Page 1

març del 2011 n. 103

Colla Jove Xiquets de Tarragona — www.collajove.com


ÍNDEX Editorial · El Repàs · Diada de Festa Major · Santa Tecla 2010 · La Mercè · 2010, el Concurs del 5 · La Porra de l’Esperidió · El Vendrell · Diada de l’Esperidió · La Canalla · Lo Raconet · Naltrus la Jove · Casteller de l’any 2010 · Què hi dius · Quadrant d’actuacions de la Colla Jove · Les nostres fotos

3 4 7 8 10 11 14 15 16 17 18 18 20 22 24 26

Equip de redacció Angel Altès, Xavier Altès, Montse Blanch, Joan Gasol ”Bolo”, Anna Guasch, Arnau Curto, Mar Vileu, Carme Badia

Col·laboradors Chantal Bertran i Miquel Seró Maquetació Cinta Olivan

Colla Jove Xiquets de Tarragona. C.Cós del Bou, 23 - 43003 Tarragona - Apartat de correus 463 - 43080 Tarragona Tel. 977 235 134 - www.collajove.com L’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència. Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA - C. Cartagena, 12 - Tarragona - DL: T.765.85

2


Moltes coses han passat en el final de temporada. Moltes. S’ha farcit de tripletes un quadrant al que se li han afegit grans castells simultanis, s’han plantat castells a diades que se’ns resistien, s’ha provat algun gamma extra i s’ha recuperat algun castell que teníem travessat. S’han fet festes, sopars, activitats de tota mena i l’hem viscut amb intensitat. També ens hem trobat amb un nou canvi en la gent que està al capdavant de la Colla i aquest fet, que no hauria d’anar més enllà de l’anècdota, potser sigui un dels que més ens ha neguitejat.

meros els afavoreixen. Els números no deixen de ser simplement això, números, i tots sabem que no tenen més importància que la vulguem donar-los-hi. En cap cas haurien de ser interpretats com la única raó de ser. A partir d’aquí que cadascú es valori a si mateix segons les seves pròpies vares de mesurar. A la Colla Jove els números sabem que tenen un pes important que no podem negar. És impensable que deixin de ser la nostra principal raó de ser. Però evidentment n’hi ha d’altres de tan o més importants que fan que puguem estar tremendament orgullosos dels nostres èxits i del camí que ens porta a aconseguir-los.

Els qui han dirigit la Colla darrerament han renunciat a seguir-ho fent per motius incontestables. Crec que sols els podem dir allò que el Cap de Colla ens havia repetit tot sovint al final d’un assaig: gràcies, gràcies, gràcies, ha estat brutal!. I efectivament ha estat així. Gràcies a ells hem passat d’una Colla ensopidota i sense massa alegries, a trobar-nos en una situació immillorable per poder mirar el futur amb tota la il·lusió i ambició del món, com feia temps que no podíem fer. I a partir d’ara què? Doncs a partir d’ara, no res. No res, simplement perquè la pregunta està mal plantejada, la pregunta té trampa. No hi ha un “a partir d’ara” sinó senzillament un “seguim avançant”. És veritat que al davant no hi seran exactament els mateixos però això no hauria de ser impediment per a res, sinó que més aviat hauria de representar una oportunitat. És veritat que en aquests anys s’ha treballat molt i molt bé, que s’han plantat unes bases que fan que ens trobem en un moment tremendament dolç, però tot això no ens servirà de res si no ho sabem aprofitar i treure’n rendiments aprenent del que hem fet bé i també dels nostres errors que hem de procurar que no es repeteixin. Vaja, com sempre. És una evidència que la Colla Jove no està subordinada a cap nom i potser el fet que això sigui tan clar, de vegades, ens pot arribar a enlluernar i fer creure que no té pas per què ser així. No podem tancar ni encetar cap etapa, simplement ens trobem en una dinàmica que per altra banda és ara per ara envejable. Ens queda encara molt camí per recórrer i els millors anys de la Colla estan per venir. Ara tenim les eines, la gent i, a més, la gran sort de conformar una de les millors, sinó la millor, colla del món casteller. Segur que d’altres colles es voldran apropiar d’aquest reconeixement basant-se en arguments més que discutibles com que fan més castells i més grans, en que estan més amunt en els rànquings, que són més gent, que surten més per televisió, que viatgen més lluny o que els nú-

3


nat per GAES, un 3d9f, un id4d9f i finalment un id2d8f. Una actuació amb crítiques diferents, lectures negatives, d’altres positives... per gustos colors, a mi no em mireu.

I torna la glòria (2a part)

Arnau Curto

L’endemà vam enllestir la feina del dia abans: Tripleta One More Time. El 5d8 (paga la pena remarcar l’article determinant EL), un bon 3d9f i un treballat 4d9f que es va aguantar dret per voluntat divina. L’actuació ens va donar un motiu extra per a celebrar les festes de Santa Tecla. Mocador, mamadeta i Amparito per tothom!.

La millor temporada de la història de la Jove. És així i aquí estic jo, el redactor de torn, per a resumir-vos l’última part d’aquest curs casteller lila. Moments de dubte i moments de glòria que no deixen a ningú indiferent i que, un número més revisarem tot prenent una cervesa acabada de treure del màgic tirador del local.

I no acabo aquest apartat sense esmentar la diada de la Mercè que potser més que el 3d8 i el 4d8 descarregats a la plaça de les Cols, el que més il•lusió va fer a la colla va ser, sens dubte, l’arribada del pilar caminant a l’Ajuntament dos anys després de l’últim que vam aconseguir. Moltes felicitats Colla!!.

Després de la tripleta màgica de l’Arboç, vam actuar a Cambrils on vam descarregar el 3d8, el 4d8 i el 4d7a. Una setmana després vam actuar a la Rambla Nova en motiu de la Diada Nacional de Catalunya i vam fer el 5d8, un treballadíssim 2d8f que va demostrar de quina pasta està feta aquesta colla i vam acabar amb un bon 4d8.

I torna de nou la glòria (3a part, i no pas l’última)

A la diada del primer diumenge de les festes de Santa Tecla, la colla va poder demostrar la potència de la que disposa malgrat acabar l’actuació amb només dos castells descarregats. La nostra actuació va ser aquesta: un 5d8, un id3d9f patroci-

I per suposat, no em podia deixar al tinter aquesta diada. Diumenge, 3 d’octubre del 2010, Plaça de Toros, molts colors i un únic objectiu: descarregar el nostre sostre. I caram si el

4


vam descarregar. Tripleta màgica per tercer cop, amb un 3d9f més treballat que el 4d9f, d’execució impecable en comparació amb els anteriors, un 5d8 precedit per un intent de 5d9f que, malgrat que potser alguns no se’l creien, va fer que tota la colla toqués el cel per uns instants. Cal treballar, i sobretot, creure-se’l!.

Diada a diada Cambrils. Festa Major de la Verge del Camí. 5 de setembre Colla Jove Xiquets de Tarragona: 4d8, 3d8, 4d7a, 2P5, 2P4 Castellers de Cornellà: 3d7, 4d7, 3d6a, P5, 2P4 Xiquets de Reus: 2d7, 5d7, 4d7a, P5

Aquesta tercera tripleta ens va obrir la gana (més si cap) i al Vendrell, amb un objectiu ambiciós, ens disposàvem a descarregar la millor actuació de la història de la colla. Vam descarregar el 3d9f amb feina pel vent i la fresqueta que feia, vam carregar el 4d9f i, malgrat la magnitud de la caiguda, vam encarar amb tota seguretat el 4d8a que, tot i carregat, va deixar clar que la feina d’assaig hi era i que aquell ‘’el descarregarem’’ que volava pels aires es faria realitat.

Tarragona. Diada Nacional de Catalunya. 11 de setembre Colla Jove Xiquets de Tarragona: 4d8, 5d8, 2d8, 3P5 Xiquets de Tarragona: 4d8, 5d8, 3d8, 3p5 Xiquets del Serrallo: 3d7, 4d7a, 5d6, P5, 3P4 Castellers de Sant Pere i Sant Pau: 2d6, 4d7, 3d7, 3P4 Tarragona. Diada de Festa Major. 19 de setembre Colla Jove Xiquets de Tarragona: 5d8, 3d9id, 3d9, 4d9id, 2d8id, 2P5 Castellers de Vilafranca: 3d9, 4d9, 4d8a, P7 Colla Vella dels Xiquets de Valls: 3d9, 4d9id, 5d8, 4d9, P7 Xiquets de Tarragona: 5d8c, 4d8, 2d8c, P5

La setmana següent, en un dia normal i corrent en la que tothom treballa o estudia (bé, tothom... tothom...), vam fer un 3d7 al Moll Andalusia i un dia més tard, per la vuitena diada de l’Esperidió vam ser capaços de completar una fita que, en paraules d’en Jordi Crespo ‘’està a l’abast de molt poques colles’’ i és que fer un 4d8 i un 3d8 simultàniament no és feina fàcil i a més demostra el potencial casteller d’aquesta colla. A continuació vam fer el que tocava, és a dir, descarregar el 4d8a després de tant de temps. Emoció i celebració en un tipus de castell que ja vam intentar una setmana abans i feia un any, en la mateixa diada, en forma de 3d8a lamentablement no carregat. Per acabar, i donant el to ‘’amarg’’, si és que es pot dir així, vam carregar el pilar de 6 que, com sempre, ens convida a pensar que hauríem de treballar més aquesta estructura perquè si fem el que fem, per què no podem fer més?.

Tarragona. Diada de Santa Tecla. 23 de setembre Colla Jove Xiquets de Tarragona: 5d8, 3d9, 4d9, 2P5 Castellers de Sant Pere i Sant Pau: 4d7a, 5d7, 3d7a(id), 4d7, P5 Xiquets de Tarragona: 4d8id, 4d8, 2d7, 5d7, P5 Xiquets del Serrallo: 4d7a, 5d7i, 3d7, P4 Tarragona, Diada de la Mercè. 24 de setembre Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3d8, 4d8, P4 Xiquets de Tarragona: 4d8id, 5d7, P4 Xiquets del Serrallo: 4d6a, 3de6a, P4 Castellers de Sant Pere i Sant Pau: 4d7id, 4d6a, P4

Gran temporada que, com ja he dit i com ja sabeu, ha estat la millor temporada lila. L’any que ve pujarem al nivell si treballem fort des del primer dia.

Tarragona, Concurs de Castells. 3 d’octubre Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3d9, 4d9, 5d9i, 5d8, P5 El Vendrell, Fires de Santa Teresa. 17 d’octubre Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3d9, 4d9c, 4d8a(c), 2P5 Colla Joves Xiquets de Valls: 3d9, 4d9i, 4d8id, 4d8, P5 Nens del Vendrell: 4d8, 2d8, 3d8i, 5d7, P5

Avall, concentració i visca la Colla Jove!

Tarragona. Inauguració Grues DP WORLD. 22 d’octubre Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3d7, 2P4 Tarragona, Diada de l’Esperidió. 23 d’octubre Colla Jove Xiquets de Tarragona: 4d8, 3d8, 4d8a, P6c Bordegassos de Vilanova: 5d7id, 5d7, 4d7, 3d7, P5, 13P4 Margeners de Guissona: 5d7, 3d7a, 4d7, P5

5


EL

CATLLAR Diferents problemes sorgits en el tancament de la darrera edició de l’Esperidió van impedir incloure-hi la crònica de l’actuació del Catllar, on la Colla Jove hi va descarregar el seu primer 3 de 9 de la temporada, acompanyat d’un 5 de 8, un intent desmuntat de 3 de 9, un 2 de 8 i dos pilars de 5.

6


DIADA de

FESTA

MAJOR Poc a poc la Diada de Festa Major va agafant volada. Han estat molts anys discutint i buscant fórmules per veure com ens ho podíem fer per aconseguir una diada castellera del nivell que la ciutat es mereixia i sembla que finalment ho hem aconseguit. Tant donar-li voltes a la qüestió i finalment la solució ha calgut anar a buscar-la cent o cent cinquanta anys endarrere quan Tarragona convidava a les grans colles i aquestes hi acudien a realitzar els seus millors castells. I anem pel bon camí, tot i que hi ha colles que ho interpreten millor que altres i que cal afegir un element que no es donava segles endarrere i és que ara hi entra en joc alguna colla local capaç de marcar tendència. Els de la Jove ja fa temps que ho hem entès i enguany ens tornàvem a presentar a plaça amb un programa força ambiciós. Si l’any 2009 va ser l’any de la culminació amb la tripleta gloriosa, enguany hi tornàvem amb intenció de repetir els mateixos castells, però com a tràmit necessari cap a nous reptes. No sabem si va ser això o d’altres fatídiques circumstàncies el que ens va fer baixar la guàrdia, però les coses no ens van acabar de sortir com preteníem.

Havíem descarregat un altre castell de 9, que no es podia negar que ja era un èxit, però ens impedia repetir allò d’un any abans: esperar una hora a que els altres acabessin per fer els pilar de comiat perquè amb tres rondes nosaltres ja teníem la feina feta. De les altres colles que quedaven vives, l’una anava fent i l’altra ho intentava.

Veníem envalentonats del Catllar i sobretot de l’Arboç i d’un 11 de setembre que ens havien pogut fer creure que res tenia dificultat per nosaltres. I vam sortir amb un 5 de 8 sense gaire història, un més, un tràmit que Sant Roc ja havia posat al seu lloc en el seu dia i al que no se li havia perdut el respecte. Mentrestant les altres colles anaven fent la seva feina i els Xiquets confirmaven que enguany tampoc.

El ritme estava perdut i el quatre de nou va haver de ser desmuntat de la mateixa manera que no ens en vam sortir amb un dos de vuit que va tirar avall en una cinquena ronda de la que ja sols nosaltres participàvem. I els altres, anant fent. De tornada cap al local es podia fer balanç de la diada amb uns Castellers de Vilafranca signant la millor actuació sense quasi despentinar-se. Una Vella que, altre cop va entendre on anava i que va sortir a per totes, va haver de despentinar-se però se’n va sortir prou bé. I uns Xiquets que entraven a plaça amb gana i sortien amb una desnutrició que no es cura en quatre dies.

A partir d’aquí va ser quan la cosa començà a complicar-se. Una trista confusió de paraules va desmuntar un 3 de 9 que va haver de ser repetit i llavors molt meritòriament descarregat.

I nosaltres? Nosaltres vam tornar cap a casa amb molts dubtes. Havíem fet, ho havíem intentat i no havíem arribat. Teníem un castell de 9 i un gamma alta de 8 però sols amb dos castells no vas gaire lluny encara que no hagis fet llenya. Dubtes, molts dubtes en com podia afectar la diada als propers compromisos i al final d’una temporada amb tantes esperances dipositades. Després es va veure que els més optimistes, i potser també els més inconscients, van ser els qui més la van encertar... però això vindria més endavant. Xavier Altès

7


SANTA

TECLA 2010 Mare de Déu del Remei, Vos què sou de les disputes advocada amb indulgència, ajudeu als de la Jove a repetir la tripleta. De ben segur que aquest pensament passava pel cap de qualsevol lila el matí de Santa Tecla. Per alguns el pensament els venia ben d’hora, doncs molts dels castellers de la nostra colla, tenen uns deures envers la patrona de bon matí. Uns decideixen fer-li sacrificis, afartant-se de llonganissa amb fesols, arengades i fins i tot espineta amb cargolins. N’hi ha d’altres que ho fan, participant al seguici, tirant petards i trets a l’aire com els diables o els trabucaires i d’altres o fan posant-se a to, carregant a les espatlles tota mena de bèsties tant significatives com l’Àliga, la Cucafera o la Mulassa. Qui no ha vist al Jano en les fotos del programa de festes traient protagonisme a la mateixa Cucafera, o no heu vist mai al Carles Ribes i al Janot, donant de veure a la Mulassa a les escales de la Catedral?. I no heu vist al Bruno amb els gegants?, tot i que no he entès mai que un xic tant alt, faci de portador, que no veuen que les faldilles de la geganta li arriben al melic?.

entre si, quins castells farem i tot i que mai ningú ho sap (bé n’hi ha un què si ho sap, o no), sempre l’acabem fent, per tant potser si deu ser una mica cert que el fem per omplir ronda. El cas es que per Santa Tecla el varem tirar primer, i en aquesta ocasió ho teníem força clar tots que seria l’obertura d’una gran diada. Tot i fer un cinc de foto, sempre hi ha algú que li posa pegues (no, en aquest cas no va ser l’Ocaña amb la seva crònica “imparcial”) , o es que no vareu sentir una parella comentant la jugada.

El dia de Santa Tecla és un dia molt especial i al mateix temps atapeït, amb un inici de festes molt complert i esperat pels Tarragonins que gaudim de les nostres festes. Tot i així abans del migdia, a tots ens uneix la mateixa fita, posar-nos la camisa lila i anar cap a la colla. Ens posem la faixa (o no) i entrem decidits a plaça, tot i que sempre hi ha algú a qui no li agraden els castells i es queixen de la seva durada, o no vareu sentir un matrimoni que murmurava...

Vell 2:

Mira el fibra quina cara! No sé si es que va restret, o es que aguanta amb molta força per a no tirar-se un pet, Igual que el Sergi Martí sembla que miri a Istambul, les primeres mans li posen tots los dits a dins el cul.

Vell 1:

J’arriben les quatre colles a la plaça de la font! jo que estava tant tranquil prenent un “Chartres” amb sifón

Dama 2:

Dama 1:

Demanem-nos unes braves i uns calamars per picar que haurà acabat la diada i no haurem pogut dinar

Un com feta la catedral, anem a enfilar la tripleta, i així farem, que el general Libi que està examinat Tarragona per si es mereix ser candidata dels Jocs del Mediterrani, s’emporti un record d’un espectacle sorprenent.

Comença la primera ronda i per assegurar el tir, tirem el castell estrella de la colla. En alguna ocasió i per fer-me una mica el fatxenda amb un amic d’una altra colla local, li havia comentat, que quan a la colla no sabíem que fer, fèiem un cinc de vuit, com aquell qui no vol la cosa. Bé de fet deu ser així, perquè abans de començar qualsevol diada, tothom es pregunta

Ara tocava el tres de nou amb folre, acompanyat d’uns nervis amagats i retinguts, però que costaven de contenir, és per aquesta raó que aquells dos casats comentaven.... Vell 3:

8

Aquesta pinya no calla! Que no han d’estar concentrats?


Ja ho entenc, quan puja el folre es queixen dels peus suats.

Dama 3:

La Lais i la Laura, Van les dues passejant... Ui que rebrinca el castell! Ara han baixat les dues Com si s’estesin pixant

Major, les colles “grans”, desmereixem la diada de Santa Tecla, doncs quin major motiu per demostrar-ho que plantar-ne una tripleta. De ben segur que l’espectacle va agradar a tothom, fos del color que fos i portes la camisa que portes (o no), fins i tot a l’Homo APM, que anava fent de les seves barrejat a dins el públic. No sé si és aficionat als castells o si l’espectacle el va sorprendre, però es que ningú va sentir com comentava....

I amb un tres de nou descarregat, sols quedava la guindilla, el quatre de nou amb folre. A diferència de l’any passat, ja en teníem un de descarregat, però he de dir a nivell personal, que la tensió seguia sent la mateixa que el que varem descarregar a l’Arboç. I com no, com ja va sent costum, desmuntem el primer intent i a la segona amunt!, silenci a la plaça, sols s’escolta el toc de gralles, tret de dos enamorats que no es poden contenir a dir-ne la seva... Vell 4:

Si el Michael s’està seient! Sembla que vagi en moto, Que no veu que amb “quet” posat No sortirà bé a la foto?

Dama 4:

L’Abril porta a les orelles uns taps de pel de cavall, per no sentir al cap de colla si torna a cridar treball.

Homo APM:

Mira qu’en són de raros aquestos dels castellers, no els molesten els peus guarros refregant-los el clatell, i en canvi farien ascos a una noia molt suada que treballés a un bordell

Bé, el sentiment casteller s’ha de viure, i així poder-lo gaudir i celebrar i que millor que fer-ho amb cervesa, cava o Chartreuse, però abans o després, caldrà dinar i és per això que no es podia acabar la jornada castellera sense pregonar el següent...

I així es com a diferència dels demés, pensant en la nostra tasca, podem anar tots a la barra a refrescar-nos una mica, ja tenim la feina feta i aquesta es diu tripleta. Si us plau, que no ens tornin a dir que des de que es va crear la diada de Festa

Colla:

Santa Tecla gloriosa Mare dels Tarragonins, que farem avui per dinar? Espineta amb cargolins!

Toca Peron!

Dani MIlà

9


MERCÈ

la

Després d’un dia de gresca, de festa i celebracions, ens trobem amb la ressaca. El dia de la Mercè, és un dia ben curiós, formalment és feiner i de fet ho és per molts dels castellers, però, per qui passegi pels carrers de Tarragona (bé només per la part alta), diria que la festa no s’ha acabat, doncs de fet encara és festa, però tothom va a treballar (si es que no han demanat festa). Bé que tot plegat és un dia ben pintoresc, on tot i el rotllo que he fotut, cal destacar un repte molt important, el d’arribar amb un pilar caminat fins el balcó de l’ajuntament. Com a diada castellera, primer cal fer dos rondes de castells sense cap importància especial. De fet l’any passat vam fer un cinc de vuit com si no res (vegeu com tenia raó amb allò de que quan no sabem que fer, fem un cinc de vuit). Bé tornem a la jornada del 2010, que és per la qual m’han pagat per fer la crònica ( Ah no!, que això de l’Esperidió és de gratis, si es que no em faré mai ric!). Doncs com deia, primer cal fer les rondes de compromís i enguany varem fer un tres i un quatre de vuit, però no simultanis, tot i que de ben segur algun dia ho farem. Què no?, a que us hi jugueu?.. Bé un cop fetes les rondes protocol•làries i veure al Janot nerviós, varem poder veure com el Gabi, l’Oriol, La Carla i l’Olga coronaven el pilar, que a diferència del normal, aquell dia, no te per costum descarregar-se fins arribar a l’ajuntament, i aquesta costum, per tonta que sembli, comporta un gran esforç, treball i dedicació, el qual es veu recompensat en arribar al balcó (i si no que li preguntin a l’Olga, que devia arribar a casa carregada de presents que l’alcalde Ballesteros li devia entregar al finalitzar el recorregut). Docs bé que tot plegat va ser apoteòsic, o si més no, com diu l’amic Ventura, va ser la “Guindilla”, (bé ell també diu d’altres coses que té plenes d’amor que no voldria escriure aquí). Quin millor final de festes que el de fer arribar el pilar caminant fins el destí desitjat i més quan la resta de colles també ho han aconseguit. Finalment, voldria dir que a nivell personal, el fet de finalitzar la diada, amb l’arribada complerta, em va omplir de goig i d’alegria, fent una barreja de sentiments, que em portaren molts records, records de l’any passat, records inevitables, d’una frustració passada, d’una diada passada, on per les raons que fossin, no varem poder arribar amb el pilar caminant al final tant desitjat, però que tant a mi com a molts castellers liles, no ens va quedar cap consol més que el de pensar allò de ... “un altre any serà”, i ves per on es va complir. Per tots aquells que vau patir una frustració l’any passat, aquí us va un moment de glòria. Dani MIlà

10


2010, el el CONCURS CONCURS del 5

Vilafranca fa història, la Joves queda segona i la Jove de Tarragona intenta la ‘supercatedral’ 12 anys després Tres colles i un número com a protagonista, el cinc. Els Castellers de Vilafranca s’ adjudiquen el cinquè Concurs de Castells consecutiu (un fet que no havia aconseguit ningú); la Colla Joves dels Xiquets de Valls descarrega el cinc de nou un any i escaig després i es fa amb la segona plaça (havent-se classificat com a colla del grup B) i la Jove de Tarragona culmina una temporada històrica intentant el cinc de nou amb folre dotze anys després (després de descarregar el tres i el quatre folrats). Però comencem pel principi, pel lila. Treballar, treballar i gaudir del treball. Aquesta podia ser la conclusió que es treia de l’estratègia de la Colla Jove Xiquets de Tarragona a l’hora d’afrontar el Concurs de Castells d’enguany. Els liles arribaven a la TAP (Tarraco Arena Plaça/ nova nomenclatura per referir-se a la plaça de Braus de tota la vida) amb la feina feta, la lliçó apresa i preparats per a tornar a demostrar el treball d’una temporada històrica (de fet, i resultats en mà, la millor de la seva història). L’estratègia estava clara: primer a la feina i, després, la cirereta; i així va ser. Els de Jordi Crespo van entrar a plaça en primer lloc i van omplir el seu racó d’un lila que està de moda, i que cada cop arrossega més camises. Fins a 750 castellers amb camisa van entrar al ritme de les gralles mentre els saludaven els pocs afi-

11

cionats que ja eren a la plaça a quarts de deu (sent la segona colla més nombrosa de la jornada). El primer repte de la Jove seria el tres de nou amb folre. Una construcció que, fins aleshores, havien descarregat fins a 4 vegades aquesta temporada. I el castell va corroborar perquè era l’escollit per obrir plaça. Només un peu va fer falta per veure que les mides eren les correctes i que ja es podia validar l’intent. L’estructura va pujar sense problemes ni al tronc ni als peus i es va descarregar amb treball però amb solidesa. Amb aquest tres de nou, els tarragonins n’encadenaven cinc sense caure, la ratxa més llarga de la seva història amb aquest castell.


El primer ja estava al sac, però això només havia fet que començar. En segona ronda, els de Crespo tornarien a provar el quatre de nou (ja hem dit que el primer era assegurar els punts de la gamma bàsica de nou, sostre de la Colla Jove fins a dia d’avui). El quatre va necessitar, però, de dos peus per anar amunt, un fet que penalitzava els liles i que els podia passar factura en cas d’empat amb alguna altra colla que jugués al llindar del novè pis bàsic i la gamma extra, com els Capgrossos de Mataró. A la segona, l’estructura va aprovar el so de les gralles i el castell va anar pujant sense problemes. Segurament, la Jove va completar el quatre de nou folrat més segur de tota la temporada, després que a l’Arboç i a Santa Tecla aquest fes suar sang als castellers del Cós del Bou. Amb el quatre completat, la Colla s’anotava el tercer de la temporada i Jordi Crespo el quart des que era cap de colla dels lila. Tot havia sortit, tota la feina obligada estava superada amb nota, era el moment del cinc.

Un pols a la història Amb la colla endollada la tercera ronda tenia nom propi: cinc de nou amb folre, aquella bèstia que no s’intentava des de feia més d’una dècada a la Jove. Entre els castellers que eren a plaça hi havia de tot: gent que l’havia intentat anys enrere i que posava cara de voler recuperar un deute que tenia amb la història, i gent que gairebé ni tenia referències d’aquell intent, que duia escrit el seu nom al braç i que afrontava el castell amb el mateix convenciment que ho havia fet en el seu primer tres de nou folrat (per exemple). Fos com fos hi havia un mínim comú denominador: la il•lusió. Tot i que el primer peu es va haver de desmuntar, la colla no es va fer enrere i ho va tornar a intentar per segona vegada. Aquest cop sí, amb l’Ok del tronc va començar el toc de castells i els pisos es van começar a enfilar. El cert és que l’intent es va acabar més aviat del que uns

12

i altres podien pensar. Encara sense col•locar la totalitats dels dosos, l’estructura va cedir, ensorrant les aspiracions de coronar la ‘supercatedral’. La caiguda va ser tova, ningú va prendre mal i la Jove va guanyar moltes més batalles de les que en aquell moment podien semblar. La primera el fet d’haver-s’hi enfrontat. Perquè això era el resultat d’una temporada gran, d’un treball enorme i d’un creixement que la Colla feia anys que necessitava. En segon lloc perquè arribar i moldre, en això dels castells, és una utopia. Aquest intent donarà taules i experiència a una colla que la necessita per a seguir progressant. Segurament, la gran diferència entre el cinc de la Jove tarragonina i la Joves vallenca, no va ser de treball d’assaig ni de convenciment, va ser d’experiència i de coneixement d’una estructura tan i tan complicada com aquesta. Tancada aquesta ronda, i amb el cinc de nou descartat, Jordi Crespo es va decantar per la catedral. Els liles van descarregar per enèssima vegada aquesta construcció -potser amb més problemes que en altres ocasions- i van tancar el Concurs amb una altra ‘tripleta màgica’ a la butxaca. Tot i que els liles, en principi, no van tancar la porta a intentar un possible quatre de vuit amb l’agulla, la tècnica de la Jove ho va descartar i els del Cós del Bou van segellar així el millor Concurs dels darrers anys. Una ‘tripleta’ que valdria un quart lloc i suposaria la tercera de la temporada, una altra fita a tenir en compte.

Pentacampions de carrer Algú em comentava abans del Concurs, i en to irònic, que valdria més que l’organització pagués el primer premi als Castellers de Vilafranca en concepte d’exhibició, fessin les seves peripècies i la resta de colles es barallés pel Concurs. Raó, en part, no n’hi faltava, i és que la supremacia dels verds desvirtua la competició per la infinitat de la seva capaitat de superar-se.


Els vilafranquins eren els favorits i van complir amb el seu paper, tot i que amb matisos que cal analitzar. Un any més l’obertura va ser el quatre de nou amb folre i l’agulla al mig. Aquesta construcció, verda per definició, va completar-se sense problemes distanciant els de la camisa verda des de l’instant u del Concurs. En la segona mànega, els Castellers de Vilafranca van seguir el seu camí intentant assegurar punts (encara que sembli mentida) amb el pilar de vuit amb folre i manilles. En aquesta ocasió, però, no van estar tan encertats com de per si i només el van poder carregar. El seu tercer castell, el que tancaria les possibilitats de qualsevol rival, seria el cinc de nou amb folre. Els verds el van descarregar i van recordar als incrèduls de qui és el lideratge dels castells des de fa una dècada. I és que amb aquest Concurs a la butxaca els verds seguien fent història. Són l’única colla que se n’ha adjudicat cinc de consecutius (per darrere hi ha la Joves de Valls, que entre finals dels 80 i principis dels 90 en va encadenar tres) i això fa palès que són els grans dominadors del món casteller dels darrers deu anys. Amb els punts assegurats, però, encara hi va haver temps per una ‘frivolite’, el dos de vuit sense folre. Tot i haver posat l’acotxador en diferents assaigs el castell se’ls va resistir, posant l’única nota amarga (si és que se n’hi pot posar alguna) a la diada verda. Escrit això, però, passat el Concurs, ja podem dir que ha tardat més però també l’han descarregat, sent l’única colla de la història que ha aconseguit aquesta fita.

A Valls es canvien els papers Si mirem les arrencades de temporada d’uns i altres, a Valls els favorits enguany eren els de la Colla Vella. Si analitzem el fet que la Joves no es classifiqués entre les quatre millors, també. Però els castells són així i a Valls més. La Colla Joves es

13

va adjudicar contra tot pronòstic la segona plaça del Concurs i ho va fer, com no podia ser d’una altra manera, amb el cinc de nou amb folre. Els vermells van completar els dos castells de la gamma bàsica de nou, el tres i el quatre, i després van descarregar un majestuós cinc de nou folrat. Per la seva banda la Vella va començar carregant el cinc de nou florat, però va anar decaient al llarg de les rondes. Això sí, sense perdre la lluita. Els rosats van intentar en dues rondes el pilar de vuit i en la darrera el dos de nou folrat i emmanillat, havent descarregat pel camí un tres de nou amb folre que els assegurava els punts necessaris per no perdre pistonada. Al final, l’alegria pels de vermell i les llàgrimes pels de rosa, que poc s’ho podien pensar quan fa un munt de mesos coronaven el tres de nou amb folre a la Xina i descobrien la pretemporada com a exercici per a arribar rodats a l’estiu.

Dels Capgrossos, Sants i d’altres Hi havien més colles al Concurs i cal destacar-ne moltes coses. En primer lloc que els Capgrossos van descarregar el tres i el quatre de nou però es van tornar a quedar a les portes del gamma extra. El seu dos no va arribar a bon port. En segon lloc que els Castellers de Sants van tornar a coronar un ‘nou pisos’ i es va assegurar la sisena plaça. En tercer que els Xiquets (minvats de forces per l’actuació de Santa Tecla) només van poder carregar el cinc i van quedar setens. I finalment que el sostre de la resta de colles es va quedar en carregar el dos de vuit amb folre. Ah, i que Serrallo i Sant Pere i Sant Pau van tornar a quedar massa lluny de la dotzena classificada, en aquesta ocasió, els Nens del Vendrell. En definitiva, un Concurs que torna a ser de color verd, que era el primer de catorze colles i que va tenir el cinc com a número protagonista. Xavier Ribera


LA PORRA

de l’Esperidió

L’ ESCRUTINI (133 porres)

EN QUIN LLOC VAM APOSTAR QUE QUEDARÍEM

7 encerts: 0 (0%) 6 encerts: 1 (1%) 5 encerts: 1 (1%)

1r: 1 (1%)

4 encerts: 9 (7 %)

2n: 22 (17%)

3 encerts: 31 (23%) 2 encerts: 55 (40%)

3r: 77 (57%)

1 encert: 34 (26%)

4t: 28 (21%)

0 encerts: 2 (2%)

5è: 5 (4%)

Apostes per al primer lloc 122 porres

Castellers de Vilafranca

10 porres

Colla Vella Xiquets de Valls

1 porra

Colla Jove Xiquets de Tarragona

Com ens veiem a nosaltres mateixos primers

1 porra

Apostes per a l’últim lloc

segons

22 porres

124 porres

Xiquets del Serrallo

tercers

77 porres

6 porres

Castellers de Sant Pere i Sant Pau

quarts

28 porres

1 porra

Xicots de Vilafranca

cinquens

5 porres

Com ja sabem tots, com cada any que hi ha concurs a la plaça de braus (ara la TAP), a la Colla tenim l’oportunitat d’apostar pel resultat. No hi ha dubte que la Porra ja fa temps que ha esdevingut un aconteixement tradicional i esperat. Part del seu èxit el trobem en el seu caràcter informal, simpàtic, desenfadat. Dóna ambient, és motiu de comentaris i alegres discussions. En fem broma, però en el fons tots volem guanyar el pot. Ja forma part dels nostres hàbits (encara que de forma bianual) i és una mostra més de la nostra capacitat de fer Colla, de forma poc costosa, molt imaginativa i força peculiar. Malgrat l’anterior, l’equip de l’Esperidió no hem volgut que al 2010 la Porra fos com sempre i hem cregut que calia donar-li un nou al•licient. La colla guanyadora del concurs era, a priori, una aposta força clara. Calia fer algun canvi per pujar el nivell de dificultat i evitar que masses jugadors fessin el ple. El que es va acordar va ser que, a més a més d’encertar les cinc primeres colles i l’última, s’hagués d’encertar l’antepenúltima. És a dir la dotzena. És a dir l’última de les classificades al concurs per puntuació. De fet, ho vam aconseguir. Entre la dificultat esmentada i algun resultat sorpresa no va haver-hi cap encertant de set resultats, i tan sols un encertant de sis

14

resultats, i tan sols un encertant de cinc resultats. I això que la participació va ser força alta: 133 apostes. En resum, un èxit total. L’anterior ha fet encara més valuós ser el guanyador o la guanyadora de la Porra. A més dificultat, més mèrit. A continuació podem veure una sèrie de dades que ens reflecteixen una part dels resultats de les apostes que es van presentar. Hi trobarem curiositats, noms propis, estadístiques,... Són alguna cosa més que xifres i gràfics. També ens pot servir per treure conclusions del que pensem la Colla de forma comunitària. Com ens veiem nosaltres mateixos? Vam encertar el lloc que finalment vam quedar? Som més aviat pessimistes o optimistes? Com veiem les altres colles de la ciutat? Quin va ser l’error més comú?... La Porra de l’Esperidió és més que un simple entreteniment... se’n poden treure conclusions. Com podem apreciar, en 77 porres (és a dir el 57%, de forma majoritària) es va apostar que quedaríem en tercera posició, mostrant que som optimistes. Més encara si hi sumem el 17% que van apostar per la segona posició i l’1 per cent de la primera. Sols un 21% de les porres van reflectir el lloc que vam quedar: la quarta posició. I el pessimisme és mínim: sols 5 porres, el 4%, van apostar una posició pitjor que la que vam assolir, la cinquena.


el Vendrell

Toca fer un intens exercici de memòria i recordar que en va ser de nosaltres les llunyanes dates d’octubre de 2010… dates en les que ens disposàvem a realitzar les últimes actuacions d’aquesta temporada tan… tan… inoblidable. Concretament el dia 17 d’octubre ens disposàvem a actuar a la plaça Vella del Vendrell, juntament amb els amfitrions i els muixerrillos. El programa que portàvem? Ni més ni menys que la millor actuació de la història d’aquesta, la nostra colla.

Arribada a plaça (no sense un bon esprint per a pujar al bus) escoltant els tradicionals versots dels diables del Vendrell i la seva particular mofa envers la política municipal. Moment de l’actuació, concentrats, mentalitzats, acartronats… Sortim de 3d9f. Muntem. Desmuntem. Muntem. I finalment el descarreguem patint massa i amb nervis. Següent repte: el 4. Després de desmuntar dos peus el tirem amunt. Tot just coronar-se, el castell cau. Un drama i una sensació de molt mal rotllo que ens deixava tocadets amb tot el que comporta una caiguda seriosa de qualsevol castell. Per tal d’evadir-me vaig acudir a un nou local que obria a prop de la plaça. Oferien pizza gratis; el menjar junt amb el no-pagar, és sinònim d’èxit. Amb el tall de pizza a la mà vaig tornar a plaça per a contemplar el 2d8f dels Nens. A tots ens va deixar ben tendres com els amfitrions

15

descarregaven el SEU castell més de trenta anys després en una plaça que bullia com mai. A continuació d’una violenta llenya de 4 de la Joves, sense poder coronar-lo, ‘’lo’’ Ribas canta pinya i finalment, tot i la patacada del 4d9f, tirarem el 4d8 amb el pilar. Ganes de fer el castell que fa temps que no es veia de lila per plaça, però nervis, si…nervis, al ser el primer de la temporada. Les gralles ens fan imaginar l’evolució del castell… es carrega el 4, entra l’acotxador del 4 al pilar, el pilar queda sol damunt la pinya, … i de sobte es sent més el crit del públic que les gralles; el pilar cau, castell carregat. Acabem l’actuació amb dos pilars de 5. Les sensacions que ens deixava l’actuació eren més aviat amargues just quan va concluir la diada. Tot i així resulta tot un tros d’actuació al coronar dos construccions de 9 i un castell inèdit per a ‘’naltros’’ en les últimes temporades. En cartera portàvem també l’espadat de 6. És habitual a la diada de Santa Teresa del Vendrell portar un programa especialment ambiciós en els últims anys. Fa dos anys hi vam tirar el 5d8, l’any passat el 3d9f i el 5d8, aquest any el 3 i 4 de 9 i el 4d8 amb el pilar, que serà el següent?. Andreu Rovira


Diada de l’ ESPERIDIÓ

Sona el despertador. Ja són les nou del matí… no pot ser! És el que té anar a dormir tard després d’un assaig. Bé, jo em vaig despertant al meu ritme, que ràpid no és, us ho asseguro. Faig les meves coses fins a la tarda, que tenim diada on volem provar noves coses! Mentre m’estic posant la faixa em diuen que sortim de 3d8 i 4d8 simultanis. Tot a punt; el Carles canta les pinyes i per sort aquí si que tenim prou espai, no com al local!. Tot llest, gens de nervis i moltes ganes!. Jo estic al quatre i puc veure com puja el tres. Tot bé: descarregats!. Primera vegada que aconseguim fer aquestes construccions simultànies alhora! Ara vaig a beure una mica d’aigua per descansar que sento que ja no puc més… l’edat passa factura, sobretot als disset anys! Mentre esperem a veure quin castell ens toca fer, puc veure la foto dels dos castells carregats, molt bona. A segona ronda vam decidir provar un castell que la setmana abans al Vendrell no vam poder descarregar: el 4d8 amb el pilar. La setmana abans va caure tot just acabar de carregar-se però aquest cop no va poder amb nosaltres; vam patir si, però és més bonic el que s’aconsegueix amb esforç que no pas sen-

16

se. Feia temps que la colla no aconseguia descarregar aquest castell fins que avui hem dit que ja n’hi havia prou! Toca descansar una mica…quina temporada portem! Després esperava poder veure un 5d8 que hagués estat una imatge molt bonica. Però no, em diuen que el 3d8 i 4d8 conten com castells separats encara que els haguem fet alhora… llàstima tu! Toca estrenar una altra construcció: el pilar de 6. És el torn del Picu ja que porta molt de temps desitjant aquest moment. El pilar s’aconsegueix carregar però al començament de la descarregada el pilar cau, una pena ja que hagués estat una diada genial tot i que ja de per si ho ha estat. Anem tirant cap al local a descansar una mica que després toca festa en un dels tinglados del Port on actua Vergüenza Ajena, entre d’altres grups. Senyores i senyors la temporada s’ha acabat i la Colla ha signat la millor temporada de la seva història tot i que esperem que la pròxima sigui encara millor per molt difícil que sigui. Visca la Jove!!! David Martorell


lacanalla Hem passat Sant Magí, La Diada de Festa Major, Santa Tecla, el concurs...i hem fet la millor temporada de tota la història de la colla. A nivell casteller la canalla ha estat sempre al nivell de la colla, en els temps delicats s’han recolzat com a equip i això s’ha fet evident en els bons moments, en les celebracions dels nens i nenes. Aquesta temporada la canalla ha gaudit molt dels castells i han estat envoltats d’aquest optimisme que respira la colla. Més que mai, ha complert amb la seva part i això ha tingut les seves recompenses... Hem tornat a anar al cinema i també hem marxat de colònies a Osona. Val a dir que les colònies han estat genials, hi havia dels més petits que era la primera vegada que anaven de colònies com la Laura Salvadó i la Núria i el Magí. Enhorabona “minicastellers”!.També han estat les últimes colònies com a canalla de les que ho han deixat de ser, la Gina i la Mònica. Alguna prova “ben dolça” van haver de superar per demostrar que eren les més grans... Els grans de la canalla vam xalar molt preparant-les, organitzant els jocs dels petits i fent les nostres xerrameques i jocs fins tard. Els monitors i monitores agraïm el dinar que ens van preparar els pares i mares de la canalla a casa dels Milà, un dinar on tothom havia d’anar disfressat i els monitors no havíem de preparar res. Evidentment la diversió estava assegurada i la bona teca també! Ah i moltes gràcies per la manta que aquests dies més que mai ens fa tanta falta! L’equip de la canalla ha gaudit molt d’aquesta temporada castellera, pels castells i pel grup de nens i nenes, que a més s’ha anat ampliant fins l’últim moment. Volem agrair el recolzament que la canalla, els pares, les mares i la colla ens ha donat durant aquest temps. Esperem haver fet una bona feina i deixar

17

la canalla en les millors condicions castelleres possibles i amb esperit d’equip. Dediquem aquest escrit i la millor temporada de la història de la colla a la memòria d’Antonio Escamilla, a la seva dona Lorena i als seus fills Marta, Jesus i Carmen. Gràcies per tot Antonio. Sempre et recordarem. L’equip de la canalla


loraconet Quan em van proposar formar part de l’equip de “Tots som una colla”, no en vaig dubtar gens; sempre he cregut en el paper integrador de les colles castelleres, obrint una tradició pròpia cap a totes aquelles persones interessades en formar-ne part. Així doncs, un grup format tant per gent d’aquí com per gent que havia viscut en primera persona el procés d’integració a la nostra ciutat en el que la colla havia tingut un paper important, vam començar a organitzar les tres sessions que conformaven aquesta experiència. El primer que vam fer va ser recórrer tota Tarragona donant a conèixer aquests tallers, això si, comptant amb les millors repartidores del món! La Laís i l’Abril no van parar d’enganxar cartells per tot arreu: bars, locutoris, associacions... I per fi va arribar el dia de la veritat... Minuts abans de començar el primer taller tot era una incògnita: vindria algú o estaríem sols? Poc a poc el local va anar omplint-se amb gent de tot arreu amb una característica comú: volien conèixer d’aprop el món dels castells i, molts d’ells, formar-ne part. Després de l’èxit de la primera sessió, tocava posar-se a la pell d’un casteller, així que tots enfaixats i a fer pinya! No donàvem a l’abast, tothom volia provar de pujar, però tan era, l’experiència valia la pena. D’aquesta manera va arribar l’última sessió i més important: participar en l’assaig general de la colla. La gran majoria de tots ells venien ja amb la seva pròpia faixa i, des d’aquell moment, han passat a ser un més de la Jove! Per acabar, m’agradaria donar les gràcies a la Satur, el Jordi, les Paules, la Carol, el Xepo, la Mariona, les Annes, el Jorge i la Natalia entre d’altres, sense la il•lusió i la motivació dels quals aquesta experiència no hagués estat el mateix. Clara Tarrats Sada

Els darrers mesos de l’any són els que presenten una major activitat social a la Colla. Ja de forma prèvia a les festes de Santa Tecla es va portar a terme el projecte “Tots som Colla”. En col•laboració amb la Coordinadora (CCCC) un grup de companyes i companys de la Colla, a qui s’ha d’agrair la seva tasca, van participar en la integració de població nouvinguda dins el món casteller, mitjançant tallers teòrics i pràctics, els dies 6, 9 i 14 de setembre. En dates similars, el 10 i 11 de setembre va haver-hi l’intercanvi L’Alguer – Tarragonès, consistent en un taller de castells al local de la Colla i l’acompanyament de la Colla en l’actuació del dia 11 de setembre. El mateix dia 11, desprès de l’actuació vam poder gaudir d’un sopar popular més festa amb DJ al nostre local. El sopar va consistir en pa amb tomaca i llonganissa més una beguda pel mòdic preu de 5 euros. I la festa va anar a càrrec d’AJ DJ de Valls. Ja dins de les festes de Santa Tecla, el primer acte social va ser la revetlla de Colles, desprès de l’assaig del dia 17 de setembre (darrer assaig abans de la diada de Festa Major). L’orquestra que es va encarregar de fer-nos ballar va ser “Di-Versions”. I l’endemà, dia 18, la Paella Popular, i ja en van dotze. El preu es manté en 6 euros. I el menú també és el mateix de sempre, paella i xusco de pa. Els postres, cafè i copa els van amenitzar la xaranga SUKA1PA. Com cada any un dels nostres actes més

18


multitudinaris. El dia 20 va tenir lloc l’acte de lliurament del 5è premi d’assaig casteller “l’esperidió” a la sala d’actes de l’Antiga Audiència. I el dia 25, i com a novetat, es va organitzar el primer concurs de pastissos, previ al posterior concert de tardor amb la coral infantil “Els Rossinyols” de Tarragona, que van oferir cançons tradicionals i l’operata “Samsó el forçut” de Michael Hurd. L’acte més rellevant del mes d’octubre va ser la festa concert posterior a la diada de l’Esperidió, al Tinglado. Qui va voler també va poder sopar en el mateix lloc. Per poc preu et podies menjar una torrada i uns talls de carn, assegut o tirat per terra o repenjant-te com poguessis en algun tros de paret lliure.

Al novembre, els caps de setmana són liles El mes de novembre, pràcticament cada cap de setmana, va haver-hi actes. De fet, el lema del mes va ser “al novembre, els caps de setmana són liles”. Per començar, el dia 7, l’Associació d’Amics de la Colla Jove va organitzar una excursió al Pont del Diable, amb esmorzar inclòs. El dia 13, al local, va tenir lloc un torneig de botifarra amb vermut. I el mateix dia es va celebrar la Gimcana de la Colla. Per grups de quatre persones s’havien

19

de passar les proves que l’organització va preparar. També el mateix dia vam tenir Ball de Gralles amb sopar d’escudellada popular. El dia 14 va ser especialment prolífic. Pel matí es va rodar el lipdub de la colla. El vam tenir que rodar tres cops. No perquè no ho féssim prou bé, sinó que no ens ho van explicar prou bé de bon començament. Bé, el cas és que va quedar molt guais i que ens ho vam passar molt, però que molt bé. I el mateix dia per la tarda, el Bingo de la Colla. Els ludòpates de la Colla vam poder satisfer les nostres necessitats bàsiques. El dia 20 va haver-hi el gran sopar final de temporada, al palau firal i de congressos, el menú va consistir en amanida de llagostins i salmó fumat a les fines herbes de primer i melós de vedella amb reducció de Pedro Ximenes i guarnició, de segon. De postres, profiterols de nata amb xocolata calenta. A destacar que durant el sopar, les fèmines de la Colla ens van obsequiar amb un flashmob que no va tenir pèrdua. Va ser genial. Moltes gràcies. I, per acabar el mes, el dia 27 la Colla va participar en un torneig de bàsquet organitzat per la Colla Vella de Valls. En darrer lloc, el mes de desembre hem de destacar dos fets que tenen lloc cada any. La revetlla de Cap d’Any, un èxit com sempre. I la loteria de la Colla, que no vam rascar res, com sempre.


2010

CASTELLER

DE L’ANY

Un any més, la Colla Jove Xiquets de Tarragona vol aprofitar l’ocasió que ens brinda un acte com és el del Sopar del Dia de la Colla per fer públic els guardonats amb la distinció de Casteller de l’Any. Els tres castellers que avui són guardonats han viscut amb la màxima intensitat els èxits que enguany ha assolit la Colla, cadascú d’ells des d’una òptica diferent, cadascú a la seva manera però tots tres amb el comú denominador d’una llarga trajectòria com a castellers de la Jove. Evidentment que sense ells tres la Colla Jove seguiria existint, però el que és segur és que la Colla Jove a la força hauria de ser diferent a com és avui en dia. No es pot dir tampoc que el seu compromís no hagi tingut continuïtat al llarg dels anys donat que mai se n’ha desvinculat el més mínim i ha participat sempre de forma activa en les seves activitats i actuacions. Molts han estat els anys en que ha format part de la pinya de la Colla Jove des d’una posició tan sacrificada com poc agraïda i reconeguda com és la d’home del darrera, posició en la que ha arribat a esdevenir una veritable referència. Pare i avi de castellers, la seva presència als assajos i a les sortides no per discreta ha pogut passar pas com a desapercebuda, sempre amb un sensat comentari a punt o amb una oportuna anècdota d’aquelles que rarament apareixen als llibres. Difícilment mai podrem arribar a ser conscients de tot el que aquest home li ha pogut aportar a la Colla en tots aquests anys. Des que va ser un dels primers en remenar a l’aire el seu mocador casteller al ritme de l’Amparito que tocava la Banda Municipal fins al dia d’avui en que segueix vivint l’actualitat de la Colla amb la màxima intensitat.

Del primer dels guardonats no es pot dir que tingui la camisa des de fa quatre dies. De fet, ja la llueix com a un dels 142 castellers que van participar a la primera fotografia que la Colla es va fer a les escales de la Catedral allà per al 1981.

20

Vagi doncs, a tall de modest reconeixement, pel que ens ha donat i pel que és, per tot el que encara ens ha d’ensenyar i per tot el que representa per a nosaltres, la distinció de casteller de l’any a Jaume Castelví. El segon dels guardons se li atorga a una de les castelleres amb una de les trajectòries més llargues i fructíferes dins la


així agrair-li d’alguna manera tot el que ens ha ensenyat, es concedeix la distinció de casteller de l’any a Neus Baena i Font. El tercer dels guardonats ja és una altra història. D’aquest no es pot dir que la seva assistència pugui passar desapercebuda. Potser serà per la seva planta imponent o per algun dels seus comentaris que en veu alta hagin d’aparèixer al llarg de cada assaig però que d’alguna manera tots li agraïm. El cas és que la seva presència es fa notar, o potser millor dit, en la seva absència es troba a faltar. Sense fer res d’especial. Res que pugui sortir de la disciplina del compromís i de l’afició pel treball ben fet i sense altra pretensió que la de formar part d’un col•lectiu amb el que s’hi identifica, al llarg dels seus anys a la Colla ha anat deixant palesa la seva enorme humanitat i caràcter afable. Potser per això ha esdevingut un dels castellers més estimats pel col•lectiu.

Colla. Si la Colla ha estat capdavantera en moltes coses, d’ella es pot dir que va ser una de les primeres dones en vestir la camisa morada. Era pels volts del 1988 quan va exercir per primer cop de primeres mans en un castell com a primer pas i com a acte reivindicatiu del paper cabdal que la dona estava cridada a dur a terme en el món dels castells. Segurament poques persones trobaríem que hagin viscut la Colla de forma tan serenament intensa i durant tant de temps. Sens dubte tot un model de conducta i de compromís tant dins de la pinya com amb la càmera penjada al coll, com l’acostumem a trobar actualment per les places on hi fem castells i on acudeix puntualment amb un somriure que amaga el patiment propi del que veu els castells de fóra la pinya. I a fe de Déu que les seves instantànies poc tenen a envejar a les dels millors fotògrafs. Sempre des del millor angle possible i sempre disparant en el moment oportú. I és que l’afició i el sentiment li ve de molt endins, tant que sempre l’ha sabut encomanar als qui li son més propers. Primer van ser germans i cunyats i actualment acompanyada sempre de la seva família amb qui conforma un nucli tan compromès com entranyable i a qui a la força cal fer-ne extensiu la distinció que avui s’atorga. Així doncs, per la seva trajectòria, pels valors que representa i per les extraordinàries imatges que ens ha regalat, intentant

21

Aquesta estimació podria ser matisada pels companys de la pinya que es troben en la trajectòria del seu camí pujant a dalt del folre. Però un casteller de la Jove no es pot considerar com a tal fins que ell no li ha passat pel damunt. Puja als folres, ho fa des de fa ja anys i n’hi queden molts encara perquè difícilment trobaríem un dau de la seva vàlua allà dalt. I ho fa bé perquè s’ho ha guanyat amb molts assajos als que rarament deixa d’assistir, estigui on estigui i hagi de venir des d’on hagi de venir, sigui de Tarragona, de la Ribera d’Ebre o des de Portugal, tant se val. Perquè és per a la Colla un orgull comptar amb persones com ell, per tot el que ens aporta, fa i ensenya, per ser com és i sobretot perquè s’ho mereix, es distingeix com a casteller de l’any a Paco Gil.


Carme Badia

Amb quin record acabes la temporada 2010? Toni Guerra

Gerard Padró El millor moment de la temporada és poder ser a la plaça de toros intentant fer la millor actuació dels últims anys. I tornar a intentar el cinc de nou va ser el tot, juntament amb l’assaig de la vigília, que el local estava de gom a gom. Es va crear un caliu! Quina tensió i quina trempera que es desprenien! Va ser un moment àlgid. Però aquest any hem viscut molts moments memorables: hem tingut diada de Festa Major, Catllar, Arboç…!

N’hi ha uns quants. Les tripletes, sobretot la de l’Arboç! Ens ho vam passar molt bé. Una altra imatge que em ve al cap és a Salomó. Em van donar l’oportunitat de fer el meu primer cinc de set amb la colla. Ja havia fet el tres de set a Alcanar, amb l’escola. Per la meva trajectòria castellera de dos anys va ser una cosa molt bonica. I poder estar amb tot aquest ambient…

Laia Perales

Aaron Buitrago

Aquest any m’he reenganxat i és el primer que ve la meva filla. O sigui que any rodó: tripleta i ma filla que s’ha fet de la Jove!

L’intent de cinc de nou per mi és el millor record. Però també tots els tres de nou que hem fet i el quatre de nou. Molt bonics!

Faustí Andreu

Josep Maria Llort Les bones actuacions que hem fet, i en concret la tripleta i l’intent de cinc de nou, que em va entusiasmar! Vaig veure que fèiem un pas endavant malgrat que sabíem que no estava prou madur. Ens vèiem amb cor de fer-lo! Les tripletes em van emocionar totes, sobretot la de l’Arboç. El lloc és emblemàtic, i feia anys que no la fèiem allí. Però tota la temporada ha sigut fabulosa!

22

El concurs de castells, quan van dir que faríem el cinc de nou. En aquell moment em vaig rejovenir, vaig tornar a aquells temps que la colla era capdavantera, perquè vam ser els primers d’intentar tornar a fer aquell castell. Encara que sabíem que anàvem justets, vaig tornar a notar que érem capdavanters i que aquell castell, que el teníem abandonat de feia molts anys, era al nostre abast. Allò de dir “Tirem-lo?!” va ser perdre-li la por.


Míriam Álvarez

Laura Pasano El pitjor record és quan em va sortir l’espatlla, a la caiguda del quatre de nou, al Vendrell! Va ser el pitjor moment de totes les temporades i de tota la meva vida! Però tota la resta de records són bons, i tots els castells de nou, fantàstics!

El companyerisme que hi ha entre les mares quan es puja un castell. Estem allà de costat, aguantant els nervis, agafantnos de les mans, i després plores com una magdalena perquè ho han aconseguit o no. La temporada ha sigut molt intensa i ens hem ajudat molt. És que patim molt, les mares! És horrorós. I més ara, que pugen més i es fan castells de més alçada. I quan després ho veus a la tele… Vaig veure la caiguda del quatre de nou i quasi em moro!

Josep Giménez Amb la unió que hi ha en aquesta família que és la colla! Amb moments millors i pitjors, però som una família. Els castells és el que ens uneix. Jo només tinc dues famílies, la meva i aquesta.

Antonio Escamilla La tripleta de l’Arboç ha sigut el millor, i també l’intent del cinc de nou.

Antoni Grau La tripleta de l’Arboç, potser perquè jo en el seu moment l’havia parat a baixos i em va fer recordar altres temps. Però enguany n’hi ha hagut uns quants més, de bons records. Com a experiència intensa em quedo amb l’intent de cinc de nou a plaça, encara que fos amb el mateix resultat del 1994. Aquella espina continua clavada.

Museum Cafè Joan Trujillo La primera tripleta, tot i que he disfrutat molt de tots els triomfs. Només fa un any que hi sóc i ja he plorat i tot, veient la gent que durant tant temps ha buscat una cosa, no hi podien arribar i ara hi han arribat. És un premi molt gran. També per mi, que sóc nou, perquè arribes i et diuen “tu, aquí”, i et penses que és un lloc important i de seguida et sents un més de la colla.

23


Actuacions COLLA JOVE 2010 DATA

DIADA

20-mar

Campionat Espanya Karate (Salou)

11-abr

3d6

4d6a

1

1

5d6

Pd5

4d7

3d7

Diada de la Independència de Gràcia (BCN)

1c

1

1

23-abr

Diada de Sant Jordi (TGN)

1

01-mai

Festa Major de Salomó

1

09-mai

Adhesió Castells Patrimoni de la Humanitat (Perafort)

1

23-mai

Festa Major de Nou Barris (BCN)

1

30-mai

Aniversari Local Colla Jove (TGN)

1

06-jun

Diada del Local Colla Joves (Valls)

1

10-jun

Congrés Nacional ASISA (Port Aventura)

13-jun

El Futur és Jove (TGN)

24-jun

Diada de Sant Joan (TGN)

1

26-jun

Festa Major de Sant Pere i Sant Pau (TGN)

1

18-jul

Diada de Festa Major de Torredembarra

2

24-jul

Diada de Festa Major de Sant Jaume dels Domenys

1

31-jul

Diada de Festa Major de Vilanova i la Geltrú

2

01-ago

Diada de Festa Major de Vilallonga del Camp

2

08-ago

Diada de Festa Major de Llorenç del Penedès

2

15-ago

Festes de Sant Roc al Cós del Bou (TGN)

2

19-ago

Diada de Sant Magí

21-ago

Diada de Festa Major del Catllar

2

22-ago

Diada de Festa Major de L'Arboç del Penedès

2

05-set

Diada de Festa Major de Cambrils

2

11-set

Diada Nacional de Catalunya (TGN)

3

19-set

Diada de Festa Major de Tarragona

2

23-set

Diada de Santa Tecla (TGN)

2

24-set

Diada de la Mercè (TGN)

03-oct

Concurs de Castells de Tarragona

1

17-oct

Fires de Santa Teresa del Vendrell

2

22-oct

Inauguració Grues DP World (TGN)

23-oct

Diada de l'Esperidió (TGN)

1 1

4d7a

1 1

1

1 1

1 1

1

1

1

1

TOTAL

1

24

1

1

35+1c

3

5

6


5d7

2d7

4d8

Pd6

3d8

2d8f

5d8

4d8a

4d9f

3d9f

5d9f

3d9f

1 1 1 1 1

1 1

1

1

1

1

1

1

1 1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1 1 1

1

1

1

1 1

1

1

1

1c

1 1c 1

1

1c

1

1 + 1id

1

1

1

1c

1 1

1

1

1

1

1

1id

1

1id

1 + 1id

1

1

1

1

1

1 1 1c

1

1

1c

1

1i 1c

6

5

1

1

1

13

1

14

1 5+1id

10+1c

1+1c

25

3+1c+1id

6+1c+2id

1i

3 + 3c

5d9f


Les nostres

fotos

26


27


28

Esperidió 103  

esperidió 103

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you