REVISTA ARTRES

Page 6

PER QUÈ ELS MÚSICS DE FORMACIÓ CLÀSSICA NO VOLEN TOCAR JAZZ? ANÀLISIS I PROPOSTES PER A LA REFLEXIÓ de manera espontània, aplicar-ho de mode improvisat i,

de so en algun fragment d’una balada o si ataque el so

en definitiva, convertir-se en intèrpret i compositor de

de manera brusca i explosiva, mai ho faré quan toque

la seua pròpia expressió.

Mozart o Schumann.

Recentment s’ha publicat el Reial decret 631/2010, pel

4. El jazz està infravalorat, en primer lloc per l’adminis-

qual es regula el contingut bàsic dels ensenyaments

tració educativa. Si realment la improvisació té l’apli-

artístics superiors de grau en Música. Una de les com-

cació pedagògica que es mereix i atenent els ensenya-

petències específiques que s’esmenten en el mencionat

ments professionals com és el cas dels ensenyaments

decret per al títol de Graduat o Graduada en Música en

de règim especial, per què la reforma de la LOGSE a

l’especialitat d’Interpretació és: “Desenvolupar aptituds

mitjans anys noranta aprova i resol per llei especialitats

per a la lectura i improvisació sobre el material musical”

com el jazz o el flamenc amb el nivell de titulació su-

(2010:48491). Tal vegada en els pròxims cursos acadè-

perior i després de quasi 14 anys hi ha molts conserva-

mics canvien les coses i observem en la formació dels

toris espanyols que no han implantat aquests ensenya-

músics professionals òptims resultats; així i tot, al marge

ments? És que potser no hi ha especialistes?, han de ser

dels projectes docents i la seua justificació teòrica sobre

titulats o simplement acreditar una llarga vida laboral

la base de la normativa vigent, seran els docents els gui-

o experiència professional? Quin comité de selecció o

es i els màxims responsables d’aplicar, adequar, adaptar

tribunal hauria de jutjar aquestes proves selectives?, tin-

i desenvolupar els seus continguts proporcionant als alumnes els recursos i materials més eficaços per al seu aprenentatge. 3. Existeix, encara després de tant de temps, una concepció equivocada quan s’opina que no es pot compagi-

En cap moment, a través d’aquest article, hem sentenciat que el jazzman és més músic que l’intèrpret de música clàssica, simplement la seua formació i la seua producció artística és distinta.

nar l’estudi d’ambdós estils, el clàssic

dria la formació adequada per a realitzar la seua labor? Després d’aquest imperdonable retard, per què encara no s’han convocat proves selectives per a dotar els centres de funcionaris de carrera que impartisquen aquestes disciplines i, no obstant això, les autoritats educatives es limiten simplement a crear borses de treball per

i el jazz. Generalment, és un dels comentaris que sen-

a justificar la presència d’aquestes especialitats i salvar

tencien aquells vells veterans de les bandes de música

del pas aquesta situació?

de la Comunitat Valenciana, aquells que, a més, afirmen: “Un clarinetista roí és un bon saxofonista” o “Mira que

5. El jazz va nàixer amb la indústria discogràfica i amb

toques bé, fas parlar al teu instrument”. Tornant al tema

els nous mitjans de comunicació com la ràdio o la te-

que estem tractant, aquesta creença és fruit de la més

levisió, a més d’introduir-se com a banda sonora en el

absoluta ignorància i falta de cultura musical. El fet de

recent art cinematogràfic; per consegüent, mai ha estat

tocar jazz no provoca, com es diu en el llenguatge in-

al marge de la difusió cultural i de la publicitat. A Es-

formal, cap “vici”, simplement respon a criteris estilístics

panya vam tenir un filtre sociocultural representat pel

i mitjans d’expressió distints. Cal saber estar en cada lloc

franquisme, aquesta circumstància va fer retardar-nos

i la predisposició de l’instrumentista ha de ser l’adequa-

en molts aspectes com el que fa referència a la intro-

da per a cada context musical. Si quan estic tocant jazz

ducció del jazz al nostre país; prova d’això és que la pro-

intencionadament desafine l’altura d’un so perquè re-

pagació de la nova música sí que va ocórrer en gran part

presenta una blue note, si faig servir un vibrato de llavi

d’Europa i altres continents. Una mostra primerenca de

d’oscil·lació ràpida, si modifique l’articulació bàsica cre-

la introducció i la difusió del jazz a Europa, al contrari

ant notes fantasma, si desitge més proporció d’aire que

del que va ocórrer a Espanya, va ser l’exemple del quin-

6

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.