Page 1

1 NÚM.2 LA CODINA DIGITAL

LA REVISTA DIGITAL DEL BARRI DE LES ESCODINES

COL·LABORA AMB NOSALTRES! ENVIANS LES TEVES SUGGERÈNCIES A: atencio@escodines.cat puntomnia@escodines.cat Estem oberts a tot tipus de col·laboracions. Engresca’t i participa!

Col·labora:

*L’AVV Escodines no es responsabilitza ni compratex necessàriament les opinions dels textos. Sota lliucència Creative Commons. Textos propietat dels seus autors respectius.

ENRAMADES... AMB IL·LUSIÓ Si pels habitants d’Alcoi l’event cultural i històric més rellevant és la representació de les batalles entre moros i cristians, o pel govern català i espanyol l’espectacle més important són les retallades en sanitat i educació, entre d’altres, pel barri de les Escodines de Manresa ho són les festes de les Enramades. Bé, ho són pel barri de Les Escodines i per tots aquells pobles i ciutats que celebren les festes de corpus. Però aquí es viuen amb una peculiaritat: són les festes de tothom i per a tothom, amb una tradició religiosa, però un significat festiu, amb un rerefons de crítica i reivindicació, i sobretot amb moments per passar-ho bé. És per això que en aquesta codina digital volem fer especial referència a aquestes festes, perquè així ho volem i perquè crec que ens ho mereixem com a barri. Enguany l’enramada dels carrers tindrà una marcada temàtica, i és que per una banda retrem homenatge a l’any europeu de l’envelliment actiu i la solidaritat intergeneracional, però d’una altra banda també mostrarem el nostre descontentament amb les retallades, eix central dels debats al govern però a la taula a l’hora de dinar. Però bé, això ja ho deixem pel juny. Pel que fa a la programació, un munt d’activitats s’estan preparant pels dies 7, 8, 9 i 10 de juny, especialment. Enguany volem destacar la realització del Mercat Somiatrui-

tes al barri de Les Escodines, i els carrers s’ompliran de parades, de fira, i de color i moviment. A part del mercat tindrem activitats per famílies i infants, com l’espectacle Ket’s Boix, els jocs de cucanya per a infants, l’espectacle de titelles o la festa de l’escuma. També hi haurà espectacles musicals, com el concert de Jazz que se celebrarà al pati del Casal de Les Escodines la nit del 8 de juny, o el ball de nit a càrrec del Music Jordi, el dissabte dia 9 a la nit. Tampoc hi faltaran els àpats i les activitats relacionades amb la gastronomia, com el maridatge d’aperitius i vins que hem preparat a Ca La Samsona, el sopar popular, o la botifarrada i xocolatada. No hi faltarà de res, us ho prometem, i sinó “me la tallo i em faig monja”. En tot cas, el que volem és que gaudiu de dies de festa i xerinola, que durant us dies us en oblideu de la maleïda crisi i els seus protagonistes, i que sobretot gaudiu al nostre costat, perquè és el que volem, perquè és el que el barri necessita. Us hi esperem a tothom. I no hi falteu, que passarem llista! Que passeu unes bones festes de les Enramades...amb il·lusió.

Membre organitzador de les festes.

2

L’EVOLUCIÓ DE LES XARXES SOCIALS Tendim a pensar en les xarxes socials com un fet característic de l’ésser humà. De fet, poden presentar-se cada vegada que els animals viuen en grups “lligats”, on els individus es reuneixen a causa de les seves relacions personals,en lloc de veure’s obligats a fer-ho pels factors ambientals, com ara una font d’aliments, o un lloc segur per dormir. Els grups lligats es troben entre tots els primats i alguns altres mamífers com ara dofins, gossos, cavalls i elefants, així com entre els cetacis.

mentat de Dunbar): 150 membres i, finalment, gent que som capaços de reconèixer: 1500 membres. El nombre de Dunbar resulta ser sorprenentment comú en la organització social humana. Històricament era la mitjana de la grandària dels pobles anglesos. També era la mida ideal de les parròquies de l’església i la mida de la unitat militar bàsica: la companyia. Encara que la xarxa social d’un individu pugui incloure més persones, el número 150 marca amb qui podem tenir una veritable relació que impliqui confiança i obligació (Si ens n’anem més enllà de 150, les persones son mers coneguts). Pels nivells més grans, l’ésser humà ha desenvolupat formes alternatives de lligams. Un és el riure, l’altre la música. L’idioma també juga un paper important, ja que ens permet parlar amb molta gent al mateix temps. Això ens permet superar el nombre de Dunbar, la qual cosa és impossible pels altres mamífers.

Els micos i els simis creen i nodreixen les relacions socials mitjançant l’endreçament mutu. Aquesta acció és com un massatge i desencadena l’alliberació d’endorfines. Això crea una lleugera eufòria que sembla fer possible que els animals que s’endrecen mútuament construeixen una relació basada en l’amistat i la confiança. Aquí, a l’igual que amb els éssers humans, les relacions socials donen lloc a una estructura jeràrquica imbricada com les teules d’una teulada i basada en el grau d’intimitat De totes maneres, més del 60% del nostre de cada relació. Aquestes xarxes tenen avantatges, temps social està dedicat als nostres cinc millors però són costoses de mantenir i només són una op- amics. No obstant això, els cercles més grans de les ció per les especies més intel·ligents. nostres xarxes socials també tenen un paper positiu a jugar. El sociòleg MARK GRANOVETTER de la Com un reflex d’això, hi ha una correlació entre la Universitat Stanford a Califòrnia, deia que aquests mida del cervell d’una espècie - en particular el seu enllaços febles (més de 150) en les nostres xarxes neocortex -, i la mida típica dels seus grups socials. socials, són particularment útils en el món modern. En altres paraules, la mida del cervell sembla posar És mitjançant aquesta xarxa estesa de contactes un límit en el nombre de relacions que un individu que obtenim feina i altres oportunitats socials i ecopot mantenir. A mesura que augmenta el grup so- nòmiques. Encara més important, el 70% de nosalcial també augmenta l’esforç social pel seu mante- tres trobem els nostres socis romàntics mitjançant niment. Així doncs i mitjançant l’extrapolació de la aquests contactes. grandària del cervell dels micos i simis que es correspon amb la mida dels seus grups socials, s’ha exTot i les oportunitats que el món digital ens trapolat la mida típica del grup social com 150 mem- ofereix, també té algunes limitacions. Deixant de bres, també coneguda com a Número de Dunbar. banda el Nombre de Dunbar, les limitacions són de D’aquesta manera, la relació, entre la intimitat de caire neurològic. Una és que les converses en línia les relacions i la grandària del grup corresponent tenen lloc en una bombolla. Al no poder veure la gent podria descriure’s de la manera següent: amb la gent amb qui parlem, la nostra imaginació es Amics íntims: 5 membres, millors amics: 15 mem- desboca i l’hi atribuïm totes les característiques que bres, bons amics: 50 membres, amics (el nombre es- ens agradaria trobar en el soci, millor amic o com-

pany. Això facilita la tasca dels depredadors de tota mena que aguaiten en el sistema i s’alimenten dels confiats. Les estafes romàntiques a la xarxa costen a les seves víctimes més d’un milió de lliures esterlines globalment. Un segon problema potencial és que els nens inverteixen cada vegada més temps en línia parlant amb els seus amics en lloc de trobar-se amb ells cara a cara. En la vida real hem d’afrontar els nostres problemes socials, ja que així aprendrem a gestionar la nostra sortida dels problemes. En el món digital, en canvi, si algú ens altera simplement ens desconnectem. A mesura que les xarxes socials guanyen popularitat, correm el risc de crear una generació que tingui unes habilitats socials limitades i xarxes socials més petites. En el nostre món de creixement urbà i globalitzat, les xarxes socials ja estan fragmentades, però això podria portar a la gent a sentir-se més aïllada i alienada. D’altra banda, les xarxes socials també ens aporten algunes sorpreses sobre la manera en què les utilitzem. Els acudits mai semblen tan divertits en un e-mail com a la vida real. En realitat no entenem el perquè, però sembla que té a veure amb la immediatesa de la resposta en una interacció cara a cara que fa que un mal acudit sigui encara més divertit En un estudi dut a terme per l’autor ROBIN DURBAN i els seus col·legues, es va demanar als participants que prenguéssim nota del grau de satisfacció que varen experimentar a cada interacció que van tenir amb els seus cinc millors amics durant dues setmanes. Les interaccions cara a cara i mitjançant l’SKYPE van puntuar significativament més alt que les realitzades a través dels mitjans de comunicació incloent-hi el telèfon, els SMS, els missatges de text i les xarxes socials. Una raó és que l’SKYPE sembla crear un sentiment de “co-presència” - d’estar en la mateixa

habitació que l’altra persona.- Aquest sentiment no existeix ni en el telèfon ni en els mitjans de comunicació basats en textos. L’èxit de l’SKYPE és que proporciona més senyals sobre les respostes de l’altra persona -i això sembla ser particularment important. En el cas dels acudits, el riure està involucrat-. Seguint amb l’estudi, cal dir que van trobar que qualsevol interacció en la estigués involucrat el riure va ser puntuada més alta encara que aquesta rialla fora simplement codificada en una emoticona o en un “LOL”. I la gent riu més cara a cara o amb l’SKYPE: veure la rialla d’una persona sembla fer-la més satisfactòria que la rialla per un altre mitjà. Una altra sorpresa és que la gent tendeix a utilitzar diferents mitjans per a propòsits diferents: donem les notícies dolentes per telèfon i les bones mitjançant textos. En definitiva, malgrat la seva imperfecció, el món digital ens ofereix l’oportunitat d’enriquir els nostres cercles socials coneixent una gama més amplia de persones en línia. Això pot ser cada vegada més important a mida que el món estigui més políticament interconnectat i més econòmicament interdependent. Els amics locals poder arribar a ser més valuosos freqüentment en temps de necessitat, però tenir amics geogràficament dispersos podria ajudar-nos a sentir com a pertanyents a l’aldea global, fent-nos d’aquesta manera més compromesos amb el planeta i el seu futur.

The Reader.

3

I VOSTÈS, AMB QUIN IDIOMA VOLDRIEN QUE EL SEU FILL REBÉS L’EDUCACIÓ ESCOLAR? Aquesta és una pregunta que sense una anàlisi de la situació lingüística que vivim podria semblar ben normal. De fet, ho és i molt, si es deixa de banda l’objectiu de poder dominar a la perfecció els dos idiomes oficials a Catalunya. Tal com s’ha demostrat des de l’inici de l’aplicació de la Llei d’Immersió Lingüística a les escoles catalanes, el fet que el català sigui la llengua vehicular en l’ensenyament és l’única manera de garantir que els nostres fills, quan acabin l’escolarització obligatòria, dominin perfectament tant el català com el castellà, les dues llengües amb més presència de parlants a Catalunya. Així doncs, si seguíssim com fins ara, els nostres fills dominarien totes dues llengües. El debat, doncs, cal iniciar-lo en aquest punt. Si tots els pares i mares volem que els nostres fills dominin les dues llengües oficials a Catalunya, per què canviar un model lingüístic que, objectivament, ho garanteix? La resposta rau en els interessos polítics de partits com el PP i Ciutadans que volen, i ho estant aconseguint, guanyar vots situant la llibertat individual per sobre de la col·lectiva i, fins i tot, mentint sobre el perill a extingir-se que tindria la llengua castellana en territori català. La primera idea ve a dir que qualsevol pare o mare que visqui a Catalunya té dret a escollir amb quin dels dos idiomes oficials vol que els seus fills rebin l’escolarització obligatòria. Segons aquesta idea, el més just seria que tots els pares fessin aquesta elecció i es dividissin les classes en funció de la llengua. Al primer cop d’ull, sembla una proposta lògica, no? El problema d’aquesta opció són les seves conseqüències, les quals no són pas analitzades per aquests partits polítics. En primer lloc, els estudiants viurien amb poca naturalesa un fet tan natural com parlar allò que un vol. S’augmentarien els prejudicis entre parlants de diferents llengües, dividint encara més la nostra societat, no només entre rics i pobres, immigrants i autòctons, sinó també entre estudiants catalans i castellans. Tant uns com altres convivim sense problemes, encara que n’hi hagi que vulguin fer-nos creure el contrari. El més perillós de dividir les classes en funció de la llengua, però, seria el fet que

el català en sortiria perjudicat. Per què? Doncs molt senzill; perquè és el castellà l’idioma amb més presència a Catalunya. No només al carrer, al pati de les escoles o a les nostres llars, sinó també a les televisions, a les ràdios, a la música, als llibres, al cinema, a l’etiquetatge o en el sentiment de pertinença a una o altra llengua. Només cal consultar les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura en un estudi fet el 2011 per l’IEC per constatar aquestes dades. Així doncs, davant d’aquesta temptadora pregunta, cal que ens qüestionem si volem que la llengua catalana mantingui les seves opcions, per a molts filòlegs, cada cop més febles, a no ser absorbida pel castellà o progressivament desusada. Que la llengua vehicular de l’ensenyament obligatori sigui només la catalana juga a favor de totes dues llengües, d’una major cultura, d’una major capacitat de comunicació i també juga a favor de la història del nostre país. Fora de justícia que, més enllà del fet que el català és una llengua i com a tal una forma de veure i entendre el món, i del fet que si desaparegués seria una pèrdua cultural i social terrible, el català també és la llengua històrica, pròpia de Catalunya. Cal no oblidar una realitat històrica, i és que el castellà no existia en l’actual territori català, sinó que, primer com a veïna i després com a imposició política, fou introduïda progressivament a Catalunya fins que a dia d’avui ja és la llengua amb més presència. Per tant, i com a síntesi, si es volen tenir en compte objectius pedagògics, culturals i socials, caldria seguir evitant les pressions a substituir el català com a única llengua vehicular en l’ensenyament. Tanmateix, si es tenen en compte objectius polítics que obvien les relacions humanes i la importància de la cultura en aquestes i que intenten guanyar vots mentint els electors, també caldria introduir la llengua castellana a TV3 i a Catalunya Ràdio. Temps al temps...

4

EL DÍA QUE RAMON ME HIZO LLORAR En 1998, tras 34 años trabajando, mi empresa me pre-jubiló. De inmediato tuve que hacer planes para administrar mi tiempo (por primera vez era dueño de mi tiempo). Mi primera idea fue la de estudiar y aprovechar esa beca perpetua que me habían ofrecido. La segunda fue dedicar parte de mi tiempo a fines sociales y me hice voluntario. Enseguida comencé a trabajar para la Gent Gran. Fueron muchas horas escuchando y animando a seres victimas de una gran injusticia social, abandonados a su suerte y su soledad. Hasta ese momento mi actitud había sido de acompañamientos puntuales. No me sentía preparado para un compromiso más estable. Hasta que Clara de la A.VV. de les Escodines me habló del proyecto de Bon Veïnatge. Se trataba de comprometerse a visitar regularmente a una persona que vivía sola, una vez por semana. No sin miedo acepté acompañar al Sr. Ramón. Poco a poco, a medida que nos íbamos conociendo, mis recelos se disiparon y como comprendí más tarde, se había establecido una relación recíproca: el me daba a mi tanto o más que yo a él. Gradualmente nuestra relación hizo que afloraran en mi emociones hasta entonces desconocidas. Un día, en una conferencia sobre la Gent Gran, me tocaba hablar a mi sobre el programa citado antes. A fin de animar a la gente a participar, leí un texto que me había preparado sobre el UBUNTHU. Este concepto significa que las personas pertenecen a una gran totalidad que se empobrece cuando una de ellas es maltratada o humillada y se enriquece cuando se le proporciona soporte y confort. Mientras leía las palabras de Desmon Tutu notaba que las lágrimas pugnaban por salir. Traté de leerlo aprisa, pero en las últimas líneas, no pude contener el llanto. El Sr. Ramon, trabajando mis emociones me había hecho llorar. El voluntariado es una gran familia y nadie puede ser dejado a su suerte. Este es el trabajo del voluntariado. El voluntario lo sepa o no lleva el ubunthu en su corazón.

5

Bon dia !! Bona Tarda !! AL CARRER, SALUDA’M El nostre barri fa temps que no passa per bons moments. L’envelliment tan del barri com de la seva gent; el tancament de locals, en molts casos per jubilació del propietari i la falta de rehabilitació dels habitatges molt vells ha buidat de gent els seus carrers i la gent que circula per ells amb prou feines se saluden. Per tornar la vida al barri, no només calen inversions per part de l’Ajuntament (per la reconstrucció del capital fisic,és a dir habitatges), sinó que també cal la reconstrucció del capital social, aquell que està format per la gent, amb les seves potencialitats i capacitats, i que té a veure amb les xarxes socials que es formen (llegiu per exemple l’article EL NUCLI ECONÒMIC d’aquesta mateixa revista). Aquesta reconstrucció comença amb una salutació per tot el que això representa. Quan algú al carrer em saluda, el missatge que rebo és “m’interesses” i si algú es creua amb tu, et mira i no em saluda, el missatge que rebo és “no m’interesses”. Per aquesta raó, la Conxita Bacardit ens ha presentat aquest escrit per una campanya de salutacions al carrer. Perquè si no ens saludem al carrer,¿com ho farem per unir-nos per tal de tornar la vida al barri? Ja fa temps que Ghandi va escriure allò de: SIGUES TU EL CANVI QUE VOLS VEURE AL MÓN! Tot canvia amb tu.

Això seria una bona manera molt normal i correcta de saludar algú, i segurament és el que normalment fem la majoria de nosaltres quan ens trobem una persona més o menys coneguda. I segueixes caminant com si res. A voltes no t’ha passat que tot seguit penses, ara no sé de què la conec? I així queda. En la setmana de la Gent Gran, varem tenir aquí al Casal una xerrada molt interessant parlant del voluntariat, i diferents persones ens van explicar la seva experiència en àmbits diferents de voluntariat, tots molt encertats i positius. També van aprofitar la trobada per convidar les persones a implicar-se més en aquesta tasca i tant de bo siguin moltes que ho puguin fer. Llavors va sortir la idea que sense gens de feina ni hores de dedicació, es podia fer una cosa molt senzilla però molt humana i positiva, i aquí ve lo del Bon dia!. Si en aquestes paraules hi afegim el nom de la persona, o alguna cosa més en aquells veïns/es del barri, això es converteix en una salutació personalitzada, de bona convivència, de bon veïnatge. Aquella persona sap que es a ella a qui et dirigies, “Bon dia Carme, Joan o Maria” com estàs? “fa bon dia” o, fa bo de prendre el sol o caminar una mica etc... Una cosa tan senzilla però que et fa sentir molt bé, a qui ho fa i a qui ho rep. Si aquella persona té algun problema o preocupació, qui sap si aprofitarà l’ocasió per demanar consell o senzillament parlar-ne, si més no, tu li hauràs donat l’oportunitat de fer-ho. Això també forma part d’un petit servei de voluntariat i ajudaria a fomentar les nostres relacions com a bons veïns. Ens hi posem?

Per Jose Julian Sanchez Per Conxita Bacardit

Daniel Escolà García

Per Jose Julian Sanchez

6

SANT JORDI A L’AVVE “Un any més (i ja en van uns quants), el casal veïnal de les Escodines ha distribuït diverses parades per la ciutat en motiu de la celebració de la diada nacional de Sant Jordi. Enguany han estat quatre les parades que hem ubicat a Manresa (dos al barri: Plaça Sant Ignasi i Carrer Divina Pastora; i dos més a: una a la Plaça Espanya i una altra a la Plaça Sant Domènec). En les parades, s’hi podia trobar des de les tradicionals roses fins a marxandatge (samarretes, postals, xapes de cava) relacionat amb el barri. També aquest any hem repartit entre les persones interessades en la lectura gairebé 1000 llibres de forma gratuïta. Aquests llibres els hem anat recopilant al llarg de l’any a la Biblioteca Jaume Perramon del Casal, (aquesta recopilació ha estat possible gràcies a les donacions desinteressades de diferents persones). La filosofia d’entregar llibres als vianants, no és altre que la de fomentar la lectura i la de donar una nova vida a aquests llibres de segona mà. Un any més (i ja en van uns quants) vam tornar a gaudir amb la ciutadania d’aquesta festa tan especial que és Sant Jordi.” Per: Biblioteca Jaume Perramon

7

VOLEM L’ENTORN DE SANT MARC LLIURE DE COTXES! El passat diumenge, 29 d’abril, l’Associació de veïns i veïnes del barri de les Escodines va celebrar la tradicional diada de Sant Marc. Aquesta va començar a les 11h del matí amb la missa a la capella de Sant Marc i va continuar amb una botifarrada gratuïta per tot el veïnat. Aquesta jornada no és només una jornada lúdica, sinó que pretén ser una jornada de reivindicació, per això l’acte va estar acompanyat de la demanda de considerar l’entorn de la capella de Sant Marc en condicions i sense vehicles, per dignificar la zona i l’entrada a la ciutat. Amb el lema: “Volem l’entorn de Sant Marc lliure de cotxes”, l’AVV Escodines reivindica per una banda, que l’Ajuntament actuï en aquest espai i per l’altra, es pretén sensibilitzar el veïnat del barri i de la ciutat en general perquè no utilitzi els voltants de l’ermita com a aparcament indiscriminat de vehicles. A més, es va demanar també la instal·lació d’un parell de taules i bancs de fusta per poder convertir l’espai en un berenador i gaudir-ne com una zona verda.

9

UN PASSEIG PER LA VIDA DE L’ESCOLA

8

Miro el rellotge: un quart d’una. Ja falta menys perquè s’acabi la classe. De fons, la Segona Guerra Mundial reneix en cada una de les paraules del meu llibre guixat i ple de dibuixets, paraules que la professora insisteix a explicar amb delit i nervi sense adonar-se que quasi tot la classe es troba de camí a la lluna o en un estat de somnolència irresistible en aquest moment. En un altre dia que no fos aquest, m’apassionaria i em faria escoltar amb devoció, per molt que sembli increïble, la història m’encanta. Però avui em vénen al cap altres pensaments, pensaments que ja fa dies que em ronden i que cada cop hem fan donar més i més voltes al mateix. Encara que ara el temps passi lent i sembli que els nazis intentin aturar el rellotge de la meva classe, m’estic adonant que en realitat el temps passa massa de pressa. Les setmanes em semblen dies i els dies hores, encara enyoro el Nadal, que ja tornem a ser estiu, i així va passant la vida. “Potser no n’hi ha per tant”, penso en un moment de lucidesa que coincideix amb un cop sord que prové de la caiguda de l’estoig d’algun company embadalit. Sí, no n’hi ha per tant, només tinc quinze anys i envellir no hauria de ser la meva preocupació, però sí que em fa por fer-me gran. Haver de decidir, de prendre un camí on jo hagi de tenir cura de mi mateixa, sense dependre de la família, dels amics de l’escola que

quedaran enrere... aquest últims són els que més em preocupen. Quan ets petit , et penses que els teus companys de joc o d’aprenentatge els tindràs per sempre, però els anys passen sense que tu hi puguis fer res al respecte i, com amb tot, el temps fa canviar les persones. El temps, que és savi, posa cadascú al lloc que li pertoca i et mostra qui són els que de veritat t’han recolzat sempre i els que tindràs al teu costat durant molt de temps. Tot i així, sempre hi haurà gent que t’importa i que deixaràs enrere, que cauran pel camí com soldats alemanys ferits en una batalla estúpida i absurda. Però sempre et quedaran els amics de debò, els que t’han vist riure i plorar, créixer, guanyar i perdre, il•lusionar-te i somiar, però també decebre’t, els que t’han vist enamorar-te i sofrir i els que tan fet riure quan ho creies impossible, aquells que amb una mirada ja t’entenen, els que t’han rescatat del pou més negre... en fi, els que aguantarien amb tu qualsevol tempesta. I mentre el rellotge se segueix negant a avançar, m’aferro a aquest pensament, que els amics de debò no els perdré mai. Perquè realment això és el que m’espanta, perquè quan aconsegueixes una cosa i t’adones el gran valor que té, com un tresor, més ho valores, i més por tens de perdre-ho. I això em fa pensar que l’any que bé, cadascun de nosaltres escollirà el seu

propi camí i, tal i com diuen els grans, haurem de donar prioritat al nostre futur i prendre decisions importants que segurament ens faran allunyar de tots aquest amics, però només espero que la distància no pugui amb la nostra amistat. I així vaig contant els minuts, les hores i els dies, fent el compte enrere del temps que em queda per poder gaudir d’aquesta vida còmoda i càlida envoltada de gent que m’estimo, i recorda els bons moments que ens deixa l’escola, com ara excursions, colònies, hores d’esbarjo, perquè els bons moments sempre tendim a recordar-los millor del que en realitat van ser. Però també recordaré aquell primer suspens, aquell mític professor que tothom considerava un monstre, però que, en realitat, era una molt bona persona; o bé, aquell amor d’institut, perquè, qui no ha tingut un amor d’institut? Crec que tothom, hi posaria la mà al foc. Aquell amor, o aquell primer petó que havies somiat mil vegades mentre intentaves estudiar, i que finalment vas veure realitzat un dia o altre. Però l’amor s’acaba, i més el de joventut i a aquesta persona també em sabrà greu deixar-la enrere, però la recordaré sempre... El timbre finalment em desperta dels meus pensaments i em fa tornar a la realitat. *** Com indicava el meu compte enrere, els dies de

maig s’acaben i les jornades de juny es presenten amenaçadores de calor. L’ambient que es respira és d’eufòria i alegria però tambè de tristesa i por. Falten dos dies per acabar el curs i totes les decisions estan preses i sense opció a canvi. Ara només falta esperar i veure què és el que el destí té preparat per a nosaltres. L’estiu passarà ràpid com cada any, les nits seran esbojarrades i llargues i els dies aniran de la mà dels pantalons curts i del banyador, sense preocupacions. Però els lligams s’aniran debilitant fins que arribin de nou les classes i tornem a ser conscients de la realitat. Llavors tots començarem en llocs nous i amb gent nova. I mentre recullo i deso el meu llibre d’història al calaix, m’adono que finalment l’imperi de Hitler ha estat derrotat, podem donar per finalitzada la guerra i el continent europeu i la resta del món sencer celebren l’arribada de la pau i d’una nova etapa. Potser jo també hauria de donar per finalitzat el meu passeig per la vida de l’escola i emprendre la meva pròpia etapa de decisió, pau i llibertat.

Gemma Lorenzo Perramon

EL NUCLI ECONÒMIC (Aquest article és la traducció de l’escrit pel fundador del moviment americà TIMEBANKS, EDGAR KAHN, acollint-nos a la llicència COMMONS).

El terme anglès CORE ECONOMY, traduït per nosaltres com “El Nucli Econòmic” es refereix a una economia que no és la de Wall Street, ni la dels grans bancs si no a l’economia no monetària formada per les famílies, els amics, els parents i els barris. Estimacions recents la situa al voltant del 40% 50% de l’activitat econòmica productiva. Un metge a una famosa escola mèdica dels Estats Units va preguntar als alumnes de primer curs el següent: ¿Quin grup de gent penseu que proporcionen les majors cures i tractaments mèdics en aquest país?. Els metges? No. Les infermeres? No. Els professionals de la salut? No. La resposta és: les mares i els pares. Qui ensenya a caminar als nens, a parlar, a obeir les normes, a dir la veritat, a evitar fer-se mal o ferho als altres? Qui produeix una força de treball que arriba a l’hora als llocs i que sap que està malament robar i mentir?. Les mares, els pares, la família i aquelles institucions que imparteixen valors morals. Qui manté segur el barri i fa disminuir la violència? Un estudi de 51 milions de dòlars i d’una durada de 10 anys realitzat per prestigiosos investigadors de les universitats de Harvard, Colòmbia i Michigan van localitzar finalment el factor critica i el van anomenar “EFICÀCIA COL· LECTIVA”, que traslladat al llenguatge corrent va resultar que era el veïnat que impedia que els joves pintessin grafits, que es barallessin i que remolegessin a les cantonades. És una cultura local invisible que es resumeix en cuidar i vetllar pels nens i joves de tots. Avui, aquesta economia de base està sent assaltada en part pels valors materials que erosionen els valors morals i en part pel progrés que ha eliminat el subsidi ocult de les dones dedicades a les tasques de la llar, la dependència econòmica de la gent gran i l’explotació de les minories ètniques, els immigrants i els infants. EL NOSTRE VERITABLE TREBALL, EL NOSTRE AUTÈNTIC DESAFIAMENT ÉS LA RECONSTRUCCIÓ DEL NUCLI ECONOMIC, TORNAR-L’HI LA SALUT. De manera creixent es diu a les organitzacions sense ànim de lucre, (OSAL), que han d’aprendre a posar en marxa negocis i crear empreses socials que guanyin diners.

Com farem aquesta reconstrucció?

Però, la definició de valor que proporciona l’economia de mercat devalua les mateixes capacitats universals que va permetre a la nostra espècie sobreviure i evolucionar: la nostra capacitat per tenir cura uns dels altres, per prestar ajuda uns als altres, defensar el que és correcte i oposar-nos al que està malament. En termes de mercat aquestes capacitats si abunden no tenen valor, però en termes de la reconstrucció del nucli econòmic literalment no tenen preu. No hi ha prou diners al mon per com recuperar-les. Per tant, aquesta economia, la del nucli econòmic, utilitza un mode de producció i de distribució diferents dels de l’economia de mercat. Per això es va desenvolupar una classe de diners que valorava totes les hores de treball per igual, fos el que fos aquest treball, una moneda de trueque (intercanvi). exempta d’impostos que va anomenar-se “dòlars de temps”.

En primer lloc, haurem de començar a mirar a aquells éssers humans en situació de debilitat o d’exclusió social, i per tant receptors d’ajuda, no com un problema i passius, sinó mitjançant una lent que els transforma en actius. Quan una persona gran ens diu “no tinc res per donar excepte amor”, hem de respondre-li que té el que més necessitem. En lloc d’això veiem a la gent gran com una càrrega financera. En segon lloc, haurem de re-definir el treball per incloure qualsevol treball necessari per construir famílies fortes, comunitats segures, vetllar per la cura de persones febles i ancians, fer que els polítics compleixin les seves responsabilitats, fer funcionar la democràcia i lluitar per la justícia social. Això significa que hem d’abandonar el codi binari que diu: ets personal pagat, o voluntari. Cap societat té els diners necessaris per comprar, a preus de mercat, el que es necessita per criar un nen, fer segur un barri, tenir cura dels ancians, fer que funcioni la democràcia o solucionar les injustícies sistèmiques. Si els diners no poden fer el treball d’allistar aquesta força, qui pot? Una vegada més, els dòlars de temps. En tercer lloc, la reciprocitat necessita reemplaçar la beneficència unilateral. Centrar-se únicament en la satisfacció de les necessitats dels beneficiaris impedeix sovint una mutualitat genuïna. Però si les OSAL adopten la perspectiva de la reconstrucció del nucli econòmic llavors cada beneficiari pot retornar el servei que li ha estat prestat fent alguna cosa per algun altre i això generarà un efecte multiplicador en la reconstrucció del nucli econòmic. Hi ha adolescents que necessiten tota mena de serveis que al seu torn poden ajudar a ancians que tenen dificultat per aixecar els seus braços artrítics a rentar-se el cap i pentinar-se. Hi ha gent gran que pot proporcionar companya per telèfon a ancians enllitats, etc.

10

Unes paraules de comiat i agraïment en el funeral del Paco. Estimat Paco: Tu vares ser un del membres fundadors del nostre Club de Jubilats de l’Associació de Veïns i Veïnes de les Escodines. Una persona que no coneixia la paraula “no” per a ningú, ni per a qualsevol feina. Tant l’hi feia moure cadires, com apuntar persones per les activitats del club, estones jugant a cartes i altres ajudant a la Lola tenint sempre net i polit el seu esplai. Sempre amb un somriure als llavis i sobretot xiulant o cantant alguna cançó. De la mateixa manera que la Lola ha sabut cuidar les flors, també ha mantingut la flor del vostre matrimoni més de 50 anys, donant un exemple de bona harmonia i felicitat. Et trobarem molt a faltar, has estat una persona molt humana, de bon tracte, que respirava pau. Les teves cançons han arribat al cel, i un dia entre tots els escodinaires, quan serem allà, a la casa del Pare, tornarem a ajuntar les nostres veus i farem una gran Coral.

11

Programa de les Enramades 2012 Dijous 31 de maig

Diumenge 3 de juny

Dimarts 5 de juny

LA FINESTRA INDISCRETA. Reportatges curts. Temàtica: els trens. Hora: a les 20.30h A Ca La Samsona Organitza: Ca La Samsona

TARDA DE CLÀSSICA amb germans Barrios Concert musical. Hora: a les 20h. Preu: 2€ pels no socis de Ca La Samsona, i gratuït pels socis Organitza: Ateneu Ca La Samsona

TORNEIG DE FUTBOL De 12 a 16 anys Partits de lligueta Hora: a les 18h Als Jardins de la Cova Sant Ignasi Organitza: JNA Col•labora: Cova Sant Ignasi i Pla Comunitari AVVE.

Divendres 1 de juny Dilluns 4 de juny ENRAMADA DE CARRERS Comença l’esperada enramada de carrers, al C/ Aiguader, C/ de Santa Clara, C/ Divina Pastora, C/ Barceloneta i C/ Sant Maurici. Encara no saps què és això de l’enramada? Doncs baixa al carrer i fes-nos un cop de mà. T’hi esperem! A partir de les 20h! Dissabte 2 de juny ENRAMADA DE CARRERS Continuem enramant! Pl. Sant Ignasi, C/ Escodines i C/ Sant Bartomeu. A partir de les 9h! SARDINADA POPULAR Hora: a les 21h C/ Barceloneta Organitza: Comissió del C/ Barceloneta

Que el teu exemple ens serveixi a tots per a ser millors. Traduït per: Jose Julian Sanchez Original per: Edgar Kahn

FESTA DEL BALL COUNTRY Hora: a les 21.30h Al C/ Divina Pastora Organitza: Pol de Cultura (AVVE)

A reveure, Paco.

Manresa 10 d’Abril del 2012

TORNEIG DE FUTBOL De 8 a 12 anys Partits de lligueta Hora: a les 18h Als Jardins de la Cova Sant Ignasi Cal inscripció prèvia a Joves del Nucli Antic o a l’AVV Escodines (David). Organitza: JNA Col•labora: Cova Sant Ignasi i AVVE. TALLER DE PASTISSERIA SALADA A càrrec de Toni Pladellorens, de KKO pastissers Hora: de 18 a 21h. Al Casal de Les Escodines Preu: 5€/persona. Inscripcions al punt d’atenció (matins) i secretaria (tardes). Organitza: AVVE Col•labora: KKO pastissers

JOCS DE CUCANYA AL CASAL De 8 a 12 anys Hora: a les 18h Al Casal de Les Escodines Organitza: JNA Col•labora: Pla Comunitari AVVE. AULA DEL CONEIXEMENT Què és el Ioga? A càrrec d’Isabel Palazón Hora: a les 18h Al Casal de Les Escodines Organitza: Pol de Cultura FOTOGRAFIA D’EQUIP DE LES ENRAMADES Tots i totes som Enramades. Vine i fotografia’t per la història! Hora: a les 20h Al Casal de Les Escodines Dimecres 6 de juny TORNEIG DE FUTBOL De 12 a 16 anys Partits de lligueta Hora: a les 18h Als Jardins de la Cova Sant Ignasi Organitza: JNA

Col•labora: Cova Sant Ignasi i Pla Comunitari AVVE. Dijous 7 de juny TORNEIG DE FUTBOL De 12 a 16 anys Semifinals i final Hora: a les 18h Als Jardins de la Cova Sant Ignasi Organitza: JNA Col•labora: Cova Sant Ignasi i Pla Comunitari AVVE. GIMCANA PEL BARRI! De 8 a 12 anys Hora: a les 18h Al Casal de Les Escodines Organitza: JNA Col•labora: Pla Comunitari AVVE. MISSA DE CORPUS Hora: a les 20h Al Casal de Les Escodines Organitza: Club de Jubilats de Les Escodines i Societat Coral Escodines I després... CONCERT DE CANT CORAL, A càrrec de la Societat Coral Escodines XERRADA SOBRE L’ÀFRICA, a càrrec de Marc Serena Hora: a les 20h Gratuït A Ca La Samsona www.lavoltadels25.cat Organitza: Ca La Samsona PROJECCIONS AL MUSEU “LA HORA DE LOS VALIENTES”

Dins el cicle Espai Memòries, del Museu Comarcal de Manresa Hora: a les 21h Gratuït Al Museu Comarcal de Manresa Organitza: Espai Memòries Col•labora: Museu Comarcal de Manresa Divendres 8 de juny MARIDATGE D’APERITIUS I VINS Vins de la DO Pla de Bages A càrrec del sommelier Jaume Pont Hora: a les 20.45h A Ca La Samsona Preu: 10€/persona Inscripcions: escodines@escodines. cat / 696 709 219 Places limitades a 25 persones Organitza: AVVE Col•labora: Setè Cel JAZZCODINES a l’aire lliure Actuació a càrrec de JAÇ LLATÍ i Jam Session de Jazz Vine i comparteix escenari amb la banda Hora: a les 22.30h Al Casal de Les Escodines Organitza: AVVE

Hora: a partir de les 10h. C/ Escodines Organitza: Amics Col•leccionistes del Bages

Hora: a les 11h. C/ Escodines Organitza: Biblioteca Jaume Perramon.

SIMULTÀNIA D’ESCACS Hora: a les 10h. C/ Escodines Inscripcions gratuïtes: de 9.30 a 10h Les persones que s’inscriguin tard no podran optar a l’obsequi Organitza: Escacs Catalonia Club.

EXPOSICIÓ “GENT DEL BARRI” Coneguem l’arxiu Ramon Estrada Hora: a partir de les 11h. Busca’ns a la parada de la Biblioteca Organitza: Biblioteca Jaume Perramon

RECOLLIDA DE PLANTES PEL CONCURS XXXIV Exposició de plantes Pots portar les teves plantes pel concurs, de 10 a 13h i de 17 a 20h. A l’espai del Club de Jubilats (Casal de Les Escodines) Organitza: Club de Jubilats Escodines

MATINAL FESTIVA D’ENRAMADES Al sector vell del Barri!

MERCAT SOMIATRUITES Moda, il•lustració, llibres artesans, complements... i a més actuacions en directe del cantautor Xilè Alejandro Araya, titellaires Pere Bigas i Bruneau Valls (de 11.30 a 14h) i tallers de pintacares i llibretes artesanes. Hora: a partir de les 11h i fins a les 21h de la nit! Els trobaràs als carrers Escodines i Sant Bartomeu Organitza: Mercat Somiatruites i Pla Comunitari AVV Escodines

TROBADA DE COL•LECCIONISTES

CONCURS DE DIBUIX INFANTIL (temàtica lliure)

Dissabte 9 de juny

TORNEIG d’SCRABBLE Hora: a les 11h. C/ Escodines Organitza: Biblioteca Jaume Perramon VERMUT-CONCERT amb vistes! Amb Joan Garriga (Dusminguet, La Troba Kung-Fú...) i Marc Serrats (Xerramequ, dijous paella...) Hora: a les 12h. Al pati de Ca La Samsona Gratuït Organitza: Comissió del C/ Aiguader i Ateneu Ca La Samsona Dissabte 9 de juny Tarda de festa! JOCS DE CUCANYA Carreres de sacs, estirem la corda...i més! Hora: a les 17h. C/ Aiguader I després... XOCOLATADA Organitza: Comissió del C/ Aiguader QUADRES DE BALL DE LA CASA

D’ANDALUSIA Hora: a les 18h. Al pati del Casal de Les Escodines Organitza: Casa de Andalucía en Manresa MOSTRA DE GUITARRA Dels tallers de guitarra per a joves de l’AVVE Hora: a les 19.30h. Al pati del Casal de Les Escodines Organitza: Pla Comunitari AVV Escodines I A DIVINA PASTORA... OBEDIÈNCIA CANINA I EXHIBICIÓ D’AGILITY Pots venir amb el teu gos a provar el circuit d’agility! Hora: a les 18h. C/ Divina Pastora Organitza: AVV Escodines i Comissió de Santa Clara i Comissió Barceloneta Col•labora: Hotel caní “El Vilà” í KNINS perruqueria canina BOTIFARRADA i SERVEI DE BAR Hora: a partir de les 18h. C/ Divina Pastora Organitza: Comissió de Santa Clara ESPECTACLE INFANTIL I FAMILIAR KET’S BOTX Hora: a les 19h. C/ Divina Pastora Organitza: AVV Escodines i Comissió de Santa Clara

SARDANES amb la Cobla Ciutat de Manresa Organitzat conjuntament amb el Grup Sardanista Nova Crida Hora: a les 20h. C/ Divina Pastora Organitza: AVV Escodines i Grup Sardanista Nova Crida BATUCADA amb DJILANDIANG Música tradicional africana Hora: a les 20h Al davant del bar Azulagave (antic bar Rocío) C/ Sant Bartomeu, 12 I després... Vine a menjar uns aperitius mexicans-catalans-africans Organitza: Bar AzulAgave (antic Bar Rocío) SOPAR POPULAR d’ENRAMADES Hora: a les 21h Al Casal de Les Escodines Preu: 13€ (socis/es) i 16€ (no socis/ es) Cal inscriure’s prèviament a l’AVV Escodines (matins: al Punt d’atenció i mediació; tardes: a la secretaria de l’AVVE) Més informació a escodines@ escodines.cat o al telèfon 93 875 15 40 (ext. 10) Organitza: AVV Escodines BALL DE NIT AMB EL MÚSIC JORDI Vine a ballar!!!! Hora: a partir de les 23h Al C/ Divina Pastora Hi haurà servei de bar Organitza: Comissió de Santa Clara i

AVV Escodines Diumenge 10 de juny

TERRABASTALL amb XÀLDIGA Pels carrers del barri Hora: a les 9h Recorregut: Parc de Santa Clara, Nou de Santa Clara, Sant Bartome Aiguader, Escodines i Pl. Sant Igna Organitza: Xàldiga Taller de festes

MERCAT SOMIATRUITES Moda, il•lustració, llibres artesans complements... i a més animació d carrer i globoflèxia amb Fofucho (de 12 a 14h), i tallers de pintacares llibretes artesanes. Hora: a partir de les 11h i fins a les 21h de la nit! Els trobaràs als carrers Escodines Sant Bartomeu Organitza: Mercat Somiatruites i P Comunitari AVV Escodines

BITLLES CATALANES Hora: a partir de les 10h Als jardins de la Cova Organitza: Comissió de Santa Clar

EXPOSICIÓ DE PLANTES XXXIV edició Estaran exposades al Club de Jubilats de l’AVV Escodines, al Cas de Les Escodines, de 10 a 13h i de 1 a 20h. Organitza: Club de Jubilats Escodines

1r CAMPIONAT DE LLANÇAMEN

la codina digital 2  

La revista digital del barri de els Escodines

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you