Salut mental
REVISTA DEL CNJC TARDOR 2015 DEBAT JUVENIL
ELS SUÏCIDIS JUVENILS: SILENCIAT? Ω L’Organització Mundial de la Salut (OMS) identifica el suïcidi com un dels problemes més greus de salut que poden afectar a les persones. El suïcidi és una de les tres principals causes de mort en joves de 15 a 34 anys i la segona causa en la població de 10 a 24 anys. Com a mínim 100.000 adolescents d’entre 15 i 19 anys moren cada any a causa del suïcidi a tot el món.
C
om succeeix any rere any, el suïcidi és la principal causa externa de mort a l’Estat Espanyol. Segons les dades de l’INE, el 2013 van morir per suïcidi 2.870 persones (2.911 homes i 959 dones), situant-se de nou com a principal causa externa de mort. Aquesta xifra no és comparable amb la d’anys anteriors per la millora metodològica introduïda. La taxa de suïcidi se situà per tant en 8,3 persones per cada 100.000 (12,7 en els homes i 4,1 en les dones). De manera innovadora, el Govern de Navarra elaborà el juliol de 2014 el Protocolo de colaboración interinstitucional. Prevención y actuación ante conductas suicidas. Durant la roda de premsa de presentació celebrada el 7 d’agost de 2014, es va destacar que des del 2007, el suïcidi ha estat la primera causa de mort no natural a la Comunitat Foral, per davant dels accidents de tràfic. I cal preguntar-se, si és la primera causa de mortalitat no natural, com es pot haver trigat 7 anys a elaborar un protocol d’intervenció pel suïcidi? Malgrat el retard, és oportuna i necessària l’elaboració de protocols així com la creació de Comissions Interinstitucionals que coordinin els recursos existents, tant públics com d’entitats socials, per prevenir i millorar la resposta a conductes suïcides. Es proposa, per un costat, accions preventives de les accions suïcides, com poden ser la sensibilització de la població, la formació de professionals i 12
agents socials; i per l’altre, la coordinació, supervisió de l’execució, seguiment i avaluació del protocol. En les darreres dècades s’ha detectat un alarmant increment de les conductes suïcides en joves. Atenent al sexe, les dades posen en relleu que, malgrat que les dones presentin més freqüentment ideació i temptatives de suïcidis, són els homes qui més freqüentment el consumen. La prevenció en aquesta àrea passa pel coneixement dels factors de risc associats, ja que la població adolescent i juvenil es considera un grup de risc. Són escasses les referències a la temàtica del suïcidi juvenil a l’Estat Espanyol. En aquest sentit, es pot citar el document El suicidio adolescente y juvenil en España, publicat a la Revista de Estudios de Juventud núm. 84 (març 2009), on Santiago Pérez Camarero posa sobre la taula la importància i gravetat de les xifres del suïcidi juvenil, en la mesura que representa un greu problema de salut pública. Així, el suïcidi exigeix accions preventives no només basades en la prevenció clínica, sinó també acompanyades d’accions de prevenció social, orientada a la reducció dels factors de risc i al reforç dels factors de protecció d’adolescents i joves, perquè els suïcidis són un problema multi factorial. Tenint en compte la quantitat d’associacions juvenils existents i la tasca que tenim vers la societat, a manera de reflexió, seria interessant plantejarnos si coneixem a alguna persona que s’hagi suïcidat al nostre entorn, barri,
“Quin paper juguem les associacions juvenils, la comunitat, les escoles, els serveis socials, els centres de salut, els mitjans de comunicació i la societat en els casos de suïcidi juvenil?” “Cal qüestionar-se si l’estratègia d’invisibilització dels casos de suïcidi ajuda a fer que no es repeteixin aquests episodis, o bé a no fer front al problema.”