Islàndia

Com moure’s Si en una cosa és cara Islàndia, és en transport. No tenen trens, així que la forma de moure’s en transport públic és l’autobús, en què un trajecte de 200 km, pot arribar a costar 50€! Si heu de viatjar lluny de Reykjavik, us recomano que mireu a quin preu surten els vols interns entre la capital i la ciutat més pròxima al lloc on vulgueu anar. El preu és similar o inclús més barat que l’autobús, si ho mireu amb temps, hi arribareu infinitament abans! Penseu que a Islàndia existeix una única carretera (un carril per sentit), que dóna la volta a l’illa, així que el viatge per carretera pot ser llarg. L’autobús que va de l’aeroport a Reykjavik, té uns preus més raonables. Els taxis per fer el trajecte, crec que són caríssims. Un amic meu en va agafar un i li va costar un ull de la cara (no ho recordo exactament, però potser eren 40-50€).

Per a anar al camp, us recomano que agafeu el mini-bus que posa a disposició l’organització de voluntariat allà a Islàndia. Es el que surt més barat i a més a més anireu coneixent els vostres companys. Una altra opció, sobretot si voleu fer turisme per l’illa, és fer autoestop. Hi ha molts turistes joves que ho fan (jo conec amics meus que ho van fer) i en principi és molt segur. Això sí, probablement només la gent del país us agafarà (els turistes generalment no es fien), encara que quan us agafin, ho faran amb molta amabilitat.

Com comunicar-se La gran majoria de gent (fins i tot gent gran), domina l’anglès, així que si en sabeu, cap problema. Apart de l’anglès, acostumen a parlar algun idioma més (alemany o francès), danès, i evidentment, l’islandès, que crec que és com la versió antiga del danès, suec i noruec actuals: és resumint, la llengua més semblant a la què parlaven els antics víkings.

Diners Jo de vosaltres, quasi quasi només portaria targeta de crèdit. I és que els islandesos són uns bojos de la targeta de crèdit: podreu pagar amb ella als bars en prendre una cervesa, a les tendes, a les gasolineres, a l’oficina de correus, al forn, a tor arreu! Com que és molt còmode i el país és segur, jo crec que és la millor opció. Porteu això si, uns quants diners en metàl·lic (corona islandesa). Si la porteu des de casa, demaneuho amb temps al banc o caixa, perquè és possible que triguen uns dies en poder donar-vos-la.

El cost de la vida és molt alt, ja veureu quan hi arribeu. Com ja he dit, el transport és caríssim i els restaurants... ja no parlem. Un sopar en un restaurant més que mediocre (rollo pizza, plat combinat...) et pot sortir per 20€ fàcilment. Als supermercats si que trobareu preus més assequibles, jo us recomano que si viatgeu, tireu de súper i cuina d’alberg o càmping, per exemple. L’alcohol també és molt car. Només es ven a botigues especials (que controla l’estat) i que no obren els caps de setmana. Una ampolla de vi sud-africà em va costar uns 15€. Si ja tireu a alcohol de més gradació se’n pot anar als 30-40€. En bars, una cervesa us pot sortir per 5-6 euros. Això si, la cervesa al vinbud (botiga de l’estat) està al nivell de la d’aquí.

Tot i la llarga llista de coses cares, que això no us faci tirar enrere. Hi ha maneres d’estalviar si viatgeu (autoestop, dormir en albergs o cases particulars, cuinar vosaltres) i pel què fa al camp, no teniu perquè gastar-vos pràcticament res més del què ja hagueu pagat des d’aquí.