Page 1

ITÀLIA 2010

INÉS CLAPÉS ROIG I PAULA TUR AYALA 4B


20/2/010 Vam arribar a l’aeroport molt emocionats i nerviosos, però ens vam emportar una sorpresa quan ens van dir que ens faltaven un papers per embarcar fins i tot el vol es va haver de retardar un poc. Finalment vàrem embarcar tots, va ser un llarg viatge i després d’arribar a l’aeroport i agafar un bus arribàrem a l’hotel. L’hotel Garda estava mol bé, excepte el director, que era molt estricte, i cada nit havíem de vigilar mentre corríem pels passadissos que no ens descobrissin. El millor va ser que per estrenar la nit vam anar a una discoteca. La nit va ser genial. 21/2/010 Al matí vam anar a visitar el poble de Lago di Garda. Era un lloc preciós, tot es veia molt curiós. Vam agafar un vaixell pel llac i arribàrem a un poblet, Limone. No hi havia molta gent, era com antic. Però era molt polit. Desprès de passejar-hi vam tornar a Garda, on vam dinar. Després vam agafar el bus i anàrem a Verona. Vam passejarhi, anàrem de compres i visitàrem la casa de Julieta. Ens va sorprendre que hi hagués parets molt grans plenes de papers amb dedicatòries d’amor, I també ens va sorprendre la gran coa que hi havia per fer-se una foto tocant un pit de Julieta. Després d’un llarg dia vam tornar a l’hotel, però encara ens quedaven forces per a tornar a la discoteca, així que anàrem de festa. Això sí, després de sopar a l’hotel, encara que el sopar no va agradar a tothom.

22/2/010


Ens vam aixecar prompte per fer les maletes, ja que deixàvem aquell hotel. Les vam dur al bus i ens dirigírem cap a la neu. Va ser molt emocionant, en baixar del bus vam fer guerres de neu i ens hi vam tirar... Després vam anar a un refugi on ens vam preparar per a l’excursió amb raquetes. Ens vam cansar molt, la majoria de nosaltres fins i tot ens vam marejar. Com estàvem cansats vam anar cap al nou hotel, on ens vam instal·lar. L’hotel tenia poc estil, però la gent era més simpàtica i el menjar més bo.

23/2/010 Ens vam aixecar de matí i vam anar amb vaporetto (una espècie de bus però que va per dins l’aigua) entre Lido i Venècia, i arribàrem fins a Venècia. Primer vam fer una visita amb guia per la ciutat, on ens van portar a la Basilica di San Marco, Piazza San Marco i Palazzo Ducale entre d’altres, i després ens van deixar temps lliure per anar de compres i per anar a dinar. Va estar molt bé una passejada que vam fer amb gòndola pels canals. Ens va sorprendre quan vàrem veure que els taxis, la polic... anaven amb llanxes pels canals. A la tarda vàrem tornar a l’hotel.

24/2/010 El dia 24 vam fer les maletes ja que anàvem cap a un altre hotel. Vam anar a visitar la Galeria Ferrari. Uns guies ens la van mostrar tota. Després dos companys van pujar en dos Ferraris i uns professionals els van dur en cotxe una estona. En sortir de la galeria vam agafar el bus i vam anar a l’hotel Golden Tulip Mirage. Aquest sí que era un hotel com Déu mana!, era de quatre estrelles i estava molt bé. A la nit teníem


ganes de festa, però en comptes d’anar a la discoteca, vam muntar una minidisco en una sala de l’hotel. Vam estar-hi una bona estona ballant.

25/2/010 Ja tocava visitar Florència. Vam estar-hi quasi tot el dia. Primer vam fer una visita per la ciutat, on vam visitar el Duomo, la biblioteca nacional i algun palau. Més tard ens van deixar una estona lliure per anar a menjar i de compres, que per cert hi havia unes botigues gegants. Algunes persones van anar a visitar la piazza del Pitti, on hi havia el Giardino di Boboli, amb unes vistes precioses. Vam acabar rebentats en arribar a l’hotel.

26/2/010 El dia 26 va tocar anar a visitar la famosa torre de Pisa. Vam estar visitant Pisa i Siena, i passejant per allí. Vam anar a veure el Battistero di San Giovanni, la torre de Pisa, la Piazza


del Duomo, Superiore Scuo... El millor crec que van ser les fotos aguantant la torre de Pisa. A la tarda vam tornar a l’hotel i com que era l’última nit vam sortir de festa a una discoteca de per allí. Ens ho vam passar molt bé i vam estar ballant fins a les tantes de la nit. 27/2/010 Aquí el viatge finalitzava, amb molts bons records.

Inés- Paula 4t B


Viatge a Itàlia. Introducció: El 20 de febrer de 2010 el nostre avió aterrà a Bergamo, Itàlia. El primer pensament que vàrem tenir va ser que ens semblava increïble ser allí. Tot el que passaria, ho recordaríem tota la vida. Encara que arribàrem a la nit i estàvem esgotats, no va ser l'esgotament el que ens va impedir descansar; sinó més aviat els nervis del moment. Ens esperava tota una setmana per visitar llocs que mai havíem vist: Verona, Lago di Garda i, a la seua vora, el petit poble turístic Limone. Als Alps, férem una travessia pel bosc amb raquetes de neu, i al dia següent, vàrem visitar la meravellosa ciutat de Venècia. Finalment, Florència i Pisa. En aquest reportatge ens agradaria parlar dels llocs i moments de què més vàrem gaudir: Venècia i les nits a Itàlia. Venècia: El despertador sonà a les set i quart; l'esmorzar a l'hotel era prompte i havíem d'agafar un "vaporetto" fins a Venècia ciutat. Un "vaporetto" era una petita embarcació que feia funció d'autobús. És clar, una cosa normal a Venècia. Feia mal temps i des de la finestra del "vaporetto" vèiem la torre del rellotge, a la plaça de San Marco que després visitaríem. Quan arribàrem ens varen fer una visita guiada. Primer ens explicaren l'arquitectura de la basílica de San Marcos i el pont dels Sospirs, que unia els edificis judicials amb la presó. El seu nom es deu als sospirs dels empresonats, que en passar pel pont veien per última vegada el mar i el cel. Després entràrem a l'església, i ens va impressionar la quantitat d'or que decorava les parets i les cúpules i que encara es conservava en perfecte estat. La guia ens portà al pont de Rialto. Després de les últimes explicacions, ens deixaren anar per lliure i aprofitàrem per visitar la ciutat de Venècia. A cada cantonada hi havia les botigues, tan famoses, de màscares. Molts no poguérem evitar de comprar-ne alguna. Tornàrem al pont de Rialto; tocava la una i mitja al rellotge i decidírem anar a menjar. Entràrem en una pizzeria d’aparença luxosa però que resultà


ser més econòmica del que pensàvem. Va ser la única pizza “exquisida” que provàrem en tot el viatge a Itàlia. El que més il·lusió ens va fer, sens dubte, va ser descobrir que faríem una volta en gòndola. Va ser un viatge curt, però molt bonic. Passàrem hores passejant i comprant, ens deixaren molta estona i acabàrem esgotats. Mai hauríem dit que ens en volíem anar ja a l’hotel. Esgotats, tornàrem a pujar al “vaporetto”. En arribar a l’hotel, ens adormírem quasi a l’instant.

El pont dels Sospirs.

Les nits als hotels: La primera nit va ser la més estranya. En arribar a l'hotel, tothom estava esgotat; però en sentir les paraules "Festa" i "Pub", quasi tots no dubtaren en anar-hi. Nosaltres ens quedàrem. Estàvem massa cansats. La segona nit en aquell hotel va ser molt divertida. Ens quedàrem amb uns amics a la nostra habitació. Aquells dos al·lots eren de PQPI2, i nosaltres no els coneixíem, però ens vam fer molt amics. Després, vàrem anar a la seua habitació, després a la nostra, i així canviant contínuament. Va ser divertit escapar del director de l'hotel, que no feia més que cridar per asenades. La tercera nit, la primera en el segon hotel, va ser molt avorrida. L'hotel era petit, estava brut i a més els professors ens havien castigat per "comportar-nos malament". En aquell mateix hotel, el dia següent, a l'hora de sopar, els professors ens varen dir que un alumne havia saltat d'un balcó a l’altre. I no fer-ho era una de les primeres normes de comportament. "Si no surt el que ho ha fet, tots tornarem a Eivissa demà mateix, i per suposat, qui ho hagi fet, tornarà demà. Està enregistrat per les càmeres de l'hotel, però l'alumne porta caputxa i no se'l veu bé".


Tots vàrem quedar bocabadats. Entre els companys hi havia certa tensió: uns mirant a algunes persones, pensant qui era el culpable. Altres, mirant-se i lamentant-se entre ells. Els professors començaren a riure en veure les nostres cares de desesperació. Tot havia estat una broma! Havíem de passar les tres últimes nits a l'hotel més luxós de tots; el tracte per part dels de l'hotel, encara que amable, va ser un poc amarg; com fent les coses sense gust. Això sí, les tres millors nits varen ser en aquest: férem una festa en el hall de l'hotel, ja que era l’aniversari d’una al·lota del viatge. Va ser una gran festa. La sala era petita i la música no era gens bona, però veure tota la gent ballant i passant-s'ho bé va ser esplèndid. Ens vàrem sentir integrats amb gent amb qui no parlàvem molt sovent. Va ser una nit màgica... Com n’hi ha poques. I a poc a poc, arribava el dia de tornar cap a Eivissa. Però abans, una nit més. Els professors ens tenien una sorpresa: dur-nos a un lloc proper on poder passar l'última nit. El lloc estava bé, encara que hi havia poca gent. La música era bona, i l'ambient de nit recorria els nostres cossos; com la nit anterior, no vàrem poder evitar ballar amb el ritme de la música. La poca gent que hi havia ens mirava de forma divertida, érem el únics que ballàvem sense vergonya. Aquella nit, tots fórem els reis de la pista. Mai oblidarem les experiències que hem viscut i la gent amb qui hem conviscut. Són companys que veim cada dia a l'institut, però són totalment diferents fora d'ell. Ha estat un viatge per a recordar tota la vida.

Elena Soler i Ainoha. 4t ESO. L’última nit a l’hotel.


Visita a la Galeria Ferrari El quart dia de la nostra visita a Itàlia amb l’institut vam anar a la galeria Ferrari. Abans d’anar a la galeria al vespre, al matí vam donar una volta per la ciutat amb autobús. Vam descendir de l’autobús i ens vaàrem fer una foto de grup als exteriors del recinte.

A continuació vam entrar-hi per una porta que portava a la botiga de records, on vàrem estar aproximadament uns quinze minuts, però tot era molt car i quasi ningú es va decidir a comprar res.


Després Gonzalo ens va donar les entrades per a poder accedir a la galeria i ens vam dirigir cap a l’entrada, on vam veure un cotxe on podíem pujar i fer-li fotos, així que vam estar-hi una estoneta per tal que tots poguessin veure el cotxe. Una vegada tots preparats, una dona ens va guiar en la visita per la galeria. Primerament accedírem a la planta baixa, on ens va mostrar tots els cotxes de curses classificats per èpoques i ens va explicar quines eren les peces que contenia cadascun i ens va mostrar una sèrie de motors.


Abans de pujar a la primera planta, la dona ens va mostrar una sèrie de trofeus guanyats per Ferrari i ens va explicar una mica sobre Enzo Ferrari, l’antic propietari de Ferrari, que ara és mort, i ens va mostrar el seu despatx i una foto.

Vam pujar unes escales i vam entrar a la primera planta, on hi havia els cotxes més espectaculars, entre ells l’Enzo Ferrari, un cotxe de valor increïble, ja que només en queden 8 d’iguals al món.

En acabar de mirar aquesta planta de cotxes vam accedir a una sala on ens explicaren el procés per pintar els Ferraris i ens van mostrar una sèrie de pintures.


Per finalitzar la visita vam baixar a una sala en la qual hi havia exposats encara mĂŠs cotxes. La sortida la vam realitzar per on vam entrar.

Daniel C. i Samuel B. 4t A


VENÈCIA Vam arribar a l'hotel de Lido, Venècia. Al matí següent vam anar en autobús a la sortida de vaporettos que ens portarien a Venècia. Estava plovent i ens vam oblidar els paraigües. Una vegada a Venècia, vam caminar fins a la Plaça de Sant Marc, on ens esperava la guia, i de camí vam veure el pont dels Sospirs. Quan vam arribar a la Plaça de Sant Marc vam comprar samarretes que posaven “I love Venezia” i férem les primeres fotos. Després, va arribar la guia i ens va explicar el més important de Venècia. A l'hora de dinar va parar de ploure. Havíem decidit anar al McDonald's, ja que la guia ens va dir que n'hi havia un aprop. Vam recórrer tots els carrers buscant el McDonald's, però no el vam trobar. Vam preguntar a gent a vore si sabien on era el McDonald's i cada un ens deia una cosa diferent, que estava a la dreta, que estava a l'esquerra, que estava tancat... Finalment, decidírem anar a una pizzeria. Ens van servir molt bé, tot era molt bo i cantaven mentre servien. Després, vam quedar tots a les góndoles i vam fer-hi un passeig. El nostre gondoler es deia Fabio, era molt simpàtic i ens va contar tota la seua vida. Després de les góndoles ens van deixar temps lliure i van anar de compres. Hi havia caretes típiques de Venècia per tot


arreu. La roba d'allí no ens agradava molt, i per tant no vam comprar res. Com que volíem menjar i beure alguna cosa, vam anar a buscar un supermercat. No n'hi havia cap aprop. Al final vam trobar-ne un que estava a 20 minuts de la plaça de Sant Marc. Finalment, a les 6 de la tarda, vam quedar tots a la plaça de Sant Marc per tornar a l'hotel. Tot ens va agradar moltíssim i ja estam pensant a tornar-hi. Andrea i Mònica, 4t A


Una anècdota... Un dels millors records és el dia que vàrem anar a la neu. Vàrem sortir de l'hotel aviat i vam anar cap a les muntanyes. Quan vàrem arribar a dalt, baixàrem de l'autobús i començàrem a jugar amb la neu, a llençar-nos pilotes de neu, i també ens llençàvem per unes petites inclinacions. Després ens vam posar les raquetes de neu i vàrem començar el recorregut. Record que va ser un dia molt cansat, però també el més divertit de tots, com quan ens enfonsàvem a la neu i no podíem sortir. Quan havíem de tornar, va ser per a mi el millor: anàvem muntanya avall, jo, en Tur i en Roman; en Tur va perdre un dels pals, i li queien les raquetes contínuament; mentrestant, jo i en Roman corríem per arribar ràpid avall, però pareixia que no hi arribàvem mai... quan no era perquè perdia un guant, era pel fred, o també perquè les raquetes ens queien tota l'estona. Quan vàrem arribar avall, record que anàvem tots amb la roba humida i ens vàrem haver de canviar a fora de l'autobús, pelats de fred. Al principi no ens va fer molta gràcia, però després, a la nit, quan vàrem recordar els moments del dia, sí que hi vàrem riure.

Marc Puig 4t A


VISITA A VÈNECIA L'arribada a Venècia va ser amb vaporetto, acompanyada d'alguna gota d'aigua. Una vegada allí, vàrem fer una visita turística, pels llocs més interessants, amb l'acompanyament d'una guia mexicana. Vàrem conèixer la basílica de San Marco, la qual tenia detalls d'or al seu interior i hi havia sots per l'enfonsament de la ciutat de Venècia, ja que la ciutat està sostinguda per pals clavats al fons del mar. També vam conèixer el pont de Rialto, un dels mes famosos. Ens mostraren places, monuments, museus... Molt interessants. Una vegada acabada aquesta visita, ens van donar temps lliure per a comprar, menjar, conèixer la ciutat, la gent, etc. Però una de les coses que més ens va cridar l'atenció fou la venda exagerada d'antifaços i màscares, típiques d'allí. A la tarda vàrem fer un passeig en góndola, pels canal de Venècia. Va ser un passeig molt bonic i interessant, on el nostres gondoler, Fabio, ens va mostrar la casa de Marco Polo, i ens va contar moltes històries de Venècia. En aquest viatge, hem tingut l'honor d'aprendre coses que mai ens hauríem imaginat. Haver pogut contar moments tan inoblidables d'aquesta experiència, ens ha fet sentir nostàlgia per aqueixa bella ciutat.


Marina Cabello i Hajar el Rahal 4t A


VIATGE D'ESTUDIS A ITÀLIA 2010 El dia 20 de febrer va tenir lloc el nostre viatge de estudis. Anàrem cap al nord d'Itàlia, a visitar llocs com Venècia, Florència, Pisa, etc. El primer dia ens vàrem reunir tots a l'aeroport, cap a les 6. Tots estàvem molt nerviosos. Vàrem agafar l'avió i vàrem sortir cap a Bergamo. Quan hi vam arribar, vàrem agafar un autobús cap a l'hotel on havíem de passar la nit. El segon dia vàrem anar a visitar el “Lago di Garda”. Vaàem fer un creuer en vaixell pel llac i després vàrem anar a dinar per la ciutat de Garda, on vàrem tastar per primera volta les pizzes italianes. Eren molt bones. A la tarda vàrem anar a una altra ciutat, Veronna. En aquesta ciutat vàrem visitar l'estàtua de Julietta i després vàrem tenir temps lliure per anar a les botigues i comprar coses si volíem. També vàrem visitar l'amfiteatre i ens vàrem fer fotos tots junts. El tercer dia vàrem anar a la neu. Vàrem caminar amb raquetes sobre la neu i vàrem fer un passeig pel bosc ple de neu. Quan vam acabar, estàvem cansats. Després, a la tornada, vàrem embrutar moltíssim el bus i els professors ens varen castigar sense sortir a la tarda-nit, encara que més que un càstig va ser un favor, perquè estàvem molt cansats. El quart dia vàrem visitar Venècia. Va ser una gran experiència, ja que és un lloc molt diferent a la resta de ciutats; sense cotxes, sense contaminació, amb canals que envolten la ciutat fent-la un laberint, etc. Vàrem tenir un guia a la matinada, i després, a la tarda, vàrem tenir temps lliure per fer el que volguéssim a la ciutat. Sobre les set de la tarda vàrem tornar a l'hotel. El cinquè dia vàrem anar al museu Ferrari. Va ser una experiència molt grossa perquè varem veure tots els cotxes antics. També vàrem veure els fórmula 1. Després, a la tarda, vàrem anar a una ciutat dels afores de Florència.


El sisè dia vàrem estar per la ciutat de Florència. Teníem un guia al matí que ens va mostrar els elements més importants de la ciutat. Llavors, com que no enteníem res, Gonzalo ens en va donar una petita explicació. Com que encara ens sobrava temps vàrem anar per les botigues a comprar coses. El setè dia vàrem visitar Pisa. Ens vàrem fer les típiques fotos sostenint la torre i bufant-la. A la tarda vàrem tornar a l'hotel i vàrem anar de festa a un pub que hi havia al costat. L'últim dia només va ser de transport. De l'hotel cap a l'avió i de l'avió cap a Eivissa. Va ser un viatge per a recordar, ple de bons moments i també de dolents, però en general va ser un viatge molt ben organitzat i ens va agradar molt.

Alejandro Planells 4tB Jose Barco 4tB

Dorian Mañas 4tB


La fredor blanca Parlaré del dia que vàrem anar als Alps. Ens vàrem haver de aixecar prest per poder esmorzar amb tranquil·litat. Per la finestra que hi havia al costat del meu llit es podia veure la muntanya amb el seu pic blanc. La muntanya estava rodejada de boira, boira que li donava un aspecte de fredor. A l’hora de vestir-nos, les meues companyes d’habitació i jo, estàvem impacients per arribar a on es trobava tota aquella fredor blanca. Quan vàrem acabar d’esmorzar, vàrem agafar l’autobús i vàrem pujar-hi tots, il·lusionats i contents de poder viure moments així tots junts. Sempre solíem dormir a l’autobús i amb més raons en aquelles hores, però aquell matí en Gonzalo no havia d’aixecar-nos a tots posant música amb el volum alt, perquè ell volia que dormíssim a la nit, i no al bus; tot allò aquell matí era innecessari, ningú estava suficientment tranquil com per a dormir. A l’hora de començar a pujar la muntanya tots miràvem emocionats les poques cases que hi havia. Al principi només podíem veure algunes plantes amb tons blanquinosos i poc més, però a mesura que pujàvem més neu hi havia. Quan vàrem arribar, en el moment en què només podíem veure un paisatge blanc i boira amb molta quantitat, ens varen deixar baixar de l’autobús, per jugar una mica. Vàrem baixar tots alhora, corrents, ens tiràvem per les rampes que havien format els munts de neu, fèiem guerra de boles de neu, ens refugiàvem de les boles els uns amb el altres i uns altres es feien fotos. Quan el conductor va decidir que era l’hora d’anar cap a la veritable destinació on havíem d’arribar, ens vàrem haver d’espolsar bé, ja que dúiem quilos i quilos de neu entre la roba. La veritat és que feia bastant de fred, cada vegada que un gel em tocava la pell sentia com si em fregassin amb un ganivet i no amb gaire bones intencions. Quan vàrem pujar a l’autobús, tots estàvem remulls de dalt a baix, amb els cabells humits, i alguns amb els morros liles. Estiguérem tot el trajecte que quedava de bus parlant d’aquell moment que havíem passat feia una estona, i rient com nens de sis anys. El conductor va obrir les portes de l’autobús i vàrem baixar tots, vàrem anar a una caseta que estava entre aquella boira i aquell paisatge blanquinós, on hi havia tres homes abrigats, amb uns jaquetons grossos, que els tapaven quasi la cara i


tot. Els homes ens varen donar unes raquetes a cada un, no sabíem cap de nosaltres com es feia utilitzar allò ni per què servia, però quan vàrem començar a caminar muntanya amunt, ens vàrem adonar que amb aquelles raquetes no se’ns ficaven els peus endins de la neu. Anàvem pujant i jo cada vegada hi veia menys, hi havia massa boira com per poder veure el paisatge, em trobava en el no-res, em sentia aïllada de tot i perduda a la vegada, només podia veure blanc per tot, no sabia ni on trepitjava, ni cap a on anava; si anaves amb un company, si s’allunyava de tu dos metres ja no el podies veure, es perdia per aquell núvol blanc. En haver caminat bastant de temps vàrem decidir descansar una mica, i ens van dir els monitors que ens podíem llevar les raquetes, i així ho vàrem fer. Quan me’n vaig llevar una, a l’hora de clavar el peu al terra, em vaig quedar impressionada, la neu em va cobrir fins a la cintura d’una cama, després amb l’altra cama va passar el mateix. Ja quan es feia molt pesat el camí, ens començàvem a marejar tots per culpa de aquella boira tan pesada, que feia que no veiéssim res. Quan a la fi vàrem arribar al lloc de la caseta, ens vàrem llevar les raquetes i vàrem anar al bus a canviar-nos la roba tots. Estàvem tots congelats, amb els peus que no els sentíem, amb els cabells que gotejaven, amb les mans blaves, les cames cansades i no podíem més, però encara i tot això, va ser el dia que més em va agradar per Itàlia, va ser diferent i especial, el suficient com per dir que no oblidaré aquell dia mai. Agnès Roig Marí 4t A


Viatge de fi de curs: ITÀLIA El passat dia 20 de ferbrer, tots els alumnes de 4t d'ESO inscrits en el viatge d'estudis, ens vàrem trobar a les 17.30, a l'aeroport d'Eivissa, per agafar l'avió amb destinació a Bèrgam (Itàlia). Després d'una hora i mitja llarga, arribàrem a l'aeroport de Bèrgam, a la ciutat italiana de Milà (Milano). Ens esperava un autocar, per dur-nos fins a l'hotel, situat a la ciutat de Garda, per la qual cosa passaríem unes dues o tres hores a l'autocar fins arribar-hi. Després d'una nit molt llarga, pel cansament, vàrem anar al Lago di Garda (llac de Garda), situat a aproximadament una hora de l'hotel. Una vegada allí, anàrem en un creuer per tot el llac, i vàrem aturar-nos al poble de Garda per visitar-lo. Vàrem pasar-hi tot el dia. Al dia següent, vàrem anar a fer raquetes a la neu de la muntanya dels Alps. Va ser molt divertit i entretengut. Aquest mateix dia, just després de l'activitat vàrem posar rumb a Lido. Al matí següent, vàrem agafar un vaporetto (autobús aquàtic), per poder arribar fins a Venècia. Allí visitàrem la ciutat sencera, i ens ho vàrem passar molt bé anant en góndola per alguns carrers de la ciutat. Una vegada acabada l'activitat programada vàrem anar de botigues. I a les 19.00 vàrem tornar cap a Lido. Al matí següent, vàrem anar a la Galeria Ferrari, situada a Maranello, a mitjan cami de la nostra destinació, Florència. Alli vàrem veure cotxes de tota classe, pero d'alta gamma. La majoria d’alumnes esperava aquest moment amb ansietat. Al final de la visita, vàrem acabar el nostre trajecte a la destinació següent. El primer dia a Firenze (Florència), vàrem fer una visita guiada per tota la ciutat, i no va fer falta entrar a cap museu, ja que allí les obres d'art es troben al carrer. No eren les originals, però es podia contemplar la gran riquesa artística de la ciutat. Al dia següent, ens desplaçàrem fins a Pisa, ciutat famosa per la seua torre inclinada. Allí ens vàrem avorrir de fer fotos subjectant la


torre. En aquesta ciutat vàrem dinar, i més tard tornàrem cap a l'hotel per fer una gran festa, ja que al dia següent tornaríem cap a la nostra roqueta, Eivissa. Va ser un viatge inoblidable per a tots, i després de tot el viscut allí, m'agradaria tornar-hi per recordar tots aquests moments amb els amics. Sergio Ramírez Torres 4t B


Viatge a terres italianes. Records inoblidables

Patricia Gorj贸n Andr茅s 4tA


Dia de neu i festa . Fa uns tres mesos, vàrem anar de viatge d'estudis a Itàlia, on vàrem fer diferents activitats i vàrem visitar petites ciutats. Vàrem estar-hi durant una setmana, però, per a mi, el dia de la neu va ser el més interessant

matí, vàrem pujar a l'autobús tots, i ens varen portar fins a la muntanya, on tot era blanc, ple de neu. Ens varen deixar jugar una estona amb la neu i més tard vàrem haver de posar-nos les raquetes, amb les quals ens costava molt


caminar al principi perquè mai les havíem utilitzat. Vàrem fer moltíssimes fotos, mentre jugàvem, perquè tota l'estona estàvem caient, però era divertit i vàrem riure un munt... llàstima del mal que teníem a tot el cos.

A més dels professors que anaven amb nosaltres tot el viatge, quan vàrem haver de pujar tota la muntanya, varen pujar amb nosaltres dos monitors especialitzats en aquesta activitat. La pujada tenia molta pendent i era molt difícil de pujar, i per aquest motiu fèiem parades cada deu minuts. Vàrem haver de pujar durant mitja hora fins arribar dalt, i, tot i que estàvem a la neu, teníem molta calor.


Quan vàrem arribar dalt, ens varen deixar llevar-nos les raquetes per a jugar una mica més amb la neu. Aquí, hi havia molta més profunditat, i una vegada que ficàvem les cames dins la neu, calia fer un munt d'esforç per sortir, era molt costós, però molt divertit.

Vàrem estar a la muntanya fins l'hora de dinar; després, vàrem pujar a l'autobús, ens vàrem canviar la roba i ens varen donar un pic-nic per menjar, és a dir, vàrem passar una mica de fam. I el dia va continuar. Una vegada vàrem arribar a l'hotel, ens varen donar temps lliure i vàrem anar al centre de la ciutat per comprar roba. A les vuit i mitja, de tornada a l'hotel, vàrem sopar i va començar una nit molt interessant.


Ens vàrem poder dutxar, arreglar, ens vàrem vestir per a l'ocasió, vàrem baixar tots a una de les sales de l'hotel on hi havia música. Allí vàrem passar tota la nit, fent fotos, ballant, divertint-nos i gaudint de l'última nit a Itàlia. Sense dubte, un viatge increïble.


Patricia Gorj贸n Andr茅s 4tA


Una nit Una nit, després de dinar, estàvem a la nostra habitació de l’hotel en Marc Puig, en Román i jo. Vàrem començar a parlar com totes les nits, de les experiències viscudes al llarg del dia. Però sense voler vàrem alçar una mica el to de veu, i com que donava la casualitat que érem a l’habitació que estava al costat de la dels professors, en Gonzalo ens va escoltar, va venir a la nostra habitació i ens va dir que o baixàvem el to de veu, o tornaria per a enviar a cadascú a la seua habitació corresponent, ja que tan sols un de nosaltres era realment d’aquesta. Li vàrem dir que no es preocupàs, ja que no faríem cap soroll ni molestaríem a ningú més. Ell ens va dir que així ho esperava i que li agradaria no haver de tornar per a cridarnos l’atenció. Vàrem fer cas i no vàrem tornar a cridar ni a fer cap soroll. Tot anava molt bé, fins que de sobte van trucar a la porta. Al principi vàrem pensar que era en Gonzalo una altra vegada, però quan vàrem obrir, vàrem veure que es tractava de tres noies molt maques que venien a fer-nos companyia i a parlar una estona amb nosaltres. Vàrem començar a xerrar, a fer rialles i a pujar el to de veu sense voler. Al cap d’una estona, varen picar altra vegada a la porta. Aquesta vegada la veu d’en Gonzalo ressonava a l’altra banda de la porta, i nosaltres sabíem que després de la bronca d’abans, si ens veia amb tres noies a l’habitació, ens castigaria a tots tres.


Així que vàrem dir a les noies que s’amagassin sota els llits per tal que no les vegés. Una vegada amagades, vàrem obrir la porta, Gonzalo va entrar i ens va preguntar què fèiem i si hi havia algú més a l’habitació. Nosaltres li vàrem dir que no, que estàvem sols i que ho sentiem per haver critat i haver fet soroll. Ell va enviar a dos de nosaltres a altres habitacions, i va deixar a un tot “sol” a l’habitació. Quina sort el noi que es va quedar amb les tres noies per a ell sol tota la nit. Álvaro Morales

(Abans d’anar a les habitacions, aquella nit)


Viatge a Itàlia  

Itàlia viatge

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you