ: Tel. 616 246 351

Treball Infermera instrumentista quirúrgica amb 14 anys d’experiència (artroscòpia, vascular, CO, etc.). Gran capacitat de treball. Sistemàtica, ordenada i responsable. Excel·lent predisposició per assolir nous reptes. Estic en actiu. Disposo d’alguns matins o tardes lliures. INFORMACIÓ: Cristina Sans. Tel. 607 881 255. E-mail: jomeless2002@yahoo.es Secretària mèdica-recepcionista M’ofereixo per a consulta mèdica. Màxima disponibilitat, bona presència, amabilitat, simpatia i efectivitat. Cinc anys en consulta oftalmològica i dos en traumatologia. Àmplia experiència en tracte amb el públic. Molt bones referències. Edat 46 anys. INFORMACIÓ: Isabel. Tels. 616 986 114 / 933 530 686. E-mail: ramostauro@hotmail.es

M’ofereixo per treballar d’auxiliar d’infermeria en consultoris mèdics. Els meus estudis realitzats són: Auxiliar de clínica FP1, Tècnic sanitari FP2, Auxiliar administratiu FP1, nivell C de català. Curs d’informàtica. Zona Sabadell, Terrassa o Barcelona. Mitja jornada matins o tardes. INFORMACIÓ: Cati Granero. Tels. 937 111 918 / 635 118 480 S’ofereix secretària, administrativacomptable i recepcionista Amb deu anys d’experiència en consulta mèdica (Centre Mèdic Teknon). Idiomes: català, anglès i francès. Certificació de Microsoft de cursos d’Access, Excel, Word i PowerPoint. Internet. 43 anys. Incorporació immediata. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Silvia. Tels. 686 290 219 / 934 566 797 Secretària-administrativa Per treballar en consulta privada. Mitja jornada o jornada intensiva. Experiència en agendes de metges, tracte amb els pacients, recepció de trucades, visites, etc. INFORMACIÓ: Montse López.Tel. 676 704 486 S’ofereix auxiliar d’infermeria (estudiant de psicologia) Per treballar d’auxiliar d’infermeria o en recepció en consultori mèdic o similar, amb experiència en consulta privada i Hospital de Sant Pau (13 anys). Disponibilitat d’horari. Amb català, anglès i informàtica. INFORMACIÓ: Mónica. Tels. 605 047 212 / 932 800 086 S’ofereix senyora de 54 anys Amb experiència per treballar en consulta mèdica, clínica o similar com a recepcionista, telefonista o auxiliar administrativa. Matins i tardes. INFORMACIÓ: Carme. Tels. 932 850 801 / 696 463 520 S’ofereix persona per treballar en consulta Matins o tardes. Persona treballadora i responsable amb molta experiència en el tracte amb el públic. Treball amb ordinador. Experiència en oficina de farmàcia i farmàcia hospitalària. Català nivell S. Tècnic en administració i auxiliar de diplomat en farmàcia. INFORMACIÓ: Cristina.Tels. 678 360 129 / 933 332 383 S’ofereix dona de 54 anys organitzada i responsable per treballar en consulta o clínica Experiència en consulta privada i tracte agradable amb el públic. Informàtica a nivell d’usuari, català (nivell C), castellà i nivell mitjà d’anglès. INFORMACIÓ: Mercè Arroyo Barreras. Tels. 600 072 681 / 932 108 461. E-mail: merche26arroyo@hotmail.com

Disponible per atenció client i auxiliar d’infermeria Dona de 46 anys amb flexibilitat horària, experiència i referències, sense càrregues. INFORMACIÓ: Laia. Tel. 627 806 335 M’ofereixo per treballar en consulta mèdica o clínica Experiència com a recepcionista, call center, assignació hores. Castellà i català. Informàtica nivell d’usuari. Disponibilitat d’horari. Experiència en clínica i consulta mèdica. INFORMACIÓ: Rosa M. Gombau Brull. Tel. 609 758 894 S’ofereix secretària, recepcionista i administrativa amb experiència Experiència en consultori i editorial mèdica. Rigorositat, gran capacitat organitzativa i tracte humà. Català, anglès i francès (nivell mitjà). Estudis superiors. Bon nivell d’informàtica: Word, Access, Excel, Powerpoint, internet i correu electrònic. Zona Barcelona. INFORMACIÓ: Cristina Bautista Álamo. Tel. 626 027 158. E-mail: cbacristina@hotmail.com S’ofereix per treballar en centre mèdic o consultori privat Auxiliar administrativa, coneixements d’informàtica, tasques administratives, experiència en tracte amb públic, català i castellà. Estudis de Graduat Social. Responsabilitat i seriositat. INFORMACIÓ: Nieves. Tel. 646 958 587. E-mail: nievesmf1@gmail.com Administrativa-comptable s’ofereix per treballar en consultori mèdic o despatx Noia de 45 anys. Informàtica, català, tancaments de caixa, TPV i molta experiència en l’àrea de recepció. Experiència en l’àmbit administratiu i comptable, amb bones referències. Matins i tardes. INFORMACIÓ: Anna. Tel. 677 441 084. E-mail: annaclooney@yahoo.es Administrativa-comptable Amb formació i gran experiència en treball d’oficina. Atenció al client en Departament de Gestió de cobraments en important clínica de Barcelona. Referències. INFORMACIÓ: Carmen Ayuso. Tel. 667 727 137. E-mail: carmen-am@ya.com Recepcionista-telefonista i administrativa amb 25 anys d’experiència En atenció al públic i administració. Per treballar en consultori mèdic o clínica (experiència en mútues). Call-center. Batxillerat, secretariat, ofimàtica, català (nivell C), castellà i nivell mitjà d’anglès. Disponibilitat horària. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Montse. Tels. 606 063 107 / 935 804 141. E-mail: montsemolins@gmail.com

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

65


petits anuncis

S’ofereix auxiliar de clínica-recepcionista per a consulta mèdica, tasques administratives i donar suport al metge en cures o petites cirurgies. Jornada completa o parcial. 30 anys, responsable, bona presència. INFORMACIÓ: Rebeca. Tel. 618 492 420. E-mail: rbkita13@hotmail.com Auxiliar de farmàcia bilingüe, amb coneixements de francès nivell mitjà i amb títol de secretariat comercial, s’ofereix com a recepcionista o treballs administratius per a consultori mèdic. Molts anys d’experiència en tracte amb el públic. Total disponibilitat. Es poden demanar referències. INFORMACIÓ: Montse. Tels. 934 243 035 / 654 324 751 M’ofereixo per treballar en consulta o clínica com a secretària o recepcionista Amb àmplia experiència i amb referències. Estudis universitaris. Català, castellà, francès, italià. Informàtica. Disponibilitat horària, incorporació immediata. INFORMACIÓ: Beatriz. Tel. 626 992 716 Senyora de 58 anys amb molta experiència cerca feina de despatx per a consulta mèdica Per hores o mitja jornada (amb referències, si cal). INFORMACIÓ: Neus. Tel. 628 503 661 Recepcionista-administrativa Experiència en atenció al públic i tasques administratives. Català i castellà. Incorporació immediata i disponibilitat matins i tardes. INFORMACIÓ: Cristina. Tel. 616 233 205. E-mail: crisboni54@hotmail.com Recepcionista administrativa amb experiència en el sector Català i castellà. Incorporació immediata. Disponibilitat matins i tardes. INFORMACIÓ: Belen. Tel. 620 846 279. E-mail: beilinbernat@hotmail.com S’ofereix recepcionista-administrativa Per treballar en clínica, consultori, etc. Amb experiència. Català-castellà. Disponibilitat immediata. Bona presència. INFORMACIÓ: Celia. Tel. 657 751 798. E-mail: celiuska81@hotmail.com S’ofereix administrativa de 50 anys Per treballar en consulta. Treballadora, responsable i amb experiència en tracte amb el públic. Disponibilitat horària total i inmediata. INFORMACIÓ: Juana. Tel. 635 383 433. E-mail: juana-fb@hotmail.com S’ofereix per treballar en consulta Per atendre pacients, atendre trucades i agafar hores de visita. Experiència de 2 anys en consulta de metge dietista. Català i castellà. INFORMACIÓ: Helena Farré. Tel. 676 311 066. E-mail: helenanj@hotmail.es

66

Recepcionista-secretària amb experiència s’ofereix per treballar amb metge en consultori o clínica. Bona presència, responsable, organitzada, educada, idiomes. Disponibilitat horària i immediata. INFORMACIÓ: Isabel. Tel. 609 448 872. E-mail: isabelmar68@gmail.com

S’ofereix secretària amb experiència de mes de 20 anys (dos en un consultori mèdic) amb amplis coneixements de facturació i comptabilitat i facilitat de tracte amb el públic. Català i anglès parlats i escrits. Responsable, educada i de confiança. Amb referències. INFORMACIÓ: Maria Torrens. Tel. 615 259 179

M’ofereixo com a secretària-recepcionista per a consulta mèdica Molts anys d’experiència (mútues, agenda, caixa, atenció pacients i organització consulta en general). Puc aportar informes. INFORMACIÓ: Montserrat Hernaez. Tel. 606 531 383. E-mail: nini_hernaez@hotmail.com

Recepcionista-auxiliar administrativa cerca feina en un centre o consulta metge Persona amb 25 anys d’experiència com a recepcionista i auxiliar administrativa, 18 dels quals també com a auxiliar de clínica en centres mèdics oftalmològics. Estaria disposada a treballar en altres especialitats i ampliar nous coneixements. INFORMACIÓ: Inés Costa. Tel. 654 490 853. E-mail: incostaco@gmail.com

S’ofereix secretària-administrativa Experiència de 18 anys en tasques administratives en general. Informàtica a nivell usuari. Català nivell C i castellà. Disponibilitat horària. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Manoli Llorente. Tel. 678 418 377 S’ofereix per treballar Estudiant d’infermeria, amb experiència en recepció de centre ginecològic i centres mèdics. Disponibilitat tardes. INFORMACIÓ: Ingrid. Tel. 686 167 316. E-mail: deira84@hotmail.com S’ofereix auxiliar de clínica Per treballar en consulta o clínica: dimarts i dijous. Experiència en consultori de ginecologia i un any en consulta d’odontologia. Informàtica a nivell d’usuari. INFORMACIÓ: Eulàlia Colomé Garriga. Tel. 659 561 578 S’ofereix per treballar de recepcionistaadministrativa en consultori mèdic o clínica. Castellà, català, informàtica a nivell d’usuari. Experiència en tracte amb públic. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ: Caritat Guillén.Tels. 934 569 505 / 646 813 986. E-mail: caridadgj@hotmail.com S’ofereix documentalista sanitària-auxiliar d’infermeria per treballar en consulta o centres mèdics Noia responsable amb experiència en el sector oftalmològic. Idiomes català i castellà. Bona presència. Interessada per treballar torn matins. INFORMACIÓ: Mireia. Tel. 676 995 794. E-mail: miremeseguer@hotmail.com Recepcionista auxiliar d’infermeria sociosanitària administrativa Experiència de 10 anys en clíniques privades i l’ICS. En diversos departaments: àrees, quiròfans, urgències, atenció al pacient en planta, programació de cites prèvies i programació de proves radiològiques. INFORMACIÓ: Lis. Tel. 695 838 334. E-mail: apv814@gmail.com

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

Auxiliar de clínica i geriatria S’ofereix per treballar en consulta mèdica. INFORMACIÓ: Loli. Tel. 616 591 850 Senyora seriosa i responsable S’ofereix per atendre consulta mèdica (recepció, administració). INFORMACIÓ: Ana María. Tel. 661 011 546 S’ofereix recepcionista administrativa Dona de 48 anys. Àmplia experiència en atenció al públic. Més de 12 anys com a secretària d’un metge. Pacient, responsable, treballadora i capacitat organitzativa. Coneixements d’informàtica. Idiomes: català, castellà. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Eulàlia Molina i Bentanachs. Tel. 659 375 276. E-mail: eulaliamolina@telefonica.net S’ofereix recepcionista-administratiu Home de 47 anys. Pacient, responsable, capacitat organitzativa i molt treballador. Experiència en tracte amb el públic. Coneixements d’informàtica: Word, Excel, Power-Point, SAP i internet. Idiomes: català i castellà. Disponibilitat d’horari. INFORMACIÓ: Daniel Villagrasa Esplugas. Tel. 617 488 848. E-mail: dvilla@telefonica.net Auxiliar administrativa amb experiència en atenció al públic Coneixements d’informàtica. Català i castellà. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Cristina Sahun.Tel. 652 089 443. E-mail: cristinasahun@gmail.com Auxiliar administrativa-recepcionista amb experiència en atenció al pacient i amb referències. Disponibilitat d’horari. INFORMACIÓ: Conchi Aparicio. Tel. 638 890 073. E-mail: capariciogarcia@yahoo.es S’ofereix noia de 34 anys per a recepcionista en consulta mèdica responsable, educada i simpàtica. Disponibilitat d’horari i experiència en tracte al públic. Idiomes: català i castellà, llengua materna, anglès nivell alt. Informàtica a nivell usuari. Títol oficial d’auxiliar de clínica. INFORMACIÓ: Maria. Tel. 616 094 531


petits anuncis

Noia recepcionista i secretària Residències Gent Gran: oficina, telèfon, agenda, office, resolutiva i empàtica pacient-client, busca feina Barcelona i rodalies, Baix Llobregat, Andorra, Lleida, La Seu d’Urgell. Cap problema per desplaçar-me.

S’ofereix administrativa o secretària mèdica Anys d’experiència com a secretària, amb títol d’ATS, bon nivell d’ofimàtica,català i castellà.Tracte humà i bona atenció al públic.Total disponibilitat. INFORMACIÓ: Marisa.Tel. 696 063 307. E-mail: marisa_masos@hotmail.com S’ofereix fisioterapeuta emprenedora amb coneixements d’acupuntura per col·laborar amb metge traumatòleg, reumatòleg, neuròleg, etc. al seu centre, amb possibilitat de derivació dels seus pacients per fer RHB a canvi de compensació econòmica per compartir espai-pacients. IN FO R MAC IÓ : Laur a. Tel. 651 117 690. E-mail: fisio_laura@hotmail.com

Farmacèutica de 40 anys Bilingüe castellà i català, bon nivell d’anglès, amb molta experiència en el tracte amb el públic, s’ofereix per a clínica o consulta privada, com a secretària, recepcionista, amb disponibilitat d’horari. INFORMACIÓ: 608 238 422. E-mail: mosvol@gmail.com S’ofereix recepcionista telefonista Per a consulta mèdica,informàtica a nivell d’usuari. Disponibilitat d’horari. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Isabel.Tel. 600 771 150

Utillatges En venda Tonòmetre Aire (Detecció pressió ocular) Kowa Automated Puff Tonometer TM - 2000. En bon estat i total comprovació. Seminou, utilitzat per un sol propietari. Preu: 2.700 € INFORMACIÓ: Dr. Heredia. Tels. 932 192 214 / 615 277 662

En venda llitera podològica model Omega Es ven llitera podològica Omega. Pujada i baixada elèctrica. Moviments independents. Trendelembourg independent elèctric. Pedal amb tres memòries programables. Plataforma i suport de seguretat. Molt bon estat. Interessats truqueu a la sra.Trini García (de 10 a 14 h) o la srta. Mili García (de 16 a 20 h). INFORMACIÓ: 699 861 072 En venda llitera ginecològica Arco Es ven llitera de ginecologia. Alçada regulable elèctricament. Trendelembourg. Suport de cames ergonòmic. Entapissat de goma escuma muntada sobre una placa de suport, amb funda de cuir. Aplic llitera extensible. Molt bon estat. Interessats truqueu a la sra.Trini García (de 10 a 14 h) o la srta. Mili García (de 16 a 20 h). INFORMACIÓ: 699 861 072

Servei d’Informació Col·legial.

Novembre 2012 - Febrer 2013

67


petits anuncis informació col·legial

Centenari de la Casa Bonada de Ripoll (1912-2012)

Tribuna d’opinió

La Casa Bonada allotja la vida d’una família, dedicada a la medicina, marcada per la Guerra Civil espanyola

E

n Joan Bonada, procedent de la Gascunya o Bearn francès i la seva esposa Joana Pradell, de Serrat de la Vall de Ribes, s’establiren l’any 1519 a la casa anomenada el “Mas Graner”, avui coneguda per Can Bonada, situada a la petita població de Serrat a la Vall de Ribes. Els seus descendents foren paraires i pagesos, fins a la 13ena generació en què l’hereu Francesc Bonada Parés estudià la carrera de metge, anant a exercir del 1901 fins al 1905 a Ribes de Freser i des de 1905 es traslladà a Ripoll. L’any 1912 va comprar un terreny d’uns 800 m2 situat al carrer Progrés de Ripoll en el lloc conegut com a paratge de la Roqueta pel preu de 1.500 pessetes. Aquell mateix any, va sol·licitar a l’Ajuntament de Ripoll permís per construir una casa. Els plànols de la casa foren encarregats al conegut arquitecte Joan Rubió i Bellver, col·laborador i deixeble d’Antoni Gaudí i la construcció anà a càrrec del mestre d’obres ripollès Servando Martí i Casadesús (1852-1926), el qual elaborà el projecte de la casa modernista amb façana de pedra, coneguda avui com a casa Bonada de Ripoll. En l’actualitat forma part del patrimoni urbanístic de Ripoll. La guerra civil del 1936 al 1939 tingué greus conseqüències per la família Bonada. El fill gran Pere, metge, fou assassinat i dos germans capellans, Enric i Josep, hagueren de fugir a França. A finals de febrer de 1938 en Francisco, fill petit de la família, que fins aleshores havia estat ajudant al seu pare, també fou mobilitzat per l’exèrcit republicà, tot i que tan sols tenia 19 anys. El 27 d’agost de 1938 la Comissaria Delegada de l’Ordre Públic de Girona de la Generalitat de Catalunya, sota la presidència de Lluís Companys, imposà una multa de 10.000 pessetes al metge i propietari de Can Bonada Francisco Bonada i Parés. La multa era pels seus fills capellans Enric i Josep per haver desertat i no haver-se presentat a lleves. En aquells moments la batalla de l’Ebre, després de l’èxit inicial de les 68

1

2

3 1. Can Bonada de Ripoll en una fotografia de 1913. 2. Dr. Pere Bonada i Sala, 1906-1936. 3. Dr. Francesc Xavier Bonada Tarrés, metge dermatòleg i promoció de 1962.

tropes republicanes, s’havia estabilitzat i començava la contraofensiva de l’Exèrcit Nacional. El 16 de setembre el metge Bonada féu efectiva la multa. El 19 de setembre el metge Bonada presentà un recurs al Ministeri de Governació a Barcelona. El recurs era acompanyat per l’aval favorable de l’alcalde-president de l’Ajuntament de Ripoll, Pedro Solanich Casas, i desfavorable d’“Inspección General de Fronteras-Jefatura del 5o Sector-Ripoll” amb un informe en el qual degut a la seva conducta política l’autoritat creu necessari que se l’ha de desterrar a cinquanta quilòmetres de la frontera. L’Ajuntament i el mateix Front Popular acordaren anar a Barcelona per evitar una mesura que consideraven injusta. El dia 14 d’octubre de 1938 es presentaren els policies de la Generalitat a la casa Bonada, amb l’ordre del desterrament per al metge i la seva família, es van traslladar immediatament a la ciutat de Vic. Un cop desallotjada la casa, se l’apropiaren i s’instal·laren les tropes republicanes i l’Inspecció de Policia de Fronteres, zona Pirineu Oriental. Tan aviat com la família Bonada va conèixer la notícia de l’alliberament

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

de Ripoll, a primers de febrer del 1939, van desplaçar-se des de Vic per tal de reclamar a les noves autoritats la devolució de la seva casa, així com el permís per tornar-hi a viure i poder novament exercir la seva professió. Un cop verificada la seva legitima propietat desallotjaren immediatament les tropes que s’hi havien instal·lat i li tornaren al cap de pocs dies. Quan la família retornà a casa seva, s’adonaren que havia estat totalment saquejada i espoliats tots els seus béns i que es trobava en un estat tan lamentable que la feia gairebé inhabitable. Després de molt buscar trobaren en molt mal estat part del seu valuós mobiliari repartit per diversos pisos del poble i que també els fou tornat. De seguida començaren a netejar la casa i reconstruir tots els desperfectes. A la mort del metge Francisco Bonada Parés, el 20 de juny de 1948, la propietat passà a Dolors Tarrés i Vilalta, vídua de l’hereu Pere Bonada Sala de 14ena generació i en morir ella el 19 de setembre del 1980, la casa Bonada passà a l’actual propietari en Francisco Bonada Tarrès, metge i hereu de la 15ena generació. A la casa exercí com a curandero d’ossos trencats en Pere Bonada i Bonada procedent de la casa Mas Grané de Serrat de Queralbs, curandero de gran fama, tal com parla d’ell l’escriptor Francisco de Zamora. Com a metges exerciren el fundador de la casa Francisco Bonada Parés, el seu fill Pere Bonada Sala fins que fou assassinat, posteriorment el seu germà Francisco Bonada Sala i, finalment, l’hereu Francesc Bonada Tarrés. Des de l’any 1519 fins a l’any 2000 a la família hi ha hagut diversos curanderos i des de l’any 2000 fins ara nou generacions de metges, el que la converteix en la nissaga de metges i curanderos més nombrosa de Catalunya amb centenars de pacients guarits tant del Principat com de la Catalunya Nord. Francesc X. Bonada Tarrés


informació col·legial

Un tast de la col·lecció... www.museudelamedicina.cat

Model de pròtesi de maluc, amb el cap cimentat en acer inoxidable i tija feta a partir d’un aliatge de Titani, Cobalt-Crom i Vivium® (Alt Nitrogen), una marca registrada de l’empresa Merete Medical GmbH, Alemània, c 2000.

L

Patronat de la Fundació - Museu d’Història de la Medicina de Catalunya • Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president • Dr. Àlvar Net i Castel • Dr. Jacint Corbella i Corbella • Dr. Joaquim Ramis i Coris • Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent • Dr. Modest García i Moll • Dr. Manuel Armengol i Carrasco • Dr. Pau Casals i Caus • Dr. Joaquim M. Puigvert i Solà • Dr. Francesc Cardellach i López • Dr. Carles Hervàs i Puyal • Sr. Leopold Galmes i Creus • Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari

Coordinadors de la Secció • Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya • Sara Fajula, arxivera del COMB

es artroplàsties de maluc i de genoll es troben entre els procediments quirúrgics més freqüents en els darrers anys a Catalunya. Un fet controvertit quant a la despesa que comporta, les llistes d’espera i la variabilitat assistencial. El transplantament total de maluc ha estat una fita de la cirurgia del segle xx. Des dels anys 1960 ha estat decisiu per tal d’alleujar el dolor i restaurar la mobilitat de milions de persones que patien aquests problemes. El seu desenvolupament ha estat associat amb diversos factors, com ara la innovació en els materials, instruments, tècniques i procediments operatoris, que han permès ser adaptats a problemes d’altres articulacions. Aquest tipus d’artroplàsties han esdevingut una operació singular i han contribuït a elevar el prestigi de la cirurgia ortopèdica catalana. Alhora, han mostrat la rellevància de totes les cares de l’afer: des de la concepció i avaluació permanent i sistemàtica dels procediments al treball en equips multidisciplinaris: cirurgians, metges de família, infermeria, fisioteràpia i assistents socials. Més enllà dels orígens en determinades artroplàsties desenvolupades a Europa i Estats Units entre els anys 1920 i 1950, després de la Segona Guerra Mundial tingueren lloc les primeres passes d’un llarg camí que havia de demostrar la necessitat de treballar en equips formats per enginyers, tècnics, departaments uni-

versitaris i fabricants d’instruments quirúrgics. A partir dels anys 1970 les artroplàsties s’estengueren per tot Occident i des dels 1990 les gran corporacions controlaren el mercat i assimilaren els petits grups empresarials. Des de les copes de Teflon i l’ús d’acer inoxidable, als aliatges de cobalt i crom o a l’ús de polietilè, tot passant pels diversos dissenys i models geomètrics, el debat i els arguments sobre els millors procediments continuen encara presents. Es tracta d’un exemple important i prou conegut del pes decisiu que la biotecnologia planteja en els camins de la medicina contemporània. El patrimoni biomèdic contemporani acostuma a ser el gran absent de les col·leccions dels museus científics. És important que els professionals de la medicina prenguin consciència del valor explicatiu i del potencial comunicatiu que tenen aquests objectes. Des del MHMC hem iniciat una prova pilot amb l’Hospital Clínic de Barcelona per tal de posar en valor aquest patrimoni, mitjançant diverses accions, com ara la catalogació, l’exhibició, la preservació en un entorn adient. Un punt de partença pot ser un instrument com la pròtesi de maluc que, en aparença senzill, amaga una gran complexitat i moltes històries que permetrien explicar i comunicar ciència, pràctiques i procediments, les persones implicades o els resultats aconseguits d’una altra manera.

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

69


informació col·legial

Moisès Broggi i el Museu: Medicina i Humanitats 1. Moisès Broggi en la inauguració de l’exposició Protagonistes de la medicina catalana de la primera meitat del segle xx. 2. Moisès Broggi en la inauguració de l’exposició Metges catalans a l’exili.

1

2

A

finals de desembre hem tancat un cicle dedicat a reflexionar sobre la fèrtil relació entre la medicina i les humanitats. Ha estat un cicle inaugurat amb l’anàlisi del tema des de la trajectòria professional de Miquel Bruguera, expresident del COMB i professor titular de Medicina de la Universitat de Barcelona, i clausurat mitjançant la prospecció de la realitat actual de la pràctica mèdica a càrrec de Miquel Vilardell, president del COMB. Un cicle intens, que no esgota el tema, amb catorze sessions, portades a terme per experts locals. Un cicle organitzat pel Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHMC) amb el suport del COMB i de la Residència d’Investigadors i la col·laboració de les Facultats de Medicina (UB, UAB i UPF). En la concepció del cicle, la idea broggiana de la medicina, entesa des del compromís del metge amb la societat i arrelada en uns profunds valors humans, va tenir un pes decisiu. A l’estiu, abans de començar el cicle, vam presentar el projecte a Moisès Broggi i li vam demanar si li plauria d’escriure el pròleg del llibre que havia de resultar. Esperàvem tancar aquesta operació un cop acabat el cicle, en passar les festes de Nadal. Ja no l’escriurà. La mirada broggiana, penetrant, està recollida en els seus escrits, en les seves memòries, en les

seves converses... i animen el llibre que publicarem enguany. Des del MHMC recollim aquí uns fragments del mirall que la mort de Moisès Broggi ha trencat i que assenyalen un oblit impossible. El record feliç, al costat de l’ànima bessona, la senyora Angelina Trias i Rubiès, en la representació de l’obra de Lev Tolstoi, dirigida per Oriol Broggi, La mort d’Ivan Ílitx, a la Biblioteca de Catalunya. La veu en off del doctor Broggi com a part de l’espectacle de la vida i de la mort, de la malaltia i de la pràctica mèdica. Una veritable demostració més de l’humanisme erudit del metge i de la seva vocació més humanitària, d’ajudar l’altre. El doctor Broggi es considerava un privilegiat pel fet d’haver viscut, en temps de formació personal i professional, en un context de florida intel·lectual i cultural com el dels anys 1920 i 1930, al costat de veritables personalitats. Ens va ajudar moltíssim, com també el seu cunyat, patró del MHMC i traspassat igualment aquest any 2012, Ramon Trias i Rubiès, a entendre les complexitats d’aquella generació “fora de sèrie” que vam recollir i seguim estudiant en el projecte “Metges Catalans a l’Exili”. Recordem amb emoció el detall dels comentaris que marit i muller, Moisès Broggi i Angelina Trias, feien de cadascuna de les fotografies

dels seus amics, companys i familiars, tots traspassats, presents en aquella exposició. Com a patró fundador del MHMC, Moisès Broggi era molt conscient del significat i de la importància de la conservació del patrimoni mèdic. Una idea clara de pertinença a una tradició, que el patrimoni permet entendre en facilitar el concepte ric i complex de baula. Bona part de les preparacions anatòmiques que el museu custodia ara hi són gràcies a la preocupació i gestions del doctor Broggi des de la Reial Acadèmia de Medicina. Convé preservar aquestes peces, ens recordava, ja que mostren estats patològics que ara resulta impossible observar o imaginar en el nostre món. Recordava Miquel Vilardell, en tancar el cicle sobre medicina i humanitats, la importància de les actituds exemplars, de la cartera de valors humans del mestre a qui emular per part dels estudiants i dels metges en formació. L’exemplaritat, que ha de ser un repte i una finalitat natural, forma part del patrimoni més humà que ens llega el doctor Moisès Broggi i per això sempre el recordarem. Alfons Zarzoso, conservador del MHMC

ANUNCI DE RECOLLIDA DE DONACIONS

El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, amb l’objectiu de preservar i fomentar el nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació personal o institucional. Des del Museu ens encarreguem de la gestió i l’avaluació d’aquest material. Els interessats poden trucar al Museu 937 845 380 o bé mitjançant el correu electrònic info@museudelamedicina.cat 70

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013


petits anuncis

LABORATORI D’ANÀLISIS CLÍNIQUES DR. MIQUEL DURAN BELLIDO - DR. JORDI DURAN COMPANY

Llicenciats en medicina i cirurgia - Especialistes en anàlisis clíniques

Professionalitat, dedicació, atenció personalitzada i rapidesa LABORATORI LABOR LABORA ATORI A TORI CENTRAL

Comte d´Urgell 161, baixos · 08036 Barcelona Fax: 93 451 23 30 · mdb@labmdb.com · www.labmdb.com

CENTRES Barcelona · Alella · Arenys de Mar · Badalona · Begues · Canet de Mar · Cardedéu · Castelldefels · Cornellà de Llob. · Gavà · Girona · Granollers · L’Hospitalet de Llob. · Lleida · Madrid · Mataró · Molins de Rei · El Prat de Llob. · Sabadell · St. Cugat del Vallès · St. Joan Despí · St. Just Desvern · Sta. Coloma de Gramanet · Terrassa · Vic · Viladecans · Vilafranca del Penedès… consultar altres centres

Informació cl íni ca

www.laboratoriodeanalisisclinicos.com

86 36 3 5 4 3 9 OBERT ELS 365

DIES DE L’ANY Laborables de 7 a 20 h. Festius de 8 a 20 h.

Servei d’urgències

365 dies

Disposem de departament propi d´ANATOMIA PATOLÒGICA, de CITOGENÈTICA i de BIOLOGIA MOLECULAR.

AFILIAT A LA MAJORIA DE MÚTUES I ENTITATS D’ASSEGURANÇA LLIURE

Tel. 93 451 66 43 catbio@labcatbio.com

www.labmdb.com www.labcatbio.com

TITULACIÓ EN MEDICINA PREVENTIVA, SALUT PÚBLICA I MEDICINA DEL TREBALL Inspectors acreditats de qualitat ambiental en interiors

Enviament de SMS informatiu al finalitzar les analítiques.

CONTROLS:

CONSULTA IMMEDIATA D’ANÀLISIS PER INTERNET:

AMBIENTALS: Estudi, valoració i assessorament de Qualitat Ambiental en edificis, oficines, quiròfans, instal·lacions alimentàries i esportives, etc. Contaminació Biològica (Control microbiològic de superficies, ambients, sist. aire condicionat. Àcars. Investigació LEGIONEL·LA). Contaminació Química. Control de Vapors i Gasos (Formaldehíds, COV, CO, CO2,...). Confort Ambiental (Tª, HR, Contaminació acústica, lumínica…). Recompte de Partícules. AIGÜES: Estudi i anàlisi de potabilitat d’aigües de consum, industrials i residuals. Investigació de 71 LEGIONEL·LA PNEUMOPHILA. Anàlisi Microbiològic, Fisicoquímic Potabilitat. Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 i- de Febrer 2013 ALIMENTS: Anàlisi de tot tipus d’aliments, estudis de Seguretat Alimentària: Implementació d’APPCC. Anàlisis Microbiològics, Químics, Control Higiènic-sanitari i Formació de Manipuladors. VETERINARIS


informació col·legial

72

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

sic 137  

Servei d'Informació Col·legial

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you