Tag 68

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

ag

2n quadrimestre 2013 Any XVIII núm 68 Preu: 3 €

Entrevista a Mercè Dalmau, alcaldessa de Cambrils Una nova visió de la Inspecció Tècnica d’Edificis Tarragona: ciutat intel·ligent del Mediterrani Torres Catalunya, una gran construcció sostenible

SEU A TARRAGONA Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern:

De dilluns a dijous:

De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h

Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu:

Del 15 de juny al 15 de setembre

De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org Secretaria Míriam Ferrer i Dora Fernández secretaria@apatgn.org Visats Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo Carme Vallverdú i Eva Larraz visats@apatgn.org Horari d’hivern:

De dilluns a dijous:

De 8 a14 h i 15.30 a 17 h

Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu:

Del 15 de juny al 15 de setembre

De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances i OCT de promotors, patrocinis, lloguer d’espais i publicitat Meritxell Gispert Tel. 977 212 799 · 977 250 871 serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ, BIBLIOTECA I COMUNICACIÓ Lluís Roig i Eva Larraz biblioteca@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Lluís Roig, Ramon Rebollo (Gabinet Tècnic) gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org ASSESSORAMENT Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídiques: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811 Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ TARRAGONA UNIDA Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya Eva Larraz, Josep M. Sanet Manuel Rivera Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Serveis Externs COAATT · Tel. 977 212 799 Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN: 1134-086 X

President Julio Baixauli Cullaré Vicepresident Adolf Quetcuti Carceller Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer Romà Jordi Adam Andreu Comptadora M. Teresa Solé Vidal Vocals Montserrat Muñoz Madueño Yolanda Fernández Vázquez José Luis Hernández Osma Gemma Blanch Dalmau Agustí Sevil Ferrer junta@apatgn.org

Tag

Editorial

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Edifici Thalassa, entre els carrers Riu Llobregat i Anoia (Cambrils) Foto: Nou Silva Equips, SL

n L’entrevista

Mercè Dalmau, alcaldessa de Cambrils Pàgs. 4-6

n GABINET TÈCNIC

Dades de síntesi de la construcció. 4t trimestre 2012 Pàgs. 8-13

n LA PROFESSIÓ

ITE a les comarques de Tarragona 2012/13.

ITE: Una nova visió de la Inspecció Tècnica d’Edificis.

Pàgs. 14-19

n ACTUALITAT

Nou edifici de l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet Pàgs. 20-21

n CONSELLS SAACU: Humitats als Edificis Pàg. 22 n ACTIVITAT COL·LEGIAL Exposició: Miquel Borràs Molledo Pàg. 23

n pLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA

Tarragona, una ciudad inteligente del Mediterráneo Pàgs. 24-25

n ACCESSIBILITAT: Guia de Valls, Accessible Oci Pàgs. 26-27 n FUNDACIÓ TARRAGONA UNIDA

Itineraris i espais practicables, una accessibilitat de 2n nivell Pàgs. 28-29

n EN CONSTRUCCIÓ: Torres Catalunya

Pàgs. 30-31

n ESPAI AL TEMPS: Els Mallol (I)

Pàgs. 32-33

n PATRIMONI: Arquitectura Modernista de Reus (IV)

Pàg. 34

Imaginar per projectar-nos

D

avant de notícies no massa constructives, hauríem —tots plegats— de canviar les perspectives i pensar que el futur és ara, que la crisi —malgrat les negativitats— equilibra molts desajustaments, i que cal no només basar-nos en la experiència —mestra de la vida— sinó també en la imaginació per projectar i projectar-nos, i canviar així el signe. Els grans avenços també procedeixen de situacions extremes, de manca de recursos, de perills. Els invents, la mobilitat geogràfica, els progressos i els drets socials, etc., en són una prova.

A la nostra escala col·legial, professional i territorial, hem de construir el present i el futur cada dia, cada dia és un món nou. I aquest principi l’apliquem a la gestió diària, al servei intern i extern, al debat continu per imaginar com podríem capgirar la situació. Aquest número d’aquesta revista TAG (amb més d’una dècada de funcionament) vol publicar i aportar qüestions que no sempre es tracten en altres publicacions d’altres àmbits: la inspecció tècnica i l’estat real dels edificis, els millors projectes i realitats constructives, l’accessibilitat, el fons de propostes com el de Smart City, l’eficiència energètica i mediambiental. No és fàcil, però vosaltres ens ajudeu.

LA JUNTA DEL COAATT

L’entrevista

Mercè Dalmau i Mallafré Alcaldessa de Cambrils La crisi ha agafat amb el pas canviat a qualsevol nou consistori. Aquest ajuntament es veu obligat a racionalitzar despeses, a mantenir serveis i infraestructures, i a crear-ne de noves però amb el finançament assegurat. La màxima mandatària municipal opina que se’n sortirà: Cambrils és referent cultural, turístic, pesquer, gastronòmic, i residencial.

Fa un any i mig que ocupa el càrrec d’alcaldessa de Cambrils però li ha tocat una etapa poc agradable per la crisi que afecta tot el país i que obliga a les administracions a reduir despeses i ajustar al màxim els pressupostos. Quin balanç en fa a data d’avui de la seva gestió com alcaldessa?

Tot i les dificultats que vostè comentava crec que el balanç és positiu. A nivell pressupostari el tema està molt complicat.

L’any passat ja vam fer un ajust del pressupost molt important i es van prendre decisions complicades però aquest fet ens va demostrar que amb el rigor aplicat es complia el pressupost. I enguany també ens hem vist obligats a prendre tota una sèrie de decisions perquè el que està clar és que la situació econòmica s’ha de redreçar. Per aconseguir-ho s’ha d’ajustar la despesa als ingressos i això comporta haver de prendre mesures que no són fàcils ni agradables tot i que és el que ens toqui fer.

Per altra part, a nivell d’equip de govern, amb els socis del PP i de la PLIC, hi ha una molt bona entesa i es demostra que ens moments difícils hem d’estar units i tenir un projecte conjunt que situï Cambrils com el municipi central de la Costa Daurada. Cal que el nostre municipi no sigui reconegut només per les seves platges sinó per tots els altres elements que tenim com ara el cultural o el gastronòmic.

I a nivell personal el balanç també és positiu. Estàs molt a prop de la gent.

Encara que siguem una població de 34.000 habitants no deixem de ser un poble i per aquest motiu tens un contacte molt proper amb la ciutadania. I és a través d’aquest contacte que veus quines

són les necessitats, els desitjos i com percep la gent l’acció de govern.

Com argumentava vostè la situació fins ara ha estat difícil. Ha tocat fer moltes retallades i reajustar la plantilla municipal. Quina és la situació actual de l’Ajuntament i quines altres mesures hi ha previstes en aquest sentit fins acabar l’actual mandat?

Aquest any hem hagut d’ajustar el pressupost però cal tenir en compte que aquesta mesura s’ha pres només de cara a enguany perquè aquest tipus de decisions són a llarg termini. Atès que els compromisos financers que té l’Ajuntament a llarg termini són molt importants, que ens comportarà que l’any 2015 haguem de pagar 7 milions d’euros en amortitzacions i els interessos dels préstecs, la mateixa previsió ens porta a prendre tot un seguit de decisions ara.

Ja s’ha anunciat un expedient de regulació d’ocupació per a reduir la carrega estructural derivada de la despesa de personal i ajustar, com deia abans, les despeses en funció dels ingressos.

També hem intentat racionalitzar moltes de les despeses. Hi ha serveis que s’oferien, i que no són imprescindibles o bàsics, que s’ha decidit no donar-los de moment en aquells casos en que el propi servei té unes pèrdues importants. El cas del Cinema o el del Centre Cultural, on s’han reduït les hores d’obertura, són exemples del que comento inclosos en aquesta previsió que cal fer.

Amb el context actual de crisi, recessió pressupostària i màxim control de la despesa, es poden fer grans inversions o tot queda

Tag

2n quadrimestre 2013 [ 4 ]

en mans del dia a dia, del manteniment de la ciutat com a element de treball únic?

L’actual equip de govern no renuncia a fer inversions però aquestes només les farem si aconseguim el cent per cent o una part molt important de finançament extern. Ara s’estan acabant les obres de la rotonda de la N-340 que és una obra finançada pel Ministeri. També tenim les obres de la Castlania que també disposen de l’aportació de l’Estat a través de l’1 per cent cultural o les de la muralla que igualment tenen injecció econòmica de l’administració central.

Per altra part, en el Pla d’Acció Municipal (PAM) de la Diputació de Tarragona també s’ha fet una sol·licitud per adequar els espais per a fer una Comissària de Policia o per a diferents projectes que s’han presentat al PUOSC, el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya.

Per tant la idea és no renunciar a fer inversions però sempre buscant l’aportació total o màxima d’altres administracions. Som conscients que amb els fons propis serà molt i molt complicat fer inversions.

Hi ha altres projectes pendents que havien estat molt importants al seu moment. Un d’ells és l’auditori. Com està aquesta obra?

Hi ha una primera fase construïda que va tenir un cost de 5,5 milions d’euros però quan es va constituir el nou govern aquesta obra ja estava aturada i no s’havia fet la licitació de la segona fase. És un projecte molt ambiciós, amb un cost total de 12 milions d’euros, que ara per ara no és assumible per part de l’Ajuntament. Per això hem decidit

L’entrevista balla per oferir una qualitat excel·lent de l’oli amb la Denominació d’Origen Ciurana i que està reconegut a nivell internacional. Per tant parlem de sectors que han mantingut en tot moment la seva qualitat i que ajuden a situar encara molt més a Cambrils en el mapa.

Mercè Dalmau, alcaldessa de Cambrils, al seu despatx de l’Ajuntament deixar-ho com està, congelar-ho, i si no trobem una fórmula imaginativa per tirar-ho endavant amb fons propis és molt complicat i amb l’entorn que tenim és molt difícil que les entitats superiors ens puguin donar un cop de mà.

Jo sóc de la opinió que Cambrils necessita un teatre o un espai polivalent però aquest projecte era molt ambiciós i concebut en una època concreta molt diferent a l’actual.

La construcció de l’edifici del Pòsit és una altra inversió, en aquest cas privada, que no acaba de convèncer a part dels veïns de la zona.

Què en pensa l’Ajuntament?

El projecte és privat i per tant al seu moment es va constituir un polígon d’actuació en el qual hi havia com a càrrega la urbanització de la plaça. S’ha fet l’aparcament i la Confraria disposa de la llicència d’obres però reitero que és

un projecte privat. La construcció prevista en el projecte, la de l’edifici, donarà vida al port i al barri.

Cambrils gaudeix de dos sectors productius àmpliament reconeguts: la pesca i l’agricultura. Quin paper juga cadascun d’ells ara mateix en el creixement del municipi a nivell d’ingressos, creació de llocs de treball i promoció de ciutat?

Són els dos sectors tradicionals de Cambrils, conjuntament amb el sector serveis que és molt important, com a població turística que som. La pesca i l’agricultura ens donen tota una sèrie de productes que són molt valuosos i molt ben considerats ajudant a més a aconseguir que la nostra gastronomia sigui puntera a nivell de tot Catalunya.

A nivell d’agricultura tenim una cooperativa agrícola que fa anys que tre-

Tag

2n quadrimestre 2013 [ 5 ]

Hi ha un tercer sector potser encara més important, el turisme, que és una marca important a Cambrils quan es parla de situar el municipi en el mapa del món. Com està aquest sector i en quines línies d’actuació o mercats es treballa per consolidar-lo o augmentar-lo?

Cambrils és una població turística, sempre ho ha estat i ho continua sent, pels vuit quilometres de platja que tenim però també per tota una sèrie d’elements afegits com la gastronomia, que la treballem i volem potenciar encara més, o diferents eines culturals com ara la ruta de la Guerra Civil o edificis molt emblemàtics.

Però no hem de perdre de vista la realitat i benefici que ens ha suposat la proximitat amb Port Aventura, que porta al municipi a molts visitants, i el nou projecte del Barcelona World que també ens aportarà molt per la mateixa proximitat.

El turisme és un sector que ha anat aguantant. La ocupació del passat estiu ha estat bona tot i que cal dir que la filosofia dels nostres visitants està canviant.

Tenim un gran sector que és el de segona residencia i llavors tenim el turista nacional que ja no ve a passar quinze dies i ho contracta molt abans. I aquí hi hem de sumar un tipus de turisme que és en creixement a tot el país, el dels països de l’est i especialment el turisme rus, que enguany i segons les previsions seguirà augmentant. Aquest és un turista que ens visita per tots els nostres serveis i que té un poder adquisitiu mitjà i mitjà-alt i un molt bon nivell de consum.

A nivell cultural, s’ha tancat el cinema Rambla i s’ha hagut d’eliminar la partida destinada al Festival de Cinema. Aquestes decisions poden fer decaure la productivitat cultural del municipi que, fins ara i després de Reus, estava molt ben posicionat culturalment al Baix Camp i a part del Camp de Tarragona?

Nosaltres teníem una dotació pressupostària per al festival de curtmetratges

L’entrevista però els organitzadors van decidir que no els quadrava el pressupost i van optar per suspendre aquest esdeveniment.

Però el fet que el festival no es faci no significa en cap moment que la productivitat cultural de Cambrils davalli.

Aquesta activitat no pot sortir únicament de l’administració i s’hi sumen les iniciatives de les entitats del municipi i del propi teixit social. A Cambrils hi ha moltes entitats que estan molt vives i col·laboren amb el consistori que, per altra part, treballa en mantenir esdeveniments importants com el Festival Internacional de Música.

Amb tot el que hem comentat fins ara, tenint en compte la idiosincràsia del municipi i el seu valor turístic, cultural i patrimonial, quin paper ha de jugar Cambrils territorialment en el conjunt de les comarques de Tarragona?

Cambrils és la segona població en volum d’habitants del Baix Camp i per tant juguem aquest paper de segona capital. El que volem seguir mantenint és el nostre paper de referent gastronòmic perquè és el punt de partida per aconseguir que el visitant pugui conèixer tots els altres valors afegits que oferim. Tenim molt bona relació amb els nostres municipis veïns, tot i que Salou i Vila-seca siguin del Tarragonès, i fem moltes accions conjuntes amb ells com ara tota la promoció turística o diverses activitats per a joves.

Parlem de projectes de futur. El primer és un tema antic i que està pendent. Em refereixo a una de les inversions milionàries que s’havia anunciat els darrers anys impulsada per Med Grup a la zona del Parc Samà. Com està ara mateix aquesta inversió?

Aquest és un projecte que ve de l’any 2003, que ve acompanyat de tot un seguit de demandes interposades per ambdues parts, promotors i administració, i que de moment està als jutjats pendent de resolució.

La inversió prevista no depèn únicament de l’Ajuntament de Cambrils ni de les voluntats perquè també hi ha involucrada la Generalitat de Catalunya, a través de la Conselleria de Política Territorial en la seva vesant d’urbanisme.

No és tant un criteri del què voldria el consistori de Cambrils sinó del què es resolgui a nivell judicial.

La futura construcció del Barcelona World els pot beneficiar? Creuen vostès en el projecte i la seva execució?

Aquest projecte va ser una molt bona notícia perquè en tot el procés de construcció del Barcelona World és evident que es necessitarà mà d’obra creant ocupació, i part d’aquesta pot sortir de Cambrils, però també perquè un cop estigui en marxa pot tenir un efecte semblant al que comentava abans parlant de Port Aventura. El fet que estiguem al costat de tot aquest espai ens portarà més visitants. En aquesta època és una molt bona notícia i esperem que el projecte estigui construït força aviat.

Pel que fa al futur creixement del municipi sembla que a Cambrils es comença a notar una petita recuperació amb la construcció d’alguns habitatges a algunes zones residencials concretes. Com analitza aquest símptoma?

Hi ha hagut un petit repunt de la construcció i això ens demostra que som una població en la que s’hi aposta i que interessem als inversors. Tenim un parc immobiliari molt important i moltes vi-

vendes que estan buides però potser no tantes com a altres poblacions.

El Col·legi d’Aparelladors de Tarragona es va reunir fa ben poc amb el regidor d’urbanisme de Cambrils, David Chatelain, per posar-se a la disposició del consistori en tots aquells temes on es pugui actuar assessorant com ara la Inspecció Tècnica d’Edificis, la ITE. Hi ha predisposició per part del COAATT a oferir els seus serveis a aquesta administració. Quin paper creu que pot jugar aquest col·lectiu en temes concrets o puntuals?

Qualsevol col·laboració que puguem establir amb el Col·legi d’Aparelladors és interessant. El fet que aglutini a tots els professionals del sector pot ser el referent que pot tenir el nostre Ajuntament quan necessiti qualsevol assessorament o informació. Tenir un contacte directe amb el COAATT és molt important per a nosaltres. Hi ha la nostra màxima predisposició.

Òscar Ramírez Redacció TAG

L’única alcaldessa d’una vila gran Mercè Dalmau és l’única alcaldessa dels municipis de més de cinc-mil habitants de la demarcació de Tarragona (les altres són dels municipis —més petits— de Cunit i de la Sènia). També és la primera dona alcaldessa a la història de Cambrils, on va néixer l’any 1969. Casada amb l’Alfred i mare de dos fills, l’Agnès i el Damià, la Mercè defensa la idiosincràsia d’un municipi que ha esdevingut ciutat però que ella encara considera un poble gran on la majoria de les persones es coneixen i saluden. Aposta per la proximitat i el diàleg del dia amb els veïns per conèixer mancances i escoltar dubtes. Ha estat sempre vinculada al teixit associatiu cambrilenc formant part, entre altres, del moviment de joves Hora 3, associacions culturals com la Coral Verge del Camí o veïnals com la del barri del Portal. És Llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, Màster en Logopèdia, i ha desenvolupat la seva trajectòria professional al Patronat Català Pro-Europa. Milita a Convergència i Unió des de l’any 2003 i va ser candidata a l’alcaldia de Cambrils el 2007. Després de quatre anys a l’oposició, l’any 2011 va aconseguir un somni, ser alcaldessa del seu poble, mitjançant un pacte amb el PP i la PLIC. Tot i les dificultats de governar en temps de crisi i austeritat econòmica, la Mercè Dalmau sap que ocupar el càrrec és el màxim orgull per a qualsevol persona compromesa amb la ciutat on ha nascut i crescut.

Tag

2n quadrimestre 2013 [ 6 ]

Publireportatge Nova tecnologia de rehabilitació de canonades sense necessitat de realitzar obra civil Sistema epipe® de Ace Duraflo Amb el pas del temps, les conduccions d’aigua sanitària dels nostres edificis van patint un procés de degradació que normalment acaba amb la substitució de les mateixes.

En aquest àmbit la tecnologia ha evolucionat i posa al nostre abast noves eines que ens ofereixen noves possibilitats. Una d’aquestes possibilitats és una tècnica nascuda durant els anys 90 als EUA que actualment també podem trobar al nostre país: Epipe®. Es tracta d’un innovador sistema que permet restaurar les canonades d’edificis, cases, hospitals i tot tipus de construccions sense realitzar obres.

El sistema epipe® protegeix l’interior de les canonades mitjançant un recobriment a base de resina epoxi. Aquest material subministra una barrera contínua i sense fissures a l’interior de la canonada, que protegeix permanentment de la formació posterior de corrosió.

El procés El sistema epipe® per a la rehabilitació de canonades consisteix en un procés molt senzill que es pot resumir en tres etapes:

1. Buidat i assecat de les canonades 2. Neteja/poliment de l’interior de les canonades amb corindó.

3. Aplicació de la resina epoxi a l’interior de les canonades.

Aquest procés, actualment l’única alternativa al sistema tradicional, es pot aplicar en canonades de fins a 4 polzades de plom, coure, ferro, ferro galvanitzat i plàstics; i en sistemes d’aigua sanitària (freda i calenta), calefacció i aire condicio-

Tag

2n quadrimestre 2013 [ 7 ]

nat; suposant una solució ambientalment correcta, ja que no utilitza cap element potencialment tòxic (no utilitza ni líquids dissolvents ni desengreixadors) que pugui contaminar l’aigua ni generar cap residu perillós.

José Luis Jurado i Candàliga Enginyer de Camins, Canals i Ports Epipe Catalunya

Gabinet Tècnic DADES DE SÍNTESI. 4t TRIMESTRE 2012 L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU Al quart trimestre de 2012, l’habitatge residencial nou puja de 12 a 172 unitats respecte el trimestre anterior. Un increment relatiu donada la poca quantitat de projectes i que l’increment es basa en la recuperació d’obres iniciades al 2005 i 2006. Als mesos de gener i febrer, les xifres recuperen els valors habituals, al voltant dels 40 habitatges nous.

La rehabilitació baixa un 18% respecte del mateix període de 2011 i un puja 7% respecte del trimestre anterior.

Aproximadament un 18% de la feina de l’aparellador és dins l’àmbit de la rehabilitació d’edificis.

L’habitatge residencial nou, segons els registres d’obres visades al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, COAATT, tanca el quart trimestre de 2012 amb un increment de més del 170% respecte del mateix període de 2011.

Entre octubre i desembre s’han visat o reiniciat 172 nous habitatges d’ús residencial.

Pel que fa al model constructiu, 55 són unifamiliars i 117 edifici plurifamiliars. 99 en edificis entre mitgeres i 18 en edifici aïllat.

Pel que fa a l’habitatge unifamiliar, l’aïllat ocupa més del 80%, l’aparellat i en filera ocupen gairebé el 20% restant.

Respecte del nombre d’habitatges acabats, el trimestre es tanca amb un total de 800, més del 23% respecte del mateix període de 2011.

Del total de 800 habitatges acabats, més del 70% són obres iniciades entre 2005 i 2008, i que han patit aturades en el procés constructiu.

900 800 700 600 500 400 300 200 100 0

Habitatge residencial nou

1r Tri. 2010

2n Tri. 2010

3r Tri. 2010

4t Tri. 2010

1r Tri. 2011

2n Tri. 2011

3r Tri. 2011

Visats Acabats

4t Tri. 2011

1r Tri. 2012

2n Tri. 2012

3r Tri. 2012

4t Tri. 2012

Visats

428

136

439

237

317

88

133

46

321

42

17

172

Acabats

636

656

514

563

333

134

334

650

397

194

543

800

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Tipologia constructiva Aïllat En bloc Total Habitatge unifamiliar Entre mitgeres En filera Aparellades Aïllades Edifici en bloc Entre mitgeres Aïllat

5.000 4.500 4.000 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0

Habitatge unifamiliar

Edifici en bloc

55 117 172

Aïllades 45

Entre mitgeres 99

5 1 4 45 99 18

Aïllat 18

Aparellades 4

En filera 1

Entre mitgeres 5

Núm. d’habitatges nous visats octubre-desembre Núm. d’habitatges nous acabats octubre-desembre

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Tag

2n quadrimestre 2013 [ 8 ]

Gabinet Tècnic 18.000

Núm. d’habitatges nous visats 2005 - 2012 (dades del visat d’obra nova àmbit COAATT)

16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Desembre

1.721

827

398

131

113

35

11

109

Novembre

1.176

1.394

391

147

49

73

18

24

Octubre

937

996

588

138

100

129

17

39

Setembre

1.192

2.220

778

222

136

153

29

7

Agost

581

1.129

1.112

41

63

157

5

4

Juliol

1.734

1.720

708

280

94

129

99

6

Juny

1.166

1.913

1.223

232

104

66

48

21 13

Maig

1.898

1.560

962

205

146

23

18

Abril

1.259

1.127

1.054

194

250

47

26

8

Març

1.659

1.197

1.676

257

71

202

193

219

Febrer

1.293

1.345

1.313

373

113

192

101

53

Gener

1.141

920

875

292

82

34

23

49

2.000 0

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Núm. d’habitatges nous acabats 2005 - 2012 (dades dels visat finals d’obra àmbit COAATT)

18.000 2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Desembre

975

1.414

1.289

629

393

104

131

141

Novembre

1.100

1.476

1.209

1.814

90

348

185

257

Octubre

755

996

1.193

1.841

478

111

334

402

Setembre

1.108

808

825

1.487

287

186

76

117

Agost

604

462

351

669

62

64

118

196

12.000

Juliol

1.139

1.241

1.515

1.134

336

264

140

230

Juny

1.035

1.737

2.069

940

259

114

84

48

10.000

Maig

1.382

1.468

1.505

1.471

363

254

42

74

Abril

1.194

1.127

1.283

871

393

288

89

72

Març

1.170

1.254

1.208

1.026

693

114

93

122

Febrer

787

1.498

1.534

1.818

697

290

96

44

Gener

962

1.046

1.674

1.365

819

232

144

231

16.000 14.000

8.000 6.000 4.000 2.000 0

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Tag

2n quadrimestre 2013 [ 9 ]

Gabinet Tècnic Habitatges nous visats per comarques 3

Per comarques, el Tarragonès concentra, al quart trimestre de 2012, gairebé un terç dels habitatges nous visats. Entre octubre i desembre es van visar 106 habitatges, 33 unifamiliars aïllats, 4 aparellats, 51 habitatges en bloc entre mitgeres i 18 en bloc aïllat.

Baix Camp i Baix Penedès, amb 42 i 16 habitatges nous visat respectivament, gairebé un 35% del total, ocupen el segon i tercer lloc.

La resta de comarques, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Alt Camp, representen un 5% del total amb 7 habitatges. Es tracta en tots els casos d’habitatges unifamiliars aïllats i promoguts per particulars.

La distribució municipal al quart trimestre de 2012 l’encapçala Tarragona amb 70 habitatges nous visats i Reus amb 36. La segueixen El Catllar, El Vendrell i La Nou de Gaia, amb 31, 14 i 4 habitatges nous respectivament.

Pel que fa a les obres d’ampliació d’habitatges, al quart trimestre de 2012 s’han visat 14 obres. En aquest cas, totes es desenvolupen en habitatges unifamiliars.

TARRAGONÈS RIBERA D'EBRE

42

PRIORAT

106

CONCA DE BARBERÀ

16

2

BAIX PENEDÈS

1 1

BAIX CAMP ALT CAMP

Habitatges nous visats per municipis 2 2 1 ALCOVER

4

MONT-ROIG DEL CAMP

14

ALMOSTER

70

31

LA NOU DE GAIÀ EL VENDRELL ELCATLLAR

36

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

REUS TARRAGONA

LA REHABILITACIÓ En l’àmbit de la rehabilitació, al quart trimestre de 2012 es van encetar unes 93 obres, aproximadament un 45% més respecte del tercer trimestre de 2012. En relació a l’ús de l’edifici, 68 es realitzen en edificis d’ús residencial i 22 en altres usos. Dins el context residencial, 27 obres corresponent a habitatges unifamiliars i la resta, 41, en edificis.

En conjunt, el nombre d’intervencions professionals relacionades amb la rehabilitació és de 272, un 20% menys respecte del mateix període de 2011.

En valors absoluts, la rehabilitació en aquest tercer trimestre de 2012 baixa un 1,3% dins el conjunt de les intervencions professionals i queda gairebé a 10 punts de les intervencions relacionades amb la obra nova. La rehabilitació es consolida tot i això com el subsector amb més importància.

Les principals intervencions estan relacionades amb la rehabilitació de façanes, la substitució o reparació de cobertes o elements puntuals de l’estructura, i la instal·lació d’ascensors i millores en l’accessibilitat als edificis.

Tag

Obra nova o rehabilitació

Rehabilitació Obra nova

600 500 400 300 200 100 0

3r Tri. 2010

4t Tri. 2010

1r Tri. 2011

2n Tri. 2011

3r Tri. 2011

4t Tri. 2011

1r Tri. 2012

2n Tri. 2012

3r Tri. 2012

4t Tri. 2012

Obra nova

313

323

281

231

160

147

174

198

108

136

Rehabilitació

389

484

368

359

339

335

254

328

253

272

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

2n quadrimestre 2013 [ 10 ]

Gabinet Tècnic % Obra nova o rehabilitació / Total d’intervencions professionals

30,00% 25,00% 20,00% 15,00% 10,00%

Obra nova Rehabilitació

5,00% 0,00% Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

1r Tri. 2010

2n Tri. 2010

3r Tri. 2010

4t Tri. 2010

Rehabilitació 25,0% TOTAL

2n Tri. 2011

3r Tri. 2011

4t Tri. 2011

1r Tri. 2012

2n Tri. 2012

3r Tri. 2012

4t Tri. 2012

Obra nova

15,3%

15,8%

15,3%

16,3%

16,0%

13,5%

12,0%

10,3%

11,9%

12,2%

8,2%

9,0%

Rehabilitació

18,9%

18,5%

19,1%

24,4%

21,0%

20,9%

25,4%

23,5%

17,4%

20,3%

19,2%

17,9%

25,0%

% Obra nova o rehabilitació/ Total d’intervencions professionals Obra nova

1r Tri. 2011

2010

2011

2012

2010

2011

2012

1.371

819

616

15,67% 13,15% 10,41%

1.756 1.401

1.107

20,07% 22,49% 18,71%

8.749 6.229

5.917

20,0% 15,0%

2010 2011 2012

10,0%

20,0% Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

15,0% 10,0%

2010 2011 2012

5,0% 0,0%

Obra nova

Rehabilitació

5,0% 0,0%

ACTIVITAT PROFESSIONAL Obra nova Rehabilitació El nombre d’intervencions professionals al quart trimestre de 2012 creixen respecte del mateix període de 2011 un 7,5%.

Entre octubre i desembre de 2012 s’han visat 1.519 treballs.

Intervencions professionals més freqüents 2010

2011

2012

% 10/11

% 11/12

3.654

2.686

2.883

-26,49%

7,33%

Projecte i Direcció

702

581

503

-17,24%

-13,43%

Coordinador

684

507

358

-25,88%

-29,39%

EBSS

498

393

311

-21,08%

-20,87%

Direcció de l’execució

611

379

267

-37,97%

-29,55%

PCQ

643

377

270

-41,37%

-28,38%

Direcció d’Obra

202

214

199

5,94%

-7,01%

Coordinador + EBSS

286

189

174

-33,92%

-7,94%

Projecte d’activitats

245

187

177

-23,67%

-5,35%

Informe

378

186

227

-50,79%

22,04%

Memòries valorades

162

182

143

12,35%

-21,43%

Cèdules d’habitabilitat

ITE

185

Tag

2n quadrimestre 2013 [ 11 ]

Gabinet Tècnic Intervencions professionals 1.400 1.200 1.000

Segu Obre Estu Estu Cont Info Asse Estu Ami

800 600 400 200 0

1r Tri. 2010

2n Tri. 2010

3r Tri. 2010

4t Tri. 2010

1r Tri. 2011

2n Tri. 2011

3r Tri. 2011

4t Tri. 2011

1r Tri. 2012

2n Tri. 2012

3r Tri. 2012

4t Tri. 2012

1r Tri. 2010

2n Tri. 2010

3r Tri. 2010

4t Tri. 2010

1r Tri. 2011

2n Tri. 2011

3r Tri. 2011

4t Tri. 2011

1r Tri. 2012

2n Tri. 2012

3r Tri. 2012

4t Tri. 2012

Seguretat i salut

415

473

327

339

351

344

225

236

223

240

175

193

Obres

442

479

352

372

345

338

259

278

272

293

218

239

Estudis tècnics

72

69

56

50

36

35

45

44

46

49

39

46

Estudis urbanístics

9

9

6

8

9

9

3

7

4

5

3

3

Control de qualitat

171

183

189

134

126

123

87

79

89

83

36

57

Informes, certificats i valoracions

1.031

1.225

1.047

999

808

792

656

719

758

897

811

923

Assessoraments

14

6

2

9

4

4

4

2

0

0

1

4

Estudis econòmics

46

43

45

49

53

52

50

48

54

39

28

46

Amidaments

19

20

17

22

20

20

8

10

15

14

7

8

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Tag

2n quadrimestre 2013 [ 12 ]

Gabinet Tècnic Agrupades segons el tipus d’obra, la rehabilitació d’edificis és l’espai amb un major nombre d’intervencions professionals amb 272. Respecte de finals de 2011 l’activitat cau un 18%, però tot i així conservar una posició acceptable i ocupa gairebé el 20% de l’activitat professional dels aparelladors.

Les obres d’urbanització, els enderrocs o els expedients d’activitat, conserven el seu espai de treball. Son habitualment molt estables professionalment i els tècnics que habitualment es dediquen, conserven el seu mercat amb expectatives de creixement entre el 2% o 3% anual.

Intervencions professionals agrupades per tipus d’obra 600

Obra nova Ampliació Reforma o resta Llicència activita Reforç i consolid Urbanització Instal·lacions Conservació i m Enderrocs

500

400

300

200

100

0 1r Tri. 2010

2n Tri. 2010

3r Tri. 2010

4t Tri. 2010

1r Tri. 2011

2n Tri. 2011

3r Tri. 2011

4t Tri. 2011

1r Tri. 2012

2n Tri. 2012

3r Tri. 2012

4t Tri. 2012

1r Tri. 2010

2n Tri. 2010

3r Tri. 2010

4t Tri. 2010

1r Tri. 2011

2n Tri. 2011

3r Tri. 2011

4t Tri. 2011

1r Tri. 2012

2n Tri. 2012

3r Tri. 2012

4t Tri. 2012

Obra nova

339

396

313

323

281

231

160

147

174

198

108

136

Ampliació

106

84

68

39

67

64

52

34

69

51

25

39

Reforma o restauració

419

464

389

484

368

359

339

335

254

328

253

272

Llicència activitat

54

47

25

58

39

42

45

44

28

49

37

46

3

2

3

3

2

2

10

3

13

3

6

Reforç i consolidació Conservació i manteniment

7

9

6

21

15

12

23

15

32

33

34

58

Urbanització

6

113

62

57

35

28

26

27

22

20

23

15

Instal·lacions

98

27

23

42

26

29

15

26

23

27

22

12

Enderrocs

20

25

25

41

31

24

17

18

19

17

14

19

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Gabinet Tècnic

Tag

2n quadrimestre 2013 [ 13 ]

del

COAATT

La professió

ITE L’

antiguitat no ha de ser un problema si els edificis són sotmesos a un bon manteniment i si han rebut un bon ús al llarg de la seva història. Molts propietaris han optat per la rehabilitació i s’han pogut acollir als programes d’ajuda per aquest concepte. En canvi, pot esdevenir un greu problema en aquells casos en els quals no s’ha portat a terme bones pràctiques de conservació.

La mala conservació de les finques en canvi, pot desencadenar en situacions de risc que posen en perill les persones i que obliga a actuacions d’emergència i al desallotjament de les finques, fet que implica l’aportació de recursos extraordinaris per part de l’Ajuntament per solucionar les situacions d’emergència social que se’n deriven.

Un dels objectius prioritaris de l’Administració en promulgar el Decret sobre la inspecció tècnica d’edificis, és el d’evitar situacions de risc, però també identificar i quantificar les patologies existents, i proporcionar als usuaris informació que els permeti orientar i prioritzar les seves inversions. Tot plegat es tracta de fomentar la cultura del manteniment preventiu per davant del manteniment correctiu.

El passat mes de desembre va finalitzar el primer termini d’implantació de la inspecció tècnica d’edificis, que afectava a edificis construïts abans de 1930, els resultats son excepcionalment decebedors.

LA INSPECCIÓ TÈCNICA D’EDIFICIS A LES COMARQUES DE TARRAGONA. Resum 2012/2013 Segons dades sobre les capitals de comarca de Tarragona disponibles al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació —cal recordar que no es disposa d’informació sobre les inspeccions realitzades per arquitectes—, excepte la ciutat de Tarragona, on s’han inspeccionat més del 30% del edificis, no es supera el 9% dels edificis inspeccionats a cap municipi de les comarques de Tarragona.

Per exemple, a municipis com Móra, El Vendrell o Montblanc, no s’ha realitzat cap inspecció, a Valls s’han inspeccionat 2 dels 139 que estaven obligats a fer-ho, o a Falset 2 dels 29.

Per tal de capgirar aquesta situació, des de finals de 2012 el col·legi va enceta una campanya informativa, dirigida a propietaris i Ajuntaments sobre la ITE i el calendari d’implantació.

Al 2012 es va comunicar als propietaris d’edificis d’habitatges construïts abans de 1930, que havien de passar la ITE. I aquest 2013 la campanya continuarà amb els edificis construïts abans de 1950 i s’ampliarà als municipis de Cambrils, Alcover, Constantí, Cunit, Calafell, Vandellós, Mont-roig, Riudoms, Salou o Torredembarra.

Globalment i fins al 31 de desembre de 2012, aparelladors i arquitectes tècnics han inspeccionat 195 edificis d’habitatges, aproximadament un 11% del total d’edificis afectats pel primer termini de la inspecció tècnica d’edificis.

MUNICIPI

Edificis que s’han d’inspeccionar

Edificis inspeccionats

5

2,56%

Bràfim

1

0,51%

Cambrils

4

2,05%

Constantí

1

0,51%

Falset

2

1,03%

La Canonja

1

0,51%

La Selva del Camp

1

0,51%

Mont-roig

2

1,03%

34

17,44%

3

1,54%

29

2

6,90%

REUS

391

34

8,70%

TARRAGONA

453

137

30,24%

VALLS

139

2

1,44%

MONTBLANC

48

0

0,00%

MÓRA D’EBRE

19

0

0,00%

EL VENDRELL

62

0

0,00%

FALSET

137

70,26%

Valls

2

1,03%

Vilaplana

1

0,51%

Vimbodí

1

0,51%

Tag

Salou

%

2n quadrimestre 2013 [ 14 ]

%

Barcelona

Reus MUNICIPI

Edificis inspeccionats

Tarragona

Total

195

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

La professió Edificis inspeccionats

Edificis que s’han d’inspeccionar 500 400 300 200 100 0 FALSET

REUS

TARRAGONA

Tan sols en el cas de la ciutat de Tarragona els resultats son mínimament acceptables. Dels 453 edificis afectats, 137 l’han passat, un 30% del total. A la vegada, més del 70% de les inspeccions s’han realitzat en edificis de la ciutat de Tarragona.

Per contra, a municipis com Móra d’Ebre, Montblanc o el Vendrell, no s’ha realitzat cap inspecció dels 129 edificis afectats pel calendari de la inspecció tècnica.

La situació dels edificis afectats pel primer termini d’implantació de la inspecció tècnica, especialment a les ciutats de Reus o Tarragona, com podem veure a les imatges següents, es concentra especialment a la zona centre, Tomb de Ravals a Reus, i Part Alta i Serrallo a Tarragona.

En el cas de Reus, el resultats som també especialment dolents. Hi ha 391 edificis afectats però sols s’han realitzat 34 inspeccions.

ESTAT DELS EDIFICIS INSPECCIONATS El resultat dels informes presentats és prou contundent: dels 195 edificis inspeccions, més de la meitat, 108, presenten lesions greus que s’han de repara per tal d’obtenir el certificat d’aptitud.

Aproximadament un 26% dels edificis inspeccionats presenten lesions greus i que poden implicar un risc per a les persones.

Respecte de la gravetat de les patologies identificades, 51 edificis presenten lesions que impliquen un risc per a les persones. En aquest cas es tracta sempre de problemes puntuals, no generalitzats, i que, excepte en un únic cas, no implica cap risc per a la integritat de l’immoble.

Les lesions puntuals a l’estructura —bigues o jàsseres de fusta o metàl· liques en molt mal estat—, i els despreniments en lloses de balcons i revestiment de façanes o patis, són les patologies

VALLS

MONTBLANC

MÓRA D’EBRE

EL VENDRELL

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

REUS

TARRAGONA Font: Dades disponibles a la seu electrònica del Cadastre

Tipus de deficiències

Núm. d’edificis

Grau de risc de les deficiències greus

Núm. d’edificis

Lleus

87

Amb risc per a les persones

51

Greus

108

Sense risc per a les persones

57

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Tag

2n quadrimestre 2013 [ 15 ]

La professió Sobre un total de 51 edificis amb deficiències greus s’han detectat els següents elements en situació de risc

Estructura de l’edifici

70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

Façanes

Mitgeres

Construccions auxiliars

Revestiment

Àmpits i baranes

Lloses de balcó

Barbacana i cornises

Mal estat del revestiment

Patis

Requereix diagnosi estructural

No requereix diagnosi

Sense desperfectes

Humitats

Condensació

Capilaritat

Desperfectes en dipòsits

Rotura de les instal·lacions de sanejament

A la coberta

60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

Als tancaments

amb risc per a les persones més freqüents.

Entre un 42% i un 35% dels 51 edificis identificats, presenten alguna d’aquestes lesions. I entre el 20% i el 17% presenten manca d’estabilitat de barbacanes, ampits o baranes.

Sobre el conjunt dels edificis inspeccionats, aproximadament un 45% presenten problemes de filtracions d’aigua —gairebé la meitat de les cobertes requereixen obres de reparació—, i més del 70% problemes de fissures o escletxes per defectes en la estructura.

L’aparició de fissures als tancaments i envans és un problema generalitzat en aquest tipus d’edificis. Són però majoritàriament de poca importància, estabilitzades i sense cap risc per a l’estabilitat de la construcció. Sols s’han identificat al voltant d’un 11% d’edificis que requeririen d’un estudi més exhaustiu.

Finalment, un dels problemes més estesos és el malt estat dels revestiment de façanes i patis. Un 65% dels edificis presenten desperfectes als revestiments de façana, sobre un 25% a les mitgeres, i aproximadament un 20% dels tancaments dels patis.

Instal·lacions

Estructura

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

45% 40% 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0%

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Ramón Rebollo Gabinet Tècnic del COAATT

Tag

2n quadrimestre 2013 [ 16 ]

Tag

2n quadrimestre 2013 [ 17 ]

La professió

ITE D

esprés de dos anys de vigència del Decret 187/2010, sobre la inspecció tècnica del edificis d’habitatges, hi ha raons objectives que justifiquen la necessitat d’esmenar amb urgència aquest Decret.

Problemàtica del marc normatiu En primer lloc, el vigent Decret 187/2010 i la Llei pel dret a l’habitatge vinculen l’aptitud de l’edifici amb el compliment del deure de conservació.

Aquest és un error conceptual: un edifici por ser perfectament apte per a l’ús com a habitatge tot i tenir mancances en el deure de conservació. Dir que un edifici només és habitable si ha complert el deure de conservació és excessiu; això ha comportat que gairebé 2/3 dels edificis inspeccionats no puguin considerar-se com a “aptes” i també que només s’hagin pogut inspeccionar un 8% dels edificis anteriors a 1930, que són els que requerien una inspecció abans del 31 desembre 2012 (vegeu el gràfic adjunt).

En segon lloc, la problemàtica que comporta és derivada pel procediment que estableix el Decret. L’Administració no té coneixement dels edificis que tenen deficiències greus i que, per tant, són “no aptes”, fins que no s’han fet les obres requerides. En el context actual de crisi econòmica, les comunitats de propietaris tenen moltes dificultats per afrontar aquestes obres i, per tant, l’Administració no té manera de saber que s’ha efectuat una inspecció tècnica que assenyala l’existència de deficiències greus fins que no s’han fet les obres per esmenar-les.

El tercer problema fa referència al model d’informe tècnic que el personal professional ha de redactar i que no aporta seguretat tècnica ni jurídica. En aquest informe es demana que el personal tècnic qualifiqui les deficiències

UNA NOVA VISIÓ DE LA INSPECCIÓ TÈCNICA D’EDIFICIS com a greus o lleus, que fixi un termini de reparació i, finalment, que atorgui una qualificació a l’edifici de molt greu, greu, lleu o sense deficiències. La pràctica d’aquests dos anys demostra que la qualificació de deficiències entre greus o lleus és insuficient i dificultosa, ja que les lesions o deficiències que es detecten en els edificis requereixen una gradació més àmplia. Per altra banda, sembla un contrasentit que partint de dos nivells de deficiències hi hagi quatre nivells per atorgar la qualificació a l’edifici.

El més raonable seria que l’informe tècnic determinés les lesions de l’edifici i el nivell de gravetat d’aquestes lesions. Aquest informe hauria de ser el document de referència perquè les comunitats de propietaris sàpiguen quins són els seus deures de conservació de l’edifici.

I, finalment, el quart problema del Decret rau en l’àmbit competencial. El Decret 187/2010 i la Llei pel dret a l’habitatge 19/2007 defineixen el deure de conservació, sense tenir present que aquest concepte ja estava definit en la Llei del sòl i els reglaments que la desenvolupen. A més, el Decret tampoc no clarifica les competències entre Generalitat i els ajuntaments, quan altres normatives de caràcter urbanístic i de règim local ja atribueixen a cada Administració les seves competències.

• Establir l’obligatorietat de fixar un termini de reparació i de mesures cautelars, només quan les lesions o deficiències comportin risc per a les persones.

• Establir un període diferent de vigència de la inspecció en funció del nivell de deficiències que tingui l’edifici: 15 anys quan nomes hi hagi recomanacions, 10 anys per a les deficiències lleus (aquest és l’únic termini que estableix el Decret actual), 6 anys per a les deficiències importants, i 3 anys per a les deficiències greus. En el supòsit de deficiències molt greus s’entén que cal enderrocar l’edifici o adoptar mesures de caràcter general. Per tant, s’estableix una caducitat de la inspecció en funció de l’estat de l’edifici.

• Determinar l’obligatorietat de la inspecció en tots els edificis amb antiguitat superior als 45 anys. Els habitatges unifamiliars quedarien exonerats, si tenen la cèdula d’habitabilitat vigent.

• Incorporar mesures de millora energètica i accessibilitat en les recomanacions, que orientin els propietaris en el futur.

• Aclarir les competències de les diferents administracions d’acord amb les normatives urbanístiques i sectorials.

Necessitat d’una nova normativa Les mancances que he exposat que té el Decret de les ITE (Inspecció Tècnica d’Edificis) fan que sigui necessària una modificació o una nova redacció d’aquest Decret que ha d’incloure els punts següents:

En resum, el nou decret hauria de tenir un esperit de foment i no d’imposició de la rehabilitació, per afavorir que el deure de conservació dels edificis (ja regulat per altres normatives) sigui assumit pels propietaris, però sense imposar-los carregues inassolibles, sinó orientantlos mitjançant les inspeccions tècniques obligatòries.

• Eliminar la qualificació de l’edifici i el certificat d’aptitud.

• Establir 5 nivells diferents de deficiències: molt greus, greus, importants, lleus i recomanacions.

Tag

2n quadrimestre 2013 [ 18 ]

Normes estatals que afecten la legislació autonòmica Actualment, hi ha en tràmit l’Anteproyec-

La professió

to de Ley de rehabilitación, regeneración y renovación urbanas, l’RD Plan estatal de vivienda 2013-2016 i, finalment, l’RD de certificación energética. Segons com acabin aprovades aquestes normes en dependrà el nou decret català de les ITE. • Els aspectes d’aquesta legislació estatal que poden afectar al nou decret de les ITE són els següents: defineix el model d’Informe de evaluación de edificios (IEE), que és la suma de les ITE, la certificació energètica i l’informe accessibilitat del edifici.

• L’Informe de evaluación de los edificios (IEE) regula dos graus de deficiències: lleus i greus, que comporten informe favorable o desfavorable. En aquest informe, el personal tècnic ha de fixar la data inici i final d’obres, segons correspongui.

• La certificació energètica que s’exigeix amb l’IEE és per a tots els habitatges, és a dir, va més enllà que l’RD de certificació energètica i la Di-

•

•

•

•

rectiva UE que només ho exigeix en els supòsits d’habitatges que s’hagin de llogar o vendre.

L’informe d’accessibilitat recull de manera exhaustiva tot el referent a l’accessibilitat de zones comuns, garatges, piscines, etc.

Condiciona qualsevol ajut de rehabilitació al qual l’edifici s’hagi sotmès a la IEE. Si ja hi ha informe ITE, podrà complementar-se amb els informes d’accessibilitat i certificació energètica.

S’ha eliminat que la ITE s’hagi de fer als 35 anys (es deixa en 50 anys i 5 anys més de termini per fer inspecció), s’ha eliminat l’obligació de la ITE per a edificis no residencials i s’ha introduït també l’obligatorietat per als municipis de menys de 25.000 habitants. També s’ha reduït la vigència màxima de les ITE de 15 a 10 anys.

S’amplia el concepte del “deure legal de conservació” modificant l’art.9 de

Tag

2n quadrimestre 2013 [ 19 ]

la Ley del suelo. S’afegeix la potestat de requerir obres d’accessibilitat, d’interès públic per raons turístiques i cultural i per al compliment del Codigo Técnico de la Edificación (CTE).

• Modificació de diversos articles de la Ley de propiedad horizontal però sense efectes quant a les competències reservades en matèria de Dret civil català, Llibre cinquè del Codi civil català.

Malgrat això, des de la Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya s’han introduït importants esmenes en les normatives estatals, entre les quals podem assenyalar que les comunitats autònomes mantindran les seves competències en referència amb les ITE. Jordi Sanuy Aguilar Direcció General de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya

Actualitat

Nou edifici de l'Ajuntament de la Pobla de Mafumet EDIFICI: Casa de la Vila

a la Pobla de Mafumet SITUACIÓ: C. Jacint Verdaguer, 6 ARQUITECTE: Lluís Sáez Pérez

E

l nou edifici destinat a dependències municipals, Casa de la Vila, es troba al mateix indret que l’antic ajuntament, afegint les finques de l’antic mercat municipal i dues mes, una de les quals es va considerar la conservació de la façana antiga de l’edifici situat al carrer major, 14 i la seva integració al nou equipament, resultant una finca total de 850 m2.

L’edifici es desenvolupa en planta soterrani i tres plantes i mitja, amb un total de 3.000 m2 útils i 3.571 m2 construïts.

La planta soterrani destinada a aparcament de vehicles oficials, arxiu i instal·lacions generals de l’edifici.

Planta baixa amb els serveis administratius bàsics, dependències dels vigilants municipals, jutjat de Pau i sala polivalent amb accés independent des de l’exterior per esdeveniments alternatius al propi administratiu.

La planta primera de caire institucional amb el saló de plens polivalent, alcaldia, sala de juntes de govern i estàncies de treball.

Les oficines municipals es troben a tota la segona planta, restant la tercera planta com espai polivalent.

La comunicació vertical es realitza mitjançant dues escales, una principal de dos metres d’amplada, de connexió de la planta baixa i planta primera com espais de pública concurrència i l’altre com escala d’emergència que uneix totes les cinc plantes de l’edifici.

L’edifici amb façana a tres carrers es desenvolupa a través d’un espai interior

mol diàfan, amb il·luminació natural a través de pati i zenital que connecta visualment des de la planta baixa fins a la segona. Aquesta interrelació es possible pel seu disseny estructural de grans llums, entre 8 i 10 metres entre pilars i voladissos tant exteriors com interiors entre 3 i 5 metres de llargada.

Exteriorment l’edifici es recula de l’alineació del carrer una distancia prudencial, deixant la façana antiga restaurada, com a model d’una arquitectura antiga del segle XIX. Donat que la façana a conservar no pertanyé a l’immoble municipal antic, no es va considerar la necessitat de realitzar una integració formal amb el nou edifici, si mes no, tenir-lo en compte i

Tag

2n quadrimestre 2013 [ 20 ]

presentar-lo com una pell que donés suport a les dues sales que es projecten, tant a la planta baixa polivalent, com al saló de plens com a teló de fons però sense protagonisme.

Es de destacar la conservació de l’estructura suport de la façana antiga.

Peatonalització de la façana del carrer Jacint Verdaguer i voltants.

SISTEMA CONSTRUCTIU Estructura prefabricada realitzada tant pel que fa als murs de contenció del soterrani, com els sostres de grans llums de panells nervats de formigó armat. Sobrecarregues de 1.000 kg/m2.

Façana ventilada amb mòduls polímers de gran format, essent l’aïllament

Actualitat

projectat de poliuretà exterior i llana de roca interior.

Vidres aïllants amb laminats interior i exteriors antireflectants.

Compartimentació principal de fabrica de totxo, envans prefabricats de 11 cm de gruix, aïllant interior i doble aplacat.

Sostres fonoabsorvents metàl·lics.

Paviments segons diferents usos, de pedra natural, terratzo, marbre, fusta i gres porcelánic.

INSTAL·LACIONS En quant a les instal·lacions, cal esmentar el control de l’intensitat lumínica, així com la implantació del sistema de volum variable envers al aire condicionat, l’energia solar tèrmica, l’aïllament tèrmic i acústic de les façanes, mitgeres i obertures col·laboren a la bona eficiència energètica del edifici.

L’il·luminació exterior al voltant de

l’edifici, de tecnologia LED, es controlada lluminosament des de l’interior del mateix.

També es disposa de control electrònic d’accessos, vigilància monitoritzada interior i exterior, xarxa informàtica i wifi.

COST DE LES OBRES El cost total de les obres, des de la execució d’unes dependències provisionals, enderroc de les edificacions existents i conservació de la façana del núm. 14 del carrer major, edifici i obres de urbanització dels voltants, es de 4,5 M€.

TÈCNICS COL·LABORADORS Antoni Curull, arquitecte tècnic Julia Sigles, enginyera telecomunicacions i informàtica Gerard Vilalta, enginyer elèctric Imma Baraldes, interiorista Lluïsa Solsona, arquitecta

Tag

2n quadrimestre 2013 [ 21 ]

PRINCIPALS PROVEÏDORS GULINVES, contracta principal, (fins 70% de l’obra).

PREFABRICATS DE CATALUNYA, murs i sostres prefabricats.

ULMA, façana ventilada.

INSERTEC, aire condicionat.

ESCALÉ, fusteria.

LUXIFORM, il·luminació.

IRD, informàtica, wifi.

DOMOTIK, control de gestió, domòtica.

ARCON, control accessos i senyalètica.

SPAI, mobiliari.

Lluis Sáez Pérez Arquitecte

Antoni Curull Ceron Arquitecte Tècnic

Consells SAACU PROPOSTES PER A MILLORAR EL NOSTRE HABITATGE

HUMITATS ALS EDIFICIS Les humitats són el principal problema dels nostres edificis. Més del 80% té alguna anomalia relacionada amb elles

Els degoters són el problema més estès, unit a l’envelliment de la coberta i la falta de manteniment.

Això afavoreix el creixement de plantes que obstrueixen desguassos i l’acumulació de brutícia, que impedeix l’evacuació de les aigües. El resultat és que ràpidament apareixen taques als sostres i les parets, i danyen els acabats. Amb el temps, les humitats afecten l’estructura en afavorir l’oxidació d’elements metàl·lics o la putrefacció de la fusta. Per evitar-ho, cal revisar la coberta cada any, netejar-la, reparar les peces de paviment trencades i renovar les juntes de dilatació resseques.

Actualment en la reparació de cobertes s’utilitza de manera massiva una solució “econòmica”, les impermeabilitzacions líquides i adherides al suport, el “clorocaucho”. Aquest tipus de solució, aplicada directament sobre la rasilla de la coberta com es realitza habitualment, és en el millor dels casos una solució temporal, de urgència, fins a la reparació definitiva de la coberta. No és en

cap cas una solució definitiva ja que es deteriora de manera molt ràpida per l’acció de les radiacions solars, les

dilatacions del paviment i el desgast de l’ús.

La filtració d’aigua per la fusteria és un altre problema habitual.

El deteriorament del segellat de les finestres per efecte de la radiació solar i la pluja és inevitable. Amb el temps, els sistemes de segellat es ressequen, l’aigua de pluja filtra a l’interior i apareixen taques al voltant de la finestra. Es deteriora el guix, la pintura i la mateixa fusteria, especialment si es tracta de fusta o ferro. Per evitar-ho han de renovar-se els segellats, netejar les canaletes del marc i pintar els perfils de la finestra cada tres anys.

Les fugues d’aigua en instal·lacions provoquen importants danys en els acabats i l’estructura de l’edifici.

La xarxa de sanejament és la que major percentatge de lesions té a causa del mal ús, provocant embossos i fugues. En instal·lacions d’aigua i calefacció, les fugues més freqüents es produeixen a causa de la corrosió i fallada en les unions.

Apareixen taques a les parets que indiquen el punt on s’ha produït la fuga. La prevenció continua sent el millor sistema per evitar-les. És necessari tenir registres en els cels rasos per inspeccionar els tubs d’aigua i els desguassos de banys i cuines i, al terra, per inspeccionar les xarxes de sanejament.

L’aparició d’humitats de condensació sovint sembla un fenomen estrany.

La causa de l’aparició de les humitats resideix en un aïllament tèrmic insuficient i una ventilació deficitària que no permeten renovar l’aire carregat d’humitat. El resultat és la condensació del vapor d’aigua de l’aire en parets i sostres i l’aparició de taques. Aquest problema pot resoldre’s amb una correcta ventilació de les habitacions. En cas contrari, serà necessari millorar l’aïllament tèrmic de les parets i sostres de la casa, sempre sota la prescripció d’un aparellador.

Tag

2n quadrimestre 2013 [ 22 ]

En molts edificis antics apareixen taques d’humitat en parets i paviments de planta baixa.

Es tracta d’humitats de capil·laritat.

Provenen de la humitat continguda al sòl i ascendeixen per la paret, deteriorant-la i provocant el despreniment de la pintura i els arrebossats. La construcció actual resol aquest problema en construir les plantes baixes separades del terreny per una cambra d’aire aïllant denominada cambra sanitària. En els habitatges antics la solució és més complexa i requereix la utilització de tècniques especials sota la supervisió d’un aparellador.

• Un degoter persistent pot provocar importants danys en l’estructura si no es repara a temps.

• Per evitar infiltracions d’aigua per les finestres han de renovar-se els segellats cada tres anys.

• Les humitats de condensació obeeixen a problemes d’aïllament tèrmic i mals hàbits de ventilació i requereixen la intervenció d’un aparellador.

• Les humitats de capil·laritat, procedents del sòl, afecten paviments i parets de planta baixa. La solució requereix tècniques especials i la intervenció d’un aparellador.

Contacti amb un aparellador col·legiat, mitjançant el lloc web www.aparelladorstarragona.org o consulti al servei d’atenció a consumidors i usuaris del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona.

El Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, li ofereix assessoria tèc-

nica, legal i professional. Garanteix qualitat de servei, responsabilitat professional i seguretat jurídica als seus usuaris.

Activitat col·legial Exposicions

del

COAATT

Mikel Borràs Molledo

P

arlar de l’obra de Mikel Borràs Molledo ens porta a la reflexió del treball d’un jove pintor que des de la seva formació en una Escola d’Art, indaga entre el concepte teòric i el llenguatge de l’art. Aquest debat el situa en un lloc important dins del replantejament general que l’individu fa de totes les coses. Debatent-se en una dialèctica on el discurs artístic passa a reflexionar sobre ell mateix.

L’expressió individual, com a llibertat i estímul; la cerca d’un llenguatge propi, entès com una necessitat de llibertat del gest expressiu; i el coneixement del llenguatge visual mitjançant la reflexió, són tres conceptes a tenir en compte per a analitzar l’obra de Mikel. Artista que des de la seva formació, ja dilatada, penetra de ple en el seu quefer pictòric.

La seva obra evidencia l’estímul d’un llenguatge, obrint-se pas a la generalitat dels joves artistes que semblen allunyar-se no només de l’abstracció i de l’expressionisme subjectiu, si no del propi gènere.

En una primera mirada l’obra de Mikel Borràs es titllaria d’ex-

pressionisme abstracte, però estenent-se a la gestualitat i al raonament estructural de l’obra, formada de vegades per fragments que s’articulen entre sí, en una atmosfera on la densitat és requerida i on el discurs recala en l’acte de pintar.

Discurs íntimament lligat entre el pintar i el pintor buscant el seu propi jo, penetrant en la tècnica necessària i afermant-se en recursos plàstics, on l’expressió, el lirisme i la incorporació de la matèria al llenç provoquen composicions subjectives, on el color té i provoca la intencionalitat del resultat. Aquí, el color en pintura és pintura, necessitant transformar les experiències en estímuls visuals, deixant-se emportar per la màgia i el pensar cromàtic, en funció dels materials que utilitza, proporcionant així el fonamental component de la seva obra.

Obra suggeridora i de resultat contundent, on encara no tot està dit, obrint així noves portes i preguntes en la seva pròpia reflexió com a home i com a artista.

Organitzen:

Leonardo Escoda

LA SALUT DEL TEU HABITATGE, EN MANS DE TÈCNICS COL·LEGIATS Per què el teu tècnic de capçalera? Perquè l’aparellador, arquitecte tècnic o enginyer d’edificació és el tècnic més proper, especialista en construcció, que et donarà resposta a qualsevol qüestió relacionada amb el teu edifici o habitatge.

l’Aparellador, el teu tècnic de capçalera

Si necessiteu: n n n n n n

n n n n n

Informes tècnics

SAACU

Servei d’atenció i assessorament a consumidors i usuaris

EN BONES MANS: Contacteu amb el SAACU per comptar amb els serveis de TÈCNICS COL·LEGIATS que són garantia de responsabilitat professional i seguretat jurídica. Servei gratuït.

Si al vostre edifici o habitatge:

n

Cèdules d’habitabilitat

Un certificat d’habitabilitat Un Test de l’Edifici (ITE), per sol·licitar una subvenció Un peritatge o taxació Donar d’alta una activitat Assessorament en qualitat i seguretat a les obres El Llibre d’ús i manteniment del vostre edifici Li cal una rehabilitació Penseu fer-hi obres La façana no està en condicions Hi ha esquerdes, humitats o deficiències Cal posar-hi un ascensor Teniu problemes d’accessibilitat

Tag

2nAccessibilitat quadrimestre 2013 [ 23 ]

Ajuts i Subvencions

Tel. 977 212 799 (ext. 3) a/e: info@apatgn.org saacu.apatgn.org www.apatgn.org

Inspeccions Tècniques d’Edificis (ITE)

Planificació estratègica

TARRAGONA

UNA CIUDAD INTELIGENTE DEL MEDITERRÁNEO

E

n los últimos años, Tarragona ha planificado sus lógicas de desarrollo, fijando prioridades y definiendo un modelo de ciudad. Las distintas estrategias sectoriales se han integrado en un documento llamado Plan Estratégico Tarragona 2022, elaborado de forma participativa y consensuada con los principales actores ciudadanos. Por otro lado, en Octubre de 2011, Tarragona fue escogida como ciudad anfitriona de los Juegos Mediterráneos 2017. La concesión a Tarragona de los Juegos Mediterráneos del 2017 sitúa a la ciudad ante una oportunidad inmejorable para poner en valor todos sus activos y potencialidades desarrollando un modelo propio de ciudad inteligente o smart city, capaz de dar respuesta a los principales retos que colectivamente tenemos planteados.

Los Juegos Mediterráneos significan una gran oportunidad, más allá del acontecimiento deportivo y cultural para, en un contexto de crisis económica, impulsar y acelerar los cambios ya puestos en marcha, consolidando un modelo de ciudad inteligente con soluciones tecnológicas y sostenibles, culturalmente dinámica, abierta y cohesionada, alrededor de una ciudadanía activa. ¿Qué es una Smart City?

En las últimas décadas, desde mediados de los 90 se comienza a hablar

de ciudades inteligentes refiriéndose a aquellas ciudades que aprovechan las nuevas tecnologías de la Información y la Comunicación para dar respuestas avanzadas y satisfactorias a los retos que tienen planteados. Diversos teóricos del desarrollo urbano y de la economía regional teorizan sobre la transformación de las ciudades y sus entornos, acuñando diversos conceptos en los que encontramos con diferentes combinaciones alquímicas las ideas de conocimiento aplicado, nuevas tecnologías, eficiencia energética y sostenibilidad, así como cohesión social y calidad de vida. Quizás una de las expresiones que han hecho más fortuna sea la de Richard Florida en su conocida obra Las ciudades creativas, al definir estas con tres “t”: Talento (conocimiento, inteligencia), Tecnología y Tolerancia (convivencia).

Pero el modelo teórico ideal de una Smart City parece remitirnos a una ciudad nórdica, rica, con potentes centros de investigación, de creación del conocimiento y de innovación ligados a la transformación urbana e interactuando con los sectores industriales y productivos regionales; pensamos en ciudades dispersas, cuyo centro urbano es un moderno barrio de negocios, y con grandes zonas residenciales fuera de la ciudad, con unas lógicas de movilidad centro-periferia muy determinadas; con necesidad de aislamiento del frío

Tag

2n quadrimestre 2013 [ 24 ]

sin disparar su factura energética; con una ciudadanía cívica y ambientalmente concienciada y una cohesión social articulada desde una larga tradición democrática y participativa.

Sin embargo las ciudades del Mediterráneo se caracterizan más por la necesidad y el buen uso del agua, la movilidad en un espacio concentrado articulado en torno a un litoral densamente poblado, la diversidad de usos y el protagonismo del espacio público en la articulación de la convivencia, la alimentación basada en la conocida como dieta Mediterránea y la incorporación de hábitos de vida saludables, el elevado consumo energético altamente dependiente y con elevados costes ambientales, y la convivencia con un rico y diverso patrimonio histórico, artístico y cultural fuente de atracción turística mundial. Estas ideas determinan las características de las ciudades de ambas riberas del Mediterráneo y su vocación para encontrar en el diseño de un modelo propio de smart city respuesta a los importantes retos que nos plantea la actual coyuntura de crisis económica y ambiental. ¿Por qué el Mediterráneo?

El Mediterráneo, denominado así por griegos, romanos y árabes, como mar en el medio de la tierra —“Mesogeios Thalassa” “Medi Terraneum” “āl-Baħr

Planificació estratègica āl-Mutawāsiṭ”—, concentra todas las miradas globales del planeta, como cuna de las grandes civilizaciones, pero también hoy, con la esperanza de los procesos democratizadores iniciados en su ribera Sur. Una región que de aquí al 2020, como señalan múltiples informes de prospectiva mundial, tendrá un elevado crecimiento y desarrollo económico, pasando a ocupar el lugar que le corresponde en el mapa comercial, inversor y de conocimiento mundial, más allá de las turbulencias políticas a las que está sometido. Y es en este contexto en el que Tarragona puede ser una de las ventanas europeas a esa nueva realidad regional mediterránea. Amplias delegaciones deportivas, culturales, de autoridades locales, pero también económicas y comerciales, de 24 países de tres continentes se darán cita en el 2017 en Tarragona convocadas por el espíritu olímpico y la diplomacia deportiva.

Si acertamos en el enfoque, sin duda estamos ante la gran oportunidad de nuestra ciudad para mostrar al mundo su cultura mediterránea y su patrimonio arqueológico, pero también su potencialidad económica y su entramado social y convivencial.

Y esta es la línea de la DECLARACIÓN DE TARRAGONA SOBRE LAS CIUDADES INTELIGENTES DEL MEDITERRÁNEO, de 8 de noviembre de 2012, que afirmaba la visión del Mediterráneo-ciudad como región emergente en un mundo poliédrico y global señalando que en la próxima década la región mediterránea está llamada a ocupar el lugar que le corresponde en la economía global, logrando mantener el foco de la atención mundial, no ya por su conflictividad y la complejidad de sus relaciones internas, sino por su crecimiento, sus capacidades y su riqueza cultural, en un proceso que inexorablemente deberá estar marcado por el respeto al medio y avanzadas políticas ambientales, la eficiencia y el ahorro energético y la utilización de las nuevas tecnologías, la innovación, el conocimiento y la creatividad, que determinarán mejores niveles de calidad de vida, mayor cohesión social y una gobernabilidad participativa y democrática. Las Tecnologías de la Información y las Comunicaciones están ya jugando un papel central en el proceso de transformación socioeconómica del Mediterráneo, desde las perspectivas de desarrollo económico, emprendimiento y creación de puestos

de trabajo, y por el creciente número de proyectos euro mediterráneos en materia Investigación e innovación TIC, que nos invitan a vislumbrarlas como una potente herramienta de empoderamiento de comunidades locales, posibilitando procesos en lo que compartir conocimiento, coordinación de estrategias, y transformación e innovación económica, social y política, como ha puesto de manifiesto la Primavera Árabe.

Objetivos realistas en un contexto de crisis Y es precisamente una oportunidad excelente para en un contexto de profunda crisis económica, con devastadores consecuencias sociales, aprovechar proactivamente las ventajas competitivas que tenemos para poder salir antes y mejor de esta situación; para atraer conocimiento, recursos, tecnologías, producción, incorporar conocimiento, investigación e innovación a los procesos de producción, para estar mejor posicionados, teniendo así como ciudad, como región, pero sobretodo como personas más y mejores oportunidades para elegir nuestro futuro y desarrollar en libertad nuestras expectativas vitales sin vernos maniatados por los condicionantes de un entorno estancado y cerrado. Por eso, el proyecto Tarragona Smart Mediterranean City se plantea unos objetivos que parten del realismo, del análisis de la situación actual, pero también de las potenciales —en conocimiento, turismo, industria, logística, servicios,…— que tiene nuestro territorio. Objetivos que podríamos resumir en cuatro grandes líneas estratégicas: En primer lugar la reactivación económica y creación de empleo reorientando los sectores productivos de la ciudad y su entorno a favor

Tag

2n quadrimestre 2013 [ 25 ]

del crecimiento y el desarrollo económicos; en segundo lugar, la internacionalización de nuestro tejido productivo y del sector de servicios, especialmente en la región euro-mediterránea, posicionando Tarragona en el mapa regional y global, fortaleciendo su marca y sus activos; en tercer lugar, potenciar una cultura innovadora abierta, la incorporación de conocimiento a los procesos productivos, la transferencia del mismo, y modelos de gobernabilidad económica basados en las sinergias entre la denominada triple hélice —universidad y centros de conocimiento; corporaciones tecnológicas y empresas; administraciones públicas—; y en cuarto lugar, la ciudadanía como beneficiaria y activa protagonista de una ciudad en movimiento, mejorando la calidad de vida, los hábitos de vida saludables, el ahorro y la eficiencia energéticas, la sostenibilidad y el disfrute de un medio ambiente sano, la creación cultural, la convivencia y la cohesión social.

El proyecto se ha propuesto trabajar en cinco grandes ejes transversales de muchas políticas locales: a) el agua y su uso responsable, b) la eficiencia energética, c) la salud y la dieta mediterránea, d) la movilidad sostenible y e) el patrimonio y el turismo. Cinco ejes para atraer proyectos de alto valor tecnológico que hagan de Tarragona un referente y una puerta euro mediterránea a un mundo global conformado por ciudades.

Y todo ello desde los nuevos valores emergentes que demanda la sociedad: postabundancia, ahorro, y equilibrio; partenariado público y privado; procesos abiertos y participación ciudadana; incorporación del conocimiento y la tecnología; y generación de sinergias y entornos colaborativos. En definitiva podríamos decir, que estamos ante un ilusionante proyecto colectivo, para aprovechar la oportunidad que nos brindan los Juegos Mediterráneos, de dar como respuesta a la ecuación de Richard Florida de Talento + Tecnología + Tolerancia una cuarta “t”, la de Tarragona, como ciudad moderna, abierta y creativa.

Santiago Castellà Profesor de Derecho Internacional y Relaciones Internacionales de la Universitat Rovira i Virgili y director de proyectos de la Tarragona Smart Mediterranean City

Accessibilitat

accessibleoci GUIA DE VALLS

A

drià Moreno Dalmau, estudiant de 2n curs de Batxillerat a l’Institut Narcís Oller de Valls, ha realitzat la Guia d’accessibilitat dels establiments d’oci de Valls.

La Guia és el resultat del treball de recerca que ha realitzat durant el present curs acadèmic, treball que ha estat tutoritzat per la professora Rebeca Rebert de l’àrea de tecnologia del mateix Institut, i també ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Tarragona Unida.

L’Adrià, motivat per un noi jove de la seva família que va quedar en cadira de rodes al patí un accident de trànsit, va voler comprovar si una persona amb alguna discapacitat física i fins i tot les persones grans, poden tenir una vida “normal” i poder accedir als locals d’oci de la ciutat.

El treball analitza més de 160 establiments, com hotels, restaurants, bars, cafeteries, etc. i valora l’accessibilitat de les diferents zones dels establiments, com són l’accés al local, l’interior, els lavabos, terrassa i aparcament, i els classifica com adaptat, practicable i inaccessible, entenent com adaptat si l’usuari pot fer ús amb total independència, practicable si ho pot fer de forma autònoma encara que sigui amb cert esforç, i inaccessible si no permet l’ús independent.

La Guia, inspirada en la Guia d’accessibilitat de Cambrils on l’ONG Fundació Tarragona Unida va col·laborar en la seva confecció, ha incorporat 150 establiments, degut a que alguns dels 160

Les principals dades estadístiques de les zones més representatives són:

analitzats han tancat portes, durant els mesos que ha durat la recerca.

La Guia ha volgut donar un valor afegit i ha incorporat un annex amb més informació i dades sobre l’establiment i d’interès per al públic en general, com ara la seva descripció ambiental, especialització, horari, equipaments, ofertes, etc.

Com a conclusió del treball s’ha pogut comprovar que majoritàriament als locals d’oci de Valls es pot accedir, encara que en alguns casos sigui amb força dificultat, però per altra banda i també majoritàriament els locals no disposen de serveis adaptats cosa que dificulta greument el desenvolupament de la vida quotidiana.

ACCÉS

ITINERARI

SERVEI

ADAPTAT

50,00 %

87,33 %

29,34 %

PRACTICABLE

27,34 %

6,67 %

0,67 %

INACCESSIBLE

22,66 %

6,00 %

69,99 %

Tag

2n quadrimestre 2013 [ 26 ]

Accessibilitat Les dades numèriques específiques són les següents:

ACCÉS EDIFICI LOCAL

Cafeteries Granges

17

12

7

5

1

1

Bars-Restaurants

19

11

8

Restaurants

Musicals

11

6

5

Hotels

2

0

0

Totals

75

41

34

TOTALS

12

Hotels

13

Restaurants

20

BarsRestaurants

Bars

80 70 60 50 40 30 20 10 0

Musicals

INACCESSIBLE

Cafeteries Granges

PRACTICABLE

Bars

ADAPTAT

ITINERARI LOCAL

0

2

2

Restaurants

18

2

2

Hotels

2

0

0

Totals

131

10

9

TOTALS

2

34

TOTALS

Musicals

Hotels

5

Bars-Restaurants

Hotels

1

Restaurants

1

Restaurants

34

BarsRestaurants

Cafeteries Granges

BarsRestaurants

4

Musicals

4

Musicals

37

Cafeteries Granges

Bars

140 120 100 80 60 40 20 0

Cafeteries Granges

INACCESSIBLE

Bars

PRACTICABLE

Bars

ADAPTAT

SERVEIS 120

ADAPTAT

PRACTICABLE

INACCESSIBLE

Bars

9

1

35

Cafeteries Granges

7

0

29

Musicals

5

0

2

40

Bars-Restaurants

10

0

28

20

Restaurants

11

0

11

0

Hotels

2

0

0

Totals

44

1

105

100 80 60

La guia és pot consultar a l’adreça http://es.calameo.com/read/00202594517aeee0bc6eb

Tag

2n quadrimestre 2013 [ 27 ]

Fundació Tarragona Unida Itineraris i espais practicables, una accessibilitat de segon nivell

E

l Codi Tècnic de la Edificació estableix unes condicions mínimes d’accessibilitat aplicables a totes les noves construccions. No obstant això, l’objectiu d’aquesta normativa es assolir un nivell d’accessibilitat real i total, per aquesta raó, es vol també abordar la seva aplicació en els edificis i patrimoni que ja existeixen. Aquest es el punt de partida amb el que es basa la Comissió d’Accessibilitat, que forma par de la Comissió Tècnica del Codi Tècnic de la Edificació.

Tots els edificis de nova construcció han de ser accessibles La modificació que en el seu dia es va introduir al DB SUA 9 del Codi Tècnic de la Edificació suposa poder regular, a nivell estatal, unes condicions bàsiques d’accessibilitat i d’ús dels edificis que evitin la discriminació de ciutadans amb algun tipus de discapacitat —diversitat funcional— a l’hora d’accedir i d’utilitzar instal·lacions, edificis o locals tant públics com privats.

Es tracta amb això d’establir un referent mínim d’àmbit estatal que garanteixi la igualtat i la no discriminació de les persones que resideixen en les diferents Comunitats Autònomes. D’aquesta manera, les modificacions introduïdes, en el seu moment, al Codi Tècnic de la Edificació referents a accessibilitat, es van elaborar segons el que està establert a: - Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat.

- Real Decreto 505/2007, de 20 d’abril, pel que s’aproven les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats i edificacions.

La Llei estableix, en el seu article 10è i en la seva disposició final novena, que el Govern regularà unes condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per l’accés als espais públics urbanitzats i edificacions. Sens perjudici de les competències atribuïdes a les Comunitats Autonòmiques i a les corporacions locals.

Com es diu en la posterior Odre VIV/561/2010, d’1 de febrer, per la que es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per l’accés i utilització dels espais públics urbanitzes, per primera vegada una llei reconeix que les desavantatges de les persones amb discapacitat, més que en les seves pròpies dificultats personals, tenen el seu origen en els obstacles i condicions limitadores que imposa una societat concebuda en base a un patró de persona sense discapacitat. I, en conseqüència, planteja la necessitat i obligatorietat de dissenyar i posar en marxa estratègies d’intervenció que operin simultàniament sobre les condicions personals i sobre les condicions ambientals.

Regulades les condicions bàsiques d’accessibilitat a edificis a través del DB SUA9 del Codi Tècnic de la Edificació Encaminats a assolir una accessibilitat universal per “tothom” Les mesures sobre seguretat d’utilització que inicialment regulava el Codi Tècnic de la Edificació es van ampliar per tenir en conta el seu ús per part de persones amb discapacitat. Aquest es el cas d’elements arquitectònics com son; escales, desnivells, rampes, etc i d’altres com; il·luminació mínima, reducció de risc per ajupides, mobiliari fix, mecanismes, etc.

En el cas d’incendi, per exemple, es van incorporar noves exigències perquè

Tag

2n quadrimestre 2013 [ 28 ]

les persones amb discapacitat puguin abandonar l’edifici o refugiar-se a zones segures, com pot ser la creació de les anomenades “zones refugi”, ascensors i sortides d’emergència accessibles.

La modificació del Codi Tècnic, molt encertadament, va suprimir també la que en alguns àmbits es coneix com a “accessibilitat de segon nivell” que permetia, com és el cas de Catalunya en el Codi d’Accessibilitat, crear itineraris anomenats “practicables” en els quals s’accepta l’existència d’un graó de 12 ó 14 cm (segons si es obligatori o no la instal·lació d’ascensor en l’edifici). Tenint en conta això: Com sinó de “accessibilitat de segon nivell” es pot denominar a aquest tipus d’itinerari? O és potser la definició que li dona a aquest espai practicable el que està fora de lloc? En la qual es considera com a practicable l’espai, instal·lació o servei que, sense ajustar-se a tots els requeriments d’un espai adaptat, això no impedeix la utilització de forma autònoma per les persones amb mobilitat reduïda o qualsevulla altre limitació.

Pel que sembla, en el seu moment, no es van molestar en preguntar-se o esbrinar, com calia fer, si una persona en cadira de rodes pot superar de forma autònoma, aquest obstacle de 12 o 14 cm d’alçada. Amb una mica de raonament es pot arribar fàcilment a la conclusió de que, NO es pot superar de forma autònoma, almenys de pujada, i pel que fa a baixar-ho, es pot intentar però amb cert risc, ja que s’ha de fer d’esquena al sentit de la marxa. És important que ens quedi clar, per qui encara no ho tingui present i sobretot als tècnics que tenen en les seves mans “l’arma i eina” del disseny però que per norma general “s’obliden” del que en realitat cal fer, que digui el que digui l’actual Codi d’Accessibilitat de Catalunya en aquest sentit (dit sigui de pas, existeix un esborrany d’avantprojecte d’Accessibilitat que modificarà el seu contingut actual), des de la entrada en vigor del Real Decreto 505/2007, i posterior Codi Tècnic de la Edificació,

Fundació Tarragona Unida

bitatges hagi estat que siguin accessi-

bles.

que ho reforça, tan sols es pot considerar com a únic i obligatori un “itinerari accessible” que ha de complir les con-

dicions necessàries per la mobilitat de les persones.

Tampoc ha estat massa encertat el Decret 141/2012, de 30 d’octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat, al tractar els aspectes que tenen a veure amb l’accessibilitat.

De fet, gens valent i sí poc generós a l’hora d’ocupar-se de les condicions d’accessibilitat dels espais interiors dels habitatges i els edificis que els contenen.

Això es tradueix en que, en certs aspectes, continuarà sent palpable la existència de la que abans he anomenat i es considera com a accessibilitat de segon nivell.

Malgrat tot, si és del tot important que aquest Decret, com a primera opció escollida per l’accés als edificis d’ha-

“Tots els edificis plurifamiliars d’obra nova i els que resultin de la reconversió d’un edifici existent i d’obres de gran rehabilitació que afectin el conjunt de l’edifici han de disposar d’un itinerari accessible per accedir a cadascun dels habitatges.”

Tot i que, per adobar-ho una mica, faci un pas enrere cap el segon nivell quan diu que: “Excepcionalment, en els casos d’impossibilitat tècnica i que l’entorn existent no ho permeti, s’haurà de garantir l’itinerari practicable o preveure espais suficients per poder instal·lar en el futur els productes de suport necessaris per disposar d’aquests itineraris”.

Suposo que aquest estira i arronsa entre practicable i accessible podrà esvair-se quan la propera Llei d’Accessibilitat de Catalunya contempli una definició més encertada pel concepte “practicable” o el que seria encara millor: que la accessibilitat dels itineraris i espais, fos mesurada o considerada en forma de diferents graus. Si més no, en aquest sentit anaven dirigides algunes de les observacions i esmenes que, des del COAATT es van presentar als successius esborranys de l’avantprojecte d’aquesta Llei.

Després de molt de temps transcorregut, aquest projecte de Llei d’Accessibilitat aprovat pel Govern de la Generalitat

Tag

2n quadrimestre 2013 [ 29 ]

ha iniciat el seu tràmit d’aprovació en el Parlament de Catalunya i es preveu que pugui ser aprovat en pocs mesos.

El SUA 9 del CTE referent a l’accessibilitat, es regeix pel principi de “accessibilitat per tothom” pel que el benefici compren des de els usuaris de cadira de rodes fins persones amb discapacitat auditiva, cognitiva o mobilitat reduïda i persones grans De moment, potser quan s’entengui amb claredat que significa en realitat el concepte “disseny universal”, que no vol dir pas un disseny individualitzar per les diferents diversitats funcionals de les persones, sinó tot el contrari, un disseny per tothom, deixarem de trobar-nos en el nostre camí itineraris i espais que tan sols poden formar part i ser considerats com de —accessibilitat de segon nivell.

Lluís Roig Fundació Tarragona Unida

En construcció Un edificio visible y eficiente:

Torres Catalunya

En la entrada de la ciudad de Tarragona, se está construyendo un edificio residencial que aúna belleza en el diseño, sostenibilidad, optimización del espacio y realismo económico. Rara especie en tiempos de poca obra nueva grande en el país.

C

uando la obra nueva residencial escasea, choca visual y mentalmente unas grandes grúas en cualquier población, pero en verdad este hecho ocurre en una de las principales entradas y salidas a Tarragona por uno de los puentes del Francolí. Aquí se están construyendo con mucho ritmo las Torres Catalunya, una de las más grandes obras residenciales del país en los dos últimos años.

En la dimensión de la obra, confluyen el que sea una zona muy comunicada y urbanizada, muy cercana al centro y con poca ocupación del suelo natural.

El ritmo de las obras avanza a buen ritmo, pese a algunos problemas superados como fue el replanteo del proyecto tras hallarse una gran tubería de aguas residuales de la ciudad de Tarragona. Su cercanía a grandes viales de Tarragona y su proximidad (contigua a Parc Central) hacen muy visibles incluso sus obras.

La promotora de este gran edificio es el grupo empresarial Tagna, liderado por la familia Huguet, que ha construido otros edificios en el Camp de Tarragona. La financiación inicial es de Catalunya Caixa.

Guarda en cierto modo un paralelismo con las Torres Roma —al otro lado de la vía pública— y una “asimetría” entre los dos bloques en sí, los cuales, aunque de estética continua, ofrecen diferente altura.

Diseño final Una de las partes más vistosas será sin duda la fachada, en cuya resolución (con “doble piel”) ha tenido que resolverse el compatibilizar el que sean 7 viviendas por planta (en vez de 6 para conseguir una edificabilidad más rentable) con las exigencias de alineación de fachada y vuelo de las terrazas.

El arquitecto Joaquín Lacruz —padre

del proyecto de Torres Catalunya, y entrevistado en su despacho técnico de la avenida Sant Jordi 27 de Reus— reconoce que la composición de la fachada podía no ser coherente pero había de ser bella y funcional. Y ello se consiguió después de muchos dibujos y redibujos y simulaciones que reflejan las diferentes fotografías del mismo proyecto.

Presenta una racionalidad en sus líneas y muchas formas geométricas que recuerdan la escuela Bauhaus. Sobresalen el revestimiento en aluminio y un contraste bicolor (de contraste en claroscuro) que no carga ni cansa y puede ser armónico con la zona. Podríamos etiquetar su diseño de fabricación con el calificativo de “vanguardista”.

Tag

2n quadrimestre 2013 [ 30 ]

Medio ambiente y seguridad Pero la estética no lo es todo, y este edificio bicéfalo se ha proyectado con criterios de eficiencia energética, seguridad y calidad que le hizo optar a los “Premios Endesa a la promoción inmobiliaria más sostenible 2012”. En muchas medidas, se superan las exigencias de ecoeficiencia del Código Técnico de la Edificación CTE y otras leyes y decretos oficiales. Así se han reforzado los distintos materiales para el aislamiento térmico y acústico en fachada, cubierta, interiores.

Pero un edificio no es solo su esqueleto constructivo sino también sus detalles.

Entre los detalles climáticos, destaca la instalación de energía solar térmica,

En construcció que calienta el agua que también puede ser aprovechada por el lavavajillas y la lavadora (ambas con entrada bitérmicas), y la carpintería también con entradas bitérmicas. Asimismo resaltar que las fachadas no tienen más de un 30% de acristalamiento en su superficie con el fin de no perder calor en invierno y que no suba la temperatura en verano.

Entre los energéticos, subrayar el ahorro de consumo de luz con los detectores de presencia en los espacios comunitarios.

Entre los de seguridad, y sumándose a 3 ascensores por torre, se han diseñado 2 escaleras contraincendios para posibles evacuaciones controladas, en tijera (con el fin de optimizar el espacio).

Memoria Constructiva Fachada n Cerramiento exterior por muro de ladrillo hueco de gran formato macizo de 11 cms. de espesor y aplacado cerámico a dos colores. n Aislamiento térmico de poliuretano proyectado con 3 cms. de espesor, sobre la cara interior del ladrillo. n Cámara de aire sin ventilar, tabiques en yeso laminado con fijación mediante estructura metálica galvanizada y aislamiento con lana de roca n Dinteles y vierteaguas de aluminio lacado color Ral 7022 (gris oscuro). n Coeficiente medio de transmitancia térmica de 0.63 W/m2k.

Cubierta n Cubierta plana no transitable, formada por: pendientes de hormigón celular, impermeabilización con lámina asfáltica de 4 kg/m2 de betún polimérico armada con fibra de vidrio 100 gr/m2, malla geotextil de protección. térmico de polietileno extrusionado de una densidad 35 kg/m3 y 6 cm. de grosor, y acabado con gravas. n En la zona transitable, se substituye la gravilla por pavimento de gres antideslizante para exteriores. n Aislamiento térmico con transmitancia inferior a 0,38 W/m2K. n Aislamiento acústico con una afección sonora de Leq 60 db (A) por el sobrevuelo de aeronaves.

Tabiquería n Separación entre vivienda y zona común con un conjunto de dos ladrillos huecos de gran formato de

DATOS 7 cm de espesor cada uno y cámara intermedia de 4 cm de lana de roca, revocados en yeso por ambas caras de la hoja conjunto. n Separación entre vivienda y vivienda con un conjunto de 4 placas de yeso laminado con doble estructura metálica y doble capa de lana de roca. n Separación interior de vivienda con placas de yeso laminado sobre estructura metálica galvanizada y aislamiento de lana de roca.

Falsos techos Prefabricado de yeso laminado tipo Pladur o similar con placa de 15 mm de espesor, tipo normal N (y en zonas húmedas con tipo WA). n En algunas estancias se realizarán tabicas o zonas con descuelgues con dos niveles. n En algunas zonas se incluirá aislamiento de placas o manta de lana de roca. n

Otros aislamientos Aislamiento térmico en forjados de viviendas sobre local no calefactado mediante placas rígidas de poliestireno extruido. n Aislamiento térmico por el exterior de techos de hormigón o forjados con espuma de poliuretano, planchas de lana de roca o poliestireno extrusionado. n Aislamiento acústico entre el falso techo y el forjado, y entre el forjado y el pavimento. n Impermeabilización de los muros a 2 caras con imprimación y lámina asfáltica y un velo protector en cara exterior tipo geotextil.

Ubicación: Tarragona (avenida de Roma 30-34-36, esquina con Passeig de la Independencia, zona contigua a Parc Central) Sector: Obra nueva. Sector Residencial (1ª residencia) m2 parcela: 3.458 m2 m2 construidos: 31.167 m2 Tipo: 2 bloques (de 2 sótanos, planta baja comercial y 17 plantas de viviendas en un bloque y 12 plantas en el otro) Total viviendas: 203 viviendas (7 por planta) Promotor: Alin Tagna, S.A. Fecha de la licencia: 22 de septiembre de 2012 Estado actual: en construcción

n

Arquitectos: Joaquín Lacruz Laclaustra Xavier Huguet Vallvè Francisco López Abad Aparejadores: Manel Güell Virgili Javier Carilla Sanz

Redacción TAG

Tag

2n quadrimestre 2013 [ 31 ]

Espai al temps ELS MALLOL (I) Aproximació a una nissaga tarragonina de patrons de tràfic a cavall entre el segle XVIII i el XIX

E

l llinatge dels Mallol aplega un important nombre d’homes de mar tarragonins. De temps reculat tenim ja notícia, el 1418, del pescador Francesc Mallol (Mayol)1 i, al segle XVI, els també pescadors, Miquel Mallol (1670) i Francesc Mallol (1696).2 La documentació del segle XVIII ens assabenta de nombrosos matriculats cognomenats Mallol,3 dels quals voldríem recordar a Agustí Mallol, que l’any 1738 fou rescatat de l’esclavatge d’Alger per la Redempció de la Trinitat Descalça de Castella i a Miquel Mallol que el 1739 també fou alliberat d’Alger per la Redempció de la Mercè de Castella.4 Els Mallol objecte del nostre article són els patrons de tràfic que van romandre en actiu des de finals del segle XVIII fins el primer terç del XIX. La reiteració del mateix nom Carles en el alguns Mallol, i la simultaneïtat de la seva actuació, fa impossible, en la majoria dels casos, discriminar qui és qui especialment quan en els testimoniatges escrits quasi sempre i consta el primer cognom. Tots el Mallol que hem biografiat estan emparentats, excepte l’Agustí Mallol i Francesc Mallol i Bonafós dels quals desconeixem la possible vinculació familiar entre ells, encara que probablement existia un grau de parentiu si es té en compte algunes referències documentals escadusseres. Es pràcticament nul·la la informació que hem obtingut d’alguns dels membres d’aquesta nissaga, circumstància que ens ha obligat a negligir algun patró d’aquest període. En aquesta redacció, que constarà de dues parts, ens referirem a: l’Agustí Mallol, Francesc Mallol i Bonafós i Cristòfol Mallol i Bertran.

Agustí Mallol. La dades que hem trobat d’aquest patró solament ens donen una breu referència de naturalesa estrictament de navegant. Com a patró del llaüt Santa Tecla, els mercaders Fidel Moragas i Fill, de Valls, li van noliejar el vaixell per a fer els següents viatges:

Despatxos de sortida de Tarragona5 Data Destinació 25.8.1794 Barcelona 24.3.1795 Mataró

Càrrega Pell adobada Vi negre, avellanes

Despatxos de sortida de Barcelona6

Data Destinació 8.5.1795 Tarragona 23.8.1798 Tarragona

Càrrega Bacallà, cèrcols de ferro Lli

Al tombant del segle XIX, per mitjà del registre d’arbitris del dret de port de la Duana de Tarragona, sabem que restà en actiu fins el 1808, traginant: arròs, cacau, sucre, faves, blat, aiguardent, fideus, farina, sardines, etc.7 Francesc Mallol i Bonafós. Era fill del pescador Agustí Mallol i Monguió i d’Úrsula Bonafós i Casasayas. Va contraure matrimoni quatre vegades. El 5 d’octubre de 1777 amb Teresa Anglada i Teixidor, donzella, filla del mariner (més en davant esdevingut patró de tràfic) Agustí Anglada i de Francesca Teixidor i Grau.8 El 29 de setembre de 1794 amb Antònia To-

Tag

Coneixement d’embarcament del patró Agustí Mallol. 1795.

(Arxiu Històric de Tarragona. Fons Moragas) masino i Saltó, fadrina, filla de Tomàs Tomasino, teixidor de lli, i de Teresa Saltó.9 El 15 de març de 1803, vidu d’Antònia Tomasino, va signar capítols matrimonials amb Josepa Roig i Plana, vídua del pescador Miquel Blay. Per mitjà d’aquest negoci jurídic sabem el patrimoni que tenia en aquell moment i que consistia en: 450 lliures esmerçades sobre la barca de navegar de son comerç, una botiga a la platja del port, mobles de casa i roba.10 Ignorem la causa, però aquest enllaç no es va arribar a celebrar. L’any següent, el 27 d’agost, s’esposà amb Gertrudis Capellà i Paró, donzella, filla del pagès, Pere Capellà i de Magdalena Parò, originaris de Monsó (Pobla de Segur)11 i, el 18 de novembre de 1817, amb Raimunda Poblet i Pellicer, soltera, filla del pagès Joan Poblet i de Victòria Pallicer, de Barberà, la qual el va sobreviure.12 El comerciant Joan Moragas, a finals de l’any 1799, li havia noliejat el seu llaüt per a realitzar tres viatge seguits des de Tarragona a Barcelona, amb aiguardent per a fer el transbord a una goleta portuguesa que havia de salpar cap a Lisboa.

Dels tres viatges convinguts solament n’havia efectuat dos, i davant la demora d’emprendre el terç Moragas li va presentar, a través del Porter Reial, Hipòlit Aulés, un requeriment on l’exigia que avarés l’embarcació, ja que feia 17 dies que es trobava a port i a més el temps era favorable per a la navegació. Al contrari els perjudicis econòmics que representava l’estaria de la goleta lusitana a la Ciutat Comtal eren importants. La contestació de Mallol fou contundent, diu que la reclamació era improcedent i no vol que se’l molesti ...por tan impropios e indebidos conductos.13 El patró Jaume Carpí, de la matrícula de Tortosa, el maig de 1800, li va donar poders perquè es fes càrrec de les restes del seu canari Nuestra Señora de la Cinta, que havia naufragat al port.14 Va permutar, al març de 1819, un terreny i un edifici antic que tenia al moll per una parcel·la al carrer de Mar.15 L’any 1822 va demanar a l’autoritat de marina l’escriptura

2n 1r quadrimestre 2013 [ 32 ]

Espai al temps de propietat d’un llaüt de tràfic, d’un port de sis tones, que s’havia fet bastir pel mestre d’aixa de Blanes, Joan Fàbregas, batejat amb el nom de Ecce Homo. Dos anys després el va vendre, pel preu de 500 lliures, al patró Manuel Mallol.16 Va dictar testament l’11 de març de 1828, designant marmessors a la se esposa, Raimunda Poblet, i al patró de tràfic Cristòfol Mallol.17 Va morir el dia 23 del mes entrant, a l’edat de 77 anys.18 Cristòfol Mallol i Bertran. Era fill de Cristòfol Mallol i Jordi, patró de tràfic, i d’Anna-Maria Bertran i Boni. Es va mullerà amb Maria-Pastora Graupera i Angli, natural d’Arenys de Mar, població on s’hi va casar el 20 de juny de 1794. Llavors feia de mariner.19 Com apoderat del botiguer de teixits de Vilanova i la Geltrú, Francesc Batlle i del comerciant de Barcelona, Joan Riudor, l’abril de 1819 va vendre, pel preu de 300 duros el 50% de la propietat del canari Ecce Homo, a Cristòfol Escofet, de Vilanova.20 Aquell mateix any, ensems amb la seva esposa, va autoritzar al fill Cristòfol, per anar a Amèrica per a col·laborar en la gestió de la casa de comerç que tenia establerta a Puerto Rico, el seu oncle matern, Ferran Graupera.21 Governava un llaüt de tràfic de nom Ecce Homo (nom habitual en aquests bastiments) i, el febrer de 1820, l’autoritat de marina li va lliurar la patent reial per un termini de dos anys. Aquest permís de navegar li va avalar el patró de tràfic Josep Pedrol, per un import de 500 duros, que era la meitat del valor estimat de l’embarcació.22 Va vendre, el 1821, dos llaüts de tràfic. El primer el va comprar, pel preu de 750 duros, Jacint Armengol, matriculat de Tortosa. Aquest vaixell, d’un arqueig de 15 tones i de nom Ecce Homo, se l’havia fet bastir a Ciutat de Palma, pel mestre d’aixa Jaume Sast. A ben segur que fou durant la seva estada a Mallorca, per eludir l’ocupació de la nostra ciutat pels francesos, i el segon, d’un port de 8 tones el va adquirir, pel preu de 770 duros, Ramon Salomó, també home de mar de Tortosa.23 Va formalitzar, l’octubre de 1822, la retrovenda, per la quantitat de 900 lliures, de la caseta que havia comprat a carta de gràcia, al carrer del Portalet, a Caterina Blavi, vídua del mestre sabater, Pau Florència.24 Autoritzat per la Germandat de Navegants (cal recordar que ens trobem dins del Trienni Lliberal i els gremis han estat derogats), juntament amb altres associats va vendre, el febrer de 1820, un pati que tenien al port pel preu de 550 lliures i 11 sous.25 Com a propietari d’un falutx de 22 tones que s’havia fet construir a Blanes, pel mestre d’aixa Joan Fàbregas, i que navegava amb el nom de María del Carmen, l’agost de 1826 va demanar a l’autoritat naval l’escriptura de domini.26 Joan Massalles, negociant de Montblanc, establert a Tarragona, l’any 1826 tenia invertit en el seu vaixell 438 lliures i 4 sous.27 A més, a canvi marítim li va lliurar 151 duros, dels quals Massalles n’obtingué un benefici de 107 duros. No fou tant afortunat quan, els 115 duros prestats pel mateix fi, van generar una pèrdua de 95 duros i, l’any 1829, novament n’hi esmerçar 187 duros i en va obtenir un rèdit de 26 duros.28 El canvi marítim eren els diners manllevats pel patró d’un vaixell per negociar-los, especialment, en la compravenda de mercaderies durant el viatge, amb el compromís d’un premi.

Va comprar al pilot de Tarragona, Llorenç Garcés i Mateu,

Tag

el febrer de 1831, un llaüt de tràfic d’un port de 8 tones, pel preu de 132 duros.29 Pocs dies després va confiar el seu comandament al pilot de Vinaròs, Josep-Agustí Caballer.30 Aquest llaüt, l’any vinent, li va comprar per 120 duros, el també pilot de Vinaròs, Josep Cabasa.31 Va reconèixer, el juny de 1833, un deute per un import de 184 lliures, a favor de la Companyia de Jesús, en concepte d’una part del lluïsme que els seus pares els hi devien, per raó d’una venda perpetua d’una casa. Donà com a fiador el comerciant Joan Massalles. Aquell mateix any fou nomenat tresorer del Gremi de Navegants i, sortir com a garant, també, Joan Massalles.33 Amb la seguretat de que les mercaderies, tant d’entrada com de sortida del port, foren transportades pel nostre biografiat, i no pel seu pare, traspassat el mes de novembre de 1813,34 relacionem els anys que practicà el cabotatge a partir d’aquesta data: agost de 1814, 1815, 1816, 1817, 1818, 1819, 1820, 1822, 1824 i 1826. A mesura que passen els anys s’espaia la seva activitat, prenent el relleu el seu fill Manuel.35 Com hem vist una línea de negoci que va emprar, a part la de patró, fou la compravenda d’embarcacions i, en quant a préstecs solament hem trobat una compra a carta de gràcia.

Josep Maria Sanet i Jové

NOTES 1. SABATÉ I BOSCH, J.M. El Gremi de Marejants (Societat Marítima i Protectora) Una aproximació històrica.

2. RECASENS I COMES, J.M. “Notícies sobre la pesca i els pescadors de Tarragona. Segles XVI i XVII”. Quaderns d’Història Tarraconense XV. Diputació de Tarragona, 1997, p. 116.

3. Pel que fa als Mallol del segle XVIII vegeu a: J.M. Recasens i Comes.

“Contribución al Estudio del Comercio Tarraconense en el siglo XVIII”.

Revista Técnica de la Propiedad Urbana. Año XII, núm. 21. Enero-Junio 1971, p. 69-81. Vegeu també a: A. JORDÀ FERNÁNDEZ. Poder i Comerç a la Ciutat de Tarragona. S.XVIII. Diputació de Tarragona, 1988, p.

241, 243 i 244.

4. SANET I JOVÉ, J.M. “Les causes pies i la redempació de captius” TAG 43. setembre de 2006, p. 15 5. AHT. Fons Moragas. Coneixements.

Reg. 1494.

6. AHT. Fons Moragas. Coneixements.

Reg. 1494 i 1496. En aquest darrer viatge patronejava un llaüt de nom San Antonio.

7. APT. Duana de Tarragona. Reg. 129, 130, 131 i 132.

8. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 12, f. 179. J.M. SANET JOVÉ. Els patrons setcentistes de la marina mercant de Tarragona. Silva Editorial, 2010, p. 29.

9. AHAT. Llibre de matrimonis de la

1r quadrimestre 2013 [ 33 ]

Catedral, 12, f. 447.

10. AHT. PT. Reg. 773, f. 77-78.

11. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 13, f. 94.

12. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 14, f. 143v.

13. AHT. PT. Reg. 870, f. 265-266.

14. AHT. PT. Reg. 871, f. 85.

15. AHT. PT. Reg. 847, f. 201.

16. AHT. PT. Reg. 6761, f. 251.

17. AHT. PT. Reg. 6771, f. 10.

18. AHAT. Llibre d’òbits de la Catedral, 5, f. 222.

19. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 12, f. 444.

20. AHT. PT. Reg. 928, f. 71-72.

21. AHT. PT. Reg. 928, f. 75.

22. AHT. PT. Reg. 928, f. 33.

23. AHT. PT. Reg. 928, f. 64, 80-81.

24. AHT. PT. Reg. 975, f. 162.

25. AHT. PT. Reg. 791, f. 68.

26. AHT. PT. Reg. 6671, f. 52.

27. AHAT. Fons Comercial J.Massalles.

Llibre Major, 4, s/f.

28. AHAT. Fons Comercial J.Massalles.

Llibre de Préstecs, 1, s/f..

29. AHT. PT. Reg. 6671, f. 5.

30. AHT. PT. Reg. 6771, f. 58.

31. AHT. PT. Reg. 6762, f. 42.

32. AHT. PT. Reg. 1012, f. 134.

33. AHT. PT. Reg. 6765, f. 52.

34. AHAT. Llibre d’òbits de la Catedral, 4, f. 37v.

35. APT. Duana de Tarragona. Reg. 133, 134, 135,136,137 i 139.

Patrimoni ARQUITECTURA MODERNISTA DE REUS (4) CASA TOMÀS JORDI Pere Caselles i Tarrats 1909-10 Llovera, 19-21 El 1909, el notari Tomàs Jordi Espinàs va encarregar a Pere Caselles aquest edifici (expedient referència 5/1910. AHCR) de nova planta amb una façana molt ben estructurada, dividida horitzontalment en dues zones distingibles pels materials emprats. La planta baixa i l’entresol són concebuts com a una unitat la qual es percep en la distribució de les obertures. El fons és de pedra amb decoracions florals a les llindes i als brancals. És destacable la barana d’entresol per les seves formes ondulades i asimètriques.

A l’entresol s’obren tres grans finestrals, que es relacionen amb les tres portes dels baixos, per facilitar l’entrada de llum natural. El motlluratge dels emmarcaments adopta formes orgàniques, arrodonides, que recorden algunes solucions de l’Eixample barceloní, no tan usuals al paisatge arquitectònic reusenc. La decoració, a base del treball de la pedra natural, és una de les més aconseguides en els projectes de Caselles.

Els dos pilars centrals emmarquen dos medallons amb les inicials del promotor, TJ, i la data del seu acabament, 1910.

Els tres pisos superiors són un bloc diferencial que s’ordena mitjançant els balcons. Del fons arrebossat que imita carreus destaquen els elements florals esculpits a les llindes i als brancals, diferents a cada planta. Entre les portes del balcons i entre els plafons esculpits amb roses, de l’espai d’entre les llindes, al primer pis, hi ha dos caps femenins amb les llargues i mogudes cabelleres típicament modernistes.

El coronament és una cornisa de totxo vist, ben lluny de la proposada en els plànols originals, el qual és pensat a la manera modernista i dóna a tot l’edifici una estructura unitària i gairebé orgànica. Es tracta d’una casa d’estil floral.

En la forja de l’edifici hi trobem dos estils diferents: per una banda, les baranes dels balcons, que repeteixen el model de barana de secció bombada usual modernista i reusenca; i per l’altra, les fantàstiques baranes de forja de les tres finestres de l’entresol, d’estètica de coup de fouet característica de l’Art Nouveau internacional.

En la llinda de la planta baixa hi ha una placa que ens recorda que “En esta casa nació el 24–3–1815 la B. M. Mª Rosa Molas i Vallvé. Fundadora de la Congregación de H.H. de Ntra. Sra. de la Consolación”.

Text i Fotografies: Josep Maria Buqueras Arquitecte Tècnic

Tag

Façana de la Casa Tomàs Jordi

BIBLIOGRAFIA I NOTES AAVV. Arquitectura del Camp. Guia. Centre de Documentació de la demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya/C.O.A.C. Edita C.O.A.C i Autoritat Portuària de Tarragona. 1995.

AAVV. La Casa Navàs de Lluís Domènech i Montaner. Edicions Pragma. Reus, 2006.

AAVV. 67 Façanes modernistes de Reus. Escola Taller Mas Carandell. Edicions El Mèdol. Reus, 1995.

AHMR. Expedients 15/1901, 55/1901, 22/1903, 15/1910 i 147/1926.

AJUNTAMENT DE REUS. Reus. Ciutat Modernista. Patronat Municipal de Turisme i Comerç. Ed. Mediterrània.

AMIGÓ, R. Materials per a l’estudi dels noms de lloc i persona, i renoms del terme de Reus.

Associació d’Estudis Reusencs. Reus, 1988. Aquest treball va guanyar el Premi Xamfrà 1982, que patrocinava el COAATT. ANGUERA, P. Urbanisme i arquitectura de Reus. Edita Caixa de Pensions. Reus,1988.

ARNAVAT, A. - BERGADÀ, J. - MARCH, J. Arquitectura Modernista a Reus. Edició i producció “Pragma edicions”. Reus, 2003.

BUQUERAS, J. M. Arquitectura de Reus. Vol 1: Tomb de Ravals. Ed. Josep M. Buqueras Bach.

Tarragona, 1985.

Guia modernista Reus. Edita “reusturisme”. Reus, 2011.

MARCH, J. Catàleg de l’Arquitectura Modernista de Reus. Ajuntament de Reus; Universitat de Barcelona. Reus, setembre, 2001. Document inèdit.

Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Històricoartístic i Natural de Reus. POUM de Reus. 2004.

2n quadrimestre 2013 [ 34 ]

www.aparelladorstarragona.com l’Aparellador, el teu tècnic de capçalera

Ets un particular, una empresa, una institució?

Necessites un aparellador?

Aquesta és la teva web:

www.aparelladorstarragona.com Trobaràs una llista de professionals on triar el que més et convingui per zona, proximitat o feina a realitzar....

PROFESSIONALS EXPERTS EN EDIFICACIÓ. OBRA NOVA, REHABILITACIONS, INFORMES TÈCNICS, INSPECCIÓ TÈCNICA D’EDIFICIS (ITE), PERITACIONS… TÈCNICS PREPARATS I ESPECIALISTES AL TEU SERVEI.

Gestió i seguiment al llarg de tot el procés.

Et podem ajudar. Truca’ns!

La garantia d’un Col·legi Professional

977 21 27 99

Amb qui treballen els nostres tècnics?

Materials

Instal·ladors

Serveis

Patrimoni

Tag

2n quadrimestre 2013 [ 36 ]