ciant Lluís Escolà. Aquest gra anava destinat al mateix organisme de Barcelona. Durant el viatge fou capturat, ensems amb l’embarcació i la càrrega, pels moros.19 CLOENDA
Tartana, embarcació de cabotatge amb vela llatina d’un sol pal perpendicular, i el botaló del floc. Hernando, del Sagrat Orde de la Santíssima Trinitat de la Redempció Calçada, administrador del reial hospital d’Alger, en el que li certificava que “...Manuel Farrer, hijo de Manuel i de Ignasia, casado con Francisca Farrer, en Tarragona bautizado en la Catedral, siendo de edad como de 34 años, traindole a la una de la mañana del barco de los esclavos enfermo al hospital, se quedó muerto de improvisso, sin dar tiempo para recibir los santos sacramentos, el dia 24 de octubre de 1765...”16
Encara l’Ordenança de Govern del Gremi de Navegants de Tarragona, de l’any 1817, recull, en el seu apartat 50, que si alguns dels seus associats (...) venido de prisionero (...) se presentará al Prohombre para que se tenga Junta General, y este le señalá lo que tenga a bien.20 Aquest text ens fa avinent que hi havia gent captiva o en possibilitat d’esdevenir-s’hi. Perill que ens ho referma la correspondència del negociant tarragoní, Joan Masalles, quan el 23 d’octubre de 1824, assabentà a Rafael Martín, de Saragossa, de les dificultats que penaven els vaixells que venien de Cadis, per l’amenaça que representaven els algerians, ja que segons notícies que tenia havien assaltat alguns bastiments.21 Aquesta era, en aquells moments, una xacra social que corsecava, en especial als nostres homes de mar i als seus familiars, amb unes seqüeles tant físiques com econòmiques, i, en molts casos, de per vida.#
JOSEP MARIA SANET I JOVÉ Joan Julià i Gener, pescador natural de l’Arboç, aveïnat a Tarragona, en agraïment al seu cosí germà Julià Gener, pagès de dita vila, per haver-lo ajudat econòmicament a pagar el seu rescat quan es trobava en poder dels moros, li va fer donació perpètua, el 14 d’agost de 1757, de la seva part de l’heretat i de les llegítimes paterna i materna.17 Un intent de captura frustrada, en quant a la tripulació, per part d’uns 20 o 30 moros que s’havien escapolit de la ciutadella de Barcelona, amb una barca de pesca, fou el que van patir, el 8 de maig de 1758, al cap de Tortosa, els patrons: Pau Budesca, de Tarragona, resident a Alcanar, propietari del llaüt de tràfic “La Virgen del Remedio”, d’un port de 250 quintars i el patró de Torredembarra, de nom Joan i de sobrenom “Cranc”, que patronejava una tartana d’un arqueig de 270 quintars. Davant de l’imminent abordatge dels pirates, es van veure obligats a abandonar els seus vaixells carregats de blat, els quals es van endur de botí. 18 El patró d’aquesta matrícula, Josep Casals, amb data 30 de març de 1759, embarcà en el seu vaixell, 230 faneques castellanes de blat del magatzem de la Reial Provisió de Queviures de Tarragona, del qual n’era responsable el comer-
NOTES 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21
LLOVET, J. La matrícula de mar i la província de marina de Mataró al segle XVIII. Editorial R. Dalmau. Mataró, 1980, p. 34-35. Biblioteca de Catalunya. Fullets Bonshoms, 1042. AHT. Acords municipals. Sessió del 6 d’abril de 1734. AHT. PT. Reg. 374, f. 9-12. AHT. Acords municipals. Sessió del 8 de desembre de 1740. AHT. Acords municipals. Sessió del 16 de juny de 1744. AHT. PT. Reg. 392, f. 107v. AHT. PT. Reg. 364, f. 606. AHT. PT. Reg. 423, f. 11-12. ROVIRA i GÓMEZ, S-J., dins Història dels altres. Cercle d’Estudis H. i S.Tarragona, 2003, p. 96. AHT. Acords municipals. Sessió del 17 de maig de 1738. AHT. PT. Reg. 423, f. 11-112. SANET I JOVÉ, J.M., Pirates, corsaris i captius a la segona meitat del segle XVIII.Tarragona:TAG, 35, 2004, p. 16. AHT. PT. Reg. 495, f. 31-38. SANET, J.M., Pirates... p. 17-18. AHT. PT. Reg. 501, f. 90-93. AHAT. Llibre d’òbits ocults, f. 7. AHT. PT. Reg. 491, f. 272. AHT. PT. Reg. 645, f. 113-114. AHT. PT. Reg. 503, f. 213. AHCR. Fons Personal Félix Ruiz Fortuny (1750-1862) Reg. 24. AHAT. Fons documental Cia. Comercial Joan Masalles. Capsa 1
TAG desembre 2004
15