Page 1

DOSSIER PER AL DEBAT CONSTITUENT 2015 sobre la Rep煤blica Catalana Independent

Col路lectiu Drassanes


DOSSIER PER AL DEBAT CONSTITUENT 2015 sobre la República Catalana Independent

DAVANTAL En aquest dossier s’aporten dos textos amb l’objectiu que serveixin per a portar a terme un debat sobre el marc polític general de la República Catalana Independent, un objectiu que considerem que el poble català té dret a reclamar. A les nou primeres pàgines d’aquest dossier, s’exposen uns continguts sobre la República Catalana Independent que tenen com a propòsit incitar al debat entorn de quina mena de país independent ens cal defensar. I també sobre el procés que hauria de seguir aquest debat. I a les dues darreres pàgines del dossier s’exposa la calendarització proposada per a dur a terme aquest procés. Partim de la convicció que el procés de conquesta de la Independència ha de ser plenament democràtic i participatiu. I és per aquesta raó que considerem que és molt important que, al llarg del present any 2015, s’obri arreu del país un ampli debat que permeti la participació el més àmplia possible sobre el procés constituent que ha de dur a la República Catalana Independent. Ens cal afermar la nostra convicció col∙lectiva sobre les conquestes de la Independència tot aplegant el màxim de suport a favor d’aquest objectiu. Només la defensa d’una República Catalana Independent favorable als interessos majoritaris del poble català ens aportarà la força col·∙lectiva per a superar els esculls i entrebancs que s’interposaran en el camí de la nostra sobirania. Unim-nos en la defensa de la República Catalana Independent!

3


REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT I PROCÉS CONSTITUENT POPULAR Document per al debat constituent 2015 El procés de sobirania nacional i independència, i l’establiment d’una nova Constitució, reclama que al llarg de l’any 2015 es faci un esforç de definició i participació. Amb l’objectiu de fer passos decidits en aquesta orientació s’aporten en aquest document unes propostes entorn de la definició de les bases polítiques de la nova República Catalana Independent i del desplegament d’un procés constituent fonamentat en la participació popular. En el camí cap a la independència i la construcció de la República Catalana Independent cal encetar sense dilació un procés constituent, iniciant un debat per mitjà del qual es posin les bases fonamentals de la Constitució del nou estat català sobirà. Un debat necessari no únicament per als independentistes sinó per fer veure a tots aquells que no ho són que estem configurant un nou model de societat justa, lliure i democràtica, i que ho volem fer amb la màxima participació ciutadana per garantir que s’hi reculli la voluntat majoritària del poble. Cal ser conscients que no comencem de zero. La tradició constitucional catalana és molt antiga. Les primeres “constitucions” daten del segle XII i apleguen un bon nombre de clàusules garantistes (com la inviolabilitat del domicili i del correu, les limitacions a l’abús de poder i el dret a ser-ne reparat, etc.) garanties que foren abolides per l’Estat espanyol l’any 1714. Ja en l’època contemporània, el text conegut com Constitució de l’Havana data del 1928 i d’aleshores ençà s’han elaborat un nombre important de propostes per a Catalunya i per als Països Catalans. El procés constituent que s’ha de desenvolupar a Catalunya ha de ser un procés rupturista que, a partir de la radicalitat democràtica, se sustenti en un exercici efectiu de democràcia popular, i posi les bases que facin que el nou estat català independent estigui alliberat de les males pràctiques polítiques que sovint ha comportat l’exercici del poder. 4


En aquest procés, per mitjà d’un debat democràtic i participatiu, s’anirà avançant cap a la concreció dels fonaments constitucionals que ha de tenir la República Catalana Independent per portar a terme la renovació democràtica i el progrés social, econòmic i cultural que el nostre poble necessita i reclama. Perquè només amb un procés constituent transversal, transparent, obert i participatiu, podrem definir i donar forma al model de país que necessitem, i podrem aconseguir que pugui ser l’exemple de la democràcia econòmica, política i social plena que tots desitgem i esperem, sense interferències ni ambigüitats. Es tracta, doncs, de treballar per a fer possible la construcció col·lectiva de la República catalana independent, establint una Constitució nova que respongui als interessos i a les necessitats de la gran majoria de la ciutadania, i que estigui per sobre dels interessos excloents de les elits dominants, les quals, malgrat ser molt petites quant al nombre de persones que les integren, gaudeixen -per raons d’arrel històrica, política i/o econòmica- d’una important influència social i política. Unes elits que voldrien imposar una Constitució al marge de la participació popular i a la mesura només dels seus interessos. PREPARAR, ENFORTIR I ACTIVAR EL PROCÉS CONSTITUENT El nostre full de ruta assenyala que “El procés constituent s’encetarà abans de les eleccions municipals del 24 de maig de 2015 i es reforçarà en aquestes eleccions per tal de redefinir l'hegemonia que ha de bascular cap a l'esquerra i cap a l'independentisme”. Hem d’arribar a les eleccions del 27 de Setembre amb les tasques de preparació i enfortiment del procés ja consolidades, just abans que el nou Parlament electe doni inici al debat parlamentari entorn de la Constitució de la República Catalana Independent. Què hem de fer per preparar i enfortir el procés constituent? -En primer lloc, convé aclarir els conceptes generals. Un procés constituent és un conjunt d’actuacions que condueixen a una 5


ruptura jurídica amb l’ordre existent i que culminen en l’elaboració d’una nova Constitució. Aquesta nova Constitució crea un nou entorn jurídic i polític que ha de donar resposta a les necessitats actuals de la població. Atès que les actuacions del procés constituent condueixen a una ruptura jurídica amb l’ordre existent no seria gens raonable que fossin dirigides per les mateixes persones que han ostentat el poder sense qüestionar els seus fonaments constitucionals. En el nostre cas, cal remarcar que quan un poble decideix constituir-se formalment en Estat després d’haver iniciat un procés d’independència acostuma a posar en marxa un procés constituent. -Cal tenir en compte que un procés constituent no té perquè reduir-se a l’aprovació d’una Constitució. Els poders provisionals escollits per dur-lo a terme o l’Assemblea Constituent encarregada d’elaborar la Constitució també podrien adoptar mesures urgents, com ara el no pagament del deute il·legítim o l’establiment d’una banca pública no especulativa. Un procés constituent democràtic s’ha de veure com un procés d’autoorganització popular, és a dir, un procés mitjançant el qual la gent mateixa pren la paraula per decidir les grans orientacions que ha d’adoptar la comunitat política. Un procés constituent nou es proposa l’elaboració d’una nova Constitució a partir de procediments nous. No hi ha, doncs, continuïtat jurídica sinó una ruptura amb l’ordre constitucional previ. - Per respecte a la voluntat majoritària del nostre poble, i atès que no se’ns ha permès fer el referèndum i que se’ns impedeix dins la legalitat espanyola vigent qualsevol camí per a accedir a la independència, proposem trencar amb la legalitat vigent i adoptar, en la defensa dels nostres drets democràtics tant individuals com col·lectius, una posició de desobediència civil pacífica que adquireixi el rang de poder destituent i que es fonamenti en la convicció ferma que per sobre de la legalitat constitucional d’un Estat hi ha la voluntat democràtica dels seus ciutadans.

6


Caldrà promoure, en aquest sentit, la constitució d’Assemblees populars de debat constituent, a diferents nivells (poble o barri; ciutat o comarca; regió o vegueria) i amb fórmules que permetin la màxima participació de tots els sectors populars favorables al dret a decidir (veïns, treballadors, professionals...) i en les quals a partir del debat s’arribi a la concreció de propostes de continguts constitucionals que, per les vies oficials que s’establiran (Ajuntaments), incideixin de manera determinant en el procés d’aprovació de la nova Constitució de la República Catalana. Cal tenir molt present que haurem de comptar amb el suport dels nous Ajuntaments electes per a la creació i funcionament d’aquestes Assemblees populars de debat constituent. Ens adrecem, doncs, a tots els sectors populars favorables al dret a decidir i a la participació democràtica per a desplegar arreu del territori, al llarg d’aquest any 2015 i sense esperar més, un ampli moviment d’Assemblees populars de debat constituent. LA CONSULTA DEL 9 DE NOVEMBRE DEL 2014: PUNT DE PARTIDA CAP A LA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT La consulta alternativa convocada finalment el 9 de novembre passat, tot i l’intent que fos irrellevant, ha representat –a causa del context polític marcat per l’actitud del govern espanyol i per la disposició popular a la mobilització- el començament d’un camí sense retorn cap a la independència. L’amplitud de la participació popular i l’inici de ruptura que ha representat l’oposició frontal del govern espanyol a aquest esdeveniment participatiu, situa el conjunt dels agents polítics del nostre país en l’obligació d’encarar amb propostes decidides les accions necessàries per a assolir la independència. D’altra banda, és important remarcar que les mobilitzacions que van culminar en el 9 de novembre passat es van veure referendades per diferents compromisos institucionals explícits com la Resolució 5/X del Parlament de Catalunya (del 23 de gener de 2013), per la qual es va aprovar la “Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya”; i la Moció 157/X, de 13 de Novembre de 2014, sobre el 9N i l’obertura d’un procés constituent. En aquest darrer compromís institucional es va 7


instar el govern de Catalunya a dissenyar un procés participatiu que permetés l’avanç cap a l’establiment de les bases constituents de la República Catalana sota els principis de legitimitat democràtica, transparència, cohesió social i participació. El context polític resultant del 9 de novembre ha marcat, doncs, com un objectiu indefugible avançar cap a un marc de desconnexió envers l’Estat espanyol i de desplegament d’un procés constituent que ens porti a construir de manera efectiva la República Catalana Independent. És per això que és urgent i imprescindible avançar en la definició d’aquest objectiu. A grans trets, pensem que la República Catalana Independent hauria de tenir les característiques generals següents: -Democràtica. La radicalitat democràtica ha de ser la base del nou projecte polític.Una radicalitat que ha de garantir els drets fonamentals d’expressió, de reunió, d’associació i de participació, tant en la presa de decisions sobre el futur col·lectiu com en el control de les polítiques públiques. Per a fer possible aquesta finalitat, caldrà disposar d’un ordenament jurídicopolític que permeti la participació popular en els afers públics, la revocació de càrrecs, que obligui a la transparència en la gestió administrativa i econòmica i sigui implacable amb la corrupció, que estableixi el referèndum com a forma democràtica per a dirimir les grans decisions col·lectives, que reconegui el paper de la societat civil i articuli els mecanismes per a empoderar el poble organitzat. -Popular. Un objectiu fonamental de la República Catalana ha de ser la de garantir els drets socials i laborals i unes condicions de vida dignes per al conjunt del nostre poble. Això tan sols és possible en una societat on l’economia i el model productiu estiguin al servei dels interessos populars, expressats políticament a través de la participació democràtica. Per tant cal trencar amb la situació actual on els interessos econòmics d’una minoria segresten la política i condicionen negativament les condicions de vida de la majoria, per construir una democràcia popular que reverteixi la situació i garanteixi el control del poble sobre les polítiques econòmiques i socials. 8


-Federativa. La República Catalana ha de tenir com a perspectiva possible la lliure federació de tots els territoris dels Països Catalans. Entenent el fet nacional com a dinàmic i en construcció constant, la República Catalana es proclamarà inicialment allà on les condicions de consciència i organització popular ho permetin, articulant des del primer dia els mecanismes per a la seva extensió arreu de la nació quan la voluntat popular dels diferents territoris ho faci possible, i tot organitzant la diversitat geogràfica (com en el cas de la Vall d’Aran, en primer terme) de manera que permeti una organització interna de tipus federatiu, establint des del primer moment les bases solidàries d’un compromís polític en diferents disposicions i instàncies polítiques del nou Estat independent. LA REPÚBLICA QUE VOLEM I LES SEVES BASES CONSTITUCIONALS Avui hi ha condicions (de capacitat econòmica i de consciència política col·lectiva) per a avançar cap a la definició i l’inici de la construcció de la República que volem i necessitem. La República, com a concepte i com a model d’organització política, per raons històriques heretades del franquisme, ha estat un tabú en el marc del sistema parlamentari monàrquic espanyol, fins al punt que hi ha ben pocs ideòlegs del món oficial, que gosin posar en qüestió el sistema monàrquic que és presentat com el millor règim democràtic possible. La història política de la humanitat, però, desmenteix aquesta presumpció d’una manera esclatant, ja que la història de la República és la història de la recerca incansable de la llibertat política i del respecte a l’autonomia de les persones. Des dels seus orígens clàssics la República ha definit i construït un model d’organització política segons el qual els ciutadans no havien d’estar sotmesos a cap poder arbitrari i tirànic, i tots els ciutadans havien de ser lliures per igual i ningú podia dominar ningú altre ni podia ser posat al marge de la llei de manera arbitrària. La República és, doncs, la condició política imprescindible per a l’exercici efectiu de la democràcia. Ser republicà avui no vol dir únicament oposar-se a la monarquia. El republicanisme és la defensa de l’autodetermina9


ció ciutadana. Totes les forces socials discriminatòries, tots els tipus d’explotació econòmica dels drets dels altres, els abusos patriarcals i les opressions neocolonials o imperialistes són expressions de despotisme i d’absència de llibertat. Lluitar-hi en contra és treballar per la República. Per a la República, ciutadà només ho pot ser la persona que és «lliure», és a dir aquell que no està dominat per ningú. La República és, en resum, la porta a un sistema polític socialment just, democràtic i participatiu. La República és l’instrument de construcció nacional per excel·lència perquè té com a base el dret de tota la ciutadania a decidir lliurement, sense imposicions de cap mena, el seu present i futur col·lectiu, tot trencant, en el nostre cas com a nació sotmesa, amb el «dret de conquesta» de l’espanyolisme atàvic i de l’autoritari centralisme jacobí francès. Contra la destrucció de la nació catalana que pretén el supremacisme espanyolista -que considera que de nació amb drets només n'hi ha una, que és l'espanyola, i s'escuda darrere una vella constitució monàrquica nascuda i apuntalada sovint per l’ús i l’amenaça de la violència- nosaltres defensem el nostre dret legítim i sobirà a existir públicament i políticament, el dret a construir col·lectivament i lliurement la nostra nova Res Publica.

10


Sobre la nova República Catalana Independent que hem de construir volem avançar, com a primera aportació al debat, algu-nes idees generals: PROPOSTA DE “BASES CONSTITUCIONALS I DRETS FONAMENTALS” DE LA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT La República Catalana Independent ha de garantir en les seves bases constitucionals: 1- DRETS BÀSICS DELS CIUTADANS a-Seran drets de tots els ciutadans de la República Catalana l’accés a una vida digna, amb l’accés al treball d’acord amb les seves capacitats, l’accés al patrimoni nacional i als serveis col·lectius d’acord amb les seves necessitats, així com la capacitat de decidir el govern i l’organització del país. b-Seran plenament garantits per la República els drets individuals de la persona (integritat física; inviolabilitat del domicili, de la intimitat i la comunicació; llibertat d’expressió, opinió, creença, manifestació, associació, sindicació i organització,...). c-La República Catalana promourà una política de plena ocupació i garantirà unes retribucions i prestacions dignes i amb augments salarials en relació proporcional al cost de la vida, i aplicarà una legislació laboral de defensa dels llocs i de les condicions justes de treball i de salut laboral de tots els treballadors, que afavorirà la negociació col·lectiva, la cogestió en tots els aspectes de l’activitat productiva i la participació en els resultats derivats del increment de la productivitat. Establirà una renda bàsica que garanteixi uns ingressos suficients i promourà alhora el repartiment del treball perquè tothom pugui treballar, la reducció del temps del treball assalariat (jornada laboral) i l'augment del temps lliure, mitjançant el foment d'una economia al servei de les persones i de la societat, una economia social i solidària. d-La República Catalana desenvoluparà una fiscalitat justa i el repartiment de la riquesa, i fomentarà el crèdit perquè aquest 11


pugui atendre les necessitats financeres dels sectors d’activitat econòmica més descapitalitzats no sotmesos al treball assalariat, com la pagesia i la petita empresa, que seran objecte d’especial atenció per a la seva subsistència. Es fomentarà el cooperativisme social i es crearà una Banca Pública al servei de la societat. e-La República Catalana tindrà cura d’una especial protecció al desenvolupament del camp català i de la sobirania alimentària, fent que sigui una realitat poder viure de la terra. f-Tots els ciutadans de la República Catalana, d’acord amb les seves necessitats, tindran garantit en els seus pobles i ciutats el dret a un habitatge digne i a uns serveis col·lectius públics. g-La República Catalana crearà i mantindrà un sistema sanitari de previsió d’accés universal, públic, gratuït i sota control permanent de la població. h-La República Catalana crearà i mantindrà un sistema educatiu públic, català, laic i de qualitat per a tothom. i-La República Catalana assumirà la lluita contra la situació de discriminació i opressió en què es troben en la nostra societat col·lectius en risc d’exclusió o marginació, bé sigui per raó de gènere, d’opció sexual, de procedència, de pertinença social o de qualsevol altre factor discriminatori. j-La República Catalana protegirà la joventut en la vida social i laboral, dotant pobles i ciutats dels adequats centres juvenils autogestionats i impulsant polítiques que afavoreixin la lliure associació juvenil. k-La República Catalana dedicarà especial atenció als drets de la gent gran a gaudir d’una vida digna en tots els àmbits. Això suposarà que l’estat garantirà un sistema de pensions d’acord amb les necessitats de tothom i l’atenció adequada a les situacions de dependència. l-La República Catalana derogarà de manera immediata totes les lleis que entrin en contradicció amb la seva Constitució, així 12


com les legislacions repressives vigents en el moment de l’accés a la seva independència, derivades de la seva submissió a l'Estat espanyol (llei de partits, llei mordassa, etc.). I establirà un sistema de transitorietat en relació amb el sistema legal precedent. m-La República catalana, amb tota la seva força jurídica i institucional, garantirà la plena aplicació i la defensa dels drets humans i prohibirà i tindrà una actitud activa en contra del racisme, la pena de mort, la tortura, l’abús de poder, el maltractament físic o psíquic i el tracte humiliant, vexatori o degradant a les persones. Es dotarà d’una policia al servei de la ciutadania, que actuarà amb responsabilitat i transparència en totes les seves accions i respectarà escrupolosament els drets i la dignitat de detinguts i presos. n-La República Catalana, d’acord amb els valors republicans, democràtics i laics que la inspiraran, vetllarà pel respecte a la llibertat individual de creences socials, polítiques i religioses. o-La República Catalana vetllarà pel respecte als drets de ciutadania de la població immigrada, dotant-la dels recursos socials i culturals necessaris per a la seva integració amb plenitud de drets i deures. p-La política penitenciària de la República Catalana haurà de tenir l’objectiu rehabilitar socialment les persones que estan complint condemna, i aquesta tasca és farà sota el més estricte respecte als drets humans i dotant les presons dels recursos tècnics i humans suficients. q-La República Catalana treballarà contra l'oblit i el silenci i aprovarà una llei de memòria històrica homologable amb els estàndards democràtics i la legislació internacional que condemni els crims de guerra i els dels règims dictatorials i restitueixi la dignitat i el ple reconeixement a les seves víctimes, així com la de totes aquelles que s'han produït per raons polítiques al llarg de la transició.

13


2- DEFENSA DE LA IGUALTAT SOCIAL. PER UNA SOCIETAT NO PATRIARCAL -La República Catalana defensarà de manera general i permanent la igualtat entre totes les persones i treballarà per a aconseguir una societat que superi els condicionaments de l’estructura social dominant de tipus patriarcal que patim. Proposarà i defensarà, per tant, el desplegament de totes aquelles orientacions i lleis que tinguin com a finalitat l’eradicació de les discriminacions i desigualtats derivades dels prejudicis arrelats en aquesta societat (des dels estereotips sobre l’assignació de rols a les persones segons el seu gènere i la seva orientació sexual, fins a la negació del dret de decidir sobre el propi cos, sobre la maternitat i la natalitat, etc.). Afavorirà l’educació i els comportaments favorables al respecte mutu tot combatent la desigualtat i la violència que es pugui exercir a través del llenguatge, al si de la parella, dintre de la família, a la feina, als centres educatius, al carrer i als centres de diversió. 3- DEFENSA DELS RECURSOS, TERRITORI I PATRIMONI NACIONALS -La República Catalana legislarà contra les indústries i les activitats econòmiques extractives que siguin contaminants o de caràcter agressiu per al medi ambient i l'equilibri ecològic. Així vetllarà especialment contra tota instal·lació o explotació que pugui perjudicar les condicions de vida, degradar l’entorn o destruir la natura. Necessitem una República Catalana que legisli en defensa del medi ambient i del patrimoni col·lectiu i impulsi un canvi en la política d’infraestructures, tot acabant amb les obres de destrucció massiva i les socialment i econòmicament insostenibles. Es nacionalitzaran tots els recursos naturals, tot fent de la nostra nació un país sense nuclears i amb un model energètic alternatiu i ecològic. 4- LA RCI PROMOURÀ LA PARTICIPACIÓ POPULAR - La República catalana desenvoluparà la participació democràtica als diferents nivells. Promourà òrgans de consulta i d’inter14


venció, de caràcter actiu, horitzontal, participatiu i directe des de l’estructura municipal a la nacional, així com també una llei electoral que garanteixi un màxima transparència en la participació pública, (com les llistes electorals obertes, l’adscripció del electes a circumscripcions territorials, poder revocar càrrecs electes en casos d’incompliment, els referèndums populars etc.), i el funcionament i finançament dels partits polítics. Pel que fa al finançament dels partits polítics s’establiran limitacions estrictes en la despesa i es prohibiran les donacions d’empreses, de fundacions o de qualsevol entitat. Les úniques donacions hauran de ser individuals i fer-se públiques, i seran limitades en quantia i sotmeses a estrictes i severes sancions si s’incompleixen. - La República catalana vetllarà per la separació de poders i garantirà la total independència del poder judicial i promourà una justícia propera, imparcial, gratuïta i eficient. - La República catalana vetllarà i promourà la transparència i el control en la gestió de les finances públiques. La República Catalana tindrà especial cura en la finalitat última de servei públic de les seves institucions i no admetrà cap tipus d’abusos, privilegis o aprofitament d’aquestes institucions per al lucre personal o el frau. Es perseguirà la corrupció exemplarment. 5- LA RCI DEFENSARÀ I PROMOURÀ LA LLENGUA CATALANA - La República Catalana proclamarà la llengua catalana com a llengua nacional i en garantirà la seva funció social com a llengua general vehicular de relació social. Garantirà també l’ús social hegemònic de les llengües pròpies d’àmbits territorials (com la llengua occitana aranesa a l’Aran) en el seu territori. I oferirà les condicions per a la gestió del plurilingüisme amb l’ús harmònic de les diferents llengües presents al territori que seran considerades un patrimoni de la República catalana com a mitjans d’expressió d’una part de la població i de relació intercultural i internacional. - La RCI promourà internacionalment la presència, la divulgació i el prestigi, de la llengua catalana. 15


6- LA RCI DEFENSARÀ ELS PAÏSOS CATALANS COM A MARC NACIONAL -La nostra nació són els Països Catalans, i la República Catalana defensarà la seva unitat i la necessitat d’estendre el procés sobiranista i independentista, en el nivell adequat a cada situació territorial, arreu de la nació completa. -La República Catalana assumirà el caràcter nacional dels Països Catalans i preveurà la possibilitat d’integrar els diversos territoris històrics en el futur (amb la previsió d’una estructura interna de tipus federal si així es decideix), i la promoció i l’establiment de vincles de relació estables (culturals, socials, econòmics, d’espais comunicatius ...) des del mateix instant del naixement del nou estat. Es concedirà la nacionalitat catalana a qualsevol connacional del País Valencià, les Illes, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, Andorra i l’Alguer que així ho sol·liciti. 7- LA RCI TINDRÀ EN COMPTE LA DEFENSA ESTRATÈGICA DE LA INDEPENDÈNCIA NACIONAL I SUPRIMIRÀ ELS INSTRUMENTS DE COACCIÓ DE L’ANTIC ESTAT -La RCI farà un tractament estratègic de la mobilitat i les comunicacions terrestres, marítimes, aèries, les telecomunicacions i l’energia, i Intervindrà en la concreció d’un espai comunicatiu propi com a instrument estratègic per a l’economia, la indústria, la seguretat nacionals i com a element imprescindible per a l’articulació del nou estat. -La República Catalana, en defensa de la seva independència nacional, revisarà i desenvoluparà un nou marc que superi les estructures de dominació política, econòmica i militar actual, com son la UE, el FMI o l'OTAN. - La RCI desmantellarà l’aparell repressiu i administratiu de l’Estat espanyol a Catalunya. - La RCI no retornarà el deute contret pels diferents governs espanyols i catalans que, d’acord amb la jurisprudència de les Nacions Unides pugui ser considerat il·legítim. 16


8- ACCIÓ EXTERIOR DE LA RCI - La República Catalana fomentarà un marc de relacions euromediterrànies i internacionals de pobles lliures, i es comprometrà a potenciar la cultura de la pau, la cooperació, la solidaritat, la llibertat i la plena sobirania dels pobles. En els punts precedents hem volgut aportar tan sols unes idees generals que expressen uns interessos i unes necessitats importants del poble català, i hem proposat uns objectius que poden i han de ser assolits amb la conquesta de la independència. La construcció de la República Catalana Independent és una oportunitat per a construir una nova societat, un país nou, lliure dels ròssecs del passat. Definir col·lectivament com volem la República Catalana donarà al moviment popular per la independència la força necessària per a construir i defensar aquest objectiu polític. En aquest sentit considerem molt important que es treballi perquè els continguts d’aquest debat constituent, que volem dinamitzar amb aquest document, siguin presents en les dues conteses electorals a què ens haurem d’enfrontar el 24 de maig i el 27 de setembre vinents (eleccions municipals -i autonòmiques al País Valencià i a les Illes- el mes de maig; i eleccions autonòmiques de Catalunya el mes de setembre) comicis que caldria que la pressió del moviment independentista dotés d’un veritable caràcter plebiscitari i constituent. Fem, doncs, una crida a difondre àmpliament aquest debat sobre el país que necessitem i volem. Cridem a treballar, ja des d’ara, per la República Catalana Independent.

Col·lectiu Drassanes Països Catalans, 28 de gener de 2015

17


REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT I PROCÉS CONSTITUENT POPULAR PROPOSTA DE FASES I TEMPORITZACIÓ

I.- Introducció Amb el procés de proclamació de la República Catalana Independent s’obre una oportunitat històrica per a construir una societat nova, un país nou lliure dels ròssecs del passat. Definir col·lectivament com volem que sigui la República Catalana donarà al moviment popular per la independència la força necessària per a construir i defensar aquest objectiu polític. És en aquest segon document on establim la proposta de fases i la temporització del procés constituent que ens ha de portar a la República Catalana Independent. II.- Fases i temporització del Full de Ruta Amb la intenció de preparar, enfortir i activar el procés constituent, el nostre full de ruta assenyala que “El procés constituent s’encetarà abans de les eleccions municipals del 24 de maig de 2015 i es reforçarà en aquestes eleccions per tal de redefinir l'hegemonia que ha de bascular cap a l'esquerra i cap a l'independentisme”. Hem d’arribar, doncs, a les eleccions del 27 de Setembre amb les tasques de preparació i enfortiment del procés ja consolidades, just abans que el nou Parlament electe doni inici oficial al debat parlamentari entorn de la Constitució de la República Catalana Independent. Què hem de fer, i quan, per preparar i enfortir el procés constituent? II.1.- De manera immediata:a) El debat constituent ja ha començat. Per tal d’abordar-lo adequadament, en primer lloc, hem de començar per explicar a bastament què entenem per procés constituent i que aquest representa una ruptura amb l’ordre constitucional previ. Un procés constituent democràtic és un procés d’autoorganització popular per mitjà del qual tota la ciutadania pren la paraula per debatre i decidir les grans orientacions que ha d’adoptar la seva comunitat política. 18


Aquest debat és imprescindible no únicament per als independentistes sinó per fer veure a tots aquells que no ho són que estem configurant un nou model de societat lliure, justa i democràtica, i que ho volem fer amb la màxima participació ciutadana per garantir que s’hi reculli la voluntat majoritària del poble.b) Hem d’endegar un procés constituent transversal, transparent, obert i participatiu, que haurà de definir i donar forma al model de país que necessitem per poder aconseguir que pugui ser l’exemple de democràcia econòmica, política i social plena que tots desitgem i esperem, sense interferències ni ambigüitats. c) Hem de promoure la constitució d’Assemblees populars de debat constituent, a diferents nivells (poble o barri; ciutat o comarca; regió o vegueria) i amb fórmules que permetin la màxima participació de tots els sectors populars favorables al dret a decidir (veïns, treballadors, professionals...) i en les quals a partir del debat s’arribi a la concreció de propostes de continguts constitucionals que, per les vies oficials que s’acordaran, incideixin de manera determinant en l’establiment de les bases constituents de la República Catalana sota els principis de legitimitat democràtica, transparència, cohesió social i participació. II.2.- Després de les eleccions municipals del 24 de maig de 2015Necessitarem poder comptar amb el suport dels nous Ajuntaments electes per a contribuir al funcionament de les Assemblees populars municipals de debat constituent, i també, ja després del 27 de setembre, per a vehicular cap al Parlament de Catalunya, per mitjà de les vies i nivells de participació que es creïn, les diferents propostes sorgides d’aquestes Assemblees. Una bona part dels Ajuntaments que sorgiran de les eleccions municipals constituiran el primer esglaó polític i administratiu de la futura República Catalana, i, en aquest sentit, han de tenir un paper important en el procés constituent. Atès que és força probable que hi hagin interessos de sectors polítics o econòmics que procurin dificultar o impedir el bon treball de les Assemblees populars de debat constituent, no n’hi . 19


haurà prou amb fer que en aquestes assemblees tingui lloc un bon debat i s’hi aportin propostes encertades, sinó que, per tal d’impedir qualsevol desnaturalització del procés constituent fet des de baix, caldrà que hi hagi una mobilització popular permanent de suport. II.3.- Després de les eleccions autonòmiques del 27 de setembre de 2015 a) En el nostre cas, atès que no se’ns ha permès fer el referèndum d’autodeterminació i que se’ns impedeix dins la legalitat espanyola vigent qualsevol camí per a accedir a la independència, haurem de trencar, a partir de les eleccions autonòmiques del 27 S (que caldrà que tinguin un caràcter plebiscitari i constituent), amb la legalitat vigent i adoptar, en defensa dels nostres drets democràtics tant individuals com col·lectius, una posició de desobediència civil pacífica que adquireixi el rang de poder destituent i que doni suport al procés constituent de la República Catalana Independent que ja haurem iniciat. b) En aquesta fase, caldrà continuar treballant en la construcció col·lectiva de la República catalana independent, establint una Constitució nova que respongui als interessos i a les necessitats de la gran majoria de la ciutadania, i que estigui per sobre dels interessos excloents de les elits dominants. Unes elits que voldrien imposar una Constitució al marge de la participació popular i a la mesura només dels seus interessos. c) En el moment d’obrir el període de Convenció Constitucional haurà d’estar ja elaborat, redactat i divulgat el recull de propostes sorgides del debat constituent a les assemblees populars, i caldrà vetllar per controlar com s’hi articulen aspectes aparentment formals (però que poden arribar a tenir una importància cabdal en el procés), aspectes tals com: el nombre de participants, la forma de la seva elecció, el paper dels experts, els calendaris, les formes de resolució en casos de desacord, la participació dels ciutadans durant el procés deliberatiu, l’accés a la informació sobre els debats, etc. 20


d) La Constitució haurà d’establir quin és el nou marc de drets i obligacions dels ciutadans, les relacions entre aquests i les diferents administracions i la distribució de competències entre les administracions i els poders de la República. e) Els poders provisionals escollits per dur a terme el procés constituent o l’Assemblea Constituent encarregada d’elaborar la Constitució hauran d’adoptar mesures urgents, com, per exemple, el no pagament del deute il·legítim o l’establiment de mesures de protecció a les persones dependents o en situació de qualsevol tipus de pobresa. II.4.- Quan s’hagi acabat el procés constituent i redactat el text constitucional Una vegada acabat el procés constituent i redactat el text constitucional, la Constitució aprovada pel Parlament de Catalunya serà portada a ratificació (si escau) en referèndum pel poble de Catalunya, ratificació que ha de ser presentada per capítols o trams que es votaran de manera independent (per tal de no obligar que s’hagi de donar un vot global a la Constitució, com quan aquesta es presenta com a un bloc que s’ha d’aprovar o rebutjar en el seu conjunt, fet que reduiria sensiblement la qualitat democràtica del procés). Col·lectiu Drassanes Països Catalans, febrer de 2015

21


QuèFésFelFCol·lectiuFDrassanes Fesprésíd’unícertítempsídeítreballípreviíunígrupídeípersonesíprovinentsíd’experiènciesídiversesídeí l’independentismeíensívàremíconstituirííaífinalsídelí:hzyíeníunícol·lectiuídeíreflexióíiíd’intervencióí políticaJíelíCol·lectiuFDrassanesSíMoltsídeínosaltresítreballemíalísiídeíl’5Nïíiíigualmnetíeníd’altresí movimentsísocialsíiíindependentistesíEEsquerresíperílaíIndependènciaJíProcésíïonstituentJíEspaií MataídeíJocíetcSqSíSomíunígrupíd(opinióíiíreflexióícentratíenílaídefensaíiíaprofundimentídeítresíeixosí queídesídelínostreínaixementíhanícaracteritzatílaínostraíactuació“íReferèndumJíProcésFconstituentí iíRepúblicaFCatalanaFIndependentSíJuntamentíambílaídefensaídelsíprincipisídeíplenaídemocràciaJí participacióíhoritzontalJítreballíeníequipíiítransversalitatíenílaíintervencióíenítotíelíventallídelí movimentísobiranistaS zSíMobilitzacióSíFesídelíCol·lectiuFDrassanesísempreíhemívaloratímoltípositivamentílaígraní mobilitzacióídeílaísocietatícivilídelsídarrersíanysJítantípelífetídeíseríl’expressióíclaraídeílaívoluntatídelí pobleícatalàíaífavorídeílaíIndependènciaíiídelsíseusídretsícol·lectiusícomíperíl’elevatígrauí d’organitzacióíiíarrelamentíarreuídelíterritoriSí5questaívoluntatíiíaquestaícapacitatíorganitzativaíhaní estatí)iícontinuenísent)ílaígarantiaímésíclaraíd’èxitíperíaíl’assolimentídeíl’objectiuíqueíensíproposemí d’aconseguiríalíllargídelsímesosívinentsíeníelícamíídeílaíindependènciaíiílaíjustíciaísocialS :SíMajoriaFsocialSíPeríassegurarílaímajoriaísocialíaífavorídeílaíindependènciaíésínecessariípotenciarí unaísocietatícohesionadaíiísolidàriaSíPeríaixòícalídefensaríd’unaímaneraíespecialíelsísectorsísocialsí mésícolpejatsíperílaícrisiíiíremarcaríqueílaíindependènciaíésíunídelsíinstrumentsíprincipalsíperíaí posar)hiífiS ySíFerFvaldreFlaFvoluntatFpopularSííEnílaínostraítascaícomíaícol·lectiuíhemíinsistitíeníl’objectiuí d’aglutinaríesforçosíalívoltantídeílaíconcrecióíiílaímaterialitzacióíefectivaíd(uníReferèndumí d(autodeterminacióSí5questaíaspiracióídemocràticaívaíserírestringidaJíquaníesívaíconvertiríelí9Níení unímerí“procésíparticipatiu”ínoívinculantSíLaígestióídelídiaíaídiaídelíprocésíaíquèíensíabocarení algunsípartitsíiíelígovernídeílaíGeneralitatJífouíveritablementídecebedorSíTotíiíaixíJíílaíparticipacióí desbordantídeílaípoblacióívaíconvertiríelí9ídeínovembreípassatíeníuníacteídeímobilitzacióípopularJí deídemocràciaíiídeídesobediènciaíaíl’Estatíespanyolíqueíl’haviaíprohibitJíunaímobilitzacióíimportantí queíhaípermèsídeícontinuaríavançantSíLesíeleccionsíditesíplebiscitàriesídelí:çSíensípermetraní afermarílaívoluntatípopularímajoritàriaS -SíDebatFConstituentSíElsímembresídelíCol·lectiuFDrassanesFsomíconscientsíqueíl’objectiuíqueícalí assoliríésílaíconsecucióíd’uníEstatíindependentíalliberatídeílesímalesípràctiquesípolítiquesílligadesí l’exerciciídelípoderídelírègimípolíticíespanyolíactualSíïalííendegaríuníprocésídeídebatídemocràticíií participatiuísobreíelípaísíqueívolemíiínecessitemSíïalíuníveritableíDEBATFCONSTITUENTFíqueíensí permetiíavançarícapíaílaíconcrecióídelsífonamentsíconstitucionalsídeílaíREPÚBLICAFCATALANAF INDEPENDENTJíperíaíduríaítermeílaírenovacióídemocràticaíiíelíprogrésísocialJíeconòmicíiículturalí queíelínostreípobleínecessitaíiíreclamaS jSíInsubmissióSíEnílesínovesísituacionsíqueíhemíd’afrontarícalíprepararílaísocietatíenígeneralíperíaí laíinsubmissióíiíinsubordinacióíqueíseranínecessàriesídavantílesíagressionsídeíl’EstatíespanyolíEaí l’ensenyamentJíambíl’espoliífiscalJíambílaínegacióídelídretíaídecidirJíetcSqS òSíPaïsosFCatalansSíLesíveusídelsíPaïsosíïatalansíhanídeíseríescoltadesídinsíelíconjuntídelí movimentísobiranistaííiícalíqueíestiguiníbeníconnectadesíambíelíPrincipatídeíïatalunyaíquaníaquestí territoriídeílaínacióícatalanaíhauràíaconseguitílaíIndependènciaSíLaíconstruccióíd’unínouíestatícatalàí haídeífacilitarílaícohesióíiílaíunitatídeílaínacióícatalanaíEdeíSalsesíaíGuardamaríiídeíFragaífinsíaí MaóqJíiíelsídiferentsíritmesídeíconstruccióíorganitzatiusínoíhanídeíserímaiícapímenaíd’obstacleíperíaí laílliureíarticulacióJícreantídinàmiquesíiíestructuresícomunesíiícompartidesJíentreíelsídiversosí movimentsíd’arreuídelsíPaïsosíïatalansS


Col路lectiu Drassanes Web: http://drassanes.cat/ Correu: info@drassanes.cat

Dossier per al debat constituent 2015  
Dossier per al debat constituent 2015  
Advertisement