Page 1

Pa p e r i l l a p i s

Col.legi Ntra. Sra. dels Socors BenetĂşsser Desembre de 2006


Col.legi Ntra.Sra. dels Socors Benetússer

Su

Portada Juny 2006, Ester Pascual

Paper i llapis Coordinació i compaginació: Jorge Felipo i Alfons Garrido Col·laboren: Alumnes. Departaments Educatius d'Educació Secundària i Batxillerat. Gabinet Psicopedagògic. Professorat d'Educació Infantil i Primària. Club Esportiu. Pastoral. AMPA Personal no docent. NÚM. VIII de Paper i llapis. Col·legi Ntra. Sra. dels Socors Benetússer Desembre de 2006

2

i r a m

Pàg. 1: Portada. Pàg. 2: Sumari. Pàg. 3: "Debemos caminar juntos, coordinando el trabajo entre familia y escuela", Higinio Vázquez, Director Técnico de Educación Infantil y Primaria. Pàg. 4 i 5: L'expressivitat dels més xicotets. Pàg. 6: I continuem amb l'exposició d'art dels xicotets. Pàg. 7: "Excursión a Sant Vicent de Lliria". Pàg. 8: Jornada dels Drets dels Xiquets/es. Pàg. 9: El rap de la pobresa. Pobresa Zero. Pàg. 10: Bon profit! Pàg. 11: "There is no second". 47 concurs nacional de redacció. Pàg. 12: "Perdidos en el monte". Pàg. 13: El Paint en les mans dels nostres alumnes. El racisme (opinió). Pàg. 14: El que més admire de mon pare és... El que més admire de ma mare és... Homenatge al poeta César Simón, professor del nostre col.legi. Pàg. 15: "Es posible otra Navidad" Pàg. 16: Cartas al director. Articles d'opinió: "Anorèxia i bulímia"; "La manca d'aigua"; "L'avortament". Pàg. 17: Entrevista a Lluis Motes, presentador de noticies de Canal 9. Pàg. 18: El racó de l'AMPA. La història d'Anthony Brown. Pàg. 19: Vocabulario científico alternativo Pàg. 20: Una pàgina web al nostre col.legi. "Semana de la Ciencia". Pàg. 21: Internet: La Web. Pàg. 22 i 23: Voleu tindre el vostre propi blog en Internet? Pàg. 24: Gabinet psicopedagògic: estimular amb lògica. Nota informativa. Pàg. 25: Gabinet psicopedagògic: "Relaciones entre adultos y adolescentes"; "Familia y escuela: un espacio para la convivencia"; "Visitas a la Universidad"; "Bon Nadal. ¿Sólo fiestas o encuentro familiar? Pàg. 26: Nada d'or. "Adelante por los sueños que nos quedan". Pàg. 27: Un cor d'àngels. Setmana Blanca. Pàg. 28: contraportada.


Higinio Vázquez, Director Técnico de Educación Infantil y Primaria

"Debemos caminar juntos, coordinando el trabajo entre familia y escuela" Mi más sincera felicitación a todos aquellos que hacen posible que nuestro colegio promueva debates, difunda ideas y trabajos, genere compromisos y los proyecte hacia nuestra comunidad educativa. Agradezco la posibilidad que se me brinda para poder comunicarme con todos vosotros a través de esta revista, y sobre todo, la paciencia que muchos de vosotros estáis teniendo con una persona que ha estado, durante años, desligado del colegio, aunque en ningún momento de la enseñanza. Mi regreso al colegio ha supuesto encontrarme con casi todos los compañeros que tuve hace diez años, con profesorado joven que recoge el testigo de los que finalizan su etapa profesional y con muchos antiguos alumnos que forman parte de nuestra comunidad educativa, en calidad de padres, eligiendo para sus hijos el mismo centro que hace unos años pretendió, y creo que consiguió, formar como personas. Estoy convencido y con mucho más motivo en estos momentos en los que se celebra el 17 aniversario de la aprobación de la Convención de los Derechos del Niño, que toda nuestra dedicación, esfuerzo, apoyo y trabajo debe estar encaminado a la formación integral de los que son, potencialmente, los que harán que en un futuro próximo vivamos en un mundo mejor, más solidario y más tolerante. Aprovecho la confianza que tengo con muchos de vosotros para hacer un ejercicio de reflexión. Tenemos un punto en común, vuetro hijo/a, nuestro alumno/a. A vosotros y a nosotros nos une lo mismo y por ello, nuestras estrategias deben ir de la mano, caminando juntos, coordinando el trabajo entre familia y escuela, buscando la complementariedad, destinada al bien de la misma persona. Frases como "eso es obligación del colegio", "los

padres deberían..." es síntoma de fracaso. La consecución de la educación integral de los hijos y alumnos, no permite la dejadez ni el abandono de nuestras obligaciones. Tan sencillo como "estoy al lado del colegio", "estoy con la familia", es sentirse colaboradores en la tarea educativa, es participar en una acción complementaria, es reconocer el compromiso que la sociedad nos exige. Estoy totalmente convencido y creo que en nuestro centro lo debemos conseguir en su totalidad, que si llevamos a efecto estas premisas, evitaremos sucesos como los que en la actualidad se están produciendo para desgracia de todos: alto porcentaje de estudiantes que no consiguen los objetivos; maltratos hacia los padres y profesores; ambientes degenarativos. No podemos volver la vista y pensar que no es problema nuestro. Si eso lo admitimos, estamos aceptando el fracaso y aunque sepamos que la educación en nuestro país está sujeta a los vaivenes políticos, estoy convencido que dentro de nuestras posibilidades podemos mejorar nuestro entorno, nuestra comunidad educativa. Un cordial saludo.

Higinio Vázquez Director Técnico de Educación Infantil y Primaria

3


t a t i v i s s e r p e x t e o L' c xi

4


s é m dels ets.

Ací tenim alguns dels treballs d'alumnes d'Educació Infantil de 3, 4 i 5 anys que ens mostren des del seu punt de vista temes tan importants com són la família, les activitats que realitzen en el col·legi, el seu cap de setmana i per descomptat, la visita desitjada al teatre. Està clar que s'expressen amb molta claredat a través de les seues obres artístiques.

5


I continuem amb l'exposiciรณ d'art dels xicotets

Jose, 5 anys A

6


ac c u d E

ri Ă m i r iĂł P

a

7


Jornada dels drets dels xiquets/es Amb motiu del dia internacional dels drets dels xiquets/es s’ha celebrat a Benetússer una jornada promoguda per l’Ajuntament, el dia 20 de novembre. Han participat els alumnes de tots els centres de primària del poble en un Ple Infantil considerat com un Ple Municipal Extraordinari. A més a més, van estar presents al ple: l’alcaldessa, els regidors de la Junta de Govern, els tècnics representants dels drets de la infancia, el defensor del ciutadà, el secretari de l’Ajuntament i l’oficial jefe de la policia local. Els alumnes de la nostra escola van presentar les següents propostes al Ple:

Alumnes des de 1r fins a 3r de primària.

Alumnes des de 4t fins a 6é de primària. 20 de noviembre: Día de los Derechos del Niño/a En clase hemos leído la historia de Salima y Jordi, dos niños que tienen una vida muy diferente. Nos ha hecho pensar que todos los niños del mundo no viven igual ni tienen los mismos derechos. Entre todos hemos pensado en cosas que podríamos hacer:

Inmaculada Zamit, 2n A, ESO. Nosotros, los niños, en representación de todos nuestros compañeros, pensamos que: Todos tenemos derecho a que no nos manden los mayores a robar o a hacer cualquier cosa que no sea buena sin tener miedo a que nos maltraten. Habría que obligar a algunos padres a que lleven a los niños al colegio o multarles, y aquellos que no tengan familia, adoptarles, quererles mucho, buscarles unos papás. Tenemos derecho a una alimentación sana y sin contaminar, y a los países necesitados enviar médicos para curarles, ladrillos para poder construir hospitales, lo mismo que profesores para darles clases llevándoles material escolar. Tenemos derecho a compartir los parques, las plazas limpias, sin graffitis, sin cacas de perro y poder jugar tranquilos sin miedo a los delincuentes. Que los niños discapacitados compartan el colegio con los demás y que dispongan de rampas, ascensores… Creemos que para fomentar la amistad entre todo el mundo, deberíamos organizar actividades extraescolares, con niños de varios países que viven en el mismo pueblo. Así, se podrían contar experiencias, anécdotas de sus pueblos, algunos juegos y muchas más cosas. Para la educación podríamos escribir cartas a niños de otros países contando nuestras costumbres y que ellos hagan lo mismo. Para solicitar, ayudar a los pobres mandándoles ropa, comida, juguetes,… ¡Todos los niños deberíamos ser felices!

8

o Gastar menos dinero de nuestra paga y enviárselo para que puedan tener escuelas, hospitales, comida, ropa, medicinas,… o Pedir a nuestros padres que no nos compren tantos regalos y colaboren más con los países del tercer mundo. o Exigir a los gobernantes de países ricos y de pueblos como el nuestro que destinen más dinero para que estos países puedan mejorar, y gasten menos en guerras. Por todos estos motivos hemos escrito la siguiente carta: Estimats Governants: Les nostres classes i jo pensem que heu de donar el 0,7 % per als països pobres i necessitats per a que els seus xiquets i xiquetes puguen estudiar, menjar, tindre una casa on viure, anar a escola,… També que tinguen aigua potable a les cases i no tinguen que treballar xiquets. Que construixquen cases, hospitals i escoles. També creiem que han de tindre medicaments i menjar. Esperem que penseu un poc en el que estem dient. Atentament. Xiquets i xiquetes de 2n i 3r cicle del Col·legi Ntra. Sra. del Socorro


El rap de la pobresa La música es pot cantar, ballar, tocar... Llavors, els alumnes de 4t A amb la col·laboració de Pilar, la nostra mestra de música, hem creat un rap per a que els governants s’adonen de que els xiquets pateixen pels més desafortunats i esperem que els governants pensen igual que nosaltres. La cançó mostra els sacrificis que hem de fer i també els dels governants. Susana Català Villanueva

Esther Ruiz, 2n A, ESO.

Pobresa Zero Totes les flors s’estan tancant Perquè la pobresa està avançant El sobre del Domund l’omplim amb diners, és per les missions de Francisco Javier. La pobresa al món s’ha d’acabar, per això tots deguem col·laborar Els governants són un disbarat, tenen molts diners i no els volen donar Els governants han de donar, el 0,7 per al menjar, per al menjar. El 0,7 per a estudiar, per a estudiar. El 0,7 per als malalts, per als malalts. Als xiquets del món hem d’ajudar, perquè tots puguen estudiar. Hem d’acabar amb les necessitats, perquè açò pareix un disbarat. La pobresa al món s’ha d’acabar, si no les flors no s’obriran.

Els governants ham de donar el 0,7 per al menjar, per al menjar. El 0,7 per a estudiar, per a estudiar. El 0,7 per als malalts, per als malalts. A les persones anem a ajudar, amb medicines i menjar. Els governants ens van a escoltar, per donar medecines i menjar. Els llibres de classe els hem de guardar, perquè altres xiquetes puguen estudiar. Els governants han de donar el 0,7 per al menjar, per al menjar. El 0,7 per a estudiar, per a estudiar. El 0,7 per als malalts, per als malalts.

Si no ens fan cas els governants lluitarem sense descans.

9


Bon profit! El Centre d'EducaciĂł Infantil i PrimĂ ria del nostre col.legi compta amb un immillorable servici del menjador, en el que professionals molt competents atenen els alumnes durant l'hora del dinar. Setmana darrere setmana nostres alumnes disfruten al migdia d'uns moments de comunicaciĂł relaxada que suposa esta hora, i s'alimenten d'una manera completa i equilibrada compartint el temps amb els seus companys i companyes de sobretaula. A tots ells els desitgem... Bon profit!

10


"There is no second"

47 concurs nacional de redacció Amb el tema "Escola activa i saludable" s'inicia la quarantena sèptima edició del Concurs Nacional de Redacció que organitza la Fundació Coca-Cola amb la col·laboració del Ministeri de Sanitat i Consum. Els nostres alumnes s'enfronten a un nou repte en què la imaginació, l'originalitat i la correcció en l'escriptura són aparells de navegació indispensables per a fixar el rumb adequat cap a la victòria. El passat 6 de novembre vam visitar el port de València i allí se'ns van facilitar les bases del concurs de redacció. El motiu de l'emplaçament? Puix que l'entitat organitzadora és copatrocinadora de l'America's Cup, i va triar este escenari per a donar el tret d'eixida a la prova. Una competició en què, com en la Copa Amèrica, "No hi ha segon", "There is no second", i on els nostres alumnes hauran d'esforçar-se al màxim per a intentar arribar els primers a la meta aprofitant els vents d'inspiració de la mar literària.

11


Perdidos en el monte Era una mañana de noviembre bastante fría. Íbamos Inma y yo al colegio cuando encontramos una caja de gatitos. Al principio seguimos, pero luego Paula e Inma decidieron abrirla. Habían dos gatitos, y como no podíamos llevarlos a la excursión, los dejamos en el colegio. El viaje duró una media hora. Cuando llegamos y bajamos del autobús caminamos un rato hasta llegar a un sitio donde habían unas mesas para almorzar. Mis amigas y yo nos sentamos en un banco, abrimos el bocata y empezamos a comer. Cuando terminamos, nos dividimos en clases, cada uno con su monitor. Nos explicaron lo que íbamos a hacer y dónde íbamos a ir. Entonces caminamos de nuevo, pero esta vez más rato. Nosotros íbamos de las últimas, riéndonos. Escalamos montañas, andamos por rocas, atravesamos matorrales... Al llegar arriba, Javi, nuestro monitor, nos explicó cómo funcionaba la brújula. Nos dijo que teníamos que ir a la Fuente de San Luis. Hicimos los grupos y empezamos nuestro camino. En mi grupo éramos todas chicas. Fuimos por detrás de una casa y atravesamos unos campos. Cuando llegamos al final no había salida y tuvimos que ir por un camino lleno de plantas y pinchos. Nos costó mucho, pero al final, llegamos a un lugar donde habían casas. Vimos un perro pero no nos ayudó demasiado. Luego vimos a un hombre y nos indicó el camino. Le hicimos caso, pero nos hicimos un l ío, así que empezamos a gritar. Vino Javi a por nosotras y nos llevó sin la ayuda de la brújula a la Fuente de San Luis. Allí comimos y realizamos algunas actividades. Luego subimos al autobús y volvimos a casa. Fue realmente un día lleno de aventuras extraordinarias. Carla Martínez Ruíz, 1º B ESO.

12


El Paint en les mans dels nostres alumnes L'any passat vam fer diversos dibuixos en informàtica per a aprendre a utilitzar el Paint. Vam fer quatre: un quadro abstracte amb què vam aprendre a utilitzar les seues ferramentes, una platja, un circ i una casa, que és la que hem triat per a la revista. Va ser una de les classes més divertides d'esta assignatura. Enguany també hem utilitzat el Paint, i amb ell, hem fet uns quants dibuixos que ens han ajudat a aprendre més coses sobre este programa. Sergio Abad Ruiz 2n A ESO Noelia Moreno Luján 2n A ESO

ó i n i p O

El racisme

En aquesta redacció vaig a parlar

agradaria que actuaren amb

sobre el racisme. Jo crec que tot

nosaltres.

mantindre's. Vull afegir que també en tots

el món ens hauriem de tractar igual.

Si ens parem a pensar, la gent

els treballs busquen als inmigrants

Dóna el mateix quin siga el color de

que està arribant a Espanya en

per a que facen la feina com els

la nostra pell. Dóna el mateix on

pasteres, és perquè allà on ells viuen

d'ací, però pagar-li com mà d'obra

hem nascut... Allò vertaderament

o han nascut, no tenen suficients

barata.

important és que tots i cadascú de

aliments, condicions higièniques,

Tot açò és molt injust i per

nosaltres, som persones amb els

vestimenta... És per això que venen.

això repetisc que ENS HAURIEM

mateixos òrgans per dins, etc... i

Tenen molta por per si la policia els

DE TRACTAR TOTS PER IGUAL.

per

ens

agafa sense papers i venen ací a

Nerea Blanco, 2n C, ESO.

comportàrem tal i com ens

vore si poden guanyar diners per a

això

caldria

que

13


EL QUE MÉS ADMIRE DE MON PARE ÉS... - "que m'ajuda en tot". (Sergio, 2n A, ESO) - "que em fa riure quan estic trist". (Álex, 2n A) - "que sempre ve a veure'm a jugar el partit". (Juan Carlos, 2n A) - "que treballa per a tota la família". (Óscar, 2n A). - "que treballa molt per a donar-nos-ho tot" (Raquel B., 2n A) - "que és molt treballador perquè estudia una carrera, treballa, arregla ordinadors i a més sempre ens ajuda". (Inma, 2n A) - "que s'esforça per ajudar-me i em vol molt". (Adrián, 2n A) - "que treballa molt per a donar-nos tot el que necessitem." (Esther, 2ºA) - "que és molt bo i s'esforça molt perquè jo estiga bé." (Raquel C., 2n A) - "que sempre que estic trist em fa riure i m'ensenya moltes coses". (Empar, 2n A) - "que sempre està quan el necessite". (Paula, 2n A) - " que es preocupa per tots nosaltres". (Raúl, 2n A) - "que un dia em va dir: "Tu eres especial. Per a mi no hi ha moltes persones especials, però tu eres una d'elles". (Rebeca, 2n A) - "que sempre em fa riure". (Noelia, 2n A) - "que sempre em dóna consells". (Óscar, 2n A) - "que treballa per la família" (José, 2n A) - "que té molta paciència quan jo m'enfade i que sé que quan li done males respostes, ell em vol igual". (Gethsemaní, 2n A) - "que m'ho passe molt bé amb ell i és molt divertit". (Cecilia, 2n A)

EL QUE MÉS ADMIRE DE MA MARE ÉS... -"que és molt pacient amb mi". (Sergio, 2n A, ESO) - "que m'ajuda en tot". (Álex, 2n A) - "que és molt treballadora". (Juan Carlos, 2n A) - "que sempre m'ajuda en els estudis". (Óscar, 2n A). - "que m'ajuda en els estudis i tots els meus problemes" (Raquel B., 2n A) - "que és molt tranquil·la i pacient en tot i això m'ajuda". (Inma, 2n A) - "que m'ho dóna tot i em cuida". (Adrián, 2n A) - "que quan tinc un problema ella sempre m'ajuda." (Esther, 2ºA) - "que em cuida i m'ajuda en tot el que pot i em vol molt." (Raquel C., 2n A) - "que m'escolta, em comprén i m'ajuda quan la necessite". (Empar, 2n A) - "que m'ajuda en tot i que és molt treballadora". (Paula, 2n A) - " que procura pel nostre bé". (Raúl, 2n A) - "que amb una sola mirada sap el que em passa". (Rebeca, 2n A) - "que m'ajuda, em comprén i s'esforça per tots nosaltres". (Noelia, 2n A) - "que m'intenta fer riure encara que no tinga gràcia". (Óscar, 2n A) - "que m'ajuda a estudiar" (José, 2n A) - "que quan hi ha moments de tristesa ella va posant alegria". (Gethsemaní, 2n A) - "que m'escolta i és molt comprensiva". (Cecilia, 2nA)

14

Homenatge al poeta César Simón, professor del nostre col·legi Cesar Simón va nàixer a València, el 16 d'agost de 1932. Va estudiar Filosofia i Lletres. Es va doctorar amb una tesi sobre Juan Gil-Albert i va ser professor de Teoria de la Literatura en el nostre Centre. La seua poesia és la millor manera de ferli un homenatge.

LOS PADRES Cuando os recuerdo, ¿dónde podría ya encontraros sino en mí mismo, en mí, donde aún os siento? Todavía vivís porque yo vivo. Cuando yo ya no sea, no seremos. Templo sin dioses


¡Es posible otra Navidad! La Navidad está cada vez más cerca. Es la fiesta más popular que existe, ya que se celebra a nivel mundial y, cuya finalidad es celebrar y recordar el nacimiento de Jesús y la aparición de los Reyes Magos que le llevaron oro, incienso y mirra. Hace unos años, los pueblos celebraban esta fiesta de manera muy especial. Se reunía toda la familia, y en un ambiente cordial, se cantaban villancicos, se comía en armonía... en definitiva, se disfrutaba de lo bonito de estas fiestas: el ambiente en comunidad. Pero con el paso del tiempo y la aparición de las nuevas tecnologías, esta forma de celebrar la Navidad se fue dejando de lado para ser

Alumnos de 1ºA de Bachillerato de la asignatura de Religión. sustituída por una Navidad mucho más material y deshumanizada. Ahora lo típico en estas fechas y lo más importante es la decoración de la casa con el abeto, guirnaldas, iluminación... inflarse a comer turrones, polvorones, marisco... comprar juguetes, regalos... todo ello lo podríamos resumir en gastar más dinero que a lo largo del año en comprar todo tipo de cosas, muchas de ellas inservibles. Esto se ve influenciado por los grandes comercios que, cada año exponen mucho antes su amplia gama de productos navideños en un ambiente adecuado (los villancicos de fondo) y cuyo fin último es el beneficio económico. Alumnos de 1ºC de Bachillerato de la asignatura de Religión. La gente se ha acostumbrado a celebrar la Navidad de esta manera y lo que ahora se vería raro sería prescindir de todo esto; pero si nos paramos a reflexionar, éste es un modo muy egoísta de celebrar una fiesta tan tradicional y con tanto signficado como es la Navidad. En estas fechas, bueno, y a lo largo de todo el año, nos olvidamos de que al margen de toda esta visión superficial que ofrece esta Navidad existe un mundo exterior en el que hay gente que apenas puede celebrar, como es debido, estos días. Gente sin techo, vagabundos, pobres en bienes y en espíritu, que sólo con tener algo que comer, serían los más felices del mundo. Es en ellos en los que tendríamos que pensar mientras nos comemos esa enorme bandeja de marisco o mientras abrimos los regalos. Ellos son el sentido y el significado de la Navidad, porque ayudarles puede hacerte mucho más feliz que cualquier otra cosa. Piénsalo, hay cosas mucho más importantes en la vida, aunque nosotros no lo queramos ver. ¡Entre todos es posible otra Navidad! Jennifer García Román

15


CARTAS AL DIRECTOR No todos somos iguales Soy una chica de 12 años y me horroriza ver que los adultos nos consideren a todos los jóvenes unos delincuentes. Escribo para dar mi opinión sobre el artículo publicado el día 16 de noviembre, expresando mi disconformidad sobre la forma de valorar a los jóvenes. Es cierto que un grupo minoritario, desde hace unos años se está desmadrando, pero la mayoría estamos estudiando, nos gusta la música, leer y dar una vuelta con los amigos y amigas el viernes. Los fines de semana vamos con los padres, que nos dan una mínima paga semanal para algún caprichito. Por tanto, no nos metan a todos en el mismo saco, ya que la mayoría somos personas responsables y estamos metidos en la edad que nos toca. Ya creceremos.

Más inversiones Me gustaría comentar el artículo publicado sobre las inundaciones en Ferrol. El dinero que hay que emplear en reparaciones debidas a estos desbordamientos, que ya son algo frecuente en nuestro país, debería ser utilizado por las autoridades pertinentes para mejorar el alcantarillado y lo que fuera necesario para evitar que tuvieran lugar estos aluviones.

Andrea Rochina Arce Benetússer (Valencia)

Articles

Cristina Muñoz Santos Benetússer (Valencia)

d'opini

Anorèxia i bulímia. Actualment l'idea de perdre pes obsesiona a molts joves. Es creuen que tindre un cos 10 només es pot conseguir d'una manera: aprimant-se. Però, què és un cos 10? Jo crec que fer una dieta és bona idea sempre que es controle per un metge i que siga recomanada per aquest. D'aquesta idea s'aprofiten els anuncis publicitaris per a vendre: que si cereals, pastilles... sense saber que l'únic que fan es recolzar la idea del cos "perfecte". Caldria afegir també que molta gent és insultada pel seu pes. Comencen a aprimar i aquesta idea se li fica al cap i el que havia començat com una dieta es transforma en una malaltia mental. Moltes vegades aquesta gent acaba morint i els que verdaderament pateixen són la seua família. En conclusió, que hi ha que controlar el que se fa i pensar en la gent que et vol. Cristina Merchán Mezquida, 2n B, ESO.

La manca d'aigua. Hui en dia el canvi climàtic està afectant al món, per tant també a Espanya. Desde fa alguns anys presemciem un augment d'onades de calor, inundacions, huracans, tifons. El resultat és l'augment de la temperatura del planeta. En Espanya segons estudis realitzats, el clima és cada vegada més càlid, les precipitacions més irregulars. Com a conseqüència d'això els pantans i els rius estan per davall del seu cabal. A més a més les persones malgastem l'aigua quan ens banyem, quan ens deixem les aixetes obertes, freguem plats, posem rentadores sense la seua capacitat màxima... Jo crec que un altre malgast d'aigua que s'està extenent molt ara és la construcció de camps de golf, els quals necessiten molta aigua per a mantenir-se en bon estat. L'aigua deuria emprar-se per a l'agricultura perquè és el que "mengem". Per a concloure crec que la gent deuria cerciorar-se de que l'aigua és un bé escàs i que en el 2027, si seguim així, tindrem seriosos problemes en el nostre planeta. Cristina Muñoz Santos, 2n B, ESO.

L'avortament Els últims anys s'ha intensificat l'avortament. La gent jove no pren les mesures que deuria prendre, per això hi ha tants avorts. A més a més amb les noves ecografies, l'amiocentesi, les parelles als tres mesos poden conèixer si el seu fill té malformacions o "síndrome de Down" amb la qual cosa molts decideixen avortar. Jo estic en contra de l'avortament perquè veig que la gent jove és molt irresponsable ja que hi ha moltes mesures de precaució per a no sofrir el risc de trobar-se en eixa situació. A Espanya la majoria de la gent practica la religió catòlica i uns dels nostres manaments diu no mataràs i amb l'avortament es mata un ésser viu. Jo pense que la gent jove deuria d'assumir la seua responsabilitat o donar en adopció al seu fill a alguna parella estèril a la que li agradaria molt tindre família. D'altra banda anime a les parelles que van a avortar quan s'enteren de que el seu fill tindrà "síndrome de Down" a que coneguen a algun xiquet que el tinga. Jo tinc un amic que el té, és la persona més maravellosa del món.

16

Cristina Muñoz Santos, 2n B, ESO.


Lluis Motes, presentador de noticies de Canal 9 “L'IMPORTANT ÉS RODEJAR-SE DE GRANS PROFESSIONALS” “Sóc una persona que viu absolutament al dia i crec que el millor està per arribar”

major, intentant allunyar-te del drama, perquè no deixaven de ser persones com nosaltres, els nostres veïns, la nostra gent en definitiva.

Lluis Motes, gallec... quins records tens de la teua infància, dels teus amics, del teu barri…?

Alguna notícia impactant o algun esdeveniment que com a comunicador hages gravat en les teues retines, a banda del terrible accident del metro de València?

Saps el que passa Alberto, que al viure en una ciutat com és València, lògicament es perden certs hàbits, com no succeïx en localitats més reduïdes com pot ser Benetússer. En eixe sentit, els millors records són els de l'escola. Jo anava a les Escoles Pies i guarde grats records de llavors.

Per exemple els atemptats de Nova York de l'11 de Setembre. La veritat és que no crec que hi haja periodista de televisió que ho puga oblidar. Per què Lluis Motes “fa por” en al direcció de Canal 9? Potser perquè et veuen un home seriós, alt i poc bromista, o estem parlant d'un mite?

Quan vas començar a sentir la vocació del No sé si faig por periodisme? Eres dels (rialles) però en tot cas que opinen que el això caldrà preguntarperiodista naix, que li-ho a la persona que ho no es fa? diu (rialles). Sí, sens dubte, Si et dónes una volta no s'entén esta per ací et donaràs professió sense que compte que por siga vocacional. No és exactament no done, el una professió ben que passa és que un quan Lluis Motes, presentador de les notícies de Canal 9 i Alberto retribuïda contra el té responsabilitats a de Aibar, alumne del nostre col·legi. que la gent pot pensar, prendre decisions i i a més esta plena de sempre això és mirat sacrificis. D'altra banda té grans satisfaccions, amb la qual amb certa distància. En tot cas no em reconec com una cosa té tots els perfils per a ser una professió de pura persona que faça por (rialles). vocació. Com és Lluis Motes quan arriba a casa? Tenies o tens algun ídol de la informació? Sóc molt paràs (rialles). Tinc dos bessones precioses Sí, jo recorde que la primera persona que vaig admirar i sóc una persona que viu absolutament al dia i sempre pense com a periodista va ser Manuel Campo Vidal, que ara és que el millor està per arribar. Però en tot cas, t'he de dir president d'una cadena de televisió. que estic absolutament satisfet amb el treball que faig en l'actualitat, estic satisfet amb l'equip que tinc al meu voltant. El programa de la teua vida, quin ha sigut? També estic content amb el rendiment que donem cada dia de professionalitat i no em plantege el futur a massa mesos Bueno, per exemple, en el seu dia, fa anys, Informe vista. Setmanal va deixar empremta en la meua vida… com a telespectador Clar! Com un gran comunicador d'esta comunitat autònoma, Què li diria als futurs periodistes o als que aspirem a serEl moment televisiu més esgotador, quin ha sigut? ho algun dia? La veritat és que tots els dies i amb la informació en Els diria que estudiaren molt, que no es deixaren directe, i cada vegada més immediata, se'ns sotmet a un influir pels tòpics, i a més d'estudiar molt, que foren conscients estrés major. Cada vegada és més difícil i més complicat que en la societat en què viuen. Jo no entenc que encara hi haja tot isca bé, però l'important és rodejar-se de grans estudiants de Periodisme de quint, que no estiguen al corrent professionals. Tenim un equip molt ben format que evita i que no siguen uns obsessos de l'actualitat, i això et puc qüestions accidentals. En tot cas, la informació que més costa assegurar que encara passa. És a dir, jo crec que hi ha certa i la que més t'obliga a estar amb els cinc sentits, és la frivolitat per part de la joventut. Fa uns anys els estudiants referent a les situacions d'emergència. de periodisme eixien molt més formats i a més estaven molt més preocupats pel que els rodejava. Crec que ara hi ha una Lluis, en un informatiu de televisió, són moltes les notícies carència important en eixe sentit, i m'agradaria que la gent que es donen. Hi ha hagut alguna en què t'hages implicat jove tornara a ser conscient de la societat en què viuen, dels emocionalment, i quede relegat a segon pla el teu paper reptes que té i sobretot conéixer a la perfecció quines són com “fred” informador? les seues virtuts i també els seus problemes. Quan hi ha tragèdies o problemes que afecten gent Alberto Aibar, 4rt. ESO. pròxima, sol ser més complicat no sentir-se influït pels sentiments. Per exemple quan va succeir l'accident del metro de València, sí que t'obligava a treballar a una intensitat

17


El racó de l'AMPA

Hola de nou. Els meus estimats i fidels pares. Una vegada mes em dirigisc a vosaltres des d'este racó de l'A.M.P.A, per a intentar fer-vos reflexionar sobre coses que encara que ja sonen a vells i rancis càntics de propaganda barata, no són mes que una realitat aclaparadora, i dic aclaparadora perquè en realitat tenen una solució tan fàcil i simple que només de pensar en això em fa sentir un poc avergonyit a vegades. Supose, que si estic en la veritat vos estareu preguntant Quin rotllo ens vol vendre ara este tio?. Bé, no pretenc vendre cap rotllo a ningú, ja que pense que l'educació dels nostres fills/es, no és un” rotllo”, sinó mes bé un privilegi que tenim tots els pares , que conste que no pretenc erigir-me com el pare perfecte, (cosa de la que sincerament crec que estic mes bé lluny) , però si vos diré que em considere un pare preocupat per l'educació que estan rebent els seus fills, i sincerament vull creure que tots els que llegiu açò també ho esteu. L'altre dia estava veient un programa que en l'actualitat esta prou de moda i que crec que tots coneixeu bé, i una pregunta me va vindre de sobte a la ment, veient com nominaven els cantants de O.T., m'estava preguntant: Què ocorreria si deixaren els xiquets nominar els pares? Realment creiem que ho estem fent bé, però... Quantes vegades hem pensat, que és el que opinen els nostres fills? Imagine que la gran majoria de nosaltres haurà contestat que moltes, veritat? Bé, què podeu contestar-me a açò?: Per què no s'ho demostrem? Fent-los un poc més participes de les nostres preocupacions, per exemple en la seua educació. Perquè m'entengueu bé, què pare no desitja que el seu fill siga el dia de demà molt mes llest que ell, que tinga millor nivell cultural, un treball millor que guanye més diners que ningú i que damunt siga el més feliç que es pot ser en esta vida. Estic completament segur que tots i cada un de nosaltres desitgem el mateix per als nostres fills. Disculpeu-me si vos estic resultant un poc carregós però la veritat és que per desgràcia no se'ns nota, ja que quan arriben les ocasions de demostrar-ho estem massa ocupats per a ni tan sols fer l'intent d'esforçar-nos, però si que sabem fer molt ben una altra cosa, i en esta és quan realment fiquem la pota com vulgarment se sol dir fins al fetge. Qui de nosaltres no ha escoltat alguna vegada la frase de “pertànyer a l'A.M.P.A., perquè si el meu fill té el mateix que els socis i damunt m'estalvie una pasta, a més per al que fan” Molt bé, este servidor que vos esta escrivint, sent vergonya aliena cada vegada que ho escolta i no pot entendre com este tipus de persones pot tindre la consciència tranquil·la sabent que el que esta fent esta repercutint encara que ell no ho crea en el detriment de l'educació dels seus fills, M'havia proposat escriure un poc donant part dels quefers d'esta associació, però lamentant-ho molt no he pogut fer-ho ja que he preferit d'una vegada per sempre deixar les coses clares per a tot este tipus de gent que opina d'esta manera. Ho creguen o no esta associació continuarà funcionant amb o sense ells, encara que clar no deuen estranyar-se si comencen a notar que els socis estan rebent alguna cosa més que ells, perquè ahí és on realment radica la diferència en què aporta i el que rep sense saber d'on li ha vingut. Bé, açò ja no serà així per part almenys d'un servidor que esta amb forces suficients per a dur a terme tota la lluita necessària perquè açò no siga així. Per a acabar m'agradaria demanar disculpes novament a les persones que hagen sentit ferida la seua sensibilitat per estes paraules, però realment crec que tot té un únic destí i que no vos càpia dubte que per a mi sempre ha sigut, és i serà el mateix: La constant educació i millora de la qualitat d'ensenyança si és possible amb els nostres fills. Des de la directiva de l'A.M.P.A. se vos desitja que passeu un molt bon Nadal i un bon any Nou, de tot cor. P.D. /No voldria deixar de recordar-vos l'oportunitat de fer-nos arribar les vostres opinions i suggeriments, així que com ja estic segur que coneixeu la direcció dels centres i l'adreça de correu electrònic, no m'estendré mes . Rebeu tots, un cordial salutació d'este servidor que ho és.

José Raga

18

LA HISTÒRIA D’ANTHONY BROWN Ja fa molts anys vaig conéixer Anthony Brown i, com que érem veïns en la mateixa urbanització, férem molt bona amistat. Un dia d’estiu que feia molta calor, estàvem al porxó de sa casa amb un whiskey en la mà i una cigarreta amb l’altra i em va contar la seua història. Jo vaig a contar-la paraula per paraula com ell me la va contar: Caia aigua a cànters. Feia molts anys que no havia vist ploure tant. Allí estava jo dins del meu cotxe, un chevrolet del 67, arrimat a una vora perquè s’havia parat el motor de sobte, i aprofitant l’últim impuls, l’havia pogut apropar. Pel cristall parabrisa, veia la cortina d’aigua que distorsionava els llums del carrer. Una i una altra vegada li donava a la clau de contacte però el motor no s’engegava. Per la finestra del cotxe vaig vore els llums del porxó d’una casa que hi havia després d’un jardí de gespa, i fins i tot també me pareixia vore llums a l’interior. Vaig necessitar un parell de minuts per a fer-me l’ànim de baixar del cotxe, xopar-me fins el porxó i demanar auxili: un telèfon per buscar una grua per remolcar-lo fins el taller de reparacions. Quan s’obrí la porta després de prémer el botó del timbre, un home ros i grandot aparegué amb un somriure en la cara. Jo li vaig explicar tot allò que em va passar. Passa avant, jo mateix telefonaré a la grua, assentat. El rebedor era senzill, un armari amb espill per als abrigs i jaquetes, davant un xinfonier on jo estava assentat i paraigüer al costat era tot allò que hi havia. Mai m’he pogut explicar perquè la porta de l’armari comença a obrir-se molt lentament i xemicant, sentia parlar de fons sense entendre res, la curiositat va fer que m’alçara i acabara d’obrir la porta de l’armari. Una ullada a l’interior em va fer comprendre que la meua vida corria perill. Un hàbit blanc amb caputxa duia brodades tres K. Preferí agafar una pulmònia que no perdre la vida. Andrés Raga


VOCABULARIO CIENTÍFICO ALTERNATIVO Por todos es conocida la dificultad de muchos de los términos que se emplean en las asignaturas de ciencias. Palabras y palabrejas capaces, a veces, de hacernos un lío en la lengua (ácido desoxirribonucleico, esternocleidomastoideo, ciclopentano perhidrofenantreno, etc). Si a lo enrevesado de algunas de estas palabras le añadimos un poco de falta de memoria, otro poco de falta de atención y un montón de déficit de estudio, nos encontramos con que algunas definiciones quedan hasta graciosas (o desesperantes, según como se mire). Allá van algunas de las que he recopilado en los últimos dos cursos. Adelgazamiento de la capa de ozono: puede producir cáncer de piel y de orejas (¡para lo que hay que oír!) Disoluciones: las hay monosémicas y polisémicas (seguro que también las hay sinónimas y antónimas) Efecto invernadero: disminuye porque los citoplasmas reducen el CO2 (ya tenemos solución, ¡qué prohíban los citoplasmas!) Enigmas: rocas que salen del magma y se van a la superficie o mar adentro (saber de dónde sacas tú eso sí es un enigma) Equinodermos: animales con unos pelos para saber la dirección del viento (imprescindibles para todo animal acuático) Equinodermos: animales con forma de estrella y ano con pelo (para saber la dirección del viento, ya lo sabemos). Equitación: cambio de estado de gas a líquido (¿serán los gases de los caballos?) Eucariotas: son los que el citoplasma está en el aire y procariotas son los que el citoplasma está en el suelo (¡hay que ver qué fácil es la biología!) Galaxias, están formadas por eclipses exteriores que dependen de un núcleo más cerca del mar alejado (¡pedazo de trabalenguas!) Gameto: niño cuando está en el vientre de la madre (en todo caso será medio niño). Gasolización: paso de sólido a gas (como su propio nombre indica) Ión: es una partícula de aire limpio (o Juan en vasco, ¿no te digo?) Liquidación: paso de sólido a líquido (y yo que pensaba que eso tenía que ver con las rebajas) Marsupiales: son vivíparos que no nacen (un aborto, vamos) Masa: la masa de una persona es lo que pesa en total y el peso es lo que le pesa la masa (mi mama amasa la masa yo peso a la masa de mi mama) Minerales: están hechos de agua dulce y son de colores distintos por la mar (la mar de tonterías es lo que dices) Muda: especie de vestido que usan los escarabajos cuando están en estado de metamorfosis (estoy deseando ver la moda primavera-verano) Muda: órgano de los reptiles porque los huevos son como muy pequeños (¿pero no dicen que el tamaño no importa?) Muda: tipo de funda que tienen los moluscos cuando quieren crecer más (¿funda? ¿qué funda?) Nomenclatura binomial: se inventó en el siglo 28 (¿eso es hace mucho o dentro de mucho?) Nutrición: función muy importante porque te ayuda y sin ella podríamos morir e inclusive enfermar (¿enfermar también?, madre mía) Origen de la atmósfera: hace 4500 millones de años la Tierra estaba rodeada de gaseosa a toda velocidad y perpendiculares al Sol (seguro que era una campaña publicitaria de Casera) Ovovivíparos: animales que nacen por huevos en el feto de

la madre (un caso de maternidad prematura y obligada) Ovovivíparos: animales que producen un huevo dentro de la madre que después explosiona (¿la madre o el huevo?, ¡qué asco!) Placenteros: grupo de mamíferos (deben de ser los que mejor se lo pasan) Plantas: por la mañana absorben oxígeno y por la noche desprenden CFC (¿qué puñeteras, no?) Poiquilotermos: animales de sangre fría, que su temperatura es igual a la del espacio exterior (deberían llamarse entonces de sangre helada). Poríferos: seres huecos, sin órganos y mollecitos (qué lástima si estuvieran rellenos serían pasteles) Proletarios: mamíferos que nacen del útero pero que luego se los traga el padre (seguro que a mas de uno le hubiera gustado ser uno de estos) Solubilidad: es un soluto de disolvente disuelto (¡haber empezado por ahí!) Sustancia pura: aquella que no contiene sustancias impuras (más claro, agua pura) Tipos de rocas: granito para las lápidas, rocas reciclaje que son las que se han ido rompiendo por bajar al mar, y la pizarra, que es verde (sobran comentarios) Tráquea: lo que usan los artrópodos para hacer la fotosíntesis (¡tú si que sabes!) Traslación: dura 361 días y 6 horas y por eso cada 10 años tenemos un día que dura más, el 29 de febrero (por eso se pasan los años tan rápido) Zigoto: lugar de donde sale y se hace mayor la hija (pero, ¿la hija de quién?) Basado en dichos reales Raúl Bueno Profesor de Ciencias Naturales

19


Una pàgina web per al nostre Col·legi Així és, ja tenim pàgina web. Des de maig del curs passat podem accedir a la pàgina web del Col·legi Nostra Senyora dels Socors de Benetússer. En l’era de la tecnologia i de l’avanç de les comunicacions, es fa necessari tenir un portal on poder oferir informació de totes les activitats que se fan en el Centre, tant a aquells que hi pertanyen, com a aquells que no hi pertanyen i volen conéixer una miqueta més el nostre Col·legi. L’elaboració de la pàgina s’ha dut a terme durant el curs 2005-06. No ha sigut una tasca fàcil i han estat necessàries moltes hores de dedicació i col·laboració per part de tots els companys des d’Infantil, Primària, Secundària fins a Batxillerat; d’altra banda, cal destacar la col·laboració d’Amparo Ridaura (que ha recopilat i unificat la informació) i d’Alfons Garrido (que ha fet la versió valenciana de la web).

PRESENTACIÓ DE LA PÀGINA

En el procés de construcció podem distingir tres fases: recopilació d’informació, disseny i maquetació. Se pot accedir a la versió en castellà i en valencià. En entrar en la pàgina, un primer menú ens duu a “Presentació”, “Col·legi”, “Infantil i Primària”, “ESO i Batxillerat” o “Contacte”. La informació que apareix en la web està enfocada tant a pares i mares com a alumnes, i hi podem trobar des dels Plans d’estudi que se desenvolupen en el Centre, llegendes sobre les activitats que se realitzen (acompanyades de fotografies), enllaços d’interés que poden servir als alumnes per a complimentar els seus estudis, documents informatius dels diferents actes que se celebren, informació de les activitats que realitza el Gabinet d’Orientació i, fins i tot, un tauló d’anuncis on se pot veure les últimes novetats que es duen a terme en el Col·legi (sempre actualitzades periòdicament). Per cert, si teniu algun suggeriment podeu enviar un correu electrònic a la direcció. Esperem que ens visiteu Kiko Paez Professor d’informàtica i creador de la pàgina web

Semana de la ciencia En noviembre, los alumnos de Bachillerato de Ciencias participaron en algunas de las actividades que la Universidad de Valencia organiza con motivo de la Semana de la Ciencia que se celebra anualmente a nivel europeo. Una de ellas fue la Ruta Matemática por la ciudad de Valencia. Durante el recorrido, de las Torres de Serranos al Jardín Botánico, se fueron trabajando conceptos de trigonometría, semejanza de triángulos, escalas, giros, homotecias... mediante ejercicios totalmente prácticos como medir la altura de las Torres de Serranos con una cinta métrica y un espejo, o calcular la escala de la maqueta del conjunto catedralicio con ayuda de un clinómetro. Participaron los alumnos de 1º de Bachillerato de Ciencias y la experiencia, según sus comentarios, fue muy positiva, pues aplicaron los conocimientos adquiridos en clase a problemas reales. Otra de las actividades organizadas con este motivo fue la conferencia "El Universo profundo", impartida en nuestro Centro por el profesor Alberto Fernández Soto, astrofísico e investigador del Observatorio Astronómico de Valencia. Amparo Ridaura Dpto. de Matemáticas.

20


Internet: La Web Com va sorgir la Web? El britànic Berners-Lee (a qui se considera el pare de la Web), que aleshores treballava al CERN de Ginebra. (Consell Europeu per la Investigació Nuclear. Se tracta d’un laboratori d’investigació en Física de partícules) Va començar a escriure un programa que li permetira emmagatzemar informació. De manera magistral, va donar forma i aplicació a un parell de conceptes que ja havien estat formulats anteriorment de forma més o menys vaga i genèrica: L’hipervincle, que conduïa directament al concepte d’hipertext, d’ahí al de pàgines HTML (páginas Web) que al mateix temps, donarien origen a un nou servei d’Internet que acabaria arrasant, i a un nou paradigma d’arquitectura de la informació: Els "Hipermèdia". Les pàgines d’hipertext, amb els seus hipervincles enllaçant informació en qualsevol part del món, construeixen una tela d’aranya mundial, d’aquí el nom que va rebre, Telaranya Mundial, "World Wide Web", de manera abreujada "La Web"; www. Què és una pàgina web? Una pàgina web, és un “document” que està disponible per a tot el món, s’enllaça mitjançant hipervincles o enllaços a altres webs, o per mitjà de buscadors que inclouen la teua pàgina en els seus directoris. Tots estos documents estan basats en HTML, un llenguatge de programació molt simple i fàcil d’aprendre. La funció principal d’Internet és informar encara que ha anat evolucionant i hui dia, Internet serveix per quasi qualsevol cosa: informació d’una empresa, buscar un Carlos Cobo (1r batxillerat-C), autor de l'article carrer online, consultar com és la nostra ciutat vista per satèlit, etc.. Una mica d’informació. Què és HTML? HTML és l’estàndard d’Internet, establert pel World Wide Web Consortium, abreujat W3C (http://www.w3.org), que és un consorci internacional que produeix estàndards per la World Wide Web (o Telaranya Mundial). Per més informació al voltant de HTML i els seus derivats consulta esta adreça: http://es.wikipedia.org/wiki/HTML 1.0. Pot semblar complicat quan cal escriure’l tot a mà, però algunes empreses ja han pensat en això i han creat programes estil “Word” per crear webs sense necessitat de saber HTML (açò s’explica a continuació). Com fer una web? El llenguatge HTML pot ser creat i editat amb qualsevol editor de textos bàsic, com pot ser el Bloc de Notes de Windows (o Notepad), o qualsevol altre editor que admeta text sense format. Existeixen, a més, uns altres programes per la realització de llocs Web o edició de codi HTML, com per exemple Microsoft FrontPage, el qual té un format bàsic semblant a la resta dels programes d’Office. També existeix el famós software d’Adobe (comprador de l’empresa Macromedia, los c r e a d o r e s d e F l a s h ) anomenat Dreamweaver, un dels més utilitzats en l’àmbit del disseny i programació Web. A estos programes se’ls coneix com editors WYSIWYG o “What You See Is What You Get” (en valencià: allò que veus es allò que obtens). Això significa que són editors que van mostrant el resultat del que s’està editant en temps real a mesura que se va desenvolupant el document. Són molt útils quan estàs començant a fer webs. També hi ha pàgines web que te permeten crear la teua pròpia, sense necessitat de descarregar res, com per exemple G o o g l e P a g e C r e a t o r : http://pages.google.com ( s o l s e n a n g l é s ) .

Imatge de com seria el format escrit d’una pàgina HTML estàndard

Macromedia Dreamweaver (disponible en http://www.adobe.com) és molt complet, senzill d’usar, tant sols cal escriure i fer clic en alguns botons per posar el text en negreta, cursiva, augmentar tamany, etc… i té un auto corrector. Ànim i sort en la vostra primera experiència en el món de la creació de pàgines web. Enlaços d’interés:

Carlos Cobo 1r batxillerat-C

Pàgines d’ajuda per HTML Webtaller: http://www.webtaller.com Gran varietat d’articles, tutorials i material sobre HTML. Desenvolupament Web: http://www.desarrolloweb.com

21


Vo l e u t i n d r e e l v o s t r e p r o p i b l o g e n I n t e r n e t ? A continuació anem a explicar-vos com podeu d’una forma fàcil i senzilla tindre la vostra web en Internet. Hi ha moltes webs que ofereixen espais per fer el teu blog. Nosaltres hem elegit com a model iespana i explicarem com fer un blog (un diari).

1 – Crear un compte en iespana Hem que visitar iespana.es i veurem açò : A) C l i c k e m e n “ i n s c r i b i r s e “ i e i x i r à u n f o r m u l a r i q u e h e m d e p l e n a r. El nom d’usuari serà el nom del nostre blog, després posarem la contrasenya i les nostres dades personal després de omplirlos fem click en la imatge “B“. B)

2 – Activar el nostre blog

Seguidament haurem d’activar el nostre blog com mostra la imatge, després li donarem a administrar blog i esperar uns segons mentre s’activa, una vegada hem fet açò ja tenim el nostre blog preparat per escriure.

3 – Opcions del nostre blog

Una vegada estiga creat el nostre blog ens serà molt fàcil personalitzar-lo. A continuació, explicarem per a que serveix cada apartat: “Mi blog“: Podreu borrar les entrades i el comentaris que vulgues. “Escribir“: Des d’ací podreu escriure les entrades i insertar fotos prèviament pujades. “Configuració“: Podeu configurar el títol del vostre blog entre altres coses. “Contenido”: Ací es modifica la distribució del vostre blog, i les coses que voleu que apareguen, entre elles destaquen “enlaços “ on podreu linkar les vostres webs favorites i “tribuna lliure“ una espècie de xat on podran deixar un missatge tots els que hi entren. ”Diseños”: En este lloc podreu elegir l’aparença del teu blog. “Imágenes”: Ací podeu pujar les imatges que posteriorment posareu quan escriviu alguna entrada en el vostre blog. 4 – Personalització del vostre Blog. Encara que hi ha molts tipus de dissenys en el blog podem fer el nostre blog més personal incloent en ell un album de fotos o, fins i tot, posar-li música.

22


Album de fotos : E n t r a a w w w. b u b b l e s h a r e . c o m / 2. Clicka en “Create a now study album now” i puja les fotos que vulgues. 3. Posa el nom de l’àlbum i el teu correu electrònic 4. Pots seguir pujant imatges 5. Polsa Share your album i s’obrirà una finestra i eixiran molts dissenys; elegim el que més ens agrade i copiem el code

6. Entrem en el nostre blog en l’apartat disseny i posem “editar“, després posem el code que hem copiat en el segon quadre “modificación de arriba“ per a que l’àlbum ixca damunt o en el tercer quadre en blanc “modificación de abajo“ per a que ixca abaix, és molt important no borrar res. 7. Podem provar diferents llocs per a posar-lo punxant “previsualizar” quan estem segurs clikear “validar las modificaciones”. Posar-li música Posar música al blog és molt fàcil, es pot posar una cançó o una llista de reproducció amb les teues cançons pujades per tu, però això és massa complicat. Anem a explicar c o m p o s a r u n a s o l a c a n ç ò , j a p u j a d a . N o m é s h e m d ´ a n a r a w w w. r a d i o b l o g c l u b . c o m , e n s enregistrem i busquem la cançó que volem posar-hi. En este cas, hem elegit la cançó del grup valencià Benito Kamelas. Elegim els colors que més ens agraden per al nostre “mini reproductor“ copiem el code i repetim el pas 6 d e “ A l b u m d e f o t o s “ . A l s b l o g s p o d e m f e r m o l t s m é s c a n v i s , n o m é s c a l i n v e s t i g a r i p r o v a r. Si voleu més informació podeu visitar http>//agregafotos.blogspot.com/ http>//elblogdelosblogs.blogspot.com/ Si voleu vore el resultat final visiteu : http>//blog.iespana.es/pruebablog Us convide a que ho intenteu, és una experiència molt gratificant perquè exposes els teus pensaments i les teues opinions a tot el món. Ànim i avant. Sergio Campins 2n batxillerat-A Sergio Campins.

23


Gabinet psicopedagògic ESTIMULAR AMB LÒGICA

• “El problema de la beguda”: Sis persones beuen aigua. En total es beuen 21 gots d'aigua. Si cada una d'elles ha begut un número diferent de gots, quants gots d'aigua s'ha begut cada una?

La curiosa tendència a proposar i a resoldre enigmes és innata en qualsevol persona intel·ligent, siga quina siga la seua edat.

Solució: La primera persona beu 1 got, la segona 2, la tercera 3, la quarta 4, la quinta 5 i la sexta 6. 1+2+3+4+5+6=21

Ens enfrontem constantment a la necessitat solucionar problemes, perquè tota activitat laboral, esportiva o d'oci té la seua raó de ser en la resolució de problemes de major o menor dificultat.

• Tres en ratlla: En un quadrat amb nou caselles col·loca els números de l'1 al 9 de tal forma que sumen quinze (horitzontal, vertical i diagonal)

Donar resposta a un enigma exigix el concurs del nostre enginy i la nostra habilitat. La resolució d'enigmes requerix una certa dosi d'astúcia i sagacitat naturals l'exercici de la qual és de considerable valor en el desenvolupament cognoscitiu de la persona. És extraordinària la fascinació que un enigma exercix sobre la majoria de nosaltres. A pesar que es tracte del trivial, ens sentim impulsats a dominar-lo, i quan ho hem aconseguit ens inunda una plaent sensació de satisfacció que recompensa nostres esforços. Què és eixe misteriós encantament que molts troben irresistible? Curiosament, en quant resolem l'enigma, el nostre interés sol desaparéixer. Ho hem aconseguit, i ens basta amb això. Però per què ens vam proposar resoldre-ho? La resposta és simple: el que ens brinda plaer és buscar solució.

Solució:

2-9-4 7-5-3 6-1-8 (hi ha més solucions)

• Tortada: Com partiries amb tres talls una tortada en huit racions idèntiques? Solució: tall per la mitat, quarts i transversal • El viatge de la senyora María: La senyora María es va anar el dia després de despús-ahir i tornarà la vespra de despús-demà. Quant de temps haurà estat absent? Solució: Estarà absent 3 dies i 2 nits, perquè l'endemà de despús-ahir equival a ahir, i la vespra de despús-demà, a demà.

Se suposa que l'exercici regular és tan necessari per a la ment com ho és per al cos, i en ambdós casos obtenim benefici no tant del que fem sinó del fet de fer-ho. L'exercici mental diari produïx resultats beneficiosos per a la nostra ment. Les endevinalles mantenen la ment alerta, estimulen la imaginació, desenvolupen la facultat de raonament, el pensament lògic, la visió espacial,... i sobretot ens donen una magnifica oportunitat per a la comunicació. I no sols ens resulten útils en esta forma indirecta, sinó que moltes vegades ens ajuden ensenyant-nos xicotets trucs i estratègies que podem aplicar a la vida quotidiana en els moments més inesperats i de les formes més insospitades. Hi ha molts i variats tipus d'endevinalles, vos proposem alguns exemples. Sort i ànim. •

Proves d'enginy:

Inma Lafuente i Inma Xirivella, equip psicopedagògic d'Educació Primària.

Nota informativa: Tal com els últims cursos escolars venim fent (des del curs 2003-04), hem tornat a participar en el Projecte de Prevenció, Detecció Precoç i Intervenció en els Trastorns de la Conducta Alimentària (Anorèxia i Bulímia Nervioses): PROJECTE DITCA CV amb l'alumnat de 1r i 2n ESO. El projecte està organitzat per la Conselleria de Sanitat i la Conselleria de Cultura i Educació en col·laboració amb l'Hospital Universitari La Fe. Este projecte està àmpliament relacionat amb el PLA PREVI, pla de prevenció de la violència i promoció de la convivència en els centres escolars de la comunitat, en el qual el nostre centre també participa.

Fdo: Inma Lafuente González Psicòloga Orientadora ( Ed. Infantil, Ed. Primària i 1er Cicle ESO)

24


Relaciones entre adultos y adolescentes En nuestra relación de adultos con los adolescentes tenemos que tomar conciencia de la forma de ser y actuar de cada uno de nosotros. Los adultos tenemos la propia condición de adultos , nuestras experiencias… En los adolescentes predomina lo nuevo , la necesidad de descubrir , experimentar… Es importante cómo nos vemos , cómo vivimos mutuamente , qué esperamos unos de otros. Puesto que la educación de un adolescente ,en gran medida , es un producto que depende de la forma como las personas adultas los vemos ,cómo observan su mundo, interpretan lo que hacen, adjudican significados a su conducta. Según sea nuestra visión interpretamos sus comportamientos, negamos o descubrimos sus potencialidades. Esa visión interiorizada, la que nos devuelven los medios de comunicación, la que compartimos con los demás, predetermina buena parte de las posibilidades educativas .Sin olvidar que, somos aquello que nos adjudican, la identidad que nos devuelven, y eso es válido cuando hablamos de adolescentes , que están en plena construcción de su forma de ser. Empecemos conociendo de qué forma los miramos e intentemos aprender a conocerlos y comprender la complejidad del mundo del adolescente para desarrollar las formas de trabajar con ellos y ellas. Tomemos interés en saber cómo son y descubramos las lógicas que explican su conducta. Así tendremos más satisfacción en nuestra tarea educativa.

Familia y escuela: un espacio para la convivencia Me gustaría compartir algunas de las conclusiones y reflexiones personales de Jornadas y Congresos a los que he asistido últimamente referente al tema de familia y escuela, un espacio para la convivencia. Al respecto, considero que el punto de partida sería una reflexión entre todos los componentes de la comunidad educativa y de una coordinación de medidas a tomar. Tenemos que consensuar y buscar juntos unas soluciones prácticas. Ser conscientes de qué tipo de educación queremos y qué ciudadanos vamos a formar. Conocer nuestro estilo educativo que predomina en nosotros y que caracteriza nuestro modo general de comportarnos: autoritario, democrático, permisivo, sobreprotector. Cada estilo tiene sus consecuencias positivas y negativas , pero siempre es aconsejable la moderación. Esto supone el acercarse al estilo democrático. Enseñarles cómo pensar y no qué pensar. Enseñar a dar su opinión, a debatir, a actuar con moderación . Las actitudes a recuperar para mejorar nuestra tarea educativa consistirían en: fomentar la autonomía , enseñar el respeto (a uno mismo, a las ideas, a los sentimientos, al ritmo de la vida...), saber decir “no” (poner límites, indicar hasta dónde pueden llegar), favorecer la comunicación (diálogo y escucha) y compartir. Nuestra escuela tiene que tender hacia la pluralidad. Convertirse en un lugar de encuentro y no de conflicto con la familia. Buscar en nuestro Colegio nuestro propio estilo eduactivo e identificación. Creer todos en nuestras ideas y proyectos es empezar a construir un espacio común para educar y convivir.

Gabinet psicopedagògic Visitas a la Universidad Bachillerato Una vez más como en años anteriores los alumnos/as de 2 º Bachillerato han tenido la ocasión de visitar la Universidad Politécnica (18 Enero) y la Universidad de Valencia (15 Febrero ) siguiendo diversos itinerarios elegidos previamente por los alumnos y dentro de cada uno de ellos han podido tener información respecto al contenido de los estudios y las instalaciones . Dicha actividad se completará en el aula con información más puntual según las solicitudes del alumnado. Todo lo que hagamos en la ayuda para el proceso de toma de decisiones es importante, estemos a su lado. CHARLAS SOBRE CICLOS FORMATIVOS Y UNIVERSIDADES PRIVADAS El Gabinete Psicopedagógico del Colegio organiza unas charlas para los alumnos de 4 º E.S.O y 1 º /2º Bachiller para los días 21 y 22 Marzo donde está programada la asistencia de Centros que ofertarán su propuesta de Ciclos Formativos y Estudios Universitarios para aquellos alumnos que estén interesados en los mismos. CHARLAS EN EL CENTRO : Potenciar la acción Tutorial. Dada la importancia de la formación de nuestros alumnos/as en todos los aspectos de la formación de la persona, nuestro Centro a través de la acción Tutorial ha organizado una serie de charlas destinadas a dicha formación. Creemos en la educación en valores y la formación integral de nuestros alumnos. La temas tratados en las charlas han sido: El voluntariado , la drogadicción , el programa desarrollo afectivo –sexual y trastornos alimenticios.

BON NADAL ¿Sólo fiestas o encuentro familiar? Empiezo las vacaciones y dejo mi despacho cerrado. El ordenador apagado, mis plantitas al aire libre,no reuniones, no entrevistas... Cierro mis ojos y veo en mi casa un anillo y calendario de adviento con sus puertas abiertas,dulces,velas...y después abro mis ojos y veo una lista de tareas para realizar (compras, comidas...) y veo estrés ¿?.Entonces me pregunto ¿es tiempo de vacaciones? Y pienso, es tiempo de disfrutar, de encontrarme con mi familia y con mis amigos. Es un tiempo para aprovecharlo y vivirlo desde dentro y no sólo desde fuera. Sí, son vacaciones, son fiestas de Navidad. Os deseo de corazón que disfrutéis y viváis estas nuevas vacaciones. BON NADAL A TOTS

M ª Jesús Torres Medina Psicóloga Gabinete Centro 2 º Ciclo Secundaria y Bachillerato.

25


NADA D, OR Després d'esperar uns dies en Tarifa (Cadis) a que les condicions del vent i el mar foren les idònies, el passat dia 8 d'Agost Miguel Domingo Pi, conserge del nostre Centre d'Educació Infantil i Primària, va realitzar el "Repte": Encreuament de l'Estret de Gibraltar a nade, des de Tarifa (Cadis) fins a Punta Lleona (El Marroc). Un repte molt complicat perquè allí s'unixen l'Oceà Atlàntic, amb unes aigües molt fredes i corrents fortes, i el mar Mediterrani. La distància en línia recta són 14'5 quilòmetres però no es pot realitzar pels famosos corrents que entren des de l'Atlàntic. Miguel va haver de recórrer una distància de 27 quilòmetres, i ho va aconseguir en un temps de 6 hores i 14 minuts. En el trajecte va nadar amb l'aigua entre 15 i 18 graus. Es va trobar en el seu recorregut amb l'onatge que van produir gran quantitat de barcos, perquè l'Estret és una de les zones de més trànsit del món; a més va tindre la visita d'un tauró, el qual li va donar dos voltes en cercle fins que l'embarcació de suport va aconseguir espantar-ho. També va tindre una altra visita en el trajecte, més agradable, que va ser la d'al voltant de trenta dofins que li van acompanyar durant 2000 metres, amb els seus bots i cabrioles en l'aigua. La part més complicada va ser la del final, perquè es va produir el que es denomina un "hilero" que són corrents que es formen en les profunditats i fan que la mar parega que estiga bullint i és molt difícil respirar i avançar. Però per fi, Miguel va arribar a Punta Lleona (El Marroc) en una miqueta més de sis hores. El "repte" el va realitzar junt amb tres grans nadadors i companys: Javier Ferré d'Alcoi (Alacant) Miguel Peidró d'Alcoi (Alacant) Antonio Gil de Tarifa (Cadis) Miguel Domingo Pi, s'ha convertit en el segon valencià de la província de València en creuar l'Estret de Gibraltar en tota la història, i el 3r espanyol de més edat en fer-ho. Segons Miguel Domingo este repte ha sigut possible gràcies a la col·laboració del Ajuntament de Benetússer, Xapes Tarín i fills s.l. Atmosferasport i Aqua Sphere.

Adelante por los sueños que nos quedan De bien pequeño el gusano de la información, en mi cuerpo se presentó. Con el transcurso de los años la “profesión” cicatrizó más en mi ser, pero llegó un momento, en el que este gusano decayó un poco. Llegado un día se topó con un gran crack de la información quien hizo retomar esta vereda, que le hizo sentir y reforzar más sus senderos hacia el gran mundo del periodismo. El gusano recordó y recordará a esta persona como la “fuente milagrosa” de esos caminos, en los cuales se tropezó con todo un reto. Formar parte de un magazín matinal de una cadena de radio y apariciones esporádicas en un canal de televisión local. El gusano ante tal frivolidad quedó pasmado e ilusionado a la vez, todo un reto, la verdad. Pero la vocación avasalla todo tipo de temores… Pero el gusano continuó andando por esos senderos repletos de grandes amigos y grandes personas de los medios de comunicación. Pero un día se le cruzó a este gusanillo… una oruga vecina, la cual le miró y le dijo “El sendero escogido está repleto de gente, más vale que retrocedas y escojas otro menos frecuentado”. Y el gusano astuto por naturaleza respondió: “Los obstáculos no son impedimentos si tienes claro a lo que vas, y dónde quieres llegar”. Alberto Aibar, 4º de ESO

26


Un cor d'àngels Tots els dilluns es reunix en el Centre d'Educació Primària el cor del nostre col·legi que aporta a les oïdes més enteses una melodia celestial, com si cantaren els propis àngels. Un aplaudiment per a tots ells i elles.

Setmana Blanca El pròxim dia 28 de gener se celebrarà la "Setmana Blanca" del present curs. Com cada any el Seminari d'Educació Física s'ha encarregat de promoure esta activitat, tenint en compte que l'educació en un Centre Escolar no sols depén de la transmissió de coneixements, sinó que hi ha altres activitats, com són els cursos d'esquí, que complementen i col·laboren en la formació integral de l'alumne/a. L'activitat es realitzarà del 28 de gener al 2 de febrer, al preu de 360 € per persona, si s'aconseguix almenys el número de 50 alumnes. El curs s'impartirà en l'estació d'esquí ARINSAL-PAL i les condicions i servicis que s'inclouen en el curset i viatge són els següents: * Transport en un luxós i modern autopullman. * Recorreguts per autopistes i vies de peatge. * Estada en l'Hotel Font del Marge***. * Habitacions dobles i triples amb bany complet. * 5 nits d'hotel a mitja pensió (allotjament, sopar i desdejuni). * 5 menús a peu de pistes (self service - 2 plats i postres). * Activitats "Apres-Ski". * Dos hores al dia d'escola d'esquí amb monitors titulats. * 5 dies de lloguer de material d'esquí. * 5 dies de forfait de remuntes mecàniques il·limitades. * Carrera fi de curs amb diplomes i medalles. * Segur Winterthur d'accidents i responsabilitat civil. * Segur d'assistència en el viatge i de responsabilitat civil. En els cursos anteriors es va aconseguir un complet èxit amb els alumnes que van participar en esta activitat ja que per un preu molt reduït es van poder beneficiar completant una formació esportiva més àmplia i variada que normalment no està al seu abast per la dificultat d'accedir a ella, aconseguint-se àmpliament els objectius programats. Seminari d'Educació Física

27


B

l a d a N on

Col.legi Ntra. Sra. dels Socors Centre de Primària C/ Dtor. Vicente Navarro Soler, 23 Tfn. 96 396 24 02 Centre de Secundària i Batxillerat C/ Cervantes, 64 Tfn. 96 375 10 50 Correu Electrònic colegio.socorro@telefonica.net www.colegiosocorro.com Benetússer

Paper i Llapis 2006  
Paper i Llapis 2006  

Revista del Colegio 'Ntra. Sra. del Socorro' de Benetússer

Advertisement