__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

Participació en la

FESTA DE LES FLORS Reus, mes de maig Ció Munté


Disseny de Lena Paüls


CINC MINUTS DE ROSES És per a mi? Ah! Moltes gràcies! De qui és? Ah, la targeta... ja la llegiré... gràcies! El ram de flors era perfecte. Deu roses vermelles gairebé acabades de collir que desprenien una aroma indescriptible. La targeta deia En el nostre aniversari. Quin aniversari? Mentre hi pensava, l’olor de roses s’escampava per tota la casa, omplia els racons dels mobles, s’acoblava als llençols de puntes, desats i per estrenar, farcia de perfum les cortines i les finestres; era com si estigués nedant per un camp d’espígol, lila fins a l’infinit, o abraçant un camp de gira-sols, grocs com el safrà, o caminant per un terreny ple roselles, vermelles com la sang. Quina bellesa de flors que m’han portat! Truquen. Perdoni senyora, m’he equivocat de pis. Ho sento, disculpi. Tancà els ulls i ensumà encara durant uns minuts l’aroma de havien deixat les flors i que encara resseguia les puntes dels llençols. Lliurà el pom de roses amb resignació. No s’hi amoïni... Aquests minuts ningú no me’ls prendrà! Ció Munté Llegit a la Festa de les flors, agost 2016


LA ROSA VERMELLA Em va regalar una rosa vermella. Que fos vermella em va mosquejar. Segur que em vol cridar l’atenció com si fos un semàfor. O mostrar-me una targeta vermella com al futbol. O restringir alguna cosa com la bandera vermella de la platja... No va trucar. La va deixar davant la porta de casa i es deuria pensar que en despertar-me la veuria. Quan vaig obrir, una setmana després de la meva llarga hivernació al sofà, la vaig trobar mústia, dèbil i pansida. La vaig posar en un gerro ple d’aigua i una aspirina, perquè diuen que les regenera. La vaig treure al sol perquè la insuflés de vitamina, la vaig posar sota la lluna perquè la il·luminés, però res no la guaria. La rosa reflectia exactament el moment en què es trobava la meva vida i la nostra relació, que era també mústia, dèbil i pansida. El pla B era cercar opcions de reciclatge o llençar-la al contenidor marró. Així que vaig provar d’assecar-la i la vaig col·locar boca avall perquè els pètals s’estiressin, però ja estaven massa cargolats. Ep! Encara tinc un pla C. I si en fes aigua de roses o melmelada de roses o un licoret de roses vermelles? Ció Munté Llegit a la Festa de les flors, agost 2017


FLORETES... Eren tan originals la Rosa i el Jacint que van posar nom de flor a les criatures: La gran, Violeta; la mitjana, Flora; i la petita, Dàlia. Ells també venien de famílies floreres, perquè els havien precedit les àvies Hortènsia i Margarida, i els avis Narcís i Gessamí, sense comptar les tietes Camèlia i Roser que de tant en tant passaven visita. Vivien al carrer de la Ginesta –que no és una flor sinó un arbust, però florit de primavera era com un gran pom groc- d’una població petita de muntanya, replena de flors per tot arreu, de roselles silvestres i gladiols de jardí, de neu a l’hivern, i d’al·lèrgies primaverenques. El jardí de cal Juliana –renom de tota la vida, que feia referència a la barreja vegetal de la família- era també un veritable aparador de flors de tots colors i procedències. A la primavera, les olors del jardí Juliana eren penetrants. El racó de les aromàtiques es feia olorar i els romanins, les farigoles i els espígols abocaven perfum desenfrenadament. El jardí florit era espectacular i l’enveja corsecava els veïns que no aconseguien més de quatre rosers punxeguts i sense gràcia. No us penseu que era gratuït dir-se flor tota la vida, més aviat els havia servit per sentir-se menystinguts i poc estimats al barri: la família florero... el pomet de flors... els crisantems... o els sopa juliana... eren algunes de les floretes que els feien diana. Encara se sentia el renom del iaio esbarzer –un rebesavi malcarat que retallava les bardisses i les deixava plomades- i el de la iaia argelaga, altrament dita figaflor, la muller del rebesavi, casada en terceres núpcies, i poc amiga de la rècula florera familiar del marit. Llàstima que el cognom veritable de l’amo de la casa, en Narcís Marcit, en l’imaginari col·lectiu es traduïa per un jardí tan pansit i mustigat que poca gent es delia per visitar-lo i ni per contemplar les plantes semprenflor de la casa, els florons perpetus de l’entrada i el floreig de ferro forjat de les balconades.

Ció Munté Llegit a la Festa de les flors, agost 2018


EL RAM Li van encomanar un ram de flors ben vistós, acolorit i cridaner. La florista, acostumada als encàrrecs més estrafolaris, va començar a triar d’entre les flors de la botiga. Agafo gladiols, la petita espasa llatina, per fixar-los com a peça central. N’agafo tres, un de groc, un de rosa i un de lila. Ara em decanto per un parell de lliris ben blancs, com els de primera comunió dels anys seixanta. Per empastifar una mica el blanc agafo tres clavells vermells revolucionaris, d’aquells que es posen al canó de l’escopeta que t’apunta... i roses vermelles? Potser un parell, que no es pensi que no soc romàntica. Després, per acaronar el ram agafo narcisos, però no, que són massa curts; potser gessamins, no, no, que fan una olor que et tomba. I si hi posés uns crisantems de Tots Sants? Aquells que venen a la cantonada del cementiri cada novembre? Quan el ram es panseix ells encara estiren el coll, però no sé si l’hi agradaran! M’ha dit vistós, acolorit i cridaner... ja ho tinc: orquídies! Les elegants i majestuoses orquídies liles, roses i blanques. No, no van bé, són tan presumides que sempre volen anar soles i no els agrada compartir. Les margarides són massa vulgars, massa trivials, no hi escauen en un ram tan refinat com aquest. Mira, unes gerberes, sempre tan estirades com un pal d’escombra, però amb força colors per triar. Potser sí. I una flor del paradís, quedarà bé una flor de mar enllà. Què més hi poso? Dàlies! I tant! N’hi poso quatre, que destaquin! Ho embolicaré tot amb una mica de verd, i unes tiges seques... Lligo el ram. Fa un goig que encanta! Li posaré un llaç de cordill rústic, i així farà contrast. Després una mica de cel·lofana i ... Li van encomanar un ram de flors ben vistós, acolorit i cridaner. La florista encara no havia tingut temps d’escombrar el terra empastifat de tiges tallades, ni de fregar l’aigua que regalimava de les torretes, ni de recollir les caixes de flors. L’oracle va decidir que aquell ram no s’havia de lliurar. Es va entrebancar, va trontollar, va caure tan llarga com era i el ram va desfer-se en mil pètals acolorits, i es va escampar pel terra com un allau. Només els crisantems, acostumats a resistir, es mantenien ferms. Ció Munté Llegit a la Festa de les flors, agost 2019

Profile for cmuntec

LA FESTA DE LES FLORS – REUS  

Participació en la FESTA DE LES FLORS, Reus, mes de maig Ció Munté

LA FESTA DE LES FLORS – REUS  

Participació en la FESTA DE LES FLORS, Reus, mes de maig Ció Munté

Profile for cmuntec
Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded