GUIA DE BONES PRÀCTIQUES BASADA EN L’EVIDÈNCIA
ques com la meditació, però no s’observen canvis en el patró del son ni en la depressió que presentaven les participants en l’estudi (Larkey et al., 2015). Igualment, en un estudi realitzat en 96 pacients amb càncer de pulmó, va observar també que la pràctica habitual del taitxí permetia a aquests pacients disminuir la fatiga (Zhang et al., 2016). Finalment, alguns autors han identificat els efectes del taitxí en relació amb els nivells de certes molècules que estan alterades en el procés patològic del càncer de mama. Així doncs, mentre que alguns estudis observen que amb la pràctica del taitxí disminueix els nivells de resposta a la inflamació cel·lular (Irwin et al., 2014), uns altres desestimen que aquest art disminueixi els nivells de certes molècules relacionades amb processos inflamatoris, com les citocines (Campo et al., 2015). De la mateixa manera, a escala molecular, Liu et al. (2015) en un estudi amb 60 pacients diagnosticats amb càncer de pulmó de cèl·lules no microcítiques van determinar una millora en els nivells de cèl·lules mononuclears de sang perifèrica. S’han dut a terme també estudis que analitzen l’efectivitat del taitxí en pacients amb diabetis mellitus tipus II. Així, en la revisió realitzada per Lee, Jun, Lim i Lim (2015) en la qual revisa més de quinze ACA, els autors conclouen que cap dels estudis analitzat permet obtenir evidència suficient per indicar les bondats del taitxí en pacients amb diabetis mellitus tipus II, encara que sí que sembla haver-hi una millora en la qualitat de vida d’aquests pacients, resultats coincidents amb els estudis de Liu, Miller, Burton, Chang i Brown (2012), que van mostrar una millora en l’escala Health related- Quality of Life (HR- QoL). En canvi, un estudi dut a terme amb 64 dones amb diabetis tipus II, realitzat en el postpart, va observar que es detecta un millor control glucèmic juntament amb un millor control de la tensió arterial en aquest grup de pacients (Youn-
277