Page 1

Grup Col·laborACCIÓ – Proposta de projecte

L’aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals

Col·laborACCIÓ L’aprenentatge col·laboratiu amb Twitter: propostes per a activar el coneixement compartit a la UOC

L’aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals Autores: Ana Pano Alamán Anna Jubete Sagredo Bel Palou Vives Susana Amorós Ortega Consultor: Jordi Solsona Puig

Bloc: http://colaboracciouoc.wordpress.com/ Diigo: http://groups.diigo.com/group/col-laborACCIO Twitter: http://twitter.com/#!/Col_laborACCIO 30 de maig de 2011

1


Grup Col·laborACCIÓ – Proposta de projecte

L’aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals

Màster en Educació i TIC (UOC)

2


Grup Col·laborACCIÓ – Proposta de projecte

L’aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals

Índex

Abstract................................................................................................................................. 4 1. Introducció ........................................................................................................................ 4 1.1. Hipòtesi inicial............................................................................................................. 5 2. Justificació, fonamentació teòrica i treball de camp ........................................................... 5 2.1. Mapa conceptual ........................................................................................................ 8 3. Objectiu general i objectius específics............................................................................... 9 4. Metodologia ...................................................................................................................... 9 4.1. Disseny qüestionari i mostra ....................................................................................... 9 5. Usos educatius de Twitter i metodologia UOC ................................................................ 10 6. Resultats de l’enquesta sobre l’ús de Twitter a la UOC ................................................... 10 6.1. Verificar hipòtesi inicial i justificar propostes ............................................................. 12 7. Identificació i disseny d’una proposta transversal ............................................................ 12 7.1. Creació d’un nou compte de Twitter ......................................................................... 13 7.2. Proposta d’utilització ................................................................................................. 13 Conclusions ........................................................................................................................ 14 Bibliografia i webgrafia ........................................................................................................ 15 Eines ................................................................................................................................... 16 Annex ................................................................................................................................. 17

3


Grup Col·laborACCIÓ – Proposta de projecte

L’aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals

Abstract En els pocs anys des que es va crear al 2006, Twitter ha esdevingut un dels canals més utilitzats del Web 2.0. En aquest servei de microblogging és possible publicar missatges breus sobre qualsevol tema d’actualitat o interès professional/cultural, arribant a un gran nombre de persones de forma immediata. Tot i que té una funció comunicativa/informativa, els seus usos poden estendre’s fins al camp de l’educació. De fet, es compta ja amb nombroses experiències d’aplicació educativa de Twitter arreu del món. En aquest estudi, volem aprofundir els usos didàctics de Twitter en relació amb el context educatiu de la Universitat Oberta de Catalunya i amb la seva metodologia d’aprenentatge col·labotiu. El nostre objectiu és determinar si i de quina manera aquesta eina permet dur a terme activitats col·laboratives virtuals en relació amb la metodologia e-learning de la UOC. Paraules clau: Twitter, activitats col·laboratives virtuals, intercanvi coneixement, comunitat, UOC.

1. Introducció Twitter és un servei de microblogging que va ser creat l’any 2006 i que permet enviar i llegir missatges de text molt breus d'una longitud màxima de 140 caràcters a través del web. Aquests missatges s’anomenen tweets o piulades i són el tret característic de l’eina. Es transmeten entre els usuaris d’aquesta xarxa social a través de la pàgina web de Twitter, SMS, xat o missatgeria instantània o, fins i tot, per mitjà d’aplicacions com Twidroid, Twetie, Facebook, Tweetboard o TweetDeck. És possible accedir sense la necessitat de compte i no exigeix un seguiment bidireccional dels usuaris. Twitter té un gran potencial per a intercanviar grans quantitats d’informació entre milions d’usuaris en un interval de temps molt curt, generant un gran cúmul d’informació. Aquest aspecte obliga als usuaris a ser molt rellevants, concisos i precisos i concentrar la informació al voltant de pocs conceptes que han d’atreure l’atenció. Per tal de gestionar fils de conversa o aportacions sobre un tema en concret es fan servir hashtag o etiquetes (#) permetent que l’usuari pugui trobar agrupats tots els missatges sobre un mateix tema. Per a facilitar el seguiment dels fils de converses, existeixen també aplicacions amb aquesta finalitat. El dispositiu que permet organitzar el diàleg entre usuaris és la inclusió del compte d’un altre usuari en el propi missatge, promovent la interacció i facilitant la comunicació. Moltes persones, empreses, institucions polítiques i institucions educatives han incorporat Twitter com a un canal més d’informació i de comunicació amb els usuaris. Una d’aquestes institucions és la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que va començar amb la creació del perfil @UOC_Universitat (i @UOC_Universidad) per a difondre notícies i activitats, compartir idees, intercanviar enllaços d’interès, etc. L’interès de la UOC per Twitter no es limita a mantenir aquest canal, sinó que ha anat generant nous microcanals, com el dels antics alumnes de la UOC (@UOC_Alumni), de la comunitat de graduats i graduades de la UOC; el microcanal de @UOCunescochair, sobre la Càtedra UNESCO en e-Learning de la UOC o el nou canal @UOCestudiant, canal oficial en català per a atendre els estudiants de la UOC, que es va crear coincidint amb el segon semestre del curs 2010/11. Twitter també ha començat a ser objecte d’estudi en alguns seminaris de comunicació corporativa de la UOC com Comunicació corporativa i construcció de marca (branding) en una societat digital o Reputació 2.0 en què es planteja la utilitat d’aquesta eina de cara a comunicar dins l’empresa i sobre l’empresa. Partint d’aquestes consideracions, aquest estudi pretén analitzar la manera com s’activa el coneixement i com es pot millorar l’acció per activar-lo dins la comunitat UOC per mitjà de Twitter i des de dues vessants:

La UOC dins Twitter: centrarem el nostre focus d’atenció en analitzar l'ús que fa actualment la UOC dels seus comptes de Twitter, i veure de quina manera aquests estan orientats o no a

4


Grup Col·laborACCIÓ – Proposta de projecte

L’aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals

potenciar les relacions entre els membres de la institució, la circulació de coneixement al voltant de les seves activitats, les investigacions, les col·laboracions, la transformació del coneixement en material per a la formació, etc. Twitter dins la UOC: el focus d’atenció seran els possibles mecanismes d’incorporació de l’eina en el campus com a eina d’activació del “coneixement col·laboratiu acumulat” (cfr. de Castro de Arespacochaga-GNOSS, 2011) de cara a innovar i millorar la metodologia UOC d’ensenyamentaprenentatge.

Aquestes dues vessants que ens proposem analitzar permetrien donar resposta a les paraules expressades per Carles Sigalés, delegat de la rectora Imma Tubella per als estudiants, que explica que la necessitat d'adaptar-se a les noves dinàmiques, canals i eines comunicatives és una de les prioritats institucionals d’aquesta universitat. En aquest context “som en un procés de millora en què venim d'un sistema centralitzat, unidireccional, de canal únic i amb dificultats per a atendre d'una manera personalitzada els estudiants i anem cap a un sistema multicanal i de resposta més personalitzada” (comunicat de premsa, maig 2011).

1.1. Hipòtesi inicial Twitter, com a xarxa social, és una eina que serveix per potenciar i afavorir el treball col·laboratiu a nivell universitari (Equip Gnoss, 2011; Ebner, Lienhardt, Rohs i Meyer, 2010; Toro Araneda, 2010; Parry, 2008; Grosseck i Holotescu, 2008). Twitter és eficaç en l’educació superior quan es plantegen determinades activitats i una metodologia adequada que es relaciona amb l’aprenentatge centrat en l’estudiant i sobretot amb la col·laboració més enllà de l’aprendre “tots a la vegada” com acostuma a passar amb activitats en LMS (Álvarez-GNOSS, 2011). La metodologia d’ensenyament-aprenentatge que la UOC aplica des de fa anys en les seves assignatures és adequada per fomentar el treball col·laboratiu (Guitert, Romeu i Pérez Mateo, 2007; Guitert, Giménez i Lloret, 2003, Guitert i Giménez, 1999). D’altra banda, la UOC és molt present dins Twitter amb una sèrie de canals externs al campus que podrien contribuir a dinamitzar el coneixement a les aules. Tot i que la UOC aprofita els usos més innovadors en matèria de web 2.0, amb eines com Twitter de cara a fomentar la comunicació corporativa i la informació entre un públic molt ampli, encara no aplica suficientment l’eina per a innovar en les aules o per generar una comunicació bidireccional entre la institució i la seva xarxa de seguidors (cfr. concepte de “manageable network” i la importància de “parlar” i “escoltar” dins d’aquesta xarxa, qüestions plantejades per Barrett, 2008). Per aquest motiu, Twitter pot representar un element d’innovació en la metodologia didàctica col·laborativa a la UOC.

2. Justificació, fonamentació teòrica i treball de camp a) Fonamentació teòrica on es mostra la utilitat de Twitter en l’educació superior Diversos estudis (Wheeler, 2009 i 2010; Fornara, 2010; Reinhardt, Wheeler & Ebner, 2010, Rankin, 2009, Grosseck i Holotescu, 2008; Parry, 2008; Barret, 2008), basats en experiències didàctiques col·laboratives a nivell universitari i escolar amb Twitter, demostren que si aquesta eina s’utilitza aprofitant al màxim les seves característiques principals pot aportar innovació en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquestes característiques que un professor amb ganes d’innovar pot utilitzar per plantejar activitats d’aprenentatge col·laboratiu se solen identificar amb el fet que: a) és una eina tecnològica creada per connectar persones amb interessos similars, és a dir, per crear xarxes; b) està basada en un intercanvi de missatges breus, sintètics; c) s’hi pot accedir des de múltiples canals i des de diversos dispositius, sense necessitat d’estar davant de l’ordinador per saber “què passa” dins la classe en un moment donat. Si bé cal una primera adequació per part de l’alumnat (Suarez, 2007, Rankin, 2009, Smith & Rankin, 2009) perquè s’acostumi al canal i, sobretot, per evitar els riscos de confusió o de pèrdua dins del flux de piulades, la major part dels estudis demostren que aquesta adequació o acceptació s’obté en poc temps,

5


Grup Col·laborACCIÓ – Proposta de projecte

L’aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals

ja que els estudiants (sobretot adolescents), estan acostumats a comunicar-se via xarxes socials (Fornara, 2010). En general, sembla que Twitter afavoreix un aprenentatge informal, essencialment col·laboratiu, donat que el coneixement es va construint a partir de les piulades sobre un tema (redacció conjunta, intercanvi de referències, resum d’idees bàsiques) o sobre la pràctica de la síntesi i de l’argumentació respecte a altres piulades (activitats més explorades). Aquest tipus d’activitats dutes a terme amb Twitter en la universitat, tant en cursos d’història (Rankin, 2009) com d’ensenyament d’una llengua (Fornara, 2010), demostren que amb una adequada metodologia l’eina pot ser útil en aquest context. b) Justificació de la tria de dues vessants relacionades Per què considerem la vessant UOC dins Twitter, centrada en analitzar l'ús que fa actualment la UOC dels seus comptes de Twitter? Perquè, tractant-se d’una “universitat en línia nascuda a partir de la societat del coneixement” que té com a missió “proporcionar a les persones una educació i un aprenentatge de llarga durada”, centrat en l’estudiant, flexible, interactiu, accessible i col·laboratiu 1 (UOC) , és el marc on es podrien aprofitar els principals avantatges de Twitter. Ens interessa aquí analitzar de quina manera els canals existents potencien o no les relacions entre els membres de la institució i la circulació de coneixement, per poder realitzar propostes de millora. Actualment, qualsevol bona campanya de màrqueting inclou posicionar la institució a Internet, això inclou estar present a les xarxes socials. Si es té en compte que s’està parlant d’una organització referent en formació virtual, no n’hi ha prou en ser present sinó que cal ser també referent en l’àmbit de les xarxes socials. Twitter és una “red social basada en la promoción de los contenidos a través de su difusión y viralidad ilimitada” (Velasco, 2011). Aquesta característica en fa una eina primordial a l’hora de posicionar la marca en la Xarxa i difondre múltiples continguts a través d’ella arribant a un gran nombre de persones, empreses, institucions. En efecte, des de la seva aparició, al 2006, Twitter ha aconseguit 2 milions d’usuaris (Randall, 2011), el que vol dir que amb una adequada gestió de continguts i, sobretot, un increment i manteniment de la xarxa de seguidors (Barrett, 2008), és possible per qualsevol organització arribar a destacar entre un nombre potencialment alt de clients i mantenir la seva fidelitat, objectius que comparteix amb Facebook (Velasco, 2011). Una altra característica important de Twitter, segons Barret (2008) i Parry (2008), és també la de generar un diàleg constant, que en aquest context, amb un tipus de missatges “etiquetats” en funció de grups i temes d’interès relacionats amb la pròpia activitat. Això pot permetre a una institució establir una comunicació bidireccional amb el seus seguidors, potenciant l’intercanvi de coneixement. D’acord amb les dades publicades en la pàgina “La UOC en tres minuts”, aquesta universitat té més de 56.787 estudiants apuntats als seus cursos, 46.612 dels quals estan matriculats en estudis reconeguts oficialment, i disposa de 234 professors i 2.804 docents col·laboradors. A més, ha creat una comunitat basada en la xarxa de més de 200.000 estudiants, graduats, professors, investigadors i col·laboradors a més de 87 països. La UOC també compta amb 125 empreses que formen part de la xarxa d’empreses associades de la universitat i ha signat més de 600 acords amb universitats, institucions i empreses de tot el món. Pel que fa a la seva presència a les xarxes socials cal assenyalar que el canal YouTube de la UOC té més 563.013 visualitzacions, que les seves galeries de fotografies de Flickr reben més de 44.000 visites al mes i, sobre tot, que té 4.389 seguidors a Facebook i 3.610 seguidors a Twitter.

1

“Les 12 raons principals per les quals els estudiants trien la UOC”

http://www.uoc.edu/portal/catala/la_universitat/coneix_la_uoc/argumentari/index.html

6


Grup Col·laborACCIÓ – Proposta de projecte

L’aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals

Dins de Twitter, s’han identificat 17 microcanals (v. llista microcanals a l’annex) i 2 llistes, @UOC_Universitat/uoc, amb els comptes a Twitter de la UOC, i @UOC_Universitat/professorat, amb comptes de personal docent i investigadors de la universitat. Tots els canals tenen piulades dintre les darreres 48 hores, tot i que hi ha diferències en els ritmes de cada canal. A partir d’una anàlisi de cada un d’aquests canals és possible afirmar que aquest és un espai essencial per la comunicació corporativa i el reforçament de la comunitat. Segons les dades sobre la comunitat UOC citades anteriorment, veiem que la UOC està invertint molt en crear una comunitat referent per una formació innovadora de llarga durada i un instrument ideal per fer-ho és Twitter. De l’anàlisi dels seus canals a Twitter, veiem però que aquesta vessant necessita seguir treballant-se per millorar la seva dinamització. Una bona manera que la UOC esdevingui referent dins Twitter seria incorporant en la difusió de missatges a través de Twitter (en obert, fora del campus) la forma que té d’entendre l’aprenentatge: accessible, col·laboratiu i centrat en l’estudiant. Per això la línia de recerca UOC dins Twitter d’aquest estudi està encaminada a realitzar una proposta per a que la UOC incorpori, als seus comptes corporatius, un ús més educatiu que fomenti l’aprenentatge i l’intercanvi de coneixement, enlloc de limitar-se a un ús merament informatiu o comunicatiu. Per què considerem la vessant Twitter dins la UOC? Perquè la UOC, sent una universitat basada en metodologies d’ensenyament-aprenentatge amb un ús intensiu de les TIC, flexibles, centrades en l’estudiant i col·laboratives, cerca constantment nous mètodes per innovar i plantejar propostes d’ensenyament que responguin per quan sigui possible a un ús intensiu de la Xarxa i de les eines 2.0. Twitter presenta en aquest sentit un desafiament per la UOC. Cal veure però quins són els beneficis i els riscos que pot presentar Twitter com a eina d’aprenentatge col·laboratiu dins la UOC. Hem vist que la UOC és present dins Twitter però no podem dir que es doni aquesta presència a la inversa en igual mesura (v. resultats enquesta sobre usos educatius de Twitter a la UOC). La justificació de la tria d’aquesta segona vessant rau doncs en la voluntat de reforçar l’ús educatiu i comunicatiu de Twitter dins dels espais dedicats a l’aprenentatge i l’intercanvi entre tots els membres que formen la UOC. c) Justificació creació d’enquestes com a treball de camp La nostra proposta d’activació del coneixement compartit dins la UOC i a través de Twitter es basa en una anàlisi prèvia de diferents dades. L’anàlisi dels comptes de la UOC a Twitter ens permetrà establir un primer quadre dels beneficis i riscos que comporta per a la UOC l’ús de l’eina amb finalitats de suport i educatives. Tanmateix, aquestes dades no són suficients si no van acompanyades d’altres dades quantitatives i qualitatives sobre l’ús efectiu que fan els membres de la comunitat UOC a Twitter i, en concret, dels espais UOC dins d’aquesta xarxa social. Qualsevol proposta d’innovació en una institució ha 2 de tenir en compte les persones que en formen part ja que cal construir una visió de conjunt , en aquest cas de la comunitat de membres de la UOC, en particular dels estudiants i dels professors implicats en processos d’ensenyament-aprenentatge. La realització i distribució d’un qüestionari amb preguntes sobre l’ús general de Twitter i les actituds en front d’un possible ús educatiu dins la UOC ens ha permès aportar més arguments per a justificar les propostes d’innovació i millora de forma més eficaç.

2

Coincidim amb Forster i Hewson (1998) en el fet que “universities need to develop from a set of collective beliefs towards a collective aspiration if they are to be supportive of desired results. [...] There is need for a collective institutional vision with [...] sound commitment to the enhancement of flexible learning”.

7


Grup Col·laborACCIÓ – Proposta de projecte

L’aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals

2.1. Mapa conceptual Identifiquem en un mapa conceptual la relació directa entre els dos eixos vertebradors d’aquest estudi: UOC dins Twitter i Twitter dins de la UOC, on s’hi relaciona la metodologia de recerca emprada i les propostes d’ús de Twitter en base a la recerca. Podeu veure el mapa conceptual, a continuació i ampliat al següent enllaç:

8


Grup Col·laborACCIÓ – Proposta de projecte

L’aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals

3. Objectiu general i objectius específics a) Objectiu general Analitzar la manera com s’activa el coneixement i com es pot millorar entre els membres de la comunitat UOC per mitjà de Twitter. b) Objectius específics ● Identificar metodologies, usos i bones pràctiques de l’ús de Twitter en els àmbits de l’educació superior i de la formació continuada. ● Analitzar la metodologia de la UOC en relació amb l’aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals (ABACV). ● Analitzar els comptes de la UOC dins Twitter. ● Analitzar la difusió/intercanvi de coneixement a través del servei de tutoria i/o espai preguntes freqüents dins la UOC i els relatius aspectes didàctics. ● Identificar el potencial de Twitter dins d’un espai col·laboratiu transversal.

4. Metodologia ●

● ● ●

● ●

Anàlisi de la informació realitzada sobre la UOC, Twitter i metodologies col·laboratives, en base a articles i estudis per a definir les diferents línies metodològiques d’ús educatiu de Twitter. Les fonts consultades queden recollides al compte de Col·laboACCIÓ de Diigo. Disseny d’un qüestionari que permetrà recollir dades sobre usos possibles de Twitter a la UOC de cara a plantejar una proposta d’activació de Twitter en relació amb la UOC. Desenvolupament del qüestionari. Implementació: difusió del qüestionari per mitjà d’espais tutoria, l’aula ABAVC de la UOC, del compte @Col·laborACCIÓ de Twitter, dels comptes personals dels membres de l’equip col·laborACCIÓ i del bloc, per a recollir el major número de respostes. Avaluació: anàlisi de les respostes al qüestionari. Plantejament d’una proposta transversal justificada en base als resultats de l’enquesta, l’anàlisi dels usos UOC de Twitter i els estudis consultats.

4.1. Disseny qüestionari i mostra a) Disseny del qüestionari El qüestionari està dividit en tres àmbits principals de preguntes: 1) Ús general de Twitter; 2) Ús educatiu de Twitter; 3) Ús de Twitter en relació amb la UOC. Cadascun d’aquest àmbits preveu dos itineraris de respostes en funció de si: a) els enquestats tenen o no compte de Twitter; b) els enquestats han utilitzat o no Twitter amb finalitats educatives; c) els enquestats han utilitzat o no Twitter dins la UOC. Aquesta divisió dóna la possibilitat d’ampliar el número i tipus de respostes i, per tant, permet una visió més àmplia no només dels usos concrets de Twitter, per exemple, per qui té un compte, sinó també de les actituds, creences o opinions que genera entre qui, per exemple, no coneix l’eina. b) Mostra: comunitat UOC a nivell màster La població potencial és tota la comunitat UOC. No ens ha estat possible accedir a una mostra que inclogui prou persones de la gran diversitat que presenta la comunitat de la UOC. La mostra que hem fet servir ha estat per la possibilitat d’accedir a ella i, per tant, es tracta d’una mostra per conveniència. La població enquestada que ha estat contactada de diferents maneres: a través de les tutores Iolanda Miró i Carme Rovira; mitjançant diversos consultors; via missatge a l’aula ABAVC, a través de contactes personals del màster i via Twitter. Aquest tipus de selecció donarà lloc a determinats perfils comuns.

9


Grup Col·laborACCIÓ – Proposta de projecte

L’aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals

Donat aquest mostreig, s’ha fet una altra distinció en el disseny del qüestionari tenint en compte qui forma part de la comunitat UOC i qui no, per tal de tenir dades en relació amb les dues vessants d’aquest estudi.

5. Usos educatius de Twitter i metodologia UOC

Factors Externs

Factors Interns

a) Esquema DAFO tenint en compte les dues vessants en què es basa aquest estudi: Fortaleses ús Twitter - UOC

Debilitats ús Twitter - UOC

- Espais útils de difusió de les activitats culturals de la UOC, reforça la sensació de “comunitat” entre els estudiants, professors/consultors i administració. - Creació de canals cada cop més específics per atendre les necessitats dels membres de la comunitat UOC (e.g. @UOC_estudiant). - Implicació institucional: les iniciatives neixen de la institució abans que arribi la demanda social. - Augment del nombre de membres de la comunitat UOC usuaris de Twitter.

- Poc ús bidireccional, “s’escolta” una sola veu des de la UOC i no sempre les veus dels qui formen la UOC. - Pocs canals presents a la UOC destinats a difondre activitats de recerca i informació sobre propi model formatiu. - Poc ús dels canals existents per plantejar activitats d’aprenentatge col·laboratiu (no s’aprofita el que hi ha per finalitats educatives/ formatives).

Beneficis ús Twitter - UOC

Riscos ús Twitter - UOC

- Presenta la UOC com a institució molt activa en les xarxes socials. - Twitter garanteix una presència que avui en dia és fonamental en les xarxes socials. - Possible atracció de nous membres (ampliació seguidors) i posteriorment, estudiants. - Possibilitat d’arribar a amplis sectors de la població i mantenir el contacte amb els exalumnes.

- Confusió de canals UOC: hi accedeixen tant comunitat en obert, públic general, com comunitat que té un rol dins la UOC, entre serveis de suport, iniciatives pròpies. - L’elevat volum de piulades generades implica una necessitat de planificar-ne molt acuradament l’organització. - Possible desorientació entre piulades, canals i etiquetes pot portar a abandonar el canal o a un ús passiu limitada a una lectura transversal de piulades generals.

6. Resultats de l’enquesta sobre l’ús de Twitter a la UOC El total d’enquestes recollides al llarg de 12 dies són 108. A partir de l'anàlisi de les dades de les enquestes podem definir les següents característiques de la població que ha participat: la mitjana d'edat dels enquestats és de 36 anys; la majoria treballen en l’àmbit educatiu i el 72% posseeix un compte a Twitter. Un 97% tenen alguna relació amb la UOC (un 30% d’aquests han explicitat que com a estudiants i el 67% apareix com a “altres”). La forma d’accedir a l’enquesta ha estat a través de les tutores del campus de la UOC, un 52%; a través d’altres companys de la UOC, un 16%, i a través del compte de Twitter @Col_laborACCIO, un 13% (i a través de re-tweets un 9%). Del total d’enquestats, un 25% ha explicitat ser estudiant del Màster Educació i TIC (e-learning) de la UOC, un 9% ser estudiants d’altres estudis a la UOC i el 66% restant no ha contestat aquesta qüestió. Així podem dir que la població de l’estudi és gent vinculada a la UOC i que la majoria són estudiants del Màster Educació i TIC (e-learning) de la UOC que, al llarg dels seus estudis, acabaran tenint un gran contacte amb les eines 2.0.

10


Grup Col·laborACCIÓ – Proposta de projecte

L’aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals

a) Ús general de Twitter Del 72% d'enquestats que tenen compte a Twitter, trobem que hi ha un 27% que fa menys de 6 mesos que el tenen i un 25% que fa entre 1 i 3 anys. De les preguntes sobre quants seguidors tenen els enquestats i a quanta gent segueixen, podem concloure que hi ha una relació molt directa entre ambdues dades, ja que les respostes pels barems donats són molt similars, com pot ser el barem de tenir entre 11 i 50 seguidors i el de seguir entre 11 i 50 persones obtenen un 30% i un 25% respectivament. La majoria d'enquestats amb compte a Twitter, el visiten cada dia (25%) o més d'un cop al dia (19%). I d’quests percentatges, un 49% del total voldrien utilitzar-ho amb més assiduïtat, i per tant, extrapolant aquesta freqüència d’ús al context de la UOC, podem afirmar que les piulades que es fessin dins d’aquest context serien llegides pels seus usuaris. Aquesta conclusió es recolza en el fet que la principal activitat que realitzen a Twitter les persones enquestades és la de llegir les piulades dels usuaris als que segueixen (87%), seguit de l'enviament de piulades generals (34%) i realitzar RT (retweets) (32%), i que tot aquest ús de Twitter el fan servir en primer lloc per actualitzar-se professionalment (75%). Pel que fa a l'ús d'etiquetes, la qüestió està més repartida, ja que un 31% les utilitza en les seves piulades i un 41% no les utilitza. D’acord amb els objectius d’aquest estudi, una proposta vàlida per millorar seria incentivar l'ús extens d'etiquetes per a que els usuaris de la UOC s'acostumessin a fer-les servir. Una dada que cal assenyalar és que un 19% de les persones enquestades no coneix l’eina i que un 11% la coneix però no sap com funciona, la majoria (83%) la defineix un canal de comunicació i en menor mesura, un canal d’informació, cosa que coincideix amb els resultats de qui sí té un compte (ús com canal per informar-se i llegir piulades). Entre qui no té compte només un 10% la considera una eina de treball. Un 73% utilitza Facebook, que vol dir que hi ha un bon nombre de persones acostumades a intercanviar dades en una xarxa social, tot i que no cal confondre els dos espais (Velasco, 2011). Aquesta dada ens porta a reflexionar sobre la necessitat de promoure dins la comunitat UOC un ús més global de Twitter però dins de propostes en què la formació/motivació per un ús adequat sigui el primer que cal plantejar. És probable que el fet de conèixer l’eina i saber utilitzar-la depengui del fet que s’hagi utilitzat en altres assignatures UOC o per qüestions no lligades a la UOC (v. Ús educatiu de Twitter). b) Ús educatiu de Twitter Dels enquestats, un 49% no ha utilitzat mai Twitter amb finalitats educatives i un 23% sí. D'aquest 23%, un 64% ho ha fet des del rol d'alumne i un 56% des del rol de professor principalment centrat en l'àmbit de l'educació superior (72%) seguit de molt lluny per l'educació secundària (28%). Dels qui no l’han utilitzat mai un 45% considera que pot tenir funcionalitats educatives i a un 46% els sembla útil formar part d’una xarxa per ensenyar-aprendre. Principalment els que han utilitzat Twitter amb funcions didàctiques, l’han fet servir com a sistema per a compartir enllaços d'interès (64%) -curiosament la majoria de qui no l’ha fet servir (92%) considera que pot ser un bon sistema per compartir enllaços-, seguit amb un empat com a sistema de difusió d'informació del centre i com a realització d'activitats d'aprenentatge concretes amb un 32%. Això mostra que l'àmbit de les propostes en les que s'emmarca aquest estudi és l'adequat perquè ja s'han elaborat altres propostes similars i per tant poden tenir cabuda i bona acceptació en aquest ambient: la finalitat amb la que s'utilitzi té un ventall ben ampli de possibilitats, tot i que de moment tenen preferència les activitats orientades a un intercanvi general de dades (compartir enllaços). A l'hora d'aplicar Twitter en una acció educativa, s'han de tenir en compte els possibles avantatges i els seus inconvenients per tal de sospesar-los i decidir aplicar el seu ús d'una manera o d'una altra. De la totalitat d'enquestats que utilitzen Twitter, se'n pot extreure que els principals avantatges són: fer participativa l'educació, millorar la capacitat de síntesi i de resum, construint una veritable comunitat

11


Grup Col·laborACCIÓ – Proposta de projecte

L’aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals

educativa, això permet seguir fils de conversa sobre un tema concret. Per contra, els inconvenients que li troben són: pot haver-hi una sobreexposició d'informació, la limitació del nombre de caràcters pot dificultar l'expressió d'idees amb claredat i que el llenguatge pot ser massa informació i incorrecte, aspectes doncs sobre els que caldria incidir en qualsevol proposta educativa de Twitter dins la UOC. Els resultats són similars si es té en compte qui no ha utilitzat mai l’eina amb finalitats educatives: l’avantatge principal és que fa participativa la formació (77%) i l’inconvenient, que porta a una sobreexposició de dades (75%). A l'hora de programar les diferents activitats formatives, si es tenen en compte aquests factors es podran crear activitats que fomentin els seus avantatges i disminuir-ne els seus inconvenients. c) Ús de Twitter en relació amb la UOC Dels enquestats la gran majoria han format part algun cop de la UOC i principalment han estat alumnes del Màster d'Educació i TIC (e-learning) i, per tant, coneixen la metodologia de treball que es promou dins d'aquesta universitat. D'aquest grup d'enquestats, la meitat coneix o ha fet servir els canals que té la UOC a Twitter i l'altra meitat no els ha fet servir mai o simplement no els coneix, això vol dir que la UOC necessita fer més difusió d'aquests canals per tal que la comunitat educativa en faci ús i s'activin per a generar coneixement compartit. Els enquestats creuen que la principal finalitat que podria tenir Twitter dins la UOC seria com a sistema de difusió d'informació general de la institució, seguit per un sistema per compartir enllaços d'interès, també com a reforç del sentiment de comunitat UOC i com a aprenentatge col·laboratiu basat en l'intercanvi d'informacions i d'opinions. Alguna de les possibilitats per a fer aquesta activació dels comptes que té la UOC, així com les finalitats que es creuen que pot tenir l'ús de Twitter amb la UOC són les propostes que es presenten en aquest estudi. Veure resultats complets

6.1. Verificar hipòtesi inicial i justificar propostes Hem pogut comprovar que la UOC és molt present dins Twitter amb una sèrie de canals que contribueixen a informar els membres de la comunitat UOC sobre un gran nombre d’iniciatives. Tot i que la UOC aprofita els usos més innovadors en matèria de web 2.0 amb eines com Twitter de cara a fomentar la comunicació corporativa i la informació entre un públic molt ampli, promou encara una comunicació massa unidireccional (institució → usuaris), que limita l’intercanvi de dades per generar coneixement compartit, i -com manifesten els resultats- encara no aplica l’eina amb finalitats educatives, tret d’alguna assignatura en què consultors concrets decideixen incorporar-ho a la seva pràctica educativa. Sembla doncs necessari implicar més els membres de la comunitat (estudiants i personal docent) a través d’un ús adequat d’etiquetes i amb canals que integrin aspectes formatius (per exemple, publicacions, biblioteca, recursos, materials). D’acord amb diversos estudis, sembla assumit que Twitter permet potenciar i afavorir el treball col·laboratiu a nivell universitari si es plantegen determinades activitats amb una metodologia constructivista i col·laborativa. La metodologia d’ensenyament-aprenentatge de la UOC és adequada per fomentar el treball col·laboratiu perquè es basa en la cooperació entesa com “procés social de construcció” en el que els coneixements individuals se sumen per a obtenir un projecte comú. En aquest sentit, Twitter pot representar un element d’innovació a la UOC, fomentant l’intercanvi de coneixement de forma més ràpida i intuïtiva per mitjà dels textos breus de les piulades, dins d’un espai transversal a diverses assignatures.

7. Identificació i disseny d’una proposta transversal Aquesta proposta transversal que especifiquem impliquen dues accions diferents: ● Creació d’un nou compte de Twitter per a la UOC.

12


Grup Col·laborACCIÓ – Proposta de projecte

L’aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals

Aplicació d’aquest nou compte dins de la UOC seguint una proposta d’ús.

7.1. Creació d’un nou compte de Twitter El primer pas per tal de fomentar l’ús de Twitter a la UOC seria la creació d’un nou canal, @UOC_Coneixement, per tal de compartir publicacions i material d’interès per a la comunitat. Segons dades de la UOC, actualment s’han baixat més de 1.721.958 articles, estudis i materials d’ensenyament del Campus Virtual, que l’Editorial UOC ha publicat 107 llibres nous en el període 20082009 i que té 12.847 lectors que s’han subscrit a les publicacions digitals de la UOC, pensem que aquest canal permetria fer difusió dels seus materials i que aproparia la UOC no només als estudiants o membres de la comunitat sinó també a persones interessades en les seves activitats d’investigació; a més, promovent l’intercanvi, la institució difondria les seves publicacions (publicitat), exterioritzant la recerca, les idees que sorgeixen de la UOC i compartint aquest coneixement amb un nombre important 3 de persones (dins i fora UOC) . La idea de base és “maximitzar” la difusió d’aquesta informació mitjançant l’ús dels favorits, que permet marcar les piulades que més interessen a cada usuari (Acevedo, 2011), o les etiquetes per especificar de quin tipus d’informació s’està compartint amb la piulada, com per exemple: #publicacions, #biblioteca, #investigació; o fent ús de les etiquetes que existeixen actualment, com ara: #metic11, #disuoc, #uocunescochair, #uoclideratge, que faciliten la gestió de diferents línies d’interès, evitant que es creïn espais poc dinàmics. Una qüestió que ha de guiar la implementació de la proposta és la d’evitar que hi hagi un excés d’usuaris (estudiants UOC i seguidors externs) que no ofereixin molta informació o resultin inactius. És preferible gestionar un canal (@UOC_Coneixement) que produeixi informació específica diversa i que es pugui canalitzar mitjançant etiquetes que no pas crear molts canals que no generin informació o informació rellevant.

7.2. Proposta d’utilització A partir de l’anàlisi, es planteja el disseny d’un espai transversal en què es doni un intercanvi d’eines, recursos, activitats, informacions, referències i avisos a través de Twitter, implicant tant la institució com als estudiants. Guió de la proposta:  Nom: Digues la teva!  Destinataris/Públic: estudiants de la UOC.  Objectius: o Desenvolupar les habilitats necessàries en els estudiants UOC per adquirir la competència “treball col·laboratiu” (Espai Europeu d’Educació Superior). o Activar la participació a través de Twitter generant intercanvi de dades sobre publicacions, recursos i materials útils per les assignatures i acumulant coneixement. o Potenciar l’aprenentatge en col·laboració per mitjà de la construcció conjunta de repositoris bibliogràfics i de recursos i materials sobre un tema determinat. o Potenciar la UOC com institució que difon la seva producció científica i didàctica.  Metodologia:Anàlisi del context en què s’implementarà Twitter dins d’aquest espai transversal dels diferents estudis en connexió amb un nou canal Twitter de la UOC @UOC_Coneixement per tal d’acotar les necessitats específiques dels estudiants. o Disseny i implementació de l’espai: les piulades es publiquen tant en l’espai transversal (al qual accedeixen els estudiants dins del campus) i en el canal UOC (en obert), cosa que permet la difusió i intercanvi en dues direccions:  La piulada sobre recursos, articles, eines, materials, que es publica a l’espai de l’aula transversal apareix en el canal @UOC_Coneixement i

3

Més informació a: http://www.uoc.edu/portal/catala/difusio_i_publicacions/index.html i http://biblio.uoc.es/cat/index.html

13


Grup Col·laborACCIÓ – Proposta de projecte

L’aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals

Allò que la UOC publica (sobre les seves publicacions, materials i recursos) és vist de seguida dins l’aula, fomentant la col·laboració en la construcció de coneixement. Orientacions per a la seva implementació: per tal de minimitzar l’impacte que pugui tenir l’aplicació d’aquesta proposta transversal, proposem que durant la seva implementació: o S’expliqui el seu valor formatiu i la necessitat de la participació de tots els usuaris per tal de dinamitzar l’espai. o Es publiqui un llistat de preguntes freqüents (FAQ) que permetin als estudiants resoldre els dubtes més comuns que puguin tenir. o Es faci difusió de les etiquetes existents dins d’aquest canal per tal que tots els usuaris les coneguin i les puguin utilitzar. o S’evidenciï la necessitat d’un ús adequat de les etiquetes dins l’espai transversal en el campus, així com realitzar aclariments a l’inici de cada semestre i en cada assignatura. Indicadors d’èxit: nombre de seguidors dels espais (dins del campus i canal UOC) i grau de participació regular en el canal; rellevància de les piulades amb els temes (etiquetes) i capacitat de transmetre informació innovadora o que aporta alguna cosa a la comunitat; ús adequat d’etiquetes i síntesi dels missatges; contribució a difondre materials UOC; capacitat de mediador/mediadora en Twitter.

Dins d’aquest espai transversal on es proposa que Twitter entri dins la UOC, es comptaria amb un mur microblogging basat en etiquetes que funcionin com fils de conversa relacionats amb la informació que difon el canal i que poden potenciar i millorar les activitats d’intercanvi d’enllaços i de reflexions sobre temes/articles/estudis d’interès que ja proposa la UOC, organitzant la informació de manera més rellevant i portant les intervencions a idees essencials en poques paraules. En la nostra experiència pròpia del Màster d’Educació i TIC (e-learning) es treballa cada una de les assignatures per separat. Aquest seria un espai que permetria creuar el coneixement, mitjançant un sistema d’etiquetes per a compartir enllaços/recursos/referències de forma transversal, a nivell de màster i a nivell d’altres cursos que es realitzen des de la UOC. Per exemple, pel cas concret del màster Educació i TIC (e-learning) es podria establir un sistema d’etiquetes per a utilitzar el coneixement de forma transversal a totes les assignatures (per altres estudis oficials s’haurien d’adaptar les etiquetes # o fins i tot fer-ne de globals de la UOC, com ja hem comentat anteriorment): #metic11-biblio, #metic11-recursos, #metic11-lectures i #metic11-cites.

Conclusions En aquest estudi hem identificat una sèrie de potencialitats de Twitter -intercanviar punts de vista i compartir informacions amb textos molt breus que contenen enllaços i etiquetes-, que poden comportar un element d’innovació en els mètodes d’ensenyament/aprenentatge col·laboratiu en l’educació superior i, en concret, en la UOC. Després d’una anàlisi dels possibles beneficis i riscos d’una eina d’aquest tipus a la UOC i en base als resultats obtinguts mitjançant el qüestionari distribuït entre els membres de la comunitat UOC, hem plantejat el disseny d’un espai transversal per activar la construcció compartida de coneixement i potenciar l’aprenentatge col·laboratiu en aquesta universitat. Aquest espai transversal, dinamitzat a partir del canal de nova creació @UOC_Coneixement, seria accessible des del campus i des de fora, permetent apropar l’eina a tots els estudiants matriculats a qualsevol curs que d’altra manera no l’utilitzarien. També potenciaria un espai dinàmic on els recursos els facilitarien, no només els estudiants (per fer PACs, per exemple, amb temes com #einesTIC o #bibliografiaEDU), sinó també la UOC, piulant de tant en tant actualitzacions lligades a la seva producció científica i didàctica. D’aquesta manera es podria aconseguir una estreta connexió entre tots els integrants de la UOC (independentment del seu rol) i aconseguir crear una veritable comunitat on l’intercanvi i la generació de coneixement sigui l’objectiu comú.

14


Grup Col·laborACCIÓ – Proposta de projecte

L’aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals

Bibliografia i webgrafia ● ● ●

Acevedo, I. (2011). Cinco formas creativas de usar los favoritos de Twitter. Altioyo. http://alt1040.com/2011/04/5-formas-creativas-de-usar-los-favoritos-de-twitter [05/2011] Barret, T. (2008). Twitter. A Teaching and a Learning Tool. Blog ICT in my Classroom. http://tbarrett.edublogs.org/2008/03/29/twitter-a-teaching-and-learning-tool/ [05/2011] Ebner, M., Lienhardt, C., Rohs, M. & Meyer, I. (2010). “Microblogs in higher education – a chance to facilitate informal and process oriented learning?”, Computers & Education, http://www.cblt.soton.ac.uk/multimedia/PDFs10/micriblogs%20in%20higher%20education%20pro cess%20orientated%20learning.pdf [05/2011] Eduteka (2011). Twitter en la educación. http://noticias.universia.edu.ve/en-portada/noticia/2011/04/06/808983/twitter-educacion.html [05/2011] Equip GNOSS (2011). Esquema DAFO sobre ús de Twitter en la Universitat. http://universidad.gnoss.com/comunidad/universidad20/dafo/ce3e27ea-dc62-4eb0-a9815996f12dc359/finalizado [05/2011]

● ● ●

Fornara, F. (2010). Twitter en la enseñanza del español como lengua extranjera. El Bazar de los Locos. Taller de escritura colaborativa, http://www.elbazardeloslocos.org/?page_id=748 [05/2011] Forster, A. & Hewson, L. (1998). Universities learning: the lure of the Net. In C. Latchem and F. Lockwood (Eds.), Staff Development in Open and Flexible Learning (pp.221-230). London: Routledge. Gordon, J. (2009). 100 Serious twitter tips for academics. Best college online. http://www.bestcollegesonline.com/blog/2009/07/21/100-serious-twitter-tips-for-academics/ [05/2011] Grosseck, G. & Holotescu, C. (2008). “Can we use twitter for educational activities?” Proceedings of the 4th International Scientific Conference eLSE http://www.scribd.com/doc/2286799/Can-we-use-Twitter-for-educational-activities [05/2011] Guitert, M., Romeu, T. i Pérez-Mateo, M. (2007). Competencias TIC y trabajo en equipo en entornos virtuales. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC). Vol. 4, n.° 1. UOC, http://www.uoc.edu/rusc/4/1/dt/esp/guitert_romeu_perez-mateo.pdf [05/2011] Guitert, M., Giménez, F., Lloret, T. (2003). El trabajo cooperativo en entornos virtuales: el caso de la asignatura de multimedia y comunicación en la UOC. IN3 www.uoc.edu/in3/grupsrecerca/Comunicacion_TIEC.doc [05/2011] Guitert, M., Giménez, F. (1999). Aprendizaje cooperativo en entornos virtuales: el caso de la “Universitat Oberta de Catalunya”. IN3. www.uoc.edu/in3/eng/grupsrecerca/11_Ahciet_Tele_Educacion_99.doc [05/2011] Messina, C. (2007). Groups for twitter; or a proposal for twitter tag channels. FactoryCity. http://factoryjoe.com/blog/2007/08/25/groups-for-twitter-or-a-proposal-for-twitter-tag-channels/ [05/2011] Parry, D. (2008). Twitter for academia. AcademHack. http://academhack.outsidethetext.com/home/2008/twitter-for-academia/ [05/2011] Rankin, M. (2009). Some general comments on the “twitter experiment”. UT Dallas. http://www.utdallas.edu/~mrankin/usweb/twitterconclusions.htm [05/2011] Reinhardt, W., Wheeler, S. & Ebner, M. (2010). “All I need to know about Twitter in education I learned in kindergarten”, Proceedings of the WCC 2010 conference: http://www.slideshare.net/wolfgang.reinhardt/all-i-need-to-know-about-twitter-in-education-ilearned-in-kindergarten [05/2011]

15


Grup Col·laborACCIÓ – Proposta de projecte

● ●

● ●

L’aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals

Smith, K. & Rankin, M. (2009). The twitter experiment – bringing twitter to the classroom at UT Dallas. http://kesmit3.blogspot.com/2009/04/twitter-experiment-bringing-twitter-to.html [05/2011] Suarez, L. (2007). 10 Reasons Why Twitter Will Help Improve Your Already Existing Social Networks. ELSUA. http://www.elsua.net/2007/03/15/10-reasons-why-twitter-will-help-improveyour-already-existing-social-networks/ Suarez, L. (2007). Groups for Twitter; or a Proposal for Twitter Tag Channels and on the Importance of Listening to Your End-Users, ELSUA. http://it.toolbox.com/blogs/elsua/groups-fortwitter-or-a-proposal-for-twitter-tag-channels-and-on-the-importance-of-listening-to-yourendusers-18916 [05/2011] Toro Araneda, G. (2010). Usos de Twitter en la educación superior. Bibliotecología y Gestión de Información. Universidad Tecnológica Metropolitana, Dep. de Gestión de la Información. pp.1-30. http://bibliotecacentralutfsm.wordpress.com/2010/02/22/usos-de-twitter-en-la-educacion-superior Velasco, C. (2011). Diferencias entre red social (Facebook) y red de contenido (Twitter). http://wwwhatsnew.com/2011/04/03/diferencias-entre-red-social-facebook-y-red-de-contenidotwitter/ [05/2011]Wheeler, S. (2009). Teaching with Twitter. http://stevewheeler.blogspot.com/2009/01/teaching-with-twitter.html Wheeler, S. (2010), “Why Twitter is so powerful” http://steve-wheeler.blogspot.com/2010/04/whytwitter-is-so-powerful.html Young, J.R. (2008). A professor’s tips for using twitter in the classroom. http://chronicle.com/blogPost/A-Professor-s-Tips-for-Using/3643

Referències consultades publicades a http://groups.diigo.com/group/col-laborACCIO

Eines Algunes de les múltiples eines que existeixen per a enriquir l’ús de Twitter són: ● Tadagraph: http://tadagraph.com/ ● Teambox: https://teambox.com/es ● Twhirl: http://www.twhirl.org ● TwitterNotes: http://twittown.com/social-networks/twitter/twitter-blog/twitter-notes permet anotar les pilades ● QuoteURL: http://www.quoteurl.com/ resum de piulades sobre un determinat tema, posa diferentes piulades juntes en una pàgina ● TwitPic: http://twitpic.com/ permet compartir imatges a través de Twitter ● bit.ly: http://bit.ly/ limita l’espai de URLs per compartir enllaços a Twitter ● Tweetree: http://tweetree.com/ Recull converses senceres per poder accedir a les piulades en context ● TweetGrid: http://tweetgrid.com/ crea una graella per accedir a diferents converses en temps real ● TweetScan: http://tweetscan.com/ envia piulades per mail basades en paraules clau ● TweetDeck: http://www.tweetdeck.com/beta/ aplicació per crear grups de piulades i administrar tota la informació que una persona pot rebre ● TwitterFone: http://www.twitterfone.com/ permet deixar un missatge de veu que es convertirà en una piulada a Twitter ● Tweet Later: http://www.socialoomph.com/ permet escriure piulades que es poden programar, retardar en el temps, deixar en promemòria.

16


Grup Col·laborACCIÓ – Proposta de projecte

L’aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals

Annex Llistat de microcanals de la UOC (dades consultades el 26 de maig de 2011): Descripció

piulades

seguidors

seguint

@UOC_Universitat Twitter oficial en català de la UOC, es piulen notícies i activitats de la UOC

999

5.328

813

@UOC_Universidad Versió en castellà del canal oficial de Twitter de la UOC

799

4018

895

@UOC_University Versió en anglès del canal oficial de Twitter de la UOC

374

670

448

@UOCdirecte Twitter oficial de la UOC (@UOC_universitat) per informar en temps real de les activitats que organitza la universitat

150

275

208

@UOC_Alumni Adreçat a la comunitat de graduats i graduades de la UOC. És un canal bilingüe.

218

666

111

@UOCestudiant Darrer canal incorporat, és el canal oficial en català per a atendre els estudiants de la UOC durant un horari determinat. És un canal protegit. També té una versió en castellà, @UOCestudiante.

133

413

423

@UOCsocial La Societat de la Informació vista des de la UOC. Canal obert sobre talent, innovació, elearning i competències professionals.

1405

1508

612

@IN3_UOC The Internet Interdisciplinary Institute, recerca a la UOC http://in3.uoc.edu

30

69

1

@UOCunescochair UNESCO Chair in e-Learning. Open Educational Resources, Open Repositories, Empowerment, Gender & ICTs, Mobile technologies... and much more

684

580

154

@eLC_UOC The eLearn Center (eLC) is an e-learning research, innovation and training centre, focusing on higher education and lifelong learning

52

393

176

@UOCLatam Universitat Oberta de Catalunya Universidad en línea surgida de la sociedad del conocimiento. Encuéntranos también en: http://twitter.com/UOClatam www.uoc.edu

239

248

175

@uoc_it Canal de Tecnología de la UOC

162

448

159

17


Grup Col·laborACCIÓ – Proposta de projecte

L’aprenentatge basat en activitats col·laboratives virtuals

@ComiteFUOC Comitè d'empresa de la UOC

77

84

87

@MosaicUOC Revista electrónica del Grado de Multimedia de la Universitat Oberta de Catalunya

41

78

60

@FoodAtUOC FoodSystems_UOC

268

97

62

@innovaUOC Oficina d'Innovació Fomentant la innovació a la UOC com a sistema i cultura de transformació contínua

126

262

27

18

L’aprenentatge col·laboratiu amb Twitter:propostes per a activar el coneixement compartit a la UOC  

Etudi realitzat per Col·laborACCIÓ per a l'assignatura ABACV (Activitats basades en aprenentatge col3laboratiu virtual) del Màster Educació...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you