Page 1

C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

El 2006

ja és aquí BON ANY NOU!

Compuesta


C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

editorial

l’aixarop

sumari Recepta electrònica................................3-4 Farmàcies centenàries ...........................5-6 En profunditat ...............................7-8-9-10 Jornades............................................11-12 Notícies .............................................13-14 Un poble, una farmàcia......................15-16 Visita al Port ......................................17-18 I a més sóc farmacèutic .....................19-20 Retalls de premsa....................................21 Altes i baixes...........................................22 Naixements .............................................23

junta de govern Sr. Andreu Suriol Ribé President Sr. Tomeu Fullana Fiol Vicepresident Sr. Adolf Segarra Escobedo Secretari Sra. Francesca Masot Roigé Tresorera Sra. Montserrat Rocamora Batalla Vocal del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya Sra. Noemí Giné Anguera Vocal d’Oficina de Farmàcia Sr. Francesc d’Assís Mateo del Pozo Vocal de Promoció i Docència Professional Sra. Sara Pros Saumoy Vocal de Farmacèutics Adjunts Sra. Rita Soler Márquez Vocal d’Alimentació, Nutrició i Dietètica Sra. Anna Sánchez Ferré Vocal d’Analistes Sr. Josep Olivella Falp Vocal d’Optometria, Òptica i Acústica Audiomètrica Sra. Amàlia Oliete Mathioux Vocal de Dermofarmàcia Sra. Zara Magre Sánchez Vocal de Distribució Sra. Pilar Salvador Collado Vocal de Farmacèutics d’Hospital Sra. M. Luisa Rosique Román Vocal d’IFM, Medi Ambient i Administracions Públiques Sra. Imelda Vergés Alonso Vocal d’Indústria Sr. Ramon Robusté Mateu Vocal d’Ortopèdia

staff

Edita: Col·legi Oficial de Farmacèutics de la Província de Tarragona Codirectores: Amàlia Oliete Mathioux i Pilar Salvador Collado Consell redactor: Andreu Suriol Ribé, Montserrat Rocamora Batalla, Noemí Giné Anguera, Sara Pros Saumoy i Tina Rubio Plaza Art i disseny: Feeling Comunicació Coordinació editorial: Montse Preciado Maydeu D.L.T: 637 / 01

2

Compuesta

editorial

A bon port C

Cada cop que m’enfronto a la tasca d’escriure l’editorial per a l’Aixarop em ve a la memòria aquell sonet de Lope de Vega, que comença així:

“Un soneto me manda hacer Violante, que en mi vida me he visto en tal aprieto; catorce versos dicen que es soneto: burla burlando van los tres delante” i penso que no es tracta de despatxar rutinàriament l’encàrrec (a Lope de Vega no li costava gens: pensava en vers) si no d’esforçar-se a condensar en unes poques línies un missatge que arribi al seu destinatari i l’encoratgi a participar més de la comuna empresa corporativa. En aquest número parlem del Port de Tarragona. Rés més fàcil que servir-se del símil i comparar el Col·legi i el col·lectiu amb un vaixell que hem de dur a bon port. Les dificultats, les tempestes assetgen. De tant en tant, surt el sol, com ara que l’Avantprojecte de Llei d’ús racional del medicament no ha prosperat i s’ha quedat, de moment, en via morta (o en la drassana, per seguir el símil marí). S’haurà de fer de bell nou o apedaçar-lo? Aviat ho sabrem. Ara lluitem per la recepta electrònica. El nostre projecte, complementari del de la Conselleria, suposa la construcció d’un port propi, on les nostres farmàcies podran atracar sentint-se a casa seva. Què és més costós? Que podríem haver optat per atracar en un port de lloguer? Possiblement, era una alternativa. Però el Consell s’ha decantat per aquesta solució, basant-se en els avantatges que, per al farmacèutic, tindrà la construcció i ús d’un port a mida amb tots els serveis adients i propis, que amplia fins a cotes insospitades les possibilitats de la nostra xarxa, del nostre Port farmacèutic. Aprofito per desitjar-vos, en nom de la Junta, del personal de la casa i del meu propi, un ús racional de les festes de Nadal. Andreu Suriol Ribé


C

l’aixarop

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

gerència

PROJECTE RECEPTA ELECTRÒNICA REC@T Tina Rubio gerencia@coft.org Gerent del COFT

cop arribat el mes de U ndesembre, engega a les

FASE TECNOLÒGICA (desembre 05 – febrer 06) OBJECTIU Garantir el correcte funcionament de tots els nous

Terres de l’Ebre i a Girona la prova pilot del projecte de recepta electrònica a Catalunya. En total són 40 oficines de farmàcia les que participaran en l’inici del projecte, 20 d’elles corresponen a la província de Tarragona, concretament a les ABS de Tortosa Est, Tortosa Oest i Ulldecona.

components de tecnologia i sistemes d’informació que entren en funcionament. IMPACTE AL TERRITORI Impacte baix al territori, els pacients no es veuen afectats, però sí centres de salut i les oficines de farmàcia.

L’existència d’un pilot inicial en les àrees indicades respon, essencialment, a la necessitat de poder conèixer i avaluar l’impacte de la recepta electrònica en el dia a dia real de tots els actors afectats. L’entrada en funcionament de la recepta electrònica a Catalunya es planteja, a grans trets, de forma progressiva, per tant s’han definit 3 fases de la prova pilot.

FASE D’EXTENSIÓ I AVALUACIÓ (maig 06-juliol 06) OBJECTIU Garantir que el concepte “recepta electrònica”, tal i com s’ha concebut des de l’òptica del Departament de Salut, s’ajusta a les necessitats finals de tots els agents implicats i, en conseqüència, està en condicions d’avançar cap a la fase de desplegament.

FA S E O P E R AT I VA ( f e b re r 0 6 - m a r ç 0 6 ) OBJECTIU Garantir que els procediments de treball individualitzats en el Centres de Primària i a les Oficines de Farmàcia són coherents amb el dia a dia dels usuaris. IMPACTE AL TERRITORI Impacte moderat en el territori, perquè afecta metges, farmacèutics i un col·lectiu restringit de pacients.

3

Compuesta


C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

gerència

l’aixarop

IMPACTE AL TERRITORI Impacte alt en el territori, perquè afecta plenament tots els pacients, centres de primària (metges i professionals del centre) i farmàcies (farmacèutics i personal auxiliar) de les àrees pilot.

REIAL CLUB NÀUTIC DE TARRAGONA • GIMNÀS

• ACTIVITATS SOCIALS

• SALA D’ESTÈTICA I MASSATGE

• VELA

• SALA POLIESPORTIVA

• REM

• SECCIONS DEL CLUB

• LLAÜT

• SERVEI DE RESTAURANT

Compuesta


C

M

Y

CM

MY

CY CMY

l’aixarop

K

farmàcies amb història

FARMÀCIA PIQUÉ MONTEVERDE

El Joaquím amb els seus col·laboradors

C

om podeu veure, aquesta secció ha canviat el seu nom perquè les farmàcies centenàries ja comencen a escassejar. Amb aquest número L'aixarop inicia el camí de "Farmàcies amb història" visitant la farmàcia de Joaquin Monteverde, de Reus, una farmàcia que ja compta amb quatre generacions: la seva mare, el seu avi i la seva filla. L'any 1907 l'avi del Quim, Josep Monteverde Ayet, va ser contractat com a regent de la farmàcia situada al carrer Major, 14. Uns anys més tard, el 1918, la va comprar a la vídua Salas. El Quim m'ensenyava l'escriptura de compra-venda i em comentava els preus que es van pagar en aquella època: 110 pessetes mensuals pel lloguer del local i poc més de 5.000 per tot el que contenia la farmàcia. A l'escriptura s'esmentava des dels aparells i medicaments fins a les aigües medicinals. Tota una fortuna per a aquella època!

al laboratori d'específics, autoclau, pildorer, motlle de supositoris, etc. A més també té algunes capses de medicaments fabricats llavors amb el seu registre de marca, Laboratorios Monver, i conserva exposats els albarel·los que va pintar a mà la seva àvia. Quan vam baixar al soterrani de la casa, em va semblar estar en un altre món: bòvedes de pedra àmplies que es perllonguen més enllà de la façana cap als porxos de la plaça i un pou a terra cobert amb un vidre gruixut; un lloc ideal per a un establiment de moda o, com ell deia, per muntar un museu. Des d'aquí L'aixarop li agraeix la seva amable acollida i l'anima a muntar algun dia aquest museu farmacèutic familiar al soterrani.

El 1929 es va traslladar la farmàcia a la seva actual ubicació de la plaça del Mercadal. Fins llavors els baixos del local havien estat l'horxateria valenciana "La Gloria", establiment que tenia l'exclusivitat de comercialitzar el iogurt Danone a Reus. El Quim conserva els aparells d'aquesta època que hi havia

Pilar Salvador Collado

5

Compuesta


C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

l’aixarop

farmàcies amb història

Portada de l’escriptura d'arrendament i venda feta l'any 1981

Farmàcia Piqué Monteverde Plaça Mercadal Reus

Dret, seguretat i protecció de dades Confiï el treball d’autèntics experts en protecció de dades Despatx especialitzat en oficines de farmàcia Informi-se’n sense compromís: 902 360 842 info@segurdades.com 6

Compuesta


C

M

l’aixarop

Y

CM

MY

CY CMY

K

en profunditat

PROJECTE DE LLEI DE MESURES SANITÀRIES DAVANT DEL TABAQUISME I REGULADORA DE LA VENDA, EL SUBMINISTRAMENT, EL CONSUM I LA PUBLICITAT DELS PRODUCTES DEL TABAC.

Actualment aquesta llei es troba en tràmit parlamentari, ha Capítol II. Regula les limitacions de venda, subministrament sigut aprovada per la Comissió de Sanitat i consum del i consum dels productes del tabac: "La venda i subministrament Congrés dels Diputats i remesa al Senat en data 17 d'octubre al detall de productes del tabac només es pot dur a terme en de 2005 perquè s'aprovi o s'esmeni, seguint els tràmits la xarxa d'expenedories de tabac i timbre, o mitjançant ordinaris previs a la publicació. L'entrada en vigor és el gener màquines que comptin amb les autoritzacions administratives, del 2006. a més es prohibeix vendre'n L'objecte de la llei és o lliurar-ne a persones defensar la salut de la menors de 18 anys, així En el cas de la farmàcia, la llei també ens població limitant l'accés i la com qualsevol altre disponibilitat d'un producte producte que l'imiti o obliga a dissuadir el client que entra a la que genera addicció, indueixi a fumar." discapacitat, malaltia i mort, farmàcia fumant. Per part nostra, no és i defensar els drets del no Capítol III. Incorpora al fumador davant els drets del nostre ordenament la exemplar sortir al carrer amb la bata posada fumador (és prioritària la salut Directiva 2003/33/CE del pública a la lliure decisió Parlament Europeu i del per fumar. personal de fumar). Consell de 26 de maig de 2003, que fa referència a la publicitat i el patrocini del

La llei s'articula en cinc capítols.

tabac.

Capítol I. Es consagra a les disposicions generals, en delimita

Capítol IV. Incorpora mesures de prevenció del tabaquisme

l'objecte i aclareix en forma de definicions els conceptes

i impulsa accions d'educació per a la salut i d'informació

fonamentals que hi ha a la llei.

sanitària.

7

Compuesta


C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

en profunditat

Capítol V. Fa referència a infraccions i sancions. Pel que fa al capítol II, article 7, sobre la prohibició total de fumar en tots els centres de treball, tret dels espais a l'aire lliure, tant clients com treballadors, cal comentar la importància del paper modèlic dels professionals docents i sanitaris en la seva tasca educativa per fomentar tipus de vida sense tabac. En el cas de la farmàcia, la llei també ens obliga a dissuadir el client que entra a la farmàcia fumant. Per part nostra, no és exemplar sortir al carrer amb la bata posada per fumar. Aquest capítol entra dintre de la normativa sobre prevenció de riscos laborals. Al capítol IV preveu mesures de prevenció del tabaquisme, de promoció de la salut i de la deshabituació tabàquica: "Les administracions públiques competents han de promoure directament i en col·laboració amb societats científiques, agents socials i organitzacions no governamentals accions i programes d'educació per a la salut, informació sanitària i de prevenció per al tabaquisme." Com a farmacèutics no podem mantenir-nos al marge d'aquestes activitats, tenim una gran oportunitat per intervenirhi. La farmàcia és el lloc idoni per detectar problemes relacionats amb el tabaquisme com a factor de risc d'altres patologies (cardiorespiratòries, circulatòries, d'hipertensió, etc.). La deshabituació tabàquica és un servei més que podem oferir a la comunitat, per això us animo a formar-nos en aquesta matèria, perquè com a professionals de la salut hauríem d'incloure en la nostra pràctica diària una intervenció mínima sistematitzada per donar suport a qui vulgui deixar de

8

Compuesta

l’aixarop

fumar i per animar els fumadors a deixar-ho. S'ha escrit molt sobre si la llei és permissiva o restrictiva. En relació a l'article V, on es preveuen les sancions, hi ha algun aparent contrasentit, per exemple, en oferir tabac a un menor de 18 anys, que està sancionat amb una multa d'entre 600 i 10.000 euros, mentre que en el cas de drogues il·legals (cocaïna) la sanció és de 240. Les drogues legals representen el 8,1% de la morbiditat per drogoaddicció, davant del 0,8% de morbiditat produïda per les il·legals, segons dades emprades per José Ororbe, subdirector del Plan nacional de drogas. La societat és molt permissiva davant el consum de tabac, i no hi ha dubte que l'entrada en vigor d'aquesta llei conduirà a un canvi de cultura. Maria Teresa García Manzanares Farmacèutica Comunitària


C

l’aixarop

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

retalls de premsa

El Punt, dimecres 5 d’octubre del 2005,

Diari de Tarragona, dissabte, 29 d’octubre de 2005

9

Compuesta


C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

l’aixarop

jornades / cursos i campanyes

PLENUFAR 3 MITJANS DE COMUNICACIÓ. DIFUSIÓ Premsa escrita: Diari de Tarragona, El Punt, Mes Tarragona, Informatiu l'Ebre. Audiovisual: Tarragona Ràdio, Radio Nacional de España Tarragona, Canal Català Tarragona, TV Ulldecona i TV Amposta. PRESENTACIÓ A AUTORITATS I INSTITUCIONS

El farmacèutic, agent de salut El farmacèutic fa molt temps que fa educació nutricional adreçada a la població. Tenim l'antecedent de Plenufar 1 dirigit a les mestresses de casa durant l'any 1992. Van participar-hi 2.000 farmacèutics i es van formar 10.000 mestresses de casa. El Plenufar 2, de l'any 2000, va acollir la participació de 3.000 farmacèutics i es va dedicar a 120.000 escolars. A Tarragona, els esmorzars saludables del 2003-04-05. Estudis epidemiològics deixen al descobert la desnutrició i l'obesitat en la tercera edat a Espanya; es creu que entre un 10-40% dels ancians presenten algun tipus de mala nutrició i és per aquest motiu que tenim en marxa el Plenufar 3. Els objectius educatius d'aquesta acció són: -formació adreçada als farmacèutics participants -assessorar els majors de 65 anys en hàbits dietètics saludables d'acord amb l'edat i les patologies que pateixen, i la medicació que reben. En aquesta campanya intervindran col·legis farmacèutics, farmacèutics voluntaris i la població objectiu, que estarà entre unes 40.000 o 50.000 persones majors de 65 anys. Al col·legi de Tarragona seran 86 els farmacèutics que hi participaran. El rol del farmacèutic serà el d'assistir a les sessions de formació, fer 14 MNA a l'oficina de farmàcia o a fora, assessorar nutricionalment els majors de 65 anys a la mateixa oficina de farmàcia, en centres de dia, llars de petits, associacions de la tercera edat, residències geriàtriques, etc. I també enviaran els qüestionaris MNA al COF de la província. Plenufar 3 ha estat presentat a diverses autoritats i institucions, a banda de diversos mitjans de comunicació:

10

Compuesta

Hble. Sra. Marina Geli, consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya Sr. Josep M. Sabaté, director territorial Dep. Salut de la Generalitat a Tarragona Sr. Ismael Roldan, director territorial Dep. de Salut de la Generalitat a les Terres de l'Ebre Sr. Jordi Tous, director dels Serveis Territorials Dep. de Benestar i Família de la Generalitat a Tarragona Centres que depenen de Benestar i Família a Tarragona: Equipament Cívic Sant Josep Obrer, Casa del Mar de Cambrils, Casal d'Avis Reus II, Equipament Polivalent del Vendrell, Oficina de Benestar i Família del Priorat, Oficina de Benestar i Família de Riu Clar, Casal Cívic de Camp Clar, Casa del Mar de Tarragona, Residència d'Avis de Reus, Residència Baix Camp, Residència Assistida Jaume I, Residència per a Gent Gran Conca de Barberà, Residència Mare de Déu de la Mercè. Sr. Ismael Piñas, director Serveis Territorials Dep. Benestar i Família de la Generalitat a les Terres de l'Ebre Direccions dels següents consells comarcals: Priorat, Montsià, terra Alta, Baix Ebre, Ribera d'Ebre i Terra Alta. Consell Comarcal de la Terra Alta. Presentació en sessió del Consell Consultiu de la Gent Gran. Des d'aquí vull agrair a tots els farmacèutics participants la seva intervenció, i animar-los a contiunuar treballant com a agents de salut que som. Rita Soler Márquez Vocal d’Alimentació


C

l’aixarop

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

jornades / cursos i campanyes

CURS DE FORMULACIÓ MAGISTRAL 2005

Practicant les fórmules al Laboratori Col·legial Des del 5 d’octubre al 2 de novembre, s’ha dut a terme al nostre Col·legi el curs de Formulació Magistral 2005. L’organització dels cursos de formulació magistral, formació iniciada als anys 80, ha estat present d’una forma “tradicional” i pràcticament amb una periodicitat anual en el calendari d’activitats docents programades per la Comissió de Docència col·legial. En resposta a les necessitats dels col·legiats, el COFT ofereix al col·lectiu formació adreçada tant a farmacèutics que s’inicien en la pràctica professional de la formulació magistral de medicaments com a farmacèutics amb experiència que desitgen actualitzar-se. L’entrada en vigor del RD 175/2001, de 23 de febrer, pel qual s’aproven les Normes de correcta elaboració i control de qualitat de fórmules magistrals i preparats oficinals, ha estat un factor clau en les necessitats detectades a l’oficina de farmàcia i la demanda de formació per tal d’adaptar-se al seu compliment. Els objectius del curs són: Assolir els coneixements teòrics bàsics i metodologia pràctica general per a l’elaboració de les fórmules magistrals i preparats oficinals més freqüents a l’oficina de farmàcia. Estudi i revisió de les formes galèniques i excipients més utilitzats actualment en formulació magistral de medicaments, tant d’administració oral (càpsules) com d’administració tòpica

(emulsions, gels, pastes, pomades, solucions i suspensions), d’acord amb els PNT (procediments normalitzats de treball) recollits en el Formulari Nacional. Facilitar al farmacèutic l’elecció de l’excipient més adient segons el tractament i/o les característiques dels principis actius prescrits. El curs té 20 hores lectives, amb una classe setmanal i es realitza a l’aula de formació i laboratori col·legial. Està adreçat preferentment a farmacèutics però obert a altres professionals. Es pretén que les classes siguin del tot dinàmiques i participatives per tal de potenciar l’aprenentatge. Cada sessió consta d’una introducció teòrica, oberta al diàleg i a l’intercanvi d’experiències, seguida de pràctiques de laboratori on s’elaboren fórmules magistrals relacionades amb el tema estudiat, així com la seva Guia d’elaboració, control i registre, control de producte acabat, etiquetat i informació al pacient. El curs ha estat acreditat pel Consell Català de Formació Farmacèutica Continuada amb 3,7 crèdits. Es lliura un certificat als alumnes amb un 80% d’assistència global i que hagin “superat” satisfactòriament les pràctiques. Per tant realitzem: Control d’assistència diari tant a les sessions teòriques com pràctiques. Avaluació de les fórmules elaborades en les sessions pràctiques, així com de la documentació relacionada. L’activitat formativa també és avaluada pels alumnes que contesten un qüestionari en què valoren l’interès de l’activitat i del professorat. Després de 5 setmanes i acabat el curs, ara cal seguir practicant i seguir aprenent. Finalment només cal recordar a tots els col·legiats que, com sempre, teniu a la vostra disposició el CIM col·legial, per a les consultes relacionades amb el medicament i la formulació magistral. Montserrat Diaz de Argandoña Directora Centre d’Informació del Medicament. CIM

11

Compuesta


C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

jornades / cursos i campanyes

l’aixarop

VI JORNADA D’ATENCIÓ FARMACÈUTICA A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA El passat 8 de novembre vàrem celebrar, al Col·legi de Farmacèutics, la VI Jornada d’Atenció Farmacèutica a la Província de Tarragona. El tema de les comunicacions es van centrar en els antiinfecciosos, per la seva actualitat i pel seu interès en el camp de l’atenció aplicada des de cada un dels àmbits farmacèutics. Com caracteritza el programa de les jornades, hi va haver una part teòrica i una presentació d’experiències en atenció farmacèutica. La primera part es va iniciar amb una actualització en terapèutica antimicrobiana, en la qual es va presentar una precisa i concisa descripció dels antibiòtics registrats des de l’any 2000, i un avançament de les novetats previstes a curt termini. Per altra banda, des de la Direcció General de Recursos Sanitaris del Departament de Salut, es van presentar estratègies d’intervenció per al bon ús dels antibiòtics, grups de treball i campanyes de sensibilització establertes per a això, una anàlisi de la prescripció dels antibiòtics a l’atenció primària i dades sobre la resistència bacteriana als principals antibiòtics utilitzats en aquest àmbit. Les intervencions en atenció farmacèutica, amb l’objectiu comú de vetllar per un ús adequat dels antibiòtics, es van dirigir principalment a evitar la sobreutilització, emprar l’antibiòtic amb l’activitat i l’espectre antibacterià suficient per a la infecció que es vol tractar, i evitar dosis infraterapèutiques i durades insuficients. Des de l’àmbit hospitalari es van presentar dos estudis, un referent a l’adequació de la prescripció d’alguns antiinfecciosos segons les indicacions aprovades i un altre sobre la implementació d’un lot d’antibiòtics per a profilaxi quirúrgica.

12

Compuesta

Des de l’atenció primària, la intervenció es va basar en indicadors de seguiment, recomanacions per a una correcta prescripció i l’impacte d’algunes intervencions com les realitzades sobre la prescripció d’antibiòtics en pediatria i estratègies terapèutiques a través de la història clínica en pacients amb MPOC. Des de la farmàcia comunitària el tema es va centrar en la dispensació activa amb remarques sobre la seva necessitat i sobre com actuar en el moment de la dispensació d’un antibiòtic amb o sense recepta mèdica, qüestió que va conduir a un debat sobre la pregunta: Com actuar davant la demanda d’un antibiòtic a l’oficina de farmàcia. També es van donar a conèixer les campanyes sanitàries que s’han dut a terme a nivell nacional i des d’altres comunitats autònomes. Aquestes jornades, a banda de ser una trobada de farmacèutics de diferents àmbits assistencials, per treballar un tema d’interès teòric i pràctic comú per a tots, reflecteixen que el farmacèutic no té un paper passiu en l’atenció a la salut, que cadascun dels entorns assistencials farmacèutics té diferents possibilitats de desenvolupar les línies d’activitat relacionades amb l’atenció farmacèutica i que les nostres accions, dirigides a garantir la utilització efectiva i eficient dels fàrmacs, tenen un objectiu comú. Per tant, cal seguir treballant conjuntament, establir línies d’actuació conjuntes i fomentar la coordinació i la comunicació de tots, recordant que hem d’avançar per estar integrats amb la resta d’estructures assistencials. Àngels Vidal Miquel Cap Servei de Farmàcia Pius Hospital. Valls


C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

notícies

l’aixarop

JA TENIM COMISSIÓ DEONTOLÒGICA! Avui volem presentar-vos la nova Comissió Deontològica que s’ha format al COFT. Com ja haureu vist a la web del Col·legi aquesta Junta de Govern s’ha proposat crear aquesta comissió amb la participació dels col·legiats. Tot va començar amb un grup de treball format per quatre membres de la Junta que van ser els encarregats d’elaborar una proposta que en el seu dia es va sotmetre a la consideració de tots els col·legiats.

a plantejar qualsevol qüestió que considereu d’interès.

És per això que s’ha creat una via de comunicació directa col·legiats-comissió a través del correu deontologia@coft.orgc a la qual podeu adreçar suggeriments, “la principal diferència de la nostra consultes respecte a si s'ajusten a la deontologia actuacions pròpies Comissió, respecte als altres o de companys, etc.

col·legis, és la participació dels col·legiats en la seva composició.”

Des de la Junta de Govern es va nomenar un pesident que té com a funció, entre d’altres, fer d’enllaç entre la comissió i la junta. Després es va elegir els membres d’entre els col·legiats que s’havien presentat per formar-ne part. Volem destacar que la principal diferència de la nostra Comissió, respecte als altres col·legis, és la participació dels col·legiats en la seva composició. Quatre dels cinc membres que la formen no pertanyen a la Junta. Creiem que amb aquesta iniciativa es potencia la diversitat d’opinions i s’enriqueix el debat, evitant així la possible politització que es pogués produir.

Composició de la Deontològica del COFT

Comissió

Pilar Salvador Collado Presidenta

Jordi Blanch Pastor Membre de la vocalia d´Oficina de Farmàcia

Esteve Magriñà Ferrando Membre de la vocalia d´Oficina de Farmàcia

Xavier Bello Pigem Membre de la vocalia Farm. Adjunts

També volem agrair la participació de tots aquells companys que es van presentar i que no han pogut formar part de la Comissió, no per mèrits sinó per una simple qüestió numèrica. Els demanem a ells i també a tots vosaltres que intervingueu

Montserrat Aguilar Gil Membre de la vocalia de distribució Pilar Salvador Collado

El president, Andreu Suriol, amb els membres de la Comissió

13

Compuesta


C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

notícies

l’aixarop

CONCLUSIONS JORNADES DERMOFARMACIA BILBAO 2005 • La pell sensible es reconeix per unes característiques pròpies, més enllà de les sensacions de l’individu. La seva objectivació i quantificació permeten posar a disposició del farmacèutic productes específics per a una bona recomanació. • L’agressió ambiental (contaminació, radiació solar, nous components de síntesi) altera el funcionament del metabolisme cutani i la seva funció de tanca, ambdós paràmetres relacionats amb l’aparició de pell sensible. • S’ha de valorar amb rigor els criteris per a la formulació de cosmètics per a la pell sensible. Els farmacèutics estem capacitats per elaborar cosmètics a l’oficina de farmàcia. • Hem de conèixer la composició de productes destinats a l’alopècia amb la finalitat de distingir-los de les solucions miracle. • Els farmacèutics han d’estar al dia dels nous canvis legislatius en cosmètica, amb el fi de poder-ne informar als consumidors. Amalia Oliete Vocal de Dermofarmàcia

Palau de congressos de Bilbao

AIGÜES TERMALS A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA Vallfogona de Riucorb Les aigües mineromedicinals i termals són una riquesa exclusiva de municipis situats en entorns singulars i d’especial interès. Vallfogona de Riucorb està situada a la vall mitjana del riu Corb, a la Conca de Barberà, a 600 m. d’altitud. L'activitat principal del poble és l'agricultura. El poble és conegut principalment pel seu balneari (construït a l’inici del s. XX) d’aigües minerals amb les fonts: PUDOSA i SALADA. Característiques de les aigües: Clorurades, sòdiques, sulfatades, càlciques i magnèsiques, amb indicis d’àcid sulfhídric. Flueixen a 14ºC de temperatura. Indicacions: Afeccions digestives (malalties hepàtiques i biliars). Afeccions reumàtiques i de l’aparell

14

Compuesta

locomotor. Afeccions de la pell (psoriasi, eczemes, úlceres varicoses). Patologies respiratòries. Segons l’actual legislació, un balneari ha de comptar amb aigües mineromedicinals procedents de brolladors subterranis que estiguin a una distancia màxima de 150 metres. Les aigües han d’haver estat declarades d’utilitat pública i que la seva composició no hagi sofert cap variació. Les seves instal·lacions tècnica i higiènicament han de ser les mateixes que les d’un centre sanitari, i han de comptar amb un servei mèdic titulat.

Amalia Oliete Mathioux


C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

un poble...

l’aixarop

Vila-rodona

Un poble, una farmàcia

un farmacèutic

Ricard Tobella amb Josep M. Cunillera i el seu fill, Albert,a la seva farmàcia. A baix, vista de Vila-rodona

15

Compuesta


C

M

Y

CM

MY

CY CMY

un poble...

Josep M. Cunillera Vila-rodona

K

l’aixarop

VILA-ROTUNDA Un poble, una farmàcia, un farmacèutic

Carrers de la Vila

A

Aquesta vegada, VILA-RODONA, situada a l’Alt Camp, al bell mig del riu Gaià. És la població de “Vila Rotunda”, fundada pels romans ja fa uns anys, és clar, i encara es conserven restes com el Columbari, únic a la Imperial Tàrraco, el Pou de Glaç… Però el temps passa i el creixement és important, i el Sr. Sabaté posa la primera oficina de farmàcia (som a principis del segle passat). Era l’avi d’en Josep Maria Cunillera Sabaté, titular fins fa uns mesos de la farmàcia, que acaba de passar al seu fill Albert Cunillera Galofré. És el relleu generacional: la quarta generació d’una família de farmacèutics. L’Albert, que està casat amb una bonica pubilla, té dos xicotets bessons de quasi dos anys, està ben integrat al poble: juga a futbol en el club d’allà i forma part d’associacions i entitats, tot i que feia uns anys que era a fora, per la universitat primer i després treballant a la indústria i a la farmàcia, no ha tingut cap problema a deixar la gran ciutat i tornar al poble. Perquè VILA-RODONA, amb 1.300 habitants té l’encant que tothom es coneix i se saluda tal com sol fer l’amic i company Josep Maria Cunillera, que s’ha jubilat estant en plena forma, ja que encara els diumenges fa alguns quilòmetres en bicicleta,

Visita al columbari

16

Compuesta

fins i tot arriba a Coma-Ruga, on parlem, fem un cafè i segueix la ruta. Admirable. En els més de trenta anys al davant de la seva farmàcia ha realitzat fórmules magistrals i per a veterinària, anàlisis de tot tipus. També va descobrir el colorant d’un vi dubtós, que l’acidesa de l’oli, un paràsit d’algun aliment, composició del terreny en qüestió, etc… tot això amb el valor afegit per la satisfacció de la feina ben feta. També ha estat formant part del govern municipal, anant per tot arreu quan les coses no rutllaven bé, mantenint la identitat i procurant que el creixement no trenqués l’harmonia del poble. Tant ell com la seva família no falten mai quan se celebren les festes majors de casa, de VILA-RODONA. Ha estat una visita molt agradable, i tant en Josep Maria com l’Albert varen ésser uns amfitrions excel·lents. L’Amàlia Oliete i jo mateix us agraïm l’acollida en nom de L’aixarop.

Ricard Tobella


C

l’aixarop

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

visita al port

ENTREVISTA DE L’AIXAROP AL PORT DE TARRAGONA (2ª PART)

En una altra línia, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat manté un control molt exhaustiu dels productes agroalimentaris que es mouen al Port, tot per tal de no propiciar situacions de risc en la cadena alimentària animal.

Quins plans de contingència tenen desenvolupats per a la prevenció del medi ambient?

El Port de Tarragona és capdavanter en l’emmagatzematge de gra i altres matèries primeres destinades a l’elaboració de pinsos. Quines mesures sanitàries es duen a terme per al control de plagues en aquests magatzems? Anualment es mouen al Port més de 4,5 milions de tones de productes agroalimentaris, fonamentalment sòlids a doll; uns productes que requereixen una manipulació molt especialitzada i un tractament mediambiental molt acurat. Les empreses concessionàries tracten aquests tipus de productes complint totes les prescripcions establertes en aquesta matèria.

El Port de Tarrragona, a banda de les actuacions mediambientals pròpies que s’han de prendre amb caràcter singular i puntual atenent a les mercaderies que es manipulen i que tenen un component especial com poden ser els productes petrolífers, el carbó i els sòlids a doll, que requereixen una actuació singular establerta, també està immers en el compliment de normes i preceptes de caire internacional, per exemple el conveni MARPOL, dels anys 1973 i 1978, que obliga a la neteja dels vaixells per evitar la contaminació provinent de les operacions de càrrega i descàrrega i dels vessaments que es puguin produir. A banda, el Port també ha d’atendre les prescripcions de caire estatal com les mesures de prevenció i lluita contra la contaminació establertes al Reial Decret 253/2004, reflectides en els Plans Interiors de Contingències per la Contaminació Marina Accidental (PICCMA), uns programes que en l’actualitat es troben en fase de tramitació per la seva posterior aprovació i implementació en aquest i en la resta de ports de l’Estat. També voldria esmentar que el Port juntament amb altres 7 ports, participa en un experiència pionera a l’Estat, el projecte HADA, una

1713

Compuesta


C

visita al port

eina automàtica de diagnosi ambiental, que amb una durada de 3 anys, pretén realitzar un seguiment i un control de la qualitat de l’atmosfera que inclogui les variables meteorològiques, concentracions de gasos, les partícules en suspensió i sedimentables que puguin haver a l’àrea portuària.

Reptes que es planteja el Port de Tarragona de cara al futur. En aquests moments el Port de Tarragona està treballant en diferents línies, dins d’un programa que ha de significar el manteniment d’aquesta gran plataforma logística com una de les més importants de l’àrea mediterrània. En primer lloc em voldria referir al Pla Director d’Inversions establert per al període 2000-2014, un seguit d’actuacions que ha de permetre construir i habilitar noves terminals i altres equipaments, amb una inversió total superior als 550 milions d’euros. Una altra àrea de treball és la de la necessària diversificació dels

1818

Compuesta

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

l’aixarop

tràfics, una estratègia comercial que pretén incorporar i augmentar el tractament de nous productes, com els contenidors, els siderúrgics, la fruita, els vehicles, la mercaderia general, i d’altres, tot per tal de no dependre tant dels tràfics tradicionals d’aquest Port. En aquest mateix context, s’està treballant per potenciar el concepte d’Autopistes del Mar, incorporant línies regulars de cabotatge europeu, fonamentalment dins d’un escenari mediterrani i molt especialment amb Itàlia. I finalment, la tercera línia de treball esmerçada és la constitució d’una Comunitat Portuària molt forta on les empreses participin d’una forma absoluta de l’operativa portuària, incorporant-se en règim de concessió administrativa a les diferents àrees i terminals on han de realitzar les inversions necessàries per tal de conformar una plataforma logística molt important. J.A. Burgasé President del Port de Tarragona


C

l’aixarop

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

I a més sóc farmacèutic

Miguel Pérez Cerrada, Un aventurer al Priorat

El Miquel i la Pilar tastant un bon vi Quan en Miquel Pérez ens comentava la seva trajectòria professional (estudis de Tecnologia dels aliments, professor d’indústries enològiques a l’Escola d’Enginyeria Tècnica de Ciutat Real, investigador i doctorat en mostos, entre d’altres) no ens va estranyar gens que, en instal·lar-se a Reus, fes el possible i l’impossible per fer realitat el seu somni: donar vida a uns vins singulars en una seva bodega d’unes vinyes també seves. Tot començà l’últim any del segle passat quan va adquirir onze hectàrees de terra abrupta al terme municipal del Molar, de la D.O. Priorat. Hi va plantar 31.000 ceps al costat dels 2.000 que ja hi havia. Les varietats emprades, les de la zona: carinyena, garnatxa, cabernet sauvignon, merlot i syrah. El seu cultiu es fa de manera ecològica. La peculiaritat dels vins del Priorat ve en gran part donada per les peculiars condicions edafològiques (llicorella), meteorològiques (vents secs) i clima mediterrani. Si a aquestes variables hi afegim el constant amor amb què tracta tot el procés de cultiu ( esporgar, collir, podar, sulfatar...), producció i comercialització, el producte no pot ser altre que únic i d’alta qualitat. En Miquel, com es fan les empreses ben fetes, va començar pels fonaments, els ceps, i ha acabat per la teulada, el celler, que va cobrir el 2004. Dins hi ha els dipòsits d’acer inoxidable, on es fan les fermentacions, i les bótes de roure americà i francès, on el vi adquireix el gust que el fa peculiar. També hi trobem el laboratori de control i la secció d’embotellat i etiquetatge. El principi i el final del procés

19

Compuesta


C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

l’aixarop

I a més sóc farmacèutic

Fermentació, envelliment i valoració: tres passos importants per a un bon vi Una de les fases més compromeses del cicle és la del cupatge. L’enòleg posa nota als continguts de cada un dels tancs i, segons el seu art (m.s.a.), decideix en quina proporció els barrejarà per tal d’obtenir un producte que respongui a les exigències del Miquel.

Al mercat han sortit dues marques de vi: Galena 2002 i Clos Galena 2002. Han estat ben rebuts per la crítica especialitzada, amb un reportatge a la revista Vinum i una alta puntuació a la Guía Peñin de los vinos. Li desitgem molta sort i èxit. L’esforç s’ho val. Pilar Salvador Collado

Les vinyes al Priorat

20

Compuesta


C

M

Y

CM

MY

l’aixarop

CY CMY

K

retalls de premsa

“L ’Aixaropet” us desitja

Bones

Festes

“L’AIXAROPET” El nou equip de redacció de L’aixarop ens mostra la seva vitalitat donant a llum a un personatge pintoresc i multifuncional. Gràcies a Geni Medina per plasmar esquemàticament el que tots reconeixem com un flascó de xarop. De xarops, i de xaropets, paraula molt més dolça, n’hi ha i, sobretot, n’hi ha hagut de moltes menes. D’entrada, sempre hem dit xarops – o xaropets – a molts líquids que no ho són, com un xaropet d’Augmentine o de Trilombrin. Qui, d’una joventut semblant a la meva, no recorda el Calcigenol “irradiado” (devia voler dir que el tenien a sol i serena...), un parell de xarops alcohòlics, la Solución Schoum, el Iodarsolo B12 (“doni’m el de la pastilla”, et deien), el Fercobre, l’Eupartol, l’oli de ricí o la “Emulsión Scott”... Doncs tots aquests aixaropets són dins de l’Aixaropet i els farem servir pel que més convingui: com a vitamínic, com a euforitzant, com a purgant o com a vomitiu. L’Aixaropet ha de ficar cullerada dins L’aixarop!! Benvingut, Aixaropet!! Andreu Suriol

21

Compuesta


C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

altes i baixes

l’aixarop

Noves altes QUI HI HA DE NOU

nº 1561

nº 1563

Maïa Hind Tahri Joutei Idrissi Àngels Hassani Roca Verdiell

Judith Ontoja Rodríguez

nº 1.560

nº 1562

Fernando García Fuertes

nº 1565

Núria Carreras Ribas

nº 1567

Mireia Pujals Cabré

Pere Segarra Vallés Montserrat Parés Fontanals

nº 1564

nº 1566

nº 1571

nº 1569

Jose M. Lozoya Albiñana Tomàs Rafecas Valles

Àngels Santín Colomer Annika Santamaria Wiese nº 1570

nº 1568

nº 1573

Sònia Medina Giro Ester Puigoriol Masramon nº 1572

CARME TORRENT URIELA, TARRAGONA • EMILI J. BOLINCHES NAVARRO,

Defuncions

VALÈNCIA • GABRIEL PUJADAS FERRER, MONTBLANC • SERGIO VICENTE

JOAN ROVIRA COLET ARTUR SALVADÓ SALVADÓ

GABARDA, VALÈNCIA • JOAN LLUÍS ROM VALLVERDÚ, SONCILLO-BURGOS • MÒNICA GOMEZ VALENT, CAMBRILS • DAYNA BELTRA ESPLUGAS, SALOU • ASUNCIÓN ESCUDERO MENDO, BARCELONA

22

Compuesta


C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

esdeveniments

l’aixarop

Naixements

JUAN VALDIVIA CONDE Fill de la nostra companya Lucía Conde Peidro Nét de la companya M. Victòria Peidro

MARTA GOULA MOLERO Filla de la nostra companya Helena Molero Ciutat Néta de la companya Rosa M. Ciutat

Tardor literària .”Lletres a taula” La nostra companya Charo Ciprés, amb el seu restaurant “Si señor”, participa a “Lletres a taula”, una iniciativa per casar gastronomia i literatura. Nou restaurants a Tarragona ofereixen uns menús literaris comentats per altres tants escriptors del Camp de Tarragona. Una de les novetats d´enguany és que primer s´ha realitzat el menú i després l’escriptor ha escrit un text a partir de la temàtica

del menú o de l´ambient que es viu al local. L’escriptor Óscar Palazón va ser l´encarregat de fer el text per al restaurant “Si señor” i el dia 30 de novembre va compartir el sopar amb els clients de l´establiment. Una iniciativa que beneficia tant els escriptors com els restauradors.

23

Compuesta

Aixarop 13  

Revista L'Aixarop núm. 13 COFT