Page 1

1

C A M I N S

E S C O L A R S

X À B I A


Mobilitat sostenible, educació, relació amb l’entorn i socialització

Volem ciutats més habitables. On poder experimentar el contacte amb el carrer, de primera mà. Sense presons, sense fums, sense presses... Recuperar les sensacións de quan érem menuts per als nostres fills. El moment de sentir fred a la cara, de caminar pels carrers banyats per la rosada matinera. De parlar de les nostres coses, de compartir experiències, desitjos, somnis i frustracions. De parar, perquè sí i de continuar perquè sí, també. D’aprendre a relacionar-se, a voler i a sentir. A mirar la mar... “Pas a Pas, Camins Escolars Xàbia” ès un projecte amb el qual volem facilitar des de l’Ajuntament de Xàbia, que el xiquets vagen al col·le caminant perquè és més segur que anar amb cotxe i és millor per a la seua educació. Pretenem reduir el nombre de vehicles privats que diàriament s’aglometen en els voltants dels col·legis i així contribuir a la millora ambiental i de seguretat. Es tracta d’un pas més en l’educació dels ciutadans intel·ligents del futur.

Volem recuperar espais per a la infància, fer habitables els nostres carrers, aprendre a gaudir la ciutat


ÍNDEX

1. Fer Camí

4. Posada en Marxa

Marc General

Definició de les Rutes

PROBLEMÀTICA GENERAL DE LA MOBILITAT INFANTIL La Infància i l’Entorn Urbà La Pèrdua del Carrer Efectes

6

FER CAMÍ FENT CIUTAT La Mobilitat és un Assumpte Transversal Economia d’Accions per a un Canvi Profund L’Ús com a Eina de Participació Ciutadana

38

PLANTEJAMENT I OBJECTIUS DEL PROJECTE Educació, implicació i cohesió social per a una ciutat més habitable Referents Impacte Socioeconòmic Potencial

11

TREBALL PER ESCALES Entorn Escolar Relacions de Proximitat Escala Ciutat

39

MICROINTERVENCIONS PER A CONQUISTAR EL CARRER

74

ALGUNES INSPIRACIONS...

83

2. Punt de Partida Anàlisi de Context

POTENCIALITATS URBANES I OPORTUNITATS Anàlisi quantitativa de la situació de partida

19

Comunicació, Identitat i Relat

ELS XIQUETS PARLEN Tots parlem Ferramentes identitat visual

3. Primers Passos

Implicació, Recolzaments i Obertura UN CANVI D’HÀBITS QUE ENS INVOLUCRA A TOTS Els Agents Socials El Consell dels Xiquets Col·legis, Ciutat, Ciutadania

5. Caminar en Companya

28

87


Fer Camí MARC GENERAL

1

5


PROBLEMÀTICA GENERAL DE LA MOBILITAT INFANTIL

Durant les darreres dècades, la pèrdua d’autonomia infantil ha esdevingut un procés generalitzat que ha modificat considerablement les dinàmiques urbanes a les ciutats occidentals. Mentre que als anys setanta la pràctica totalitat dels menors caminaven sols fins a l’escola, actualment, s’estima que només a una quarta part dels menors se’ls permet anar sense acompanyament adult. El carrer, un espai públic que abans havia estat central per al desenvolupament cognitiu i emocional de la infància, és ara percebut com un lloc perillós que preferiblement cal evitar. Aquesta profunda transformació en la percepció de seguretat als carrers es deu fonamentalment a la presència creixent de vehicles motoritzats en la ciutat, així com d’altres canvis importants en la concepció psicològica-emocional de la infància per part dels adults. Tot plegat, facilita la persistència d’un cercle viciós que condueix a l’abandonament progressiu d’espais abans habitables per als menuts, restringint així la seua llibertat i autonomia.

6


La Infància i l’Entorn Urbà

Els carrers, patis i altres espais públics de la ciutat, han tingut històricament un paper molt rellevant en el transcórrer dels primers anys de les nostres vides. Per als menuts, són espais que potencien la seua sensació de llibertat, on la interacció amb l’entorn i amb altres éssers humans possibilita unes experiències realment úniques i engrescadores. En obrir la porta de casa, s’esvaeix la relativa predictibilitat de l’entorn domèstic, donant pas llavors a tota una multiplicitat de possibilitats d’experimentació i aprenentatge. Les experiències dels xiquets i xiquetes a l’entorn urbà, com caminar fins a l’escola o jugar al parc, resulten fonamentals per al correcte desenvolupament de les seues capacitats psicofísiques. El fet que aquests espais s’hagen de compartir amb altres éssers humans, molt sovint amb altres infants, potencia les seues capacitats d’interacció social i d’aprenentatge cooperatiu. Al mateix temps, a través d’aquestes relacions als espais oberts els més menuts poden adquirir tota una sèrie de valors de ciutadania, com el respecte a l’entorn, la tolerància o la solidaritat. Els espais urbans, contribueixen doncs, a desenvolupar l’autonomia dels més menuts, reduint la seua dependència física i emocional dels adults. D’altra banda, la pròpia presència dels menors als espais públics aporta un element addicional d’humanització amb efectes notablement positius sobre les dinàmiques urbanes a la ciutat. En aquest sentit, donada la percepció social de vulnerabilitat de

7

la infància, la resta d’usuaris han d’adaptar-se i conscienciar-se per respectar la seua presència. En conseqüència, la circulació de vehicles motoritzats esdevé més cautelosa i les pràctiques urbanes en general es veuen humanitzades. La ciutat es torna més amable i respectuosa amb els seus habitants.


La Pèrdua del Carrer

Des de la dècada dels anys setanta, comença a observar-se un fenomen de retrocés en l’ús de l’espai públic per part dels menors, especialment pel que fa a l’ús de la via pública. Si prenem com a referència la mobilitat infantil per anar a l’escola, fins la dècada dels setanta la pràctica totalitat dels xiquets i xiquetes anaven a l’escola pels seus propis mitjans. Aquesta xifra es redueix fins a la meitat els anys noranta i fins a una quarta part en l’any 2002. Més recentment, una investigació realitzada el 2009 en diferents ciutats espanyoles sobre mobilitat infantil, va concloure que gairebé un 70% dels estudiants de primària no van mai sols a l’escola. Aquest retrocés en l’autonomia infantil per anar a l’escola el trobem també present en el cas de Xàbia. A través de les enquestes de mobilitat que s’han realitzat als sis col·legis del municipi que imparteixen ensenyaments primaris, podem concloure que en mitjana només un 16% dels menuts assegura anar sol (en bici o a peu) de forma habitual a l’escola. Aquest procés d’abandonament progressiu de la via pública per part dels infants és el resultat de la persistència d’un cercle viciós propiciat pels canvis en les dinàmiques urbanes a la ciutat, així com en la concepció psicològica-emocional de la infància per part dels adults. D’una banda, el gran increment que ha experimentat el trànsit rodat a les ciutats durant la dècada dels anys setanta i noranta ha eclipsat el caràcter eminentment peatonal que fins aleshores havia tingut la via pública. El carrer és ara percebut com un espai perillós per possibles atropellaments, contaminació ambiental, soroll i altres. Això és especialment cert per als més

8

vulnerables, en aquest cas els més menuts. D’altra banda, aquesta transformació en les dinàmiques urbanes, coincideix també amb canvis importants pel que fa a la concepció adulta de la infància. Des de la segona meitat del segle XX és ja observable a Europa un canvi en la valoració psicològica-emocional dels fills. Tenir descendents ja no és una decisió presa merament amb criteris econòmics (assegurar la subsistència econòmica de la família), si no que es tenen cada vegada més en compte criteris emocionals i d’autorealització. En aquest sentit, el progrés econòmic i l’increment en l’esperança de vida de la població, ha tingut com a resultat un pronunciat descens en les taxes de natalitat, així com una apreciació creixent dels fills. La interacció dels dos factors citats amb anterioritat, increment del trànsit rodat i apreciació creixent dels infants, engega el cercle viciós de sobreprotecció i reducció de la autonomia infantil. Davant els perills que genera el trànsit rodat a la via pública, els adults opten per minimitzar la exposició dels menors, limitant les eixides als espais oberts o bé fent-ho sempre de forma acompanyada. Al mateix temps, aquesta retirada dels menors de la via pública disminueix la sensibilització del trànsit rodat a l’element humà, tenint com a resultat un trànsit més agressiu i menys respectuós amb l’entorn.


Seguretat, Perill i Risc

La persistència de les dinàmiques urbanes propiciades pel cercle viciós ha modificat considerablement la percepció adulta de seguretat, perill i risc a la via pública. Tot i que les taxes de delinqüència han sofert una davallada important en les darreres dècades, l’increment del trànsit rodat ha augmentat la sensació d’inseguretat, tenint com a resultat una reducció en l’ús social del carrer. Aquest canvi perceptiu, com hem comentat abans, és especialment cert en el cas dels adults, que proven de limitar al màxim l’exposició dels infants. No obstant això, les dades mostren que de fet, els carrers són ara més segurs que no fa uns anys enrere. El nombre de vianants víctimes d’accidents a les zones urbanes ha disminuït en global vora un 20% en el període 1970-2000. Aquesta reducció és encara més notable en el cas dels menors de catorze anys, sent d’un 66% en el mateix període. Dissortadament, és difícil distingir si aquesta tendència és el resultat d’un increment objectiu en la seguretat als carrers o si pel contrari és el producte de la disminució de la presència pública. Tot i això, podem intuir que existeix un cert procés d’adaptació social. El que sí que podem afirmar amb certa rotunditat és que la percepció adulta d’inseguretat als carrers no és compartida pels més menuts de la casa. Segons un estudi realitzat a diferents ciutats italianes l’any 2002, el 69% dels xiquets i xiquetes afirmen sentir-se segurs als carrers, mentre que només un 13% asseguren sentir-se insegurs. Podem concloure doncs que hi ha una

9

diferència important entre la realitat objectiva que perceben els menuts i la que perceben els seus pares. Aquestes diferències duen sovint a un excés de sobreprotecció per part dels adults que limita les experiències d’aprenentatge dels menuts a la via pública. Així mateix, la seguretat vial ha sofert una transformació important per reflectir aquesta preocupació adulta per la inseguretat dels menuts als carrers. Els xiquets i xiquetes han sigut conceptualitzats com un perill en si mateixa. Només cal observar el disseny del senyal de trànsit habitualment emprat en els entorns escolars. Els menuts són a dins del triangle roig, entenent doncs que són ells el perill i no els propis vehicles que transiten per aquestes zones. En suma, podem concloure que aquesta adaptabilitat en la concepció adulta de seguretat impulsa un procés de ruptura progressiva entre l’exterior i l’interior. És a dir, identifiquem una privatització creixent de la criança infantil amb efectes perversos pel que fa al correcte desenvolupament de l’autonomia física i emocional dels més menuts.


Efectes

Les conseqüències socials i econòmiques de la retirada progressiva dels xiquets i xiquetes de la via pública són múltiples i d’una considerable rellevància. Com hem comentat abans, l’impacte negatiu més important te lloc sobre el propi desenvolupament psicològic i cognitiu dels menors. Tot i això, diferents estudis han constatat l’existència d’efectes importants sobre la salut dels menors, així com per al medi ambient i el benestar social de les ciutats. L’obesitat infantil, en particular, és un problema que afecta la major part dels països desenvolupats i que ha estat directament relacionat amb la manca d’activitat física regular per part dels menors. És evident doncs, que si el trajecte als centres educatius es realitza majoritàriament en cotxe, això contribueix a limitar les oportunitats que els menuts per a realitzar exercici físic. Així mateix, cal tindre en compte que aquests desplaçaments representen un cost d’oportunitat important per als pares, en termes del temps que han d’invertir diàriament en realitzar els trajectes d’anada i tornada. D’altra banda, com hem comentat en apartats anteriors, la presència (o no) dels menuts als carrers també te efectes importants sobre la percepció de seguretat i benestar a la ciutat. Si els infants no són presents a la via pública, els carrers perden dinamisme i vitalitat, la interrelació i la cohesió social entre els veïns és més baixa, i l’activitat econòmica local es veu perjudicada.

10

Finalment, cal també destacar els efectes sobre el medi ambient. En aquest sentit, la creixent utilització de vehicles motoritzats per a transportar als menors contribueix de forma decidida a les emissions de carboni a l’atmosfera. A més, cal tenir en compte no solament l’efecte del propi desplaçament individual, si no l’efecte conjunt que els múltiples desplaçaments tenen sobre la fluïdesa del trànsit a tota la ciutat.

No és un punt final, sinó de partida... P E R C A D A X I Q U E T O X I Q U E TA Q U E C O M E N C E A ANAR CAMINANT AL COL·LE... - S ’ E V I TA R A N 8 5 4 Q U I L Ò M E T R E S D E D E S P L A Ç A M E N T AMB COTXE A L’ANY - E S TA LV I A R E M 2 0 5 K G S D ’ E M I S S I O N S D E C O 2 - E L S P A R E S G U A N YA R A N 6 0 H O R E S A L ’ A N Y - L A T E N D È N C I A A L ’ O B E S I TAT E S R E D U I R À U N 2 2 %


PLANTEJAMENT I OBJECTIUS DEL PROJECTE

Educació, implicació i cohesió social per a una ciutat més habitable Davant el cercle viciós de la mobilitat privada, la progressiva reclusió dels xiquets als espais controlats pels adults, la congestió del tràfic a les hores d’entrada i eixida de l’escola, la creixent taxa d’obesitat infantil, etc. apareix la idoneïtat de que els municipis enceten, des del sector públic o des del sector privat, projectes de camins escolars. Com hem explicat adés, projectes de camins escolars apareixen arreu del món amb l’objectiu comú de que els infants es desplacen de manera sostenible, i a ser possible autònoma, als centres educatius. En el cas de Xàbia, l’interès de l’Ajuntament va confluir amb el treball portat a terme per la policia local per gestionar de manera més eficient els seus agents en les hores d’entrada i eixida i garantir que els desplaçaments peatonals foren segurs. La proposta de Pas a Pas Xàbia neix d’eixa intersecció i es planteja com un projecte de camins escolars de promoció municipal, en col·laboració amb tècnics especialitzats, en interlocució amb la policia, la comunitat educativa i d’altres agents. Per les característiques socials i morfològiques del municipi

11

de Xàbia decidim apostar per un procés on es generen rutes segures, validades, visibles i senyalitzades perquè els xiquets i les xiquetes vagen a peu, sols o acompanyats, a l’escola. Ens centrem, de manera inicial, en els alumnes de primària.

EL PROJECTE DE PAS A PAS ES PLANTEJA EN TRES FASES ACOTADES:

· AVALUACIÓ

Realitzem un anàlisi quantitatiu sobre l’estat de la mobilitat en primària, observem i documentem en primera persona la situació al voltant de les escoles, ens reunim en els agents implicats. · PROPOSTA TÈCNICA

Concretem una sèrie de mesures escalades i incrementals per definir, acotar i senyalitzar els camins segurs a l’escola. · COMUNICACIÓ

Expliquem a través de diversos mitjans els avantatges i l’evolució del projecte, creem una identitat visual participativa i generem esdeveniments per implicar a xiquets i famílies aprenent de la seua participació.


12

EL PROJECTE DE PAS A PAS XÀBIA ES CONCRETA EN ELS SEGÜENTS SIS OBJECTIUS

· AUTONOMIA

El camí a l’escola és el catalitzador d’un proces més important, que els nostres xiquets i xiquetes recuperen l’autonomia de desplaçar-se sols, de gaudir de l’espai públic, d’aprendre a cada pas. · EDUCACIÓ

Pas a Pas Xàbia és la primera classe del dia, no és només un desplaçament. Serveix per arribar al col·legi amb la ment clara i fresca, per aprendre a ser millors peatons, millors ciutadans, conéixer els nostres veïns i reflexionar sobre allò quotidià que passa al nostre entorn. Pas a Pas ens genera un hàbit per estar més sans · SOSTENIBILITAT

Pas a Pas és una aposta per la mobilitat sostenible, per reduir els desplaçaments motoritzats i enviar menys pol·lució a l’atmosfera. · SEGURETAT

Anar a peu al col·le és la manera més segura i divertida de fer-ho. Les rutes estan treballades i testades amb la policia per garantir la màxima seguretat dels infants.

· PARTICIPACIÓ

Pas a Pas és un procés que evoluciona en el propi camí, que implica als agents i que no dona les coses per fetes anticipadament. La participació ens permet incorporar necessitats, aprendre de l’inesperat i anar millorant el projecte poc a poc. · HUMANITZACIÓ URBANA

En última instància, Pas a Pas pretén desencadenar una transformació urbana més intensa cap a una ciutat intel·ligent formada per ciutadans intel·ligents. Amb un espai públic més usat i més inclusiu, una mobilitat sostenible, una societat més participativa i una infància més educada.


Referents

La primera referència de projecte de camins escolars la trobem a la ciutat danesa d’Odense als anys setanta. No obstant això, no és fins als anys noranta on es difon el concepte i es promouen camins escolars en distintes localitats d’Europa i el món anglosaxó, com els Estats Units, Canadà, Nova Zelanda o Austràlia. Els primers projectes de camins escolars son concebuts com a iniciatives experimentals que pretenen fer front als creixents problemes derivats de la vida sedentària dels més menuts, així com de l’increment en l’ús de vehicles motoritzats en la ciutat. En aquest sentit, els camins escolars s’entenen com a projectes integrals, capaços de modificar les pautes de mobilitat dels infants i al mateix temps assolir efectes beneficiosos per a la seua salut i per a la ciutadania en general. Més tard, a Itàlia i posteriorment a altres països, s’estén una nova concepció que atorga una nova dimensió als projectes de camins escolars. El plantejament realitzat pel pedagog italià Francesco Tonucci, introdueix l’autonomia infantil al centre del debat i la converteix en un dels seus objectius irrenunciables. Per assolir aquest darrer objectiu resulta imprescindible la implicació dels propis infants en el disseny del projecte, així com un ampli suport de la societat i dels poders polítics locals. En els darrers anys, diferents modalitats de projectes de camins escolars s’han dut a terme a diferents ciutats de l’àmbit geogràfic

13

espanyol i valencià. En aquest sentit, una de les iniciatives més destacades ha sigut “Cien Pies”, un projecte de joves emprenedors que proveeix d’un servei de guies i rutes per a que els més menuts vagen caminant a l’escola. El projecte per a Xàbia que presentem en aquest document s’emmarca dins de la lògica dels camins escolars italians sent l’objectiu prioritari el desenvolupament de l’autonomia dels infants. És per això, que des del primer moment hem fet un esforç considerable per implicar als propis infants i la comunitat educativa en general en la elaboració del projecte. Creiem fermament que aquesta és la manera més efectiva de garantir el futur èxit del projecte i assegurar l’obtenció dels màxims beneficis per a tots els xabiencs i xabienques.


Impacte Socioeconòmic Potencial

Com hem comentat prèviament a la segona secció d’aquest informe, la retirada dels infants de la via pública te conseqüències socioeconòmiques importants. D’una banda, identifiquem efectes negatius sobre la salut dels menors, potenciant els problemes d’obesitat infantil. D’altra, apareixen tota una sèrie d’efectes negatius per al medi ambient (emissions de carboni procedents del creixent ús de vehicles motoritzats) i econòmics (menors dinamisme als carrers, i per tant al comerç local). Així doncs, estem convençuts que el projecte de camins escolars “Pas a Pas” pot ser una eina molt útil per tractar de frenar totes aquestes dinàmiques negatives que perjudiquen la vitalitat de la ciutat i el benestar dels propis infants. L’objectiu fonamental és promoure l’aparició de noves dinàmiques de mobilitat urbana sostenibles i que garantisquen l’assoliment d’un major grau de benestar social per a la ciutat de Xàbia. Per a dur a terme l’avaluació de l’impacte socioeconòmic del projecte, hem realitzat tota una sèrie de càlculs preliminars que ens permeten posteriorment quantificar el benefici social resultant. Per al càlcul de la resta de dades s’han utilitzat estimacions contrastades científicament en diferents estudis.

14


15

CÀLCULS PRELIMINARS · Mitjana de temps emprat en caminar a les diferents rutes · Velocitat mitjana a la que caminen els infants · Distància mitjana recorreguda en cada trajecte · Distància mitjana recorreguda cada dia · Mitjana de dies lectius per any · Distància mitjana recorreguda per cada xiquet a l’any

20 minuts 4 km/h 1.33 km 2.67 km 160 427 km

I M PAC T E 1 : R E D U C C I Ó D ’ E M I S S I O N S D E C A R B O N I · Nombre estimat d’infants per viatge amb cotxe · Distància estimada recorreguda per un cotxe en un any per a portar i recollir els xiquets a escola · Mitjana d’emissions de carboni estalviades per xiquet · Cost de les emissions de carboni (per tona) BENEFICI AMBIENTAL PER XIqUET I ANy

2 854 km 205.37 kg 35 € 7.19 €


16

I M PA C T E 2 : B E N E F I C I S P E R A L A S A L U T D E L S I N FA N T S · Percentatge actual d’obesitat infantil a l’Estat Espanyol · Reducció en la tendència a l’obesitat si un xiquet camina fins a escola almenys 4 dies a la setmana · Reducció en la probabilitat d’obesitat infantil · Cost de la obesitat (sobrepès) per persona i any · Estalvi en cost d’obesitat per cada xiquet que camina a l’escola

30%

126.04 €

MITjANA D’ESTALvI PER CADA XIqUET qUE PARTICIPA EN EL PRogRAMA

94.53 €

22.10% 6.63% 1.901 €

I M PAC T E 3 : R E D U C C I Ó E N L A C O N G E S T I Ó D E L T R À N S I T · Mitjana de kilòmetres evitats per cotxe i any · Mitjana de kilòmetres evitats per xiquet i any MITjANA D’ESTALvI PER XIqUET I ANy

854 km 213.5 km 2.14 €


17

I M PA C T E 4 : E S TA LV I D E T E M P S P E R A L S PA R E S · Mitjana de temps emprat pels pares en dur als menuts a l’escola · Mitjana de temps que un pare empraria per a dur als xiquets a l’escola amb cotxe cada any · Mitjana de temps emprat pels pares en acompanyar caminant als xiquets a escola · Mitjana de temps que els pares emprarien caminant · Temps estimat que estalviaria un pare o mare representatiu · Valor monetari d’una hora de temps estalviat · Estimació dels percentatge de pares que utilitzaria aquest temps per a treballar MITjANA EN gUANyS D’EFICIèNCIA PER XIqUET

B E N E F I C I S O C I A L E S T I M AT P E R X I Q U E T

15 minuts 100 hores 40 minuts 267 hores 58.38 hores 4.68 € 15% 40.98 €

144.84€


Punt de Partida ANÀLISI DE CONTEXT

2

18


POTENCIALITATS URBANES I OPORTUNITATS

El municipi de Xàbia té totes les potencialitats per desenvolupar un urbanisme a escala humana que permeta la recuperació de l’hàbit de caminar. És cert que la construcció de vivendes unifamiliars al llarg del terme municipal ha dibuixat un panorama dispers, però encara així, la major part de la població escolar es concentra a les zones urbanes consolidades (Casc Antic, Port i L’Arenal) on no és necessari desplaçar-se fent us del vehicle privat. A Xàbia, com a tants municipis mediterranis, s’ha produït el cercle viciós de la mobilitat privada com l’hem descrit en este informe. Malauradament, és en els municipis mitjans i xicotets on es reprodueixen els pitjors hàbits d’abús del cotxe privat que podríem esperar de les grans ciutats. Malgrat tot, Xàbia continua tenint un espai urbà cohesionat, atractiu, altament segur i divertit per al passeig quotidià. Un espai urbà vigilat per comerços de proximitat i pels veïns i coneguts.

19


ANÀLISI QUANTITATIVA DE LA SITUACIÓ DE PARTIDA

20

TODOS

Els centres d’educació amb els que hem estat treballant es troben A peu o en bici sols A peu o en bici acompamyats a les immediacions del Casc Antic (Maria vicente En cotxeInmaculada, o autobús Indistintament Tena, graüll i Trenc d’Alba), al Port (El Port) i a l’Arenal (l’Arenal); fàcilment accessibles caminant. El treball realitzat no només ha implicat els docents i directors de cadascuna de les escoles pel que fa a la comunicació sinó que em treballat amb ells i altres agents socials de Xàbia per a l’elaboració de la proposta tècnica que detallarem més avant. Hem realitzat també un anàlisi quantitatiu dels hàbits de mobilitat dels escolars de primària a Xàbia vehiculat a través de 1337 respostes a les enquestes que realitzaren els mestres de primària a les aules: oferint-nos un panorama ben acurat de l’estat actual de la mobilitat escolar. Presentem les dades segons rang d’edat i MARÍA INMACULADA segons el centre d’escolarització. En general, tenim que el 39% de la població escolar a Xàbia es A peu o en bici sols desplaça en cotxe privat o autobús, un 27% Aho enbicipeu o en d'adults peufa o en acompanyats cotxe o bus bici acompanyat, un 16% a peu o en bici sol,En i un 17% elegeix la Indistintament manera de desplaçar-se segons el moment.

Centre Històric El Port L’Arenal Altres

29% 43%

10% 18%

TODOS

A peu o en bici sols A peu o en bici acompamyats En cotxe o autobús Indistintament

17%

16% Casc Històric El Port L'Arenal Altres

27%

Pel que fa a la procedència de la població escolar: un 43% viu al Casc Històric i Thiviers, un 29% a les distintes urbanitzacions del terme municipal, un 18% al Port i un 10% ho fa a l’Arenal.

39%

MARÍA INMACULADA


MARÍA INMACULADA

TODOS

CEIP Graüll

A peu o en bici sols A peu o en bici acompanyats d'adults En cotxe o bus Indistintament

Casc Històric El Port A peu o en biciL'Arenal sols A peu o en biciAltres acompamyats

21

En cotxe o autobús Indistintament

El graüll presenta una taxa de desplaçaments en cotxe o bus molt més baixa (32%). La procedència del seus alumnes està, òbviament, molt més concentrada al Casc Històric i a Thiviers (65%) amb un número d’alumnes significatiu que ve de les urbanitzacions (25%). El graüll mostra el percentatge més alt de xiquets que es desplacen sols, en bici o a peu, al col·le (18%).

GRAÜLL

-ORIGEN DEL TRAJECTECURS

A peu o en bici sols A peu o en bici acompanyats d'adults En cotxe o bus Indistintament

CASC HIST.

P ORT

ARENAL

AFORES

22 19 18 26 29 23

1 0 0 5 4 19

2 0 0 3 1 1

3 5 3 14 10 21

1er Primària 2n Primària 3er Primària 4rt Primària 5é Primària 6é Primària

MARÍA INMACULADA

Casc Històric El Port L'Arenal A peu o en bici sols Altres A peu o en bici acompanyats d'adults En cotxe o bus Indistintament

25%

3% 7%

65%

ARENAL GRAÜLL

-MANERA DE DESPLAÇAR-SECURS 1er Primària 2n Primària 3er Primària 4rt Primària 5é Primària 6é Primària

A peu o en bici sols A peu o en bici acompanyats d'adults En cotxe o bus Indistintament

SOLS

A D U LT S

COTXE

INDIST.

0 2 4 10 15 17

25 6 10 28 8 2

10 7 8 23 27 18

3 9 5 10 11 13

20%

32%

18%

30%

A peu o en bici sols A peu o en bici acompanyats d'adults Casc Històric En cotxe o bus El Port Indistintament L'Arenal Altres


TRENC EL PORT

CEIP Vicente Tena

22 A peu o en bici sols A peu o en bici acompanyats d'adults En cotxe o bus Indistintament

Casc Històric El Port L'Arenal A peu o en bici sols Altres A peu o en bici acompanyats d'adults En cotxe o bus Indistintament

Al igual que el graüll, el número d’estudiants que es desplaça exclusivament en cotxe privat és baix (32%), i la majoria provenen del Casc Històric i Thiviers (61%) i de les urbanitzacions (33%).

V TENA

TRENC

-ORIGEN DEL TRAJECTECURS

A peu o en bici sols A peu o en bici acompanyats d'adults En cotxe o bus Indistintament

CASC HIST.

P ORT

ARENAL

AFORES

20 34 29 9 29 35

2 2 2 0 2 1

0 1 1 3 1 1

26 13 10 15 11 10

1er Primària 2n Primària 3er Primària 4rt Primària 5é Primària 6é Primària

Casc Històric El Port L'Arenal Altres A peu o en bici sols A peu o en bici acompanyats d'adults En cotxe o bus Indistintament

33%

61%

2% 4%

V TENA

-MANERA DE DESPLAÇAR-SECURS 1er Primària 2n Primària 3er Primària 4rt Primària 5é Primària 6é Primària

SOLS

A D U LT S

COTXE

INDIST.

3 0 2 10 14 14

26 29 19 6 14 6

14 19 16 7 10 16

5 2 5 1 7 11

12%

17%

32% 39%

A peu o en bici sols A peu o en bici acompanyats d'adults En cotxe o bus Indistintament


TODOS

Col·legi Maria Inmaculada

A peu o en bici sols A peu o en bici acompamyats En cotxe o autobús Indistintament

Centre Històric El Port L’Arenal Altres

23

El Maria Inmaculada té una de les taxes més altes de desplaçament en cotxe privat (55%), degut a que és un centre concertat i atreu alumnes de tot el terme municipal. No obstant això, el 53% de la població escolar prové del Casc Històric i Thiviers. Un 32% dels alumnes venen de les urbanitzacions disperses i són, per tant, més dependents del transport en vehicle privat. TODOS MARÍA INMACULADA

-ORIGEN DEL TRAJECTECURS

A peu o en bici sols A peu o en bici acompanyats d'adults En cotxe o bus Indistintament

CASC HIST.

P ORT

ARENAL

AFORES

20 18 1 9 12 18

3 3 0 6 5 3

2 0 0 0 0 1

5 7 10 8 10 7

1er Primària 2n Primària 3er Primària 4rt Primària 5é Primària 6é Primària

GRAÜLL

1er Primària 2n Primària 3er Primària 4rt Primària 5é Primària 6é Primària

32%

53% 2% 14%

MARÍA INMACULADA

-MANERA DE DESPLAÇAR-SECURS

Casc Històric

A peu o en bici sols El Port A peu o en bici acompamyats L'Arenal En cotxe o autobús Indistintament Altres

A peu o en bici sols A peu o en bici acompanyats d'adults En cotxe o bus Indistintament

SOLS

A D U LT S

COTXE

INDIST.

0 0 8 3 7 10

5 6 5 4 5 2

25 22 8 12 14 11

3 0 5 4 1 6

Casc Històric

11%

Elpeu Port A o en bici sols L'Arenal A peu o en bici acompanyats d'adults Altres En cotxe o bus Indistintament

17%

16%

55%


A peu o en bici sols

CEIP Trenc D’Alba

Casc Històric A peu o en bici acompanyats d'adults En cotxe o bus El Port Indistintament L'Arenal Altres

24

A peu o en bici sols A peu o en bici acompanyats d'adults En cotxe o bus Indistintament

El Trenc d’Alba és el col·legi on una proporció més alta de xiquets es desplaça en vehicle privat (60%) malgrat que la majoria dels seus estudiants provenen del Casc Històric i Thiviers (65%) i per tant es troben a una distància accessible caminant. Podem atribuir la causa d’aquests número a la barrera que suposa l’Avinguda de la Palmela. EL PORT

TRENC

- O R I G E N D E L T R A J E CAA Tpeu Eo -en bici sols peu o en bici acompanyats d'adults CURS

CASC HIST.

P ORT

0 16 17 16 13 19

0 2 2 2 4 4

1er Primària 2n Primària 3er Primària 4rt Primària 5é Primària 6é Primària

En cotxe o bus Indistintament

ARENAL

AFORES

0 0 0 3 1 3

0 8 3 5 5 1

Casc Històric El PortA peu o en bici sols A peu o en bici acompanyats d'adults L'Arenal Altres En cotxe o bus Indistintament

18% 6% 11% 65%

TRENC

V TENA

A peu o en bici sols A peu o en bici acompanyats d'adults En cotxe o bus Indistintament

Casc Històric El Port L'Arenal A peu o en bici sols Altres A peu o en bici acompanyats d'adults En cotxe o bus Indistintament

-MANERA DE DESPLAÇAR-SECURS 1er Primària 2n Primària 3er Primària 4rt Primària 5é Primària 6é Primària

SOLS

A D U LT S

COTXE

INDIST.

0 0 1 2 2 13

2 6 3 3 2 5

25 17 9 18 12 11

0 1 9 3 7 2

14%

12% 14%

60%

V TENA


GRAÜLL

A peu o en bici sols A peu o en bici acompanyats d'adults EnCasc cotxeHistòric o bus Indistintament El Port L'Arenal Altres

A peu o en bici sols A peu o en bici acompanyats d'adults En cotxe o bus Indistintament

CP Port de Xàbia

25

El Port té la concentració més alta d’alumnes que provenen de la seua àrea directa d’influència (75%) i una taxa molt baixa de desplaçament exclusivament en vehicle privat (31%).

ARENAL

EL PORT

-ORIGEN DEL TRAJECTECURS

A peu o en bici sols A peu o en bici acompanyats d'adults En cotxe o bus Indistintament

CASC HIST.

P ORT

ARENAL

AFORES

3 2 4 3 3 0

17 49 19 15 16 14

0 0 0 2 1 1

4 4 3 1 2 11

1er Primària 2n Primària 3er Primària 4rt Primària 5é Primària 6é Primària TRENC

14%

A peu o en bici sols A peu o enHistòric bici acompanyats d'adults Casc En cotxe o bus El Port Indistintament L'Arenal Altres

9%

2%

75%

EL PORT

A peu o en bici sols

Casc Històric A peu o en bici sols El Port A peu o en bici acompanyats d'adults L'Arenal En cotxe o bus Altres Indistintament

o en bici acompanyats d'adults - M A N E R A D E D E S P L A Ç A R - S EAEn-peu cotxe o bus

CURS 1er Primària 2n Primària 3er Primària 4rt Primària 5é Primària 6é Primària

Indistintament

SOLS

A D U LT S

COTXE

INDIST.

0 0 1 10 13 12

12 30 13 3 1 14

15 24 11 5 6 12

11 26 1 10 5 2

V TENA

23%

15%

31% 31%

TRENC


GRAÜLL MARÍA INMACULADA

A peu o en bici sols A peu o en bici acompanyats d'adults En cotxe o bus Indistintament

CP L’Arenal

Casc Històric El Port A peu o en bici sols L'Arenal A peu o en bici acompanyats d'adults Altres

26

En cotxe o bus Indistintament

A l’Arenal el 41% dels alumnes es desplacen estrictament en vehicle privat o en autobús. El 45% dels estudiants viu al mateix Arenal, però un 44% ho fa a les urbanitzacions, utilitzant la línia d’autobús escolar o el vehicle privat dels seus pares. És també una característica d’este col·legi que fins i tot alumnes d’edat més jove es desplacen sols (9 a segon de primària!). ARENAL GRAÜLL

A peu o en bici sols A peu o en bici acompanyats d'adults En cotxe o bus Casc Històric Indistintament El Port L'Arenal Altres

- O R I G E N D E L T R A J E C T E -A peu o en bici sols CURS

A peu o en bici acompanyats d'adults En cotxe o bus Indistintament

CASC HIST.

P ORT

ARENAL

AFORES

3 2 4 3 3 0

17 49 19 15 16 14

0 0 0 2 1 1

4 4 3 1 2 11

1er Primària 2n Primària 3er Primària 4rt Primària 5é Primària 6é Primària

5%

7%

44%

45%

ARENAL

EL PORT

-MANERA DE DESPLAÇAR-SECURS 1er Primària 2n Primària 3er Primària 4rt Primària 5é Primària 6é Primària

A peu o en bici sols A peu o en bici acompanyats d'adults En cotxe o bus Indistintament

SOLS

A D U LT S

COTXE

INDIST.

1 9 5 11 7 8

29 28 3 3 1 7

34 13 6 25 18 14

5 25 8 8 8 7

TRENC

21%

A peu o en bici sols A peu o en bici acompanyats d'adults Casc Històric El PortEn cotxe o bus Indistintament L'Arenal

14%

Altres

24%

41%

EL PORT


P r i m e r s Pa s s o s IMP LICACIÓ, RECOLZAMENTS I OBERTURA

3

27


UN CANVI D’HÀBITS QUE ENS INVOLUCRA A TOTS

Seria un error pensar que un projecte de camins escolars concerneix només als més xicotets. Els camins escolars són una oportunitat per a aconseguir una ciutat més amable, cohesionada socialment i dinàmica. El nostre repte passa, no solament per la millora del vial o la correcció de la circulació, sinó per un canvi d’hàbits del que tots hem de ser partícips. · Gràcies a Pas a Pas, els xicotets reforçaran el vincle amb el seu entorn de vida i incrementaran la seua autonomia. Acostumats a ser usuaris passius, passaran a usar la ciutat de manera atenta. · Les famílies prendran consciència dels efectes adversos de la sobreprotecció i de l’abús del vehicle privat. Aprendran a veure la ciutat a través dels ulls dels seus fills i prendran consciència de les seues necessitats i inquietuds. · Els col·legis reforçaran la seua presència en la ciutat, assumiran responsabilitats com a elements de servei i desenvolupament, i prendran un paper actiu en la millora del seu entorn immediat. · La ciutadania serà partícip d’aquesta aposta pel benestar i la salut. Tots guanyarem una ciutat més respectuosa amb el medi ambient i més atractiva. A més, a través de la cura i l’atenció a la infància, reforçarem la confiança i la convivència veïnal.

28

· Per a l’Ajuntament, aquest projecte és una oportunitat per a treballar de manera intersectorial i de forma àgil. Pas a Pas és una iniciativa de capacitats transversals. Amb ella s’incorpora a les polítiques públiques la visió de la infància i s’aposta per la qualitat de vida com a element de desenvolupament sostenible.


Els Agents Socials

Un projecte com el nostre no es construeix en solitari, sinó que exigeix de la suma d’esforços de múltiples agents socials. Entenem que el paper de l’administració en el procés és el de liderar sense acaparar. L’assistència d’un equip tècnic expert resol la mediació, organitzant el repartiment de tasques i el diàleg creuat. La idea d’habilitar una sèrie de recorreguts escolars va comptar des d’un primer moment amb el suport i l’interès de diferents actors. La Policia Local, els centres d’ensenyament i les AMPA han mostrat en tot moment una actitud proactiva cap al projecte. que les polítiques públiques nasquen abrigallades per la ciutadania, que remen a favor del corrent i no es presenten com a imposicions, facilita enormement el seu desenvolupament. La societat no és un escull a salvar, sinó una imprescindible energia afegida. A l’inici del projecte, es va començar convocant de manera conjunta als directors -o els seus representants- dels sis col·legis d’educació infantil de Xàbia. De manera complementària, es va dur a terme una presentació oberta als pares i mares d’alumnes, canalitzada a través dels mateixos col·legis i de les seues AMPA. Aquestes reunions prèvies van servir per a presentar a l’equip tècnic extern, així com per a donar a conèixer els plantejaments i objectius del projecte. Al llarg del procés de treball, s’han mantingut trobades individuals amb tots els centres. Aquestes reunions van servir per a discutir

29

conjuntament i definir la proposta de manera iterativa amb l’ajuda del valuós coneixement a peu de camp dels col·legis. L’ajuda de la Policia Local ha sigut també fonamental. Ells es van encarregar de fer un diagnòstic preliminar de la seguretat vial a l’entorn dels col·legis, a més de portar diversos anys aplicant mesurades d’ordenació de l’accés als centres d’ensenyament, particularment en horari d’entrada i eixida. El traçat de les rutes definides per l’equip tècnic es va validar amb ells i es va deixar constància dels punts problemàtics en els quals hauria d’intervenir-se amb major prioritat. S’ha plantejat la possibilitat de crear una xarxa de comerços amics per al suport dels camins escolars. Aquests comerços coneixeran la iniciativa, estaran degudament identificats i funcionaran com a punts d’ajuda en els punts intermedis dels recorreguts, on els xiquets i xiquetes podrien refugiar-se en cas de pluja o tenir accés a un telèfon si necessitaren contactar amb els seus familiars per qualsevol motiu d’urgència. S’espera a l’activació dels camins escolars per a l’articulació dels comerços amics. Finalment, Pas a Pas ha sigut una oportunitat per al treball transversal en l’administració. El projecte ha implicat a diferents àrees de l’estructura municipal (participació, educació i cultura, mobilitat, urbanisme, seguretat ciutadana, medi ambient, etc.). Especialment valuosa ha estat la relació de Pas a Pas amb el Consell dels Xiquets, del que parlarem a continuació.


El Consell dels Xiquets

Impulsat des de la Regidoria de Participació, el Consell dels Xiquets és una iniciativa distintiva de l’Ajuntament de Xàbia. Es tracta d’un òrgan consultiu compost per xiquets i xiquetes del municipi triats democràticament entre els sues companys de classe. Des d’ell, es treballa en dues línies: d’una banda, s’incorpora la importància de la infància a les polítiques públiques, prenent consciència de la necessitat de tenir en compte als xicotets en la gestió municipal; de l’altra, els xiquets i xiquetes adopten el paper de ciutadans i comencen a conèixer les seues responsabilitats i drets. La iniciativa representa així un intercanvi i un compromís entre ambdues parts. El Consell dels Xiquets ha servit com a nucli de treball participatiu a Pas a Pas: Es va començar realitzant diverses sessions en les quals es va presentar als xiquets i xiquetes l’esperit dels camins escolars per a introduir-los en la dinàmica de treball. Més endavant, es va dur a terme amb la seua ajuda dos tallers participatius:

30


31

MIRADES A 1,35 CM

La primera sessió de treball conjunt va consistir en una aproximació crítica a l’entorn habitat. A través de xicotets relats, discussions, exercicis de dibuix i l’elaboració d’un mural per grups, se’ls va fer reflexionar sobre com seria la ciutat en la qual els agradaria viure, com és la ciutat en la qual viuen, com usen el carrer, de quins elements es compon una ciutat, quina escala tenen, què els relaciona, qui els decideix… Un dels apartats que va llançar resultats més interessants va ser el de dibuixar com es percep el trajecte de casa al col·le. Mentre que des del vehicle privat s’observa una ciutat mecànica i fragmentada, estructurada per les rígides normes de circulació de l’automòbil, la mirada a peu donava lloc a representacions molt més detallades, abigarradas i vives. El camí es descobreix com un estimule a l’atenció. Katia camina al col·le amb la seua mare. Quan li demanem que dibuixe com és aqueix passeig, sorprèn la forta presència que li dóna a l’espai dels cotxes. Sens dubte, l’espai destinat al cotxe en les nostres ciutats està totalment sobredimensionat en relació al que tenim les persones. Aqueixa desproporció és encara més accentuada des dels ulls dels infants, que reconeixen un entorn urbà fet per al cotxe i alié a la seua escala.


33

l’amplitud del paisatge. DEU PASSOS A TRAVÉS DEL CENTRE DE XÀBIA

En la següent activitat, eixim al carrer per a realitzar un passeig entre els col·legis graüll i María Inmaculada, travessant el Casc Antic. Es va fer un recorregut lent i atent, que alternava explicacions didàctiques sobre la configuració de l’espai urbà amb petits jocs i descobriments, com per exemple el fet de creuar d’un carrer al seu paral·lel a través d’un comerç passant o la trobada “fortuïta” amb un veí que va explicar per què decorava la vorera enfront del seu habitatge. El contrast entre l’espai de circulació rodada i el d’aquell per als vianants, el valor patrimonial de la ciutat històrica, l’alternança d’ambients i sensacions, l’escala humana, l’activitat que genera el comerç o la intimitat de les cases… Tots aquests i uns altres són detalls que trobem en caminar parant-nos a mirar. L’exercici va servir a més per assajar en companyia dels xiquets una de les rutes principals de la xarxa de camins escolars proposada.

Corbes i costeres… Els xiquets baixen corrent a la babalà. Tornen a pujar i baixen una altra vegada a la carrera. Els carrers laberíntics del centre històric conviden a jugar. El final del carrer guarda una sorpresa… des d’aquí es veu la mar! Les ciutats no es van construir en punts alts només per raons defensives, sinó també pel plaer de mirar el paisatge.

Finalment, es va plantejar l’oportunitat de dur a terme esdeveniments i accions que atragueren a un major nombre de xiquets i serviren d’espai de trobada entre l’administració, col·legis i la ciutadania. El desenvolupament d’aquestes activitats es comenta en el següent apartat.


Col·legis, Ciutat, Ciutadania

Un projecte per a la millora de l’espai públic des de la perspectiva de la infància podria fixar-se en diferents objectes de treball. Haguérem pogut centrar-nos a retornar l’ús lúdic al carrer, en la millora de parcs i zones de joc, o parar atenció a un altre tipus de desplaçaments (mediambientals, didàctics, ciclistes, etc.). El que fa particularment potents als projectes de camins escolars és que, en relacionar-se amb un trajecte quotidià i comú, són també una oportunitat per a reflexionar sobre les nostres maneres de vida, la integració de la infància en la ciutat o la nostra estructura social. A través del fil que embasta la casa amb el col·legi, els xiquets i xiquetes reconeixen diàriament el mitjà en el qual viuen: allò privat, allò públic i allò comú. Pas a Pas, com qualsevol altre projecte de camins escolars, és un projecte educatiu, però no és un projecte “exclusivament educatiu”. Un dels seus objectius és aconseguir que els menors aprenguen a moure’s amb seguretat i autonomia pel carrer, i això és sens dubte un assoliment de caràcter formatiu. No obstant açò, amb una visió massa estreta, es corre el risc d’entendre la mobilitat com un codi estricte de circulació contingut en manuals i ensenyat a l’aula o en pistes tancades. Com s’ha dit, els projectes de camins escolars no es cenyeixen solament als xicotets i han d’abastar a la societat en el seu conjunt. De la mateixa manera, tampoc poden recloure’s en les aules, sinó que necessiten portar l’aprenentatge a l’espai urbà.

34

La implicació dels col·legis és una peça fonamental en un projecte de camins escolars. En els col·legis es troben una gran quantitat de persones que dediquen el seu esforç a acompanyar als menors mentre creixen. Un projecte com Pas a Pas és també una oportunitat per als centres d’ensenyament. Una oportunitat per a ampliar el seu context, per a estendre la seua activitat més enllà de les seues portes, per a reivindicar protagonisme en la ciutat, per a fer veure que l’educació no es restringeix únicament a l’interior de les classes i a l’horari lectiu. Sota aquesta filosofia, es va plantejar una sèrie d’accions lligades a cadascun dels col·legis en les quals aquests serien agents actius. Aquestes accions tindrien per objecte l’apropiació de l’entorn immediat per a posar en qüestió la separació entre el dins i el fora dels centres. D’una banda, l’atenció a l’espai proper és un punt bàsic. La porta dels col·legis ha de ser preàmbul entre el carrer i l’aula. Allí es produeixen a més aglomeracions de cotxes i vianants en els atrafegats moments d’eixida i entrada. D’altra banda, actuar en el carrer, a cel obert, usant el carrer com a espai comú, crea llaços entre el col·legi i el seu context, visibilitzant cap a fora l’activitat de l’interior. La component lúdic-educativa d’aquestes activitats funciona a més com a element d’atracció i trucada general a la participació.


35

A LA PORTA DEL PORT

La primera acció duta a terme va consistir a alliberar de cotxes durant una vesprada de dissabte el carrer joan Fuster. Cap a aquest carrer miren els accessos principals del col·legi Port de Xàbia. Tallant el tràfic temporalment i prohibint l’estacionament, el carrer es va convertir en un ampli espai de jocs segur. L’Ajuntament va oferir un berenar compartit i el col·legi va col·laborar traient mobiliari al carrer i obrint les seues portes en una jornada no lectiva. quan els xiquets corrien jugant entre l’interior del col·legi i el carrer, l’espai públic i el pati es convertien en extensió un de l’altre. La imatge dels pupitres i cadires sobre l’asfalt, entre els quals els xiquets pintaven amb guix samboris i ninots mentre queia la vesprada, va ser alguna cosa excepcional. Diversos xiquets es van marxar preguntant si l’endemà el carrer seguiria igual i podrien tornar a jugar. Acolorint i plantant uns grans cossiols instal·lats sobre la via amb l’excusa de l’activitat, els xicotets van ser protagonistes de la transformació de la ciutat, aprenent que el carrer els pertany i tenen responsabilitat sobre ell. De la resta de detalls de Porta del Port, parlarem en el següent capítol.


Posada en Marxa DEFINICIÓ DE LES RUTES

4

37


FER CAMÍ FENT CIUTAT

La proposta tècnica continguda en aquest document correspon a una primera etapa del projecte Pas a Pas que hem denominat de “posada en marxa”. Com s’ha assenyalat repetidament en els apartats precedents, aquest no és el cos central del treball, sinó una pota més, inseparable de les anteriors i següents (contextualització, treball conjunt, participació, comunicació, conscienciació, avaluació, etc.). En l’actualitat, s’obri pas un nou paradigma en la manera de gestionar la ciutat. Enfront d’unes polítiques urbanes unidireccionals i impositives, emergeixen d’altres més participatives i consensuades. En aquesta línia, la mobilitat és un camp ideal en el qual assajar noves formes d’urbanisme.

38

ECONOMIA D’ACCIONS PER A UN CANVI PROFUND

Considerem imprescindible un acostament de procés, dialogat i obert, no solament a la definició de les solucions, sinó també a la seua implantació. A continuació proposem solucions lleugeres i de baix cost, que permeten ser avaluades a través de l’assaig i, en cas d’equívoc, fer marxa enrere sense grans dificultats. És important posar l’accent en aquesta filosofia. El nostre primer objectiu no és la solució integral de tots els problemes, sinó crear les bases per a un canvi més profund: de perspectiva abans que de disseny urbà. De la manera més directa possible, demostrarem que la ciutat pot funcionar de manera més sostenible i equilibrada sense grans esforços. L’ÚS COM A EINA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

LA MOBILITAT ÉS UN ASSUMPTE TRANSVERSAL

El concepte de mobilitat es planteja com a alternativa al de transport, englobant sota un mateix paraigua les diferents formes de moure’s en la ciutat. Donar als vianants o a la bicicleta un mateix rang d’importància que al tràfic a motor significa també superar la idea de la circulació com un problema d’enginyeria per a tornar a mirar a l’espai públic com l’espai d’interacció social i trobada per excel·lència.

En moure’ns, votem cada dia amb els nostres peus. Les polítiques de mobilitat no poden anar contra el sentit de la marxa, sinó acompanyar-la. Si ens limitàrem a executar la sèrie de mesures que ací plantegem, més que probablement no donarien resultat. Fer-les funcionar exigeix explicar-les, fer visible la implicació dels diferents agents, evidenciar que el que es proposa pansa per un treball conjunt en el qual el ciutadà té una responsabilitat activa.


TREBALL PER ESCALES

El desenvolupament de la solució tècnica s’ha diferenciat en tres escales que, malgrat que a vegades es creuen, podrien plantejarse com una seqüència cronològica d’accions. La importància d’aquestes tres escales i les premisses a l’hora de treballar-les són les següents: ENTORN ESCOLAR (0 - 250 METRES)

L’entorn immediat dels col·legis és un espai de confluència de la mobilitat. En pràcticament tots els col·legis del municipi, no es troben separats l’accés del tràfic a motor del dels vianants. Açò provoca incomoditats a la circulació per als vianants, quan no perills. L’afluència es concentra intensament en els horaris d’entrada i eixida, en alguns moments escalonats i en altres coincidents. Com en la pràctica totalitat de les nostres ciutats “motoritzades”, s’observa un tracte discriminatori en l’espai públic favorable al vehicle privat. Cosa que semblem haver assumit quan considerem intolerable la falta d’aparcaments però no les voreres estretes i plenes de sots. Els col·legis del municipi són edificis neutres a la ciutat. Una tanca o un mur cec els separa estrictament del carrer. En entrar en ells, sorprèn l’alegria dels seus passadissos, empaperats de dibuixos, murals, fotografies dels alumnes…

39

Si ens sembla imprescindible que l’entorn d’aprenentatge siga estimulant, per què consentim que la ciutat siga anodina? Per què la transició entre l’aula i la filera de cotxes aparcats sota el sol és tan fina com una cancel·la? Per què no aprofitem la presència dels col·legis per a irradiar vitalitat i creativitat a l’entorn urbà? Les zones escolars han de deixar de senyalitzar-se amb senyals de tràfic que anuncien “perill, xiquets”. Els centres d’ensenyament tenen capacitat per a reivindicar la seua posició en la ciutat, superar els seus límits i configurar al seu al voltant un àmbit educatiu.

1. TREBALLAR LA RESPONSABILITAT TANT COM LA SEGURETAT 2. CONQUERIR PER AL GAUDI PER ALS VIANANTS ESPAIS AL COTXE EN ELS ACCESSOS ALS COL·LEGIS 3. ESTABLIR PUNTS DE BAIXADA I ESTACIONAMENT CURT A UN MÀXIM DE 100 METRES DELS COL·LEGIS 4. ESTABLIR MECANISMES PARTICULARS DE GESTIÓ DE LA MOBILITAT EN ELS MOMENTS D’ENTRADA I EIXIDA 5. DUR A TERME ACCIONS LLEUGERES QUE EXPRESSEN LA IDENTITAT DELS COL·LEGIS EN EL SEU ENTORN


40

RELACIONS DE PROXIMITAT (250 - 1.000 METRES)

Ens sembla important deixar clar que els camins escolars no són únicament “camins segurs”. Parlar de “camins segurs” legitimaria d’alguna manera que la resta de rutes en la ciutat pogueren permetre’s no ser-ho. Els camins escolars no són “vials” aliens al que ocorre en els seus marges. Els comerços, el patrimoni construït, els edificis públics, les cases dels veïns… aquests elements i d’altres son constituents dels camins escolars, els nodreixen i els donen vida. Els camins escolars no han de conformar-se amb ser segurs, sinó que necessiten ser atractius, dinàmics, estimulants… Les rutes escolars són en part una excusa, un punt de partida entre punts possibles per a la millora de la ciutat. Incorporar valors de la infància al carrer és una forma de posar-la en valor, una oportunitat per a tornar la mirada al nostre paisatge urbà, per a construir relacions a través del camí.

1. REFORÇAR LA RELACIÓ ENTRE ELS COL·LEGIS I L’ESPAI URBÀ DE VALOR PATRIMONIAL, PAISATGÍSTIC I SOCIAL: EL CASC ANTIC, EL PORT I LA PLATJA DE L’ARENAL 2. ARTICULAR UNA XARXA DE RUTES QUE RELACIONEN PEATONALMENT ALS COL·LEGIS 3. PLANTEJAR RUTES SECUNDÀRIES COMPLEMENTÀRIES ALS RECORREGUTS PRINCIPALS 4. APROFITAR ELS CAMINS ESCOLARS PER A POSAR EN VALOR L’ENTORN URBÀ 5. VINCULAR ELS CAMINS ESCOLARS A L’ESPAI D’ALTRES CIUTADANS: COMERCIANTS, VEÏNS, ADMINISTRACIÓ, ETC.


41

ESCALA CIUTAT (1 - 4,5 QUILÒMETRES)

El terme municipal de Xàbia està format per tres nuclis urbans pràcticament independents: el Casc Antic, el Port i l’Arenal. La connexió entre aquests obliga a una forta dependència del vehicle privat. Des de l’administració s’han elaborat propostes per a millorar l’articulació urbana a través d’una xarxa ciclista, però el traçat existent és ara per ara fragmentat i incomplet. Els col·legis d’infantil del municipi es troben en els tres nuclis: quatre a l’entorn del Casc Antic (CEIP graüll, CEIP vicente Tena, Col·legi María Inmaculada i CEIP Trenc d’Alba), un en al Port (CP Port de Xàbia) i un altre en l’Arenal (CP L’Arenal). El nostre projecte de camins escolars seria fàcilment vinculable a la mobilitat ciclista. La topografia de Xàbia és plana i el paisatge i el clima conviden al pedaleig. Els xiquets i xiquetes gaudeixen d’anar amb bici. Incentivar el seu ús des de la infància és una forma de construir un futur més sostenible ambientalment. A mitjà-llarg termini, la sumatòria de les escales anteriors podria reforçar-se i completar-se articulant la mobilitat de tot el municipi. Com hem dit prèviament, els camins escolars no són un projecte dirigit únicament als menors, sinó que tenen el potencial de ser un punt de partida per a un canvi més profund que implique a tota la ciutadania.

1. COMPLETAR LA XARXA MUNICIPAL APOSTANT PER LA MOBILITAT CICLISTA INFANTIL 2. ESTABLIR UNA XARXA CICLISTA SEGURA I ATRACTIVA ENTRE ELS COL·LEGIS, INSTITUTS I ALTRES SERVEIS DEL MUNICIPI 3. APROFITAR I CONSOLIDAR EL TRAÇAT EXISTENT 4. CONSIDERAR ELS CONTINGUTS DEL PLA DE MOBILITAT MUNICIPAL 5. ENTENDRE LA BICI COM UN INSTRUMENT PER A HUMANITZAR L’ESPAI PÚBLIC


Entorn Escolar PLANIMETRIES I DESCRIPCIÓ


Graüll i Vicente Tena

43

SITUACIÓ

DIAGNÒSTIC

El graüll i el vicente Tena són els col·legis més pròxims a l’àmbit de Casc Antic. Es troben l’u enfront de l’altre i fins i tot comparteixen manzada (les aules d’infantil del vicente Tena amb el graüll). El pati del graüll és l’únic que obri en horari no lectiu, atès que acull la pista d’atletisme municipal.

L’entorn d’aquests col·legis és significativament dual. Mentre que l’arribada a peu des del centre pot consolidar-se sense gaires dificultats, l’organització del tràfic als voltants és una mica més complicada. ordenar-ho, en qualsevol cas, no ha de significar incentivar el tràfic privat. El nostre propòsit és incrementar la mobilitat sostenible i açò significa fer-la competir amb el tràfic a motor. En aquest sentit, en aquesta fase inicial, entenem prioritari enfocar les mesures de millora en els vianants.

Encara que l’arribada des del centre es realitza sense obstacles per carrers tranquil·les, del costat sud i en la posterior de tots dos col·legis comença la ciutat menys consolidada, amb l’afegit de la proximitat de l’Avinguda de la Palmela, una de les vies d’accés al municipi amb major velocitat de circulació. Des de fa un parell d’anys, la policia municipal tanca l’accés al tràfic en el carrer Ramon Llidó en l’horari d’entrada i eixida. Açò ajuda a protegir l’arribada per als vianants de l’accés amb cotxe. L’accés en cotxe s’autorregula de forma un poc desordenada, però mitjanament efectiva. D’una banda, usant la part posterior del vicente Tena per a estacionar i particularment el solar entre el final del carrer Barranquet i l’Avinguda de la Palmela. D’un altre costat, per darrere del graúll accedeixen els cotxes, especialment dels alumnes d’infantil, atès que l’accés dels més xicotets es realitza per una porta posterior situada en l’extrem de la calle Cronista Mosen Febrer. El carrer Azorín també es talla al tràfic per a evitar que els cotxes tracten d’arribar fins a la mateixa porta i giren en la mateixa cantonada per la qual accedeixen els vianants.

L’aparcament en la zona no solament serveix als col·legis, sinó que rep part de les arribades al Casc Antic. El vehicle privat té gran facilitat per a conquerir tot l’espai que se li deixa disponible, sent després molt més complicat revertir la situació. El carrer víctor Candela, cap on miren les finestres de les aules d’infantil del Vicente Tena, és una via estreta per la qual abans accedia l’autobús escolar estant prohibit l’estacionament. En modificar la ruta del bus, els cotxes van envair el carrer, malgrat que encara estava marcada la vorada amb pintura groga. Creiem fonamental evitar aquest tipus de retrocessos. D’altra banda, el tall de tràfic en els horaris d’entrada i eixida és una acció lleugera i senzilla que ha donat molt bons resultats. No obstant açò, la mobilització d’agents de la policia municipal o fins i tot la imatge de la tanca recolzada a un costat esperant a ser usades no són l’ideal. Convé pensar que la mesura ha sigut un


44

punt de partida i reflexionar sobre les maneres de consolidar-la i anar més enllà. Per això, ens sembla important reflexionar sobre el carrer Ramon Llidó. Sobre la presència d’aparcaments en bateria enfront del graüll, la ubicació del mobiliari urbà i elements com els contenidors de brossa, les mesures de seguretat, etc. Aqueix carrer és l’espai de relació entre tots dos col·legis, no un simple espai de servei per a la circulació. Hem de pensar-lo com un espai amable d’estada i no solament de pas, prolongació de les escoles, lloc d’interacció i trobada per als xics i xiques.


45

1. Entrada al graüll 2. Vorera estreta i cotxes al costat d’aules d’infantil en Calle Víctor Candela 3. Cotxes en bateria en Ramon Llidó 4. Pàrquing informal darrere del Vicente Tena 5. Tanca a l’espera 6. Estacionament sobre vorera en horari de eixida

3.

1.

2.

4.

5.

6.


46


47

PROPOSTA

En el que concerneix al tall de tràfic, podríem assajar la seua efectivitat eliminant la tanca i col·locant un senyal fix que indique els trams horaris en els quals està prohibit el pas al tràfic. Es tractaria de desplaçar la responsabilitat als conductors i entendre que els anys previs han servit per a construir hàbit i consciència. Les restriccions al tràfic a motor haurien d’assajar-se en el carrer Víctor Candela i així revertir la situació creada des que va deixar de fer parada allí el bus escolar. que les aules dels més xicotets no estiguen orientades cap al soroll i el fum dels cotxes que aparquen i arranquen per a marxar-se és excusa suficient per a implantar aquesta mesura.

l’accés a peu des del centre està obligat a fer-se per un carrer particularment inhòspit com és la prolongació per als vianants de carrer Azorín, estreta, entre façanes posteriors sense portes ni finestres i inclinada. A mitjà termini, la intervenció més contundent seria millorar l’habitabilitat de Ramon Llidó i convertir-la en un gran espai d’estada i relació entre els dos col·legis. Açò no significa eliminar el pas de tràfic i peatonalitzar-la íntegrament. Aplicant la filosofia “shared space”, cotxes i vianants seguirien convivint, però els segons tindrien prioritat sobre els primers, que en deixar de sentirse amos del carrer, hauran de moderar la seua forma de circular i mostrar-se més respectuosos amb les persones.

A més, durant les converses de treball, els professors del Vicente Tena han sol·licitat el tall de l’arribada amb cotxe des d’aqueix carrer (ara drecera pel qual evitar el tancament de Ramón Llidó). Així podrien obrir la porta del pati, per la qual s’accedeix a nivell de carrer, evitant l’escalinata de l’accés principal, excessivament incòmoda i fins i tot fora de normativa pel que fa a barreres arquitectòniques.

Un punt de partida seria l’eliminació de les dotze places d’aparcament front el graüll, la col·locació d’un gran aparcament de bicicletes, la redistribució i millora dels elements urbans, el tractament de l’asfalt i les voreres… Un projecte senzill de reurbanització suavitzaria el disseny de l’espai, fent-l’ho reconeixible com a entorn escolar d’especial importància. S’aprofitaria la proximitat entre els dos centres escolars per a fondre’ls amb la ciutat.

Es va parlar amb el professorat del graüll de canviar l’accés dels cursos d’infantil a la porta central, antiga arribada natural des del Casc Antic. Amb açò preteníem eliminar una part dels problemes d’accés per la part posterior, on les voreres són estretes i

Com a assaig d’açò últim, es va proposar l’execució d’una acció lleugera de pintura sobre l’asfalt amb la participació dels xiquets i xiquetes de tots dos centres. La proposta es comenta al final d’aquest capítol.


48


María Immaculada

49

SITUACIÓ

DIAGNÒSTIC

Aquest col·legi també està prop del Casc Antic, però alhora es troba notablement desvinculat d’ell. Està en una zona pendent del desenvolupament de la planificació i a la seua al voltant hi ha construccions en desús, solars per construir i edificis fora d’alineació. A la seua esquena comença un teixit urbà de baixa densitat, d’apartaments aïllats en parcel·la recolzats en una xarxa de camins poc estructurada.

L’entorn del María Inmaculada és probablement el menys atractiu i viu de tots els col·legis de Xàbia. L’edifici del col·legi és a més particularment tancat i té aspecte aquarterat. Una cota més alta el separa del carrer.

Els accessos al col·legi són poc evidents. Els camins a peu no estan ben condicionats, amb voreres estretes plenes de ressalts, a més de discórrer per zones sense activitat en planta baixa. Tots els cotxes entren pel carrer Mestre Àngel Ribes, forçant un recorregut que no està ni pensat ni capacitat per a rebre aqueix nivell de trànsit, menys encara en un entorn escolar. El María Inmaculada queda a més emmarcat per dues vies d’importància, que creuen dels costats oest i sud, i es troben en angle recte en un punt coincident amb la ruta per als vianants. La primera d’elles, el carrer verge dels Àngels, canalitza l’accés des de la ronda Àngel Domenech, que al seu torn rep el tràfic d’arribada des del municipi veí de Dénia. L’altra, continuació de l’Avinguda Rei juan Carlos I, és una de les principals arribades al centre històric des del Port. Diverses vegades s’ha intentat reordenar el tràfic en aquesta última, convertint-la fins i tot en carrer de sentit únic, però els resultats mai han sigut del tot satisfactoris.

Aquesta falta d’atributs i de vincles amb el teixit urbà fan que els límits entre el centre educatiu i la ciutat es remarquen. Els voltants del col·legi María Inmaculada són “terra de ningú” i així ho perceben els pares i mares al portar als xicotets al col·le insisteixen a deixar-los enfront de la mateixa porta. L’aparent falta de valor en l’espai circumdant amaga possibilitats. L’aparcament informal en el solar annex, els baixos comercials buits en l’inici de Mestre Àngel Ribes, l’accés corbat a través del Carrer Sobirà, les parets de la panificadora abandonada… Aquests signes d’abandó o d’espera a ser transformats poden convertir-se en elements d’oportunitat mirant-los d’una altra manera. El pàrquing al costat del col·legi acull amb prou faenes una trentena de cotxes. L’espai no està pensat com a aparcament, sinó que és un forat en l’entorn que ha estat conquerit pel vehicle privat. L’ús actual no guarda relació alguna amb el col·legi, sinó tot el contrari: enlletgeix innecessàriament l’espai proper al María Inmaculada i subratlla el predomini del cotxe en el carrer Mestre Àngels Ribes.


50

1. Aspecte exterior del col·legi i aparcament informal al seu costat 2. Passos de vianants elevats en Carrer verge dels Àngels 3. Accés al col·legi i lateral de la vella panificadora 4. Vorera estreta i amb ressalts 5. Eixida per Carrer Sobirà 6. Avinguda cap al Port

1.

2.

3.

4.

5.

6.


51


52

PROPOSTA

Plantegem caracteritzar l’entorn del María Inmaculada entenent el col·legi com a centre d’un entorn escolar ampli i amable, que inclouria els punts d’accés per als vianants i milloraria la seguretat en l’arribada. D’una banda, recuperarem zones d’estada i estendrem l’àrea d’influència del col·legi per a millorar la circulació per als vianants i fer més amable l’espai públic. És necessari prohibir l’estacionament enfront del centre, alliberar la seua façana i permetre que es camine amb tranquil·litat per les voreres. Aquestes són especialment estretes i poden guanyar ample conquerint espai de calçada. L’aparcament informal pot transformar-se en una magnífica zona d’espera i jocs. És ampli i els seus marges irregulars i cantonades poden servir per a instal·lar diversos jocs. A través de la pintura, amb murals sobre les parets abandonades o colors sobre l’asfalt, es convertiria en un racó identitari i atractiu. Tot l’anterior serviria de base per a donar prioritat per als vianants en el carrer Mestre Àngels Ribes. La via passarà a pertànyer a les persones i açò obligarà al cotxe a circular de manera més respectuosa. A partir d’ací, el segon objectiu serà reduir el nombre de vehicles que tracten d’accedir fins a la mateixa porta del centre. Habilitem

aparcaments de curta estada per a hores d’entrada i eixida en els dues arribades principals: Avinguda Rei juan Carlos I i verge dels Àngels. garantint al voltant de 30 places d’estacionament a menys de 200 metres de l’accés al col·legi, que permetran deixar el cotxe momentàniament i caminar fins a la porta acompanyant als més xicotets, o simplement parar i acomiadar als majors que puguen caminar fins al col·legi per si mateixos. Aquestes zones d’aparcament limitat estaran convenientment senyalitzades i emmarcades entre passos de vianants elevats per a millorar la seguretat. A més, en les franges en les quals funcionen com a aparcament escolar, estaran vigilades per agents de la policia local -almenys durant una primera etapa- que s’encarregaran de garantir l’ús correcte.


53


Trenc D’Alba

SITUACIÓ

De nou un col·legi en sòl urbà no consolidat. El Trenc D’Alba està envoltat de vies i fanals que discorren entre solars a l’espera de l’edificació. va ser la primera construcció a arribar a una zona de creixement de la ciutat que ara roman estancada. Més enllà d’això, el principal problema del col·legi és la necessitat de creuar l’Avinguda de la Palmela quan es camina des del centre de la ciutat. La Palmela és un eix estructurant de circulació, probablement sobredimensionat, molt transitat a l’estiu però no tant fora de temporada. Recte i sense obstacles més enllà dels semàfors, els cotxes el travessen a excessiva velocitat. A més, les incorporacions des de les perpendiculars es fan amb semàfor en ambre, cosa a evitar en camins escolars, per la seua perillositat. Els possibles camins des del centre (Camí Tàpies i Antonio Machado) discorren entre habitatges unifamliars aïllats en parcel·la. La falta de densitat i d’activitat en els marges, i la incomoditat de les voreres també juguen al contraatac de l’arribada a peu. La localització sud-est del col·legi pel que fa al Casc Antic dóna centralitat al barri de Thiviers, una zona principalment residencial on viuen una gran part dels estudiants. Finalment, en l’espai enfront de l’eixida del col·legi s’han pres dues decisions interessants encara que deslligades. D’una banda, el Carrer dels Estudiants va decidir tancar-se al tràfic i ara funciona com una espècie de vestíbul en el qual pares i mares

54

esperen l’eixida dels seus fills. Els arbres proveeixen ombra i aconsegueixen un espai d’estada satisfactori. D’altra banda, una meitat del descampat just al davant s’ha habilitat com a hort urbà. DIAGNÒSTIC

L’encreuament amb l’Avinguda de la Palmela és el principal escull a salvar i també el més complicat. Seria ideal començar la pacificació del tràfic en tota la via, generant un carril-bici o convertint-l’ho en un corredor per al transport públic des del centre de la ciutat al Port, particularment durant l’estiu. S’entén que una comesa així queda fora de l’abast d’un projecte com el nostre, més encara en una fase inicial. Decidim concentrar-nos únicament en l’encreuament que dóna accés al col·legi. La facilitat d’accés amb cotxe als voltants del col·legi acaba provocant problemes. Els cotxes entren des de la Palmela pel Camí de Tàpies i el Carrer David Ferrer i giren en sentits contraposats tractant d’accedir al col·legi. En un punt en el qual la via s’estreny, l’encreuament dels girs provoca lleugers problemes. De les dues arribades a peu des de la ciutat, és preferible dirigir els trajectes a una sola d’elles. Mentre que el Carrer Tàpies connecta en menys distància amb el Casc Antic, també creua enfront de l’entrada del pàrquing públic i té major pendent. El Carrer Antonio Machado, no obstant això, és més agradable al passeig i uneix al barri de Thiviers a la xarxa de camins escolars. Per això triem aquesta segona opció.


55

La peatonalització del Carrer dels Estudiants i la construcció de l’hort urbà han sigut dues decisions aïllades, però podrien entendre’s en conjunt i servir de base per a l’ampliació de l’espai d’estada enfront del col·legi. Aconseguiríem aix allunyar l’aparcament de cotxes de l’accés. Existeix espai suficient per ordenar l’estacionament i no és el més apropiat que es faça a escassos metres de la porta d’entrada. També creiem important tenir en compte la proximitat de la gran esplanada de l’Estació d’Autobusos.

1. Recorregut a peu per Carrer Antonio Machado 2. Presència de cotxes i pendent en l’arribada a Thiviers 3. Limitació de velocitat en Avinguda de la Palmela

2.

3.

4.

5.

4. Carrer dels Estudiants 5. Aparcament no reglat en solar enfront del accés

1.


56

1


57

PROPOSTA

Responent a cadascun dels apartats del punt anterior, recomanem començar ordenant la circulació de vehicles al voltant del col·legi. Imposar un únic sentit de gir és una mesura immediata i eficaç. Proposem aprofitar la restricció per a tallar l’accés al Carrer David Ferrer i fer que els cotxes isquen cap a la Palmela per la seua paral·lela, Carrer Dámaso Alonso. Amb açò, separaríem el tràfic de l’arribada a peu. Per a consolidar el Carrer Antonio Machado com a ruta segura, pararem atenció a la vorera esquerra (caminant en direcció al Trenc D’Alba). És necessari introduir un pas de vianants en l’encreuament d’Eugenio D’ors. El camí passaria a més al costat del nou parc. Arribats a l’Avinguda de la Palmela, ens trobem amb el problema de l’encreuament. L’acció més senzilla i immediata és millorar la prioritat per als vianants canviant els temps d’espera en el semàfor. Ara roman 20” obert per als vianants i 1’10” per als cotxes. En l’encreuament, la calçada podria enrasar-se al nivell de les voreres. Això és, els cotxes haurien de “pujar lleugerament” per a “entrar en la intersecció”, veient-se obligats a reduir la velocitat. Aquesta mesura també ajuda al fet que els girs es facen de manera més acurada. El paviment es diferenciaria de les voreres i es mantindrien els quatre creuaments de vianants, indicant

que no per estar al nivell de la vorera l’espai és de prioritat per als vianants. Aquesta és una solució de disseny nova i cada vegada més estesa, menys agressiva al cotxe que els guals i condescendent amb el vianant en difuminar la calçada com a espai de domini absolut del vehicle a motor. Caldria estudiar la possibilitat de traçar un carril-bici paral·lel al camí escolar, que enllace el Trenc D’Alba amb el ciclocarrer de l’Albereda. El disseny del carril pot unir forces al pas de vianants en l’encreuament contribuint a reduir la prioritat del tràfic rodat. Per impopular que semble obstaculitzar el tràfic en l’Avinguda de la Palmela, no podem deixar que aquesta via es seguisca entenent com una carretera dins del municipi, menys encara quan afecta a un entorn escolar. Per últim, completarem una zona d’estada i espera enfront del col·legi posant en relació l’hort urbà (estupenda aula a l’aire lliure) i el Carrer dels Estudiants. ocuparem l’altra meitat del solar amb alguns bancs i jocs de fusta, podrien fins i tot construir-se aprofitant materials inservibles de disponibilitat municipal. El condicionament del descampat podria fer-se en companyia dels alumnes, amb classes de jardineria, de manualitats i formació artística, d’educació física, etc. Hem de perdre la por a traure les classes fora de les aules.


58


Port de Xàbia

59

SITUACIÓ

DIAGNÒSTIC

El nucli urbà del Port presenta tres etapes ben diferenciades en la seua construcció. En primer lloc, està el xicotet i bonic centre històric; un eixample de grans blocs residencials dels anys 70-80 el tanca estrenyent-ho contra la costa; i a aquest últim segueix un creixement més recent de condominis tancats amb piscina.

Encara que la càrrega de tràfic de l’Avinguda Lepanto és admissible i el control de la seguretat en l’encreuament de major arribada a peu és senzill (jaume I), en aquesta via desemboquen totes les arribades amb cotxe, que són dirigides cap al Carrer joan Fuster i convergeixen en l’accés al centre.

El col·legi Port de Xàbia es troba en un punt d’unió entre aquests tres sectors. L’Avinguda jaume I travessa l’eixample enllaçant amb el passeig marítim i la zona portuària, i la seua continuació, el Carrer joan Fuster, penetra en el desenvolupament recent. El col·legi està just al començament d’aquest darrer carrer. Del costat nord-est la trama urbana és densa i compacta, cap al sudoest les relacions de ciutat s’afebleixen.

Amb franges contínues d’aparcaments en ambdues voreres (una d’elles en bateria, desaconsellades en entorn escolar) i una calçada de massa amplària, en els moments d’entrada i eixida es formen acumulacions de cotxe en doble fila i en trànsit per l’espai restant. Encara que el carrer té un espai generós, en el repartiment ix llargament beneficiat el vehicle a motor. La presència de cotxes a l’eixida de classes és aclaparant.

Entre un costat i l’altre, l’Avinguda de Lepanto creua en diagonal. Aquesta és una de les vies estructurants del tràfic del municipi, atès que connecta el Casc Antic, el Port i l’Arenal. També és important l’Avinguda del Furs, arribada natural des de la Palmela i una altra de les principals vies d’entrada amb cotxe al col·legi.

L’Avinguda jaume I també és un carrer desaprofitat pels excessos de l’aparcament. Hauria de ser la rambla que articulara el Port més enllà del seu entorn històric i, no obstant açò, és un passadís ple de cotxes. La forta presència de vehicles del sector nord-est contrasta amb la facilitat d’aparcament i circulació de l’altre costat del Port de Xàbia. L’oferta de places d’aparcament és desmesurada, més encara trobant-nos en carrers sense comerç ni activitat atractiva, en la qual la majoria dels edificis d’habitatge disposen de pàrquing propi.


60

1. Aparcament en tots dos marges de joan Fuster 2. Vorera que dóna accés al col·legi 3. Esplanada enfront de Poliesportiu Municipal 4. Fileres d’aparcament en Avinguda Rei jaume I

1.

2.

3.

4.


61


62

PROPOSTA

L’objectiu aquesta vegada és modificar de forma clara l’esquema de la circulació i extraure del tràfic general de l’Avinguda Lepanto els cotxes que tenen com a destí el col·legi. Aquests es reorientaran cap a la zona residencial, on és més senzill i còmode transitar i estacionar. Desviant aqueix flux, evitarem que els cotxes accedisquen per joan Fuster, carrer que haurà de tallar-se en horari d’entrada i eixida. Caldria reordenar l’aparcament en el carrer d’accés al col·legi. La franja d’aparcaments en bateria se substituiria per una filera en cordó i l’altra s’eliminaria pensant fins i tot en ampliar la vorera, que ara per ara té el seu ample reduït per trobar-se sobre ella els escocells dels arbres. A llarg termini, podria continuar-se amb la humanització de l’espai en direcció a l’Avinguda jaume I fins a la platja, i contra direcció, connectant amb el Poliesportiu Miguel Buiges, articulant un passeig per als vianants que reforçara l’articulació entre els tres sectors descrits.


63


L’Arenal

SITUACIÓ

L’Arenal és el tercer nucli urbà del municipi de Xàbia. És la zona de construcció més tardana i està lligada a l’arribada del turisme com a fenomen de canvi urbà. Igual que ocorre al Port, L’Arenal es va desenvolupar en diferents etapes que van produir diferents tipus de construcció, de configuració de l’espai públic i fins i tot van atraure a diferents grups socials. L’Avinguda de la Fontana, els Carrers Niça-Rennes i la Carretera Cap la Nau-Pla delimiten una zona d’habitatge de classe mitjana de densitat considerable. Des d’aquesta zona arriben la majoria de xiquets i xiquetes que van al col·legi a peu. L’altra part de l’alumnat, prové de les urbanitzacions circumdants i solen moure’s amb cotxe per motius de distància. L’Avinguda de l’Arenal estructura el nucli urbà. De les que porten cap al col·legi, és l’única que acumula activitat comercial, transit de persones, visibilitat, etc. És cert que és un carrer rendit al cotxe, però les voreres són amples i el caminar resulta còmode. L’accés per als vianants al col·legi es troba amb una barrera semblant al cas del Trenc D’Alba. Cap la Nau-Pla és una altra via estructurant amb forta presència del tràfic motoritzat que ha de creuar-se en el camí al L’Arenal. En aquest cas, la urbanització dels marges és major que en el cas de la Palmela, la via té un caràcter més urbà i les velocitats de circulació no són tan altes.

64

El col·legi es troba en una vora de la ciutat, també en un sector consolidat a mig fer. Enfront del col·legi existeix una gran borsa de sòl no urbanitzat permetent les vistes al Montgó L’aparcament i la circulació en l’entorn immediat del centre és menys densa que en els casos anteriors. La disponibilitat d’espai convida a ordenar els fluxos i els estacionaments. DIAGNÒSTIC

Com a arribada natural a peu i eix urbà actiu, el camí escolar es fa coincidir amb l’Avinguda de l’Arenal. Perllongarem aqueix trajecte fins a connectar-ho amb l’inici de l’Avinguda d’Amsterdam, d’aquesta manera evitarem que els xiquets i xiquetes caminen en paral·lel a la Carretera Cap la Nau-Pla i creuen enfront de la gasolinera (amb una entrada i eixida constant de vehicles). L’encreuament de la carretera està mitjanament resolt amb la recent construcció d’una xicoteta rotonda, encara que mereix la pena detenir-se a pensar com millorar altres aspectes. A l’esquena del col·legi, l’Avinguda Amsterdam és un intent de bulevard per als vianants sobredimensionat i sense vida en els marges, encara que pot servir de camí d’arribada escolar segur i agradable. El petit parc al punt intermedi, proper a l’accés dels xiquets i xiquetes d’infantil, compleix funcions d’espai d’espera i estada.


65

L’edifici del CP L’Arenal s’obri a l’Avinguda Amsterdam (en la qual hi ha poc a veure) i es tanca en canvi cap al front, on les vistes s’obrin al territori. L’espai enfront del col·legi està limitat per un gran mur de formigó gris. Els vehicles aparquen a plaer en el carrer Brussel·les, just enfront de la porta del centre.

1. Zona de jocs en Avinguda d’Amsterdam 2. Proteccions en l’entorn escolar 3. Espai sense atributs en accés del col·legi 4. vistes al paisatge

1.

2.

3.

4.


66


67

PROPOSTA

Primerament, plantegem suggeriments puntuals com revisar el temps del semàfor i l’ample de l’encreuament per als vianants on es troben l’Avinguda Arenal i la carretera, o la construcció d’un carril-bici que enllace des de la platja al col·legi en paral·lel al camí escolar (aquest col·legi concentra el major nombre d’arribades amb bicicleta i patinet). El gruix de la proposta es basa a qualificar l’espai enfront del col·legi, relacionar-l’ho amb l’Avinguda Amsterdam i aquesta al seu torn amb l’Avinguda Arenal, que baixa fins a la platja. És a dir, donar continuïtat al sistema d’espais lliures ja existent. Per a evitar que l’arribada es concentre en l’accés del col·legi, ordenarem la circulació organitzant-la en un gir de sentit únic que passarà tangencialment al costat del col·legi. Els carrers tenen espai suficient per a reservar zones d’aparcament limitat en horaris d’entrada i eixida, i per a distanciar la circulació rodada del camí a peu. L’accés amb cotxe a través de l’Avinguda Estrasburg es consentiria, atès que ja té una condició secundària. L’espai enfront del col·legi passarà a tenir consideració de zona de prioritat per als vianants, la circulació en aquest tram es limitarà a 20 km/h i estaran prohibits tant l’estacionament com la parada. L’ús de bandes sonores o d’una pavimentació rugosa obligarà a una circulació més atenta.

Aqueix espai enfront del col·legi podria entendre’s com una àmplia “balconada al paisatge”. Alliberar-l’ho de cotxes i cuidar la vegetació que oculta les vistes seria un primer pas. A mitjà termini, el carrer podria tractar-se com una àmplia esplanada que funcionaria de prolongació del pati del col·legi i inclouria bancs, jocs, murals, etc.


68


Relacions de Proximitat PLANIMETRIES


70 Mª Inmaculada

CEIP Graüll

CEIP Trenc d’Alba CEIP V.Tena


71

CEIP Port


72

CEIP L’Arenal


Escala Ciutat ESQUEMA DE CONNEXIONS

MARÍA INMACULADA ANTONI LLIDÓ PORT DE XÀBIA

IES NÚMERO 1 GRAÜLL

TRENC D’ALBA

VICENTE TENA

L’ARENAL


MICROINTERVENCIONS PER A CONQUISTAR EL CARRER

Com a materialització immediata de les intencions de Pas a Pas, es va plantejar l’execució de cinc propostes d’intervenció de baix pressupost per a cadascun dels col·legis de Xàbia (una d’elles compartida). Es va executar en primer lloc la relacionada amb el CP Port de Xàbia, “A la Porta del Port”. El desenvolupament d’aquesta i el plantejament de les quatre per realitzar es resumeixen en les pàgines següents. Aquestes intervencions qüestionen l’excessiva presència del cotxe en el carrer, restant-li espai de forma directa, visibilitzant els seus excessos o incentivant l’ús del carrer per part de les persones. Les microintervencions aspiren també a sumar el suport dels col·legis, visibilitzar el seu treball més enllà dels murs del col·legi i fomentar que aquests tinguen una actitud proactiva de cara a Pas a Pas i al municipi. Amb una component lúdica, educativa i participativa, reivindiquen un espai públic més amable i social. No estan pensades únicament per als xiquets, sinó per a tota la ciutadania. A més, valent-se de la creativitat i la imaginació, aconsegueixen un fort impacte de manera senzilla i econòmica. Açò fa d’aquestes petites accions potents elements de comunicació, caracterització del projecte i reclam.

74


A la Porta del Port

ANÀLISI

El carrer joan Fuster està delimitada d’un costat pel col·legi Port de Xàbia i de l’altre per dos grans blocs d’apartaments. Els marges són cecs a l’espai públic: murs i tanques a banda i banda. La secció del carrer bloqueja les voreres amb dues línies contínues d’aparcaments, a les quals en les hores d’entrada i eixida del col·legi, s’afig una doble fila de vehicles en espera. El carrer acaba sent una galeria per a l’estacionament, parada i avanç dels cotxes. A més, la vorera -anodina, estreta i esguitada per arbres mitjans en intervals regulars- ofereix poques amabilitats a qui passeja. INTERVENCIÓ

El carrer joan Fuster és un espai per a passar i no un lloc on estar. Això ho comencem a solucionar amb “A la Porta del Port”. Aprofitant la jornada sense cotxes, conquerim dos places d’aparcament enfront de l’accés principal del col·legi instal·lant un banc en la calçada. A manera de protecció, es va rebutjar la coloració de pilons i es va preferir usar grans cossiols rectangulars. Els mateixos xiquets els van pintar i van plantar colorides flors. Probablement, va ser la primera vegada que van prendre partit de forma tan directa en la construcció de la ciutat. Se’ls va veure desbordats per l’entusiasme. L’acció es va registrar en un vídeo, disponible en l’enllaç: https:// www.youtube.com/watch?v=mmss3whma6w

75

A més de ser una acció fortament simbòlica amb la qual es va començar a materialitzar el compromís del projecte, el banc compleix ara una funció d’ús. Els pares, mares i avis que van a arreplegar als xicotets es van sorprendre molt positivament en tenir un lloc en el qual descansar durant l’espera, arribant fins i tot a queixar-se perquè es va instal·lar un únic banc i no un parell més! REFERENT

Parking-Day. jornada internacional durant la qual els vianants reclamen el carrer conquistant espais d’aparcament.


La Trena

ANÀLISI

El tall de tràfic durant l’entrada i eixida a aquests dos centres és una acció simple i efectiva que ha servit per a redistribuir el flux de vehicles. S’ha aconseguit a més que el carrer Ramon Llidó es convertisca en un lloc tranquil que dóna accés als col·legis vicente Tena i graüll. En l’absència de cotxes, el carrer descobreix noves oportunitats, desvetlant-se com un potencial espai de relació entre tots dos centres. Aqueix espai segur pot ser vist com una extensió del recinte interior dels col·legis. Sense l’enrenou del tràfic sembla que els seus patis demanaren saltar al carrer i fondre’s l’un amb l’altre. INTERVENCIÓ

És molt inspiradora la manera en què el carrer s’introdueix al graüll omplint-se de dibuixos de colors escampats que guien als xiquets a les aules. Amb eixa imatge en ment, proposem treballar la idea en una altra adreça. Aprofitant l’oportunitat del carrer intermedi, dibuixarem un gran pas de vianants multicolor entre els dos col·legis. El pas de zebra servirà a més com a recordatori que s’està en un entorn escolar. Fins i tot quan no hi haja classes, aquest li estarà dient als cotxes: “a tot hora, estàs creuant un col·legi”. REFERENT

Carlos Cruz-Díez. L’artista veneçolà va ser un dels principals representants del op Art. Les seues alegres pintures en passos de vianants van crear tendència.

79


La Teua Petjada

ANÀLISI

El Col·legi María Inmaculada es troba en una prou més complexa malgrat la seua proximitat al centre de la ciutat. La via que li dóna accés forma un complicat llaç d’adreça única entre els carrers verge dels Àngels i Rei juan Carlos. Un dels grans punts rojos de la xarxa d’itineraris escolars es troba a l’inici de Mestre Àngel Rives, punt d’accés al col·legi. Amb vorera a solament un costat i sembrada d’accessos a menor altura als garatges dels habitatges, difícilment podia ser més desagraïda per al passeig. A través d’eixe estret coll de botella passen tots els cotxes que diàriament s’amunteguen enfront del col·legi en les hores d’entrada i eixida. INTERVENCIÓ

Sent difícil reconduir el tràfic i entenent desitjable però massa dràstic tancar radicalment l’accés als cotxes per a la recollida de xiquets, plantegem assajar una mesura de conscienciació. Durant una jornada, comptabilitzarem el nombre de cotxes que passen per aqueix punt, posant-ho després en proporció amb el nombre d’emissions de carboni que aquests generen. Aprofitant el mur blanc de l’edifici en desús situat en l’entrada al carrer, farem un gran mural que faça visibles els excessos que es cometen en aqueix punt, exposant les dades calculades i fomentant un ús responsable del cotxe. REFERENT

Campo de Cebada. El cèntric mercat madrileny va renovar recentment la seua imatge i el seu esperit amb un gran mural que funcionava com una invitació: “omple la vida de color”.

80


Bones Herbes

ANÀLISI

El Trenc D’Alba es troba en una zona d’urbanització no consolidada i perd la vinculació amb el centre de Xàbia a conseqüència de la barrera de l’avinguda de la Palmela, una via percebuda pel vianant com a perillosa. Envoltat per solars erms a l’espera d’una edificació improbable, a l’entorn del col·legi sembla no haver-hi res. L’Ajuntament ja ha començat a donar la volta a aqueixa sensació de buit amb l’habilitació d’un hort urbà del costat sud del col·legi. Hàbilment, s’ha respost a l’absència entenent-la com a oportunitat. INTERVENCIÓ

Aquest hort ens sembla un molt bon punt de partida per a la progressiva consolidació d’un lloc d’estada segur al costat oposat a l’avinguda de la Palmela. Seria interessant començar per implicar al col·legi en la gestió de l’hort urbà, que avui sembla descurat. Aqueix hort seria una immillorable aula a cel obert per als xiquets i xiquetes. En etapes posteriors, l’activació del solar podria estendre’s a l’altra meitat de l’illa, per exemple amb una senzilla zona de jocs, i també seria interessant intervenir en el carrer dels Estudiants, llindar entre el Trenc D’Alba i el descampat en procés de conquesta. No ens conformaríem amb reordenar el flux de cotxes al voltant del col·legi, sinó que també habilitaríem progressivament un lloc d’activitat per a les persones fent ús del buit. REFERENT

Estonoesunsolar. Programa impulsat per l’Ajuntament de Saragossa per a l’activació de solars com a espais d’esbarjo veïnal.

81


Pissarra al Carrer

ANÀLISI

Situat també en una zona tangencial de la ciutat i pendent d’edificació, el col·legi de L’Arenal, de contundent i rectilínia arquitectura contemporània, justifica la ceguesa al seu entorn per l’absència d’edificacions al seu voltant. L’accés dels més xicotets es fa a través d’una cantonada al costat de l’inici del passeig Amsterdam. La façana frontal de l’edifici, entrada de la resta de xiquets i xiquetes, recula cedint un parell de metres a la vorera. L’aparent fredor de l’edifici dissimula la generositat d’eixe gest. INTERVENCIÓ

Recentment es van instal·lar un parell de bancs i diversos aparcaments de bicicletes enfront de la porta del col·legi, entenent que l’espai està encara per adaptar-se a les necessitats. L’espai on la façana recula és un gran lloc buit, mancat d’elements a escala humana. Amb dues senzilles accions, corregirem aquesta situació. D’una banda, un llarg sambori que recórrega longitudinalment l’espai; per un altre, una gran pintura de pissarra que òmpliga de color la paret grisa i la convertisca en un espai d’expressió. El col·legi, ara mut, començarà a mostrar-se més enllà del mur. REFERENT

Wall people. Tendència internacional consistent a donar vida a parets mortes de la ciutat a través de l’expressió ciutadana.

82


ALGUNES INSPIRACIONS...

4.

5. 1.

1. Walking Bus, ontario 2. Le Pédibus Station, Lyon 3. Camino Escolar, Córdoba 4. Frequent Walker-Bicyclist, New york

2.

3.

5. Camí Escolar Espai Amic, Barcelona


84

1.

4.

2.

3.

1. Paso de peatones, MĂŠxico DF 2. Cruce de prioridad peatonal, Utrecht 3. Estrella de los vientos, Utah 4. Flex-parking, Conpenhagen 5. Carril bici instantĂĄneo, Chicago

5.


85

1. Instant Playground, London


Caminar en Companya C O M U N I C A C I Ă“ , I D E N T I TAT I R E L AT

4

86


Els Xiquets Parlen

Este projecte té un valor afegit ja que es tracta d’una demanda dels xiquets de Xàbia mitjançant el Consell Escolar. van ser els menuts, els que van sol·licitar que se’ls facilitara d’alguna manera, la possibilitat de utilitzar més el carrer i especialment, per anar i tornar al col·legi caminant. El començament dels Camins Escolars en Xàbia està fonamentat en la comunicació. Per això hem construït esta idea, en base un concepte que hem de transmetre de la millor manera possible a tots els actors implicats en el projecte. La qüestió fonamental és involucrar a les xiquetes i als xiquets, a les famílies, a les administracions públiques i a l’entorn social. Eixos són els objectius als que ens hem dirigit per tal de implicar-los en el desenvolupament de Pas a Pas. L’objectiu primari es fomentar una ciutat on els xiquets puguen eixir a soles al carrer perquè així s’aconsegueix una ciutat més segura per a tots. Posar als xiquets com a protagonistes del desenvolupament de la ciutat i els camins escolars, tenen un origen comú. La idea de “La Ciutat dels Xiquets” de Francisco Tonucci on el xiquet es considera un indicador de salut de la ciutat, assenyala la necessitat de convèncer amb la comunicació que hem de proposar un canvi perquè els menuts torner a utilitzar la ciutat i renegociar la relació entre l’automòbil i el ciutadà i, en particular amb el xiquet.

87


Tots Parlem

PRESENTACIÓ ALS RESPONSABLES MUNICIPALS

Però no només els xiquets parlen. En este cas, l’Administració els escolta i reacciona. Per això en la del projecte amb els responsables municipals es tracta de crear un marc de relacions entre els diferents actors de la següent manera. Revisar la relació entre els automòbils i els xiquets, especialment als entorns escolars. En alguns casos ja s’ha adoptat solucions prou eficaces. S’ha de aconseguir que els adults tinguen menys por i han de comprendre que els xiquets tenen la necessitat d’eixir de casa. En este punt es projecta una reunió contínua amb la Policia Local per tal de coordinar i validar totes les solucions i alternatives. Per tal d’aconseguir nous aliats amb els xiquets i convertir l’espai urbá en una zona més segura per a tots hem de fomentar una millora de les relacions amb la Policia Local, amb els ciutadans més majors i també amb els comerciants. D’altra banda s’estableix un procés de implementació del projecte: · Anàlisi de la situació de partida: Estudi de la mobilitat, observació de l’entorn dels col·legis, seguretat i atractiu de l’espai públic i enquestes.

88

· Treball tècnic: Estudi de les rutes, humanització dels recorreguts, senyalització i informe de propostes a llarg termini. · Participació: Disseny col·laboratiu de la identitat, educació en els beneficis del caminar, identificació d’oportunitats amb xiquets i xiquetes i accions lúdiques · Comunicació: Visibilizació del projecte en la localitat, narració i relat continus, atenció al ciutadà i promoció de Xàbia com a ciutat sostenible COMUNICACIÓ ALS DIRECTORS DELS COL·LEGIS

Els directors són els representants dels prescriptors del canvi d’hàbit que suposa deixar el cotxe i que els xiquets i xiquetes comencen a anar al col·legi caminant. Per això la comunicació i el contacte amb ells és fonamental per diversos motius. - D’una banda són grans coneixedors dels entorns escolars i de les relacions amb els xiquets i els pares. - També han de col·laborar per l’anàlisi de la mobilitat amb les enquestes. - Són els millors prescriptors del concepte global de camí escolar Per això se estableix una sèrie de comunicacions permanents en les que es faciliten diversos documents i punts de trobada:


89

- Es prepara una presentació primera per concretar el projecte

MANUAL DE COMUNICACIÓ

- Es convoca una reunió amb els pares i els professors per explicar directament què es Pas a Pas.

Es redacta un manual de comunicació externa amb l’objectiu de que siga concreta i directa. Així també definim amb amplitud tots els conceptes que engloba el projecte. Este document serveix per donar suport i uniformitat a totes les parts implicades al projecte a més de esgrimir els missatges clau. També respon la majoria de dubtes que han plantejat les diferents parts implicades, al llarg d’altres experiències de camins escolars. Este document pretén donar a conèixer les ferramentes necessàries per la correcta comunicació del projecte Camins Escolars Xàbia i de la filosofia amb la qual ha sorgit. Per aconseguir transmetre la necessitat del canvi d’hàbit, la seguretat d’anar caminant al col·le i l’oportunitat de la inclusió de l’educació social en el programa educatiu dels nostres fills i filles, és fonamental que totes les persones vinculades al projecte, puguen conèixer les respostes exactes per optimitzar el resultat del nostre objectiu a les comunicacions públiques.

- Es redacta un Manual de Comunicació per a consignar un missatge uniforme - S’envien una sèrie d’enquestes per analitzar la mobilitat de cada centre - S’acorden una sèrie de reunions comunicatives que es concreten en una presentació general i en una visita a cada centre amb el primer esborrany de la solució tècnica per solucionar alguns detalls específics de cada solució

Com que Pas a Pas, Camins Escolars Xàbia és un projecte que necessita la implicació de tots els seus membres per la consecució de l’objectiu; aconseguir que els xiquets vagen al col·le caminant. Per això es fa el Manual de Comunicació. Perquè tots els membre de l’equip han de conèixer amb precisió els detalls del projecte per ser contat amb claredat. El coneixement exhaustiu de les claus provoca una millor expansió de la idea de Pas a Pas, Camins Escolars Xàbia. I això és fonamental.


90

COMUNICACIÓ AMB ELS PARES

COMUNICACIÓ AMB ELS COMERÇOS A AMICS

Al mes de febrer es va fer un convocatòria oberta perquè tots els pares i professors que vulgueren assistir ho pogueren fer. En eixa convocatòria tant els tècnics com Cesc Camprubi, el regidor de participació ciutadana van explicar amb detall el projecte Pas a Pas, Camins Escolars Xàbia. També es van contestar tots els dubtes que plantejaren els pares durant la proposta. En línies generals el projecte va ser molt ben rebut pels assistents.

Pas a Pas Camins Escolars Xàbia es un projecte que implica la majoria dels agents de la localitat. Per això, hem desenvolupat una xàrcia de Comerços Amics que són referència per a totes les persones que utilitzen els camins. Es tracta de persones que treballen als establiments que cooperen amb el bon funcionament del nostre transport servint de suport als viatgers o col·laborant de diferents maneres. Gràcies al compromís dels Comerços Amics els camins escolars, són més segurs y també més atractius. S’ha considerat relegar l’elecció dels comerços amics a la consolidació dels camins després de la posada en marxa. Cada comerç estarà identificat convenientment perquè els usuaris puguen reconèixer fàcilment els locals. Encara està per definir el conjunt de la senyalètica que acompanyarà tant els camins, com els comerços amics.

D’altra banda també els tècnics i el personal de l’Ajuntament, junt a la Policia Local estigueren a disposició de tots els pares durant les activitats realitzades al carrer, com durant l’acció anomenada “A la porta del Port” on substituirem una plaça d’aparcament per un banc. Ens consta, a més, que els professors i directors dels col·legis han parlat amb tots els que han volgut interessar-se pel projecte. COMUNICACIÓ AMB LA POLICIA LOCAL

Tant el disseny dels camins escolars, com totes les activitats que hem realitzat per a este projecte, han sigut comunicades i coordinades amb la Policia Local de Xàbia. Des del començament, la Policia Local ha sigut part fonamental d’esta iniciativa. És la primera font d’informació i han validat tots els passos de les solucions tècniques que els hem comunicat. La relació ha sigut fluida i convergent.


Ferramentas

El projecte “Pas a pas” contempla la necessitat de comunicar els beneficis de anar caminant a escola i per això s’ha realitzat un desenrotllament de comunicació previ a la posada en marxa dels camins escolars. La idea es comunicar i involucrar totes les parts en el projecte, en esta primera fase, per tal de reforçar al més de setembre la comunicació amb una realitat tangible y no només un marc teòric. PÀGINA WEB

És una ferramenta fonamental on hem contat des de la idea inicial, la concepció del projecte i els passos que hem donat amb tots els agents implicats en el desenvolupament de “Pas a pas, Camins Escolars Xàbia”. Suposa, a més, la manifestació primera de la identitat corporativa del projecte. En la web hem reflectit l’evolució del projecte, les diferents accions de col·laboració i manifestació pública, hem publicat alguns articles d’interés vinculats a la temàtica de Pas a Pas i hem realitzat una sèrie d’entrevistes amb veïns de Xàbia que ens han contat com anaven al col·le quan eren menuts. XARXES SOCIALS

Durant estos mesos també hem obert els contes de Facebook i Twitter. Facebook l’hem utilizat per generar comunitat i per reflectir l’actualitat vinculada no només al projecte, sinó també amb tot

91

el que estava relacionat amb els camins escolars, la mobilitat sostenible i l’educació. A més, també férem una sèrie d’entrevistes amb persones de Xàbia que ens contaren com anaven ells a escola quan eren menuts. El nombre se seguidors continua incrementant-se a poc a poc. Curiosament les publicacions tenen un alt índex de visibilitat per l’efecte comunitat. D’altra banda l’hem utilitzat en moments puntuals per transmetre informació en directe dels events que estaven succeint. Té un alt potencial per quan estiguen els camins escolars en marxa.


92

MITJANS DE COMUNICACIÓ

Les accions de presentació del projecte han tingut una considerable resposta dels mitjans de comunicació, especialment locals. Tot i això, és un apartat comunicatiu que encara té un potencial molt gran ja que els mitjans per informar de manera atractiva, necessiten que estiguen en marxa els camins escolars. Per això, durant el començament del curs tornarem a treballar en este sentit, per posicionar Pas a Pas en l’àmbit comunicatiu. També, cal agraïr la gran coordinació que ha hagut amb els servicis de premsa de l’Ajuntament de Xàbia. VÍDEO

Durant la realització de la primera acció anomenada “La porta del Port”, on substituirem una plaça de pàrking per un banc per seure, van produir un vídeo que arreplegava els millors moments de l’esdeveniment. Com en altres aspectes vinculats a la comunicació, fins que no es posen en marxa els Camins Escolars no disposarem d’imatges reals dels xiquets i xiquetes caminant per Xàbia, ni tampoc de les marques vials i la senyalètica idenficativa de Pas a Pas. Es fonamental que estiga tot en marxa per poder arreplegar en imatges la realitat del dia a dia dels camins escolars.


Identitat Visual

SIMPLICITAT TIPOGRÀFICA

El joc tipogràfic atorga el protagonisme a la il·lustració. No té color, no vol cridar l’atenció. La síntesi i reducció del joc tipogràfic vol compensar el conjunt i arribar així a l’equilibri. IL·LUSTRACIÓ

La il·lustració és el centre d’atenció de la identitat visual, com ho són els xiquets en el projecte Pas a pas Xàbia. Amb un caràcter infantil clar, els personatges es representen a les diferents escenes recreant el camí i l’arribada al col·legi, que s’han ideat a partir del que dibuixaren els xiquets a la primera jornada de participació. LOGOTIP

Tot i que la il·lustració és la clara protagonista de la identitat visual, el logotip no es queda enrere ja que és un element reconeixible i memorable. S’usa la tipografia principal, però s’estableix un joc entre les lletres que pretén recordar els passos en un camí, no sempre regulars. Segons l’aplicació, el logotip s’acompanyarà amb alguna il·lustració o part d’ella, aportant color i aconseguint un resultat fort i amable al mateix temps.

93


94

C

O

R Ç M E

A M

I C

·

·

A

X À B I A

S P A

R S

P A

A

S

·

L

APLICACIONS

C

A

N S M I

E S C

O

Com a part del desenvolupament de la identitat corporativa i element referencial del projecte Pas a pas, Camins Escolars Xàbia es van crear un aplec de cartels que arreplegaven els elements característiques de la imatge, definició del conceptes primers, elements didàctics, mapes, distàncies i tota una mena de dades. L’objectiu es fixar a les classes part d’estos elements per tal de que s’utilitzen a les classes com element dinamitzador i educador al voltant dels camins escolars.

Mobilitat sostenible, educació, relació amb l’entorn i socialització V O L E M C I U TAT S M É S H A B I TA B L E S . O N L ’ E X P E R I È N C I A D E L C O N TA C T E AMB EL CARRER SIGA DE PRIMERA MÀ. SENSE PRESONS, SENSE FUMS, SENSE PRESSES… RECUPERAR LES SENSACIONS DE QUAN ÉREM XIQUETS, PER ALS NOSTRES FILLS. EL MOMENT DE SENTIR EL FRED A LA CARA, D E C A M I N A R S O B R E E L S C A R R E R S H U M I T S P E R L A R O S A D A D E L M AT Í . D E PA R L A R D E L E S N O S T R E S C O S E S , D E C O M PA RT I R E X P E R I È N C I E S , D E S I T J O S , S O M N I S I F R U S T R AC I O N S . D E PA R A R , P E R Q U È S Í I D E C O N T I N U A R P E R Q U È S Í , TA M B É . D ’ A P R E N D R E A R E L A C I O N A R - S E , A VOLER I A SENTIR. A MIRAR LA MAR…

MO N TG Ó

“ PA S A PA S , C A M I N S E S C O L A R S X À B I A ” É S U N P R OJ E C T E A M B E L Q U A L V O L E M FA C I L I TA R Q U E E L S X I Q U E T S VA G E N A L C O L · L E C A M I N A N T P E R Q U È É S M É S S EG U R Q U E A N A R A M B COT X E I É S M I L LO R P E R A L A S E U A E D U C A C I Ó . P R E T E N E M R E D U I R E L N O M B R E D E V E H I C L E S P R I VAT S Q U E D I À R I A M E N T S ’ A G L O M E R E N E N E L S V O LTA N T S D E L S C O L · L E G I S I A I X Í C O N T R I B U I R A L A M I L L O R A A M B I E N TA L I D E S E G U R E TAT . E S T R A C TA D ’ U N PA S M É S E N L ’ E D U C A C I Ó D E L S C I U TA D A N S I N T E L · L I G E N T S DEL FUTUR.

W W W . P A S A P A S X A B I A . C O M

W W W . P A S A P A S X A B I A . C O M

W W W . P A S A P A S X A B I A . C O M

W W W . P A S A P A S X A B I A . C O M


95


Credits

-EQUIP TÈCNICTANO ESPINOSA (Periodista) RAMON MARRADES (Economista urbà) CHEMA SEGOVIA (Arquitecte i urbanista) -COL·LABORADORSNATALIA CASTELLANOS (Arquitecta) JOAN SANCHÍS (Economista) MARINA SENABRE (Dissenyadora gràfica) -CONTACTEL’AMBAIXADA - Estudi a Peu del Carme Carrer de Baix, 30d - 46003 valència @. caminsescolarsxabia@gmail.com tlf. 963 131 561 -CLIENTAJUNTAMENT DE XÀBIA Regidoria de Participació

Febrer - juny, 2015

C A M I N S

E S C O L A R S

X À B I A


El CamĂ­ Ideal - Dibuix coral, el Consell dels Xiquets


101

Pas a Pas. Camins Escolars Xàbia  

Resultats de la primera fase de treball: Anàlisi de context, proposta tècnica i posada en marxa. Tercer trimestre del curs 2015-2014. Aju...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you