Page 1

Revista del Centre Municipal d´Estudis Rafel Mar tí de Viciana Any 5 ·‌ No.16

Abril 2011

exemplar gratuït

Sumari · Editorial · Dansa i discapacitat · Projecte anual de Jardí Artístic. Jardí a Escena com a estímul de treball artístic · Art a Borriana fa 2500 anys · Leoš Janáček, el lleó de la cabellera blanca · Conversa amb Norberto Mesado Oliver · Repertori Propi · Alumnat · Guia d´audició: Franz Liszt. Musicograma · Diccionari · Webs d´interés · 20 Respostes: Carles Ramon i Segarra · Pulso@paso: una activitat interdisciplinar de dansa i música · Notícies ·SECCIÓ Informació i activitats. ACTUAL


Web: artres.cmeviciana.es President del CME Enrique Safont Melchor, Regidor de Cultura i Esports Directora Anna Mercé Vèrnia i Carrasco annavernia@cmeviciana.es Consell de Redacció Isabel Agut Font, Universitat Jaume I Fco. Javier Bodí Martínez, Conservatori Professional Dansa d´Alacant F. Xavier Cantos Aldaz, Director del CME Rafel Martí de Viciana José Luis Liarte Vázquez, Assesoria de Música CEFIRE Castelló José María Peñalver Vilar, Universitat Jaume I Anna Piquer García, Cap coordinació Jardí Artístic. CME Han coŀlaborat en aquest número Ma José Domínguez Ardit Robert Ferrer Llueca José Manuel Melchor Montserrat Juan Antonio Mochales San Vicente Ma José Orellana Pérez Mayca Pérez Asensio Carles Ramon Segarra Disseny logo Beatriz Redón Larios Edita CME Rafel Martí de Viciana Abril 2011, no.16 Disseny i maquetació Estudio gráfico JhonnyT www.jhonnyt.com Normalització lingüística Correcció: Servei de Normalització Lingüística Ajuntament de Burriana snl@burriana.es

2

Sumari

3

Editorial

4

Educació i pedagogia

6

Educació i pedagogia

PORTAD A

SUMARI

Dansa i discapacitat

Projecte anual de Jardí Artístic. Jardí a Escena com a estímul de treball

11 Història en 3D Art a Borriana fa 2500 anys

13 Història en 3D

Leoš Janáček, el lleó de la cabellera blanca

16 Entrevista

Conversa amb Norberto Mesado Oliver

Propi 19 Repertori Exercicis de creació musical. 21 Alumnat Mayca Pérez Asensio 22 Guia d’audició Franz Liszt

24 Diccionari Descobreix quin personatge s’amaga ordenant les lletres remarcades d’interés 25 Webs Descobreix les webs més interesants

Administració José Luís Azpitarte Sánchez info@cmeviciana.es

26 20 Respostes

Dipòsit legal CS-154-2006 ISSN 1886-7294

27 Projectes

Carles Ramon i Segarra

Pulso@paso: una activitat interdisciplinar de dansa i música

30 Notícies del CME RMV

31 Informació i activitats Procés de matriculació

! 2

SUMARI

Tots els articles d’aquesta revista són inèdits, excepte quan consta el contrari, i les opinions expressades corresponen als seus signataris. ARTRES no s’identifica necessàriament amb les opinions manifestades a la Revista


EDITORIAL

L

a cultura i l’educació són

el llibre com a model i el paper com un

conceptes que a tots ens

vehicle de transmissió de sabers, les no-

agrada incloure en el

ves tecnologies de la informació i la co-

nostre quefer diari preo-

municació, les NTIC’s ens permeten de

cupant-nos quan aques-

poder sumar-nos a l’esforç que l’Ajun-

tos falten en algun context, siga el què

tament en general i la regidoria de Cul-

siga. Actualment vivim i patim crisis i

tura en particular estan realitzant per

catàstrofes naturals i antinaturals que

a què puguem gaudir tots el més breu

ens obliguen a minvar econòmicament

possible d’una situació millor.

en els processos que impliquen cultura i educació en pro de altres necessitats

Esperem la fidelitat dels nostres lectors

reals que demanda la societat més afec-

així com la seua comprensió i ara més

tada.

que mai, no sols per què aquest 2011 siga l’any del voluntariat sinó per què

Artres no vol despegar-se d’aquest es-

aposten per nosaltres i per la funció que

forç i vol donar exemple d’actuació sen-

fem contribuint al Projecte Educatiu del

se haver de descuidar el què sempre a

Centre Municipal d’Estudis Rafel Martí

fet fins ara i té l’objectiu de seguir fent,

de Viciana .

que és educar, ensenyar i contribuir en definitiva a la comunitat educativa.

Esperem que en un futur no molt llunyà ARTRES torne a permetre el tacte de les

Sempre els col·laboradors així com el

seues fulles, la olor de les seues tintes i

consell de redacció, han estat desenvo-

la impressió en les nostres retines, fent-

lupant la seua tasca d’una manera altru-

nos oblidar temps dolents en un salt

ista però el paper no es barat i la tinta

en el temps per recordar rics contin-

tampoc i malgrat que entre els nostres

guts que ens fan ser millor professorat,

pensaments està la valoració impresa,

alumnat, pare/mare...millor persona.

EDITORIAL

3


DANSA I DISCAPACITAT Temps de lectura aprox: 8min

A vegades, és difícil imaginar-se persones amb determinades discapacitats desenvolupant-se en matèries que consten de disciplines tan exigents com la dansa. No obstant això, és absolutament sorprenent el que la pràctica de la dansa pot significar per a la vida d’aquestes persones, a vegades considerades no capaços. Ens assessorem amb Silvia Valentín, una professional de

i a més compten amb l’ajuda de la monitora de suport

la dansa des de fa més de trenta anys. Va cursar estudis

Ana Marco. Una bona formació i un coneixement ampli

de dansa clàssica i contemporània al Conservatori de

i exhaustiu sobre la matèria, així com una gran dosi de

València, va començar la seua carrera professional com

paciència, són fonamentals si es volen obtenir resultats

a ballarina i professora de dansa als anys vuitanta i, ar-

positius. I se n’obtenen.

ran d’una primera experiència amb uns quants xiquets amb discapacitat, que van acudir a les seues classes de

Algunes persones amb enormes problemes físics, que

dansa al col·legi d’integració Juan Comenius, va decidir

quasi no podien caminar, a base de sentir l’esforç i la su-

seguir una inquietud que tota la vida havia tingut: dedi-

peració, entren i ixen de la classe sense a penes ajuda,

car-se a l’ensenyança i educació, a través de la dansa, de

millorant en gran manera la seua capacitat psicomo-

persones amb discapacitat.

tora, per la qual cosa comencen a ser un poc més autosuficients. Així que comencen a interactuar sense la

Després d’obtenir l’aprovació del seu projecte conjunt

constant ajuda dels professors o monitors, quan senten

amb Amparo Castillo a l’Ajuntament de Quart de Poblet,

que són capaços d’aprendre alguna cosa i després re-

es va posar en marxa el taller de teatre i dansa per a per-

presentar-la per si mateixos, guanyen enormement en

sones amb discapacitat. Ací va començar una carrera

autoestima i confiança, la qual cosa fa que el seu proble-

sense final en què fins ara, després de quasi vint anys,

ma siga molt menor.

continua sorprenent-se amb les capacitats d’aquestes persones. La seua forma de treball intenta sempre po-

L’ús de la metodologia

tenciar al màxim les possibilitats dels alumnes.

de la dansa clàssica, adaptada a les possibi-

Les persones amb discapacitat necessiten un tracte

litats de les persones,

especial. Per aquesta raó, també cal utilitzar tècniques

assoleix grans resultats.

d’ensenyament un poc especials, per a les quals es ne-

Millora la seua condició

cessita un gran coneixement i experiència en la ma-

física i les seues ments

tèria, a l’hora de treballar aquest tipus d’educació. Les

es concentren en un

discapacitats solen ser físiques, psíquiques i sensorials

sistema de treball que

i, a més, solen anar acompanyades de molts problemes

els ajuda a aconseguir

de llenguatge, tant d’expressió com de comprensió, i de

l’estabilitat emocional i

problemes psicomotors que poden dificultar l’aprenen-

psíquica que tots neces-

tatge, en major o menor mesura depenent del grau de

sitem.

la discapacitat. Es tracta, sobretot, de treballar amb les seues capaciEl ritme de treball és diferent del que es portaria en una

tats i no limitar-los massa per les seues discapacitats.

classe de dansa per a persones sense discapacitat. En

Al llarg de la història, les persones amb discapacitat

les classes sempre hi ha dos professors, en aquest cas

sempre han sigut marginades o sobreprotegides, no

Silvia acompanyada de la seua col·lega Amparo Castillo,

deixant que es pogueren desenvolupar d’una manera

4

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA


més positiva. Amb la dansa s’aconsegueix que se senten

nen majoritàriament actors i actrius que comparteixen

responsables, tant de si mateixos com de la tasca que

un poc del seu temps per a portar l’humor i l’escolta

han de realitzar, en la qual demostren una gran profes-

als pacients hospitalitzats, així com als seus familiars o

sionalitat sobretot a l’hora d’eixir a l’escenari. La majoria

acompanyants, treballant conjuntament amb l’equip

d’aquestes persones són completament conscients del

multidisciplinari dels hospitals. La preparació i la re-

seu problema. Açò sempre comporta una gran càrrega

presentació escènica amb discapacitats requereix una

emocional que els fa vulnerables i complicats al mateix

constant supervisió per part dels professors, els quals,

temps. Els intercanvis i col·laboracions amb centres

lamentablement, no tenen la possibilitat, a hores d’ara,

d’ensenyaments regularitzats es produeixen de forma

d’especialitzar-se oficialment en pedagogia de la dansa

molt escassa i seria necessària una major promoció i

per a persones amb discapacitat, per no trobar-se inclós

atenció respecte d’això. L’error de la societat rau, segura-

aquest tipus de pedagogia en la programació curricular

ment, a tractar de minimitzar els problemes d’aquestes

dels estudis superiors de dansa. Els professors de dan-

persones en compte d’educar-los en la seua condició i

sa no reben una preparació pedagògica per a aquesta

fer-los viure amb aquesta.

forma d’ensenyança i són molt pocs els que troben motivació suficient per a dedicar-se a aquestes persones

La dansa els ensenya una disciplina. Això els proporcio-

amb problemes, per no poder estudiar una especialitat

na una tasca en què han de realitzar un aprenentatge.

reconeguda oficialment. Això hauria de canviar. Igual

Així, ells experimenten una assimilació de conceptes en

que hi ha la pedagogia per a ensenyaments especials

què troben un sistema de treball i en què desenvolu-

en l’educació obligatòria, hauria d’existir en la pedago-

pen la seua creativitat, la qual cosa els porta a una major

gia de la dansa, ja que una cosa tan beneficiosa per a les

motivació per continuar aprenent i sentir-se útils. El cim

persones no pot deixar-se sense preveure.

ve quan es tracta de realitzar la posada en escena. Ací és on poden desenvolupar l’activitat al màxim, prenent

La integració amb persones sense discapacitat podria

consciència d’estar fent una cosa que els altres admira-

ser en molts casos una bona solució, però l’ideal seria

ran. Fins i tot inventen les seues pròpies escenes teatrals

la creació d’una branca pedagògica pròpia, perquè són

amb els seus textos inclosos. Per a alguns d’ells, que

molt nombrosos els casos en què l’ensenyança conjunta

no saben llegir ni escriure, aquesta no és tasca fàcil. Els

seria pràcticament impossible. La realització d’aquestes

aprenen a base de practicar-los, com també fan amb els

ensenyances hauria de preveure’s de forma constant en

passos de dansa i moviments escènics. Silvia ens parla

la llei d’educació obligatòria. S’haurien de regular ofici-

també de dos projectes, ja en funcionament, amb els

alment, ja que fins ara només existeixen com a actuació,

quals estan realitzant representacions escèniques peri-

per iniciativa pròpia, d’algunes persones que realment

òdicament. L’un és l’anomenat Grupo DanzaT, amb ca-

s’interessen per aquest tema. D’altra banda, això faria

torze components, tots ells persones amb discapacitat.

que la consecució de subvencions per a la realització

I el segon, Integraarte, és el resultat de la unió de cinc

d’aquestes ensenyances no depenguera d’interessos

persones sense discapacitat als components del primer

polítics locals, els quals, lamentablement, són ben so-

grup. Només amb un poc més d’un any treballant, han

vint molt variables. Jo, com a pedagog de dansa i ésser

aconseguit representar repetidament el seu espectacle

humà, espere que aquesta situació canvie, per a millo-

En qué cabeza cabe.

rar, com més prompte millor. Juan Antonio Mochales San Vicente

El seu lloc de treball és la seu de l’Associació Improasistencia de Quart de Poblet. Aquesta associació la compo-

Professor de dansa acadèmica del CME RMV

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

5


PROJECTE ANUAL DE JARDÍ ARTÍSTIC JARDÍ A ESCENA COM A ESTÍMUL DE TREBALL ARTÍSTIC Temps de lectura aprox: 18min Què és el Jardí Artístic?

Això implica creació, adaptació i motivació del profes-

El Jardí Artístic és una experiència considerada d’avant-

sorat, que prepara el material necessari amb molta cura.

guarda arreu de l’Estat, encetada pel Centre Municipal

Tant l’any 2009 com el 2010 el treball ha sigut amb JA

d’Estudis Rafel Martí de Viciana en 2005, amb la finali-

de 4 a 7 anys, d’aquesta manera el treball d’intervenció a

tat de fomentar des de la infància el coneixement de la

l’espectacle s’ha fet per nivells, és a dir, cada grup (4, 5, 6

música, la dansa i les arts plàstiques. A través d’aquesta

i 7 anys) de 16 alumnes ha col·laborat a escena aportant

activitat, que comprén des de nounats fins a xiquets de

una cançó i una coreografia en diferents moments del

7 anys, es treballen, a través d’especialistes, tres discipli-

conte. D’aquesta manera han mostrat les disciplines de

nes: arts plàstiques, dansa i música en l’àmbit sensorial

música i dansa. Per una altra banda, a les classes d’arts

i d’estimulació. L’alumnat de 0 a 3 anys, juntament amb

plàstiques han treballat la decoració de l’escenari, mos-

les seues famílies, participa en una hora setmanal de

trant així les seues tasques plàstiques, musicals i de mo-

classe, i de 4 a 7 anys són dues hores setmanals les que

viment a escena.

acudeixen a classe al CME. Contes com a fil conductor en Jardí a escena Entre altres activitats acadèmiques, el Jardí Artístic in-

Ambdós contes escrits per Ma Amèlia Gual Piquer.

clou un espectacle final de curs anomenat Jardí a escena, en què l’alumnat mostra les habilitats artístiques ad-

2009 Creativitat i Innovació

quirides relacionades amb la dansa, les arts plàstiques i

Creo, l´illa fantàstica

la música. Aquesta activitat es realitza des del curs 2009.

Hi havia una vegada un poble a la vora del riu Sec que

La temàtica escollida per a Jardí a escena gira a l’entorn

semblava estar trist. Tot ho veia de color gris. El seu

de l’any Europeu. L’any 2009 va ser declarat any Europeu

nom era Borriana. Malgrat que era molt bonic, als seus

de la Creativitat i la Innovació i l’any 2010, any Europeu

xiquets els faltava l’alegria. Aquesta alegria que els feia

de la Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social, segons la

vibrar i estar plens de vida, que s’apoderava d’ells i no

Unió Europea, i aquest 2011 any Europeu de les activti-

els deixava mai. I consegüentment també els faltava la

tats de Voluntariat que fomenta una ciutadania activa.

creativitat per a jugar; la creativitat per a viure; la crea-

D’aquesta manera eduquem també en valors.

tivitat en cada hora de la seua vida. I junt a aquesta, la innovació per a fer coses diferents en cada moment.

Desenvolupament del projecte La gestació de Jardí a escena agafa com a tema l’any

Uns xiquets decidiren anar a casa el tio Pepet, un vell

Europeu triat per la UE, i a partir d’ací es crea un conte

molt vell de Borriana, que ho sabia quasi tot.

que narra una història en la qual s’amalgama la temàtica europea des d’una visió artística. Amb la narració

Xiquets: Tio Pepet! Tio Pepet! Sap vosté on es troba

s’aconsegueix fusionar el treball de les tres arts que

la creativitat? Ha vist vosté alguna vegada la innovació?

s’imparteixen al CME: art, dansa i música amb l’educació

Vosté que és vell recorda si alguna vegada han estat a

en valors i actituds.

Borriana? I on es poden trobar ara?

El treball del professorat comença una vegada el conte

Vell: Xiquets, xiquets, no em pregunteu tantes coses

està perfilat, d’aquesta manera el professorat aporta el

que m’atabaleu! És cert que sóc vell i que he vist moltes

que treballarà, segons la disciplina que imparteix, amb

coses, però el més bonic que recorde és quan tenia sis o

cada grup per integrar-lo dins la història que es narra.

set anys, que aleshores em vaig trobar casualment amb

6

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA


la creativitat, la qual em feia veure dibuixos en els nú-

Xiquet 1: Amics, amiguetes, esteu bé? Us heu mare-

vols del cel i taral·lejar noves melodies. De la innovació

jat? Ja ens queda menys! Hem d’anar cap aquell punt de

us diré que vaig inventar 3.540 balls nous, tots i cadas-

color, allí deu estar el nostre tresor.

cunamb coreografies fabuloses. Xiquet 2: Déu meu, quina tempesta!!! Quins llamps Però un bon dia, ho recorde ben bé, van desaparèixer

més forts!!! Quina pluja!!! No defalliu!!! Que nosaltres

de Borriana, i a poc a poc també van sortir de la meua

som forts i valents!! Quina ona!!! Gloc-gloc, gloc-gloc...

vida. On anaren? No ho recorde bé, l’únic que us puc dir és que vaig sentir dir que havien fet cap a una illa cos-

Xiquet 3: Quina forma més accidentada d’arribar a

tanera, on algú guardà la creativitat i la innovació en un

cap lloc!!! [so de la mar calmada] Tot torna a estar en

cofre ja que, com a gran tresor que eren, hom no volia

calma.

que ningú les furtara. Pel que em digueren deduïsc que devia ser un dels illots que formen les Illes Columbretes. Allí és on heu de buscar-les.

Xiquet 4: Dins de nosaltres, però, trobem que hi ha alguna cosa nova, alguna cosa que ens ompli d’alegria, d’idees, d’il·lusió i de benestar. De projectes per al futur.

Primerament, pregunteu als estels del cel; són ells els

Això vol dir que hem arribat al final del nostre trajecte, i

que millor us ajudaran, ja que sempre han guiat els

que el tresor és a prop.

mariners en els seus viatges. Espereu que es faça de nit, aleshores podeu explorar per tots els racons de

Xiquet 5: Realment valdria la pena que la innova-

Borriana, i quan comencen a brillar al firmament és el

ció i la creativitat tornaren aviat a Borriana, per com-

millor moment de preguntar-los on heu de dirigir-vos

partir aquest tresor amb la resta de la xicalla del poble.

en l’ampli mar, per trobar el tresor de la creativitat i la

Que tothom poguera gaudir de l’alegria de compartir el

innovació, de segur que trobeu la veritat, al temps que

color, el so i el moviment.

l’aventura; car el tresor que hi trobareu compensarà àmpliament les vostres fatigues. Potser aleshores comen-

A partir d’aquell moment Borriana tornà a ser el poble

çarà la veritable aventura de les vostres vides, que és

més divertit de tota la Plana. I no oblideu mai que si te-

eixir de Borriana,en busca d’un tresor, cap a unes illes

niu creativitat i innovació en les vostres vides el món

desconegudes.

serà al vostre abast. EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

7


PROJECTE ANUAL DE JARDÍ ARTÍSTIC JARDÍ A ESCENA COM A ESTÍMUL DE TREBALL ARTÍSTIC 2010 Lluita contra la pobresa i exclusió social

gustos i diferent en aptituds, però quedava clar que tots

Cada u és com és

eren pingüins del pol nord, on el fred era igual per a tots,

La història que relatarem podria ocórrer en qualsevol

encara que el seu xicotet cor sentia de forma diferent,

racó del món, igual que els seus personatges podrien

només això marcava la diferència, la forma tan distinta

ser habitants de qualsevol colònia d’animals. En un ge-

que cada u té de veure el món i estar en ell.

lat hemisferi glacial, molt, però molt lluny de Borriana, vivia una colònia de pingüins molt fins, quasi tots amb

Els pingüins, que eren molt talentosos i inquiets, van

corbata de llacet, molt talentosos i creatius.

decidir escoltar-se els uns als altres, ningú havia de ser exclòs, tots podien exposar el que sentien quan connec-

El paisatge on vivien era de color blanc, les cases de co-

taven amb aquella part del seu ésser que posava espur-

lor blanc, el sòl de color blanc i la panxeta de cada un

netes de calor al seu cor.

de color blanc. El so de l’aire xiulant era l’única melodia que sentien i sempre escoltaven el mateix. Com que feia

Tots van parlar, els de les corbates grogues amb els de

fred, els pingüins havien de moure’s molt, però molt de

les corbates de llacet negres, els que mai paraven de

veritat. Quasi tots feien el mateix, es movien en impro-

moure’s amb els que estaven quiets com una estàtua,

visats moviments harmònics, formant files, cercles, a

els que volien posar colors al pol nord amb els de les

manera de rudimentària coreografia. Com que els entu-

corbates roges... Així, després de diversos dies de tro-

siasmava, això era el que més els animava.

bades emocionants entre tots ells, es van adonar de la quantitat i varietat de coses que començaven a agra-

Tots es movien, menys uns pingüinets que no volien

dar-los i que desconeixien per complet, perquè com

moure’s, ni portar corbata de llacet; els agradaven més

que mai parlaven amb els rars...

les corbates que no foren negres i el que més desitjaven era crear sons i colors damunt del blanc glacial. Els

Arran d’aquesta trobada va quedar demostrat que cada

pingüinets del llaç treballaven metòdicament, cada dia

u és com és, i no hi ha rars, hi ha diferents, meravellosos

assajaven els moviments, damunt d’aquell sòl gelat i es-

diferents. Com que ja tot estava dit entre ells, els que

varós, amb els seus elegants vestits de frac amb corbata

sempre es movien van decidir parar-se per a escoltar el

de llacet negra. Però faltava alguna cosa, intuïen el que

so del vent, i amb sorpresa van descobrir que hi havia

era, però encara no sabien definir-ho.

música darrere d’aquells sons. Els que estaven quiets van descobrir que, movent-se, connectaven amb el seu

En tota aquesta successió de moviments, sons, colors,

interior i, com que el ritme el tenien gravat en el seu

van començar a adonar-se que no tots es movien, que

cervell de tant i tant d’escoltar els sons del vent, van co-

no tots portaven corbata ni corbata de llacet, i que el

mençar a moure’s, a crear balls i danses. Els pingüins que

color del coll d’un canviava segons vestia amb corbata

volien color en les seues vides van començar a transfor-

de llacet o amb simple corbata, i que el color de la seua

mar el fred espai glacial en un càlid paisatge glacial, ple

corbata variava segons el dia que era, que uns quants es

de tons i harmonies, amb un bell arc de Sant Martí i un

quedaven quiets, molt quiets, escoltant el que els deia

sol radiant que aportava calidesa a les seues vides.

el vent, mentre que altres es movien tant perquè realment també els ho demanava el cos. Quina confusió...!

Tots es van adonar que la música, la dansa i l’art plàstic

Mare meua, quin descobriment! Quina revolució, tantes

forma part de les nostres vides, que res exclou i que tot

vesprades junts i mai s’havien parat a pensar que, enca-

aporta novetat, calidesa i creativitat per a una vida més

ra que eren una colònia de pingüins molt ben avinguts,

feliç i divertida.I conte contat, conte acabat, i com que

cada un era diferent del que tenia al costat, diferent en

no hem estat quiets no ens hem gelat.

8

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA


Lletres cançons

salte, jo cante, jo balle, l’hivern i el fred li agraden a ell. Si

2009 Creativitat i Innovació

al Pol Nord tu véns deviatge, et trobaràs uns dolços pingüins. Jo còrrec, jo salte, jo cante, jo balle, si véns amb

JA 5 Remar. Anem a remar en una barqueta, ràpid i

mit’ensenye el camí.

ràpid i ràpid, en una barqueta. JA 7 Al Pol Nord. Tots els pingüins del Pol Nord hem JA 7 La platja. Anem cap a la platja que fa molta calor, posem-nos les xancletes i també el banyador. De lluny

eixit hui a passejar, som diferents però iguals i cantem junts esta cançó.

veiem com vola un estel de paper, amb molts coloraines i en forma de vaixell.

Taller familiar d’indumentària En Jardí a escena de 2009 cada grup representava

JA 4,5,6 i 7. Creativitat. L’alegria ja ha arribat, ho passarem bé, i amb creativitat tot ho arreglarem. La, la, la..

una part de la història i, per tant, eren personatges i vestimentes diferenciades per grups (exploradors, xiquets/es que despertaven d’un somni, barquers, peixos,

2010 Lluita Contra la Pobresa i Exclusió Social

vaixells...). Les famílies van confeccionar la indumentària seguint les pautes marcades pel professorat.

JA 4 Els pingüins ja estem ací. Els pingüins ja estem ací per a fer-te molt feliç, fica tu molta atenció i escolta-

Pel que fa al 2010, tots els grups van ser un mateix per-

ràs la nostra cançó, els pingüins ja estem ací per a fer-te

sonatge: pingüins. En aquesta ocasió va haver-hi dues

molt feliç. Els pingüins ja estem ací per a fer-te molt feliç,

alternatives: comprar la roba per acabar-la de confecci-

caminem tots molt juntets i sempre de tres en tres, els

onar les famílies a casa o participar en tallers de costura

pingüins ja estem ací per a fer-te molt feliç. Els pingüins

en què les famílies de l’alumnat van acudir al CME per

ja estem ací per a fer-te molt feliç, de negre és el meu

confeccionar la disfressa juntament amb el professorat

vestit i al Pol Nord jo estic vivint, els pingüins ja estem

de JA, que els guiava.

ací per a fer-te molt feliç. Els pingüins ja estem ací per a fer-te molt feliç, a poc a poc la nostra cançó diu adéu

Resultats

amb tot el cor, els pingüins ja ens n’anem però prompte tornarem.

2009 El 27 i 28 de maig de 2009 l’alumnat de Jardí Artístic del

JA 5 L’hivern i el fred. L’hivern i el fred fan enrogir

CME Rafel Martí de Viciana va realitzar dues representa-

les galtes, l’hivern i el fred mira el meu bec, jo còrrec, jo

cions escèniques anomenades Jardí a escena, al Teatre EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

9


PROJECTE ANUAL DE JARDÍ ARTÍSTIC JARDÍ A ESCENA COM A ESTÍMUL DE TREBALL ARTÍSTIC.

Payà de Borriana, amb les quals va clausurar el curs es-

entregar l’orla i un diploma acreditatiu. A les actuacions

colar 2008/2009. A les actuacions van participar un total

es van mostrar les habilitats artístiques adquirides per

de 224 alumnes d’entre 4 i 7 anys. Es va aprofitar l’acte

l’alumnat relacionades amb la dansa, les arts plàstiques

per a fer entrega d’un diploma acreditatiu i una orla a

i la música.

cada alumne/a de JA 7 que finalitzà el Jardí Artístic per a continuar posteriorment els seus estudis en una de les

Jardí a escena és una experiència considerada molt po-

disciplines en concret.

sitiva, amb la qual l’alumnat gaudeix de mostrar la seua feina a l’escenari, tant a escala individual com grupal.

Les actuacions van resultar reeixides gràcies al treball re-

La presència de les famílies en aquest acte és un

alitzat per l’alumnat i el professorat. De la mateixa manera, cal esmentar la bona disponibilitat de les famílies per a facilitar la feina al professorat. 2010 El 24, 25, 26 i 27 de maig de 2010 l’alumnat de Jardí Artístic del CME

element clarament motivador per

La gestació de Jardí a escena agafa com a tema l’any Europeu triat per la UE, i a partir d’ací es crea un conte que narra una història en la qual s’amalgama la temàtica europea des d’una visió artística.

Rafel Martí de Viciana va realitzar di-

a l’aprenentatge de l’alumnat. Per aquesta raó, els xiquets/es posen molta cura en el treball de preparació a l’aula a fi de poder mostrar de la millor manera la seua feina diària. Per aquest i molts altres motius, tenen sentit els esforços del professorat especialista en música, dansa i arts

verses representacions escèniques de Jardí a escena, al

plàstiques del CME, professorat que treballa a les au-

CMC La Mercé de Borriana, amb les quals es va clausurar

les presentant la seua disciplina a un alumnat tan jove,

el curs escolar 2009/2010.

aprofundint en el seu component lúdic, desenvolupant la seua estima a través de l’estimulació, reforçant aspec-

Així, un total de 252 alumnes inscrits desfilaren per l’es-

tes personals, la motivació, la desinhibició, l’espontane-

pai escènic del CMC La Mercé, on van estar programa-

ïtat i l’autoestima.

des quatre convocatòries diferents, per a cadascuna de les quals es va establir l’actuació de xiquets de 4, 5, 6 i 7 anys, amb especial menció per als alumnes de 7 anys que finalitzaren el Jardí Artístic, i als quals es va 10

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

Anna Piquer Garcia Cap de coordinació de Jardí Artístic al CME.


ART A BORRIANA FA 2500 ANYS Temps de lectura aprox: 10min

És probable que estiguem acostumats a associar la nostra història exclusivament

a l’arqueologia i a les restes materials, i ens oblidem de les persones que van viure ací abans que nosaltres. Elles van tenir, al llarg dels segles, unes necessitats vitals molt semblants a les nostres; per exemple, també gaudien dels plaers dels sentits, i entre aquests l’art era sens dubte un fet omnipresent. Aquest estudi seria massa extens per a resumir-lo en poques pàgines si no el delimitàrem i descartàrem elements exclusivament decoratius, com per exemple en atuells, vestimentes, utensilis, adorns, etc. Així doncs, deixem les expressions decoratives i ens cenyim a manifestacions artístiques amb un rerefons simbòlic més important. Si ens limitem als coneixements actuals de què disposem, només podem parlar de representacions artístiques en el nostre terme a partir de l’època ibèrica, que segons els distints autors podem englobar entre els segles VII i I aC; açò no vol dir que abans no van poder existir, com per exemple a l’edat del bronze, però encara no tenim coneixements prou profunds per a aventurar-nos en aquest tema. Amb aquests condicionants previs intentarem respondre les preguntes bàsiques: quan, on, com i per què. La cultura ibèrica al terme de Borriana En primer lloc, hem d’entendre la importància del nostre territori a l’època ibèrica. En aquell moment la zona de la Plana Baixa era idònia per a viure, envoltada de muntanyes i amb una àmplia costa que generava una franja apropiada per a l’establiment humà, on es podia cultivar molt de terreny i molt fèrtil. A més, les vies de comunicació entre nord i sud confluïen a la zona de Borriana, ja que les muntanyes que l’envolten formen un nombre limitat de corredors que s’unien ací. A la costa hi havia abundants marjals, la qual cosa limitava la creació de ports o embarcadors. Finalment hem de tenir en compte que fins a època romana el riu Millars va ser una important frontera com testimonien les torres i poblats a un costat i a l’altre del riu (Torrelló i Castell Vell d’Almassora, Torrelló d’Onda, Vinarragell a Borriana, etc.). Vinarragell va ser un enclavament important de vigilància ja des de l’edat del bronze (aproximadament entre el 2000 i 700 aC), que a més arreplegava mercaderies de l’interior, via Onda i Betxí, i permetia un intercanvi amb els comerciants mediterranis de l’època (primer els fenicis i després els grecs, cartaginesos i romans) que

podrien remuntar part del Millars en barcasses. Aquest jaciment es va donar a conéixer pel borrianenc Vicente Forner als anys vint del segle XX, i des de llavors va ser estudiat per aficionats i arqueòlegs locals, com Joaquín Peris, Tomàs Utrilla o Norberto Mesado; les abundants excavacions que va realitzar aquest últim, acompanyat d’investigadors d’universitats espanyoles, van proporcionar els materials que avui tenim al nostre museu. Si ens allunyem de Vinarragell només hi ha un port important a la Plana fins a arribar a Sagunt, aquest és Torre d’Onda a Borriana, significatiu centre comercial fundat al voltant del segle III aC. La seua configuració podria ser la d’un ancoratge que no era més que una gran plataforma per a atracada de vaixells o barcasses. Aquest donaria eixida i entrada a productes de poblats de la zona d’Onda (Castell), Betxí (Solaig i Sant Antoni), Vilavella (Castell i Santa Bàrbara) i la Vall d’Uixó (Orleyl i Sant Josep) almenys fins al canvi d’era, com ho testimonien les restes emmagatzemades al Museu de Borriana. Aquests són fruit dels estudis de Joaquín Peris, que ja va donar a conéixer Francesc Roca en el seu llibre de 1931 Historia de Burriana, i que van continuar Tomàs Utrilla, Norberto Mesado i Vicent Verdegal. Després de 15 anys de pausa, i des de 2007, el Servei Municipal d’Arqueologia de Borriana ha représ les excavacions en el jaciment que avui es troba davall alguns habitatges de la Serratella. Respecte a la resta, només ens cal esmentar elements d’un valor encara per determinar a la zona de Borriana al Palau/Tirao, Regenta, Sant Gregori, Llombai i Carabona, també possiblement a Virrangues i Cap de Terme, però hem de tenir en compte que aquestes són franges de pas pròximes al camí principal que uniria la costa HISTÒRIA EN 3D

11


ART A BORRIANA FA 2500 ANYS amb l’interior, o siga, VinarragellTorre d’Onda amb Betxí-Onda-la Vall d’Uixó-la Vilavella. L’art en la cultura ibèrica Encara queda molt per descobrir en els nostres jaciments, per la qual cosa hem de fonamentar-nos en altres assentaments que van aportar més materials. En primer lloc, hem de dir que l’escriptura dels ibers continua sent un enigma, perquè en desconeixem el significat, per la qual cosa només podem guiar-nos per les seues representacions per a conéixer la seua cultura, també sabem alguna cosa dels seus costums pel que ens van contar els cronistes romans durant la conquesta de la península Ibèrica. Aquests ens narren la seua organització en tribus o regnes i l’existència de sacerdots encarregats del culte als déus. En la zona més pròxima a nosaltres, tenim importants vasos pintats amb motius de dansa a Sant Miquel de Llíria (Pericot, 1979), Sagunt, la Serreta (Alcoi) i el Torrelló d’Almassora (Clausell, 2003), la interpretació dels quals pot ser molt variada, des de ritus de pas cap a l’edat adulta, de tipus funerari, guerrer (Cuadrado, 1982) o simplement desfilades festives en un ambient lúdic. Tenim representacions individuals o col·lectives, però quasi sempre acompanyades de música. Altres representacions d’animals fantàstics o escenes probablement mitològiques ens parlen de l’existència d’epopeies o llegendes que podrien haver sigut relatades o representades a manera d’ambient teatral, d’això tenim exemples en peces del Museu de Borriana, com els joves amb panderos en el crater d’Orleyl o la lluita entre un guerrer i un animal fantàstic/porc senglar. La música Com podem comprovar, la música era un element important en la vida dels ibers, però tenim escasses proves 12

HISTÒRIA EN 3D

arqueològiques dels seus instruments; només per algunes representacions i paral·lels amb les cultures gregues i etrusca (Maioli, 2003) podem deduir l’ús d’alguns instruments: Aulos (flauta) i Diaulos (flauta doble): originàries de Grècia, eren utilitzades en funerals, banquets, festes, desfilades, etc. Després passen a Etrúria i a Ibèria. Tuba, Corn I Trompa. Cítara i Lira: d’origen grec, on s’associaven a nobles i a músics professionals. Címbals (plaques circulars de metall) o Cròtals (vares de bronze, ivori o fusta): elements de percussió que es xoquen entre si; d’origen grec, eren utilitzats en funerals per a espantar els mals esperits. Sonalls i Sistres (sonalls en forma de ferradura). Tamborins (semblants a la pandereta): originaris de Grècia. Campanetes. L’última de les qüestions, per què els nostres avantpassats feien música o representacions artístiques, és més complexa. Si per un costat la funció narrativa de les figures en ceràmica, metall o pedra és clara, per un altre, el que volen dir exactament encara és confús, llevat que en desxifrem l’escriptura. Així, la seua música és un vertader enigma i pot tenir valor simbòlic en contextos funeraris, religiosos, festius, etc. Però, no obstant això, sí que podem quedar-nos amb l’aportació de l’arqueologia, que ens ha permés identificar alguns dels instruments de l’època, siguen de corda, vent o percussió i que ens permeten sentir parcialment els sons i la música que acompanyaven els borrianencs fa 2.500 anys. José Manuel Melchor Montserrat És actualment el director del Museu Arqueològic de Borriana i cap del Servei Municipal d’Arqueologia. Compta amb quasi mil articles publicats en revistes i congressos nacionals i internacionals i una desena de llibres. En vint anys com a arqueòleg ha dirigit més de dues-centes actuacions arqueològiques a tota la Comunitat Valenciana, Terol, Conca i Múrcia, a més d’impartir classes puntualment a la Universitat Jaume I i a la Universitat Politècnica de València.


Leoš Janáček, el lleó de la cabellera blanca Temps de lectura aprox: 14min Ma chère Kamila!

balls que parlen de Janáček des d’un punt de vista per-

Je pense à toi avec une telle joie, avec

sonal, és a dir, realitzen un retrat literari i documental

un tel amour qu’on ne peut l’écrire ni

del compositor des de la pròpia experiència viscuda i els

même le dire. Je pars maintenant à 11

records. Aquest és el cas de la publicació que ens ocu-

h et reviendrai sûrement encore te re-

pa en aquest article, una obra escrita a Nijkerk (Holan-

trouver! Tien à jamais. Et ce que je t’ai

da) entre agost i setembre de 1973 i publicada un any

envoyé, tu arriveras à le départager. On se complète

després amb el títol Leoš Janáček als meus records pel

bien, tous deux, pas vrai?1

musicòleg txec Jan Racek4. L’autor intenta plasmar de la manera més objectiva possible els seus records i vivèn-

Són diverses les publicacions existents al voltant de la

cies amb el compositor al període 1924-1928, quan es

vida i l’obra del genial compositor txec Leoš Janáček

va traslladar a la ciutat moraviana de Brno com a estu-

(Hukvaldy, 1854 - Ostrava, 1928). Autors indispensables

diant universitari i va poder conèixer-hi el compositor

per a la musicologia txeca com Jaroslav Vogel, Bohumír Štědroň, Michael Beckerman i especialment John Tyrrell han dedicat els seus esforços a lluitar pel reconeixement internacional i la divulgació d’un dels compositors més importants en la transició del segle XIX al XX2. Finalment Leoš Janáček comença a ser valorat com cal al món musical: els programadors

Leoš Janáček comença a ser valorat com cal al món musical: els programadors teatrals no temen la programació de les seues òperes més destacades, la musicologia estudia seriosament la seua vida i obra...

i la seua dona Zdenka Janáčkova. Al seu torn va acostar-se tímidament a la seua música, i tant el temps viscut junt al compositor com el descobriment de la seua obra suscitaren en ell la necessitat d’escriure aquest llibre. Molt poèticament ens informa Racek de les condicions en què va llançar-se a escriure la seua obra:

teatrals no temen la programació de les seues òperes

“Estos, mis recuerdos de Janáček y de su obra los escribí

més destacades, la musicologia estudia seriosament la

durante el sofocante verano en casa de mis hijos en Ho-

seua vida i obra, i els intèrprets gaudeixen intensament

landa. Constantemente acudían a mí estos vivos recu-

d’una música d’una qualitat exquisida, plena de vitalitat

erdos y se desarrollaban en la habitación abuhardillada

i originalitat.

de su encantadora casa, donde tranquilo, me enfrasqué literalmente en mi intensivo trabajo y en mi alegre re-

Altres publicacions destacades sobre el compositor ens

cuerdo de mis transcurridos años de juventud. Por una

presenten l’edició i anàlisi de la seua correspondència

ancha ventana, situada en el tejado de nuestra casa, casi

i altres documents d’importància per a entendre les

incesantemente se filtraban en mi mesa de trabajo los

reflexions personals de Janáček i els seus escrits sobre

rayos de sol del claro, azul, y alto cielo. El silencio era

música3. Finalment, trobem un nombre reduït de tre-

sólo interrumpido, en algunos momentos, por el grito de las blancas gaviotas que volaban desde el cercano

1 Carta de Leoš Janáček a Kamila Stösslová amb data 28-VI-1927, Praga. Publicada a l'obra Leoš Janáček. Écrits (Selecció, traducció i presentació de Daniela Langer. Ed. Fayard, 2009). Leoš Janáček va ser inspirat en moltes ocasions per Kamila Stösslová, amor platònic del compositor i figura indispensable per a comprendre les seues obres de maduresa. 2 Els estudis de caràcter biogràfic més importants sobre Leoš Janáček són els següents: Jaroslav Vogel, Leoš Janáček, a biography (1981, London, New York); Bohumir Štědroň, Leoš Janáček (1976, Praha); Michael Beckerman (ed.), Janáček and his world (2003, Princeton); i el monumental treball en dos extensos volums de John Tyrrell: Janáček: Years of a Life vol.1 (1854-1914) - The Lonely Blackbird (2006, London) i Janáček: Years of a Life vol.2 (1914-1928) - Tsar of the Forests (2007, London). 3 Recomanem per a un estudi més exhastiu d'aquests documents la recent publicació en francés citada anterioment (op. cit. 1), les memòries de Zdenka Janáčkova (ed. de J. Tyrrell) en My life with Janáček -the memoirs of Zdenka Janáčkova- (1998, London, Boston) i de manera especial la publicació Intimate letters, Leoš Janáček to Kamila Stösslová de John Tyrrell (trans. & ed., 1994, Princeton).

mar por encima del techo de la habitación abuhardillada, por la encantadora interpretación del carrillón, que cada hora y brillantemente sonaba en la torre de la cercana iglesia y por las agradables ráfagas de viento, que traían el aroma salado del mar. Me gusta recordar con 4 Tots els fragments que es citaran posteriorment pertanyen al pròleg del llibre de Jan Racek Leoš Janáček v mých vzpomínkách [Leoš Janáček als meus records] (Ed. Vyšehrad, 1975, Praha). La publicació està escrita originàriament en txec. Respectem ací la traducció inèdita al castellà del pròleg i els dos primers capítols, realitzada molt encertadament per Ana García Salas.

HISTÒRIA EN 3D

13


Leoš Janáček, el lleó de la cabellera blanca cierta melancolía, estos bellos e inolvidables momentos

La influència i imposicions estètiques al poble txecos-

que pasé con Janáček, o más bien soñar despierto en

lovac en aquest període no impediren, no obstant això,

esta agradable buhardilla de una casa holandesa.”

que personalitats de la talla de Leoš Janáček o Bohuslav Martinů (els dos compositors txecs més coneguts

L’obra de Jan Racek presenta, en forma de records i ex-

internacionalment a banda d’Antonín Dvořák i Bedřich

periències personals, una descripció dels últims anys de

Smetana) dugueren a terme les seues pròpies innovaci-

la vida del compositor i la seua visió personal i admira-

ons musicals i crearen d’una forma totalment personal

ció d’una de les personalitats musicals més destacades

i original.

en la història de la música. A més, la seua obra compositiva és situada en el context musical europeu i tracta-

Si bé podem notar la influència de Stravinsky, del jazz

da en comparació amb la situació artística i estètica de

o de l’impressionisme de Claude Debussy en algunes

l’època. Així, l’autor assenyala:

composicions de Martinů, estils musicals i compositors que estaven triomfant al París dels anys vint i que

“Entonces, el arte checo

el compositor va descobrir quan estudiava amb Albert

atravesaba un extraordina-

Roussel, al contrari el cas de Janáček és més particular.

rio y agitado periodo. En

Però abans de descriure la seua gran personalitat i ori-

resumen, podemos decir

ginalitat hem d’atendre a la recepció de l’avantguarda

que el movimiento artístico

musical europea i mundial per part de la generació de

checo de aquellos tiempos

compositors joves que es formaren fonamentalment

tenía firmemente un carác-

amb Janáček a Brno:

ter

social-revolucionario.

Tuvo aquí una influencia

“Quizás lo que menos se manifestó en la creación de

sin duda la entonces van-

los compositores berňenses fueron las tendencias de la

guardia artística y política europea, que tras la primera

vanguardia musical europea y mundial. Se agruparon

guerra mundial se formó sobretodo en Francia y en la

en el llamado Club de los compositores moravos (fun-

URSS. En los años posteriores a la guerra lo que más se

dado en el año 1922), cuyo primer presidente fue Leoš

nos imponía era la influencia del purismo francés, del

Janáček (1922 – 1928). Fueron en su mayoría miembros

constructivismo, del cubismo, del surrealismo y del po-

de la escuela berňense de compositores de Janáček, de

etismo (en arquitectura Auguste Perret, Le Corbusier, y

los cuales nombremos por ejemplo a Jan Kunce (1883),

los arquitectos holandeses, en pintura Pablo Picasso y

Václav Kaprál (1889 – 1947), Vilém Petržlek (1889 – 1967),

George Braque, en poesía, literatura y en teoría del arte

Josef Blatný (1891), Jaroslav Kvapil (1892 – 1958), Osvald

André Bretón, Philippe Soupault, Amédée Ozenfant),

Chluben (1893 – 1972) y Pavel Haas (1899 hasta 1944).

además de la influencia del futurismo italiano (Filippo

Su creación estaba en la mayoría de los casos compro-

Marinetti), así como la poderosa influencia del arte pro-

metida con la tradición musical de Smetana – Dvořák

letario soviético con una orientación social revoluciona-

y de Janáček – Novák y con el folklore musical checo y

ria a nivel internacional (en la dirección cinematográfica

moravo. De estos compositores Pavel Haas fue el único

Sergej Ejzenštejn, Vsevolod Pudovkin, en la dirección

cuya obra podía equipararse a la vanguardia musical

dramática y cómica Alexandr Tairov, en literatura Vla-

europea. Incluso se aproximó a Arnold Schönberg y a su

dimír Majakovskij, en pintura Marc Chagall.) En música

escuela, sobretodo en el cuarteto Z opičích hor op. 7 del

entonces se nos impuso, en la mayoría de los casos, la

año 1925. De manera semejante con un método creati-

influencia de Igor Stravinsky, Sergej Prokofjev y del gru-

vista y no epigonal se inclinó hacia la obra de Janáček.”

po de los Seis.” 14

HISTÒRIA EN 3D


La inspiració janáčekiana mostra unes característiques

lamente mediante un contacto fugaz, en la mayoría de

més extraordinàries, respira la natura i respecta profun-

los casos en el periodo de estrenos de sus óperas. De-

dament el folklore i les tradicions populars, elevant-los

cía sobre él acertadamente Čestmír Jeřábek, uno de los

amb la seua transformació artística a un nivell superior.

miembros vivientes mayores de la vanguardia literaria

Aquestes idees les va transmetre el compositor als seus

berňense de posguerra: ‘Sólo Janáček con su blanca ca-

alumnes de l’escola compositiva de Brno i en la majoria

bellera5 permanecía algo aparte, a este juvenil anciano

dels casos van seguir-les, com indica clarament Jan Ra-

no nos atrevíamos casi ni a mirarle’. Pero al mismo tiem-

cek. En un moment en què les avantguardes musicals

po no es posible decir que la obra de Janáček no se viera

d’Europa cridaven a la porta dels compositors més joves

afectada por este movimiento vanguardista nacional y

i atrevits, Janáček es mantenia ferm en les seues idees

europeo. Pues sus dos últimos dramas musicales (Věc

compositives.

Makropulos y Z mrtvého domu) y sus composiciones de cámara y orquesta (por ejemplo Concertino, Capriccio

No obstant això, la seua música no pot ser mai acusa-

y Symfonietta), que surgieron en las postrimerías de

da de conservadorisme, ja que si bé no va deixar-se in-

su vida, muestran evidentes símbolos del esfuerzo in-

fluir directament per les noves avantguardes, les seues

telectual y estilístico por una nueva forma y expresión

creacions brillen d’una forma particular que podem

musical.”

considerar avantguardista en si mateixa. Janáček no va permetre que les noves avantguardes artístiques que

Un esforç intel·lectual i estilístic per una nova forma i ex-

estaven sorgint a Europa l’influïren d’una manera condi-

pressió musical que evidentment ja posseïa, per tal com

cionant; ben al contrari, ell mateix va ser un avantguar-

des de les seues primeres composicions observem ja un

dista a través de la seua pròpia personalitat artística. I

tractament musical original, una personalitat artística

continua el text de Racek:

enlluernadora, un home diferent i especial. El lleó de la cabellera blanca no ha deixat mai de sorprendre’ns amb

“Esta era aproximadamente la situación en el mundo

cadascuna de les seues composicions i encara avui dia

artístico berňense en los últimos años de la vida de

la seua música genial i essencial ens evoca unes atmos-

Janáček. Sin embargo Janáček no tenía nada en común

feres apassionants, unes idees sempre inspirades en al-

con la vanguardia artística no musical. Se convirtió en

guna part de la seua estimada terra.

la cara aislada y obstinada de este movimiento. Sólo de vez en cuando se acercaba a la vida artística berňense

Robert Ferrer Llueca

siempre que de alguna manera estuviera relacionada

És llicenciat en Direcció d’Orquestra i Tuba pel Conservatori Superior de Música de València i diplomat en Magisteri d’Educació Musical per la Universitat de València

con su creación. Algunas veces entraba en contacto con la vanguardia berňense directamente aunque so-

de

5 Aquesta referència poètica al compositor va inspirar Lev s bílou hřívou [El lleó de la cabellera blanca], una pel·lícula txecoslovaca de 1986 amb la direcció de Jaromíl Jireš gravada i editada a l'Estudi de Filmografia Barrandov de Praga.

ENTREVISTA

15


CONVERSA AMB NORBERTO MESADO OLIVER Entrevista a Norberto Mesado Oliver realitzada per Anna M. Vernia (març 2011)

Temps de lectura aprox: 11min

L’amor a l’art i per amor a l’art. Aquest home hu-

AV: Quines foren les primeres troballes?

manista, germà d’un gran violinista borrianenc,

NM: El primer dia que vaig anar d’excursió al poblat del

amant de l’art en general i preocupat pel patri-

Solaig, que ja a principi de segle havia fet unes pros-

moni cultural, accepta de fer aquesta entrevista

peccions el doctor Meneu, natural de Betxí i gran amic

després d’haver col·laborat amb ARTRES amb els seus coneixements, fent-nos partícips a tots els lectors de l’extensa i important història del poble de Borriana. Amb caire nerviós però amb fluïdesa amb el verb, comencem a xarrar de com va començar tot, parlem d’ell i de la seua història en relació amb l’arqueologia.

d’Unamuno, ja que els dos desenvolupaven la seua tasca docent a Salamanca. Aquell dia vaig trobar la inscripció ibèrica del Solaig. Aquestes làmines de plom són molt fines i, pel que fa a la llengua, doncs podem dir que té certa semblança amb el basc, però no ho és. Aquesta va ser la primera gran troballa per a mi. AV: La primera inscripció ibèrica, quan i on la trobes?

Anna M. Vernia: Norberto, per què arqueòleg?

Uns quants amics celebràvem la “Fiesta del Trabajo”. Com

Norberto Mesado: A mi sempre m’ha interessat l’art, el

que en aquella època –manava Franco- la van anomenar

passat de l’home, però sobretot m’hi vaig interessar al

“Fiesta de San José Artesano”, el que féiem era anar a peu

voltant de l’edat de 15 anys, quan vaig començar a anar

a la muntanyeta de Sant Antoni i en una d’aquelles eixi-

tots els diumenges per la muntanya, primer per les que

des vaig trobar la inscripció ibèrica sobre una plaqueta

hi havia més a prop. Anava lògicament en bicicleta, des-

de bronze, que és l’única que hi ha al País Valencià (sobre

prés en moto i ja més tard en un “dos cavalls”, que és el

aquest material no hi ha res de moment). El director del

cotxe que més m’ha divertit de tots els que he tingut,

Museu de Prehistòria de València, que fou per a mi un

perquè el podies desmuntar i, si s’esgotava la bateria,

gran professor, em va dir que la deixara al museu mentre

agarraves la manovella i li donaves i de seguida a fun-

ell hi estiguera, aleshores la podria recollir. I així ho vaig

cionar. Aquestes eixides em van permetre descobrir els

fer: quan va faltar el director, vaig presentar la documen-

poblats que tenim al voltant de la Plana.

tació necessària per a dur-la al museu d’ací.

16

ENTREVISTA


Continua en la pàgina següent

AV: I la “crátera” d’Orleyl?

tament fins que va arribar la democràcia). Des del 1991

NM: Prop de casa d’un altre amic, Abilio Lázaro, de la

vam estar en aquesta ubicació de la Mercé, atenent to-

Vall d’Uixó, hi havia la necròpolis ibèrica d’Orleyl (a uns

tes les visites, fins i tot els diumenges si estaven concer-

3 km. de la Vall d’Uixó). La vaig descobrir, juntament

tades.

amb el poble, ja que en aquell moment es desconeixia, al voltant de l’any 65. Un dels dies que el meu amic es va

AV: Entre els nombrosos escrits que tens (articles,

acostar i que havien llaurat un bancal, va veure trossos

llibres), també has arribat a l’arxiu parroquial.

de cràtera del segle IV aC i es va adonar que la resta de

NM: L’arxiu parroquial estava en perill, es va redactar un

la troballa encara estava in situ, la qual cosa el va incitar

escrit al Ministeri per mantenir-ho i, amb fons de l’Ajun-

a seguir cercant i va trobar fins a tres inscripcions intac-

tament, es van comprar unes prestatgeries per a reubi-

tes en la “crátera”. Vaig estar dos anys darrere d’aquelles

car l’arxiu. Des de València em van enviar una estudiant

troballes fins que vam arribar a un acord.

que estava fent la tesina, Rosa Serrano García, natural de Borriana, i la seua tasca va ser l’arxiu parroquial. Gràcies

AV: Durant aquesta etapa de troballes, quina era la teua ocupació? NM: En aquell moment jo ajudava mon pare en una llibreria que tenia a la plaça, fins que vaig entrar en la universitat l’any 73. AV: I el museu, quan es va fundar? NM: El museu es va fundar l’any 67, estant l’alcalde Paco Monsonís, al

El primer dia que vaig anar d’excursió al poblat del Solaig, que ja a principi de segle havia fet unes prospeccions el doctor Meneu, natural de Betxí i gran amic d’Unamuno, ja que els dos desenvolupaven la seua tasca docent a Salamanca.

a ella avui tenim un gran inventari. Amb José R. Calpe se’m va permetre publicar un llibre sobre aquest recull, el no. 19 de la Col·lecció Papers, anomenat Catalogación del Archivo Histórico de la Parroquia de El Salvador de Burriana. Col·lecció que va arribar fins al no. 25. AV: La vocació per l’art li ve de família?

qual realment deien Alfonso però tots l’anomenaven

NM: No, per exemple el meu germà ha sigut violinista,

Paco. El museu va estar instal·lat en la segona planta de

primer violí en orquestres alemanyes, etc. Hi ha coses

l’ajuntament vell fins al voltant del 1991, any en què es

que naixen i no saps per què, de vegades sí que hi ha

va inaugurar el Centre Municipal de Cultura La Mercé,

una tradició, els meus fills per exemple s’han decantat

on estàveu abans, que està bastant abandonat, presa de

pel camí de les ciències, deixant de banda la història. És

la humitat i de la poca inversió, deteriorant-se dia rere

clar, avui és difícil viure amb coneixements humanistes.

dia. Amb l’alcaldia de Vicent Vernia (1975/79) es va voler declarar en runa per tirar el convent de la Mercé. En el

AV: Penses que s’han de fomentar més les ciències

1979 fou quan vaig recorre al meu cunyat Enrique Mon-

que les lletres, per a eixir de la crisi, per exemple?

sonís (diputat a les Corts i President de la Generalitat Va-

NM: Estem perdent la humanitat, els valors, però no sols

lenciana) que feren l’exconvent del segle XVIII, Bé d’In-

en aquest país, sinó en tots. T’han forçat a dedicar-te a les

terés Cultural (BIC) i en menys de 15 dies es va resoldre,

ciències perquè és on s’ha vist l’eixida laboral. La Merkel

publicant-se al BOE del 6 de març de 1982. Les obres i

demana una importat quantitat d’enginyers i no d’histo-

el Museu ja en el exconvent foren inaugurades al 1991.

riadors d’art, malgrat que pense que es perd alguna cosa molt íntima, però la societat està canviant amb aquests

AV: Quants anys vas estar al capdavant del museu?

telefonets... El que està passant ara, els conflictes que vé-

NM: Vaig estar de director des de la Fundació del Museu

nen per la facilitat de comunicació, el poder de convoca-

des del 1967 fins jubilar-me al 2003 (treballant gratuï-

tòria... Però sempre hi haurà gent que aprecie l’art. ENTREVISTA

17


CONVERSA AMB NORBERTO MESADO OLIVER

AV: Jo sols puc donar testimoni pel que fa a la mú-

Norberto, quin consell donaries al nostre alumnat?

sica i, des que jo vaig començar a estudiar fins ara,

NM: Que facen cas dels seus sentiments i la seua voca-

s’ha canviat molt i a millor, sobretot pel que fa a in-

ció, encara que siga contracorrent, la persona prospera-

fraestructures. NM: Sí, és cert, també ho comente amb el meu germà i com estaven ell i Pasqualet el ceguet, amb qui també es va formar José R. Calpe, però la resta sí que s’ha deixat perdre i la cultura dóna rendiment a llarg termini, però de tota manera un poble sense sentiments humanístics és molt fàcil de manejar, de manipular. Igual que

A mi sempre m’ha interessat l’art, el passat de l’home, però sobretot m’hi vaig interessar al voltant de l’edat de 15 anys, quan vaig començar a anar tots els diumenges per la muntanya primer per les que hi havia més a prop.

passa amb la llengua i aquestes dis-

rà a partir del seu interior, no de l’exterior. I per als mestres, en compte de tanta memorieta, que això no serveix absolutament per a res, cal fer discórrer l’alumnat, fer-los pensar. Se segueix el llibre perquè és més fàcil i quan s’acaba la classe... tots a casa. En general, no hi ha vocació o te la fan perdre. AV: Gràcies, Norberto, per dedi-

putes sobre si és valencià o català, doncs sols cal reme-

car-nos el teu temps i compartir els teus coneixe-

tre’s a la història. En resum, tot està manipulat pel poder

ments amb nosaltres, no solament amb articles, ja

i interessa que la gent estiga desinformada.

ets un estimat col·laborador d’ARTRES. NM: Per a mi ha estat un plaer poder parlar amb tu, m’ha

AV: Aleshores l’escola té una tasca molt important

faltat temps però ja t’aniré contant més a través de pro-

pel que fa a la valoració de la cultura.

pers articles.

NM: Jo visc al costat d’una escola d’infantil i a les 9.00 hores i quan ixen, en compte de posar música adreçada a xiquets i xiquetes (cançons d’infantessa) posen música “de guitarretes” -referint-se a música moderna d’avui-, jo no duria el meu fill allí, estan educant la gent per a anar de discoteca. També s’estén a altres àmbits la poca formalitat i falta d’imaginació, que copien feines d’altres persones i canviant la llengua en la qual estan escrites ho sotasignen i se les posen com a pròpies. 18

ENTREVISTA

Ha cursat estudis de Llicenciatura en Geografia i Història, a la Universitat de València, especialitzant-se en Arqueologia. Des de 1960 duu a terme investigacions en Prehistòria i Història Antiga, destacant els seus estudis sobre Art Rupestre. Ha estat director i coordinador dels dos volums de Borriana en la seva Història i de la Col·lecció Papers, que editava l’Ajuntament de Borriana. Fins a la seva jubilació en 2003 va ser director del Museu Comarcal Arqueològic de Borriana. Actualment col·labora amb el CME RMV en la difusió de la història artística de la nostra localitat.


REPERTORI PROPI

Continua en la pàgina següent

Exercicis creació musical. Exercicis dede creacció musical. Alumnat de Llenguatge Musical per a Adults

Alumant de Llenguatge Musical per a Adults Moises Hidalgo

Misse Manzano

M. Carmen Serrano

REPERTORI PROPI

19


REPERTORI PROPI

Pasaje David Hidalgo

Aquestos xicotes exercicis de composició són el treball, la mostra i

Aquestos xicotes exercicis composició són el treball, la mostra i interès per part de l’alumnat de llenguatge musical interès per de part de l’alumnat de llenguatge musical d’Adults. d’Adults.

Els objectius d’aquestes activitats és la pràctica dels continguts

Els objectius d’aquestes activitats és la pràctica dels continguts conceptuals que van adquirint com una mostra més de conceptuals que adquirint una mostra més de l’aprenentatge l’aprenentatge constructivista dut avan terme en aquestacom assignatura.

constructivista dut a terme en aquesta assignatura.

L’activitat es proposa tres vegades al llarg del curs, per a qu es fa a una autoevaluació, per a que esdivinga en un apreL’activitat es proposa tres vegades al llarg del curs, per a què es faça una nentatge significatiu.

autoevaluació, per a que esdivinga en un aprenentatge significatiu.

Anna Mercè Vernia Carrasco

Anna M. Vernia

20

REPERTORI PROPI


ALUMNAT Temps de lectura aprox: 4min

Quan tenia sis anys, ma mare em va inscriure en classes de piano amb la mateixa professora que m’impartia francés. En aquell moment vivia a Sogorb, poble en el qual he crescut i anava al col·legi de les Germanes de la Caritat. Jo estava molt contenta i m’agradaven les classes de piano, em sentia important... però la professora, sor Estrella, li va recomanar a ma mare que canviara les classes de piano per les de francés, que segons ella serien més profitoses per a mi. I així va finalitzar la meua curta experiència amb els instruments musicals.

Uns anys després la mateixa professora em va seleccionar per a formar part del cor del col·legi i també va ser una experiència molt bonica per a mi. En magisteri, última aventura de la meua joventut amb la música, l’assignatura més difícil en la meua promoció era la música. Doncs sí, encara que puga paréixer increïble, així era. El professor impartia les classes com si tota la vida haguérem estudiat música al conservatori, i sabeu què féiem? Ens gravàvem les cançons i les apreníem de memòria, ja que no sabíem entonar... i quan ens feia començar per la meitat, doncs en silenci començàvem fins a arribar a la nota i aleshores cantàvem en veu alta. Aquesta experiència, que va durar dos anys, va ser molt menys bonica i ja podeu imaginar les ganes que vaig tenir de continuar amb la música. Després em vaig dedicar a aprendre altres coses relacionades amb el creixement personal i la psicologia: PNL, sofrologia, Reiki, etc., a banda de treballar com a mestra i educar la meua filla. La vida va passant i... ja en la maduresa, molt prop dels cinquanta, vaig pensar molt seriosament quines coses eren les que em feien feliç i proporcionaven satisfacció: i va aparéixer de nou... tocar el piano! Cantar! Ballar! La següent pregunta va ser: i si aquestes coses em fan feliç, com és que no les faig mai? I ja podeu imaginar la resposta: no tinc temps, el treball, la casa, la meua filla… però també una veu dins de mi em deia: es tracta de prioritzar el que fas en el teu temps! Per una altra banda pensava: on podia fer aquestes coses? Seria molt car? Seria capaç? I com que quan l’alumne està preparat, apareix el mestre… fa tres anys una companya de tre-

ball em va contar que ella anava al Martí de Viciana i que n’estava molt contenta. I d’aquesta manera va recomençar molts anys després la meua aventura amb el piano, el llenguatge musical i després la dansa. El primer dia que vaig entrar en llenguatge musical pensava: socors! De nou solfeig... com serà? M’imaginava les classes serioses, plenes de notes i d’exercicis avorrits, tal com havien sigut en magisteri. I sorpresa! Hi havia moviment, ritmes corporals, cant... que bé! Jo gaudisc molt de les classes que em serveixen tant d’aprenentatge com d’espai lúdic i, a més a més, terapèutic. A través dels ritmes i moviments amb el cos i a través de la veu, les mans, la música i la dansa, podem desfer nucs emocionals i podem expressar de millor forma els nostres sentiments i emocions. A més a més, també he pogut aplicar alguns jocs en les meues classes. Em sembla un luxe disposar d’aquest espai amb tan bones instal·lacions i bon professorat i en el qual els adults podem entrar. Estic molt agraïda a la vida per aquest regal que m’aporta aprenentatge, gaudi, satisfacció i alegria. I molt agraïda al professorat i en especial a Anna per l’oportunitat de poder compartir amb vosaltres les meues vivències a través d’aquestes línies. Ens veiem en la nostra aventura. Una abraçada. Mayca Pérez Asensio Alumna de Piano i Llenguatge musical d´adults

ALUMNAT

21


GUÍA D´AUDICIÓ · Musicograma FRANZ LISZT Durant el 2011, s’honrarà en tot Europa el compositor Franz Liszt (1811-1886) pel 200 aniversari del seu natalici, considerat com un dels músics romàntics europeus més brillants del segle XIX. El 22 de gener es va inaugurar de forma oficial l’Any Liszt, en el Dia de la Cultura Magiar, amb un concert de la Filharmònica Nacional d’Hongria, en col· laboració amb el famós pianista hongarés Zoltán Kocsis. També s’ha previst un concert al Vaticà el 27 de maig davant del papa Benet XVI, amb la participació de la Filharmònica Nacional d’Hongria. Una de les iniciatives més destacades de l’Any Liszt és la commemoració del Dia Mundial Liszt, el 22 d’octubre, quan sales de concert de tot el món commemoren el compositor presentant el seu oratori Christus. Budapest, l’última de les ciutats on va residir, es vestirà de gala els 12 mesos de l’any amb un programa que comprendrà 16 festivals i successius espectacles, en els quals s’honrarà la seua trajectòria com a compositor, pianista i director d’orquestra, i la seua contribució al desenvolupament d’altres grans mestres com Richard Wagner. Com van avançar els seus organitzadors, entre les trobades previstes sobreïx la de la ciutat de Miskolc, a l’est del país, que com a novetat estrenarà Don Sanche, l’única òpera que va compondre el creador a 13 anys, en 1825. A més dels concerts, també s’inauguraran diverses exposicions sobre la relació de Liszt amb Budapest, i tindrà lloc una conferència internacional amb musicòlegs i experts d’uns quants països de l’àrea.

Biografia Les extraordinàries habilitats del compositor intèrpret el van convertir en una estrela del pop del segle XIX a Europa. Segons contemporanis, ell era el pianista més evolucionat tècnicament de la seua edat, avui se’l considera un compositor important i influent que pertany als representants més destacats de la Nova Escola Alemanya. Liszt va ser una de les personalitats més importants del seu temps. A banda dels seus èxits com a pianista i director, va impartir classes a més de 400 alumnes, va compondre unes 350 obres i va escriure o va col·laborar en vuit volums en prosa, sense tenir en compte la seua correspondència. A més, va realitzar més de 200 paràfrasis i transcripcions d’altres compositors per a piano. Estudi de concert gnomenreigen (dansa dels gnoms) L’obra representada en el següent musicograma pertany a Konzertetüden zwei (dos estudis de concert), un conjunt de dues obres per a piano de Franz Liszt. El primer dels estudis es titula Waldesrauschen (Murmuris del bosc) i el segon estudi, objecte del musicograma, es titula Gnomenreigen (Dansa dels gnoms). Waldesrauschen (Murmuris del bosc) és el primer de les dues peces per a piano de Franz Liszt en el conjunt de Zwei Konzertetüden i és coneguda per la seua bellesa i per la imitació del vent en el bosc. Gnomenreigen (Dansa dels gnoms) és el segon dels dos estudis per a piano de Franz Liszt en el conjunt de Zwei Konzertetüden. És conegut per la seua dificultat tècnica en els passatges ràpids, a més de per suaus passatges on el pianista imita el so dels gnoms. Compost en 1862, Gnomenreigen aconsegueix efectes volàtils i, encara que en contes tradicionals els gnoms són les criatures de la terra i guardes de tresors soterrats, en les mans de Liszt el seu mo-

A Alemanya es distingeix entre B i H per al Sib i Si natural i en aquest sentit la representació del cognom de J. S. Bach seria la seqüència de notes Sib, La, Do i Si (natural).

22

GUÍA D´AUDICIÓ

viment cinètic és de tot menys terrestre, suggerint-nos un llancívol joc possible només a follets, genis o mans summament entrenades.


Ma José Orellana Pérez Professora de Piano

INTRO CODA

A

B''

B

A

C

B'

GUÍA D´AUDICIÓ

23


DICCIONARI Troba una important pedagoga organitzant les lletres remarcades! Arts liberals. Concepte heretat de l’antiguitat clàs-

sica, fa referència al seu cultiu per “homes lliures” en oposició a les “arts servils”. Designava els estudis que tenien com a propòsit oferir coneixements generals i destreses intel·lectuals, abans que destreses professionals o ocupacionals especialitzades, anomenades arts manuals o arts menors.

Claqué. Dansa originària dels EUA que consisteix en l’accentuació rítmica d’una peça musical bàsicament picant amb els peus a terra amb unes normes i gramàtica determinades. Es necessiten claquetes de ferro a la sola de les sabates, una al taló i una altra a la zona dels dits i els coixins dels dits, i un terra de parquet o de fusta. Contradansa de l’anglés country-dance. Ball d’ori-

gen popular anglés en voga durant els segles XVIIXVIII a l’Europa occidental. Les parelles de balladors es disposen les unes davant les altres. Frederic Austerlitz més conegut com Fred Astaire

(1899-1987). Actor, cantant, coreògraf i ballarí de teatre i cinema. Anomenat el príncep de la dansa, fou reconegut com un dels ballarins més influents en la història dels musicals de cinema i televisió.

Giuseppe De Nittis (1846-1884), pintor impressio-

nista francés. Va arribar a la cima de l’èxit a l’Exposició Universal de París de 1878, en la qual va exposar onze teles. Mor en 1884 a Saint-Germain-en-Laye, a conseqüència d’un atac fulminant de congestió cerebral.

L’ocarina és un xicotet instrument de vent fet ac-

tualment amb distints materials com la ceràmica, la fusta o el plàstic, també en alguns casos amb vegetals i fruites. És un instrument sense claus i amb un rang des de 2 forats per a pressionar fins a 12, a més de les dobles i triples de fins a 24 forats.

Mayumana. Grup de dansa i percussió fundat el 1997 a Israel per Eylo Eylon Nuphar, Boaz Berman i, com a productor, Roy Oferen. Els seus components són de diferents països i els espectacles que ofereixen són barreja de teatre, dansa i percussió amb atraients coreografies. Música ficta (del llatí, música “falsa”, “fingida” o “ideada”). Per a descriure totes aquelles notes, tant escrites com afegides per mitjà de la improvisació 24

DICCIONARI

dels intèrprets ajudats pel seu entrenament, que queden situades fora del sistema de música recta (música “correcta” o “vertadera”). Quadrívium paraula llatina que significa quatre camins, referint-se a les quatre ciències que s’ensenyaven (aritmètica, astronomia, geometria i música) i que eren la base fonamental de l’educació a l’edat mitjana. Són quatre de les set arts liberals. Retòrica

disciplina transversal a distints camps de coneixement que s’ocupa d’estudiar i de sistematitzar procediments i tècniques d’utilització del llenguatge posats al servei d’una finalitat persuasiva o estètica d’aquest, afegida a la seua finalitat comunicativa. Tècnica d’expressar-se de manera adequada per a aconseguir la persuasió del destinatari.

Sweelinck (1562-1621) representa el desenvolupament més alt de l’escola de teclat neerlandesa i és un dels cims més alts de la composició contrapuntística per al teclat anterior a Bach. Telemaco Signorini (1835-1901) va ser un pintor impressionista italià, nascut a Florència. Va començar la seua carrera artística a la scuola Pie di San Giovanni degli Scolopi. El centre desperta el seu talent literari, que el portaria a desenvolupar, durant tota la seua vida, l’activitat de crític teòric d’art i poesia. Terpsícore. Segons la mitologia grega, fou una de les muses al càrrec de la qual hi havia la dansa i el cant coral. És representada amb una lira i marcant el compàs. Trívium del llatí, significa tres vegades o triple via, i comprén tres de les set arts liberals, que fan referència a l’eloqüència (gramàtica, retòrica i dialèctica o lògica). Zarlino, Gioseffo (1517-1590) fou un compositor

italià i teòric de música del Renaixement. La seua contribució destaca especialment en el camp del contrapunt i de l’afinació dels instruments.

Bibliografia http://es.wikipedia.org

La solució al diccionari anterior és: Schehrazada


WEBS D’INTERÉS 1

SoloNosotras.com

2

SoloNosotras.com

World Digital Library

Pàgina distreta i amena on es poden trobar articles de diferents temàtiques com ara cultura o salut i seccions per a aprendre a decorar o a fer treballs manuals. http://www.solonosotras.com/hogar/dir-manu.htm

A la pàgina principal de la Biblioteca Digital Mundial hi ha un mapa del món i una línia cronològica. El contingut està organitzat per regions geogràfiques. És un munt de sabers. http://www.wdl.org/en/

[Consulta: 14 gener 2011]

3

Enciclopèdia Gràfica

[Consulta: 14 gener 2011]

4

Folkmoslandia

Enciclopèdia Gràfica

Folkmoslandia

És un projecte que es construeix dia a dia, estudia la simbologia que forma part del nostre llenguatge no verbal. Amb enllaços que et connectaran amb un diccionari o una enciclopèdia en línia. http://www.sitographics.com/dicciona/b.html

Web del Ministeri d’Educació i Ciència, amb enllaços a museus d’etnomusicologia, estils i peces musicals relacionades amb el folklore espanyol. També podràs gaudir de diferents activitats, cançons o balls. http://ares.cnice.mec.es/folclore/ [Consulta: 14 gener 2011]

[Consulta: 14 gener 2011]

5

World Digital Library

Mayumana

6

FVEO

Mayumana

FVEO

Web oficial del grup Mayumana, mitjançant la qual podràs seguir els seus espectacles i consultar informació sobre els components, a més de poder accedir a la galeria de fotos o contactar amb ells. http://www.mayumana.com/shows.html

Web de la Fundació València Escena Oberta, amb l’objectiu d’impulsar i apropar les arts escèniques al ciutadà i també donar-hi suport i promoure-les entre els estudiants. http://www.fundacionveo.com/ [Consulta: 3 febrer 2011]

[Consulta: 3 febrer 2011]

7

Leoloqueveo

8

En tu cole

Leoloqueveo

En tu cole

Web educativa el contingut de la qual és d’accés gratuït. Es tracta d’un diccionari temàtic visual per a facilitar vocabulari i comprensió lectora. http://www.leoloqueveo.org/

Companyia que es dedica a la realització d’activitats educatives i lúdiques dintre dels diferents àmbits pedagògics. També participa en plans d’educació ambiental i conscienciació. http://www.entucole.com/index.html

[Consulta: 3 febrer 2011]

[Consulta: 3 febrer 2011]

WEBS D´INTERÉS

25


20 RESPOSTES Temps de lectura aprox: 6 min

Carles Ramon i Segarra Carles Ramon i Segarra, natural de Benicàssim, inicia els estudis musicals a l’escola de música d’aquesta ciutat i els continua al conservatori professional de Castelló i al conservatori superior Joaquim Rodrigo de València. Obté les màximes qualificacions, el Premi Final de Grau Mitjà i la Menció Honorífica Final de Grau Superior, en l’especialitat de trompeta. Amplia els seus estudis a París amb Pierre Thibaud. Estudia direcció d’orquestra amb Juan María Esteban, Jordi Mora i Antoni Ros Marbà. Com a director, , ha estat convidat com a director d’orquestra en els cursos Flauta Mágica de Màlaga. Convidat al XIII Curso de Dirección de Orquesta y Coro de la Universitat Complutense de Madrid, a l’orquestra de cambra de la Universitat Complutense de Madrid i al cor Capilla Renacentista de Madrid, a l’Acadèmia d’Orfeu, al cor Veus de Cambra. El 2010 es fa càrrec de la direcció del cor Veus de Cambra. Director del cor de la VIU (Universitat Internacional Valenciana). Director titular de l’orquestra Supramúsica des de 2005. 1 Per què la música? Ja des de molt jove tenia molt clar que seria músic. Possiblement influenciat des de la família, des de molt menut acompanyava el meu avi, músic a la banda de Benicàssim, a molts dels actes de carrer en els quals participava. En certa manera crec que ho portava escrit a l’ADN. 2 Quina paraula et defineix? Crec que la paraula que més em pot definir és treball. 3 La teua virtut. Capacitat de treball, esperit de millora, d’evolució i d’aprofundir en les qüestions que realment m’interessen. 4 El teu defecte. Ser massa transparent, excés de confiança en la gent i dir el que em passa pel cap sense meditar-ho massa bé. Cal reflexionar abans de parlar. Sóc un poc ficapotes. 5 Una obra d’art. Si ens referim a la música, triaria qualsevol de les simfonies de Beethoven. Si parlem d’altres tipus d’art, em quede amb El Crit de Munch, 6 Un autor. Beethoven. 7 Un espai. L’espai natural del Penyagolosa, el cim i tots els seus voltants. 8 Un record. Musical. L’Egmont que vaig dirigir amb l’orquestra Supramúsica a l’Auditori de Castelló al febrer de 2008. Fora de l’àmbit musical. Un viatge a Budapest i Praga al gener de 2004. 9 Una persona especial. Evidentment hi ha diverses persones especials en l’àmbit musical a la meua vida. Una seria el meu avi, José Ramón Casañ, al qual li dec possiblement la meua passió per la música.Una altra molt important en el món musical seria Pierre Thibaud.

26

20 RESPOSTES

10 El que més valores d’una persona. El compromís, l’entrega, la sinceritat i donar el millor d’un mateix per un projecte en el qual es creu. 11 I el que més detestes. La falta de compromís, la falta de serietat en el treball, la falta de respecte de cara als company o al públic i el divisme, el fet que una persona vaja de sobrada per la vida 12 Què canviaries d’aquest món? Els grans gallifantes del capital. Banquers, polítics, especuladors, aprofitats, etc. Tots indecents que ens han portat a la situació actual. 13 I què deixaries? Les ONG i la gent que treballa realment per ajudar els altres. 14 Un llibre. Un acto de libertad: charlando con Antoni Ros-Marbà. 15 Un espectacle. L’òpera; i si n’he de triar una, La bohème de G. Puccini. 16 Una data especial. Dues: el 22 d’abril de 1990 i el 17 de gener de 2004. I em permetreu que em reserve els motius. 17 Què no deixaries per la música? No ho sé, però crec que no hi ha res que em puga fer abandonar les vivències que la música em permet gaudir. 18 Què no perdonaries mai? La traïció, la deslleialtat o la negació d’ajuda per part d’un amic. 19 Un consell per a l’alumnat. Treballeu fort i amb ganes.Trieu bé els vostres professors, creure en les vostres possibilitats i lluitar pels vostres somnis. 20 Com t’agradaria que et recordaren? Uf! Que complicat!. Possiblement com un músic. Una persona que va intentar arribar al màxim nivell de profunditat en tot allò que va fer. Algú que va gaudir i viure al màxim la música. Un músic que va fer música.


PULSO@PASO: Una activitat interdisciplinar de dansa i música Temps de lectura aprox: 10 min

El present article és fruit de l’activitat didàctica del Grup ACORD, format per professorat de música del conservatori Mestre Tàrrega i de l’IES Francesc Ribalta de Castelló, i dedicat a la didàctica de l’escena musical des de fa ja més d’una dècada. Pulso@Paso és una proposta interdisciplinar de dansa i música que ACORD realitza en col· laboració amb l’Escola Municipal de Dansa de Borriana. Donada la bona acollida que l’activitat va experimentar des del primer any, el grup ACORD va crear un blog propi com una eina addicional amb la qual fomentar l’intercanvi de materials i experiències didàctiques. En ella es pot accedir als documents visuals de l’activitat (fotografies i vídeo) i, al mateix temps, es facilita la col·laboració amb altres grups o institucions dedicades als ensenyaments artístics: http://grupacord.blogspot.com/. A continuació exposem les característiques específiques d’aquesta activitat. Així mateix explicarem els beneficis que, tant per a l’alumnat com per al professorat, reporta una activitat d’aquestes característiques. Destinataris Alumnat d’ensenyaments elementals i professionals de les diferents famílies instrumentals del conservatori de música Mestre Tàrrega de Castelló. Alumnat d’ensenyaments elementals i professionals de l’Escola Municipal de Dansa de Borriana. Espai i Temps de l’activitat El lloc habitual és l’aula de dansa de l’Escola Municipal de Dansa de Borriana. L’activitat es realitza al llarg del segon trimestre acadèmic, donat que els estudiants de

música ja han treballat les danses al primer trimestre lectiu. La duració de l’activitat no ha de sobrepassar les dues hores. Context Aquesta és una activitat musical interdisciplinar, programada conjuntament entre el grup ACORD i el professorat de l’Escola Municipal de Dansa de Borriana. La preparació de les peces musicals es realitza per part dels professors d’instrument, que proposen a l’escola una sèrie de danses molt variades rítmicament i estilística. Aquestes obres formen part dels continguts acadèmics treballats per l’alumnat al llarg del curs i han de estar reflectits a la programació d’aula. Una vegada acceptades i triades les danses, el professorat de ball prepara la coreografia i, el dia de l’activitat, es balla conjuntament. En l’aula de dansa es realitzen les coreografies programades. La interpretació musical corre a càrrec de l’alumnat del Conservatori. El següent quadre mostra una proposta orientadora: INSTRUMENT

DANSA

OBRA

AUTOR

Violins Flautes

FUNKY GAVOTA

Popular Arranjament de Pacelat

Piano

MINUET

Sonata mi b M. K282

Popular G. P. Telemann W. A. Mozart

Clarinets i piano

RAGTIME

The Entertainer

S. Joplin

Tot l’alumnat assistent (pares i acompanyants si ho desitgen) participa en l’execució de la coreografia de les danses, excepte l’alumnat que les interpreta en cada cas. El ritme és el nexe d’ambdues interpretacions, tant les musicals com les ballades, idea que fonamenta el nom de l’activitat: Pulso@Paso PROJCTES

27


PULSO@PASO: Una activitat interdisciplinar de dansa i música

Una vegada avaluats els resultats i els beneficis d’aquesta col·laboració i donada la bona acollida de tots els membres de la comunitat educativa, s’ha pres el compromís de reeditar-la cada curs.

Vivenciar la necessitat d’ajustar el ritme per a poder treballar el moviment i ballar amb una base rítmica equilibrada. Continguts per als musics

Objectius per als musics Experimentar la plasticitat del cos en moviment. Vivenciar, mitjançant el moviment corporal, el ritme de l’obra a interpretar. Comprendre la diferència entre ritme, com part de la música, amb punts de suport, de descans i variables humanes, i compàs, que és la divisió dels valors musicals matemàticament i mecànica. Experimentar que la base rítmica musical és la mateixa que la de la coreografia ballada. Objectius per als ballarins Treballar els continguts de la dansa amb música en viu de distinta tímbrica. Comprovar la variada expressivitat dels timbres amb els quals es treballa. Experimentar que el llenguatge musical és la base de la música que es balla i dels termes emprats amb les dues disciplines. Objectius per tothom Aprendre que la base rítmica musical és la base de la coreografia ballada.

28

PROJCTES

Necessitat del compàs per a l’estudi i la mecanització tècnica de l’obra. Necessitat del ritme per a assumir la interpretació de la música amb l’expressivitat pròpia ajustada a les normes històriques. Comprovació que la repetició reflexiva i concentrada millora la interpretació. Continguts per tothom Coneixement i valoració de l’esforç de la producció artística des de qualsevol àmbit de les belles arts i de la gratificació que produeix el compartir-la. Recursos materials 1. Treballar en una àmplia aula de dansa amb piano. 2. Dur roba còmoda per a poder ballar i mitjons grossos per a poder descalçar-se. Tasques per el professorat i l’alumnat 1 . El professorat del conservatori tria les danses que interpreten els seus alumnes per treballar els continguts del curs i les proposa a l’Escola de Dansa. S’envien gravades per correu electrònic. 2 . Escoltades les obres, els professors de l’escola escolli-


PULSO@PASO: Una activitat interdisciplinar de dansa i música ran entre les propostes que millor s’adapten als continguts treballats en els seus respectius cursos.

2 . La manera de plantejar l’activitat per part del professorat de dansa, de forma lúdica i socialitzadora.

3 . Es consensua la quantitat de danses per a treballar en una activitat que no ha de sobrepassar les dues hores des del seu inici fins al final, preparació i relaxació del cos inclosa.

3 . El sentir amb el seu propi cos el moviment com base musical del que estudien normalment. 4 . El poder realitzar l’activitat al costat dels seus professors, que saben el mateix que ells de dansa.

4. L’alumnat d’ambdós centres es barreja en l’execució de l’activitat i realitza els exercicis preparatoris i les danses conjuntament.

5 . El treball amb música de distinta tímbrica per als ballarins.

Avaluació didàctica

Aportacions didàctiques

Competències musicals que desenvolupa l’activitat:

L’explicació de qualsevol contingut rítmic en l’estudi instrumental, amb moviment corporal, fora de l’instrument:

És una audició pública fora de l’aula, realitzada per a un públic estudiant d’una altra de les belles arts, una audició entre iguals. La interpretació, en un espai diferent i per a un públic distint a l’habitual, desenvolupa en els músics la capacitat d’expressar-se en qualsevol àmbit i en qualsevol espai. És sobretot efectiu en els pianistes, doncs tenen menys assignatures col·lectives en la seua formació. El saber que existeixen altres joves dedicats a l’estudi de les belles arts i que poden treballar i gaudir conjuntament els ajuda a acceptar la diferència social que tenen pel que fa als seus companys d’ensenyaments obligatoris. El coneixement de l’esforç que es necessita per a realitzar qualsevol activitat artística ajuda a l’acceptació del treball extra que efectuen els estudiants de música i dansa. El compartir la música com a base d’aquesta activitat, ajuda a comprendre l’important que és en l’àmbit social i cultural actual, i quant s’usa, es consumeix i es gaudeix. Per a qualsevol explicació i comprensió del compàs el professorat adquireix recursos de moviment que ajuden al seu ensenyament. Requisits per al seu bon Funcionament 1. L’elecció de danses molt diverses, que s’estudien en els diferents instruments del conservatori. Aquesta iniciativa pretén donar a entendre que el que ells estudien es pot “jugar i ballar”.

1 . Produeix relaxació i diversió en la classe. 2 . Dóna moviment als xiquets i joves que estudien sempre en quietud i repòs. 3. Ajuda a interioritzar un contingut ràpidament. 4. Facilita el treball corporal, tan necessari per a l’estudi d’un instrument. 5 . Separa la comprensió mental de la producció musical. 6. El realitzar audicions en espais diferents ajuda al domini de l’instrument i motiva per al seu estudi. 7. El compartir la música amb altres joves els fa sentir-se especials i importants i reforça la relació entre iguals. 8. El canviar el nom del que fan normalment produeix en l’alumnat curiositat. L’activitat és anomenada en el programa com a “diversió conjunta”, encara que el treball preparatori siga com el de qualsevol altra audició. Amb l’ajuda del professorat de dansa, l’audició es transforma en un acte lúdic per als músics. D’aquesta manera, poden arribar a comprendre, pel moviment d’algunes de les danses, la necessitat de treballar tècnicament el seu instrument per a arribar a dominar-lo amb seguretat. Mª José Domínguez Ardit Professora de piano del Conservatori Mestre Tàrrega de Castellón i Coordinadora del grup ACORD grupacord@gmail.com

PROJCTES

29


NOTÍCIES

Com cada curs, el CME i des de les seues escoles orga-

van estar a càrrec En Manuel Chust Gallard, professor de

nitza diferents activitats i esdeveniments com les audi-

la Universitat de València, En José María Peñalver Vilar ,

cions, punts d’art, l’esperada Trobada de Dansa del ven-

professor de la UJI, el nostre director En F. Xavier Can-

tre, ja la quarta edició o les màster class, però enguany a

tos Aldaz i la nostra professora de trompeta, llenguatge

més, ha organitzat la I Jornada d’Educació Musical per a

musical per a adults i conjunt instrumental per a adults,

Adults, on es van reunir un munt d’alumnat que va po-

Anna M. Vernia Carrasco. La cloenda fou de la mà de

der gaudir de tallers i comunicacions les quals, adreça-

l’alumnat qui va mostrar la importància d’un aprenen-

des tant a alumnat adult com a professorat del mateix,

tatge actiu i dinàmic.

30

NOTÍCIES


NOTÍCIES I INFORMACIÓ PROCÉS DE MATRICULACIÓ CURS 2011-2012 ALUMNAT DEL CME RAFEL MARTÍ DE VICIANA Día 5 de maig (dijous) 18.00 h. – Sorteig públic de la lletra que determinarà l’ordre de matriculació i primera reunió informativa sobre el procés de matriculació. Segona comvocatòria 19.30h. Del 9 al 20 de maig: entrega dels impresos de reserva de matrícula. Día 30 de maig: reunió alumnes amb preinscripció al Conservatori Elemental de Música Abel Mus. Día 25 de maig: publicació de les cites per formalitzar la matrícula. MATRÍCULA (segons cita) Jardí Artístic: del 30 de maig al 3 de juny Taller d´Arts Plàstiques: del 6 al 10 de juny Escola Municipal de Dansa: del 13 al 17 de juny Escola de Gent Gran: del 20 al 24 de juny Conservatori Elemental de Música Abel Mus: del 27 de juny a l’1 de juliol Escola Municipal de Música Pasqual Rubert: del 4 al 8 de juliol

ALUMNAT NOU PREINSCRIPCIONS Del 6 al 17 de juny: lliurament dels impresos de preinscripció. La lletra triada per sorteig el 6 de maig determinarà l’ordre de matrícula i no l’ordre de lliurament de l’imprés. 22 de juny: publicació de vacants. 24 de juny: publicació de les cites per formalitzar la matrícula i llistes d´espera. MATRÍCULA (segons cita) De l´11 al 22 de juliol

ESCOLA ARTÍSTICA D´ESTIU De l’1 al 29 de juliol Dirigida a xiquets i xiquetes de 4 a 14 anys PREINSCRIPCIONS Del 4 al 20 d’abril: entrega dels impresos de preinscripció 3 de maig: publicació de cites per formalitzar la matrícula MATRÍCULA (segons cita) Del 23 al 27 de maig. Vacants mes de juny

SETMANA MUSICAL D´ESTIU De l´11 al 15 de juliol Dirigida a xiquets i xiquetes a partir del 1r curs EE de Música PREINSCRIPCIONS Del 16 al 27 de maig: lliurament dels impresos de preinscripció MATRÍCULA (segons cita) Del 13 al 17 de juny Vacants fins al 8 de juliol

ACTIVITATS FINAL CURS MÚSICA I Jornada d’Educació Musical per a adults. 2 d’abril Classe Magistral de trompeta amb Rubén Simeó i Andrés Simeó amb recital didàctic. Conclourà a les 19 hores amb un concert didàctic en el qual interactuaran aquests dos professors juntament amb els alumnes assistents. 16 d’abril Classe Magistral de trombó amb el professor Juan Bautista Abad Peñarroja catedràtic de Trombó i cap del departament de Vent de Metall en el Conservatori Superior de Castelló. 26 d’abril. Recitals a l’Auditori, formarà part de les activitats programades amb motiu del la XXII Setmana Cultural. Alumnat del conjunt instrumental i l’orquestra del Conservatori Municipal d’Ensenyances Professionals Joaquín Rodrígo de Sagunt. 18 d’abril a les 19.30h Classe magistral de violí a càrrec del professor Andrés Calatayud Segarra professor al conservatori Mossen Francesc Peñarroja de la Vall d’Uixó. 28 de Maig Intercanvi de l’oquestra Abel Mús amb l’orquestra del Lledó International School. 14 de Maig Audicions de fi de curs i concert de cloenda. Juny DANSA Punts d´Art. 1 d´abril. Plaça la Mercé IV Trobada de Dansa Oriental. Tallers, espectacles, Basar, Exhibicions.... Divendres 8, dissabte 9 i diumenge 10 d’abril Festival de dansa. 10 de juny ARTS PLÀSTIQUES Exposició EGG de pintura i dibuixos, i ceràmica, del 5 al 15 de maig Exposició Art Adults, Ceràmica i Gravat, del 19 al 29 de maig Exposició Tècniques de Color, Dibuix i Pintura i Ceràmica / Infantil i Juvenil, del 3 al 13 de juny JARDÍ ARTÍSTIC Jardí a Escena, del 23 al 26 de maig. CMC La Mercé CME XXII Setmana Cultural. Tallers, concerts, gala dansa, concursos artístics i art en marxa. Dissabte 16, dilluns 18, dimarts 19 i dimecres 20 d’abril

Acte de cloenda del curs 2010-11 Entrega d’orles Auditori Juan Varea 16 juny, 19 h MOTÍCIES I INFORMACIÓ

31


revista artres  

revista del CMERMV de Borriana

revista artres  

revista del CMERMV de Borriana

Advertisement