Page 9

memòria professió En general, solien ajudar-se? Majoritàriament, solia haver bon ambient entre els companys i, sobretot, molt respecte. P

JOSEP SALÓ SERRA

de la

Majoritàriament, solia haver bon ambient entre els companys i, sobretot, molt respecte.

P

Els metges i les seves famílies compartien molta vida social? P Nosaltres fèiem poca vida social. La meva pròpia era anar a les reunions del Gremi de Sant Lluc una vegada a la setmana; estava format per un grup de metges i artistes amb preocupacions socials i culturals, que intentava relativitzar aquella ciutat immergida en l’ensopiment del franquisme. P

Des d’una perspectiva cívica i social vostè va ser una persona molt compromesa. Expliqui’ns-ho una mica. P Li posaré un exemple que cal entendre dins de l’època franquista que em va tocar viure. Uns ciutadans de Manresa havien fet gestions per fundar una Associació de Pares de Família, però sempre topaven amb la negativa de l’autoritat governativa, fins que un dia, el Dr. Cortés, canonge de Vic, va venir a veure’m de part del Dr. Masnou, aleshores bisbe d’aquella seu, per si volia acceptar el càrrec de president de l’associació que fundaven, que es deia Associació Catòlica de Pares de Família. Ho vaig acceptar. L’endemà vaig anar a trobar l’alcalde de Manresa, Sr. Soldevila, per explicar-l’hi. Em va dir que havia fet un disbarat, perquè les associacions estaven prohibides, i que l’autoritat P

El doctor Saló en la seva biblioteca.

governativa podria donar-me maldecaps. Li vaig respondre que ho havia acceptat perquè m’ho havia demanat el bisbe i, segons deia el Concordat, ell podia fer-ho, sense cap mena de dubte. Això volia dir que qualsevol iniciativa en perspectiva, com un cicle de conferències sobre temes d’alimentació dels infants en l’edat escolar que havia de donar el Dr. Francesc Prandi, o un altre sobre els infants subdesenvolupats que havia de donar el Dr. Josep Mas, i altres, seria rebutjada per governació. El permís d’aquest estament era indefugible, i aquest sempre ens va ser denegat; era l’any 1965. L’Associació va arribar a tenir 300 socis. Eren uns temps difícils, i vostè va estar en molts altres projectes. P Una altra iniciativa social va consistir a disposar d’un local per a l’esbarjo de la quitxalla, però vàrem tenir por que la Falange se’l fes seu. Vam demanar consell al Dr. Masnou sobre què podíem fer. Ens va dir que ho consultéssim al bisbe de Girona, Dr. Jubany — que després seria arquebisbe de Barcelona— el qual, a més de bisbe, era advocat. Aquest em va preguntar si existia Càritas Manresa, perquè si estés en mans de Càritas, la Falange no s’ho podria quedar. Aleshores a Manresa hi havia P

Josep Saló amb la seva primera esposa, Dolors Orfila, l’any 1978.

Càritas a les parròquies, però no Càritas Manresa. Vaig anar a trobar a tots els rectors i tots van estar d’acord a constituir Càritas Manresa. En vaig ser el primer president i aleshores vaig renunciar a la presidència de l’Associació de Pares de Família. Una de les actuacions de Càritas Manresa va ser crear la guarderia “L’Alba”, l’any 1968. Va començar molt bé, però després va acabar malament: s’hi va ficar Comissions Obreres, van revolucionar el personal per raons de salaris, i com que les exigències que ens van posar no les podíem satisfer, vàrem haver de tancar. En un altre aspecte, el de la defensa de la cultura i de la identitat del país, en el decenni dels seixanta vaig participar en una iniciativa agosarada, si tenim en compte el moment polític. Amb altres metges, entre els quals els amics Llatjós i Selga, i alguns ciutadans manresans sensibilitzats, com Llobet i altres, vam crear la llibreria Símbol, dedicada en aquells temps difícils a la difusió del llibre i de les revistes en català. Vaig ser-ne un dels promotors i accionistes. Quina relació va tenir amb l’Escola d’Infermeria “Farreras Valentí”? P No vaig intervenir en la seva fundació ni en la seva gestió, solament en vaig P

Servei d’Informació Col·legial · Febrer-Abril 2007

9

Memòria de la Professió  

Entrevista al doctor Josep Saló Serra

Memòria de la Professió  

Entrevista al doctor Josep Saló Serra