Page 1

Consells per a futurs voluntaris/es

ISLÀNDIA

L’experiència en el camp Treballàvem unes set hores, però entremig hi havia les pauses del te i també una hora per dinar. El treball era molt variat, des de reforestació, agricultura i jardineria, fins a la construcció on fes més falta a la comunitat. La resta del dia estàvem amb la gent, hi havia piscina calenta exterior amb jacuzzi. Els caps de setmana eren lliures: un dia ens van portar a una visita cultural i un altre a fer una excursió. El grup i els monitors molt bé, semblàvem que érem amics de tota la vida. Introducció a la cultura i la societat Són molt patriòtics, però sobretot són molt bona gent. La gent és molt seva i tenen un peculiar sentit del humor (a mi no em feia gens de gràcia). És en certa manera un país utòpic, tot és perfecte, 0% de contaminació, la policia no ha de fer res. S’ha de tenir en compte que a part de la zona de la capital, la resta de l’illa és bastant deserta amb petits pobles, més aviat comunitats. Com moure’s T’has de moure amb autobús, perquè no hi ha res més. És molt car, però és l’únic que hi ha. Des de l’aeroport hi ha sempre autobusos i et porten fins el teu hotel (o més aviat alberg). Com comunicar-se L’anglès l’entén tothom. Diners Els diners te’ls canvien en qualsevol banc i la targeta visa te l’accepten a tot arreu. Allà la vida és molt cara, t’has d’espavilar per trobar algun lloc barat i normalment només ho trobaràs a la capital. Alimentació Els dinars molt bons, te’l servien al menjador comunitari. El sopar el fèiem nosaltres, compràvem el menjar a la botiga i també vam fer menjar típic de cada país (el menjar japonès molt bo). Viatjar abans o desprès del camp S’ha d’anar a veure les llums del Nord o aurora boreal, no t’ho poden explicar ni veure en fotos, ho has de veure per tu mateix. Millor després, ja que tothom fa el mateix, i es pot llogar cotxe. El millor és fer la volta per l’illa.


Consells per a futurs voluntaris/es

ISLÀNDIA – Galtalaekur

L’experiència en el camp Vaig anar juntament amb el meu germà vam anar al camp de treball WF18 a Galtalaekur. L’experiència del camp és molt positiva. Tot i que els responsables del camp en cada país, crec que haurien de donar més facilitats per poder visitar el país, per exemple, disposar d’un vehicle de transport per visitar coses els caps de setmana, perquè nosaltres estàvem aïllats en una zona i no vam visitar res d’Islàndia. És maco que la gent islandesa (responsable o no del camp de treball) t’ensenyi el seu país, t’ho explicarà millor que qualsevol estranger. Introducció a la cultura i la societat Els Islandesos són la gent més confiada que he vist. Pots deixar una motxilla tot un dia sola al costat de la carretera i quan tornis, allà estarà, fent ombra a un trosset d’aquesta illa tan guapa. I cal mencionar també el fred, no us deixeu enganyar per les bones temperatures i remarquem un cop més que a Islàndia el temps pot canviar cada 5 minuts per tant emporta’t roba de tardor-hivern (respecte a Catalunya). Com moure’s El millor transport és llogar un cotxe. Com comunicar-se Amb l’anglès entens de sobres, el nivell és molt superior que aquí a Espanya. Diners La vida és més cara, així que és recomanable emportar-se bastants diners. Alimentació L’alimentació és molt americana, mantega, però dependrà molt de la gent del camp que li toqui cuinar. Viatjar abans o desprès del camp Crec que és millor viatjar després del camp, pel simple motiu de que al camp hi fas molts amics que després també van a visitar i pots anar-hi amb ells i realment crees una aventura extraordinària.


Consells per a futurs voluntaris/es

ISLÀNDIA – Neskaupstadur

L’experiència en el camp La veritat és que al meu camp en particular, l’ambient va ser boníssim. Jo vaig estar a Neskaupstadur, a l’altre extrem de Reykjavik, en un fiord preciós. Es va crear un bon rotllo molt especial entre la gent del grup (érem poquets: 13 comptant 2 monitores i un noi danès, enllaç amb l’ajuntament) i la veritat és que personalment, m’ho vaig passar de conya. Les monitores molt simpàtiques, i més que monitores, eren dues noies més del grup que s’encarregaven una mica d’organitzar. El noi d’enllaç, també genial. Menjava amb nosaltres, vivia amb nosaltres i s’apuntava a les nostres activitats. També va estar molt bé per espavilar-se una mica: la cuina i la neteja dels plats corria per compte nostre. Això si, s’ha de reconèixer que allà dalt treballen més en serio que aquí. Es nota que allà són molt més constants i laboriosos que als països del Sud! Treballàvem ben bé 6 hores al dia, fent treball de jardineria, arrencant males herbes de camins, pintant el moll del port, ajudant a arreglar algunes coses del poble...feines així. Tot i això, no és que ens esclavitzessin! A més a més, crec que si t’apuntes a un camp, és perquè en part també vols fer alguna cosa útil i ajudar, al cap i a la fi, vas a divertir-te, conèixer gent i nous llocs, però també a treballar. Les activitats van estar prou bé: vam visitar una granja on vam poder muntar a cavall, vam anar en caiac pel fiord, vam visitar un fiord situat al Nord i les monitores van muntar jocs i activitats que van estar molt bé. Ah! I la piscina! Allà a Islàndia, les piscines d’aigua calenta a l’aire lliure són tota una institució! Nosaltres vam anar a la del poble del costat (la nostra estava en obres!) i la veritat és que després d’un matí treballant, quedes com a nou! Us ho recomano. Introducció a la cultura i la societat Jo, personalment, en vaig quedar enamorat, tant pel país en si, com per la seva societat. Islàndia és una barreja de moltíssims paisatges: glaceres immenses, fiords amplíssims, volcans (i més volcans), guèisers, platges precioses, deserts immensos de sorra o lava, llacs, prats verdíssims amb cavalls al galop, badies amb icebergs enmig. Sí, sembla de pel·lícula, però és així. Allà viureu la natura en estat pur, com probablement ja no queda enlloc d’Europa (i molt menys a casa nostra, envoltats de formigó) i en alguns moments us sentireu petits, petits... però immensament contents de ser allà. I la societat, què dir. És un dels països més avançats del món, tant en benestar social, com educació, noves tecnologies... vaja, pràcticament en tot. Per ser un país tant poc poblat (amb prou feines arriben als 300.000 habitants, molt d’ells a Reykjavik) tenen moltíssima cultura: la gent llegeix, escriu, toca música... suposo que els hiverns tant foscos els fan recloure a casa i deixar ales lliures al seu talent. En general són gent molt amable, sobretot amb la gent de fora, ja que crec que es senten especialment orgullosos del seu país i intenten transmetre aquesta sensació a la gent de fora. Això si, en alguns moments poden arribar a ser una mica freds, comparats amb els nostres paràmetres.


Com moure’s Si en una cosa és cara Islàndia, és en transport. No tenen trens, així que la forma de moure’s en transport públic és l’autobús, en què un trajecte de 200 km, pot arribar a costar 50€! Si heu de viatjar lluny de Reykjavik, us recomano que mireu a quin preu surten els vols interns entre la capital i la ciutat més pròxima al lloc on vulgueu anar. El preu és similar o inclús més barat que l’autobús, si ho mireu amb temps, hi arribareu infinitament abans! Penseu que a Islàndia existeix una única carretera (un carril per sentit), que dóna la volta a l’illa, així que el viatge per carretera pot ser llarg. L’autobús que va de l’aeroport a Reykjavik, té uns preus més raonables. Els taxis per fer el trajecte, crec que són caríssims. Un amic meu en va agafar un i li va costar un ull de la cara (no ho recordo exactament, però potser eren 40-50€). Per a anar al camp, us recomano que agafeu el mini-bus que posa a disposició l’organització de voluntariat allà a Islàndia. Es el que surt més barat i a més a més anireu coneixent els vostres companys. Una altra opció, sobretot si voleu fer turisme per l’illa, és fer autoestop. Hi ha molts turistes joves que ho fan (jo conec amics meus que ho van fer) i en principi és molt segur. Això sí, probablement només la gent del país us agafarà (els turistes generalment no es fien), encara que quan us agafin, ho faran amb molta amabilitat. Com comunicar-se La gran majoria de gent (fins i tot gent gran), domina l’anglès, així que si en sabeu, cap problema. Apart de l’anglès, acostumen a parlar algun idioma més (alemany o francès), danès, i evidentment, l’islandès, que crec que és com la versió antiga del danès, suec i noruec actuals: és resumint, la llengua més semblant a la què parlaven els antics víkings. Diners Jo de vosaltres, quasi quasi només portaria targeta de crèdit. I és que els islandesos són uns bojos de la targeta de crèdit: podreu pagar amb ella als bars en prendre una cervesa, a les tendes, a les gasolineres, a l’oficina de correus, al forn, a tor arreu! Com que és molt còmode i el país és segur, jo crec que és la millor opció. Porteu això si, uns quants diners en metàl·lic (corona islandesa). Si la porteu des de casa, demaneuho amb temps al banc o caixa, perquè és possible que triguen uns dies en poder donar-vos-la. El cost de la vida és molt alt, ja veureu quan hi arribeu. Com ja he dit, el transport és caríssim i els restaurants... ja no parlem. Un sopar en un restaurant més que mediocre (rollo pizza, plat combinat...) et pot sortir per 20€ fàcilment. Als supermercats si que trobareu preus més assequibles, jo us recomano que si viatgeu, tireu de súper i cuina d’alberg o càmping, per exemple. L’alcohol també és molt car. Només es ven a botigues especials (que controla l’estat) i que no obren els caps de setmana. Una ampolla de vi sud-africà em va costar uns 15€. Si ja tireu a alcohol de més gradació se’n pot anar als 30-40€. En bars, una cervesa us pot sortir per 5-6 euros. Això si, la cervesa al vinbud (botiga de l’estat) està al nivell de la d’aquí. Tot i la llarga llista de coses cares, que això no us faci tirar enrere. Hi ha maneres d’estalviar si viatgeu (autoestop, dormir en albergs o cases particulars, cuinar vosaltres) i pel què fa al camp, no teniu perquè gastar-vos pràcticament res més del què ja hagueu pagat des d’aquí.


Alimentació La veritat és que el menjar típic islandès, és del pitjor que he tastat, sincerament. Des d’ulls de be, a tauró fermentat, carn fermentada amb (perdó) merda de vaca, collons de vedella, si, sona malament, i el gust no és gaire millor. La veritat és que fa 60 anys, els pobres islandesos es morien de gana, i amb prou feines vivien de les ovelles, les patates, i amb sort, d’una mica de peix o vedella. Fins i tot el famós bacallà d’Islàndia, brilla per la seva absència. Als pobles no hi ha cap peixateria, tot i que el país viu de la pesca, i si voleu peix haureu d’anar al súper i comprar molts cops, el peix congelat o fumat. Sempre pensava, que els islandesos fliparien si veiessin com preparem el bacallà aquí! Afortunadament, ara són molt més rics i es permeten importar tota mena d’aliments d’arreu del món, inclòs el nostre precitat oli d’oliva, fruita de tota mena, verdura. La veritat és que al súper podeu trobar de tot, igual que trobaríeu a casa. Una mica més car potser, però perfectament assumible. Al camp, la veritat és que vaig menjar molt bé i no vaig passar gens de gana. Si cuineu vosaltres, i sabeu cuinar mínimament (i no viure de la mama, us asseguro que passareu perfecte. Un consell: en teoria està prohibit importar embotits i altres aliments a Islàndia, però jo m’arriscaria a endur-me alguna coseta allà. Mai està de més poder tastar una mica de pernilet o fuet! Viatjar abans o desprès del camp Totalment recomanable i quasi imprescindible. És una pena viatjar a Islàndia i no donar-se una volta pel país. La veritat és que si voleu visitar-lo, el pla és senzill: Intentar donar la volta a l’illa, a través de la carretera que fa la volta. A Islàndia t’hi podries tirar un mes sencer perfectament, si ho volguessis veure en profunditat, però amb 10-15 dies pots tenir una visió ben completa del país. Com ja he dit abans, intentar tirar d’autoestop, alberg/càmping/casa particular/súper. Us faré una llista dels què per mi són els punts clau de l’illa: Reykjavik: Vulgueu o no, hi passareu obligatòriament. La ciutat en si no és gran cosa, però es nota molta cultura en l’ambient. I les nits del dissabte i divendres són increïbles. Aquella gent té una marxa que no se l’acaben. Visca el runtur! Thingvellir, Geiser i Gullfoss: La falla que separa Europa d’Amèrica i lloc del parlament més antic del món. El raig d’aigua que dona nom a la paraula. Una cascada realment impressionant i preciosa. Landmanalaugar: Difícil d’arribar-hi, però quan hi estigueu, us semblarà que esteu a Mart o Lluna, un paisatge espectacular. Skaftafell i Jokukarlson: Parc Nacional que comprèn part de la tercera glacera més gran del món. Llac amb tot d’icebergs enmig, un dels llocs més màgics de l’illa. Myvatn: Zona volcànica, amb aigua bullint emergint del terra, fumaroles, rius de lava i un gran llac enmig de la zona. Jokurlsarglufjur: Parc Nacional, com un Canó del Colorado però una mica més petit i amb la cascada amb més cabal d’Europa. Península d’Snafellsness. Un volcà amb una glacera al capdamunt, platges de pel·lícula (llàstima que no t’hi puguis banyar), poblets de pescadors.


Blue Lagoon: Imprescindible! Molt a prop de l’aeroport (així que no hi ha excusa per no visitar-lo). Es tracta d’una mena de llac artificial, que rep l’aigua calenta d’una planta geotèrmica propera. És una passada banyar-se allà en un dia de pluja i a l’hivern ja deu ser ultrarelaxant. L’única pega és que s’ha de pagar, però val molt la pena. Apart d’aquests llocs, hi ha desenes de cascades, prats, fiords, platges, penya-segats impressionants. Altres consells Tot i que us sembli que aneu al pol nord, penseu que les temperatures a l’estiu poden ser prou agradables (sobretot en comparació a l’infern que tenim a Catalunya a l’estiu). Entre 8 i 18 graus. Porteu-vos de tot: màniga curta, llarga, pantalons llargs, anorac, pantalons impermeables (sobretot per treballar), botes, banyador (per a les piscines). Penseu que en deu minuts pot passar de fer molt sol, a ploure i tot seguit a fer un torb que et deixa gelat. Ja sabeu, la millor tàctica és la de la ceba: màniga curta, jersei, jaqueta, impermeable i anar traient o posant.


Consells per a futurs voluntaris/es

ISLÀNDIA – Stykkisholmur

L’experiència en el camp La feina al camp és dura. Els islandesos són molt estrictes amb la qualitat de la feina, la responsabilitat i l’horari però sempre es van mostrar molt amables i agraïts amb nosaltres. Durant la primera setmana fèiem feines forestals, que consistien en crear camins pel bosc, cobrint-los de pedretes. És a dir, havíem de carregar carretes de pedretes i després escampar-les pels camins de sorra. Algunes altres vegades, havíem d’arrancar herbes, netejar el bosc i feines similars. Durant la segona setmana, vam haver de fer feines relacionades amb el festival del poble (muntar tendes, posar escombraries pels carrers, netejar els carrers, etc.). Se’m va fer molt dur treballar a l’exterior amb la pluja caient-me a sobre tot el dia. Tot i que anava molt abrigada, al final del dia acabes calat de fred. La feina dels últims dies va ser més agradable perquè estava més relacionada amb el festival. Per altra banda, no va ser gens agradable haver de treballar un cap de setmana durant el festival, sobretot a les 7h del matí, per netejar els carrers de cerveses i cigarretes de la nit anterior. De totes maneres, com que era un període de temps curt, no em queixo i, de fet, ho tornaria a fer perquè em va compensar molt l’experiència que vaig compartir amb els meus companys del camp. Estareu en una casa molt acollidora. Recordo que estava molt neta i endreçada. Compartireu habitació amb dues o tres persones i estareu en un llit força còmodes. Cal portar sac per dormir però en general, està tot molt correcte. No us podreu queixar de la casa. Tindreu dret a accedir a una piscina termal de forma gratuïta. És una de les millors coses que hi ha després d’un dia dur de feina. Com preparar-se el viatge Sobretot, el que aconsellaria és que la gent s’endugués roba d’abric. A Islàndia fa moltíssim de fred, encara que sigui l’agost. A la maleta no hi poden faltar: - guants, bufanda, barret - pantalons (si és possible de material impermeable). Si teniu pantalons d’esquiar, segur que us l’acabareu posant algun dia. - mitjons gruixuts i sabates de goretex. Agraireu que siguin de goretex! - jaqueta impermeable - anorac potent (si és també de goretex o d’esquiar millor que un convencional) - un parell de jerseis polars i samarretes que abriguin força - banyador per a les piscines termals - depèn del tipus de camp i de feina, roba que sigui per tirar (guants vells, jaquetes, pantalons, etc.) - càmera de fotos: assegureu-vos de que teniu memòria suficient perquè no parareu de fer fotos. El paisatges són únics! Com moure’s Transport en autobús des de Reykjavik cap al camp (oferta proposada per la organització d’Islàndia): si voleu conèixer a la gent del camp, és una bona manera per començar a relacionar-te amb els altres, però és molt car (40€). És molt més barat si


agafeu un autobús regular des de BSI (la central d’autobusos, 25€) però la part dolenta és que potser hi haureu d’anar sols. Alimentació Cada dia menjareu en un restaurant diferent del poble, excepte els esmorzars, que els fareu a la casa. No haureu de pagar res extra pel menjar, perquè ja entra dins de la quota que pagueu a l’organització. La qualitat i la quantitat estan molt bé. Viatjar abans o desprès del camp Golden Circle (Sud): en un dia de ruta en autobús podeu veure les Cascades de Gulfoss, el Geyser i Thingvellir (antic parlament democràtic i on podreu veure la falla que separa Europa d’Amèrica). Podeu contractar-ho a l’estació central d’autobusos de Reykjavik. Agafeu la línia regular, que és més barat que un tour turístic. Si no recordo malament, és la línia 6. Blue Lagoon (Sud): val la pena de debò. És un balneari d’insomni. Està molt a propet de Reykjavik i també podeu agafar un autobús des de BSI (la central d’autobusos de Reykjavik). Glacera Snaefellsjokull (Sud-oest): volcà de Jules Verne. També podeu fer una caminada per Arnastapi, on hi ha forces penya segats preciosos. Per anar-hi, cal llogar un cotxe. Landmannalugar (Sud): és una zona on hi ha uns paisatges preciosos de muntanyes de diferents colors i aigües termals (hot springs). Allà podreu fer molt de hiking. Hi podeu anar amb BSI des de Reykjavik també. Glacera Vatnajökull (Sud): és la tercera massa gelada més gran del planeta després de l’Antàrtica i Grenlàndia. Cal més d’un dia per visitar-ho des de Reykjavik (és a dir anar i tornar), a diferència dels altres llocs. Nord d’Islàndia: jo ja no vaig tenir temps de veure-ho, però segur que val molt la pena. Per això, us recomano que si aneu a Islàndia, us hi esteu com a mínim 10 dies: 1 setmana pel Sud i la resta al Nord. Reykjavik: No us perdeu una nit de marxa per Reykjavik. Durant el dia, els islandesos estan força calladets però a la nit... Si podeu agafar-vos dies lliures, podeu allotjar-vos al camp central de Reykjavik. Allà l’allotjament és força precari. Haureu de compartir habitació amb 12 persones o més i en tota la casa potser hi ha un parell de WC, per compartir entre 50 persones. No obstant, si només hi aneu a dormir, és una opció molt barata (15€/dia). A demés, si us heu quedat sols (perquè heu arribat abans o perquè us quedeu més dies i els vostres companys de camp ja han marxat), és una manera molt fàcil de fer amics nous amb qui fer excursions i viatges per Islàndia.


Consells per a futurs voluntaris/es

ISLÀNDIA – Fiords de l’Est

L’experiència en el camp Vam treballar tres dies a la setmana vuit hores cada dia en feines de jardineria. Els altres dies ens dedicàvem als arts visuals fent fotografies i vídeos que alguns dies comentàvem entre tots. Vam ser 18 persones i dos monitors (camp leaders), encara que els monitors encarregats eren com si fossin dos més del grup. La convivència amb el grup va ser molt bona, tothom estava disposat a proposar idees per fer, va ser com una gran família. Introducció a la cultura i la societat Encara que és un país poc poblat, menys de 300.000 habitants, són molt extravertits, respectuosos i tenen gran nivell cultural. El punt de reunió de tots els islandesos son les piscines i als jacuzzis sempre acabes mantenint una conversació amb algun. Abans d’anar a Islàndia s’ha de tenir en compte que és un país fred i que a l’estiu no es superen els 14º, però que quan surt el sol és un sol molt potent i més d’una vegada vam acabar vermells gràcies a aquest sol. Teniu en compte portar roba d’estiu i d’hivern. Com moure’s El transport és una de les coses més cares d’Islàndia encara que és molt segur fer autoestop. Els meus companys de camp de treball i jo vam estar viatjant i visitant moltes coses gràcies a l’autoestop quan teníem dies lliures i sempre hi havia cotxes que paraven, a vegades l’únic problema era esperar a que arribés un cotxe. Les úniques alternatives que hi ha a l’autoestop són alquilar un cotxe o viatjar en autobús. Per anar de l’aeroport a Reykjavík hi ha uns autobusos que surten cada 30 minuts durant les 24h. Com comunicar-se Encara que l’idioma principal del país és l’Islandès gairebé tothom sap anglès, des de persones grans fins a nens. Diners Us recordeu de la pesseta? Doncs gairebé és com retornar-hi, el canvi entre l’euro i la corona és gairebé el mateix que entre l’euro i la pesseta. El nivell de vida i els sous mínims son més alts i per tant tots els productes són més cars. És pot dir que Islàndia és un país car. La visa és acceptada a tots els establiments i a qualsevol banc et canvien euros per corones, encara que és millor canviar-ne al aeroport per no tenir problemes amb els horaris dels bancs. Alimentació Nosaltres vam fer grups de cuina i cada dia feia el dinar o el sopar un grup diferent i vam provar molts tipus de menjar d’arreu del món.


Consells per a futurs voluntaris/es

ISLÀNDIA

L’experiència en el camp La meva experiència personal al camp es divideix en dues parts: la part del treball i la part dels amics. Quant al treball, he de dir que no és el que m’esperava. A mi em van dir que aniria a netejar la mar i els boscos. I la veritat és que em vaig passar els dies tallant flors amb un ganivet. Si que és medi ambient, perquè tallàvem plantes no autòctones que no permetien que creixessin les autòctones, però era una feina molt avorrida i pesada (compteu que gairebé cada dia estava plovent o, si més no, el terra estava moll). Quant als amics, és una experiència molt maca de viure. Coneixes gent d’arreu del món i això fa que puguis conèixer noves cultures i estils de vida. Introducció a la cultura i la societat Islàndia és un país on la gent és molt civilitzada i tothom sap parlar anglès. Amb això vull fer referència a que s’ha de vigilar per no muntar escàndols (tothom sap que els catalans som molt escandalosos i se’n sent per allà on passem) i tampoc tirar res a terra (cosa que hauria de ser normal). Un altre tema són els horaris. Allà tenen horaris europeus, això vol dir que esmorzen cap a les 8, dinen un entrepà a les 12 i sopen entre les 6 i les 8 del vespre. Jo us recomano que esmorzeu força, ja que el dinar acostuma a ser un entrepà de pa de motlle. I pel sopar ja menjareu bé. A més, abans d’anar a dormir (o d’anar a la discoteca) fan el ressopó, que és cap allà les 10 de la nit. Com moure’s La millor manera per moure’t és fent autoestop. Tothom t’acull al seu cotxe i, a més, és molt probable que et deixin a la porta del lloc on vols anar o, fins i tot, canviïn la seva ruta per portar-t’hi. Com comunicar-se Allà tothom parla anglès (des dels més petits fins als més grans), així que és fàcil comunicar-se amb ells. Diners Islàndia és una mica més cara que Catalunya, tot i que els preus del supermercat tampoc no són gaire més cars. Això si, cal tenir en compte que s’ha de canviar la moneda. I una altra recomanació. Si vas a comprar els records a les botigues de records, busca aquelles que posa “Tax Free”, així et tornaran la part d’impostos que estàs pagant. Els diners els pots anar a reclamar a l’oficina de turisme/punt d’informació turístic (no ho recomano perquè té uns horaris molt curts) o a l’aeroport, on em sembla que està obert les 24h.


Alimentació El menjar d’allà està molt bo, sempre i quan t’agradin les verdures i el peix. També mengen pasta, carn i pizzes (hi ha pizzeries, restaurants xinesos, japonesos), però crec que ens hem d’adaptar allà on anem i menjar el que mengen ells. L’únic que no em va agradar era l’entrepà del migdia. El fan amb pa de motlle, verdures (tomàquet, enciam, cogombre, pebrot) i embotits fumats, a vegades també s’hi posen formatges frescos d’untar (amb gust a gamba, pebrot, bolets...), però jo no em vaig atrevir a tastar-los. Una cosa molt bona que tenen és la llet. No té ni punt de comparació amb la d’aquí. Nosaltres compràvem llet desnatada o semidesnatada i tenia gust, no com la d’aquí que és aigua pura. El problema és que la fruita és d’exportació i clar, no és igual que la que podem comprar als mercats d’aquí, però avui en dia tot és d’exportació, així que la majoria de nosaltres ja estem acostumats. Viatjar abans o desprès del camp Jo vaig quedar-me una setmana més a Reykjavik. Vaig aprofitar per visitar la ciutat i per estar més dies amb la gent que vaig conèixer, ja que la majoria marxava uns dies després. Crec que s’ha de fer perquè és el moment perfecte per fer el que vols i fer el guiri al teu aire. A més, si t’ho muntes bé, és una molt bona oportunitat per viatjar a un altre país gratuïtament al cap d’un temps (jo vaig anar a Alemanya per Cap d’Any gratis a casa d’una noia).


Consells per a futurs voluntaris/es

ISLÀNDIA – Hveragerdi

L’experiència en el camp Aquest camp de treball té moltíssimes facilitats. Menges sempre que vulguis, tens el supermercat relativament a prop i et sents un treballador més perquè dines amb els infermers de la clínica de rehabilitació. Com a lleure tens Internet, piscina, biblioteca i pots fer excursions al voltant. Algun vespre nosaltres anàvem a banyar-nos al hot river; un riu d’aigua calenta que per arribar-hi es fa una petita excursió de dues hores caminant. Aprofitàvem els caps de setmana per conèixer el país. Al final del dia agraeixes dormir en un llit com Déu mana. El lloc és molt silenciós, s’hi respira pau i tranquil·litat. La feina del meu camp de treball no era molt pesada però la calor dels hivernacles (35Cº) ho feia tot una mica pesat. Treballàvem de 9h a 16h. Dinàvem a les 12h i teníem dos descansos amb cafè i te (infusió). Per cert, el te el recol·lectàvem nosaltres. Com preparar-se el viatge Porta roba d’estiu per treballar als hivernacles, però també roba d’abric i impermeable per si plou i per fer excursions. El calçat més adequat són les botes de muntanya. La maleta de rodes és el més còmode per viatjar però si vols fer autoestop et recomano que portis una motxilla d’acampada. I si no en vols fer, t’anirà molt bé portar una motxilla petita per fer excursions a més de la maleta. Introducció a la cultura i la societat En general els islandesos són educats i nets. Com moure’s El millor que pots fer és llogar un cotxe si tens quatre persones més que vulguin explorar el mateix que tu. Amb poc temps, pocs calers i molta llibertat pots fer-te gran part d’Islàndia. La segona opció és fer autoestop amb una altra persona i millor si ets una noia, als nois costa més agafar-los. Però amb un somriure i una mica de paciència arribes al teu objectiu. Com comunicar-se En anglès. Els islandesos tenen un bon nivell d’anglès perquè l’han estudiat des de petits a l’escola. En el meu viatge només em vaig trobar un conductor d’autobús que només sabia parlar en islandès. Diners Les excursions i altres coses que vagin amb l’organització Word Wide Friends les pots pagar en euros. La resta en corones encara que hi ha gent que fa servir la targeta de crèdit. És un país car però pots sobreviure perfectament de supermercats, els més barats són el Bonus i el Kronan.


Alimentació Al camp de treball ens varem alimentar de menjar vegetarià, boníssim. A Hveragerdi couen un pa especial amb el vapor de l’aigua calenta que surt de sota terra. A Reykjavik hi ha un establiment on pots menjar el millor hot dog d’Europa. El menjar fàcil és pa de motlle amb cogombre, mantega normal o de cacauet, formatge o qualsevol tipus d’embotit. La regalèssia amb xocolata és una cosa típica d’allà. La cosa una mica estranya que mengen els islandesos és la carn de balena que es podria comparar a un bistec de vedella. I també mengen xai alimentat amb cervesa; molt melós quan te’l poses a la boca! Viatjar abans o desprès del camp Molt recomanable. Jo vaig estar una setmana més a Reykjavik. Els hostals i albergs eren cars a l’època que hi vaig anar (juliol). L’organització no podia oferir-me allotjament i per això vaig optar per practicar Couchsurfing. Crec que és una bona experiència perquè pots viure amb gent del país.


Consells per a futurs voluntaris/es

ISLÀNDIA – Eskifjordur

L’experiència en el camp Globalment, valoro el camp de manera molt positiva. Per l'experiència, per les persones que hi he conegut, pel lloc i per tot el que hi hem fet. L'únic que valoraria de manera més aviat negativa és la feina que havíem de fer. Estàvem a Eskifjördur, un poble petitó al costat d'un fiord de l'est. Era un lloc molt tranquil i bonic, i estar en aquella zona ens va permetre desplaçar-nos el cap de setmana a llocs que si haguéssim estat a la zona de Reykjavik probablement no hauríem vist. Vivíem en una antiga escola. L'edifici era molt gran, amb matalassos, calefacció, lavabos, cuina i un menjador espaiós. No teníem dutxes, però ens anàvem a dutxar a la piscina municipal (que era fantàstica), de manera que hi teníem entrada gratuïta, i ens passàvem les tardes a la piscina d'aigua calenta. Treballàvem als matins (marxàvem a les 8 i tornàvem a les 4, amb pausa). Primer vam haver de transportar uns trossos de gespa a uns palets i després dels palets a un prat ple de terra. Després vam haver de posar pedres en un caminet de muntanya al costat de la platja i finalment vam passar uns quants dies tallant flors silvestres enmig d'una pila de plantes silvestres. Alguna gent va ser molt simpàtica amb nosaltres, però la feina era monòtona i força avorrida al final. Sobretot els últims dies, perquè treballàvem amb una dona que no parlava gens d'anglès i que no era gaire agradable. La feina va força en funció de les necessitats del moment dels pobles del voltant, i en el nostre cas no vam tenir gaire la sensació que amb la nostra tasca contribuíssim a gaire res, però pel que hem sentit això passa en diversos camps allà i en realitat no va ser un gran problema, perquè la resta ho equilibrava. Érem 14 persones al camp (5 espanyols) i el grup va ser maco i les camp leaders també. En conjunt, és una experiència totalment recomanable. Com preparar-se el viatge No fa falta cap tipus de documents especials, tret de la targeta sanitària europea, i és molt recomanable dur el passaport perquè, tot i que amb el DNI n'hi ha prou, acostumen a demanar-lo a l'aeroport. Pel que fa al viatge, els vols solen ser força cars, però val la pena mirar opcions com anar-hi des de Londres, per exemple, perquè en total, tot i que són més hores, acostuma a ser més barat. Introducció a la cultura i la societat Islàndia és un país fantàstic i impressionant, de manera que recomano completament fer-hi un camp de treball. És ple de racons sorprenents, de contrastos i de llocs ben diferents de tot el que estem acostumats a veure. Allà on vagis hi haurà alguna cosa que et sorprendrà i et deixarà amb la boca oberta.


Pel que fa a la gent, la majoria són molt amables amb els estrangers. En el camp ens hem topat amb gent una mica peculiar, com a tot arreu, però en general, són acollidors i estan disposats a ajudar quan cal. Com moure’s Hi ha moltes opcions. Podeu desplaçar-vos amb autobusos, que estan molt adaptats a tots els tipus de carreteres que hi ha allà. A banda dels autobusos “regulars” hi ha els que organitzen excursions i, personalment, penso que són molt cars i abusius i que, només que sigueu dues persones, us surt més a compte llogar un cotxe. El lloguer de cotxes és car, però és una bona opció si no viatges sol (nosaltres ho vam fer). D'altra banda, cal tenir en compte que hi ha molts racons de l'illa (si voleu anar molt cap al centre, per exemple) on només es pot accedir amb 4x4 o amb autocar. Molta gent va fer autoestop. Allà els cotxes hi estan acostumats, paren bastant i la gent sol ser força agradable. Per arribar al camp, l'organització ens oferia un viatge amb autocar, que ens va costar 90€. A l'anada vam vorejar tota la costa del sud. Vam sortir a les 12 del matí de Reykjavik i vam arribar passades les 4 de la matinada al poble, però va valdre la pena perquè vam fer moltes parades i vam veure molts llocs que valien la pena, a banda que era una bona manera de començar a conèixer els companys del camp. Com comunicar-se Gairebé tothom, petits i grans, sap anglès, de manera que no tindreu cap problema per comunicar-vos en aquesta llengua, fins i tot en els poblets petits. Diners Tot, tot és molt car a Islàndia. Uf! L'equivalència corones – euros és aproximadament com la d'euros – pessetes. És fàcil que, al cap d'uns dies de ser allà, us adoneu que us heu gastat molts diners sense ser-ne gaire conscients. Gairebé a tot arreu es pot pagar amb targeta. Si no us endueu gaires diners, és una bona idea, perquè els bancs cobren bastanta comissió per treure diners en efectiu (si us cobren en corones quan pagueu amb targeta també heu de pagar comissió, però). Personalment, penso que està bé endur-se uns quants diners en efectiu i canviar-los al principi a corones. Alimentació Les leaders anaven a comprar amb els diners justos que els donava l'organització i de vegades era una mica escàs (però suficient!). Dinàvem sempre sandvitxos, i per sopar, per parelles o per grups de tres, cuinàvem alguna cosa típica del nostre país o qualsevol altra cosa. Viatjar abans o desprès del camp Personalment, en el cas que us quedeu més dies abans o després del camp, recomano planejar-ho una mica abans. A l'estiu els albergs, els refugis i els càmpings s'omplen ràpidament i, tot i que sempre hi acaba havent algun lloc on anar, val la pena dur la majoria de coses reservades per no endur-se sorpreses, encara que siguin de pressupost. Mai no se sap quan es podrà tornar a Islàndia, i és un país ple de llocs sorprenents, de manera que recomano 100% quedar-se uns quants dies més a l'illa després del camp. En el meu cas, vaig passar-hi una setmana més. Va venir la meva parella i a més


diversa gent del camp també s'hi va quedar uns quants dies, de manera que vam aprofitar per veure llocs que no havíem pogut veure durant el camp. Hi ha molta més Islàndia a banda del Golden Circle i del Blue Lagoon (de fet, aquest últim trobo que és prescindible). Val la pena, per exemple, anar a la glacera Vatnajökull, a la península d'Snaefellsnes o, si es tenen bastants dies, anar al Landmannalaugar, al Myvatan o a algunes de les moltíssimes cascades que hi ha. Hi ha moltes, moltes opcions, i segur que trobareu persones que també volen viatjar. L'organització Worldwide Friends ofereix allotjament per 15€ la nit en una mena d'alberg al centre de Reykjavik que, per uns quants dies, està prou bé.


Consells per a futurs voluntaris/es

ISLÀNDIA

L’experiència en el camp Érem un grup de nou noies més la camp leader, però que era com una més ja que feia el mateix que totes. La convivència va ser molt bona. Hi havien d’Itàlia, França, Alemanya, Korea, Japó i Polònia. El menjar ens el cuinàvem nosaltres i era una gran oportunitat perquè cadascuna fes cada dia algun plat típic. Això va estar molt bé perquè vam poder tastar coses diferents. Molts dies, si no estàvem cansades de treballar, anàvem a donar un passeig pel voltant o simplement ens quedàvem jugant a cartes o parlant. Algun altre dia baixàvem a Reykjavik a les piscines. Com moure’s Islàndia és un país car comparat amb aquí. El transport públic a pobles fora de la regió al voltant de la capital no és gens barat. Una de les millors formes de viatjar és fer autoestop. És un país molt segur per a fer-ho (nosaltres érem dues noies i cap problema) i és una gran oportunitat per conèixer gent molt diversa. Això sí, Islàndia té una carretera principal que dóna la volta a l’illa, i fins i tot en aquesta, pots estar estones sense que passin cotxes, per tant, no és recomanable fer autoestop a carreteres gaire secundàries i, sobretot, una mica de paciència. Una altra bona idea és llogar un cotxe, d’aquesta manera es pot veure tota l’illa i donar-hi la volta. Com comunicar-se Tothom parla l’anglès perfectament. Diners Per el camp en si, malgrat ja estigui tot inclòs, és recomanable portar diners per si es fan excursions que s’han de pagar a part o per si s’agafa el transport públic (300ISK) per anar a Reykjavik. Nosaltres vam fer una excussió el primer dia a la península Snaefellness (va ser preciós) per 30€ i després una altre al Golden Cicle i Blue Lagoon per 60€, perquè us feu una orientació. Totes aquestes excursions eren organitzades per la organització WF. Alimentació Ens preparàvem el menjar i fèiem la llista de la compra de tot el que necessitàvem, i després ens ho portàvem. Tot i que vam tenir alguns problemes amb això de que ens portessin el menjar per culpa de la mala organització, i vam acabar anant algun dia pel nostre compte. Però això si, no haureu de posar més diners que els 150€ que es paguen inicialment. Viatjar abans o desprès del camp Si teniu pensat viatjar més enllà del camp, és recomanable alguna guia, però igualment, a Internet es troba de tot i preguntant a tota la gent que us aneu trobant s’agafa molta informació de llocs per visitar i consells en general. A l’infosheet també ve molta informació d’aquest tipus.


Amb el camp que vaig estar ja es van organitzar algunes excursions i vam poder visitar bastantes coses, però després hi vam estar 10 dies més al nostre aire i vam poder veure paisatges impressionants i conèixer encara més gent. A més, segurament en el mateix camp hi hagi gent que també es quedi uns dies i puguis tenir companyia. Jo recomano després del camp per aquesta raó i perquè pots demanar consells a la gent que es va coneixent del país o de la organització per organitzar el teu viatge de després. Un dels llocs més impressionants que he vist va ser el llac ple d’icebergs Jökullsárlón. Totalment imprescindible si teniu temps. També és una bona experiència banyar-se en un hot river, mentre fora fa 12ºC, per exemple, als voltants de Hveragerdi. I hi ha moltíssimes altres coses espectaculars que no vam tenir temps a veure! Islàndia és impressionant. Altres consells Aquesta organització pot ser una mica desorganitzada i potser acabeu fent coses que inicialment no posava en la descripció o els plans canvien bastant. Cal ment oberta. Tot i així, això no ha de fer que el camp sigui un desastre, en cap cas! Nosaltres no vam tenir feina inicialment on havíem de tenir-ne, però al final vam ajudar a un altre lloc, i igualment, l’experiència de la convivència i del camp en general va ser genial.


Consells per a futurs voluntaris/es

ISLÀNDIA – Úlfarsfel

L’experiència en el camp El meu camp de treball (Photo Marathon) pretenia fer un projecte fotogràfic que transmetés algun tipus de valor/preocupació a través d'imatges i que poguéssim exposar a algun lloc de Reykjavík. Un bar, al carrer, etc. Casa nostra estava a Úlfarsfel (muntanya dels llops). Una caseta enmig del no-res i a pocs minuts de la capital (que tampoc és gaire gran, no us penseu!). Allà convivíem deu persones de diferents nacionalitats. En aquest sentit, la convivència va ser genial! Es va generar un bon ambient entre nosaltres molt bèstia! Sens dubte el millor de tot va ser això! Com preparar-se el viatge A l’hora de preparar-se el viatge potser la part que ve primer és com arribar fins allà. En aquest sentit és important avançar que agafar un avió des de Barcelona fins a Reykjavik no és precisament barat. Com a mínim a agost de 2012, no ho era, i les companyies que operaven aquesta ruta eren dues: Icelandair i Iceland Express, i tot i que la segona fos un aerolínia de baix cost, el preu era excessivament alt per al meu gust. És per això que penso que val la pena que es valori la possibilitat de transbordar en un altre aeroport europeu. Tot i que són més maldecaps, pot suposar una rebaixa important en el preu dels bitllets. En el meu cas concret, la solució pràctica al problema va ser volar fins a London-Stansted amb Ryanair i, després d'una espera de 5 hores a l'aeroport londinenc, agafar un vol d'una aerolínia islandesa molt econòmica anomenada WowAir. No cal que pateixis per com arribar de l'aeroport al centre de Reykjavík i viceversa (un trajecte de més de 45 minuts). Abans de sortir per la porta de l'aeroport et trobes amb un parell de taulells de companyies d'autobús que et duran fins la capital d'Islàndia. És més! Et deixaran davant l'alberg/hotel que els hi diguis (només cal que busqueu el més proper al lloc que us digui la organització local que heu d'anar). Cal portar banyador! Islàndia és un país amb piscines, rius i llacs termals! Deixar-se el banyador és un pecat capital! També, una jaqueta impermeable i paravent: De com i volta se't fot a ploure i normalment el vent bufa fort. Per últim, porteu calçat impermeable i la càmera de fer fotos. Introducció a la cultura i la societat Tot i estar aïllats a una increïble illa enmig de l'atlàntic nord, els islandesos i les islandeses són gent molt més tolerant del que a priori un s'espera. Un exemple el trobem amb el festival de l'orgull gay, una festa que vesteix dels colors de l'arc de sant Martí a famílies senceres i tots els aparadors de Laugavegur, (un dels carrers més cèntrics i amb més tendes de Reykjavík). De mà d'aquesta tolerància veiem com els habitants són bona gent, disposats a ajudar sempre que es necessita i amb un nivell d'anglès molt bo en totes les franges d'edat.


De manera que si tens un mínim nivell d'aquesta llengua germànica no tindràs problemes de comunicació amb ningú. Com moure’s Durant el camp de treball la mateixa organització et proporciona el transport, però un cop aquest acaba, si et vols moure per l'illa no tens més remei que utilitzar les línies de bus regulars. El transport (al igual que la vida) és car. En aquest sentit, si us voleu estalviar uns dinerons i gaudir d'una nova (o no) experiència, jo us animo a provar de practicar l'autoestop! Diuen que a Islàndia és dels països on és més segur fer-ne! A més que resulta tota una aventura i acabes coneixent a gent autòctona que t'explica coses 100% desconegudes! Com comunicar-se No t'ha de fer patir gens ni mica el fet de no saber l'islandès, no saber dir gràcies (Takk fyrir) o no saber com pronunciar paraules com Eyjafjallajökull, perquè si no ho vols, no ho faràs servir! Els islandesos tenen un anglès que ja ens agradaria a molts. Tothom el sap parlar la mar de bé, i per tant, només que tinguis uns coneixements mínims d'aquesta llengua no tindràs cap mena de problema de comunicació! En pots estar segur/a! A tall d'exemple: una vegada a unes piscines termals (obligatori visitar-les) ens vam trobar amb un nen d'uns set anys plorant als vestidors que intentava dir-nos alguna cosa impossible d'entendre. Jo em vaig adreçar a ell amb anglès, preguntant que li passava i de sobte va fer un canvi de xip i se'm va posar a parlar un anglès que s'entenia a la perfecció. Conclusió: Des de amb nens, fins amb avis pots parlar en anglès sense problemes. Diners Per sort seva, els islandesos no estan sota el control del banc central europeu i l'euro. Tenen una moneda pròpia, les corones islandeses. A ells els hi va molt bé, però a nosaltres en toca fer canvi de moneda! I a la diferència hi sortim perdent nosaltres. En aquest sentit jo miraria si al teu banc habitual et fan bones condicions en el canvi de la moneda i sinó canviaria a l'aeroport. Un detall interessant és que tot i no tenir l'euro, a segons quins comerços, pots pagar amb euros! Això sí el canvi te'l tornen amb corones islandeses. Alimentació He de dir que no he provat gaire gastronomia islandesa, al camp cuinàvem nosaltres mateixos i a la casa on em vaig allotjar altres dies també, així que més aviat vaig provar ben poc. Tot i això miro de fer-vos quatre apunts. En primer lloc cal dir que el menjar és car, tant al súper com als restaurants, tot i això hi han coses interessants de provar: • Davant del flea market teniu una parada de hot dogs. Les guies diuen que són els millors de tota Europa i són prou barats. Tot i que el meu paladar no va saber reconèixer l'exquisidesa de la recepta, era bo.


Dins el flea market podeu provar i comprar: - Peix sec (no està mal, però tampoc apassiona) - Tauró: Jo recomano que el proveu, ni que només sigui per l'experiència i tot i la cara que ha fet el que teníeu davant a la cua quan se n'ha posat un tros a la boca. Ara, jo no el torno a provar mai més. - Altra cosa típica que es mengen és la balena i el puffin. En vaig menjar només una engruna per provar-ho i he de dir que em va agradar.

Islàndia  

Islàndia

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you