Page 1


EDITORIAL

El futur està passant Miquel Boix Vicedegà de Presidència Executiva del COEINF

que algunes empreses de la seva competència els hi porten avantatge i fa temps que s’han adaptat als nous entorns, necessitats i oportunitats que tota crisi provoca i que és multiplica quan és estructural provocada per l’explosió d’innovacions tecnològiques.

F

a anys en una conversa amb en Joan Vallvé, quan era el degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, va dir “les crisis comencen quan ningú les espera i s’acaben quan ningú se’n adona”. Són d’aquelles dites que et fan reflexionar i que t’acompanyen tota la vida. Segurament seria més certa si es substitueixen els “ningú” per uns “gairebé ningú”, però perdria aquesta eficàcia que t’aboca a la reflexió.

El concepte “ecosistema digital” es pot definir com al conjunt de solucions tecnològiques que envolten a una organització o un individu. És habitual fer servir un ordinador a la feina a la vegada que es té un portàtil a casa, una o diverses tauletes tàctils, un mòbil intel·ligent, algun dispositiu per escoltar música, un televisió intel·ligent, una consola de jocs i, els esportistes, una polsera que controla l’activitat física. Aquests dispositius, juntament a les aplicacions que es fan servir, els llocs a Internet que es visiten o les xarxes socials on es participa constitueixen l’ecosistema digital de cada individu o empresa. És un lloc únic i totalment personalitzat l’extensió del qual creix dia a dia.

Buscant resposta a la pregunta si els departaments de TI de les empreses estan preparats per aquest nou enA aquestes alçades de la crisi estructural que estem patorn surten paradoxes com que es disposa de millor tectint ja hem tingut molt de temps per reflexionar sobre lo nologia, connexions més ràpides i millors serveis a nivell inoportunes que són al vindre sense avisar i en que semparticular que a on s’està treballant, que el cost de la pre sigui en el pitjor moment. Ara toca analitzar si s’està inversió per equiparar la tecnologia per part de la emacabant i fins a quin punt en som conscients. presa és perfectament assumible però no es fa al·legant restriccions de seguretat, desPel que fa als professionals, des confiança o reticències al canvi, QUANT TARDARAN LES de fa mesos hi ha força movique cada nova innovació provoment, ofertes, contraofertes, EMPRESES EN ADONAR-SE QUE ca canvis però sempre sembla cerca desesperada de determique es va a un ritme insuficient, L’ESCENARI HA CANVIAT I QUE que la gran quantitat d’informanats perfils i, el que es més significatiu, no solament es busció disponible permet oferir miLA CRISI JA ÉS HISTÒRIA? quen perfils tècnics sinó cada llors serveis però que no es vol vegada es valora més la expeassumir per por a que es perdi riència en gestió y direcció. Respecte a les empreses intimitat i, finalment, com més petita és l’empresa més torna la inversió en projectes per obrir nous canals de ràpidament pot reaccionar i canviar davant els nous venda o per implantar noves estratègies de màrqueting. avenços tecnològics. Aquests indicadors poden fer evident als professionals que els perceben que la crisi es cosa del passat i que poc a poc es va entrar en un cicle de creixement. Aquesta percepció encara no s’ha generalitzat i els que se’n poden beneficiar encara son minoria, però les oportunitats hi són, no siguem els últims en adonar-nos-en i reaccionem. Això mateix que passa amb els professionals, està passant amb les empreses. Després de tant temps controlant costos i de lluitar per sobreviure no se’n adonen

I com a reflexió final cal pensar que Cloud, BigData, Assistents Intel·ligents, Intel·ligència Artificial, Deep Learning, In-Site Location, Realitat Virtual i Augmentada, Drones, Cotxes Connectats o les Impressores 3D ja són tecnologies del passat. Pel 2020 està previst que hi hagi al món uns 26.000 milions de dispositius connectats, que els interfícies cervell-màquina s’hagin desenvolupat, que sigui habitual llogar Intel·ligència Artificial, que la tele-presència hologràfica hagi reemplaçat als sistemes de vídeo-conferència i que sigui normal trobar robots pel carrer.

3


CIOs

El rol del CIO davant el gran repte de la transformació digital

D

Catalina Grimalt Presidenta de CIOs.cat CIO del Port de Barcelona

Per començar ens ha de trobar amb els deures fets, si el CIO està totalment absorbit pel dia a dia, sense poder dedicar una part del seu temps a la pròpia funció directiva és terreny abonat per la aparició de noves figures dins de la companyia que es postularan per assumir aquest repte, per això és fonamental haver format un equip cohesionat, amb visió de negoci i uns partners/proveïdors implicats i alineats amb la companyia. Amb aquestes condicions els CIOs hem d’assolir Els CIOs estem ben posicionats el rol de gestors de la informació de la companyia que és e que el per introduir el discurs de nostre nom indica que hem de fer.

arrerament no parem de sentir parlar de la transformació digital, dels grans reptes que això suposa, de com afectarà al rol del CIO, de si fa falta un director digital altrament dit CDO a les empreses, de si la empresa és prou digital, si els nostres empleats són de la generació digital o saben comportar-se com tals, etc. Grans consultores i analistes de prestigi estan qüestionant si és el CIO l’encarregat de liderar aquesta transformació digital a les companyies o si calen altres figures com el CDO o el director de Màrqueting.

la transformació digital a la companyia i per liderar o coliderar l’establiment d’una estratègia.

Com a Presidenta del Consell de CIOs de Catalunya (CIOS.cat) he tingut oportunitat de conèixer a molts dels CIOs de les principals empreses de Catalunya i de compartir amb ells la seva visió sobre el nostre rol, per això aprofitant la col·laboració amb el Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya i CIOS.cat en l’elaboració d’aquest numero de la revista voldria compartir amb vosaltres el meu punt de vista de com els CIOs podem afrontar aquest repte.

6

També hem de ser conscients a quin tipus d’organització estem servint, està clar que en organitzacions on la tecnologia no sigui vista com una avantatge competitiva o el àrea de sistemes d’informació sigui vista com un centre de costos hi haurà moltes més dificultats per tal de que el CIO pugui liderar la transformació digital d’aquestes companyies que tard o d’hora hauran d’assolir. És veritat que cap transformació d’envergadura es pot portar a terme sense el recolzament del CEO però no és menys veritat que una part de la nostra funció és fer veure al CEO les oportunitats que la digitalització pot oferir.


per liderar aquesta transformació. O no hem introduït internet a les nostres companyies? o no hem fet reenginyeria de processos durant molts d’anys?. Què hi ha ara de diferent? Des de el meu punt de vista principalment dues coses, el creixement exponencial de ofertes/solucions basades amb la nova economia i el canvi de la relació amb la tecnologia de la resta d’stakeholders de la companyia, empleats, clients, proveïdors, accionistes ...

A més hem de aprendre a destriar el que realment és transformació digital orientada transformar les nostres empreses per oferir als clients de la nova economia una experiència digital durant tot el cicle de vida de la relació i que realment aporta valor a les nostres companyies del que és el pur màrqueting que sota unes noves paraules que sonen bé intenten aportar les solucions tradicionals que no afegeixen el valor esperat. Per això és important tenir una estratègia que albiri un futur però que concreti les passes a donar, tant a nivell d’inversions, processos que s’han de canviar, accions comercials a realitzar, etc.

Per poder assolir amb èxit aquesta transformació també hem de dedicar temps i esforços a la transformació del nostre equip, bé amb noves incorporacions amb els rols necessaris o bé seleccionant les persones més adients, formar-les i acompanyar-les per aprendre a treballar amb els nous paradigmes de l’economia digital, aprenent a treballar de forma àgil i a treure el màxim profit dels nous recursos disponibles. En resum, i gràcies al que he tingut oportunitat de viure aquests darrers anys estic convençuda que els CIOs de Catalunya estem perfectament capacitats i som els professionals mes ben posicionats per liderar un canvi més a les nostres organitzacions, evidentment i com sempre hem fet la majoria col·laborant amb la resta de l’organització.

Es important trobar aliats dintre de la companyia, tot i que es parla molt del departament de màrqueting com a principal impulsor de la digitalització a les companyies i té certa lògica ja que son els que estan més a prop del client també ens trobem en molts casos on el departament de recursos humans comparteix la preocupació i pot ser un molt bon aliat. No cal dir que la majoria de nosaltres portem transformant digitalment la nostra companyia des de fa molts d’anys, per tant tenim les competències necessàries

7


CIOS

La funció directiva del CIO

A

vui escric sobre un tema que acostuma a ser un punt permanent en l’agenda del CIO i sovint motiu de preocupació pels homes i les dones que s’ocupen d’aquesta funció i la desenvolupen dins de les companyies del nostre país. Entenc, sempre ho he vist així, que la funció TIC a les empreses és una poderosa eina i forta palanca en mans del CEO per gestionar i potenciar el seu negoci. M’atreveixo aquí a equiparar la seva força i el seu valor a les altres funcions mal anomenades típiques i incorporades des de sempre als organigrames empresarials: Finances, Recursos Humans, Marketing, Vendes, etc. Només cal que entre el CEO i el CIO, treballant junts, facin possible que la nostra funció tingui el valor que li correspon.

Toni Velamazán Vicedegà de CIOs i Funció Directiva del COEINF Vocal de CIOs.cat

Els CIOs com directius d’àrea, hem de treballar i lluitar per fer un tom a aquesta situació. No tot, però molt està a les nostres mans. A part de gestionar la nostra àrea TIC, construir els equips humans i tecnològics, treballar amb proveïdors, planificar i executar projectes, ah ! i fer que el mail i mòbils de l’organització funcionin sempre, sempre, sempre, la nostra principal funció és la de contribuir a fer créixer el negoci, innovant i proposant noves iniciatives des de la nostra funció directiva. Pot semblar un tòpic, però crec que és cert que si volem contribuir des de primera línia, cal que ens entenguin. No podem parlar només en termes només tecnològics, en termes de “bits” i “bytes”, hem de parlar en termes de negoci.

No entraré aquí en la necessitat de que el CIO formi part i sigui membre actiu i permanent del comitè de direcció (CODI). La responsabilitat del CIO és Per mi és evident que ha de ser complexa i la del CIO no és una així. Igual que ningú es plantejaria un comitè de direcció senposició fàcil, més aviat tot el se alguna de les funcions de les esmentades abans, no concebo contrari, és una feina complexa i que la nostre funció no hi sigui molt sovint poc entesa. permanentment als CODIs. Excepte en alguns tipus de negocis com la banca, les assegurances i altres, on les TIC son un motor evident, en d’altres, com els de gran consum, costa més que les TIC ocupin aquest lloc de plena normalitat funcional a l’estructura organitzativa.

8

Que vol dir fer créixer el negoci, innovant i proposant noves iniciatives ? Que vol dir parlar en termes de negoci ? Ho intentaré explicar amb un parell d’exemples:

Tinc un amic, informàtic de professió, que després de treballar durant molts anys en una empresa de serveis, va crear la seva pròpia companyia engegant un nou projecte que ja fa anys que dura. Va veure una oportunitat en un àrea senzilla, no transcendental, però que amoïnava sovint a directius d’alguns companyies.


• Lideren d’una forma diferent a com pensen. Els CIO són pensadors complexos i creatius, però quan es tracta de liderar no fan notar la seva superioritat sinó que treballen de forma col·laborativa rebent les aportacions del seu equip.

El repte era el de com monitoritzar que les persones de serveis externs de qualsevol tipus que treballen a la companyia, complissin l’horari acordat i pactat. Va trobar la solució fent servir la tecnologia i en base a això va organitzar la seva proposta. Aquesta proposta redueix costos a les empreses, per tant millora el negoci fent-lo més rendible. La realitat és que només pot entrar a fer la seva proposta a la funció de compres i li costa molt més explicar-li al CIO que, en la meva opinió, seria el directiu ideal per proposar i implementar aquest tipus de solució amb les TIC, fent reduir costos. Això te un valor molt concret i un valor de reconeixement clar. El col·lectiu dels CIOs comparteix normalment informació entre els membres del seu col·lectiu. Aquesta és una molt bona iniciativa i està clar que permet intercanviar coneixements i experiències per aprendre i no re-inventar la roda en cada ocasió. Però com és podria millorar aquest intercanvi? Crec que fent que aquest intercanvi d’informació no fos quasi exclusivament sobre temes tecnològics, com eines tècniques per projectes de BI o projectes en entorns col·laboratius, eines BPM integrades amb SAP, etc. Que estan molt bé i que són necessàries. Ara, imagineu que també es comparteixen experiències d’iniciatives, que si que fan servir les TIC, però que estan molt més orientades a com s’ha contribuït a millorar el negoci arran d’alguna iniciativa que neix de la funció de les TIC? En resum, i per no cansar excessivament amb aquesta lectura, el que s’espera del CIO, a més de gestionar un equip humà de multiplicitat de perfils tècnics i no tècnics i un equip tecnològic cada cop més complex, és que: • Sigui líder, i no només de tecnologies. Que sigui capaç de proposar iniciatives i defensar-les davant els altres directius.

• Saben gestionar la seva vulnerabilitat. Els CIO saben que poden ser millors capdavanters i guanyar influència en els seus equips si els permeten aportar i no es mostren ‘tot-poderosos’. • Treballen en bones relacions per aconseguir bons resultats. A més de complir amb les seves tasques, els millors CIO inverteixen temps a enfortir les seves relacions amb els seus equips, clients i proveïdors. • Dominen la comunicació estratègica. Els CIO saben que sempre estan sent observats pel seu equip, així que aconsegueixen transmetre els missatges clau de la seva estratègia permanentment, sense que això impliqui una reunió formal per ferho. Creuen en la seva visió i la transmeten. • Inspiren a uns altres. Creuen en les metes i el seu compromís està en funció d’aquestes i no del xec de pagament mensual; a més, aconsegueixen transmetre aquesta confiança entre els seus col·laboradors per mantenir-los motivats. • Construeixen persones no sistemes. En creure en el treball de la gent, el CIO assegura que tindrà el suport per aconseguir les metes proposades. A més, saben que el seu millor llegat per a l’organització és formar un nou equip de líders. Ser CIO d’una organització, no és una tasca fàcil d’assumir, entre altres, perquè a més de comptar amb els coneixements tecnològics propis de lla funció, els CIOs es perfilen com a grans prenedors de decisions i capdavanters en processos de transformació de les organitzacions, per la qual cosa, a més de saber de software i hardware, requereixen d’una sèrie de competències que els portin a ser la mà dreta del CEO. Són les que he intentat explicar amb anterioritat.

• Tingui capacitat directiva. Que no parli el “llenguatge del negoci”, és l’excusa més clara per que deixi de ser convidat a la taula del CODI.

La feina no és fàcil, però és immensament engrescadora i fonamental per les organitzacions i està en les mans dels CIOs, anant de la ma del CEO, fer-la encara més vital i important.

• Sigui capaç de gestionar projectes complexes que provoquin un canvi (gestió del canvi).

Molta sort als que encara esteu immersos en aquesta primordial tasca!

• Construeixi, lideri, conservi, gestioni, motivi i faci créixer un equip humà fort i potent amb el que pugui construir la seva estratègia. I si voleu, com “divertimento”, podem repassar les 7 recomanacions que proposa Gartner per que els CIOs puguin enfortir les seves capacitats de lideratge orientat a les seves organitzacions: • Compromesos amb ser capdavanters. Tot el que necessiten aconseguir serà possible una vegada es treballi amb la gent i per la gent.


CIOs

Els 6 paradigmes de la digitalització Matthias Moritz CIO Almirall Vocal de CIOs.cat

R

eduir solucions IT antigues, optimitzar processos de negoci i més que res un compromís molt clar del leadership team amb la digitalització. Així funciona el camí del “novell digital” a l’excel·lència digital.

talització de les dades existents. Un resultat d’això és l’optimització dels processos en una clínica i un millor tractament dels pacients. Només la implementació i l’ús apropiat de tecnologies existents ajuda a les empreses treure el màxim partit.

2. Desenvolupaments i decisions basats en dades Els processos digitalitzats permeten una adaptació més ràpida de productes i serveis a requeriments individuals i canviants. Aquests requeriments poden ser fruit de motius estratègics o resultats d’una anàlisi de les dades existents. Així, hi ha empreses La combinació top-down avui en dia que poden reaccionar a entorns canviants basant-se en i el compromís de tots els dades en temps real.

Per gestionar bé els reptes de la transformació digital és indispensable una estratègia eterna i integrada per a les empreses. Però fins avui no queda molt clar cap a on anem amb aquesta transformació. Una meta amb sentit és l’excel·lència digital que es realitza tant internament com amb clients i partners.

Factors centrals per a l’excel·lència digital d’una empresa són el col·laboradors fa viure la management team i els col·laboradors. Només si el CEO expresdigitalització, amb el focus de Una analítica preventiva de daforma la base de prediccions sa clarament el seu desig per al treballar no només per una àrea des canvi i si ho suporta el Manade possibles esdeveniments i de l’empresa sinó a assolir la això permet optimitzar procesgement Board és possible una transformació sostenible. A més sos de logística i de manteniment digitalització en tota la seva cal involucrar els col·laboradors de plantes, així com de decisions complexitat. des de l’inici en la concepció i estratègiques. Les dades requela realització perquè entenguin i rides poden estar ja disponibles com per exemple pronòstics de temps, noticies o estudis acceptin les mesures i els canvis estructurals. de mercat, i poden estar integrats en els processos exis1. Digitalització i automatització de processos tents, per exemple en la planificació. La meta és un increment en l’eficàcia. Com a exemple Els subministradors d’electricitat o de gas ja fan servir serveix la història clínica digital del pacient que ja funciona en algunes institucions i el qual requereix la digiaquestes dades de clima o del consum dels seus clients

10


per a un pronòstic de preus i la planificació de la seva producció. 3. Agilitat dels processos de transformació Una ràpida reacció del departament de TI i una proximitat al client (intern i extern) són indispensables per a proveir els serveis TI dins d’una empresa. Això requereix d’una banda una arquitectura TI flexible, d’altra banda una selecció, integració i administració de serveis interns i externs. Solucions basades en el núvol (cloud) ofereixen una gamma de possibilitats, respectant sempre la integració de dades i processos. Es paga només per ús, al mateix temps augmentant la flexibilitat i disminuint el temps d’implementació, però a càrrec d’OPEX. La transformació digital a més crea noves tasques en àrees com Big Data, màrqueting online o en processos de vendes digitals. Per això s’incrementa el número de personal ben capacitat, que a la vegada requereix una capacitació permanent per a aquests nous reptes. Significa també la capacitat de criteri de decisió pròpia d’una banda i de col·laboració via mitjans digitals per l’altre costat. 4. Reducció del risc, establint un govern adequat La creixent digitalització dels processos del negoci augmenta el valor de les dades i la informació per a l’empresa. Per això no s’ha d’oblidar la seguretat informàtica. Una administració adequada de riscos i de seguretat així com un comportament sota regles de compliance i un control de les operacions digitals ajuden a minimitzar riscos. També cal respectar la connectivitat amb clients i socis així com les seves activitats i la seva seguretat.

Això requereix una integració de dades i informacions molt més enllà de les fronteres de la pròpia empresa. La maduresa de les tecnologies actuals permet una integració avançada dels processos, i els límits tecnològics per a una cooperació amb altres empreses gairebé ja no existeixen. D’aquesta manera es poden oferir productes, solucions i serveis, els quals una empresa sola no podria oferir. Són exemples aplicacions com myTaxi o l’inhalador connectat. 6. Garantir la transparència digital Els clients d’avui dia esperen un ús fàcil de serveis i productes, una transparència en processos de producció i una comparativa. La demanda per a la publicació de certes dades així s’incrementa, tenint en compte les limitacions legals per a una publicació o transparència d’aquestes dades (project transparency). Per mitjà de les xarxes socials els clients observen els desenvolupaments de les ofertes i intercanvien opinions directament amb altres clients. Exemples de transparència són dades dels ajuntaments respecte als projectes Smart City. Una empresa de retail pot augmentar les seves vendes publicant informacions al consumidor sobre els seus productes i serveis, augmentant la seva participació en el mercat. Resum Cada empresa ha de trobar el seu camí cap a la transformació digital. A part de la reducció de solucions antigues i l’optimització de processos de negoci es requereix un compromís clar del CEO cap a la digitalització. Si s’involucra a l’empresa sencera per a realitzar tot el que s’ha dit, la transició del novell digital cap a l’excel·lència digital pot tenir èxit.

Cal reconèixer que especialment en aquesta àrea hi ha canvis permanents i noves amenaces, que requereixen un actualització permanent del coneixement. 5. Plataformes digitals com a porta d’entrada en l’ecosistema L’accés a productes i serveis es porta a terme cada vegada més i més a través de plataformes digitals. Una empresa oferint una plataforma digital acceptada i exitosa augmenta les seves possibilitats i els seus potencials negocis. També cal diferenciar-se de la competència, per mantenir un avantatge competitiu. En el procés de la digitalització dels processos del negoci existeix la possibilitat d’involucrar als clients, proveïdors i altres partners des de l’inici. Això es pot fer de manera que tots guanyen, per exemple, compartint processos de producció, desenvolupant solucions comunes, etc.

11


CIOS

IMI: 25 anys impulsant Barcelona, 85 fent de les TIC un element de millora de la vida de les persones

A

quest 2015 l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) de Barcelona fa 25 anys. Un esdeveniment celebrat per tota la família TIC i reconegut des de moltes instàncies.

Ara be, és conegut l’IMI pels ciutadans de Barcelona? Només 25 anys d’activitat TIC des de l’administració local de la capital de Catalunya? Doncs evidentment cap d’aquestes dues preguntes te una resposta afirmativa: ni l’IMI és conegut per la gran població, ni tampoc fa només 25 anys que Barcelona gaudeix d’uns reconeguts serveis en noves tecnologies. No és el moment de remuntar-nos a la prehistòria de la informàtica i les telecomunicacions, però certament la relació entre noves tecnologies i la ciutat, a través dels seus òrgans d’administració local és llarga i molt fructífera. 85 anys separen les primeres automatitzacions en els processos administratius barcelonins i les actuals plataformes de gestió urbana intel·ligent coronades pel projecte estrella de la capital catalana (el seu sistema operatiu de ciutat, City Os). Llargs anys en els que s’ha

12

Eduard Martin Director d’Innovació, Societat del Coneixement i Arquitectures TIC de l’Ajuntament de Barcelona Vicedegà de Societat del Coneixement del COEINF

passat de parlar de mecanització, modernització, automatització, a simplement digitalització i nova economia de ciutat. Anys que han vist transformar-se no només aparells, sinó també departaments, organitzacions i com no, persones. Però de ben segur que en la valoració final de tot plegat la balança és del tot positiva. En els darrers 25 anys, a través de l’IMI, la introducció de les noves tecnologies de la comunicació i la informació han suposat la possibilitat de millorar els serveis bàsics de la ciutat – la gestió dels habitants (padró i més endavant els censos electorals), la tributació i gestió de taxes, la gestió del territori i les seves activitats (llicències, concessions –, la introducció en el final dels anys 90 de les noves tecnologies orientades a Internet amb el conseqüent benefici per a la ciutat de Barcelona, el desenvolupament de la primera versió de l’administració electrònica – a través d’un portal de tràmits de reconegut prestigi internacional –, fins a la mobilització de serveis – fruit de l’impuls de la capitalitat mundial del mòbil – i el desenvolupament del concepte de ciutat intel·ligent (Smart City).


Excel·lir en els serveis TIC, racionalitzant la despesa TIC, generant capacitat d’inversió a través de la racionalització de les infraestructures i la col·laboració públicprivada, i engegar nous serveis de valor afegit. Aquestes han estat les màximes de l’IMI durant aquests 25 anys, que, com tot, s’han accelerat en els darrers temps.

Certament resumir en poques línies tota aquesta activitat és mastodòntic, però encara és més la feina que queda per fer, i , se suposa, que els propers anys hauran de ser els de la consolidació de la transformació interna dels serveis TIC municipals, amb un aprofundiment de la creació dels serveis al núvol per a un consum propi regulat, la virtualització i mobilització del lloc de treball dels empleats públics, i la definitiva consolidació del nou sistema operatiu de Ciutat (City Os), com la peça vertebradora dels nous aplicatius de gestió municipal concebuts com un tot ciutadà, on la ciutat intel·ligent no distingirà entre gestió interna i servei al ciutadà. TIC integrada endins i cap a fora. Ús de les noves tecnologies no només per a la gestió ordinària, sinó per a la cohesió industrial de la ciutat: nova economia basada en la potenciació digital dels ciutadans i l’apoderament a través de l’impuls que la capitalitat mundial del mòbil, i la capitalitat europea de la Innovació donen a Barcelona.

Números de gent gran. Excel·lir en els serveis TIC, racionalitzant la despesa TIC, generant capacitat d’inversió a través de la racionalització de les infraestructures i la col·laboració públic-privada, i engegar nous serveis de valor afegit. Aquestes han estat les màximes de l’IMI durant aquests 25 anys, que, com tot, s’han accelerat en els darrers temps. Aquests temps tenen nous reptes... City Os, la gran aposta TIC que farà consolidar la idea del Big Data Barcelona, els Ateneus de Fabricació, que consolidaran l’aposta de la ciutat per uns barris de velocitat humana en la si d’una ciutat hiperconnectada, i l’aposta del sector TIC per la nova economia de ràpida producció, visualitzat en el projecte Prototyping Barcelona. Tot això dins una ciutat “smart”, on la Internet de les Coses (IOT) serà sens dubte la gran protagonista. IMI, per molts anys!

Mentre tant l’IMI s’ha fet gran. I ara cal que deixi el seu niu de joventut; que canviï de nom i sigui agosarat incloent una I majúscula d’Innovació. S’ha fet gran endins presentant números de campió: un portal de participació amb més de 17 processos de participació oberta i 15.000, un portal de transparència amb més de 54.000 visites, un portal de dades obertes (open Data) amb més de 323 datasets disponibles. S’ha fet gran amb mes de 345.000 accessos en els darrers 4 anys a la Carpeta del Ciutadà , i més de 1.462.000 tràmits electrònics... però no només això: projectes com Apps4BCN ofereixen un total de més de 650 apps publicades, amb més de 1800 seguidors a la comunitat Mobile, o el projecte IdBCN (identitat al mòbil), ja utilitzat per més de 9300 barcelonins amb més de 27.720 tramitacions al 2014....

13


CIOs

Multicanalitat i connexió amb el client

Del tracte personal a la personalització del servei A tots ens agrada que ens dispensin un bon tracte al nostre comerç. Ens sentim reconfortats quan la dependenta es dirigeix a nosaltres pel nostre nom i ens pregunta pels nostres fills. Volem un servei professional i al mateix temps pròxim, una atenció personal sense renunciar al millor producte. Es tracta de combinar un preu competitiu com el que poden oferir les grans companyies gràcies al seu volum i les seves economies d’escala amb el tracte i el servei que ens ofereix el botiguer de barri. Aquesta gran dicotomia en què ens movem en el sector i que sembla irresoluble, és ara més assequible gràcies a les persones per descomptat, però ajudades convenientment per les noves tecnologies i la digitalització del consumidor.

Connexió i reconnexió Molt se’n ha parlat i es continua parlant sobre si la tecnologia ens apropa o ens allunya de les persones. Sovint em trobo immers en debats de sobretaula on l’amic o el cunyat de torn assegura que la tecnologia fa que les persones s’aïllin i deixin de relacionar-se.

14

Jordi Navarro CIO, CPO i CRM Condis

Argumenten que sense tecnologia viuríem a un món millor i els agrada presumir d’antitecnòlegs. Tot i que a dia d’avui a ningú se li ocorre dubtar de la utilitat d’un telèfon mòbil, per exemple, en cas d’una emergència, aquest tipus de persones fa uns anys eren dels que jurava que mai en tindrien un. Però si aprofundeixes una mica en els seus hàbits és possible que estigui enganxat o enganxada al whatsapp o que la tecnologia els hagi servit per tornar a recuperar contactes a través de les xarxes socials i poder organitzar un sopar de la seva promoció 25 anys més tard. En l’àmbit professional passa el mateix, la tecnologia pot ajudar a connectar amb clients potencials o recuperar-ne d’antics gràcies a una acció promocional especialment destinada als clients inactius.

Les xarxes socials i el mòbil Com ja sembla demostrat, l’ús de les xarxes socials per part de les empreses només dóna beneficis per a les marques a llarg termini. Els models de compra de likes s’han revelat insuficients i s’està canviant pel paradigma de crear connexió i intimitat amb el client. Es tracta d’un joc de seducció del client, d’aconseguir la seva atenció en un món amb infinitat d’estímuls com són les xarxes socials. Trobar la forma de captar i fidelitzar a través dels atributs propis de la marca.


Un cop el client coneix i reconeix la nostra marca és el moment de conduir-lo fins a nosaltres, ja sigui al punt de venda més proper o al nostre e-commerce. La localització ha d’estar sempre present en la nostra estratègia digital, al website corporatiu per suposat, però especialment a través del mòbil ja sigui via una app específica o senzillament fent servir eines estàndard. L’objectiu en darrera instància d’atraure el client cap a nosaltres és aconseguir la redempció, la transacció, que consumi l’acte de consumir.

Tecnologia en el punt de venda Un cop hem atret el consumidor al punt de venda, no han acabat les opcions d’utilitzar la tecnologia per connectar amb ell sinó que s’obre un nou món de possibilitats.

En el món del màrqueting es diu que qualsevol inversió en el que google diu el moment zero de la veritat, té un retorn 7 vegades superior a les campanyes tradicionals mass-media. I és aquí on les tecnologies com la localització indoor, els quioscs multimèdia o el digital signage, per citar només algunes, guanyaran protagonisme en el punt de venda. Un altre exemple: en dotar de Wifi a un establiment, els retailers estem cobrint un doble objectiu. D’una banda al mobilitzar el personal propi pot realitzar les seves funcions des de qualsevol punt de la botiga tot millorant la

seva productivitat. Per una altra estem proveint al client d’accés on-line a la informació de productes i promocions mitjançant el seu propi dispositiu.

Delivery i postvenda Però ara no sempre amb la transacció en el punt de venda acaba la interacció amb el client. Tant si la comanda ha estat on-line com si s’ha realitzat en el punt de venda però per comoditat el client prefereix que se li faci el lliurament al seu domicili, cal parar atenció al procés de delivery. Es tracta d’un dels factors més crítics i en canvi menys cuidats fins i tot per alguns dels grans retailers on-line. El producte ha d’arribar en perfectes condicions, a on i en el moment que el client el necessita. Les ineficiències en aquest procés provoquen no només malestar en el client. Una entrega fallida suposa la diferència entre una operació rentable i una deficitària. Aquí la tecnologia també pot ajudar molt, la correcta planificació dels lliuraments i una aplicació que faciliti la traçabilitat de la comanda genera beneficis per ambdues parts. Al meu entendre una de les opcions a destacar en el model multicanal és el clic and collect o recollida en un punt de conveniència. El creixement que està experimentant en el sector de la moda, es deu al fet que suposa tant una opció còmoda per al client com un estalvi de costos per al retailer. Finalment hi ha el procés de postvenda, un problema amb el lliurament o amb el producte resolt de forma àgil pel servei d’Atenció al Client pot tornar-se en una acció de fidelització. Les xarxes socials s’han convertit en l’altaveu de les queixes del client, i està demostrat que un client descontent té moltes més ganes d’airejar la seva mala experiència que si ha estat satisfactòria. Aquí també les noves eines de Social CRM són vitals per conèixer qui és realment el nostre client. Si es tracta d’una tuitstar més val que quedi contenta del servei perquè en cas contrari se n’assabentaran tots els seus followers i això no convé a la marca de cap de les maneres.

15


CIOs

The CIO is dead, long live the CIO

J

a he fet 17 anys com a CIO i des de el primer dia no hem deixat de parlar-ne i debatre sobre el paper que el CIO ha de tenir dins de l’empresa.

Segurament en primer lloc caldria definir què és un CIO, per allò de que per dibuixar on hem d’anar cal saber qui som i d’on venim. La prestigiosa empresa d’anàlisi de les TIC, Gartner Group, ho fa molt simple i ho té molt clar. Si l’empresa del CIO factura menys de 100 milions de dòlars (pràcticament euros a data d’avui) el màxim responsable de la funció TIC no se li pot anomenar CIO. Size always

matter. Altres donen un matís en quant al nombre de persones, o actius que gestionen (PC’s, servidors, aplicacions, etc.) i d’altres simplement pel nivell de maduresa que la funció TIC té dins l’empresa. Però si alguna cosa ha de ser el CIO és un directiu de negoci, igual que els altres directius, gestionar la funció TIC com el CEO d’IT, i ser capaç de construir aliances amb d’altres directius per portar a terme projectes e iniciatives de negoci. Però aquest article parla sobre el rol, el principal paper, que el CIO ha de tenir a l’empresa i desmitificar el que mitjans i analistes vaticinen amb els seus continus canvis de nom i extinció de la figura del CIO, plantejant en canvi una evolució continua accelerada en el temps. No parlaré però de l’evolució passada de la funció (Director Centre Processament de Dades, Director d’Informàtica, Director de Sistemes de Informació, etc.). Això

16

Francesc Muñoz CIO Cuatrecasas, Gonçalves Pereira Vocal de CIOs.cat

ja és historia. Però si que no fa ara masses anys es va fer força èmfasi en agafar la lletra ‘O’ d’Organització, ja que el CIO havia també de revisar i millorar els processos com a conseqüència de la seva experiència i coneixement del negoci adquirit després de la implantació de sistemes ERP per les funcions de finances i comptabilitat, compres i producció, recursos humans, ventes i màrqueting, etc. Una gran majoria de CIOs van portar a terme aquesta tasca d’automatització de processos de forma natural assumint en molts casos el lideratge en la implantació i gestió del canvi. Més recentment l’èmfasi va canviar de vocal, la ‘O’ ja estava plenament assumida i el focus s’havia de posar en la ‘I’, però no la d’Informació, aquesta ja hi era, aquesta nova ‘I’ és la d’Innovació. El Chief Innovation Officer. El CIO era la persona que havia de liderar la Innovació a les empreses. O es dedicava a innovar o una vegada més l’extinció era l’alternativa. La innovació de la companyia no pot recaure en el CIO. El CIO ha de ser un impulsor, ha d’aportar procés i metodologia a l’hora de seleccionar, pilotar i implantar projectes d’innovació. Però l’aspecte més important, que és crear la cultura de la innovació a l’empresa és responsabilitat del CEO en primer lloc i de tot el seu Comitè de Direcció, CIO inclòs. En els darrers dos anys el futur de la funció del CIO ha tornat a mutar.

Les quatre forces SMAC (Social, Mobility, Analytics i Cloud) han creat un momentum únic en la historia, la tempesta perfecta, que fan trontollar, novament, la funció del CIO.


O el CIO es torna digital o tornarà a desaparèixer. Una vegada més, “The CIO is dead, long live the CDO”. El Chief Digital Officer. Tanmateix hi ha d’altres analistes del sector que parlen també d’una separació o segregació de funcions: la informàtica tradicional u operacional i la nova informàtica, la digital, l’àgil i segurament la més cool. Es parla del “Bi-modal IT”. On una es podria portar per l’actual CIO i la nova pel CDO. És cert que cal fer autocrítica i ser clars: la funció TIC, i alguns CIOs, no han donat tot el que podia i pel camí han quedat nombrosos fracassos. Fracassos, cal dirho, moltes vegades compartits amb fabricants i consultors. Però feta l’autocrítica, una bona part dels CIOs que jo conec, són CIOs, que molts han passat amb èxit per totes aquestes etapes i són CIOs que estan agafant les forces SMAC i les estan evangelitzant dins de la companyia e implantant de forma creixent en les seves empreses. Evidentment, amb un procés d’aprenentatge comú ja que la digestió d’aquesta revolució digital cal pair-la i no tothom ho fa de la mateixa forma ni en el mateix període temporal. Però el CIO no ha de deixar de ser CIO. El CIO ha de ser digital? Sens dubte. Pot ser-ho quan no és un natiu digital, ni tan sols millennial? És clar que si. Una vegada de sortir de la zona de confort i ha de saber empentar aquesta nova revolució. Ha de ser capaç d’agafar nous riscos, fent conscient a l’empresa que ho estem fent per un objectiu: mantenir i millorar el negoci en el temps. Però si les TIC són cada vegada més estratègiques per l’empresa e imbricades amb tots els processos, cal tocar,

conèixer, manegar i gestionar TIC per tenir el criteri suficient. Per saber què implica cometre certs canvis o nous projectes. Si la funció CIO es desdobla en dos, ja sigui el CIO i el CDO, el CIO evolucionarà a un altre ritme. El CIO ha de sentir en la seva pell, i no mitjançant un tercer, la pressió del mercat, del client, de tots els stake holders, i ha de ser capaç d’evolucionar i revolucionar la seva infraestructura TIC. D’altre forma no ho farà, o ho farà per obligació i no per convicció. I amb l’altre mà ha d’estar potenciant i estirant els nous projectes digitals de l’empresa en col·laboració amb els seus companys del comitè de direcció. Ha d’integrar aquests dues realitats i fer que flueixin com una sola. I si l’actual CIO no és capaç de fer-lo, llavors com a qualsevol altre directiu caldrà trobar-ne un altre que si ho sigui. Són múltiples els anàlisi que evidencien que les TIC són cada vegada més estratègiques per les empreses i que els CEOs demanen al CIO que ajudi a l’empresa i els seus directius a fer de guia espiritual per aquest camí digital. Un camí que en molts casos és desconegut per molts sectors econòmics (financer, farmàcia, retail, distribució, educatiu, etc.). Està arribant nous jugadors que estan trencant els models de negoci i això sens dubte és molt reptador. Gran repte, gran futur per les TIC, i els CIOs. Long live the CIO!

17


SMART

Smart Espai Barça, el pròxim repte tecnològic del FC Barcelona

E

l Camp Nou i les instal·lacions del Club es transformaran progressivament en espais urbans intel·ligents amb tecnologies d’innovació de darrera generació

I és que el FC Barcelona i la ciutat de Barcelona han signat un conveni de col·laboració per intensificar les relacions en processos d’innovació i solucions tecnològiques. En aquest sentit, la signatura permetrà desenvolupar aquest projecte Smart que representa la renovació i potenciació en innovació digital de les instal·lacions del Club per convertir-les en espais intel·ligents al servei dels socis i simpatitzants, així com dels ciutadans de Barcelona. L’Smart Espai Barça conjuga el concepte del servei als socis i simpatitzants amb les tecnologies aplicades a desenvolupar espais urbans intel·ligents: sostenibles, eficients i de qualitat, en l’àmbit mediambiental, energètic i d’infraestructures. L’objectiu és que l’Smart Espai Barça al voltant del Camp Nou esdevingui el nou districte tecnològic de la ciutat, amb espais 2.0 i el testeig de noves tecnologies al servei de la ciutat i dels socis i simpatitzants del Club. La visita a les instal·lacions, en dia de partit o durant la resta de la setmana, es convertirà en una experiència única.

18

Ignacio Mestre CIO del Futbol Club Barcelona

Estratègia Smart L’estratègia Smart del FC Barcelona va més enllà d’un Estadi 2.0 o la implementació de la wifi, ja que hi ha innovacions associades per tal d’integrar de manera òptima les instal·lacions del Club a la ciutat. En aquest sentit, els principals objectius plantejats tenen a veure, per una banda, a oferir nous serveis a socis i simpatitzants, millorant-ne l’experiència com a usuaris de les instal·lacions del Club els 365 dies de l’any. A més, fidelitzar socis i fans, buscant una interacció més gran amb el Barça. Igualment es pretén millorar l’eficiència de les instal·lacions, fent-les més sostenibles i reduint-ne l’impacte a la ciutat. Amb la tecnologia es volen establir nous canals d’ingressos a través de la comercialització de nous serveis més personalitzats. La Masia, nou Smart Lab En una primera fase, el Club testejarà diverses tecnologies i serveis a la Masia, a la Ciutat Esportiva i al Nou Miniestadi. De fet, La Masia-Centre de Formació Oriol Tort esdevindrà en els pròxims mesos un Smart Lab per experimentar amb una sèrie de solucions de darrera generació. Així, per exemple, hi haurà accés amb tecnologies ‘contactless’; seguretat i reconeixement via càmeres; desplegament de vehicles elèctrics; noves aplicacions mòbils amb millors serveis; ‘beacons’ amb missatges personalitzats, i pantalles tàctils.


En aquest sentit, el Barça inicia ja un procés de despletant en els seus processos interns com en la interacció gament progressiu de tecnologies i serveis Smart, que amb els ciutadans. En aquest sentit, el FC Barcelona, enpotenciarà amb la construcció de les noves instal·lacions. titat líder mundial en l’àmbit de les xarxes socials i les noEn el cas particular de la tecnologia d’accés a la xarxa ves tecnologies, vol sumar esforços per continuar situant a través de la tecnologia wifi, el desplegament ja s’ha la ciutat al capdavant del sector Mobile i Smart. iniciat aquesta temporada. Aquesta implementació no significa una inversió per part El 2011 el Club va contribuir en El FC Barcelona continua del Club, gràcies a l’acord amb la concessió del Mobile World un patrocinador. Congress (MWC) i de l’Smart obrint-se a la ciutat, City World Congress a la ciutat integrant de manera més La connectivitat wifi a les insde Barcelona. La mediació amb tal·lacions del FC Barcelona, que la GSMA, l’entitat organitzadora natural, sostenible i puntera es realitzarà a través de 1.079 del MWC, va ser fonamental perPunts d’Accés, està definida en tecnològicament els seus espais què Barcelona fos escollida Modiferents fases calendaritzades amb els del seu entorn a través bile World Capital fins al 2018. A de la manera següent: més, el conveni de col·laboració del projecte Smart Espai Barça. entre el Mobile World Congress i 1. Actualment ja es disposa de el Club ha permès desenvolupar wifi al Bulevard del Camp Nou, l’Oficina d’Atenció al oportunitats de negoci i de projecció internacional de la Barcelonista (OAB), a la plaça de la Font de Canaletes ciutat de Barcelona. i a l’esplanada del Gol Sud, en fase de proves. 2. A la tardor del 2015 s’estendrà al Camp Nou ExperienBarça, club pioner al servei d’un soci 2.0 ce i a la Pista de Gel. El Club ha esdevingut en els darrers anys l’entitat espor3. A l’hivern del 2015 es disposarà de wifi al Palau. tiva líder al món en l’àmbit de les noves tecnologies i les 4. A la primavera del 2016 estarà disponible al Camp xarxes socials, amb una estratègia d’una plataforma web Nou i als espais adjacents. amb continguts particulars adreçats a diferents regions del món en nou idiomes diferents, que genera més de La connectivitat wifi permetrà, doncs, l’Estadi 2.0 (Smart 170 milions de visites cada temporada. El 30% dels tràStadium), que, entre altres coses, possibilitarà que es mits dels barcelonistes ja es realitzen a través de la web pugui fer la compra de productes de restauració a trai s’alliberen 600.000 seients per temporada, mentre que vés del mòbil, la personalització d’ofertes comercials, la el 40% de la venda de les entrades es realitza en aquests publicació i difusió de continguts a través de les xarxes moments de manera digital. socials o la potenciació de les funcionalitats de les apps del Barça, oferint una experiència avançada de soci 2.0. En el transcurs de les darreres temporades el Club ha estat premiat en els Social Star Awards per la gestió de Sinergies entre la ciutat de Barcelona i el FC Barcelona les xarxes socials, on el Barça té més de 200 milions de Barcelona és una ciutat pionera i capdavantera en l’ús de seguidors i és l’entitat esportiva amb més seguidors a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), tot el món.

19


INFORME

Les prediccions d’IDC per a l’agenda del CIO

L

Laura Castillo Research Analyst IDC

a irrupció de la Tercera Plataforma (integrada pels quatre pilars cloud, Big Data, mobilitat i social business) està obligant a les empreses a transformar, fent que les infraestructures TI es converteixin en part fonamental del procés de negoci. Els líders empresarials estan prenent el control de la tecnologia, com a part integral dels seus resultats: el 43% dels responsables de negocis està impulsant els seus propis projectes tecnològics, el que està portant al fet que sigui el seu departament el que financi el 61% dels projectes TI - amb o sense la participació del Departament de Sistemes.

• Per a l’any 2015, el 60% dels CIOs utilitzarà DevOps com a eina principal per afrontar el creixement, tant en volum com en velocitat, de la telefonia mòbil, els serveis cloud i les aplicacions de codi obert.

A més, s’estan produint diverses situacions externes que estan afectant directament o indirectament al paper del CIO. Es tracta de factors tecnològics i de negoci, com l’expansió de l’omnicanalitat, la dependència dels partners, el boom dels serveis cloud o l’augment de dispositius TI, però també socials, com l’envelliment de la força laboral. Tot això obliga a reestructurar l’estratègia TI cap a un model més flexible i eficient. Per això els directors de tecnologia han de dur a terme la transformació del seu paper, i de la pròpia empresa, a través de l’aplicació creativa i innovadora de la tecnologia als reptes empresarials.

• En 2016, el 80% dels CIOs desenvoluparà una nova arquitectura que permetrà la innovació i la millora de la presa de decisions empresarials.

Des d’IDC hem analitzat aquesta situació i hem desenvolupat una sèrie de prediccions per ajudar els responsables de tecnologia a prendre decisions estratègiques que poden condicionar el seu paper en els propers anys:

• En 2017, el 35% de les relacions amb proveïdors al voltant de les tecnologies de la Tercera Plataforma fracassaran, ocasionant que els CIOs llancin nous processos de subministrament.

• En 2016, el 65% de les estratègies competitives globals requerirà IT-as-a-Service en un entorn de Tercera Plataforma en temps real. • En 2016, la seguretat serà una de les tres prioritats principals per al 70% dels CEO a nivell global.

• En 2016, el 80% dels CIOs accelerarà la migració a la Tercera Plataforma amb l’objectiu de contrarestar l’obsolescència prematura dels seus actius tecnològics actuals. • En 2017, el 80% del temps del CIO se centrarà en les analítiques, la ciberseguretat i la creació de noves fonts d’ingressos a través de serveis digitals.

• En 2018, el 30% dels CIOs de les organitzacions mundials executarà una estratègia d’anàlisi de dades que afectarà tota l’empresa. • En 2018, el 50% dels CIOs renunciarà al seu mètode tradicional de control de la tecnologia en favor d’estàndards oberts. • El 2020, el 60% dels CIOs a nivell mundial serà substituït pel Chief Digital Officer (CDO) per al lliurament de productes i serveis digitals a través de TI.

Queda clar que el CIO té un gran repte davant seu, que es veu augmentat per la velocitat amb la qual s’exigeix que es dugui a terme un canvi en el seu rol. Des d’IDC, creiem que hi ha dos possibles actituds davant aquesta situació. La primera, en la qual s’emmarquen la majoria d’organitzacions, consisteix a adoptar una actitud d’espera, reactiva, en la qual s’evita qualsevol

20


implicació fins que hi hagi una necessitat comprovada, tot i les advertències. Aquesta actitud és perillosa, ja que pot ocasionar una pèrdua de credibilitat i obliga a destinar recursos a solucions que no van ser pressupostades i que no compten amb una arquitectura prèvia ben definida. A l’altre costat es troben les organitzacions proactives, que no tenen por a experimentar i prendre decisions més enllà de la seva zona de confort. En aquests casos el risc és més gran, ja que els fracassos poden ser més visibles, però les decisions que es prenen tenen un gran component estratègic i poden posicionar a l’empresa com a líder en innovació. Per a aquells CIOs que vulguin que les seves organitzacions prosperin i no només sobrevisquin, IDC recomana: • Convertir-se en un líder de la innovació i desenvolupar una arquitectura òptima per a la tercera plataforma. • Fer que la seguretat sigui una preocupació a alt nivell. • Reestructurar els processos per proporcionar ITaaS al ritme de les demandes del negoci. • Fomentar la col·laboració i crear programes de formació per a tots els empleats.


INFORME

Les tecnologies més importants de 2015

L

a predicció de tendències futures en l’àmbit de la tecnologia és una tasca molt complicada. Sovint és complicat veure quina quota de mercat o quines aplicacions tindrà una tecnologia concreta. Per exemple, podem citar l’anècdota d’un antic president d’IBM, Thomas J. Watson, que als anys 40 creia que el preu dels ordinadors mai no baixaria i només se’ls podrien permetre els governs més rics; o al 1977, Ken Olsen, president de Digital Equipment, deia que no veia cap raó per la qual algú volgués tenir un ordinador a casa. Fins i tot Steve Jobs va dir, el 2003 que el model de subscripció per gaudir de la música era una ruïna i no tindria èxit. Interessant és també la imatge que mostra el

En aquest article hem seleccionat 3 d’aquests informes amb prediccions per 2015, elaborats per l’empresa Gartner, la IEEE Computer Society i l’empresa Frog Design, i hem agrupat les prediccions per detectar tendències comunes. 22

Josep Prieto Degà dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC

còmic Terminal City sobre com es pensava que seria el futur a principis del segle XX. Però també hi ha prediccions interessants de fa 100 anys que s’han fet realitat. Cada any, les empreses dedicades a la prospectiva tecnològica, les associacions professionals i la premsa especialitzada presenten informes per predir quines seran les tecnologies més rellevants de l’any en curs. Gartner IEEE Frog Internet of Things (IoT) X X Impressió 3D X X Ciberseguretat X X X Cloud, Big Data & Analytics X X Virtualització, Software-Defined Networks X X Smart Machines/Houses/Cities, Sensors, Ambient Intelligence X X X Neutralitat de la xarxa i regulació d’Internet X Comunicació avançada: 5G, fibra òptica X Pagaments digitals X Educació personalitzada, programació per a tothom X


Resumint els aspectes que considerem més rellevants: • La importància del núvol: Cada cop s’estan virtualitzant (o delegant en el núvol) més elements, fins i tot el hardware i els elements de xarxa, a més de la part de procés, emmagatzematge, i fins i tot, intel·ligència. En aquest punt jugaran un paper clau les comunicacions 4G (i en el futur, 5G) i el desplegament de fibra òptica als països desenvolupats. • Internet de les coses: Cada cop hi haurà més elements amb sensors que es podran connectar a internet. Els wearables ja estan cada cop més presents (tot i que no són dispositius ben bé autònoms perquè es connecten a través del mòbil) i cada cop més veurem que els nostres elements quotidians estaran més connectats entre ells, fins i tot la roba i el cotxe. De fet, Frog va un pas més enllà i parla també del menjar i de com podrem cuinar des del mòbil o gestionar la nostra dieta. Val la pena destacar també els nano-sensors que ja s’estan desenvolupant de cara a l’autodiagnosi. • Ciberseguretat: tot i que aquest tema ja fa anys que és un tema estrella, ara va un pas més enllà. D’una banda, s’assumeix que la forma en què s’ha gestionat la seguretat informàtica fins ara és vulnerable, i cal un nou paradigma en què les aplicacions sàpiguen defensar-se; i d’altra banda, els ciutadans estan prenent consciència de la seva privacitat i s’espera veure un canvi en la seva actitud.

A banda d’aquests tres punts hi ha alguns elements que destacables: • Context: Gartner destaca molt que la tecnologia farà un pas més per tenir en compte el context en què s’executa i sabrà adaptar-se’n. • Neutralitat de la xarxa: és un element del que es parla molt últimament i que segurament jugarà un paper important en les notícies dels propers mesos, especialment a Espanya. • Impressió 3D… o 4D! La impressió 3D ja és aquí i està per quedar-se. El pas següent és la impressió 4D, que serà construir objectes que siguin capaços d’automodificar-se per millorar-se en funció de l’ús que se’ls està donant (tot i que difícilment s’arribarà tan lluny durant el 2015). • Educació: L’educació tendirà a ser més personalitzable i aquí jugaran un paper important les eines d’anàlisi d’aprenentatge. Destaca també l’impuls que està tenint l’educació en pensament computacional, fomentant que tota la població tingui nocions sobre el funcionament de la tecnologia i iniciatives com el Hour of Code que pretenen difondre habilitats de programació.

Acabem l’anàlisi esmentant dos punts que hem trobat a faltar:

D’entre tots aquests punts, sembla que hi ha acord en el rol que estan jugant els smartphones com a element central de comunicació entre els usuaris i el món digital. Així, doncs, caldrà programar pensant també en que el programari haurà d’executar-se en dispositius molt diferents. En aquest sentit, l’entrada en escena de Windows 10, que properament arribarà també als smartphones, pot seguir donant importància a aquest punt.

• Les noves interfícies d’interacció: interacció amb veu (Google Now, Siri o Cortana, per exemple) que facilitarien la interacció amb els ordinadors; o les Microsoft Hololenses, que podrien revolucionar la manera en què mirem el món. Tanmateix, les experiències amb Cortana sembla que no acaben d’agradar els usuaris, i Google ha deixat de fabricar les Google Glasses per replantejar-se’n l’enfocament. Així, doncs, es fa difícil saber cap on aniran aquestes tecnologies. • Un codi deontològic per a la professió que potser hauria d’acompanyar la neutralitat de la xarxa.

23


ENGINYERIA

Cap a una nova generació de serveis públic digitals basats en la coproducció?

Francisco García Moran Chief IT Advisor de l Comissió Europea

L’adveniment dels mitjans socials en combinació amb connectivitat ubiqua està permetent avui la producció en massa i la col·laboració. Organitzacions del sector públic hauran d’obrir-se i fer que aquest govern obert sigui el motor de la seva transformació, basada en els principis de col·laboració, transparència i participació, tot funcionant dins d’un marc de governança oberta. D’acord amb aquesta visió, els ciutadans i les empreses podrien participar en la coproducció de serveis públics digitals en base als principis esmentats el que ajuda a que siguin més fàcils d’usar, eficaços i innovadors i, d’aquesta manera, augmentar el seu valor públic. Això és particularment cert per a la Generació-C (C significa connexió, creació, comunitat), un grup demogràfic on el 65% és menor de 35 anys, que està liderant el camí cap a una “societat d’intercanvi” caracteritzada per límits borrosos entre la producció col·laborativa (coproducció o cocreació) i el consum, és probable que acabi afectant la forma en els serveis públics es lliuren.

E

l ràpid progrés de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) s’ha accelerat amb el procés de globalització que està transformant el món de les relacions socials, la reestructuració de l’organització del treball i l’economia. Això ha donat pas a una societat en xarxa, sense límits espai-temporals, que reinterpreta les relacions socials, econòmiques i culturals i modifica profundament les formes de funcionament de la producció, la vida i la comunicació. L’arribada del que Gartner diu el “Nexus of Forces” (Social, Mobile, Cloud i informació - Open Data Big Data, Internet de les coses, Smart Cities-), s’assembla a una altra “revolució digital”, i això, juntament amb les pressions pressupostàries, planteja importants reptes per als governs i el futur de la prestació dels serveis públics. Els ciutadans d’avui són més conscients dels seus drets, tenir un millor accés a la informació sobre els serveis públics i en conseqüència tenen més expectatives sobre els nivells de servei. Tant els ciutadans com les empreses esperen que els serveis públics siguin millors i més personalitzats, lliurats de forma eficient i eficaç, reduint la seva càrrega administrativa, amb transparència i participació. Els reptes abans esmentats, dins de l’actual crisi financera, han creat un nou impuls per a la modernització de l’administració pública. Com a conseqüència d’això, els serveis públics han de ser més eficients i eficaços; els governs han de considerar la seva transformació utilitzant noves formes innovadores de desenvolupament i organització del sector públic per a la creació de valor públic i la forma en què s’aconsegueix.

24

L’obertura dels processos del sector públic i la informació (dades obertes) mitjançant plataformes basades en les TIC, fa que els governs estiguin més en xarxa, millora la cooperació dins del propi govern i amb les parts interessades externes aplanant el camí per a la coproducció dels serveis públics. Europa necessita mobilitzar la innovació en el seu sector públic per seguir sent competitius a nivell internacional. El sector governamental representa gairebé el 50% del PIB de la UE i el 17% de l’ocupació total. Per tant, abordar els seus problemes és un factor important per la consolidació fiscal i el creixement econòmic i també condueix a un estalvi públic considerable. A principis de maig de 2015, la Comissió Europea va publicar la comunicació al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social i el Comitè de les Regions “Un mercat únic digital per a Europa” (Comissió Europea, 2015). Hi ha un capítol complet dedicat a l’administració electrònica, on es proposa el desenvolupament d’un nou pla d’acció sobre administració electrònica de la UE per al període 2016-2020 partint dels resultats obtinguts amb el pla d’acció sobre administració electrònica de la UE 2011-2015. Ja que és el moment adequat per contribuir a les activitats de política relacionades amb la prestació de serveis públics digitals en aquest pla d’Acció, la pregunta és si la coproducció pot contribuir al futur dels serveis públics digitals i com.


Gràcies a la transformació tecnològica, vivim en un entorn que permet una major (i més fàcil) interacció entre les institucions, els ciutadans i les organitzacions públiques i privades. El concepte de coproducció no és nou, té els seus orígens en els Estats Units en la dècada dels 70, generant més interès en la dècada dels 80, amb descens fins a mitjans dels 90 i que creixen de nou en importància des de mitjans dels 90.

empreses per produir els resultats acordat i augmentar el valor públic i/o social”. Associat a aquesta definició és importants, tenim les següents també importants: • Serveis públics: “Els serveis oferts al públic en general i/o d’interès públic, amb l’objectiu principal de desenvolupar “valor públic”. • Serveis públics digitals: “Serveis públics que es lliuren a través d’un infraestructura d’informació com Internet” • Valor públic: “El valor social total que no pot ser monopolitzada per individus, però és compartida per tots els actors de la societat i és el resultat de totes les decisions d’assignació de recursos” El procés de coproducció implica dos grups principals d’etapes: La co-posada en marxa dels serveis, que inclou: 1. Co-planificació de la política - per exemple, participació deliberativa, planificació per a un real espai obert 2. Serveis de co-priorització - per exemple, pressupostos individuals, cofres comunitaris, pressupostos participatius 3. Serveis de cofinançament - per exemple, recaptació de fons i càrrecs d’acord amb la pujada d’impostos 4. Co-disseny dels serveis - per exemple, consulta al ciutadà, Service Design Labs, Customer Journey I la co-prestació de serveis, que abasta:

El primer ús del terme coproducció es va adreçar a serveis del sector privat, destacant la importància del consumidor com un agent per cooperar en el procés de producció o dels consumidors com a factor directe en la producció de serveis. Vicent Ostrom i Elinor Ostrom van ser els primers a prestar atenció a la coproducció en un context del sector públic.

1. Serveis de co-gestió - per exemple, centre d’oci de confiança, gestió comunitària dels actius públics, escola de gestors públics 2. Co-realització dels serveis - per exemple, grups de suport entre iguals (com a pacients experts), Nurse-Family Partnerships, àpats a domicili, Neighborhood Watch 3. Co-avaluació (incloent la co-supervisió i co-avaluació) dels serveis - per exemple, inspectors arrendataris, qualificacions dels usuaris en línia, avaluacions participatives.

Hi ha moltes definicions de coproducció, però per a aquest article s’ha seleccionat la següent: “La coproducció és una forma de planificació, disseny, lliurament, seguiment i avaluació dels serveis públics digitals que, amb l’ajuda de la tecnologia, es basa en les habilitats directes d’entrada, de domini i les experiències dels ciutadans, usuaris dels serveis, organitzacions de la societat civil i les

25


ENGINYERIA

Impuls de la bioinformàtica a Catalunya

L

Ana Ripoll Presidenta BioInformatics Barcelona - BIB

Tot aquest volum de dades s’ha de processar conjuntament per extreure’n la informació rellevant que ens permeti comprendre millor les malalties, identificar noves vies terapèutiques, i accelerar la translació dels nous descobriments en la millora de la salut i l’atenció sanitària, avançant així cap a la medicina personalitzada. Això constitueix un dels exemples més rellevants que il·lustra el Així que, per potenciar potencial que la computació aquesta interacció i atès que la d’altes prestacions tindrà en el futur com a motor per a la bioinformàtica és una ciència competitivitat econòmica i multidisciplinar, són necessaris social, com ja ha estat identificat també per la National professionals que tinguin sòlides Strategic Computing Initiacompetències en informàtica, tive que el president Barack biologia, matemàtiques, estadística, Obama ha posat en marxa aquest mateix estiu.

a bioinformàtica és l’àrea d’investigació en la que s’apliquen les ciències de la computació i les tecnologies de la informació per al tractament de dades biològiques. Avui dia les millores tecnològiques han permès que les ciències de la vida ja es trobin immerses en el tsunami del big data.

Per exemple, en l’àmbit de la biomedicina, la seqüència d’un genoma humà ocupa 3GB i s’estima que en el 2015 disposarem de les seqüències d’entre 100 i 2.000 milions de genomes humans, l’equivalent al nombre actual d’usuaris d’internet. Tenint en compte que ara la tecnologia ens permet generar química anualment de l’ordre del petabyte (1015 bytes) de dades de seqüenciació i que aquesta producció es dobla cada set mesos, s’espera que abans del 2025 podríem arribar a l’ordre del zettabyte (1021 bytes) de dades de seqüenciació. Però no hem d’oblidar que la seqüència del genoma d’un individu tan sols representa una part de les dades biològiques que generen investigadors, professionals de la salut i pacients.

26

i física.

És evident que per aconseguir generar nou coneixement i tecnologies a partir del tractament del big data, s’ha de seguir un procés que implica la consecució de diverses etapes. Malgrat que tendim a concentrar els esforços a la fase d’anàlisi de les dades, la resta d’etapes són també importants i cal afrontar els reptes plantejats per l’adquisició i registre de les dades; la neteja, extracció


troduir aquesta disciplina i crear una plataforma com Bioinformatics Barcelona (BIB) que permeti, entre d’altres, vehicular la formació de professionals bioinformàtics a tots els nivells demandats pels diferents sectors (tècnics, graduats i postgraduats). En aquest sentit, el BIB ja ha impulsat el disseny de programes formatius pioners a tot l’Estat per incorporar talent especialitzat i augmentar la competitivitat dels diferents sectors. Aquest curs 2015-16 es posen en marxa els estudis de formació professional en informàtica amb orientació bioinformàtica a l’Institut Provençana i al centre Gimbernat Formació, i està previst que el curs 2016-17 comenci el primer grau interuniversitari de bioinformàtica en el Sistema Universitari Català. El passat mes de juliol Bioinformatics Barcelona va fer un pas important i es va constituir com Associació. En l’actualitat el BIB ja compta amb 30 entitats membres i altres 19 que estan en procés d’incorporació.

i anotació de la informació; la seva integració, agregació i visualització; el processament de consultes, modelatge i anàlisi de les dades, per arribar finalment a la interpretació que ajudi a la presa de decisions. Durant aquest complex procés també s’han de tenir en compte aspectes com l’heterogeneïtat, l’escalabilitat, el temps de resposta i la privacitat de les dades. Ara bé, trobar solucions per cadascuna de les etapes requereix de professionals ben formats, i de la intervenció i col·laboració de professionals, com ara biòlegs, enginyers, metges, pacients i empresaris. Malauradament, hi ha una mancança de professionals bioinformàtics, i és d’aquí on sorgeix la necessitat d’in-

Entre les institucions trobem universitats, centres de recerca, instituts de recerca hospitalaris, grans infraestructures científiques, empreses del sector tecnològic, farmacèutic i bioinformàtic, i altres institucions. Totes aquestes entitats estaran interconnectades mitjançant una xarxa necessària pel tractament de macrodades a fi de compartir recursos de manera eficient, establir sinergies entre els socis i generar noves oportunitats de negoci en el sector de salut i agroalimentari. A més aquesta xarxa permetrà avançar en la recerca, impulsar la transferència de coneixement i tecnologia i incrementar la competitivitat del sector industrial. Finalment, el BIB, actuant com a catalitzador d’iniciatives i dinàmiques col·laboratives, vol convertir Barcelona i Catalunya en un clúster científic líder al sud d’Europa i en un node estratègic, gràcies a un ecosistema altament competitiu i una ubicació geogràfica privilegiada oberta al món.

27


PROFESSIÓ

La importància de les dones en les TIC

L

a presentació de l’”Estudi nacional sobre la situació laboral dels professionals del sector TIC”, elaborat pel Consell General de Col·legis d’Enginyeria en Informàtica (CCII), destaca dues conclusions que encara que esperades, no deixen de ser paradoxals. La primera és un percentatge d’ocupació del sector propera al 95%, que s’uneix a una demanda insatisfeta superior al milió de professionals a la UE prevista per 2020. La segona, és la masculinització del sector, amb tot just un 17% de dones, que coincideix amb les xifres d’estudiants a les titulacions universitàries tecnològiques al nostre país.

Les dones són en moltes ocasions una minoria tan reduïda que adquireixen la categoria d’excepció. Però la veritat és que la informàtica també és cosa de noies. Durant el desenvolupament d’aquesta professió, han estat moltes les dones que han jugat un paper crucial, marcant el camí que altres seguirien durant dècades. Potser la més coneguda sigui Ada Byron, filla del poeta Lord Byron, que passarà a la història com la primera programadora. Però hi ha moltes altres figures femenines destacades en el sector tecnològic: des Grace Murray Hopper (creadora del primer compilador) o Anita Borg (fundadora de l’Institut de la Dona i la Tecnologia) fins Marissa Meyer (actual presidenta de Yahoo i embarassada de bessones), passant per figures com la ferrolana Ángela Ruiz, que allà pels anys 50 va idear l’”Enciclopèdia mecànica”, precursora del tan actual llibre electrònic.

28

Fernando Suárez President del Colexio Profesional de Enxeñaría en Informática de Galicia

L’Enginyeria Informàtica està canviant el nostre món a una velocitat sense precedents. Avui en dia els sistemes informàtics governen les comunicacions, els sistemes de transport, la maquinària industrial, sanitària o aeronàutica, els sistemes d’abastament d’energia, els sistemes de salut o judicials, i tants altres sistemes i infraestructures crítiques per al funcionament adequat d’un país. La nostra professió té a més un compromís clar i irrenunciable a construir una societat de la informació centrada en la persona, inclusiva i on tots puguin crear, accedir, utilitzar i compartir la informació i el coneixement, per permetre a persones, comunitats i pobles aconseguir el seu ple potencial en la promoció del seu desenvolupament sostenible i la millora de la seva qualitat de vida. Vivim en els nostres dies una autèntica transformació digital de les nostres empreses cap a l’anomenada economia digital. El ritme de creació d’ocupació del sector digital és set vegades més ràpid que el de la mitjana de generació d’ocupació a la UE. Molts negocis s’han submergit en un procés d’evolució per aprofitar les capacitats d’Internet i les Tecnologies de la Informació, amb un gran impacte tant en l’economia en general com en l’ocupació. I moltes de les professions tradicionals estan ja experimentant modificacions que només podran aprofitar les persones que tinguin competències i habilitats relacionades amb la informàtica i els nous models de negoci.


Alguns exemples: Uber, la major companyia de taxis del món, no posseeix vehicles. Facebook, el propietari de continguts més populars del món, no crea cap contingut. Alibaba, el minorista amb valoració més alta, no té inventari. Airbnb, el major proveïdor d’allotjament, no té propietats. Per descomptat, una cosa interessant està succeint. Per resumir-ho en una frase:

no estem en una època de canvis, sinó en un canvi d’època.

i les xarxes socials, fa que contínuament sorgeixin nous negocis que fa poc no existien. Tenim la responsabilitat de conscienciar, tant al jovent com a professionals experimentats, de la necessitat de tenir coneixements informàtics sòlids i de l’evolució d’aquests al mateix ritme que ho fa la pròpia tecnologia. De la mateixa manera, hem de transmetre a la societat la importància de comptar amb les dones en un sector absolutament crucial per al desenvolupament del nostre país. Les professions TIC tenen un enorme potencial per a Espanya en tots els seus nivells i constitueixen una gran oportunitat per a l’ocupació i una gran possibilitat de creació de riquesa, per la seva contribució a l’increment de la productivitat i la innovació. Aquesta demanda de professionals TIC altament qualificats és a més, un excel·lent motor d’igualtat i foment de la incorporació de dones a diferents sectors productius.

Una societat com la nostra no es pot permetre el luxe de prescindir del talent de la meitat de la seva població. Talent que a més, com hem vist, és aplicable a pràcticament qualsevol àmbit d’activitat professional (sanitari, educatiu, financer, ...), ja que la informàtica és transversal a tots ells.

No obstant això, la majoria d’exemples que vénen a la nostra ment no són del nostre país. Hem, per tant, posar en valor els exemples d’empreses i professionals que demostren com, cada vegada més, s’estan demandant competències i coneixements digitals i com l’emprenedoria en aquest àmbit, vinculat en molts casos a Internet

Són, per tant, molt necessàries accions orientades específicament a les dones per incidir en aquests objectius i donar resposta a una de les preocupacions de les autoritats per augmentar el nombre de dones en les enginyeries en general i en les específiques de l’àmbit TIC en particular. Està a les nostres mans el aconseguir-ho en el menor termini possible.

29


EMPRESES

Quan el client és el veritable centre

Ernest Pérez-Mas CEO de Parlem Telecom

preintegrats a les seves plataformes de xarxa, tant Core com ràdio), un enabler o operador intermediari que ja els tingui en marxa i els ofereixi, o bé es contracta en el mercat i s’adapten i integren segons les necessitats específiques del nou operador que ha de sortir al mercat. Qualsevol operador nou que desitgi operar en el mercat ha d’escollir entre un model que acceleri els seus temps i el seu “time to Market” mitjançant l’ús de plataformes i infraestructures de tercers, o bé un model el qual desenvolupa, personalitza i adapta aquestes plataformes de manera que suportin de manera flexible i adequada els seus models de negoci. Parlem Telecom ha començat per utilitzar plataformes de tercers amb la finalitat de llençar el seu producte de telefonia mòbil al mercat al més aviat possible. En el nostre cas, s’ha prioritzat el “time to Market” per damunt d’altres consideracions, i, a diferència d’altres operadors mòbils, s’ha pretès fer un llançament controlat on per anar cobrint etapes i, amb el temps, anar adoptant les iniciatives d’innovació, catalanitat, proximitat i customer centered, les quals volem siguin les característiques de la nostra companyia.

P

arlem Telecom és una nova operadora Mòbil Virtual (OMV) que va començar a oferir els seus serveis des de Nadal de 2014, en un format de llançament controlat i dins unes plataformes i serveis que aniran canviant i evolucionant amb el temps. El llançament inicial s’ha realitzat en un format conegut com a OMV Service Provider. Aquest format permet un llançament ràpid al mercat mitjançant l’ús de plataformes de xarxa i sistemes de tercers que ja estan en funcionament, per oferir gran part dels serveis Core propis de l’operadora. Aquests serveis Core se centren en el següent: • Una infraestructura de xarxa ràdio que permeti les comunicacions des de qualsevol punt, gràcies a les estacions base que desplega l’operador de xarxa. • Una infraestructura de xarxa Core que permeti la interconnexió de trucades (i que pugui ser proporcionada pel mateix operador de xarxa, per un enabler o per un tercer que ja compti amb aquests nodes i connectivitats establertes). • Unes aplicacions i sistemes informàtics que permetin recollir la informació de les trucades i els consums de dades realitzats i cobrar-los a un client que ja hem donat d’alta prèviament en els esmentats sistemes. Aquesta part la pot prestar el mateix operador de xarxa (els lloga, amb l’avantatge que solen estar

30

Les plataformes i infraestructures de tercers estan adaptades a les necessitats dels operadors que ja estan fent-ne ús, però no estan adaptades a les pròpies del nou operador. És el preu que s’ha de pagar (clàssic en el nostre sector) per fer el llançament abans al mercat. No obstant això, existeixen algunes aplicacions que el nou operador té a les seves mans, normalment són aquelles que tenen a veure amb els nous canals de comunicació amb el nostre client: Apps, bústia de veu, web, etc. Aquestes aplicacions no conformen el Core Telco clàssic i ha de ser el nou operador qui les ha de construir a mida. S’ha desenvolupat una bústia de veu visual, millorant-ne les funcionalitats de la clàssica bústia de veu dels operadors telco i oferint-la directament en català. Aquesta nova bústia es configura des de l’App de Parlem (també un desenvolupament propi per a Android i iOS) i permet desactivar la bústia clàssica i utilitzar la bústia de veu visual avançada. Això permet operar en un entorn visual a través d’una App. A més, aquest és un primer pas per poder oferir noves molècules d’innovació on es puguin realitzar i gestionar trucades IP des d’aquesta App i integrar funcionalitats de màrqueting i atenció al client segmentades i particularitzades al nivell que es desitgi (inclús a nivell de fer una oferta comercial i particular a un client determinat). Com ja hem comentat, quan una operadora arrenca en format service provider, inicialment innova aquelles aplicacions no Core que ha adaptat a mida per relacionar-se amb els seus clients. Més endavant, podrà


Els serveis ADSL també requereixen una operadora ampliar l’oferta comercial mitjançant el llançament de serveis ADSL, TV i, fins i tot, telefonia fixa, tal com de xarxa que faciliti la infraestructura i, qualsevol operador mòbil virtual que així ho requereixi per tal de fer Parlem farà al llarg de l’any. Avui, Parlem ja disposa d’oferta convergent per a algunes empreses. La incoruna oferta convergent, es pot trobar amb uns marges molt ajustats on l’oferiment poració d’aquests serveis d’aquests serveis sigui més no comporta necessàriaParlem innova en un àmbit on no es un mecanisme de retenció ment molècules d’innovació, ja que la necessitat disposava de solucions flexibles en que d’ampliació de l’offering d’una oferta convergent és comercial o de captació de català. És l’àmbit de la bústia de veu nous clients. A partir d’aquí, la base de qualsevol operatenim dos mecanismes gedora de telecomunicacions visual. que aspiri a operar en el nerals per poder incrementar els nostres marges: nostre mercat. No obstant • Oferir nous i innovadors serveis de valor afegit que això, és important matisar que segons el moment en què l’operadora arriba al mercat, es poden prendre decisions aportin marges per tal de compensar les mancances, com per exemple de revendre un ADSL. més eficients que si es tracta d’una operadora ja establerta. Amb la disponibilitat d’ADSL o fibra, ara tenim la • Disposar de xarxa pròpia o d’accés directe a fibra. possibilitat de realitzar trucades per IP integrades — també des del nostre mòbil, un dels propers serveis que oferirà Parlem¬— i de consumir TV a través d’inEl segon punt combinat amb el que seria constituir-se ternet per cable, tal com ja passa en altres mercats com a operadora mòbil full MVNO, ens permetria aconseguir la situació ideal de ser una operadora diavançats. Al final, seran els continguts els que determigital customer centered amb accés directe als nostres naran les plataformes i si alguns continguts de televiclients i amb la màxima flexibilitat en plataformes i insió poden ser segmentats i ser oferts (en alguns casos fraestructures per oferir als clients els productes que de manera exclusiva o, com a mínim, anticipant-se a demanin i a la vegada mantenir una relació mitjançant altres canals) per plataformes específiques d’internet, qualsevol canal que permetrà conèixer i preveure els és més que probable que els nostres clients es decanseus problemes, inquietuds i necessitats. tin per aquesta opció.

31


LA NIT

La Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica

L

a 20a Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica, l’esdeveniment anual de referència del sector TIC a Catalunya, celebrat el passat 26 de febrer a l’Auditori de Barcelona, organitzat per l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) i el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF) i que enguany ha arribat a les dues dècades de trajectòria. 900 professionals (més 400 via streaming) i representants d’empreses, administració, entitats i institucions del món de les telecomunicacions i la informàtica van participar en una vetllada dedicada a la innovació disruptiva amb la conducció del periodista Xavier Grasset i l’acompanyament musical de la Blue Waves Band.

La benvinguda la van donar el president de Telecos.cat, Joan Solé, i el degà del COEINF, Mingo Olmos, que es van adreçar als assistents: “Estem en un moment de canvis, segurament de canvis radicals i alhora apassionants, grans canvis a nivell social (innovació, economia, indústria, salut, educació, mercat laboral, ..., de la societat en general), grans canvis a nivell polític, grans canvis a nivell de país, i grans canvis a nivell tecnològic que no només acceleren els altres, per que la transformació digital esdevé el nucli de tot.” El comissari europeu d’Economia i Societat Digital, Günther Oettinger, va participar via vídeo reflexionant sobre la necessitat d’unir esforços perquè el Mercat Únic Digital Europeu ocupi una posició de lideratge. La conferència magistral va anar a càrrec de Xavier Verdaguer, enginyer en informàtica, emprenedor en sèrie i fundador de l’Imagine Creativity Center al Silicon Valley, amb el títol la ‘Innovació disruptiva, el tren que no es pot perdre’. Verdaguer va animar els assistents a “cercar espais de trobada entre les grans empreses que tenen el mercat i el món dels emprenedors que tenen l’agilitat per crear prop dels usuaris”.

32


Com a exemple concret i destacat d’aquesta filosofia que practica al capdavant de Imagine Creativity Center, va detallar el cas de l’start-up Ôasys. Creada a San Fancisco, el juliol de 2014, amb el suport de l’empresa Aqualogy, que ha desenvolupat un taulell interactiu que, en el marc d’Internet de les Coses (IoT), vol connectar de manera molt estreta tota la família amb el bé de consum de primera necessitat que és l’aigua corrent. Una altre dels exemples que va referenciar com a iniciativa també molt significativa d’aquest mateix enfoc és Vincles BCN, impulsada en aquest cas per l’Ajuntament de Barcelona i guardonada en la gala posterior amb un dels tres reconeixements especials.

teves xarxes. Rebre un premi fa que pensis en l’impacte que pugui tenir en els àmbits que fins i tot van més enllà del que coneixes. Sento per això una gran responsabilitat de fer més i millors coses, i de seguir treballant en el que crec. Espero poder seguir comptant amb la sort d’haver estat en el lloc i el moment oportuns, i amb les persones adequades. Per tant, el meu agraïment de nou als organitzadors de ‘la Nit’, i la meva felicitació a tots els premiats en aquesta gran Nit.

Posteriorment la gala va continuar amb l’entrega dels Premis Salvà i Campillo, Premis Alan Turing i el Premi d’Honor 2015. Personalitat Destacada. Atorgat a Carles Puente, reconeix la persona que ha contribuït de manera notable a la potenciació o divulgació de l’Electrònica, les TIC o l’Audiovisual. És enginyer de telecomunicació, cofundador i director científic de Fractus, i professor de la UPC. Nominat al Premi a l’Inventor Europeu de 2014, Puente és el principal inventor de l’antena fractal, l’origen de la petita i potent antena que cap dins la carcassa dels mòbils i que avui dia està present a la majoria de telèfons i ‘smartphones’ d’arreu del món. “Va ser especialment emocionant i emotiu rebre la distinció Salvà i Campillo a la Personalitat Destacada en la 20a Nit. Sobretot perquè el guardó suposa tancar un cicle personal i professional que va començar l’any 1999 amb un projecte de recerca i amb un altre guardó, relacionat amb la concepció i desenvolupament de les antenes fractals. Es tracta d’una etapa que culmina 15 anys més tard amb la satisfacció d’haver portat una tecnologia catalana al cor de la majoria dels dispositius mòbils del món. Tot això en el context d’un projecte emprenedor, el de la creació de l’empresa Fractus, que en aquest període ens ha permès viure de prop segurament totes i cadascuna de les fases per les quals pot transitar un projecte empresarial: des de les més doloroses fins a les més exitoses.” Jove Emprenedor. Concedit a Tomas Diez, director de Fab Lab Barcelona, reconeix a la persona jove per la seva capacitat emprenedora a l’hora de posar en marxa una iniciativa empresarial d’èxit o innovadora en l’àmbit de l’Electrònica, les TIC o l’Audiovisual durant l’any 2014. Llicenciat en urbanisme i diplomat en sociologia, Diez també és cofundador de la plataforma Smart Citizen, que connecta dades, persones i coneixement. “Barcelona ha estat per a mi una segona llar. Sent originari de Veneçuela, em sento infinitament afortunat d’haver trobat en aquesta ciutat el camí per impulsar projectes amb persones de qualitat infinita. Gràcies a tenir-al meu costat durant aquests anys, i a poder compartir idees de canviar el món amb elles, he tingut la major de les sorts de ser premiat com a emprenedor menor de 35 anys a ‘la Nit’. Estar envoltat de gent amb tant recorregut, i que ha aportat tant al món de la tecnologia, et fa reflexionar sobre el teu paper mes enllà del teu entorn immediat i de les

33


CIO de l’Any. Lliurat a Carles Abarca, CPIO –Chief Process and Information Officer– de Banc Sabadell, guardona al CIO (‘Chief Information Officer’) que ha destacat per la seva tasca professional en l’àmbit estatal durant el 2014. Aquest enginyer de telecomunicació ha liderat amb èxit l’estratègia tecnològica del banc: la transformació de serveis, integració d’entitats bancàries, virtualització d’escriptoris, mobile apps, xarxes socials, etc. Compromís Social. Atorgat de manera conjunta a Xavier Monzó, director de la delegació a Barcelona de ICA Informática y Comunicaciones Avanzadas, i a Teresa Roig, doctora de la Fundació Institut Guttmann, distingeix als impulsors d’una iniciativa o projecte innovador amb un impacte social positiu, que aporti valor a la societat en els àmbits de la ciutadania, el medi ambient, la cultura o la integració social a Catalunya durant el 2014. “Guttmann, NeuroPersonalTrainer® és el resultat d’un model d’innovació oberta nascut el 2008 on col·laborem més de 30 entitats: universitats, centres de recerca i empreses, amb l’objectiu de liderar les tecnologies software per a la digitalització intel·ligent de jocs cognitius, que facilitin el tractament de persones amb traumatisme crànio-encefàlic, demència, esquizofrènia o dèficit d’aprenentatge en nens, entre d’altres. Apliquem tecnologies de la intel·ligència artificial per determinar quina és la millor seqüencia de jocs per a cada pacient i moment, i quin ha de ser el grau de complexitat. Ho intentem fer des del rigor de disposar d’un model patentat, una base d’èxits en els resultats i la certificació que acabem d’obtenir, de software sanitari. S’han tractat més de 3.000 pacients, amb resultats molt satisfactoris de millora de les funcions cognitives. El premi Alan Touring al Compromís Social de Telecos. cat i el COEINF és un reconeixement que l’Institut Gu-

34

ttmann, ICA i la resta de socis us agraïm moltíssim. Ens enorgulleix i impulsa a continuar endavant. Moltes gràcies, sincerament, i moltes felicitats per aquest 20è aniversari de ‘la Nit’, un esdeveniment de referència”. Premi d’Honor. Concedit a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Telecomunicació de la Universitat Politècnica de Madrid (ETSIT-UPM), que commemora enguany els 50 anys de la seva arribada al Campus de Moncloa de la Ciutat Universitària de Madrid. El va recollir el seu director, Félix Pérez Martínez. En el capítol de reconeixements especials, ‘la Nit’ va retre un triple homenatge. Concretament, a l’Ajuntament de Barcelona, pel projecte Vincles BCN; a la Salle Campus Barcelona-URL, en motiu del 50è aniversari de la posada en marxa de la primera escola de Telecomunicacions de Catalunya; i a Hispasat, que commemora enguany els seus 25 anys d’història. Pel que fa al primer, considerat “un magnífic exemple de com la tecnologia pot contribuir a millorar la nostra societat incrementant el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans”, el va recollir l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Ho va fer expressant l’orgull per aquest projecte, que ha estat ideat per “un conjunt de gent que ha treballat, lluitat, creat i innovat en una direcció i és que les noves tecnologies –afirmava– són la revolució del segle XXI, però quan agafen una força tremenda és quan serveixen per millorar la vida de les persones”. La vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, va realitzar la cloenda de ‘la Nit’, en què va destacar la rellevància del món digital com a motor econòmic i transformador de la nostra societat. Concretament, va subratllar el fet que per al Govern “el sector TIC és clau i determinant per generar creixement, competitivitat empresarial, ocupació de qualitat i transformació de l’Administració”.


COL·LEGI

Nova etapa al Consell Assessor del Col·legi

B

envolguts membres del Col·legi i professionals del Sector TIC,

Es un honor i un plaer assumir la Presidència del Consell Assessor. Honor doble pel que representa el Consell i per agafar el testimoni de mans de José Cabrera, referent del sector a nivell mundial. Voldria agrair des d’aquí a José Cabrera el camí traçat, al Degà la confiança que m’ha donat per liderar el Consell en un moment tant important pel Sector, i als membres del Consell per la seva aportació, col·laboració i suport. Estem vivint un procés disruptiu on la tecnologia està sent motor d’innovació i de canvi. Tecnologies com els smartphones, les xarxes socials, el internet de les coses, i el Big Data, estant impactant de forma dràstica en la nostre vida social, productiva i econòmica, oferint oportunitats, serveis i formes de relació totalment impensables fa només pocs anys. El procés de transformació és accelerat, fem una mica d’història: 100 anys de la primera conferencia telefònica al primer prototip de telèfon mòbil, 20 anys pel primer smartphone, menys de 10 anys per què aquest estigui a l’abast de tothom, i 60’’ per produir-se milions de likes a Facebook. La innovació tecnològica ha impactat dràsticament en la nostra vida personal i social, però ho està fent també en l’àmbit de la recerca, la producció i els serveis. La informació, la connectivitat a tots nivells, la generació de coneixement, el desenvolupament del talent i la capacitat de col·laboració obren multitud de nous camins.

Pilar Conesa Presidenta del Consell Assessor del COEINF

En aquest marc, el sector de la Informàtica i les Telecomunicacions està també ell mateix en procés de transformació. Tant des del punt de vista de la formació a la Universitat, como de generació de nous perfils professionals, com del rol de l’emprenedoria així com de l’estil de lideratge i operació en les grans empreses. Estem vivint un moment apassionant en que tenim el privilegi de ser un dels actors claus del procés de transformació de la societat, però a la vegada el repte de donar resposta i d’anar adequant el marc del sector a les demandes que estan i aniran canviant de forma continua i disruptiva.

I no podem obviar elements transversals que impacten també en aquest procés de transformació: la multidisciplinarietat dels equips, la col·laboració entre agents, la globalització i la potenciació del talent. El Consell Assessor, integrat per professionals de reconegut prestigi, ha d’aportar visió de futur, identificació de reptes, posicionament, i capacitat d’interrelació i col·laboració amb altres actors, locals i internacionals. El Consell Assessor té la responsabilitat davant de la societat de ser un lloc de reflexió, de posicionament i d’impuls de la innovació digital i social. Rebeu una cordial salutació,

35


ACTIVITATS

Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació La Fundació Balmesiana va acollir la celebració que el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF) i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos. cat) van organitzat en motiu del Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació (DMTSI). El tema que ha centrat la celebració d’aquest any ha estat l’impuls que les TIC i les telecomunicacions representen en la innovació. La celebració estava integrada en el programa d’activitats de la Unió Internacional de les Telecomunicacions de les Nacions Unides (ITU) per commemorar aquesta efemèride i celebrar el 150 aniversari de la seva constitució. Per això, Houlin Zhao, secretari general de la ITU, també hi ha intervingut a través d’un vídeo-missatge tot just després de la benvinguda a càrrec de Xavier Peiró, vocal d’Innovació de Telecos.cat i director de l’Àrea de Serveis TIC del Centre de Serveis Universitaris de Catalunya, i de Xavier Llobera, vicedegà d’Innovació del COEINF i director de Desenvolupament de Negoci de Wuaki.tv. La part central de l’acte ha estat la taula rodona “Les telecomunicacions i les TIC: motors de la innovació”, que ha moderat el director i productor del programa televisiu Som tecnològics, Carles Flamerich. A la taula rodona hi ha intervingut Adrià Batlle, director d’Innovació i Emprenedoria de la Mobile World Capital; Roger Bou, director de l’Internet Of ThingS World Congress de Fira de Barcelona; Montserrat Guàrdia, directora de Serveis d’Enginyeria de Software a Technip i membre de l’Imagine Creativity Center i Rosa Castro, directora IT de Laboratorios Diafarm. En un format de tertúlia radiofònica els quatre ponents van abordar qüestions com el paper de les TIC en la innovació en diferents sectors econòmics, el paper de la iniciativa privada i de l’administració en el foment de les noves tecnologies i el futur dels models empresarials basats en les TIC.

Reconeixement a l’Institut Municipal d’Informàtica En l’acte de celebració del Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació, l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) de l’Ajuntament de Barcelona ha estat guardonat amb un reconeixement pel seu 25è aniversari. Durant l’entrega del premi, per una banda, Mingo Olmos, degà del COEINF, ha destacat la importància de reconèixer una institució local perquè “tenim complex de donar valor a les coses que fan fora i no a les que fem aquí”. Per altra banda, Joan Solé, president de Telecos.cat, ha defensat la importància de celebrar jornades com les d’avui perquè “Internet i les noves tecnologies estan revolucionant el món i nosaltres estem a l’epicentre”. En recollir el reconeixement, Manel Sanromà, director-gerent de la institució, va posar en evidència la feina feta de tots els que l’han precedit i ha destacat que la paraula informàtica se’ls queda curta: “Haurem de canviar la i d’informàtica per la i d’innovació, perquè apliquem les noves tecnologies a la innovació”.

37


Consell Assessor del COEINF

El passat 12 de juny es va celebrar la 6a sessió plenària del Consell Assessor del COEINF a l’auditori del Banc de Sabadell. Pilar Conesa es va presentar com a nova presidenta del Consell: “És per a mi un orgull i un repte presidir aquest Consell endegant una nova etapa per aportar valor afegit als professionals, al sector TIC i al final a la societat” Durant la sessió, Mingo Olmos, Degà del COEINF, va compartir amb el Consell un resum de les principals fites assolides durant els darrers 3 anys, i els principals reptes fins al final d’aquest mandat. A més, es va realitzar una interessant taula rodona i debat sobre l’atracció, gestió i atracció de talent, al tractar-se d’un tema avui en plena revolució digital més que mai cabdal per a la diferenciació i l’aportació de valor a les empreses i organitzacions, que va comptar amb la participació de Joan Antoni Català – Director General Leading-on, Lluis Soldevila – Director de Talent Management a Execus i professor a ESADE i Anna Forment – Business Leader a Everis. La cloenda de la sessió va ser a càrrec de Fernando Brea, Delegat Territorial del Govern de la Generalitat a Barcelona, tractant els aspectes més rellevants i l’aposta del Govern per la innovació i la tecnologia.

38


José Cabrera, Distinció Col·legiat d’Honor El passat 12 de juny es va celebrar la 6a sessió plenària del Consell Assessor del COEINF a l’auditori del Banc de Sabadell, fins aquest presidit per José Cabrera, que continua com membre del Consell després de 8 anys en el càrrec, va rebre la distinció de Col·legiat d’Honor pels seus mèrits professionals i personals i per l’estima de què s’ha fet mereixedor, aprovat en la darrera assemblea del Col·legi el 29 de maig. José Cabrera, enginyer superior industrial de formació. i executive MBA per la London Business School, és una referència obligada en l’àmbit de la innovació tecnològica i el lideratge empresarial, dins i fora d’Espanya: “presidir el Consell Assessor durant aquests anys, ha estat per a mi un gran honor i alhora una gran satisfacció personal i professional. El meu desig ha estat sempre contribuir al desenvolupament del nostre Col·legi, amb visió de futur, identificant els temes que ens preocupen, cridant l’atenció sobre els mateixos i proposant col·lectivament solucions concretes per a Catalunya, les seves empreses, les seves universitats i el sector en general. Les respostes als enormes desafiaments a què ens enfrontem en un món digital i una societat connectada, ha de ser necessàriament col·lectiva. Per això us animo a mantenir el focus del Consell Assessor com a porta oberta cap a la societat, i com a instrument molt vàlid per a mantenir aquest diàleg, que ha estat sempre important, però que potser ho és avui més que mai en aquesta nova Era de la Col·laboració, on les pròpies tecnologies són els motors de canvis socials i econòmics de dimensions difícils encara de conèixer. En el personal, vull agrair expressament al Col·legi la distinció de col·legiat d’honor que m’ha atorgat en la seva última assemblea, i felicitar a la nova presidenta Pilar Conesa, a qui li desitjo el més gran dels èxits en la nova etapa. Gràcies a tots pel vostre suport i participació, i sobretot per mostres d’afecte i afecte tots aquests anys.”

Assemblea COEINF

Dinars de Networking

Per acord de la Junta del COEINF celebrada el passat 1 d’abril, es va convocar l’Assemblea ordinària núm. 14 i l’Assemblea extraordinària núm. 11 del COEINF el passat 29 d’abril i 29 de maig respectivament.

Des de fa anys, el COEINF organitza cada divendres els dinars de networking al que participen col·legiats/des, i professionals del sector TIC. Els darrers dinars han comptat amb la participació de:

A l’assemblea ordinària es va fer balanç de l’any 2014 presentant l’informe de gestió, així com reptes i prioritats d’enguany.

• Juanjo Giménez, exDegà del COEINF, i CEO a OpenTrends

A l’assemblea extraordinària es va votar la candidatura de renovació parcial de la junta formada per Miquel Boix, Jaume Catarineu, i Xavier Rubiralta, amb Judit Aznar, Javier Gallego, i Balbina Rocosa, com a vocals suplents. Així mateix va servir per aprovar modificacions dels estatuts després de 7 anys de revisions i assemblees extraordinàries, el passat 26 d’abril aprovats pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Aquesta revisió inclou canvis que hi havia pendents, des del canvi de denominació a COEINF a recollir lleis i decrets aprovats durant aquest període en relació als col·legis professionals i l’exercici professional.

• Albert Herrero, President de FIB Alumni i CIO del Banc de Sang i Teixits (BST). • Mercè Molist, autora de Hackstory i periodista especialitzada en seguretat informàtica • Eduard Martín, Director d’Innovació, Societat del Coneixement i Arquitectures TIC IMI Ajuntament de Barcelona i Vicedegà de Societat del Coneixement del COEINF • Juan Pablo Peñarrubia, President del CCII • Benito Cerrillo, President d’ASSCII i CIO de Vichy Catalan • Olga Pallàs, Cap del Departament de Sistemes d’Informació - Hàbitat Urbà, Ajuntament de Barcelona • Josep Amat, Catedràtic d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors de la UPC

39


Josep Amat, Distinció Col·legiat d’Honor El COEINF fa entrega a Josep Amat del reconeixement de Col·legiat d’Honor. En un dinar de networking del COEINF, Josep Amat va compartir des dels seus primers projectes als anys 60 fins a les darreres innovacions en el camp de la robòtica aplicada a la cirurgia: “Quan em van comunicar que se’m concedia el títol de Col·legiat d’Honor, primer em va provocar sorpresa, ja que ni tan sols sabia que hi hagués aquesta figura, i després, molta satisfacció. Satisfacció perquè tot i ser Enginyer Industrial de formació inicial, la meva vida professional va anar derivant cap a la Informàtica des de fa ja molt de temps. Ara tindré menys mala consciència d’intrusisme professional. Moltes gràcies !” Josep Amat, doctor en enginyeria industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), on és catedràtic d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors des del 1983, membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1990 i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des de 2000. La seva recerca s’ha centrat en el tractament digital del senyal i la visió per ordinador, especialment en les seves aplicacions en el camp de la robòtica. Actualment, desenvolupa diferents projectes de recerca en el camp de la robòtica submarina, la robòtica aplicada a la cirurgia i el guiat dels robots mòbils a l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial de la UPC. Poden considerar-se com a fites més rellevants aconseguides, la identificació i discriminació del senyal del radar marí (1974), la comunicació persona-ordinador amb la mirada (1987) o haver aplicat el control robotitzat al guiat de la càmera en cirurgia laparoscòpica (1996). Ha rebut la medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1990), el Premi Internacional de Ciència i Tecnologia de Barcelona el 1992, el Premi a la Creativitat del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (1995), el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1995), el Premi Ciutat de Barcelona (1996), el Premi d’Honor Lluís Carulla el 1998, Medalla d’Honor a la Creativitat de la Fundación García Cabrerizo el 2008 i el Premi d’Honor a la Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica (2013).

I Congrés Europeu d’Enginyeria Informàtica El CCII, del qual és membre el COEINF, i amb la col·laboració de la Conferència de Directors i Degans d’Enginyeria Informàtica (CODDII) va organitzar el I Congrés Europeu d’Enginyeria Informàtica a Madrid el passat 20 abril al Saló d’Actes de la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació (SETSI) entitat dependent del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme (MINETUR). El principal objectiu va ser “posar de manifest l’impacte directe de la informàtica en les persones, empreses i en la societat en general i la necessitat de corregir la total absència de controls i legislació, que protegeixi els usuaris i consumidors de productes i serveis informàtics” amb una “Crida als governs i a la societat sobre els productes, activitats i serveis informàtics en la Societat de la Informació i el Coneixement” presentat per Juan Pablo Peñarrubia, President del CCII, acompanyat per Víctor Calvo-Sotelo, Secretari d’Estat de Telecomunicacions per a la Societat de la Informació. Amb aquest document es pretén cridar l’atenció dels governs europeus (països membres i Comissió Europea) i de la societat en general (institucions, agents socials, empreses, ciutadans etc.) per a la promoció i suport de tres mesures d’urgència inajornable com són: “Una avaluació rigorosa i profunda de la incidència que tenen productes, activitats i serveis informàtics en l’interès general i en els drets fonamentals, amb l’objectiu de determinar els casos en què seria recomanable establir algun tipus de regulació o control administratiu”. En segon lloc, “La creació de mecanismes de governança, control i regulació dels productes, activitats i serveis informàtics a nivell nacional, europeu i internacional, d’una manera concorde a la Societat de la Informació i el Coneixement”. I, en tercer lloc, “La necessitat que els països europeus liderin o formin part de l’avantguarda internacional en aquesta iniciativa tan transcendent per a la construcció de la Societat de la Informació i el Coneixement en què vivim i en què la informàtica és una matèria primera essencial per a la competitivitat i sostenibilitat econòmica i social”.

40


Assemblea CCII Després l’aprovació dels estatuts generals en Consell de Ministres i la publicació en el BOE, s’ha celebrat Assemblea General del Consell General de Col·legis d’Enginyeria en Informàtica (CCII), del qual és membre el COEINF, a Madrid el 29 d’agost en complint del Reial Decret 528/2015 d’acord amb la Llei de Creació d’aquest Consell. S’aprova la Junta de Govern electa formada per: • President: Juan Pablo Peñarrubia (President Col·legi Comunitat Valenciana) • Vicepresident primer: Fernando Suárez (President Col·legi Galícia) • Vicepresident segon: Joaquín Garrido (Vocal Col·legi de Catalunya) • Secretari Primer: Pedro Espina (Degà Col·legi Andalusia) • Vicesecretari: Jacinto Canales (Vicedegà Col·legi Castella i Lleó) • Tresorer: Ignacio Lasheras (President Col·legi La Rioja) I vocals de diferents col·legis autonòmics.

Aprèn a protegir les teves dades i la teva privadesa a Internet El passat juliol el COEINF va organitzar uns cursos d’estiu adreçats a tots els públics no especialistes que vulguin aprendre els punts bàsics per a protegir millor les seves dades i controlar la seva privadesa a Internet. El COEINF, com col·lectiu que aplega a enginyers i professionals de la Informàtica, vol també ajudar a tothom a millorar el coneixement i el bon ús de les TIC i especialment ajudar a crear més consciència sobre la necessitat de protegir les pròpies dades i fitxers i navegar més segur. El curs eminentment pràctic i orientat a les necessitats bàsiques del dia a dia. Perquè no es tracta de deixar d’utilitzar la tecnologia, sinó de ser conscients de les conseqüències de fer-ho i saber com fer-ho millor. En format taller en grups reduïts on amb l’ajuda dels monitors per instal·lar, configurar i fer servir aplicacions i procediments per a millorar la seguretat online i protegir millor les dades i privadesa. El objectius i continguts del taller són: aprendre a crear bons passwords i a gestionar-los correctament, diferència entre privadesa i anonimat, navegació segura i privada, com configurar el navegador i les extensions, control de la petjada digital, què fer per a evitar drames i problemes si perds o et roben l’ordinador o el mòbil, seguretat usant WiFi obertes o públiques (hotels, bars, aeroports, etc.), entendre què sap de tu el teu ISP, les xarxes socials o una App, saber protegir informació sensible: xifrat de fitxers i discs, xat i correu electrònic xifrat, saber protegir el nostre telèfon mòbil, xarxes xifrades: Tor i Tails,... Donada la bona acollida el COEINF està preparant noves edicions dels tallers.


Techno-Lunch amb Francesc Fajula, Director d’Innovació de Banc Sabadell Dinar-debat organitzat pel CTecno en col·laboració amb el Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya (COEINF), el Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya (COETTC), el Col·legi Oficial d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Catalunya (COETIC), el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) entorn l’aplicació de les tecnologies en el món financer i la transformació digital dels negocis. En aquesta ocasió, el convidat i encarregat de la ponència va ser Francesc Fajula, Director d’Innovació de Banc Sabadell. Amb la transformació digital del sector bancari i financer com a eix central, l’acte es va tornar a celebrar a l’Hotel Avenida Palace de Barcelona i va comptar amb el patrocini de Banc Sabadell. De cara a afrontar aquest escenari canviant, Fajula va destacar que “la innovació és la millor eina que tenim per enfrontar-nos a la disrupció” i que és important estar atents als diferents indicadors per a saber quan aquesta s’ha d’aplicar. Segons Fajula, en el cas del sector bancari les prioritats a l’hora d’innovar haurien de ser millorar l’experiència per a l’usuari i apostar per serveis de valor afegit amb un component diferencial. “Les solucions que triomfen són aquelles més simples i que més prioritzen al client”, va recordar Fajula, qui va afirmar que és justament aquest l’objectiu primordial del projecte d’innovació de Banc Sabadell.

42


43


ESDEVENIMENTS

Festibity

La 13a edició de la festa de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació es va vestir de blaugrana identificant-se amb els valors del club català. L’edició d’enguany va tenir lloc a una ubicació emblemàtica: les instal·lacions del Futbol Club Barcelona, el passat 28 de maig i la temàtica central d’aquesta edició va ser el BIG DATA, una de las disciplines de les Tecnologies de la Informació dedicada a les dades massives i que ocupa totes les activitats relacionades a manipular grans conjunts de dades: captura, emmagatzematge, cerca, compartició, anàlisi i visualització de dades. El Futbol Club Barcelona és més que un club i amb la voluntat d’identificar els valors del club amb FIB Alumni, es va presentar una 13a Festibity en un espai ple d’història, personalitat i significat. Aquest any FIB Alumni i la FIB han volgut homenatjar la labor de l’ex-alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, en l’àmbit de les tecnologies i la innovació. El Conseller Felip Puig va fer el seu discurs de cloenda després d’haver entregat la menció FiberEmprenedor a Josep Sanjuàs i Pere Barlet, socis i fundadors de polygraph.io. La menció a la Iniciativa TIC, que s’entrega a organitzacions que s’hagin distingit darrerament per la seva tasca en el camp de les TIC, ha estat per CaixaBank. El projecte que li ha valgut el premi a l’entitat bancària ha estat una solució de Watson Engagement Advisor desenvolupada per IBM. Un els moments més emotius de la nit va ser l’entrega de la menció FIB. En reconeixement a la seva implicació i dedicació a la Festibity, de manera excepcional, es van entregar dos guardons. Un que s’havia convertit en una assignatura pendent per Jordi Torres, cap de recerca al Barcelona Supercomputing Center i un altre per Albert Pallejà, expresident de FibAlumni des de fa uns mesos.

44


10è aniversari del BSC El Barcelona Supercomputing Center ( ) ha arribat als deu anys consolidat com a centre científic de referència. L’ordinador MareNostrum és el 57è més potent de tot el món. Més de 500 persones entre personal del centre i convidats de l’àmbit polític, científic i industrial, van assistir el passat 1 d’abril al acte de celebració del desè aniversari del BSC., en una de les principals instal·lacions científiques del país. Des que es va crear, ara fa deu anys, aquest centre de recerca públic especialitzat en la computació d’altes prestacions ha ampliat el seu radi d’acció notablement: si el 2005 tenia 63 treballadors, ara en té 425. 3.000 projectes de recerca han passat pel centre de supercomputació barceloní des de la seva fundació. 1,4 milions d’euros anuals s’han de destinar únicament a pagar la factura de la llum del superordinador. Gairebé 50.000 processadors. El MareNostrum és un supercomputador fabricat per IBM que agrupa en molt poc espai (120 m²) els components necessaris per arribar a la capacitat requerida. Té 48.896 processadors distribuïts en 6.112 xips (Intel SandyBridge de 2,6 GHz i vuit cores cadascun), 3.056 nodes i 84 targetes MIC. La memòria principal té 104,6 TB i la capacitat d’emmagatzematge d’alt rendiment és de 2 Petabytes. Darrerament, també s’ha connectat a infraestructures de Big Data del BSC, que sumen una capacitat d’arxiu total d’11 PB repartits en tres sistemes diferenciats: un d’alt rendiment per recollir i llegir les dades científiques, un d’arxiu per emmagatzemar les dades per a un estudi posterior i un robot de cintes per a les còpies de suport de totes les dades del centre. El MareNostrum funciona amb Linux i està connectat per fibra òptica a les universitats i els principals centres de recerca europeus.

Jornades CTecno 2020 CTecno va organitzar la primera edició de les jornades CTecno 2020 el passat 4 de juny al Paranimf de la Universitat de Barcelona, amb el COEINF com a entitat col·laboradora. En un moment on gairebé tot tràmit professional està arrelat a la tecnologia, s’evidencia la necessitat de reflexionar sobre els nous reptes i potencials millores disruptives amb una mirada global. I fer-ho a través de l’anàlisi de la implementació de les novetats digitals al si del món institucional; posant de manifest quines són les línies de creació i innovació més potents en la transformació digital; dialogant sobre els constants canvis del paper dels càrrecs empresarials al procés de digitalització i valorant quines són les necessitats educatives per respondre amb professionals qualificats als vertiginosos canvis digitals. El món de la Tecnologia de la Informació i la Comunicació té una cita amb els millors professionals i les empreses líders del sector. No et perdis la oportunitat de conèixer en detall el futur tecnològic més immediat. També va comptar amb la col·laboració del Consell de CIOs de Catalunya (CIOs.cat), amb una taula rodona específica sobre el paper dels CIOs i la participació de Catalina Grimalt, Presidenta de CIOs.cat, CIO del Port de Barcelona i membre del Consell Assessor del COEINF, Frederic Pijoan, Director de l’Àrea de Tecnologia de TMB, Matthias Moritz, CIO d’Almirall i vocal de la junta de CIOs.cat, Natacha Rodríguez, CIO de Manpower i vocal de la junta de CIOs.cat i Jordi Escalé, CIO de la Generalitat de Catalunya.


LLIBRES

Redarquia. Més enllà de la jerarquia José Cabrera. CEO de Cabrera Management Consultants Assaig reflexiu encara que molt amè, incardinat en els paradigmes del segle XXI i dirigit a tots aquells lectors interessats en les transformacions revolucionàries que s’estan produint a causa de la globalització digital. No és un llibre que requereixi coneixements d’especialització ni es dirigeix a nínxols específics, encara que sense dubte ofereix un interès singular per a tots els professionals vinculats a Internet i al món de la gestió i dels Recursos Humans en general.

Cibercrim Manel Medina. Catedràtic de la UPC i Mercè Molist – periodista especialitzada Aprèn a moure’t pel ciberespai, sense exposar-te innecessàriament al cibercrim. Aprèn a aplicar les tècniques d’autoprotecció que t’han ensenyat els teus pares i avis al món d’Internet. Et presentem diversos escenaris i en cada un d’ells et exposem: Riscos coneguts: Mira on et fiques! Atacs publicats: Aprèn dels errors aliens! Defenses aplicables: Tria el que més et convé! Protectors disponibles: Demana ajuda quan la necessitis!

La catedral de Turing. Els orígens de l’univers digital George Dyson. Historiador de tecnologia És possible inventar una sola màquina que pugui utilitzar per computar qualsevol seqüència computable », va anunciar el 1936 un jove Alan Turing de vint anys. En els anys 40 i 50 un reduït grup d’homes i dones, liderat per John von Neumann, es va reunir a Princeton, New Jersey, per començar la construcció d’una dels primers ordinadors que materialitzaria la visió d’Alan Turing d’una màquina universal. La catedral de Turing és la història de la invenció més constructiva del segle XX, l’ordinador digital, de qui i com la van crear.

Gènere, ciència i tecnologies de la informació Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Per què hi ha tan poques dones científiques, enginyeres, expertes o líders en les tecnologies de la informació, quan al mateix temps tenim més dones que homes amb estudis universitaris? Aquesta qüestió planteja un problema d’equitat i d’eficiència. D’una banda, es tracta d’una situació socialment injusta, perquè priva les dones de llocs de treball molt creatius i millor remunerats; per altra banda, també és negatiu des del punt de vista del creixement econòmic i del benestar social, en no aprofitar el talent i la creativitat femenins.

46


COEINF octubre 2015  

revista del Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya

Advertisement