Issuu on Google+

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2007 | www.cnjc.cat

Un Triangle Jove per trencar el sostre de vidre i acabar amb les desigualtats. Pàg. 15-18

Esplac i el MCEC expliquen com han guanyat el Concurs 1% del CNJC Pàg. 25-26

Per què és necessària la Llei de l’Associacionisme Educatiu? Pàg. 38-39


Tardor 2007

DRETS HUMANS I COHESIÓ SOCIAL I COHESIÓ SOCIAL

EDITORIAL 3

Joves i salut. Toni Reig, president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC)

BREUS 4

23 Un any més, el diàleg i la interculturalitat tornen a Coma-ruga. Gerard Baró, secretari de Xarxes Internacionals del CNJC, i Xavier Baró, formador del Pool of Trainners del Fòrum Europeu de la Joventut 25 Bettina Schwarzmayr, nova presidenta del Fòrum Europeu de la Joventut. Ramon Serra, secretari de Xarxes Internacionals del CNJC

COOPERACIÓ

JOVES I SALUT Apunts d’un diagnòstic de la gent jove. Debat Juvenil La cura de la salut, una de les opcions més triades pels joves. Oriol Yuguero Torres, president del Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya Per què és important la prevenció dels trastorns del comportament alimentari? Francisca Ojados Gonzàlez, psicòloga especialitzada i formadora del programa de prevenció de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB) Fem front al menjar ràpid, promovem una dieta saludable. Mercats de Barcelona Les famílies i la salut mental. Teresa Marfull, gerent de la Federació Catalana d’Associacions de Familiars i Malalts Mentals (Fecafamm) Per una educació afectiva i sexual que promogui uns hàbits saludables. Elena Crespi i Asensio, psicòloga de l’Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella i del programa ‘Prohibit als Pares’ de Ràdio Flaixbac Precarietat laboral i mala salut, tot és u. Oriol Romaní, antropòleg de la Universitat Rovira i Virgili i el Grup Igia Joves i drogues: un tema que ven? Ester Martínez, coordinadora del projecte Som.nit de Creu Roja Joventut

5 7 8

9 10 11

12 13

CNJC Campanya Emancipació. Ousmane Mballo, secretari d’Emancipació del CNJC 14 Rebels sense casa. Agnès Russiñol, vicepresidenta i secretària de Comuni15 cació del CNJC

Com difondre la nostra tasca en Cooperació internacional. Soco Mbuy, secretària de Cooperació del CNJC

Com podem arribar les entitats a la gent jove? Montse Perals Tresserra, 17 directora de Programes del CNJC El Consell Nacional al cor de Girona! Jaume Soler i Rios, vicepresident i 18 secretari de Participació territorial del CNJC Aplec de Consells Locals a Castelló. Debat Juvenil i Consell de la Joventut 19 de la Comunitat Valenciana (CJCV) El CJd7, una experiència de participació i reivindicació juvenil. Consell 20 de Joventut d’Horta i Guinardó

EDUCACIÓ NO FORMAL Marxa Educativa: l’associacionisme educatiu de Barcelona, unit, demana més reconeixement. Eduard Bartrina, membre del Secretariat del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)

ENTITATS Cinquè aniversari d’Acció Escolta de Catalunya. Olga Jorge Rodríguez, presidenta d’Acció Escolta de Catalunya La prevenció de riscos laborals també és salut. Òscar Riu i Garcia, portaveu nacional de l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya Les iconografies des de dins. Grup Jove. Casal Lambda Qüestiona, crea, transforma! Tenim la il·lusió, podem canviar el món. Sandro Maccarrone, secretari general de la CJC – Joventut Comunista Creu Roja Joventut, un compromís amb la pau. Joel Plazas i Subirós, vicepresident de Creu Roja Joventut a Catalunya Caps escoltes: educant des de la participació juvenil. Marina Gay, presidenta d’Escoltes Catalans (EC) La fi dels kumbes. Fabian Mohedano, coordinador de programes de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, i Joffre Villanueva, secretari del Moviment Laic i Progressista Cent anys d’escoltisme: Minyons obre les portes! Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC) És científic no creure en Déu? Roger Panadès i Llorens, estudiant de tercer d’Arquitectura i membre del Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians (MUEC)

21

Quina formació professional ens cal?

Rebels amb xarxa: la importància de fer xarxa de telecomunicacions lliure. Guifi.net

28 29 30 31 32 33

35 36

Número 86 Tardor 2007 Direcció: Agnès Russiñol i Amat

Francesc Macià, una de les personalitats més suggestives del segle XX. Josep M. Figueres, historiador

Un petit conte. Eixam, col·lectiu de transformació social de l’Ateneu Popular de l’Eixample de Barcelona

Impressió: Gramagraf, SCCL debat juvenil

Plaça Cardona, 1-2, baixos, 08006 Barcelona Tel. 93 368 30 80 / Fax 93 368 30 84 Adreça electrònica: consell@cnjc.cat Web: http://www.cnjc.cat

Edita: Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) Dipòsit legal: B-22244-81 ISSN: 1139-9317 Imprès en paper ecològic Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors o les seves autores; la resta són assumits per la direcció de la revista. Se’n permet la lliure reproducció, sempre que se’n citi la procedència.

Amb la col·laboració de:

Traducció: Polyglota Fotografia: CNJC

Fanlo Nacional de la Joventut de Catalunya > Hivern 2003 / 2004 > debat >Il·lustracions: Revista delNoè Consell

DEBAT JUVENIL | Tardor 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

40

41

TRIBUNA

Disseny i maquetació: Noè Fanlo

Redactora en cap: Mireia Sabartés Roigé

37

MEMÒRIA

43

44

Youth Debate

Correcció lingüística: Antoni Estévez

27

PORTA OBERTA

ABSTRACT

Han col·laborat en el número: Gerard M. Figueras i Albà, Marc Garcia, Bruno Díaz, Roger Bujons i Tomàs, Jordi Simon, Lluís Pérez, Ferran Elias Moreno, Gerard Martí Figueras i Albà, Albert Vendrell i Violant, Pep Moliné i Josep M. Figueres. ----- habitatge i llei ----------- El Secretariat del CNJC: Jaume Soler i Rios, Agnès Russiñol i Amat, Ousmane Mballo, Maria Moya Fernández, Ramon Serra Santaeufemia, Soco Mbuy, Fidel González Pérez, Joel Plazas i Subirós. L’Equip Tècnic del CNJC: Àlex Forasté i Arissa, Miquel Àngel Lozano Arjona, Marina Molina Ruiz, Xavier Cabrera Fernández, Mabel Salguero Merino, Roger López Guirao, Mireia Sabartés Roigé, Sara Molins i Ferrer i Montse Soler i Pons.

26

DE BAT A BAT

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

C onsell de redacció: Avalot – Joves de la UGT de Catalunya, Berta Alarcó (CJB), Roger Civit (JERC), Gemma Cots (MEG), Jordi Moreso (JNC), Eva Sanahuja (Esplac), Jordi Simon (JCI Catalunya), Joan Vilaplana (Escoltes Catalans) i Agnès Russiñol i Amat i Mireia Sabartés Roigé (CNJC).

22

XARXES INTERNACIONALS

Eugeni Villalbí, nou secretari general de Joventut. El CNJC i el CJB demanen la confiança de les autoritats en l’autoorganització de l’oci. Un crit per eradicar la violència de gènere i les desigualtats materials i simbòliques que la sustenten. Visita del Consell de la Joventut d’Euskadi. Comitè Executiu del CNJC



La immigració i el concepte de ciutadania en l’associacionisme juvenil. Soco Mbuy, secretària de Drets humans i cohesió social del CNJC

El Debat Juvenil és la revista trimestral del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), plataforma no governamental que aplega les principals entitats juvenils d’àmbit nacional i els consells locals de joventut. Fundat el 1979, el CNJC promou els interessos de la gent jove a la societat i davant els poders públics. La revista Debat Juvenil és la veu del moviment associatiu juvenil. Més de 150.000 joves catalans i catalanes estan associats i participen en alguna de les entitats membres del Consell.


BREUS

Emancipació.cat es fa sentir

>

www.emancipacio.cat, l’observatori de l’emancipació, continua treballant per fer un seguiment de les accions de govern que han de facilitar l’accés de la gent jove a l’habitatge, al treball i a la formació de qualitat. Aquesta campanya del CNJC va arrencar amb motiu de les eleccions municipals del passat 27 de juny i té una segona embranzida gràcies a una millora del web i a l’emissió d’un anunci per Televisió de Catalunya (en negociació al tancament d’aquesta edició). Continuarà…

Concurs “Mou-te per la igualtat” i festa d’entrega a Terrassa 

F

otos, cartells, vinyetes, falques, espots, curts, blocs, pàgines web… tot això es podia presentar fins al 15 de novembre al concurs “Mou-te per la igualtat”. Aquest 2007 és l’Any Europeu de la Igualtat d’Oportunitats per a Tothom i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, l’Ajuntament de Terrassa, la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya han convocat aquest certamen d’obres que denunciïn o cridin l’atenció sobre situacions de desigualtat o no-discriminació pel que fa al gènere, l’origen racial o ètnic, la religió, la discapacitat, l’edat o l’orientació sexual. L’acte d’entrega dels premis (visites a Brussel·les i caps de setmana en albergs) serà a Terrassa en un sopar i concert que tindrà lloc al recinte firal, el divendres 30 de novembre.

El CNJC, a la Festa de la Cooperació

L

a primera Festa de la Cooperació va tenir lloc al parc de la Ciutadella el 6 d’octubre de 2007, on el CNJC va posar un estand, juntament amb la Secretaria de Joventut, per a mostrar diferents projectes d’entitats a través de fotografies i altres materials.

El CNJC en un debat amb alcaldes en el ‘20 minutos’ El debat amb cinc alcaldes va ser el divendres 14 de setembre a la seu del diari gratuït 20 minutos, a la plaça Universitat de Barcelona. El director de Programes del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), Miquel Àngel Lozano, va preguntar als alcaldes com pensen solucionar les dificultats d’emancipació i com fomenten la participació juvenil. Els alcaldes eren Maite Arqué (Badalona), Pere Navarro (Terrassa), Lluís Recoder (Sant Cugat), Antonio Balmón (Cornellà) i Lluís Tejedor (Prat de Llobregat). El CNJC va compartir taula també amb el Cercle CECOT de Joves Empresaris, l’Institut Gaudí de la Construcció, el Consell de Gremis de les comarques de Barcelona i l’associació ODAME de dones emprenedores. La trobada es va traduir en una pàgina sencera de l’edició del 17 de setembre del diari 20 minutos.

DEBAT JUVENIL | Tardor 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya


BREUS

Visites de joves de Lituània, Portugal, França i Flandes

J

oves de Lituània, Portugal, França o Flandes han visitat en els últims mesos el CNJC. El Consell de la Joventut de Lituània (Lijot) va ser al local de la plaça Cardona al juny per conèixer de primera mà l’experiència del Festival Mundial de la Joventut Barcelona 2004,

organitzat pels consells de la joventut de Barcelona i Catalunya. Vílnius, la capital de Lituània, és la Capital Europea de la Cultura 2009 i el Lijot vol organitzar un festival juvenil europeu. Des de Portugal, el Consell Nacional de la Joventut de Portugal (CNJ) va ser al CNJC aquest juliol passat per a fer una reunió de treball conjunta com a consells del sud d’Europa. Des de França, van venir tècnics i responsables de joventut de la regió de Rhône Alps, el 18 de juliol, en el marc d’una subcomissió mixta (Espai Juvenil de Treball Internacional) de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya. I per acabar l’estiu, el 27 de juliol, va ser el torn d’una delegació de Flandes. Joves representants d’entitats, d’intercanvi amb l’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya, van participar en un debat sobre el context polític i social de la participació juvenil a Flandes i Catalunya. Hi van participar el president del CNJC, Jaume Soler, i el sociòleg Txus Sanz. 

Premis d’Educació en el Lleure

Europa i Amèrica es troben a Mollina

A

ssociacions juvenils d’arreu dels Països Catalans amb projectes que difonguin el coneixement i el sentiment de pertinença a Catalunya poden presentar la seva candidatura a la nova edició dels premis convocats per la Fundació Lluís Carulla (consulta les bases del concurs en el seu web). Concediran un guardó de 4.000 euros a cada una de les cinc propostes guanyadores, que s’han de presentar abans del 14 de desembre de 2007. El jurat està format, entre d’altres, pel president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Jaume Soler.

D

e l’1 al 8 d’octubre va tenir lloc el Foro Eurolatinoamericano (Feulat) a Mollina (Màlaga), on més de 200 joves van intercanviar les seves experiències i van enfortir llaços entre Europea i Amèrica. El president del CNJC, Jaume Soler, va participar en algunes de les sessions, així com el membre d’Esplais Catalans – Esplac, Marc Cases.

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2007 | DEBAT JUVENIL


CNJC

Pacte Nacional per l’Habitatge: un pas endavant, però no suficient El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) és una de les 34 entitats que van subscriure el Pacte Nacional per l’Habitatge amb les administracions públiques catalanes, el passat 8 d’octubre. El Pacte suposa un pas endavant important en la política d’habitatge al nostre país pel que fa al compromís que assumeixen els actors implicats i a la planificació a llarg termini de mesures per a la creació d’un parc d’habitatges protegits.

E

l grau d’exigència, però, és diferent en el cas de la Generalitat i en el dels ajuntaments. Gran part dels resultats de l’acord queden en les seves mans, dependran de la seva voluntat política i dels recursos econòmics que disposin per dur a terme els reptes que marca el Pacte en forma de nombre d’habitatges. Ara queda el més difícil, transformar les declaracions d’intencions en inversions reals. 

Tot i saber que ni el Pacte ni la Llei del dret a l’habitatge seran instruments suficients per a garantir l’accés de la gent jove a un habitatge digne, des del Consell i des de les entitats que han participat en el grup de treball d’Emancipació en els darrers mesos s’ha considerat important la introducció d’alguns aspectes que suposen una millora respecte a la situació anterior: l’inventari de sòl de molts municipis catalans, el nivell de recursos previstos, el reconeixement de la funció social de la propietat i l’increment de la incidència dels habitatges de protecció oficial amb relació a la producció del mercat.

Treball al si del CNJC La qüestió s’ha treballat en profunditat. En les successives reunions del grup de treball, en què es transmetia el posicionament de les entitats als i les responsables de la Secretaria d’Habitatge, i, finalment, amb la compareixença el passat 14 de setembre a la seu del CNJC de la secretària general, Carme Trilla, per expli-

“Ni el Pacte ni la Llei del dret a l’habitatge seran instruments suficients per a garantir l’accés de la gent jove a un habitatge digne” car directament el Pacte a les entitats i resoldre els seus dubtes. Malgrat els acords unilaterals amb determinats actors que han supeditat el seu suport al Pacte a la rebaixa d’alguns dels continguts de la llei, el Secretariat del CNJC ha valorat l’oportunitat que suposava passar de parlar de la diagnosi (les dificultats de la gent jove per a accedir a un habitatge i emancipar-se) a adoptar les primeres mesures de caire estructural per resoldre el problema i garantir el dret a l’habitatge.

Lluny de la III Carta

Som encara lluny del que el Consell ha vingut demanant d’ençà de la III Carta de la Joventut Catalana, com la priorització del lloguer sobre la compra, establir reserves de sòl del 50% per a habitatges protegits (HPO), facilitar el finançament de les hipoteques, que l’administració actuï com a avalador en el lloguer, etc. Tanmateix, el Pacte i la futura llei inclouen mecanismes per a incentivar la posada en el mercat de lloguer dels habitatges

desocupats, per a assegurar en el temps la qualificació del sòl reservat a HPO, per a rehabilitar i millorar els habitatges existents, per fer-los més accessibles, així

“Som encara lluny del que el Consell ha vingut demanant d’ençà de la III Carta de la Joventut Catalana, com la priorització del lloguer sobre la compra, establir reserves de sòl del com per a garantir els drets de les persones que compren o lloguen un habitatge. En termes globals, a més, la majoria dels recursos econòmics esmerçats fins al 2016 es destinaran a habitatges de lloguer (nous o ajuts al pagament), la resta estarà dirigit a la compra i a la rehabilitació i adaptació de l’habitatge.

I a partir d’ara, què? Des del CNJC estarem atents a les actuacions que emprenguin les administracions catalanes per tal de donar compliment a aquest Pacte. Ho farem amb rigor, a partir del grup de treball d’Emancipació i donant a conèixer el que es fa i el que no a l’observatori de les polítiques d’emancipació: www.emancipacio.cat. Queda molt per recórrer en el camí cap a l’emancipació dels i les joves.

DEBAT JUVENIL | Tardor 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Miquel Àngel Lozano Arjona

Director de Programes del CNJC programes@cnjc.cat


CNJC 

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2007 | DEBAT JUVENIL


CNJC 

DEBAT JUVENIL | Tardor 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya


CNJC 

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2007 | DEBAT JUVENIL


CNJC 10

DEBAT JUVENIL | Tardor 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya


CNJC 11

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2007 | DEBAT JUVENIL


PARTICIPACIĂ“ TERRITORIAL 12

DEBAT JUVENIL | Tardor 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya


El Consell de Joves de Sabadell (CJS) es va refundar el 9 d’abril de 2005. Ara, després de dos anys i escaig, el CJS afronta una nova etapa. Amb un espai de trobada consolidat (Casal de Joves Emprius i el Casal del Sud), emprèn la renovació del Secretariat, específicament, de la Comissió Permanent.

L’

antiga permanent va decidir que era el moment de dur a terme un relleu al capdavant de l’entitat. Això responia a dues necessitats. La primera correspon al fet de deixar pas a nous projectes, noves maneres de fer, nous punts de vista… Hem estat dos anys al capdavant d’un gran projecte, hem començat a engegar l’engranatge del moviment associatiu juvenil de Sabadell d’una manera conjunta i coordinada i ara és el moment que uns altres facin moure aquesta màquina, sobretot sense els vicis, les pors i les reticències de qui comença un projecte i el fa créixer.

que any rere any han anat prenent una rellevància extraordinària i són referents a la ciutat.

En segon lloc, la nostra voluntat responia a un canvi generacional. Això aporta frescor al projecte, punts de vista més agosarats. El procés ha estat complicat, no hi ha gaire gent jove disposada a estar al capdavant d’un projecte. Va ser difícil, però vam tenir la sort que comptàvem amb un ampli grup de col·laboradors que van presentar la seva candidatura. Així doncs, el 9 de juliol de 2007 vam fer l’Assemblea del CJS amb una candidatura sòlida i representativa de les entitats. La nova permanent afronta nous reptes i necessitats. Actualment treballen en l’ampliació dels tallers i les activitats ordinàries i afronten la necessitat d’ampliar els horaris del Casal per tal d’encabir-ho tot. Alhora tenen el repte de consolidar les activitats de gran format

“Ara és el moment que uns altres facin moure aquesta màquina, sobretot sense els vicis, les pors i les reticències de qui comença un projecte i el fa créixer”

Per altra banda, continuen sent els interlocutors principals en matèria de joventut davant l’administració local, i mantenen una relació estreta amb l’Ajuntament per tal de fer escoltar la veu de les entitats.

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

Relleus que consoliden el Consell de Joves de Sabadell

“Continuen sent els interlocutors principals en matèria de joventut davant l’administració local, i mantenen una relació estreta amb l’Ajuntament per tal de fer escoltar la veu de les entitats”

El procés de renovació i continuïtat de les persones i del projecte no ha estat, ni és, fàcil. Les persones i les entitats van i vénen, però el CJS continua viu i amb molta força. Això ens demostra que els i les joves associats i no associats han fet seu el CJS i el Casal. I és per això que li augurem un futur pròsper.

La nova Junta està formada per: • Víctor Lorente (ABACAT) • Marc Jorba. (Teatre-Dansa Petit Món) • Mounina Hamdi (Plataforma de Joves del Sud) • Jordi Travesset (Club de Rol El Sàtir) Consell de Joves de Sabadell (CJS)

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2007 | DEBAT JUVENIL

13


PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

Circuit d’Inclusió Social: l’associacionisme educatiu, eina de prevenció de l’exclusió Barcelona afronta reptes seriosos en el seu desenvolupament comunitari. Les vies d’actuació per a assolir la cohesió social en el marc de l’estat del benestar són diverses, des de la intervenció dels poders públics (mitjançant la prestació de serveis i la dotació d’equipaments públics), fins a la feina desenvolupada pel teixit associatiu (amb caràcter assistencial o preventiu), passant per múltiples ex-

periències de col·laboració entre diferents agents. Des del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) considerem necessària l’acció col·lectiva i transversal per a assolir unes polítiques inclusives eficaces. De fet, l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva parla de la conveniència de “posar en contacte diferents entitats, empreses i altres agents per tal de promoure col·laboracions”.

L 14

a cohesió social i el desenvolupament comunitari solen mesurar-se mitjançant indicadors que es fixen en paràmetres socioeconòmics i en els nivells educatius i culturals. A Catalunya, l’educació no formal sempre s’ha concebut com un actiu important, ja que permet la socialització de valors i l’empoderament dels infants, així com el seu desenvolupament i creixement personals (autonomia, adquisició de competències…).

“A Catalunya, l’educació no formal sempre s’ha concebut com un actiu important, ja que permet la socialització de valors i l’empoderament dels infants, així com el seu desenvolupament i creixement personals (autonomia, adquisició de competències…).” Partint de la premissa que l’accés a tots els nivells educatius suposa una via d’inclusió i de progrés individual, considerem fonamental universalitzar les possibilitats d’accés de la població infantil i juvenil a tots els agents educatius. Avui per avui, constatem que, sigui per dife-

protocol d’actuacions que permeti establir els criteris en virtut dels quals els serveis socials i els centres educatius puguin plantejar-se la possibilitat de derivar

“Volem crear mecanismes de coordinació entre agents educatius i serveis socials, per facilitar la incorporació d’infants i adolescents en risc d’exclusió (o en situacions d’exclusió) a les entitats educatives.” rències culturals (derivades sobretot dels fluxos migratoris), sigui a causa de desigualtats socioeconòmiques, les possibilitats d’accés als circuits educatius no formals no són iguals per a tothom. Per contribuir a

“L’accés a tots els nivells educatius suposa una via d’inclusió i de progrés individual” revertir aquesta situació, des del CJB impulsem un nou projecte sota la denominació de Circuit d’Inclusió Social. Volem crear mecanismes de coordinació

entre agents educatius i serveis socials, per facilitar la incorporació d’infants i adolescents en risc d’exclusió (o en situacions d’exclusió) a les entitats educatives. Aquesta coordinació s’hauria de concretar amb una identificació sistemàtica, a tots els barris de Barcelona, dels agents educatius i serveis socials que hi trobem (centres educatius, esplais i agrupaments, casals de joves, centres oberts, centres de dia, educadors de carrer, assessors LIC…). Més enllà de facilitar que s’estableixin contactes horitzontals entre tots ells, el projecte també pretén definir un

DEBAT JUVENIL | Tardor 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

infants i adolescents a entitats educatives, així com les condicions necessàries per fer-ne possible l’acolliment. El tret de sortida d’aquest projecte van ser unes jornades de reflexió i presentació d’experiències que vàrem celebrar a l’octubre amb la participació de diversos dels agents implicats. A partir d’aquí, s’han creat espais de trobada entre els agents per buscar vies d’entesa i col· laboració i disposar de millors recursos en la lluita contra l’exclusió social. Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)


Un centenar de joves d’entitats de les Illes, el País Valencià i Catalunya ens hem compromès a acabar amb la discriminació pel fet de néixer dona en la IX Trobada del Triangle Jove “Homes i dones joves construint igualtat”, celebrada a Llíria (Camp de Túria) del 28 al 30 de setembre de 2007, on vam debatre enèrgicament per fer propostes capaces d’eliminar la discriminació de la dona en la societat, sovint oblidada, que encara patim avui en dia. Quina feina s’ha fet? La Declaració Triangle reproduïda en aquestes planes és conseqüència d’un procés de sensibilització i treball conjunt fet a través de tallers, ponències i debats que van afavorir un espai crític fluït on intercanviar diferents punts de vista. La primera dinàmica, que no va deixar ningú indiferent, va permetre als i les participants experimentar les sensacions de patir una discriminació per qüestions de gènere. La Trobada també va servir per a elaborar una anàlisi sobre la situació actual de desigualtat, un treball que va començar amb la ponència marc de Rosa Sanchis i va continuar amb tres debats en grups per a discutir àmbits concrets de la societat i de les relacions: l’afectiu-sexual, el laboral i del poder i l’educatiu. Els diàlegs van desembocar en propostes per al Ple, que va donar pas a la redacció de la Declaració Triangle d’enguany. Segona Fira d’Entitats La Trobada Triangle també va tenir un moment específic per a fer xarxa i deixar una mica a

banda l’acció de gènere. Amb materials diferents i força imaginació, les entitats van muntar la seva parada d’intercanvi d’experiències. L’èxit de la fira referma la necessitat de crear espais de treball en xarxa entre entitats de diferents territoris que comparteixen una mateixa llengua i uns llaços culturals històrics. Les parades van acabar enllaçades per fils de llana i van crear així una xarxa física que simbolitzava la importància cabdal del treball interassociatiu. Alta implicació Tot i que enguany la delegació del CNJC no ha estat gaire nombrosa, el nivell d’implicació ha estat molt alt. Cal mencionar que van formar part del grup quatre membres de l’associació Angelets de la Terra de la Catalunya del Nord, que hi van aportar una perspectiva territorial desconeguda per a la majoria dels participants. Cloenda i signatura de la Declaració Els debats sobre com acabar amb la discriminació de gènere van convergir en la Declaració Triangle, firmada pels presidents dels consells de la joventut de les Illes, el País Valencià i Catalunya: Rafel Sedano (CJIB), Joaquín Sansano (CJCV) i Jaume Soler (CNJC). L’acte de signatura i cloenda va comptar amb la presència de la regidora de Joventut i Comunicació de l’Ajuntament de Llíria, Susi Subiela, el director general de Joventut del Govern de les Illes Balears, Joan Artigues, i el secretari de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Eugeni Villalbí, que en altres edicions de la Trobada Triangle havia estat un participant més en representació de les JERC.

mana de treball intens, que va mostrar el camí a seguir per a aconseguir la igualtat entre dones i homes en tots els terrenys de la societat. Com ocorre sovint, cal una nova mirada, un nova perspectiva des de la qual atansar-se a la realitat, un punt de vista que afavoreixi el canvi en les normes, actituds i valors. Cal abraçar noves teories basades en l’acceptació i el respecte comú, cal educar en igualtat de drets i d’oportunitats, cal reeducar les persones adultes i tenir cura de quin missatge donem als infants amb el nostre comportament i, d’aquesta manera, junts i amb un objectiu comú, es construirà el canvi a la igualtat entre dones i homes. Mabel Salguero Merino Roger López Guirao Tècnics de Participació territorial del CNJC Xavier Cabrera Fernández Cap de Participació territorial del CNJC

Així va acabar un cap de set-

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2007 | DEBAT JUVENIL

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

Crònica d’un Triangle per a trencar el sostre de vidre i acabar amb totes les desigualtats: Dones i homes construint igualtat

15


PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

DECLARACIÓ TRIANGLE JOVE

Homes i dones joves construint igualtat

IX Trobada Triangle Jove Llíria, 28, 29 i 30 de setembre de 2007 Des de les entitats del Consell de la Joventut de les Illes Balears, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana tenim com a objectiu la promoció de l’associacionisme i la interlocució davant les administracions públiques per tal d’avançar cap a una societat més igualitària i justa.

16

La participació és tot allò que la gent jove fem amb la intenció d’incidir, transformar l’entorn i la realitat en què vivim. Per aquest motiu ens hem reunit a Llíria en el marc del Triangle Jove, l’instrument de coordinació dels tres consells, amb la finalitat de debatre una de les principals transformacions de la nostra societat: la igualtat entre dones i homes. Des de la societat civil reclamem polítiques i accions transversals, l’adaptació d’un model integrador que serveixi per a la construcció social i que eviti l’alienació de l’individu. Amb l’objectiu de tenir una visió global de la societat estructurem les nostres propostes en tres àmbits: àmbit afectiu-sexual, àmbit laboral i del poder i àmbit educatiu. Àmbit afectiu-sexual Mitjançant la socialització dels rols de gènere, ens assignen i assumim determinades tasques només pel fet de néixer dones o néixer homes. La construcció social (gènere) a partir del biològic

(sexe) ha determinat la justificació de les desigualtats socials entre homes i dones. El sistema sexe-gènere ha creat una situació de discriminació i marginació entre dones i homes en els aspectes econòmics, polítics, socials i culturals, així com en els àmbits públics i privats, i ha establert de forma clara i diferenciada la intervenció dels homes en l’esfera productiva i la de les dones en l’assistencial. La imatge que tenim d’homes i dones influeix en les nostres expectatives cap a ells i elles, en el nostre punt de vista, en els nostres comportaments, etc. És el que coneixem com a estereotips i rols de gènere. A partir d’aquests, les dones són caracteritzades com a dèbils, dependents, emocionals, sacrificades, inestables, fràgils, prudents… i en la societat se’ls assigna un rol reproductiu, mentre que els homes són classificats com a forts, independents, reflexius, agressius, individualistes, rudes, competitius… i tot això els atribueix un rol social més productiu. Aquestes desigualtats es mantenen basant-se en un model assumit i legitimat per la majoria de la societat. Una manifestació d’aquestes desigualtats és la violència de gènere. Des de les entitats del Triangle Jove, es percep amb preocupació que continuen succeint tants casos. Els rols i estereotips també condicionen les maneres de relació afectives interpersonals. Cada persona té dret a triar com vol estimar i ser estimat; per avançar en una construcció de l’afectivitat i un amor beneficiós ens hem d’alliberar del llast innecessari, aturar i mirar els mals hàbits que hem assimilat conscientment i

inconscient sobre l’amor. Analitzar el model d’amor que hem après i si aquest s’adapta a nosaltres o no, als nostres valors, necessitats i desitjos. L’existència de mites sobre l’amor i les relacions amoroses condicionen les relacions afectives. Els models tradicionals condicionen i limiten la nostra llibertat potencialment infinita confrontant-los amb els nous models de relació afectiva. Tenim dret a un amor que ens beneficiï i a triar el nostre propi model d’amor. Des de les entitats del Triangle Jove continuem treballant per tal que el procés de canvi, de millora, segueixi el seu procés gradual i constant cap a la igualtat. Per això, des del moviment associatiu juvenil proposem: - Establir models de relació on les persones siguin lliures per a escollir. - Normalitzar, aplicar i assumir els nous models en tots els àmbits educatius de manera directa i transversal. - Potenciar campanyes de prevenció de la violència de gènere. - Millorar el recolzament a les dones maltractades des del primer moment, d’una manera efectiva i que les tinguin en compte. Posar les mesures necessàries per garantir la seva seguretat i el seu benestar físic i emocional. - Promoure un corrent de pensament (a través de l’associacionisme, el debat i la reflexió) que impliqui els homes en la lluita per l’eradicació de la desigualtat de gènere. - Oferir formació i informació en l’àmbit afectiu i sexual. Àmbit laboral i del poder

DEBAT JUVENIL | Tardor 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Fent una anàlisi primària del sistema econòmic i social vigent, així com de les relacions laborals, ens trobem que estan basades en gran mesura en una visió patriarcal de la producció. Algunes de les manifestacions pràctiques d’aquesta situació són: Les estructures de poder polítiques, socials, econòmiques, etc. han estat creades i ocupades històricament per homes. Considerem que el fet que actualment les dones comencin a ocupar aquestes estructures les obliga a adoptar rols tradicionalment masculins. Cal incidir en el fet que allò important és la manera d’exercir el poder, independentment del sexe de qui ho faci. Per tant, és necessari construir una nova concepció del poder igualitària. Històricament, s’han atribuït les funcions reproductores i assistencials a les dones i les funcions de producció i direcció als homes. Aquestes funcions s’han traslladat al món laboral amb la incorporació de la dona. La dona segueix ocupant professions vinculades al món educatiu, sanitari-assistencial (per exemple, ensenyament, infermeria, geriatria, neteja, etc.) i l’home segueix desenvolupant majoritàriament professions tècniques, productives o de direcció (enginyeries, ocupacions científiques, etc.). La desigualtat salarial, la precarietat laboral i la manca d’igualtat d’oportunitats fa que visquem una situació en què la dona encara pateix una greu discriminació en qüestions salarials, en les condicions de feina i en la promoció o l’ascens professional, i sovint esdevé doblement explotada (per exemple, per jove i per dona).


Per això, des del moviment associatiu juvenil proposem: - Reforçar la xarxa social amb la construcció d’una visió crítica que fomenti un debat per a crear una praxi encaminada a qüestionar el model de producció patriarcal. - Promoure una millora progressiva de les condicions laborals i socials de les dones, fent especial èmfasi en l’equiparació salarial entre treballadors i treballadores. - Potenciar iniciatives per accelerar la superació de la divisió dels rols masculins i femenins. - Impulsar polítiques destinades a la conciliació de la vida laboral i personal. - Fomentar les actituds reivindicatives, en especial les encaminades a aconseguir la democratització del món laboral. Àmbit educatiu La desigualtat entre gèneres és una realitat en molts espais de la vida quotidiana del jovent. Un dels àmbits fonamentals de socialització primària és l’educatiu, i en aquest el jovent hi trobem moltes mancances per tal de situar-nos en una posició real d’igualtat entre dones i homes. En l’àmbit educatiu formal, no formal i informal observem di-

verses situacions que reprodueixen els estereotips i rols prefixats des de la cultura patriarcal. No obstant això, aquest espai és fonamental per tal de construir una societat igualitària, ja que en l’educació es transmeten els valors i normes que defineixen els nostres comportaments socials. El context actual del món educatiu està marcat per una sèrie d’aspectes que condicionen la reproducció de les desigualtats de gènere. Tot i que no són els únics aspectes, destaquen per la seva visibilitat i simbolisme els següents: El contingut sexista del material escolar s’observa en els llibres de text, tant en els conceptes com en el llenguatge emprat. La concepció de diferents perspectives de gènere en els àmbits familiar, educatiu formal, no formal i informal no transmet els mateixos valors als infants. L’arrelament del llenguatge sexista a les normes de comportament dels grups d’infants esdevé una condició necessària de pertinença del grup. La incorporació de noves cultures dins el nostre àmbit educatiu ha provocat l’obertura de diverses maneres d’entendre la perspectiva de gènere i nous debats a afrontar. L’assumpció acrítica de la desigualtat de gènere dificulta la conscienciació en la igualtat de gènere.

catius igualitaris que potencien la capacitat crítica dels infants. - Formar els educadors i les educadores perquè desenvolupin tasques de mediació per tal d’aconseguir la igualtat de gènere. - Crear projectes de col· laboració entre els diferents agents educadors per tal de facilitar les relacions entre aquests. - Establir un pacte generacional que fomenti transversalment els comportaments igualitaris . - Revisar els materials escolars per tal de corregir els continguts dels llibres de text i materials diversos. - Fomentar la paritat en l’organització de les direccions dels espais educatius, facilitant la presència i la participació de les dones en els diferents espais de direcció.

Des de l’associacionisme juvenil considerem que, per tal d’aconseguir de manera real la igualtat entre les persones, calen certs compromisos sobre el funcionament i els continguts de l’espai educatiu, que impliquin tots els actors que treballen en aquest àmbit i que hi decideixen. -

Aplicar projectes edu-

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2007 | DEBAT JUVENIL

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

Existeixen greus dificultats a l’hora de conciliar la vida professional de la dona amb la personal. La inflexibilitat horària, el fet que moltes vegades la incorporació de la dona al món laboral no ha anat acompanyada de la incorporació de l’home a la vida domèstica provoquen que la dona es vegi abocada a realitzar un doble esforç, a la feina i a casa, moltes vegades inassolible.

17


PARTICIPACIĂ“ TERRITORIAL 18

DEBAT JUVENIL | Tardor 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya


CENTENARI DE L’ESCOLTISME 19

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2007 | DEBAT JUVENIL


CENTENARI DE L’ESCOLTISME 20

DEBAT JUVENIL | Tardor 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya


ASSOCIACIONISME EDUCATIU 21

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2007 | DEBAT JUVENIL


ASSOCIACIONISME EDUCATIU 22

DEBAT JUVENIL | Tardor 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya


INTERNACIONAL

El Nacional, a Buenos Aires El Nacional, a l’Argentina? Per primer cop, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) organitza un curs de formació fora del país. Serà a Buenos Aires (Argentina), del 3 al 12 de desembre d’aquest any 2007.

“G

etting Global: promovent la ciutadania global al treball juvenil” és el títol del curs que comptarà amb la participació de 25 joves de Catalunya, Itàlia, Portugal, Lituània, Estònia, el Paraguai, l’Uruguai, el Brasil, Perú i l’Argentina. En aquests països, el curs té entitats sòcies (cinc europees i cinc llatinoamericanes) que han garantit la difusió de l’activitat. De fet, el Consell ha rebut una seixantena de sol·licituds (una dotzena de Catalunya) i la selecció dels participants es fa garantint l’heterogeneïtat i riquesa del grup. Hi ha un màxim de tres participants de cada país, procedents de diferents tipus d’entitats (educatives, sindicals, polítiques, socials, culturals…). La mitjana d’edat ronda els 25 anys i gairebé tots són llicenciats, malgrat que no es demanava cap currículum acadèmic, sinó associatiu. El projecte es financia, en part, amb ajuts del programa europeu Joventut en Acció, i els participants paguen el 30% del bitllet d’avió i una quota de participació. Entrevistem Marc Garcia, un dels formadors d’aquest training (curs de formació) i membre de l’equip de formadors del Fòrum Europeu de la Joventut (YFJ). També és cap tècnic de l’àrea de Cooperació internacional d’Esplais Catalans, Esplac, entitat del CNJC. >P  rimer

de tot, què fa el Nacional fent un curs a l’Argentina? Anem a l’Argentina per trepitjar el terreny i posar el Consell directament allà on vol cooperar, des d’on vol crear una estratègia de cooperació en ciutadania global. D’aquesta manera, podrem tractar de primera mà la realitat d’Amèrica Llatina.

> I

per què Buenos Aires i no Rio de Janeiro o Lima? L’Argentina és un país amb un moviment associatiu molt desenvolupat i experimentat en el treball en xarxa. Per tant, ens semblava molt oportú fer un curs de formació en una ciutat d’aquesta riquesa associativa. >>>>

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2007 | DEBAT JUVENIL

23


INTERNACIONAL

El Nacional, a Buenos Aires >C  om

va néixer la idea de fer aquest curs? Tot va sorgir d’un subgrup de treball de l’equip de formadors, més conegut com a pool of trainers, del Fòrum Europeu de la Joventut (YFJ). Cinc formadors ens vam reunir durant el 2005 per debatre al voltant d’un dels molts centres d’interès de les entitats juvenils que, com el Consell, formen el YFJ: l’educació global. I vam arribar a una definició per a aquest concepte d’educació global: l’“ACAM definition”. Què vol dir aquesta sigla? Es tradueix en quatre aspectes bàsics: Awareness (‘presa de consciència’), Content (‘continguts’), Action (‘acció’) i Methodology (‘metodologia’).

A més d’aquests aspectes sobre l’evolució en els continguts del curs, entrarem en contacte amb entitats de l’Argentina per conèixer bones pràctiques desenvolupades en l’àmbit local, amb el suport de Jóvenes en Construcción (soci del projecte) i altres entitats argentines. > I

en l’àmbit personal? Sí, el curs pretén desenvolupar la pròpia autoestima i la consciència sobre els nostres hàbits i les seves conseqüències. Un pensament crític i resolutiu, que generi propostes a favor d’un món molt més just perquè el poder i els béns siguin distribuïts equitativament. També aprofundirem en aspectes de gestió de coneixement i re-

> I

aquest procés conceptual va convergir en una acció de cooperació del CNJC. Sí, paral·lelament, les entitats del CNJC desenvolupem l’estratègia de cooperació en l’àmbit formatiu amb Amèrica, amb la qual cosa vam orbitar un treball de reflexió i una iniciativa del Nacional.

>E  l

24

curs desenvoluparà les competències dels participants com a educadors i educadores en Desenvolupament Sostenible, com a element central de l’Educació per a la Ciutadania Global. Sí, ens centrem en el que és interpersonal i en les relacions dins de l’entorn social i natural. Cal ser conscients que hem de cuidar el planeta Terra i a la vegada transformar aquells comportaments que són la llavor de relacions injustes al món. Cal incidir en l’aspecte transforador de les desigualtats socials i per això entrem en el desenvolupament sostenible (perspectiva social, econòmica i mediambiental) i el concepte de ciutadania activa i global en processos educatius que comencin des de la mateixa participació.

>Q  uè

fareu, en concret, durant l’estada a Buenos Aires? Durant l’estada farem formació a joves de diferents moviments associatius europeus i llatinoamericans que treballen com a educadors i educadores. L’objectiu és que tornin amb les habilitats suficients (quant a valors, coneixements i eines) per a incidir en un model social, ambiental i polític que garanteixi un model de desenvolupament sostenible, que amb la connexió de l’esfera global i la local (Glocal) contribueixin a una noció de ciutadania global que doni per entès que certes pràctiques quotidianes a un altre racó de món afecten en un altre, ja que el planeta Terra és casa de tothom.

DEBAT JUVENIL | Tardor 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

cursos per a incidir en la construcció de la realitat, de tal manera que la persona se senti capacitada per a construir realitat. Un darrer objectiu serà, com dèiem, promoure el desenvolupament sostenible, aspecte que volem tractar més a fons en el curs. >A  mb

tot, els i les participants seran capaços, quan tornin a casa seva, de generar estratègies per a construir un món més just i sostenible. Sí, per a traçar accions que donin resposta a necessitats i que generin canvi, transformació i que puguin ser perdurables. Després d’aquest curs, cal definir les propostes d’un pla estratègic del CNJC sobre com cal que treballem conjuntament Amèrica Llatina i Europa, que ens ajudi, com a Consell, a esdevenir un referent a Amèrica Llatina. Fa falta motivació i militància en els participants del curs per a tirar endavant aquest pla.

>D  esprés

del curs, què més quedarà? També cal que contribuïm, com a membres del YFJ, a enfortir la plataforma de joventut d’Amèrica Llatina, el Foro Latinaomericano de Juventut, i definir estratègies conjuntes de col·laboració, avançar en la definició i execució de polítiques de joventut a Amèrica o constituir un equip català de formadors, capaç de fer activitats formatives a tot el món. En aquest darrer punt, tenim una necessitat comuna: per què no cooperem plegats per respondre junts a necessitats compartides?

>E  l

CNJC està sol a Catalunya davant d’aquesta estratègia de cooperació a Amèrica? És molt important que les institucions pròpies de Catalunya creguin en un Nacional fort, vàlid i reconegut internacionalment, i que se li doni suport, també financer, a la seva estratègia, que inclou aquest curs. Necessitem el suport de Joventut, Cooperació, Afers exteriors, tots els departaments de la Generalitat que ens puguin acompanyar en aquest procés. Cal que es creguin que el Consell no només és membre de ple dret del Fòrum Europeu de la Joventut, sinó que també n’és referent en espais com la formació en educació no formal, la cooperació mediterrània i –ben aviat, per què no– amb Amèrica Llatina. Mireia Sabartés Roigé Cap de Comunicació del CNJC comunicacio@cnjc.cat


INTERNACIONAL 25

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2007 | DEBAT JUVENIL


INTERNACIONAL 26

DEBAT JUVENIL | Tardor 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya


COOPERACIÓ

Més igualtat d’oportunitats:

Concurs 1%

Quan parlem de cooperació, sovint només pensem a ajudar gent pobra o les persones més vulnerables, però ens oblidem que per fer això cal una societat sensibilitzada, que conegui les injustícies i les desigualtats, però també què fer-hi. També solem oblidar que aquesta ajuda no ha de ser puntual, sinó contínua per obtenir resultats òptims i duradors.

A

ixí, el concurs de cooperació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya és una manera de recordar que hem de continuar treballant per tendir cap a un món més just i amb més igualtat d’oportunitats. Evidentment, no és només això, també és part de la nostra contribució, en aquest cas amb l’1% del nostre pressupost, en favor del desenvolupament humà sostenible. Fent-ho any rere any aconseguim una continuïtat necessària en la cooperació, però també donar el nostre reconeixement a determinats projectes. Projectes que es desenvolupen al llarg del temps gràcies a la sensibilització de la població catalana a partir de l’experiència adquirida pels cooperants que treballen de tu a tu i no de manera paternalista. Que siguin els mateixos guanyadors del concurs d’enguany (Esplac i MCEC) qui ens expliquin per què han estat escollits. Felicitats i per molts anys.

Aliança entre joves catalans i marroquins: l’enfortiment de la participació associativa juvenil

A

quest projecte va néixer de la voluntat del Moviment Laic i Progressista (MLP) de crear les condicions perquè les seves entitats de base que treballen amb infants, adolescents i joves (Esplais Catalans, Acció Escolta de Catalunya i Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya) poguessin impulsar projectes de cooperació internacional, aprofitant els coneixements en aquesta matèria d’una altra de les seves entitats (Cooperacció). Després d’una primera fase de prospecció d’unes 20 associacions marroquines, que tingué lloc al gener i febrer de 2007, es va valorar que l’entitat més adient per a dur a terme el projecte era l’Associació Marroquina pels Drets Humans (AMDH), la qual es va mostrar també molt interessada a fer un projecte d’aquestes característiques amb nosaltres.

Aquest projecte suposava una oportunitat per als membres de les bases de l’MLP i de l’AMDH, de conèixer i intercanviar coneixements mutus en matèria de polítiques de joventut i de drets humans, a fi de detectar necessitats, interessos i oportunitats per assentar un projecte de cooperació internacional entre ambdues associacions. Durant el mes de juliol, els 12 participants en el projecte de l’MLP (monitors i monitores dels esplais d’Esplac i caps dels agrupaments d’Acció Escolta) van fer unes formacions prèvies per aprofundir en els diferents aspectes del projecte, així com reunions per a preparar les sessions formatives, dinàmiques i tallers que realitzaríem allà. Del 16 al 26 d’agost va tenir lloc l’encontre entre els i les participants de les dues associacions a la localitat marroquina de Chefchaouen; les 19 persones par-

ticipants de l’AMDH i les 11 d’MLP, més un coordinador i una coordinadora de cada entitat.

Joel Plazas i Subirós Secretari de Cooperació del CNJC

27

Esplais Catalans, Esplac

Allà vam intercanviar els nostres coneixements respectius en matèria de polítiques de joventut i de drets humans, vam visitar diverses associacions marroquines de diferents àmbits (dona, immigració, infància i medi ambient) i vam conèixer l’ideari i la manera de fer de les dues associacions. El treball intens que vam realitzar, la valoració i la revisió diària del funcionament de l’encontre i la bona relació que va haver-hi entre tots els i les participants va donar els fruits esperats: una llista llarga i creativa de possibles projectes conjunts a realitzar en el futur, que ara estem valorant cadascú en el si de la seva associació. De ben segur que aviat alguns dels projectes començaran a fer els primers passos! Inshalah!

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2007 | DEBAT JUVENIL


COOPERACIÓ ls drets dels infants a la República Dominicana

28

Des dels seus inicis, els esplais han estat una mena de síndic de greuges de la infància amb el seu treball en defensa dels drets dels infants. Però millorar la vida dels infants a casa nostra no implica donar l’esquena a les necessitats i mancances dels que viuen en altres països del món. I és que si a Catalunya l’educació en el lleure és un dret i una opció de les famílies, als països en vies de desenvolupament és pràcticament una necessitat, tenint en compte les mancances educatives i socials que viuen els infants i el temps que passen al carrer. I especialment en països de cultura llatina, on la vida al carrer forma part de la cultura nacional. Així doncs, el fet que el projecte “Els drets dels infant a la República Dominicana” hagi guanyat el premi de cooperació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya esdevé un impuls per a continuar amb aquestes iniciatives. Aquest projecte d’intercanvi entre joves dominicans i catalans és una experiència que el Moviment de Centres d’Esplai Cristians (MCEC) de la Fundació Pere Tarrés ha portat a terme aquest mes d’agost a la República Dominicana amb l’ONG local UJEDO (Unión de Juventud Ecuménica Dominicana), que treballa fonamentalment amb joves, dones, nens i nenes de les comunitats i les bateyes, poblacions enmig de les plantacions on viuen els treballadors de la canya de sucre. El projecte s’ha centrat en activitats sobre els drets universals dels infants, fil conductor del 50è aniversari que enguany celebra el MCEC-Fundació Pere Tarrés (www.peretarres.org/ 50anys).

El projecte d’intercanvi de joves catalans i dominicans A la República Dominicana han viatjat 8 monitors i monitores, que han tingut l’oportunitat de conèixer altres realitats i reflexionar sobre l’educació i els drets dels infants en altres països. A més, la seva presència a l’illa del Carib també ha comportat beneficis per a la comunitat dominicana. Concretament, l’equip de més de 30 professors i educadors de “La Escuelita” de Palavé es van beneficiar dels recursos aportats pels monitors i monitores catalans, uns 200 joves d’entre 13 i 25 anys van assistir a les seves xerrades i col·loquis i es van realitzar activitats per a 500 infants i joves, d’entre 4 i 12 anys, de comunitats amb dificultats econòmiques i socials. L’intercanvi es fa al voltant de tres eixos: la formació dels educadors, les activitats de lleure amb els infants i joves i la participació en els esdeveniments culturals del país. Aquests tres eixos es duen a terme sobre un centre d’interès. Així, s’han treballat temes de violència juvenil i domèstica, medi ambient, el paper de la dona dominicana. La visita dels joves catalans a la República Dominicana és la segona fase d’un projecte que va tenir la seva primera part l’estiu de l’any passat, quan una dotzena de joves dominicans, tots educadors en el lleure, van participar en colònies i casals d’esplais de Barcelona, Molins de Rei i Vilanova i la Geltrú. Moviment de Centres d’Esplai Cristians (MCEC)

DEBAT JUVENIL | Tardor 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya


ENTITATS

Polèmica assignatura El 2 de setembre va començar el curs escolar 2007-2008, que aparentment presenta algunes novetats. Per començar, una polèmica assignatura ha fet entrada a les aules de tercer d’ESO. Parlem d’Educació per a la Ciutadania, àrea curricular que té l’objectiu de transmetre els valors cívics propis de la nostra societat democràtica.

D

eterminats sectors de la Conferència Episcopal, o organitzacions afins, s’han oposat a la nova assignatura fins al punt de cridar a l’objecció de consciència en nom d’una suposada llibertat d’educació dels pares. Llibertat, per altra banda, que topa sovint amb el dret dels infants i joves a una educació de qualitat. S’obliden també de la convivència i respecte que necessita una societat com la nostra, plural i diversa en la seva composició. Així doncs, des de la nostra entitat, l’AJEC, creiem que aquesta nova matèria és necessària per a la formació ciutadana dels infants i joves, però denunciem també que aquests temes han caigut en oblit fins ara dins

“La falta d’inversió i de formació del professorat ha impedit aplicar correctament tots aquests aspectes, fins a tal punt que molts alumnes desconeixen els mecanismes de participació democràtica que tenen als seus centres, com els consells escolars o les associacions d’alumnes. ”

impedit aplicar correctament tots aquests aspectes, fins a tal punt que molts alumnes desconeixen els mecanismes de participació democràtica que tenen als seus centres, com els consells escolars o les associacions d’alumnes.

la ha d’afrontar a dia d’avui. La transformació social, la igualtat d’oportunitats i la ciutadania crítica i compromesa no s’aconseguiran només amb una nova matèria. Fan falta més mitjans, més implicació d’un professorat que sovint no concep l’educació

La permanència a les aules de determinades conductes fa patent el fracàs en el vessant de l’educació en valors: el racisme o l’homofòbia segueixen presents, el bulling és una gran preocupació social i l’educació en salut –sexual o sobre drogues– no ha tingut a dia d’avui uns resultats gaire satisfactoris. Això només per posar alguns exemples. És per això que una assignatura rígida, impartida només una hora a la setmana, no solucionarà els problemes que l’esco-

“Fan falta més mitjans, més implicació d’un professorat que sovint no concep l’educació més enllà de la seva assignatura” més enllà de la seva assignatura. Serà difícil, fins i tot impossible, que un professor o professora autoritari expliqui el funcionament de la democràcia, menys encara si aquesta s’ha d’exercir dins els instituts.

Des de l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya creiem que ara és el moment de reclamar més compromís amb

“creiem que ara és el moment de reclamar més compromís amb l’educació cívica” l’educació cívica. No podem permetre que la nova assignatura acabi fracassant. Hem de trobar la combinació perfecta entre la nova matèria i uns centres educatius verdaderament democràtics, participatius, plurals i respectuosos. Potser així avançarem cap als objectius d’Educació per a la Ciutadania, una societat oberta, crítica i responsable. Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC)

l’educació. Recordem que la LOGSE ja plantejava unes escoles i instituts democràtics, i definia una educació en valors transversal. La falta d’inversió i de formació del professorat ha

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2007 | DEBAT JUVENIL

29


ENTITATS

Do you speak English? Ja fa uns anys que l’assoliment de coneixements de llengües estrangeres ha passat de ser un luxe a esdevenir una necessitat per a aquelles persones que aspiren a obtenir una posició digna en el mercat laboral. Malgrat això, és ben conegut i constatat per molts nosaltres que pel que fa al coneixement de llengües estrangeres estem molt lluny de la mitjana europea.

30

D’

entre els nombrosos motius que ens han dut a aquesta situació, un dels principals és el fet de pertànyer a un estat amb una llengua que té molts milions de parlants. Els espanyols, cofois que llur llengua sigui parlada per 300 milions de persones, tenen una mena de xovinisme lingüístic (i nacional) que els fa pensar que amb l’espanyol en tenen prou per a anar pel món. Angelets! El món gira molt ràpid i ja fa temps que perdéreu Cuba. Aquest xovinisme lingüístic es denota, per exemple, en l’estúpida obsessió de doblar tot el cinema i les sèries al castellà, fins al punt que veure una pel·lícula al cinema en versió original és gairebé tan difícil com veure-la en català, que ja ho és. Podríem pensar que aquesta situació només és atribuïble a les

“Avui en dia el nivell de coneixement de llengua anglesa amb què surt el jovent català en finalitzar el batxillerat és més aviat lamentable”

“A Estudiants en Acció tenim una obsessió, i aquesta és assolir una vertadera igualtat d’oportunitats per als estudiants dels Països Catalans”

generacions anteriors, però avui en dia el nivell de coneixement de llengua anglesa amb què surt el jovent català en finalitzar el batxillerat és més aviat lamentable. Malgrat les successives reformes educatives i l’enèsima promesa que assolirem uns nivells òptims –la darrera del conseller Maragall– tothom sap que si hom vol tenir un bon nivell d’anglès ha de matricular-se en una escola d’idiomes. Però, és clar, pot permetre’s tothom pagar entre 600 i 900 euros l’any? És evident que no, i aquest fet ens duu a una reproducció de les desigualtats d’oportunitats en el jovent català. Els estudiants de classe benestant acaben els estudis amb un nivell òptim d’anglès, però no passa el mateix amb els fills de la classe treballadora.

una vertadera igualtat d’oportunitats per als estudiants dels Països Catalans. És per això que treballarem per exigir a les institucions un compromís vertader per tal que el nostre jovent sigui competitiu, també pel que fa al coneixement d’idiomes. Pressionarem per assolir, entre altres coses, un augment notable de les places a les escoles oficials d’idiomes, actualment col·lapsades, i per exigir un preu públic per als cursos que es facin a les escoles d’idiomes de les nostres universitats. Si el coneixement de llengües estrangeres ha esdevingut una necessitat per a ésser competitius, és evident que per tal d’assolir una vertadera igualtat d’oportunitats cal que els cursos d’idiomes tinguin un preu públic.

A Estudiants en Acció tenim una obsessió, i aquesta és assolir

Secretari nacional d’Organització i

DEBAT JUVENIL | Tardor 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Bruno Díaz finances d’Estudiants en Acció


ENTITATS

Les obres del tren d’alta velocitat maten Molt s’ha parlat al llarg dels darrers anys de la necessitat d’una infraestructura com la del tren d’alta velocitat (TGV), des de la premissa que la seva construcció responia més a interessos comercials privats que no pas a les necessitats de la població. Els problemes endèmics i estructurals del tren convencional, l’elevat cost de les obres, les agressions que suposa envers el territori o els escàndols al voltant de les maniobres especulatives que han envoltat aquest projecte encara han reafirmat més les veus opositores. No cal dir que, a més a més, aquesta infraestructura és un exemple de jacobinisme a l’espanyola que no respon a les necessitats dels Països Catalans.

obres del TGV maten. O això, o assumir com un fet “normal” que mori un treballador per cada 50 kilòmetres de rail construït en ple segle XXI. O, si canviem d’exemple, que considerem “normal” que morin operaris al 22@ barceloní i que mesos després encara no s’hagin pogut identificar tots els cadàvers (joves, immigrants, explotats per una empresa subcontractada…). O més encara, veure com fa quatre dies uns empresaris a Terrassa “abandonaven” a les portes de l’hospital un operari accidentat mentre treballava (jove, immigrant, treballador en

A

mb el pas del temps observem una altra conseqüència d’aquest disbarat: la sinistralitat laboral. En aquest sentit, el tren d’alta velocitat (‘Alta Velocidad Española – AVE’ per als no-nacionalistas), concretament el tram Madrid– Barcelona, amaga unes xifres de morts esfereïdores. Recentment hem conegut l’enèsim accident laboral, en aquest cas a Martorell, amb un treballador mort i dos ferits de diversa consideració mentre manipulaven una bobina de cable de tres tones. Coses de la probabilitat, la víctima s’adequava al perfil característic: home, jove, d’origen immigrant i treballador d’una empresa subcontractada del sector de la construcció. Quina n’és la causa? A dia d’avui s’apunta el mal estat d’una vagoneta a la qual la roda va cedir. Quines són les causes? Mal manteniment de la maquinària laboral, manca de formació dels i les treballadores, manca de control de les empreses subcontractades, explotació laboral per tal d’acomplir terminis i un llarg etcètera. Amb aquesta mort, prenent les dades que maneguen els grans mitjans de comunicació, gens susceptibles d’inflar-les, i tan sols

“Considerem “normal” que morin operaris al 22@ barceloní i que mesos després encara no s’hagin pogut identificar tots els cadàvers ( joves, immigrants, explotats per una empresa subcontractada…)” en l’àmbit de Catalunya, un mínim d’onze persones han perdut la vida treballant en aquestes obres des que varen començar, sense tenir en compte la xifra similar de persones que han patit ferides greus. Finalment, un altre diari aportava que enguany, només a les comarques de l’àrea de Barcelona, s’havien registrat més de 50 accidents laborals lleus. Cal, doncs, exigir explicacions davant d’aquesta realitat: les

situació irregular). Actualment, es troben en llibertat “amb càrrecs”, acusats d’un delicte “contra els drets dels treballadors” i de “lesions imprudents”. El jove, mentrestant, continua inconscient i hospitalitzat. Cal dir que tots aquests exemples són públics i han sortit al llarg del darrer mes a diferents mitjans informatius, per tant, no és gaire agosarat afirmar que la realitat és encara més dura. A

principis de setembre ja en són més de 70, les persones mortes als seus centres de treball, en el cas del Principat. Així doncs, cal que l’administració passi a ser expeditiva amb qui s’ho mereix, sigui des del departament de treball o bé des del departament de justícia, posantse al costat de les persones que veuen com es vulneren els seus drets i no pas de qui els trepitja. En aquest sentit, legislant i promovent normatives on l’empresariat es pot desentendre cada vegada més dels seus treballadors i treballadores (subcontractacions, autònoms, per no parlar de l’economia submergida) es fomenta la sinistralitat. Des de l’Estat espanyol es llençava recentment un pla de xoc contra la sinistralitat, que té com a punta de llança l’Estratègia de seguretat i salut laboral 20072012 aprovada aquest mes de juny amb el suport de diferents administracions, patronals, així com de les dues grans centrals sindicals espanyoles. Donant-hi una ullada ràpida, hom es queda frapat en veure que el primer fet que es ressalta és que els accidents laborals costen 12.000 milions d’euros a l’any en tot l’Estat i no pas el nombre de morts, i que les primeres mesures passen per fomentar les bonificacions a qui tingui bones pràctiques (és a dir, les empreses on els seus treballadors es “matin” menys que en d’altres del seu sector) o bé per incentivar que les empreses no subcontractin els serveis de prevenció de riscos laborals. A aquestes alçades de la pel· lícula, cal començar a aclarir qui vol formar part de la solució i qui del problema. Roger Bujons i Tomàs Secretaria d’Organització i finances Espai Jove de la Intersindical – CSC

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2007 | DEBAT JUVENIL

31


ENTITATS

Un jove barceloní és escollit com un dels tres millors emprenedors creatius del món

J

32

ean Claude Rodríguez-Ferrera impulsa la creació de petites comunitats financeres autogestionades (CAF), entre els immigrants amb pocs recursos, per donar resposta a les necessitats puntuals de finançament. Utilitzant una senzilla metodologia autosostenible d’estalvi i crèdit, els membres d’aquests grups aconsegueixen accedir a productes i serveis que s’ajusten a les seves necessitats i possibilitats. Segons explica el mateix Jean Claude, “és un grup d’ajuda mútua que ofereix serveis de microcrèdits i microassegurances, autogestionats per la mateixa comunitat. La gent es reuneix i es posen diners en comú que es presten després. La gent és accionista i alhora client”.

Rodríguez-Ferrera es defineix com un “emprenedor social” i la diferència és que “nosaltres no ho fem per fer diners, sinó per transformar la societat”. Jean Claude Rodríguez-Ferrera està treballant per aconseguir que els immigrants tinguin la ciutadania econòmica i social plena. A través d’aquesta senzilla eina d’inversió financera, Jean

“Rodríguez-Ferrera es defineix com un “emprenedor social” i la diferència és que “nosaltres no ho fem per fer diners, sinó per transformar la societat”

Jean Claude Rodríguez-Ferrera Massons, director de Desenvolupament Comunitari, ha estat escollit el passat mes d’agost com un dels tres millors joves emprenedors creatius del món, en considerar-lo finalista del Premi al Millor Jove Emprenedor Creatiu que organitza la Jove Cambra Internacional i que pretén reconèixer la creativitat i la innovació dels joves. Va ser presentat per la JCI Catalunya, d’entre els tres millors emprenedors creatius del país, escollits el passat mes de juny.

Claude aconsegueix que els individus s’uneixin en grups que els ajudin a resoldre necessitats bàsiques. “Una idea senzilla però útil en molts àmbits, en la qual ets accionista del teu propi negoci”, afegeix RodríguezFerrera. Jean Claude Rodríguez-Ferrera va treballar durant quatre anys a Guatemala i va estar a diferents

“Jean Claude Rodríguez-Ferrera va treballar durant quatre anys a Guatemala i va estar a diferents països d’Amèrica Llatina, on va veure els sistemes tradicionals d’organització, i d’aquí va néixer la idea de fer una mescla de grups d’ajuda mútua amb una visió de mercat. ” països d’Amèrica Llatina, on va veure els sistemes tradicionals d’organització, i d’aquí va néixer la idea de fer una mescla de grups d’ajuda mútua amb una visió de mercat. Rodríguez-Ferrera, com a economista, va unir les eines de mercat amb sistemes d’ajuda que hi va aprendre. Llavors, el model l’ha hagut d’adaptar aquí.

DEBAT JUVENIL | Tardor 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Fins ara, Jean Claude RodríguezFerrera ha impulsat la creació de quinze comunitats a Catalunya, dues a Madrid i s’ha replicat una altra al Senegal. Segons explica Jean Claude, fins ara “el model ha anat molt bé i funciona”, perquè “han tingut una rendibilitat del 16% que no la trobes ni a la borsa. Amb gent de molt pocs recursos el 16% és molt alt”. Ara el repte és l’expansió del model, primer a Espanya i després a Europa. La proclamació del guanyador final al Millor Jove Emprenedor Creatiu en tot el món tindrà lloc en el marc del Congrés Mundial de la Jove Cambra Internacional que es farà a Turquia al mes de novembre. Per Jean Claude Rodríguez-Ferrera “el premi pot permetre que el model es doni a conèixer i que s’estengui a Espanya, i sobretot a Europa”. L’any passat ja es va premiar l’empresari lleidatà Amadeu Roig com el millor emprenedor creatiu del món, cosa que demostra que Catalunya, una vegada més, se situa en el mapa mundial dels emprenedors com un referent mundial en emprenedoria. Jordi Simon Director de Comunicació i imatge de la Jova Cambra Internacional (JCI) Catalunya


Per davant de tot, la llibertat Que els símbols són importants sempre ha sigut una convicció clara per al jovent independentista d’aquest país. No han sigut poques les campanyes que hem dedicat a demanar que la bandera espanyola deixi d’onejar als edificis públics catalans, o a defensar la necessitat que el nostre país dispo-

ENTITATS

La importància relativa dels símbols i la importància cabdal de les llibertats

si de seleccions esportives pròpies, o a reclamar la fi de la presència de símbols del passat franquista als carrers de les nostres viles i ciutats. I no hi ha manifestació de l’esquerra independentista que no compti amb el desplegament d’una abundant simbologia.

E

ls símbols són, doncs, importants, i ho són perquè ajuden a codificar en imatges i colors les lluites i les idees en què creiem. Ara bé, entre demanar respecte pels símbols (millor dit, per a uns determinats símbols) i exigir aquest respecte sota l’empara del monopoli de la força de l’Estat hi ha una distància molt ampla que crec que el jovent independentista català no creuarem mai. No tenim per ideal viure en uns Països Cata-

33

“Davant el segrest d’una revista i les detencions per cremar imatges reials, la qüestió prioritària és la llibertat d’expressió” lans on, per exemple, s’empresoni la gent per cremar la bandera catalana, per més respecte i afecció que tinguem per aquesta. Abans que els símbols, el que ens ha d’importar és la llibertat.

Quan la llibertat se sacrifica a major glòria dels símbols Tanmateix, avui dia vivim en un país on es deté i es processa judicialment gent per “injuriar” els símbols de l’ordre constitucional espanyol. Fa no res la revista El Jueves va veure segrestada tota una edició per una caricatura que, segons l’Estat, entrava dins un delicte “d’injúries a la Corona”. La mateixa figura delictiva ha servit per a detenir aquesta

setmana diverses persones per cremar fotos del rei espanyol. Detencions que no formen part, com es vol fer veure, d’un simple conflicte de simbologia, sinó d’un problema molt més greu. La qüestió prioritària que ens hem de plantejar davant aquestes detencions no és si als Països Catalans han d’haver-hi o no símbols espanyols o monàrquics. Tampoc és el problema principal determinar si cremar fotos del rei espanyol és o no un acte justificable. Qüestions que queden en un segon terme davant el problema realment prioritari que plantegen aquestes detencions: el problema de la llibertat d’expressió. És evident que aquesta no pot ser il·limitada. No podem em-

parar, per exemple, l’apologia de l’assassinat en nom de la llibertat d’expressió. Però el que sí que podem exigir és que qualsevol limitació a la llibertat d’expres-

“Els i les catalanes no obtenim cap benefici de viure a l’Espanya monàrquica instaurada per l’hereu del dictador. L’horitzó ha de ser la república catalana” sió es faci sempre amb vistes a millorar la qualitat de la democràcia. I resulta dubtós que fer passar la integritat dels símbols per davant la llibertat de les persones sigui una manera gaire eficaç de millorar una democràcia

com l’espanyola, ja de per si de baixa qualitat. De fet, és a l’inrevés: són els països amb major tradició democràtica aquells que han garantit més explícitament el dret de la ciutadania a injuriar els símbols de l’ordre constitucional. Una circumstància que ens convida, de nou, a preguntarnos quin benefici obtenim els i les catalanes de viure a la “feliç” Espanya monàrquica instaurada pel rei Joan Carles I –per cert, nomenat a dit pel dictador espanyol Francisco Franco. Un cop més, la nostra llibertat té el seu horitzó en la República, la catalana, per descomptat. Lluís Pérez Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) www.jerc.cat

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2007 | DEBAT JUVENIL


ENTITATS

Entre la bombeta i Kyoto: la lluita contra el canvi climàtic Aquesta tardor, Joves d’Esquerra Verda (JEV) durem a terme una campanya en contra del canvi climàtic. Després de dedicar la trobada d’estiu de JEV a aquest tema, hem elaborat una reflexió sobre com es percep la lluita contra el canvi climàtic, així com una sèrie de mesures que cal dur a terme per frenar les emissions dels gasos d’efecte hivernacle (GEH). A continuació, teniu un breu resum:

P

rincipalment, JEV creu que el discurs polític al voltant del canvi climàtic se centra en dos aspectes. Per una banda, el que JEV anomena la “retòrica de la bombeta”, és a dir, aquell discurs que afirma que l’individu pot prendre grans accions a favor del clima, com pot ser canviar els llums de casa seva. JEV no pensa pas que això sigui fals, simplement, és una veritat a mitges perquè el sistema industrial i el transport són els grans focus emissors i, per tant, els grans responsables, la qual cosa resta en l’oblit en aquest tipus d’argumentacions.

34

Per altra banda, hi ha els discursos que situen la lluita contra el canvi climàtic dins de l’àmbit internacional, una esfera que és inabastable per als ciutadans. JEV considera que els acords en l’àmbit global per a combatre el canvi climàtic són indispensables, però també volem assenyalar que els governs estatals, regionals i locals disposen d’una capacitat “JEV considera que d’actuació política en aquest senels acords en l’àmbit tit molt important i que, fins ara, global per a combatre no s’ha explotat.

el canvi climàtic són indispensables, però també volem assenyalar que els governs estatals, regionals i locals disposen d’una capacitat d’actuació política en aquest sentit molt important i que, fins ara, no s’ha explotat”

Per aquests motius, JEV fa una política diferent pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic. Tant les accions individuals com els acords globals són importants, però entre la bombeta i l’acord global hi ha moltes mesures a prendre. És a dir, cal ser conscient que, tant la política agrícola i forestal, com el model urbanístic, el mètode de construcció dels edificis, el tractament dels residus i el sistema energètic i de transport tenen implicacions en les emissions de GEH d’un país. Per tant, per combatre el canvi climàtic cal modificar aquestes polítiques, que a més són competència de governs en què la ciutadania pot incidir de manera molt més directa. Portar-ho a la pràctica és una qüestió de voluntat política.

Tanmateix, JEV és conscient de la dificultat que comporta disminuir les emissions de GEH en un sistema econòmic que té com a objectiu principal el creixement. No hi ha capitalisme sense creixement econòmic, i no hi ha creixement econòmic sense emissions de GEH. Per aquest motiu, a curt termini, cal reorientar gran part de les decisions dels governs actuals cap a la sostenibilitat; però, a mitjan i llarg termini, és una necessitat qüestionar l’actual ritme de vida que portem i posar sobre la taula quins són els límits del consum, que ja hem depassat sobradament. Ferran Elias Moreno Responsable de Medi ambient de Joves d’Esquerra Verda (JEV)

DEBAT JUVENIL | Tardor 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya


ENTITATS

Joves del país: siguem líders! Fa mesos que s’està produint una situació perversa per al conjunt del país: el Govern no lidera res de res, hi ha problemes greus i la gent no sap a qui queixar-se. Infraestructures, apagada, aeroport, trens de rodalia, universitat i recerca, TIC, etcètera. Tot plegat, un desastre.

E

n una època en què abunden els governs progressistes i d’esquerres a totes les institucions catalanes, sembla que ningú no està disposat a emprendre el lideratge del país. Per què? Parin a pensar un moment… A la Generalitat han fet desaparèixer el DURSI i les polítiques d’investigació i innovació són lamentables. Per primera vegada a la història, la Generalitat ha sobrepassat els 200.000 treballadors públics! Les enquestes diuen que el seixanta per cent de la gent jove prefereix ser funcionari o funcionària a crear la seva pròpia empresa! Cap on anem? El clientelisme, la societat controlada, adormi-

preparin per liderar la societat, per transformar-la des de tots els sectors socials: l’empresarial, el sindical, el polític, el cultural. I per liderar aquest procés, els governs, tots, han de generar situacions que facilitin aquest canvi de mentalitat. A mi em resulta difícil pensar que això succeeixi quan el Govern català fa apologia de la mediocritat. No es premia els qui estan més preparats. No es valora els qui estan més capacitats per a liderar i transformar la societat. Al contrari, es fa bandera de la vulgaritat i el progrés es basa en xarxes clientelars de col·locació. Es criminalitza els empresaris: persones que s’han arriscat per poder

“El país necessita joves emprenedors. Joves que es preparin per liderar la societat, per transformar-la des de tots els sectors socials: l’empresarial, el sindical, el polític, el cultural” da i dependent dels amiguismes és cap on ens estan conduint els governs socialistes –insisteixo– en totes les instàncies de govern del país i de l’Estat. En uns moments en què la globalització requereix estar més a l’aguait que mai per poder aprofitar les bones oportunitats que se’n deriven i no perdre el tren, Catalunya mira cap a una altra banda. Cal que des dels governs s’incentivi la gent jove a estar preparada. I que se la incentivi a arriscar-se. El país necessita joves emprenedors. Joves que es

donar feina a altres persones i generar riquesa col·lectiva –sí, també riquesa col·lectiva!

colze a colze amb la universitat i per la universitat –avui en un estat agònic–, captar el capital humà més preparat del mercat i aprofitar-lo per generar rique-

sa col·lectiva, proveir de suficient habitatge social, treballar colze a colze amb el sector hoteler i de restauració per innovar i ser referents en qualitat, treballar amb els ports, les empreses vitivinícoles, etcètera. Tot això vol dir generar valor afegit. Aquestes són mesures que ens han de fer millors, més atractius que altres indrets no només d’Europa, sinó del món. Són mesures que tan sols les poden liderar els governs, a fi d’estirar 35

“El Govern de la Generalitat i els diferents governs locals s’haurien de dedicar a facilitar les eines oportunes perquè tots els joves catalans que vulguin crear i tirar endavant la seva pròpia empresa ho puguin fer. ” la societat civil. I que només així ens permetran aprofitar les oportunitats de la globalització i generar la riquesa suficient per a la nostra societat i, sobretot, per a les generacions del futur.

El Govern de la Generalitat i els diferents governs locals s’haurien de dedicar a facilitar les eines oportunes perquè tots els joves catalans que vulguin crear i tirar endavant la seva pròpia empresa ho puguin fer. I això significa crear sòl industrial a preus raonables, donar facilitats a les persones emprenedores que triïn el nostre país per crear una nova empresa, generar llocs de treball de qualitat destinats a persones qualificades, treballar

Hem de crear valor afegit. I no crec que l’actual govern tripartit estigui preparat per a fer-ho. Gerard Martí Figueras i Albà Vicesecretari d’Acció política JNC – Joventut Nacionalista de Catalunya www.jnc.cat

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2007 | DEBAT JUVENIL


ENTITATS

Joves Emprenedors On-line: una nova eina en xarxa a la teva disposició

La plataforma Emprenedors On-line és un entorn de suport a Internet dissenyat per preparar joves emprenedors que cerquen un aprenentatge alternatiu i especialment efectiu, amb el qual podran elaborar el seu pla d’empresa.

L’autoocupació a distància Posar en marxa una empresa requereix, generalment, un estudi de la seva viabilitat, ja que aquesta anàlisi pot evidenciar errors clars de plantejament inicial que un jove emprenedor no es pot permetre, atesa la limitació dels recursos, de qualsevol tipus, a la seva disposició.

36

La Fundació CP’AC, atenent la seva voluntat de proporcionar instruments ocupacionals útils, posa a disposició dels internautes la plataforma Emprenedors On-line, una eina de formació a distància que es basa en un aprenentatge reflexiu, compartit amb altres joves emprenedors i professionals en la matèria, sobre els aspectes importants del futur negoci que ajudin a conèixer profundament l’empresa i el mercat abans d’iniciar l’activitat. En definitiva, la Fundació CP’AC pretén ajudar els joves emprenedors en el desenvolupament del seu projecte d’autoocupació i capacitar-los professionalment en la gestió de la seva pròpia empresa, fomentant la cultura emprenedora com a itinerari professional de millora i consolidació de la situació laboral.

“Una eina de formació a distància que es basa en un aprenentatge reflexiu, compartit amb altres joves emprenedors i professionals en la matèria, sobre els aspectes importants del futur negoci que ajudin a conèixer profundament l’empresa i el mercat abans d’iniciar l’activitat”

de cursos impartits per Internet i una veritable eina web 2.0. Es tracta d’un sistema per a donar suport al jove emprenedor i es basa en el principi d’aprenentatge constructivista, el qual ja no considera l’alumne com un simple receptor passiu d’informació, sinó que construeix el seu propi coneixement amb l’ajuda de les TIC i del treball col·laboratiu amb la resta de companys. En aquesta línia, la Fundació CP’AC ha dissenyat aquesta plataforma per satisfer les neces-

Joves EMPRENEDORS

Aprenentatge actiu en la creació de la teva empresa La plataforma Emprenedors On-line es desenvolupa a través del sistema Moodle, un dels últims i més pioners paquets de programari lliure per a la gestió

DEBAT JUVENIL | Tardor 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

sitats dels joves emprenedors i ofereix un servei automatitzat i personalitzat, a través del qual cada alumne aprendrà al seu ritme i tindrà una perspectiva específica del seu aprenentatge, podrà accedir als materials sobre

“La Fundació CP’AC ha dissenyat aquesta plataforma per satisfer les necessitats dels joves emprenedors i ofereix un servei automatitzat i personalitzat, a través del qual cada alumne aprendrà al seu ritme i tindrà una perspectiva específica del seu aprenentatge ” els processos de gestió empresarial i planificar una estratègia viable que permeti aprofitar totes les oportunitats i superar tots els riscs que genera la creació d’una empresa i la seva introducció en el mercat.

> On puc adreçarme per rebre més informació La Fundació CP’AC té delegacions a totes les capitals de província de Catalunya i a Terrassa. Per concertar un primer contacte podeu trucar al 902121218 o enviar-nos un missatge a l’adreça electrònica següent: formacio@autoocupacio.org.

Fundació Privada per a la Promoció de l’Autoocupació de Catalunya (CP’AC)


ENTITATS

Educació, ciutadania, comunitat, entorn Com serà la societat d’aquí a uns anys? Quin paper hi tindran els ciutadans? Aquesta és una pregunta que ens podem fer amb més o menys freqüència, però està plantejada a partir d’una gran dosi d’incertesa. La incertesa que correspon a una situació on els canvis es donen amb una rapidesa i una intensitat absolutes. I en aquest context, molts dubtes sobre la situació social, cultural i econòmica del futur.

C

om a societat ens trobem immersos en circumstàncies que influeixen i tenen un gran impacte en les persones i en les institucions familiars i socials. Canvis afavoridors de nous models que s’apunten com a potenciadors de la inclusió social, però també problemàtiques que han generat modificacions dels anhels i els models de vida individuals i col·lectius. És precisament per fer front a aquesta nova realitat que, en primer terme, cal que anem més enllà del que tradicionalment s’entén per educació. L’educació no es pot circumscriure a l’àmbit de l’escola. Les entitats d’associacionisme educatiu fa temps que ho reivindiquem, però avui encara es fa més palesa la necessitat de donar protagonisme a tots els agents educatius del país, en tant que complementaris, més enllà de l’escola, però també més enllà de l’associacionisme educatiu. En l’educació es fonamenta la preocupació col·lectiva sobre com millorem la vida quotidiana i la cohesió social que han d’afavorir el compromís de les persones. És a dir, l’educació és un element clau que condiciona l’existència d’una ciutadania, activa i conscient, amb l’objectiu especialment reeixit quan es fa a través de la participació i la implicació de la persona en els processos col·lectius.

“L’educació no es pot circumscriure a l’àmbit de l’escola. Les entitats d’associacionisme educatiu fa temps que ho reivindiquem, però avui encara es fa més palesa la necessitat de donar protagonisme a tots els agents educatius del país, en tant que complementaris, més enllà de l’escola, però també més enllà de l’associacionisme educatiu.”

dels sistemes de consulta o votació, ni la millora en els sistemes de lliure expressió són suficients. La participació no pot centrar-se només en la lliure expressió, sinó que cal construir processos que permetin fer front als problemes col·lectius que tenim. I en aquests paràmetres és on l’educació no pot quedar-se a l’escola, ni en els locals de les associacions d’educació en el lleure. Es tracta d’educar fent conèixer les realitats que ens envolten i interactuar amb les persones que formen part d’aquest entorn amb la realització de projectes de barri, projectes de poble, projectes d’entitats. Deixar que la comu-

nitat ens eduqui, fer que la nostra actuació eduqui els altres, que l’experiència, la vivència, la novetat ens colpegin a tots plegats, que el treball col·lectiu provoqui la millora present i futura de l’entorn, no només pel que fa al propi projecte, sinó que generi bones relacions humanes, permeti conèixer la persona que tenim al costat, faciliti entendre el concepte de món del meu veí, neutralitzi el prejudici i activi la confiança i la capacitat de treball conjunt. Només així estarem potenciant una societat inclusiva, només amb aquest tarannà facilitarem la comprensió mútua i la possibilitat de generar projectes compartits de futur.

Jornades d’Educació Comunitària al CCCB La Fundació Josep Sans de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) organitza unes jornades d’Educació Comunitària al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) el dissabte 17 de novembre. Per a més informació, visiteu el web www.escoltesiguies.cat.

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG)

Fer participar la gent és facilitar que aquesta prengui part al llarg de tot el procés de presa de decisions. I, en això, ni la millora

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2007 | DEBAT JUVENIL

37


ENTITATS

L’educació i la sanitat públiques: una responsabilitat d’Universitats, treballadores i estudiants Ara fa poc més de dos mesos ens assabentàvem a través de l’anunci de la comissionada per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, Blanca Palmada, l’adjudicació de noves places de Medicina repartides entre diverses universitats catalanes.

E

n aquest mateix sentit, des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ens mostràvem satisfetes per aquest fet, malgrat que lamentàvem molt sincerament que part d’aquestes places fossin adjudicades a la UIC, universitat privada que, com és ben sabut, està molt lligada a l’Opus Dei.

38

L’ombra d’Europa damunt l’ensenyament de Medicina Per considerar els efectes d’Europa en el camp de la Medicina no podem perdre de vista que les polítiques europees no estan pensades, com quedava clar en el redactat de la Constitució europea (“serveis econòmics d’interès general”) i com s’està veient recentment als estats francès i espanyol, en la promoció dels serveis públics. Fixeu-vos que la qüestió que està de “moda” en l’actualitat és fomentar que la gent tingui mútues privades, que vetllen pels interessos de l’empresa que els contracta o bé ofereixen uns serveis que també es podrien tenir en la sanitat pública si aquesta augmentés el seu personal i les places públiques dels hospitals, entre d’altres qüestions. Aquesta situació ens porta també a la inestabilitat dels i les treballadores de la salut i això pot comportar un procés de fugida de cervells cap a estats amb millors condicions laborals. Mireu la quantitat de catalanes i catalans que treba-

llen als Estats Units o al nord d’Europa! A més, hi haurà països europeus menys desenvolupats científicament i en atenció mèdica que seran condemnats al seu subdesenvolupament en aquest camp si llurs treballadores de la salut es veuen forçades a migrar.

El paper crític de la universitat Resulta evident que un ensenyament que hauria de tenir un caràcter científic fonamentalment estigui obert als canvis i als nous descobriments científics que superin les antigues teories. No obstant això, el perill que s’intueix és en el fet que no queda clar si el control de l’en-

“Fixeu-vos que la qüestió que està de “moda” en l’actualitat és fomentar que la gent tingui mútues privades, que vetllen pels interessos de l’empresa que els contracta” senyament de la Medicina estarà a càrrec d’ens públics sota control democràtic, o bé dependrà en major o menor mesura d’interessos privats. És molt provable que hi hagi la tendència a adaptar els continguts a les necessitats del mercat de serveis i de treball, que de fet estaran definides pels interessos de la indústria farmacèutica, les fundacions privades, les corporacions mèdiques…

DEBAT JUVENIL | Tardor 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

A hores d’ara hem entrat en un procés de convergència europea sense cap mena de garantia que la universitat seguirà essent un model al servei de la societat i no pas al servei del món privat. Per aquesta raó, insistim tant

“El perill que s’intueix és en el fet que no queda clar si el control de l’ensenyament de la Medicina estarà a càrrec d’ens públics sota control democràtic, o bé dependrà en major o menor mesura d’interessos privats” que la universitat ha de continuar essent pública i ha d’estar íntimament lligada amb les entitats representants de la societat civil dels Països Catalans, tot recuperant el seu valor crític i de servei a la societat, per tal de garantir que els continguts de l’ensenyament s’adaptin a les necessitats de la població. De la mateixa manera, és necessari que els metges i les metgesses del futur, com el conjunt del professorat i els i les treballadores de la salut, hem de bastir la defensa del model públic de sanitat (també d’educació), tot contribuint a la seva millora per tal de garantir-ne la universalitat i la qualitat, perquè no hem d’oblidar mai que la salut no és un privilegi, és un dret. Albert Vendrell i Violant Membre del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona


ENTITATS

75

anys d’història! anys segant cadenes!

Enguany fa 75 anys que la Unió de Joves, joventuts d’Unió Democràtica de Catalunya, vam néixer com una organització política juvenil nacionalista i socialcristiana. La nostra raó de ser rau en la lluita per recuperar els drets nacionals de Catalunya i per construir una societat fonamentada en els valors republicans de ciutadania perquè sigui més lliure, justa i solidària.

75

anys perseguint el nostre somni, incansablement, ajudant a construir aquesta Catalunya que desitgem; una Catalunya sense límits, una Catalunya sense exclusions, una Catalunya lliure!

La Unió de Joves continuarà al costat de la joventut per afrontar els nous reptes que es plantegen, així com acostar la política a les generacions futures. Els joves de Catalunya tenim la necessitat de treballar units, hem de transmetre accions i propostes contundents que responguin a les necessitats que tenim més d’un milió de joves a Catalunya. No volem quimeres, volem polítiques reals que responguin al projecte de vida de cadascú de nosaltres.

La UJ és la torxa encesa de Manuel Carrasco i Formiguera, Amèlia Codorniu, Pau Romeva, Coll i Alentorn, Ferran Camps, Joaquim Xicoy i tants d’altres, que al llarg d’aquests 75 anys d’història han treballat, des de la fidelitat a uns ideals, pel progrés nacional i social del nostre país.

39

“La Unió de Joves sempre ha cregut en la participació social mitjançant l’associacionisme juvenil, com a eina transformadora i revolucionària de la societa”

Durant 75 anys hem passat moments de repressió i penúria: la clandestinitat, l’afusellament de Carrasco i Formiguera, el fran-

“Durant 75 anys hem passat moments de repressió i penúria: la clandestinitat, l’afusellament de Carrasco i Formiguera, el franquisme…, però també hem viscut moments dolços, com el retorn de la democràcia, el reconeixement de les nostres institucions i, en certa manera, de la nostra idiosincràsia” quisme…, però també hem viscut moments dolços, com el retorn de la democràcia, el reconeixement de les nostres institucions i, en certa manera, de la nostra idiosincràsia.

No podem ser conformistes ni passius, hem de ser valents i utòpics, com ho van ser els que ens han precedit. El nostre projecte de país és ambiciós: treballem incansablement per l’assoliment de la plena sobirania nacional de Catalunya, l’assoliment d’un estat propi, i volem una societat construïda a partir dels valors que la nostra ideologia representa: valors com el personalisme comunitari, la justícia social, el principi de subsidiarietat. Valors que han perdurat del 32 ençà. Els joves renovem el compromís de seguir treballant per Catalunya, volem participar de

la reconstrucció nacional, volem que s’enforteixi la nostra identitat com a poble. La Unió de Joves sempre ha cregut en la participació social mitjançant l’associacionisme juvenil, com a eina transformadora i revolucionària de la societat. Per això, com a entitat fundadora del CNJC volem continuar treballant i incidint en les polítiques de la joventut i per a la joventut, des de la voluntat de consens i trobada, des del respecte i la seriositat en les propostes.

La UJ continuarà lluitant i treballant per conservar i transmetre l’herència dels nostres predecessors. Ara més que mai, el futur és ben nostre. Amunt! Avant! Visca la Unió de Joves! Amunt! Avant! Visca Catalunya lliure! Pep Moliné Secretari general de la Unió de Joves (UJ)

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2007 | DEBAT JUVENIL


MEMĂ’RIA 40

DEBAT JUVENIL | Tardor 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya


MEMĂ’RIA 41

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2007 | DEBAT JUVENIL


TRIBUNA 42

DEBAT JUVENIL | Tardor 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya


ABSTRACT 43

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2007 | DEBAT JUVENIL


ABSTRACT 44

DEBAT JUVENIL | Tardor 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya


ABSTRACT 45

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2007 | DEBAT JUVENIL


ABSTRACT 46

DEBAT JUVENIL | Tardor 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya


47

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2007 | DEBAT JUVENIL


Debat Juvenil núm.86