Issuu on Google+

FORMACIÓ EN FITOTERÀPIA

A LA TOSCANA

15

juliol 2006


editorial

l’aixarop

sumari ISO 9001 al COFT.....................................3-4 Farmàcies amb història.............................5-6 En profunditat.........................................7-8 Jornades................................................9-11 Notícies................................................12-13 Un poble, una farmàcia........................14-16 Viatge als laboratoris ABOCA...............17-18 I a més sóc farmacèutic........................19-20 Retalls de premsa......................................21 Altes i baixes.............................................22 Naixements...............................................23

junta de govern Sr. Andreu Suriol Ribé President Sr. Tomeu Fullana Fiol Vicepresident Sr. Adolf Segarra Escobedo Secretari Sra. Francesca Masot Roigé Tresorera Sra. Montserrat Rocamora Batalla Vocal del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya Sra. Noemí Giné Anguera Vocal d’Oficina de Farmàcia Sr. Francesc d’Assís Mateo del Pozo Vocal de Promoció i Docència Professional Sra. Sara Pros Saumoy Vocal de Farmacèutics Adjunts Sra. Rita Soler Márquez Vocal d’Alimentació, Nutrició i Dietètica Sra. Anna Sánchez Ferré Vocal d’Analistes Sr. Josep Olivella Falp Vocal d’Optometria, Òptica i Acústica Audiomètrica Sra. Amàlia Oliete Mathioux Vocal de Dermofarmàcia Sra. Zara Magre Sánchez Vocal de Distribució Sra. Pilar Salvador Collado Vocal de Farmacèutics d’Hospital Sra. M. Luisa Rosique Román Vocal d’IFM, Medi Ambient i Administracions Públiques Sra. Imelda Vergés Alonso Vocal d’Indústria Sr. Ramon Robusté Mateu Vocal d’Ortopèdia

staff Edita: Col·legi Oficial de Farmacèutics de la Província de Tarragona Codirectores: Amàlia Oliete Mathioux i Pilar Salvador Collado Consell redactor: Andreu Suriol Ribé, Montserrat Rocamora Batalla, Noemí Giné Anguera, Sara Pros Saumoy i Tina Rubio Plaza Art i disseny: Feeling Comunicació Coordinació editorial: Montse Preciado Maydeu D.L.T: 637 / 01

2

editorial QUAN TOT ÉS PERFECTE

P

oques vegades a la vida podem fer honor al títol de l’editorial d’aquest número: intentarem d’explicar-ho. El ritme de vida que portem (més aviat el que ens fan portar) deixa poc temps per créixer per dins. Quan ho podríem fer estem massa cansats pel dia a dia. Per això ens hem de buscar maneres de fugir de la realitat sense trair la nostra tasca diària. Quasi ens hem de fer perdonar les oportunitats d’aprendre que vagin acompanyades d’una diversió. Això és el que ens va portar a una colla de farmacèutiques i farmacèutics de la nostra demarcació a acceptar la invitació dels laboratoris Aboca per tal de rebre formació en fitoteràpia alhora que visitàvem la seva planta de producció, des dels cultius ecològics fins a la seva transformació galènica. La ciència va anar de la mà de la cultura, entre el paisatge únic de la Toscana i el poble de Sansepolcro on estàvem allotjats. Poble de Piero de la Francescha, pintor del Renaixement italià del qual visitàrem el Museu i destaquem el quadre de la Verge del Part, a la localitat veïna de Monterchi. En ser dilluns (1 de maig) festa, allargàrem la nostra estada un dia per poder visitar Florència. El fet de veure el Ponte Vecchio, el Baptisteri i el Campanile, junt amb els Uffizzi i les reproduccions de Miquel Àngel, sembla que ja ens carregà les piles per poder continuar amb la nostra tasca diària una temporada més. De vegades fa falta...i el cos ho agraeix. Andreu Suriol Ribé


l’aixarop

gerència

ISO 9001 AL COFT

Tina Rubio gerencia@coft.org Gerent del COFT

En el món empresarial el tema de la qualitat, certificats i normes ISO és un fet habitual. Es pretén que les empreses amb la certificació adquireixin un compromís i arribin a desenvolupar una feina del tot correcta, obtenir un tret diferenciador i, en conseqüència, augmentar el nombre de clients.

Es pretén que les empreses amb la certificació ISO adquireixin un compromís i arribin a desenvolupar una feina del tot correcta. En el cas dels col·legis professionals, obtenir un certificat ISO és encara un fet excepcional. No obstant això, el Col·legi de Farmacèutics de la Província de Tarragona es va avançar als canvis i, a part d’oferir la possibilitat d’adherir-se a les normes ISO a les oficines de farmàcia de la província de Tarragona, es va adherir a aquestes normes com a col·legi el

passat 2004. Darrerament, al maig de 2006, com cada any des de la primera avaluació, aquesta certificació ha estat auditada i renovada. Concretament l’abast de la certificació del COFT inclou els següents serveis: relacions institucionals, secretaria tècnica, centre d’informació del medicament, formació, servei de biblioteca, servei de facturació de receptes, col·laboracions i convenis, projectes tecnològics, servei d’assessoria i borsa de treball. El COFT adopta la gestió de qualitat com a cultura empresarial i s’orienta al col·legiat. La política de qualitat del COFT es fonamenta en els següents principis:

1.- Orientació al col·legiat Identificar les necessitats i expectatives dels col·legiats per satisfer-les al màxim, ja que un col·legiat content és el millor actiu del COFT. 3


l’aixarop

gerència

Nou segell que acredita el compliment de l’ISO 9001. A partir d’ara, els productes del COFT el podran dur.

2.- Orientació a resultats Mitjançant els indicadors que s’han establert es pot valorar l’eficàcia del sistema de gestió de qualitat del COFT, per poder aconseguir els objectius de la manera més eficient possible.

3. – Desenvolupament i implicació de les persones El COFT és coneixedor que el seu èxit va lligat al desenvolupament i implicació de les persones, per aquest motiu la direcció vetlla per la formació permanent, i la comunicació ascendent i descendent de tot el personal implicat en la consecució dels objectius.

4.- Infraestructures Un dels reptes del COFT és tenir unes instal· lacions adequades a les necessitats de tot el col·lectiu i a disposició dels col·legiats.

5.- Implicació amb els proveïdors Es vol col·laborar estretament amb els nostres

4

proveïdors de productes i sobretot de serveis per assegurar que el resultat de les seves activitats interrelaciona positivament amb el sistema de gestió de qualitat del COFT.

6.- Millora contínua Tots el esforços del COFT s’han d’encaminar a realitzar cada vegada millor tot allò que es fa. Per aquest motiu estem orientats a processos i a través de la seva mesura podem iniciar aquestes activitats de millora contínua. Per desenvolupar tots els principis de la nostra política de qualitat, la direcció conjuntament amb el comitè de qualitat anualment plantegem objectius de qualitat que són coherents amb aquesta política i es fa el seguiment de cadascun dels serveis objecte de la certificació i dels generals com ara, la satisfacció del col·legiat (se sol mesurar mitjançant enquestes), els nous serveis, etc. El fet és aconseguir ser millors contínuament i retroalimentar-nos de les suggerències dels nostres col·legiats.


l’aixarop

farmàcies amb història

La farmàcia de la Plaça de la Font de Tarragona Per aquesta secció L’aixarop buscava una farmàcia d’aquelles que sempre has vist, i la vam trobar a la plaça de la Font de la nostra ciutat, una plaça també carregada d’història i nucli important de la vida ciutadana. Actualment el propietari és el nostre company Antonio Salazar Echavarria, que amablement ens va fer d’amfitrió. Com que tractàvem d’obtenir història, va ser l’anterior titular, la sra. Josefina Oriol, la que ens va situar als orígens a l’antiga farmàcia Món, establerta al carrer Cós del Bou. Al mateix temps, en el núm. 2 de la Baixada de la Misericòrdia, existia una altra farmàcia-drogueria -Farmàcia Martí i Drogueria Sans-, encarregada de ser dipòsit a Tarragona dels preparats farmacèutics, realitzats “según arte” per sr. Josep Escudé, prestigiós farmacèutic que exercia a Montbrió, i que anteriorment havia exercit en aquesta farmàcia. Amb el pas del temps, la farmàcia desaparegué i l’establiment restà tan sols com a drogueria. Per aquest motiu, creiem que als voltants dels anys 20, fou quan el sr. Món va decidir traslladar-se a l’actual situació, a la Baixada de Misericòrdia 1 (davant de la drogueria), en la qual va exercir fins a la seva mort. Va ser aleshores quan la seva vídua oferí la regència al sr. M. Martínez Soriano, que va acabar adquirint-la més tard en propietat (1924). Després de 40 anys d’un excel·lent exercici professional va decidir de retirar-se i la traspassà a la sra. Oriol.

A dalt. L’Antonio Salazar amb la sra. Josefina Oriol A baix. Antonio Salazar, amb l’actual equip de la farmàcia: Marta Carracedo i Montse i Pilar Berbel

5


farmàcies amb història

l’aixarop

La farmàcia Martínez a la primera meitat del segle XX. Al costat. L’emblemàtica bàscula, a la farmàcia des del 1955. A baix. Façana actual de la farmàcia Salazar.

L’establiment estava molt deteriorat pel pas del temps i per les destrosses produïdes pels bombardejos a la mateixa zona. La necessària renovació va ser oficialment inaugurada per l’inspector de Farmàcia Manuel Bertran, en presència del president del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, sr. Miquel Castellví.

També va ser important per a ella arribar a la fita del 50è aniversari de la farmàcia que a la vegada coincidia amb la remodelació de la plaça de la Font. Per aquest motiu en el seu aparador es recordava tota la història de la farmàcia i s’avançava amb el desig que Tarragona fos nomenada Patrimoni de la Humanitat..

En aquella època, la fabricació de fórmules magistrals era molt important: catxets antitèrmics, cocimiento de llanten con adormideras, gargarismes, pocions antiemètiques, llimonada purgant, etc.

Antonio Salazar ha sabut compaginar una farmàcia actualitzada, amb elements antics com el gravat de la plaça de la Font, el mostrador de la primera etapa, l’antiga fotografia de la Farmàcia Martínez, la bàscula molt popular i sol·licitada per tot el veïnat i la part més carregada d’història de la farmàcia, la “rebotica”, que ha volgut preservar i que conserva intacta.

Si bé aleshores ja existien molts específics, primer lentament i després de forma massiva, varen anar superant en nombre les fórmules magistrals, moltes de les quals es continuen receptant i elaborant. El 1979 s’amplià l’oficina de farmàcia addicionant el local contigu. Fou en aquesta restauració quan es va incorporar a la façana la composició de rajoles de colors en què es representa Sant Roc (patró del barri), la serp (símbol de la farmàcia), i la Tau de Tarragona. La sra. Oriol recorda amb satisfacció la realització d’aquesta segona reforma, així com l’actiu humà important que suposaven els auxiliars. En una època en què a Tarragona només existien deu oficines de farmàcia, aquests col·laboradors eren coneguts per tota la ciutadania. Concretament el seu primer auxiliar, conegut com “el Maño”, arran de la seva mort, va ser motiu d’un article a l’antic Diario Español a la secció “Postal para hoy”, del periodista Potau.

6

Gràcies Josefina i Antonio per la vostra col·laboració.

Pilar Salvador i Amàlia Oliete


l’aixarop

en profunditat

DOCÈNCIA EN PREGRAU: PRÀCTIQUES TUTELADES D’acord amb la Directiva Comunitària 85/432 s’introdueix l’assignatura d’Estades en Pràctiques Tutelades com assignatura troncal en el Pla d’Estudis d’Ensenyament de Farmàcia el 1993. Constitueix l’ acabament de la formació dels estudiants de Farmàcia en el nivell de pregrau. És en el curs acadèmic 2004-2005 quan s’implanta el nou model organitzatiu, amb la fi de descentralitzar la docència, instituint les Unitats de Coordinació Docent (UCD), i facilitant així als alumnes la possibilitat de desenvolupar l’assignatura en el lloc on resideixen. Cada UCD té vinculats dos professors associats, un a Farmàcia Comunitària i l’altre a Farmàcia Hospitalària. A més té centres receptors: oficina de farmàcia i serveis de farmàcia; amb els respectius tutors i els alumnes que aprendran l’assignatura. Arrel d’aquest nou model organitzatiu 2004-2005 es creen les UCD de Tarragona i UCD Terres de l’Ebre amb la seu a l’Hospital Universitari Joan XXIII. L’objectiu d’aquesta formació és la posada en pràctica mitjançant l’exercici professional programat, supervisat i tutelat de tal manera que l’alumne en formació adquireix de mode pausat i progressiu els coneixement habilitats i aptituds presentats durant el desenvolupament dels estudis de Farmàcia i que es tradueixen en la pràctica de l’atenció farmacèutica. Aquesta docència és més aviat pràctica, basada en 15 crèdits, amb 900 hores de les quals 850 corresponen a activitat presencial en els centres receptors. Dins la UCD de Tarragona i Terres de l’Ebre hi ha 23

centres receptors de Farmàcia Comunitària i sis centres receptors d’Hospital acreditats, assistits pels seus tutors. L’alumne i el tutor disposen de material docent per a l’estudi de l’assignatura (Manual d’estades en pràctiques tutelades 2a edició 2005). Es tracta d’un text de gran valor que contribueix al fet que els coneixements adquirits siguin homogenis en tots el centres. Des de l’inici de la nostra tasca, com a professors associats, i com que es preveia un nombre reduït d’alumnes, decidírem fer la docència de forma integrada: tant alumnes d’Oficina de Farmàcia amb els de Farmàcia Hospitalària, per facilitar el treball docent, mentre es promovia un intercanvi de coneixements entre ambdós àmbits de l’exercici de la farmàcia assistencial. Pel seguiment de l’assignatura, programem quinzenalment seminaris de caràcter teòric i d’investigació clínica. A les tutories de caràcter teòric es tracten temàtiques lligades a la praxis diària de la farmàcia assistencial: formulació magistral, detecció de problemes relacionats amb els medicaments (PRM), selecció de fàrmacs, etc. S’assignen temes d’estudi a preparar per cada alumne, seguits de la seva exposició, i discussió entre alumnes i professors, amb el consegüent intercanvi d’experiències que ens enriqueixen mútuament.

7


l’aixarop

jornades / cursos i campanyes

Curs d’immigració i salut Neus Caelles Franch, Anna M. Mendoza Barbero

Durant el mes de maig s’ha impartit al Col·legi de Farmacèutics de Tarragona un curs d’immigració i salut de 20 hores de durada. L’objectiu del curs ha estat conèixer les característiques poblacionals, culturals i els problemes de salut d’aquesta població. Així el farmacèutic podrà entendre aquests pacients i contribuir a millorar el seu estat de salut.

Cada vegada més trobem a les nostres contrades patologies pròpies d’altres països. El moviment de persones pot provocar que una patologia típica d’un altre país es presenti aquí (tant via immigrants com persones que viatgen a altres països), com per exemple les parasitosis, que són d’escassa incidència al nostre país.

Hem de ser conscients que la població immigrant s’ha triplicat en els últims cinc anys en poblacions com Barcelona. Són persones que vénen per aconseguir millores en el terreny laboral i econòmic, a banda de l’increment del nombre d’adopcions de nens d’altres països. Moltes vegades arriben amb problemes de salut no habituals en el nostre territori.

En cada lloc de procedència tenen uns costums i poden tenir uns tipus de medicina diferent a l’occidental, són les medicines alternetives com per exemple la xinesa. Hi ha un ventall molt ampli de plantes medicinals que en algunes ocasions constitueixen la primera alternativa terapèutica, i poden interaccionar amb els medicaments que estan prenent o fer que el pacient

L’objectiu del curs ha estat conèixer les característiques poblacionals, culturals i els problemes de salut d’aquesta població.

En cada lloc de procedència tenen uns costums i poden tenir uns tipus de medicina diferents, com la medicina alternativa xinesa.

Hi ha aspectes que hem de conèixer com la seva distribució quant a països d’origen, el volum que representa dins la població que atenem, aspectes culturals que fan que tinguin costums i creences diferents que hem de respectar per aconseguir una relació correcta. Alguns d’aquests costums poden influir en el seu estat de salut. Les patologies que s’han tractat en aquest curs han estat les dermatològiques i la parasitologia. Alguns dels problemes en dermatologia tenen un aspecte diferent depenent del color de la pell, això fa més difícil la seva identificació. Per altra banda podem trobar patologies que en el nostre àmbit són poc freqüents com la sarna.

arribi més tard al sistema sanitari. Un punt de reflexió seria plantejar si hi ha diferències considerant l’ètnia pel que fa a la farmacocinètica i farmacodinàmia dels fàrmacs; el que es troba és una diferència interindividual quant a la resposta als medicaments, que pot ser més generalitzada en un tipus d’ètnia. Ha estat un curs molt novedós i interessant, s’ha tractat un tema d’actualitat a partir del qual el farmacèutic pot contribuir a millorar l’estat de salut d’aquesta població. El professorat que l’ha impartit ha estat format per professionals de reconegut prestigi tant pel lloc que ocupen, com pels elevats coneixements i experiència pràctica en la matèria.

9


jornades / cursos i campanyes

l’aixarop

JORNADES I CAMPANYES Redacció

Jornades de portes obertes sobre protecció solar

JORNADA DE PORTES OBERTES Es va fer el dia 22 de juny al COFT. La vocalia de Dermofarmàcia, juntament amb Laboratoris Vichy, van atendre el públic de manera personalitzada. Es van efectuar anàlisis de fototip i del grau d’hidratació, fent recomanacions respecte a l’índex de protecció i les textures adequades. Farmacèutics voluntaris van impartir al llarg de la jornada xerrades-col·loqui sobre hàbits de prevenció i protecció solar.

CAMPANYA EDUCATIVA A LES ESCOLES Aquest any la campanya educativa dels Laboratoris ISDIN sobre Sol, pell i fotoprotecció, va tenir lloc a les escoles amb l’objectiu de conscenciar els escolars d’edats d’entre 8 i 10 anys sobre els riscos que comporta exposar-se al sol sense la protecció adequada. A la província de Tarragona han col·laborat 17 farmacèutics, els quals han escollit voluntàriament 22 escoles, i han impartit la formació a més de 2.000 nens.

10

VI JORNADA DEL MELANOMA Patrocinada por laboratoris Avène, va tenir lloc el dia 12 de juny del 2006 la jornada nacional de diagnòstic precoç del melanoma. Les persones amb factors de risc van poder ser visitades gratuïtament per un dermatòleg.


un poble...

“ORTA” DE SANT JOAN

Un poble, una farmàcia,

un farmacèutic

14

l’aixarop


l’aixarop

reportatge

CURS-VIATGE ALS LABORATORIS ABOCA (SANSEPOLCRO-TOSCANA)

El COFT, conjuntament amb els laboratoris Aboca, va organitzar l’assistència a un curs sobre plantes medicinals: Fitoteràpia. Procés de transformació de plantes medicinals, a càrrec de la farmacèutica M. José Alonso en les dependències de la mateixa empresa que està ubicada prop del poble de Sansepolcro al mig de la zona de la Toscana (Itàlia). Des de Barcelona vam viatjar fins a Bolònia, on ens va rebre una pluja molt primaveral que ens va permetre gaudir dels porxos que recorren una bona part de la ciutat mentre fèiem el recorregut fins a la plaça del “Duomo” i de l’Ajuntament. Al vespre vam arribar a l’hotel on estàvem allotjats a Sansepolcro, on vam sopar amb la companyia dels amfitrions d’Aboca. El dia següent va començar pròpiament el curs amb la part pràctica, visita als camps de conreu de la zona i al laboratori, on vam poder seguir tots els passos de l’elaboració dels productes fins a arribar al producte envasat, sempre vestits per a l’ocasió amb una indumentària especial que ens quedava d’allò més escaient. És característic d’aquesta empresa la utilització de conreus ecològics, als quals hi tenen dedicades més de 700 hectàrees, i dels quals en vam poder veure alguns. Prop dels camps de conreu

A dalt. Museu ABOCA. A baix. Detall del museu.

17


l’aixarop

I a més, sóc farmacèutic

ESTHER GINÉS

PASIÓN POR LA MONTAÑA Estaba una tarde en uno de esos aperitivos que sirve el colegio después de una conferencia, cuando mi jefe se me acercó y me dijo: “Ven que te quieren conocer!” y yo pensé: “Pero qué he hecho yo ahora?” pues cuando el jefe quiere hablar contigo mal asunto. Además yo siempre digo que mi jefe me tiene por falta de personal porque se me podría considerar personal de riesgo debido a mi gran pasión: la montaña. Recuerdo la vuelta de un viaje a los Alpes, no hace mucho en la que andaba obsesionada porque no se me olvidase comprarle al bendito de mi jefe unos bombones para él y su señora en agradecimiento a que me dejara salir del trabajo dos horas antes para irme a disfrutar de lo que más me gusta en este mundo: la nieve, la roca, clavar el piolet y los crampones fuertemente en el hielo, hacer cumbre, sentir el frío en la cara, los rayos de sol en invierno... Decidí hace poco más de un año dejar mi tierra natal, Valencia, para conocer las zonas de escalada de Cataluña y estar más cerca de los Pirineos. Estos me han dado los mejores momentos de mi vida y también recientemente uno de los peores, pero eso es otra historia. 19


I a més, sóc farmacèutic

Las personas que me querían conocer en ese aperitivo eran las coordinadoras de esta revista, querían hacerme una entrevista a raíz de mi afición. Al final quedamos en que yo les escribiría algo argumentando qué no sabían qué preguntarme porque desconocían este mundo y yo accedí. He de decir que me sorprendió su interés, pues me tendrán que perdonar pero a mi gremio siempre lo he visto más cerca de una raqueta de padel o tenis que de un piolet, también pensé que quizás no tenían a nadie más. Tarragona es pequeña y ya habrán entrevistado a todos los farmacéuticos que tengan alguna afición, ya sea jugar al tute o hacer punto de cruz, con todos mis respetos por tales artes, por supuesto. Al principio me dio pereza escribir este artículo, pues es muy difícil poder transmitir o plasmar en un papel las emociones y lo que significa para uno el mundo de la alta montaña a gente que no entiende porqué te juegas la vida y que siempre acaba diciéndote: “Estáis locos!”. Sí, estamos locos, locos por la vida, por eso nos gusta vivirla con todos los sentidos. Allá arriba el frío es glacial y el sol quema, el estómago te cruje en un paso delicado para luego, al hacer cumbre, sentirte grande. La montaña nos hace más humanos y más sensibles pues te da muchas curas de humildad, allí no te valen los títulos académicos ni las propiedades, estás tu solo contra la naturaleza y ella se encarga de decidir quien es fuerte y quien no, a quien le toca la lotería y a quien no. Te das cuenta de lo vulnerable que es el ser humano, que un simple resbalón te puede hacer desaparecer para siempre y que no pasa nada, todo sigue igual, no hay ruído de ambulancias, ni teléfonos móviles, el sol sigue brillando con toda su intensidad y el azul del cielo no varía y es entonces cuando tu escala de valores es diferente y por eso a veces sientes que no encajas, pero como los seres humanos tenemos la capacidad de la adaptación, al final encontramos un hueco y yo por ahora lo he encontrado aquí en Tarragona, dentro de unas murallas romanas que me hacen sentir parte de la historia de esta ciudad patrimonio de la humanidad. Aquí he descubierto Tivissa y sus vías imposi20

l’aixarop

bles y lo mejor ha sido escalarlas con un compañero de cordada estupendo, el mejor, para después bajar al pueblo y compartir una ensalada de queso de cabra con nueces y unos espaguetis al pesto. Recuerdo mi primer cuatro mil, fue en los Alpes franceses, la noche de antes mientras cenábamos en el refugio habíamos estado planeando el ataque y mirando mapas, teníamos que salvar un fuerte desnivel y con probabilidad de encontrarnos griteas en el camino. Esa noche no pegué ojo, los latidos de mi corazón se oían más que todos los ronquidos juntos. Nos levantamos a las tres de la madrugada y a las tres y media ya estábamos en marcha. Conforme íbamos subiendo, la luna iba dejando paso a los primeros rayos de sol y las agujas que teníamos a nuestras espaldas se iban iluminando. Hicimos cumbre sobre las nueve de la mañana y aquello fue inolvidable, yo abracé a mi compañero y me puse a llorar. Lo que allí arriba sentí no lo puedo explicar pero sí sé que me hacía muy feliz.


l’aixarop

retalls de premsa

RETALLS DE PREMSA

Més Tarragona, 5 d’abril de 2006

Revista COF Sevilla, febrer de 2006

Més Tarragona, 23 de juny de 2006

Salud y bienestar, 21 d’abril de 2006

21


altes i baixes

l’aixarop

Noves altes nº 1588 Lourdes Climent Pons Maria Tatay de Pascual

Ana Luengo Freixas

nº 1587

nº 1589

nº 1591 Gemma López Pons M. Elena Homedes Subirats

Xavier Ferré Pujol

nº 1590

nº 1593

nº 1595 M. Paz Monfort Cervera Cristina Lloret Fuster

M. Mercè Estapé Maduell

nº 1594

nº 1596

BAIXes SARA FABADO MERINO, REUS • JUDITH ONTOJA RODRÍGUEZ, VALÈNCIA • GEMMA LÓPEZ PONS, ALAQUASVALÈNCIA • RAMON FERRER MORMENEO, MÓRA D’EBRE • EDUARDO J. MARÍN GARCÍA, HELLÍN-ALBACETE • DAVID MÉNDEZ CIVERA, REUS • M. JOSÉ ALEIXANDRE GIL, VINARÒS • ESTHER GINÉS RIBAS, TARRAGONA

22


l’aixarop

esdeveniments

NAIXEMENTS

ALBA CAÑAS SERRANO Filla de la nostra companya Mónica Serrano i de l’Albert Cañas

BENVINGUTS

POL CAAMAÑO SOLÉ Fill de la companya Maria del Mar Solé i nét de la Josepa Pons Pons , totes dues de la farmàcia Pons Pons de Tarragona

23


Aixarop 15