TRIATLÓ BARCELONA BY DiR_04

Page 1

BLANCHART MIQUEL

Núm. 04 I 2014 I Preu 2 € I Clubs DiR a:

BARCELONABYDiR

Perd la por al mar Entrena la flexibilitat L’Ironman de Niça



BARCELONABYDiR

www.larevistadeldir.cat revista@dir.cat www.dir.cat · info@dir.cat Direcció Anna mosquera i bondia Director d’art romÁn gutiérrez

04 EDITORIAL

CoL·LABORADORS SÍLVIA CANELA, IVET FARRIOLS, JORDI NOTARIO, MANUEL ALBIOL, Elías lorenzo, Sílvia romeo. Fotògrafs i agències ELIANA BARTOLOMÉ Getty Images

06 TRINEWS Notícies triatleres

10

PUBLICITAT REVISTA DiR DiR Media dirmedia@dir.cat Tel. 93 450 48 18 Marta pladevall

08 L’EXPERT EXPLICA Ivet Farriols 10 ENTREVISTA Miquel Blanchart 22 INICIATIVA WeFitter

Atenció al Client Tel. 902 10 1979

26 MOTIVACIÓ Socis triatletes 28 ENTRENAMENT Intensitat i rendiment

32

32 swim Perd la por al mar 36 BIKE Entrenament de ciclisme: una visió global 40 ESFORÇ Entrena la flexibilitat

CLUBS DE FITNESS DIAGONAL DiR Ganduxer, 25-27 / Tel. 93 202 22 02 · DiR AV. MADRID Av. Madrid, 170174 / Tel. 93 411 08 13 · DiR CAMPUS Dr. Gregorio Marañón, 17 / Tel. 93 448 41 41 DiR CASTILLEJOS Castillejos, 388 / Tel. 93 347 66 44 · DiR CLARET St. Antoni M. Claret, 84-86 / Tel. 93 476 41 26 · DiR CLARIS Casp, 34 / Tel. 93 301 62 09 · DiR HISPÀ Jorge Manrique, 15-19 / Tel. 93 427 00 50 DiR EIXAMPLE Ptge. Domingo, 6-8 / Tel. 93 488 08 09 · DiR GRÀCIA Gran de Gràcia, 37 / Tel. 93 415 55 50 · DiR MARAGALL St. Antoni M. Claret, 362 / Tel. 93 456 61 00 · DiR TARRAGONA Tarragona, 108-110 / Tel. 93 226 50 59 · YOGAONE Aribau, 230-240 / Tel. 93 000 89 00 · SANT CUGAT DiR Carretera de Rubí, 76-80 / Tel. 93 544 27 92 · SEVEN DiR Passatge Domingo, 7 / Tel. 93 215 27 55 · TRES TORRES DiR Vergós, 4 / Tel. 93 211 37 11 · TUSET DiR Aribau, 230-240 / Tel. 93 000 49 00 · UP&DOWN DiR Flos i Calcat, 22-24 / Tel. 93 115 13 75

36

50 ESCAPADA L’Ironman de Niça 52 MATERIAL Especial calor 52 PUBLIRREPORTATGE

Font Vella i la bellesa

Dipòsit legal: B-13855-2013 © Copyright de GESTORA CLUBS DiR, SL, 2002

57 MÓN TRIDiR Tota l’actualitat del nostre club de triatletes

Tots els drets reservats Queda prohibida la divulgació, còpia o reproducció, total o parcial, dels textos, articles, obres i imatges d’aquesta revista sense l’autorització escrita de Gestora Clubs DiR, SL.

dir.cat/facebook

46 NUTRICIÓ Les necessitats hídriques dels triatletes

46

DiR no es responsabilitza ni necessàriament comparteix les opinions dels seus col·laboradors i anunciants, les quals pertanyen exclusivament als seus autors. La informació continguda es recomana que no sigui aplicada sense un assessorament particular previ.

Segueix Clubs DiR a:

42 RUTA Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

dir.cat/twitter

dir.cat/youtube


ARA SÍ QUE SÍ: COMENÇA LA TEMPORADA DE TRIATLÓ S Í LV I A C A N E L A

D I R E C TO RA D E m à r q u eti n g i CO MUN I C A C I Ó @silviacanela

Ara ja no hi ha espai per penediments ni records dels dies on hauries d’haver entrenat i no ho vas fer. No hi ha lloc per a les excuses tampoc. Ja és tard per a això. La pretemporada ha acabat, comença la temporada, i has de tirar d’actitud sí o sí.

pis d’octubre, i que t’assessoris amb un entrenador especialitzat per planificar juntament amb ell els entrenaments. De ben segur que amb constància i començant des de ja mateix arribaràs ben preparat i evitaràs així patir en excés durant la cursa.

Idealment, si t’has preparat bé, hauries de tenir tots els teus reptes marcats al calendari (i a la teva ment) des de la pretemporada. Si ho vas fer així i vas planificar totes les competicions esportives a les quals et voldries enfrontar aquest 2014, tot ha d’estar ja sota control. Ara no perdis de vista els objectius. Recorda la sensació que tens un cop creues la meta… i que no decaigui la teva il·lusió!

Posats a triar, el triatló de Tarragona (10 d’agost) i el de Gavà (28 de setembre) són ideals per estrenar-se. Són triatlons plans i sense excés de participants i per aquests motius es fan molt amens.

De vegades vindran moments en què la combinació d’obligacions familiars, laborals i de devocions t’ho posaran difícil. En aquells moments recorda: la il·lusió per assolir els reptes és la que estirarà de tu quan no quedi energia, ni kebabs, ni glucosa dins teu. En aquell moment, juntament amb l’actitud, la il·lusió t’empenyerà cap a la meta. No obstant, si ets una persona impulsiva i el triatló ha entrat a la teva vida de manera inesperada, no et preocupis… Encara ets a temps de preparar-te per a la teva primera prova. Si és la teva primera competició d’aquest tipus et recomanem que et concentris en les curses que tenen lloc entre finals d’agost i princi-

A aquestes alçades ja hauries de tenir tots els reptes marcats al calendari També seria idoni que et fessis una prova d’esforç per tal de saber quin és el teu punt de partida i poder iniciar així els entrenaments amb més seguretat i confiança. Des de l’equip TriDiR creiem que la prevenció és clau i també molt fàcil de dur a terme. Malhauradament, en aquest sentit cada cop tenim més males notícies que bones (és el cas del que va passar a la mitja marató de Sant Cugat, la Behobia, la Cursa dels Bombers...). Per sort, la bona nova és que cada cop hi ha més persones que es llancen a fer


Barcelona és la primera ciutat d’Europa en nombre de practicants d’esports esport i inicien estils de vida saludables. Cada dia són més els qui es decideixen a fer la seva primera cursa, el seu primer triatló o la seva primera travessa… I això és una bona notícia pel país sencer i per Barcelona en concret. Això ens fa grans i també més forts. Sabeu que Barcelona és la primera ciutat d’Europa pel que fa a practicants d’esports i la tercera a escala mundial, en termes relatius (en relació amb el nombre d’habitants)?* Cal destacar que Barcelona té un bon clima, una Diagonal, una carretera de les Aigües, un passeig Marítim ‘collonuts’ per entrenar, i molts i bons gimnasos, com els clubs DiR, que faciliten la vida als esportistes… I en línea amb aquest fet, volem donar-vos les gràcies a tots els triatletes, amateurs o avançats, que heu cregut en el TriDiR i us heu unit a un club d’amics que preparen triatlons! *Font: ajuntament de Barcelona http://w110.bcn.cat/fitxers/esports/ guiaanyesport.232.pdf

43 AQUESTS SÓN ELS

TRIATLETES DEL DIR, GRÀCIES A TOTS!: Ignacio Baro, Manel Calero, Jose Oriol Casademunt, Álvaro Rodrigo, Elena Correa, Maria de Abadal Coulet, Vicente Font, Albert Gallego, Ruth Noemí Garcia, Cristian Izquierdo, Jordi Llucià, Jordi Magre, Andrés Manzano, Roger Martín, Eduard Martinez, Breogan Mesalles, Marcel Muñoz, Javier Fernando, David Martín, Otger Peidro, Sergi Royo, Maria Lorena San José, Luis Ángel Gerardo Sarapura, Oriol Silvestre, José Antonio Tudela, Josep Viñas, Laura Martín, Sonia Benito, Lídia Gallego, Luis Enrique Ramos, Raúl Moya, Jose Galo Arévalo, Pep Puiggari, Xavier Martínez, Juan Carlos Amaro, Xavier Carracedo, Marta Pladevall, Sergi Adrià Martell, Daniel Simón, Mònica Claret, Angelo Monetta, Jordi Vàzquez, Flor Ghirimolde.


EL QUE ESTÀ PASSANT EN EL MÓN DEL TRIATLÓ

A DUBAI POSEN EN MARXA UNA NOVA MODALITAT DE TRIATLÓ AL DESERT

INICI DE LA TEMPORADA TRIATLERA A CATALUNYA! Blanes i Sant Carles de la Ràpita van ser les localitats on aquest any es va donar el tret de sortida a la temporada catalana de triatlons, el passat 27 d’abril. 520 participants es van reunir a Blanes per competir en un sprint, mentre que a Sant Carles es va celebrar la quarta edició del doble Olímpic Terres de l’Ebre, amb 378 corredors. D’ara fins l’octubre, els atletes no pensaran en altra cosa que en anar superant, un a un, tots els reptes que s’hagin plantejat. Molts ànims, que encara queden uns mesos durs per davant.

El 19 d’abril va tenir lloc la primera edició del Desert Triathlon, la medalla d’or de la qual va ser per en Shaikh Nasser. En aquesta prova, la natació es substitueix per una cursa a cavall de 25 km. Després hi ha el tram ciciclista, igualment de 25 km, i el de running, de 5 km. S’hi pot participar en equip o com a triatleta individual, però només poden competir a cavall aquelles persones qualificades com a genets de resistència. Els equips poden incloure membres de diferents categories (homes, dones i adolescents de 16 a 18 anys) i un mateix atleta pot córrer en més d’una disciplina. Aquells esportistes que s’hi vulguin inscriure sols, són adjudicats a un equip per part de l’organització, però tenen l’oportunitat de conèixer els seus companys els dies previs a la prova. Una altra particularitat és que aquest triatló comença a les 6 h del matí per estalviar als corredors l’asfixiant calor del desert. Els organitzadors estan convençuts que aquesta nova competició es convertirà en tot un èxit. Veurem! www.dubaideserttriathlon.com


LA ITU INAUGURA UN CENTRE DE DESENVOLUPAMENT A LA CIUTAT DEL CAIRE La International Triathlon Union ha unit forces amb l’Africa Triathlon Union per posar en marxa aquest complex que inclou un espai d’oficines, aules i instal·lacions esportives. L’objectiu principal a l’hora de crear aquest equipament ha estat recolzar i fer créixer aquesta disciplina al continent africà i a la zona dels països àrabs, fins a consolidar-lo com a esport de referència tal i com ha passat en d’altres racons del món. www.triathlon.org

ELS GERMANS BROWNLEE CREUEN JUNTS LA META DEL TRIATLÓ D’ABU DHABI EN MARIO MOLA GUANYA EL TRIATLÓ ITU DE MOOLOOLABA Aquesta prova, que es va celebrar el passat mes de març, obria les competicions de la Copa del Món 2014 i en Mario Mola va demostrar que té moltes ganes d’endur-se el premi gros al final de la temporada. L’atleta Richard Murray va ser segon i el suïs Sven Riederer tercer.

Si els Godoy són els germans d’or del triatló espanyol, els Brownlee ho són del triatló internacional. El passat mes de febrer, l’Alistair i en Jonathan van endur-se de manera conjunta la victòria al triatló d’Abu Dhabi, en la distància “curta” de 1,5 km – 100 km – 10 km. L’Alistair, que va ser medalla d’or als passats Jocs Olímpics de Londres, va voler compartir la primera plaça amb el seu germà, ja que van competir l’un al costat de l’altre durant tota la cursa. www.thebrownleebrothers.com


CONTROL DE LA CÀRREGA

EN L’ENTRENAMENT Un dels principis bàsics de l’entrenament és controlar la càrrega per tal de seguir una progressió, determinar l’esforç realitzat i controlar la fatiga.

En entrenament, quan parlem de càrregues, hem d’establir una diferència: • Càrrega externa: estímuls que s’apliquen sobre l’organisme del triatleta. • Càrrega interna: reaccions provocades pels estímuls aplicats.

Càrrega interna

Determinar la càrrega interna és complicat perquè hi ha diferents factors que hi influeixen que no es poden controlar al 100%. L’adaptació als estímuls serà diferent per a cadascú i es veurà influenciada per l’estrès, la nutrició, el descans o d’altres mètodes de recuperació que puguis fer servir.

Càrrega externa

D’altra banda, tots els autors coincideixen que es pot quantificar la càrrega externa a partir dels estímuls que s’apliquen en cada sessió d’entrenament mitjançant el volum (quantitat: expressat en distància o temps) i intensitat (qualitat: expressat en lactat, velocitat, potència o pulsacions), per tant, ens centrarem en quantificar la càrrega externa per valorar els processos d’entrenament. Tot i això, la millora del rendiment es veurà influïda per la densitat (recuperació entre sèries i repeticions) i la freqüència amb què s’apliquin aquests estímuls.


Hi ha diferents mètodes per controlar la càrrega d’entrenament: • Mètodes objectius: són els més eficaços però també els més costosos i requereixen conèixer en detall els llindars o les zones d’entrenament de cada triatleta. • Mètodes subjectius: tenen molt marge d’error i són poc comparables entre diferents esportistes, però és la manera més senzilla de fer una aproximació. Un exemple de cada:

1. S-RPE (Foster, 1995)

És un mètode subjectiu que està basat en la percepció individual de la intensitat un cop finalitzada la sessió d’entrenament, valorant amb una escala determinada (per exemple de l’1 al 10) l’esforç que s’ha realitzat. A partir d’aquí es calcula: S-RPE (càrrega de la sessió) = volum (min) x RPE (nº subjectiu)

2. TSS (A. Coggan, 2002)

El Training Stress Score és un mètode objectiu que es va crear per als ciclistes, però actualment també es pot utilitzar en sessions de cursa a peu i natació si coneixem els llindars funcionals individuals en cada segment i coneixent el factor d’intensitat (IF) de la sessió d’entrenament. Per calcular-ho manualment: TSS (càrrega de la sessió) = Hores x IF2 x 100 intensitat normalitzada* IF = intensitat del llindar funcional *la intensitat en pulsacions, ritme o potència

Exemple real on es mostra l’evolució i la previsió de l’estat de forma d’un triatleta (gràfica blava), la càrrega acumulada (rosa) i la fatiga acumulada (groc) en 2 mesos fins a la primera competició (C1). Personalment, penso que el mètode objectiu de Coggan és dels més eficaços. Gràcies a programes com Golden Chetaah, Training Peaks o WKO+ s’agilitzen els càlculs de les càrregues, ja que permeten calcular l’IF de la sessió a partir de les dades que obtenim del rellotge (volum, ritme, pulsacions i/o potència), a més de permetre observar l’evolució de l’esportista (càrrega i fatiga acumulada) i de poder estimar el seu futur estat de forma. Sota el meu punt de vista, els TSS són similars als TRIMPS (Banister, 1975; Esteve i Cejuela, 2011; etc.) ja que el Training Impulse també és un mètode

objectiu on es relaciona una zona/intensitat amb un valor determinat (cada autor fa les seves modificacions) i es multiplica pel temps de treball en cada zona. Degut a que hi ha diferents autors que han modificat aquest mètode i que els TSS són més senzills de calcular, no entraré ara en detalls. Considero que la quantificació de la càrrega és imprescindible per controlar i adaptar qualsevol planificació, però per poder-ho fer hem de tenir l’historial complet dels entrenaments, on s’inclogui la quantitat (volum) i la qualitat (intensitat) que s’ha aplicat fins el moment.


BLANC


CHART En Miquel Blanchart va començar aquest 2014 amb un clar objectiu en ment: classificar-se per Hawaii. Amb una dotzena posició al Half de Sudàfrica i una vuitena a l’Ironman, encara ha de superar unes quantes proves per aconseguir-ho, però amb la seva constància i capacitat de treball, estem segurs que hi arribarà. Ens vam trobar amb ell al DiR Castillejos on ens va parlar de la seva carrera esportiva, dels seus projectes empresarials i de la seva feina com a entrenador. En Miquel és un tot terreny, i no només en competició.


Recordes el teu primer triatló? Quan i com va ser? Ostres... Jo considero el meu primer triatló un aquatló que vaig fer l’any 1999, l’aquatló del club Alfa 5. Recordo que vaig sortir amb molta energia, volent-me menjar el món, i després vaig veure que no... Devia tenir 14 o 15 anys. En quina posició vas quedar? El 40 o el 50! Els primers metres anava al davant, però després em va començar a passar tothom. Quan em vaig llançar a l’aigua ja va ser el declivi total! Però en tinc molt bon record. I recordes què vas sentir en acabar? Realment em vaig sentir especial. Jo sempre he sigut una persona que toca de peus a terra, però de petit m’agradaven molt els superherois i m’imaginava que era no-sé-qui, que volava… com tots els nens. Recordo acabar el primer triatló i tenir la sensació de ser un superheroi, per haver pogut fer les tres disciplines… De fet, hi ha hagut triatlons que ho han plasmat molt bé en el seu pòster o en la seva samarreta. La natació es representava amb un dofí o un peix, la bicicleta amb un ocell i el córrer amb un guepard o un lleó. Així que al triatló ho tenia tot. Quin va ser doncs el teu primer triatló complet? El triatló olímpic de l’Estartit, que ja no es fa. També va ser el 1999 o a principis del 2000. En aquella època no hi havia triatlons esprints, i es feia un olímpic cada dos mesos o així. Tothom anava

“En acabar el meu prim em sentia com un sup amb neoprè menys jo, i recordo l’aigua superfreda; havies de nedar de la platja fins a un espigó i feia una miqueta de por, era com una aventura. Amb la bici anava fent una cursa més o menys decent, però en els últims quilòmetres uns quants ens vam perdre! Ens vam perdre i al cap de l’estona vam aparèixer per allà... Abans no estava tan senyalitzat com ara. Circulaves compartint la carretera amb els cotxes i t’havies de saber el recorregut prèviament. Bé, actualment també, però ara no hi ha pèrdua. O sigui que tampoc vas guanyar? No, no! Jo poques vegades he guanyat una prova. Bé, alguna sí, però ja de més grandet. Aleshores, quan va ser que et vas posar més seriosament amb els triatlons? Jo tinc la teoria de l’escala. Vas fent, vas fent, vas pujant esglaons... Estudiava batxillerat i ho compaginava amb l’entrenament. Però la selectivitat va ser un punt d’inflexió, perquè vaig patir molt, pels nervis i la pressió de casa. Quan me la vaig treure vaig dir als meus pares que volia fer INEF i que trobava coherent dur una vida esportiva i apostar per arribar al màxim nivell. Ells em van recolzar i va ser a partir del 2000-2002, al principi de la universitat, que em vaig començar a centrar en el triatló.


mer triatló perheroi”


Però abans sí que havies fet d’altres esports… Sí, jo venia d’esports com el karate, el bàsquet, la gimnàstica esportiva… De petit els meus pares m’apuntaven a tot perquè cremés energia, ja que era un nen molt nerviós, amb una mica d’hiperactivitat i trastorns d’atenció. Podries fer un petit resum de la teva trajectòria triatlera per a la gent que no et coneix? Sóc una persona treballadora i molt constant, i quan se’m fica un objectiu al cap no paro fins aconseguir-lo. I això va passar amb el triatló. Em vaig posar en mans de professionals, entrenadors pioners en aquell moment, que em van anar orientant. Els resultats van anar arribant poc a poc. El 2004 vaig fer pòdium al Campionat d’Espanya Junior de duatló i de triatló. L’any següent vaig ser tercer o quart en duatló i triatló. I a partir d’aquí tot es va anar retroalimentant. Potser no he tingut grans victòries, però sempre he anat compaginant proves en què feia pòdium i proves en què no, i això

està bé, perquè així mai baixes la guàrdia. La meva intenció ha estat ser internacional tants cops cop fos possible, i és molt difícil, ja que Espanya és una potència en triatló; tot i així he estat internacional diverses vegades. Després vaig començar amb la llarga distància: els meus entrenadors sempre havien considerat que m’havia d’enfocar cap allà.

“De vegades necessites Per què? Per les teves condicions físiques? Sí, per les condicions físiques, pel tipus d’entrenament, per com el tolerava, pels ritmes... El 2010 vaig debutar en mitja distància i al triatló de Zarautz vaig firmar un bon registre. El 2011 vaig anar al Campionat d’Espanya de mitja distància, on vaig guanyar; al Campionat d’Europa, on vaig guanyar també; i al Mundial, on vaig ser dels 10 primers. I de la llarga distància ja no em moc.


Lanzarote, al maig del 2013, va ser el teu primer Ironman. T’estrenes i quedes segon, i just després de recuperar-te d’una lesió a la cama! Sí, va ser un debut bastant estel·lar! Vaig tenir una lesió al peroneal lateral extern. No era una lesió greu, però era molt estranya, se’m carregava molt la zona lateral de la cama dreta, i no se sabia per-

molt vent i el vent acaba afectant molt, pel soroll, perquè veus que la velocitat no és bona… A més, l’illa té un clima particular: quan hi ha núvols fa fresca i quan surt el sol fa molta calor. I el terreny és molt variat, hi ha zones molt planes, algunes amb pujada lleugera que es fan molt pesades, i una pujada molt accentuada; aquest contrast fa que la gent es desgasti més del compte. Quan arriben a la marató, si fa massa calor, els corredors es deshidraten. Poc després vas tenir l’accident en bici… Em vaig casar a l’agost i dues setmanes després vaig tenir l’accident. Va ser culpa meva totalment, estava entrenant en baixada, pel port que va de Talamanca a Matadepera. Són corbes que conec molt, i com em trobava bé i la velocitat és xula, em vaig embalar. Va aparèixer un cotxe que pujava i em vaig espantar, perquè la carretera és estreta. Anava agafat als acoblaments de la bici i allà no tens frens, així que va ser un castanyot considerable. I has agafat por? La teva dona segur que sí. No, no, la veritat és que no he agafat por. Just quan em vaig recuperar, vaig tornar a fer la mateixa ruta. La meva dona sí. I la meva mare! Quan vaig començar amb aquest esport mai li deia que sortia a entrenar sol perquè no patís. Va ser molt greu, la lesió? Em vaig trencar la clavícula. Hi tinc una bona cicatriu i porto una placa. Vaig anar a l’hospital Taulí i em van dir que hauria d’anar entre 6 i 8 setmanes amb un cabestrell; vaig pensar que se’m cauria el món al damunt i vaig decidir anar a veure el doctor Jaume Sunyol, especialista en medicina i traumatologia esportiva. Aquella mateixa tarda vaig fer el preoperatori i l’endemà m’operaven a l’hospital de Barcelona. I al dia següent ja començava amb uns fisioterapeutes.

entrenar sol per retrobar-te amb tu mateix” què. Al final un fisio m’ho va arreglar, però vaig estar tres mesos sense poder fer carrera a peu. Tot i així sí vaig treballar molt la bici i suposo que per això després vaig agafar amb més ganes el tema de córrer i l’Ironman em va sortir molt bé. Arribar i moldre! I això que Lanzarote es considera un dels triatlons més durs del món. No crec que sigui difícil ni crec que sigui dur a nivell físic, però sí és dur a nivell mental. A Lanzarote hi ha

A banda de la recuperació física, vas considerar treballar també a nivell psicològic? La psicologia és molt important, així que o estàs molt ben moblat o t’ha d’ajudar algú. És clar que la meva dona m’ajuda, però de vegades cal parlar amb una persona externa que et posi els punts sobre les is i et digui com enfrontar els problemes. I això és el que vaig fer. Em vaig posar en mans d’una psicòloga, la Vanessa Martin, i em va anar molt bé.


A banda de Lanzarote, quins altres Ironmans has fet? He fet el Challenge de Calella, on vaig ser quart –el primer espanyol–, i el Challenge de Roth, on vaig ser cinquè: els dos són distàncies Ironman. I aquest gener passat vaig fer el Half de Sudàfrica. Per què vas optar per un Half (70.3) a Sudàfrica? La meva intenció és classificar-me per Hawaii. He d’aconseguir punts i és bo mirar de puntuar sense desgastar-te gaire, per això vaig optar per un Half. I també com a test, perquè feia set mesos que no competia, va ser la primera prova després de l’accident. No em vaig trobar gens bé. A més, les setmanes anteriors havia estat entrenant a Lanzarote i crec que em vaig passar i vaig arribar-hi un pèl cansat. En vaig prendre nota per l’Ironman de Sudàfrica d’aquest abril. Al Half vas quedar en 12ena posició, oi? Sí i això dóna pocs punts, 80 o 90. I en calen 4.000 per classificar-te per Hawaii, perquè et facis una idea. Què necessites doncs per arribar a Kona a l’octubre? Primer, molts diners! I després, aconseguir els punts, fer bons resultats. Es tracta de ser bastant regular en les proves on vull participar que, si no recordo malament, són cinc. He començat al 70.3 de Sudàfrica i a l’Ironman de Sudàfrica. Depèn de com aniré a l’Ironman de Lanzarote al maig, i faria un altre Half a Itàlia, al juny. Aleshores faria l’Ironman

de Frankfurt al juliol, que és el que dóna més punts. Em plantaria doncs a l’estiu per poder descansar una mica i preparar-me per Kailua-Kona. I si aconsegueixes tots els punts, ja tens els patrocinadors per anar-hi segur? Sí, sí, hi aniria segur, és una aposta personal. Tinc patrocinadors que col·laborarien o que, com a mínim, m’ajudarien a costejar el desplaçament i tota l’estada a Hawaii. A tots els Ironmans hi ha premi en metàl·lic? Sí, sí, a tots. Depèn, però normalment els cinc o vuit primers tenen premi; els triatlons olímpics també, no tots, però sí les Copes del Món i les proves més reconegudes. Concretament a Hawaii són 160.000 dòlars que no estarien gens malament, per donarme una empenta o per liquidar la hipoteca!

“Lanzarote és un Ironm Us fan molts controls antidopatge? Molts, molts… no. Jo crec que ens n’haurien de fer molts més. Però a les proves més importants sí que en fan, tot i que no a tothom, és bastant aleatori. Les fan als tres primers i després a dos atletes més, a criteri o a l’atzar. Sí que hi ha rumors que la gent pren coses, com a tots els esports.


man molt dur psicològicamentâ€?


Explica’ns una mica com t’entrenes. Cada dia entreno, els set dies de la setmana, és molt estrany que un dia tingui festa. Hi ha setmanes en què puc dedicar 18-20 hores a l’entrenament, i d’altres en què m’hi dedico el doble i més. Què prefereixes, entrenar sol o en companyia? Jo sempre havia entrenat sol, tot i que he tingut companys d’entrenament que m’han ajudat moltíssim, i gent en qui he pogut confiar. Però hi ha cops que per gaudir de l’entrenament –i això no ho has d’oblidar mai: fas les coses perquè a tu t’agraden– necessites una miqueta d’espai, no sé com s’hauria de dir… necessites retrobar-te amb tu mateix. Però sabem que entrenaves molt amb en Llibert Fortuny… Sí, sí! La relació ve de fa tres anys, tres any i mig. Ens vam conèixer arrel d’un company d’entrenament, en Víctor del Corral, i a partir d’aquí vam començar a entrenar junts. Ara en Llibert està fet un animal, té molt nivell; bé, ja ho diuen dels músics... Et feia sentir la seva música mentre entrenàveu? Al principi me la va fer escoltar, però és una música que a mi no m’agrada. Més que res perquè la meva cultura musical és nul·la. De fet, prefereixo escoltar el vent!

“La feina d’entrenador pot arrib Com compagines la feina amb tantes hores d’entrenament? Estic intentant dedicar-me cada cop més al tema del triatló, però és molt complicat perquè hi ha moltíssima competència i és molt difícil treure’t un sou per poder viure. No et consideres un triatleta professional, doncs? No. Jo em considero semiprofessional. Molta gent sí que m’hi considera, però a mi em falta temps per descansar o per poder preparar-me millor el material per l’endemà... Què necessitaries per dedicar-te únicament al triatló? No m’agrada dir-ho, però el que falta és l’ajuda econòmica, tenir una miqueta més d’ingressos. Si jo em dediqués només al triatló, potser estaria al voltant dels 600 o 700 euros al mes i, és clar, amb això no vas enlloc. Si pogués tenir un sou més o menys normal ja m’hi podria dedicar. Aleshores el que faria seria marxar a entrenar fora una bona temporada, invertir-hi més.


bar a desgastar-te una mica�


Com i quan vas començar a fer d’entrenador, tu? Buffs! Abans de començar la carrera. De fet, crec que tot el que he après ja ho sabia abans de la universitat. Cap el 2000-2001 ja feia d’entrenador de triatló i atletisme. També he sigut entrenador d’altres modalitats, perquè la base és més o menys sempre la mateixa. Només has de veure quina és la via metabòlica i les qualitats que s’impliquen en cada esport, i a partir d’aquí desenvolupar-les o treballar-les a la teva manera. Quin és el millor consell que creus que pots donar als teus “alumnes”? Que facin cas de l’entrenador! Que confiïn en ell. Jo sempre dic que si agafes un entrenador, has de confiar-hi i fer el que et digui, i a final d’any valorar-ho. A no ser que sigui una aberració, és clar! A tu te’n fan, de cas? Sí, sí! Què t’aporta la feina d’entrenador? Doncs mira, avui em sinceraré una mica. Fins ara em feia sentir bé, perquè em permetia transmetre tots els coneixements que tinc als meus “deixebles”, i m’agrada molt veure com la gent evoluciona i aprèn. Però ara ja porto molts anys entrenant grups i darrerament me n’he adonat que quant més dones, més volen. Obliden molt ràpid i això al final t’apaga una mica. Veus que al final el que estàs fent és donar-los un producte pel qual paguen, quan no m’agradaria que fos així amb una cosa com l’entrenament. Així que ara estic pensant canviar una miqueta i dedicar-me més a ajudar el meu soci. Com es diu la teva empresa? Què feu? Es diu We Feel Sport. Ens dediquem molt a la direcció tècnica de clubs i a l’entrenament esportiu, però també a l’organització d’esdeveniments esportius. Fem campus i xerrades per a empreses i d’altres col·lectius, gent d’alt rendiment… o pels més petits, amb temes d’educació sobre la cultura de l’esforç. També estic en un projecte que es diu Sport Dreams. La vessant empresarial és molt xula i ara mateix s’hi pot aprofundir molt. Però tu tens poques hores per dedicar-t’hi… Sí, de fet em dedico més a pensar, a desenvolupar programes i continguts, i a presentar projectes. El teu soci és esportista també? Sí. I entrenador. És l’Eloi Moragas, que també és llicenciat en INEF, màster en alt rendiment i triatleta. No professional, però sí triatleta de tota la vida.

Qui és el teu entrenador ara? El meu entrenador és en Carles Tur, llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport i fisioterapeuta. És molt bo i és especialista en ciclisme. Ha portat triatletes molt importants. Creus que t’assembles a ell, tu com a entrenador? Una mica sí, de fet amb tots els entrenadors que he tingut ens hem assemblat bastant, suposo que va per caràcters. La manera de treballar, que som seriosos, disciplinats, durs... són unes característiques que van molt en línia amb el que sóc jo. Així que no has tingut cap entrenador amb qui no tinguessis feeling? Sí, sí que m’ha passat. Per mi l’error més gran que pot cometre un entrenador és no enviar els entrenaments quan toca. I això és un fenomen que crec que s’està donant bastant darrerament, tant en el cas dels esportistes professionals com els amateurs. Si tu contractes un entrenador perquè et porti la planificació esportiva, ell te l’ha d’enviar el dia que correspon, perquè tu puguis enfrontar i organitzar-te tota la setmana. Tu estàs invertint un temps de la teva vida que no destines a d’altres coses, hi has de posar molt esforç… així que rebre els entrenaments en el moment que cal és el mínim que has de demanar.

Els meus entrenadors s estava destinat a la lla Però això és de sentit comú… Sí, oi? Doncs no. Jo ho entenc, tinc molta empatia, però la gent se n’oblida, i fins que no els hi envies un missatge recordatori, no hi cauen. Llavors diuen “ostres, l’entrenament!” i se l’inventen en el moment; això és una errada molt gran. Creus que hi ha entrenadors poc rigoros, doncs? Hi ha una miqueta de tot. Principalment crec que és una qüestió de diners. Si no li pagues una quantitat molt elevada, la seva motivació minva, tot i que ho hauria de ser així, i en el meu cas això no passa mai. L’altra és que també hi ha un boom molt gran i els entrenadors volen absorbir més gent de la que poden. I finalment és que tothom s’atreveix a ser entrenador i potser no tenen prou vocació.


Et vas casar fa poc. La teva dona també és esportista? Li agrada fer activitat física, però no és esportista. Ella és infermera i està buscant feina, qualsevol cosa, i està molt difícil. Aprofito per dir-ho! Ha, ha, ha. Com porta que tu viatgis tant? T’acompanya? Sí, normalment m’acompanya, però ara que les coses estan més difícils, no tant. Però ella ja em va conèixer així, en el món del triatló, quan era voluntària, i és una cosa que ens va unir i que ens segueix unint. Ella ho respecta molt. Com et veus d’aquí 10 anys? Espero haver format una família i seguir-me dedicant al triatló al 100%, amb l’empresa o com a entrenador. Segurament seguiré fent alguna prova, però d’aquí 10 anys suposo que estaré a punt de retirar-me. Crec que em queda això aproximadament, uns 10 anys de vida esportiva.

sempre van veure que arga distància SEGUEIX-LO! Webs: www.miquelblanchart.com www.wefeelsport.com www.sportdreams.eu Twitter: @miquelblanchart Facebook: www.facebook.com/miquel. blancharttinto Miquel Blanchart és un atleta patrocinat per:

DE PROP Un plat? Espaguetis a la carbonara. Un animal? El tauró. Un lloc on perdre’s? El bosc. A l’iPod escoltes? No tinc ni iPod! Algun hobby no esportiu? M’encantaria comprar un cotxe vell i arreglar-lo, tot i que no tinc ni idea de mecànica! Una virtut? La constància. Algun defecte? Poca confiança en mi mateix. Un secret inconfessable? Sóc molt i molt desendreçat.


UNA APLICACIÓ QUE

RECOMPENSA ELS ESPORTISTES

En Roger del Sol i en Carlos Rodés són els dos joves emprenedors (ambdós de 31 anys) que hi ha darrera de WeFitter, una innovadora aplicació que converteix l’activitat física que fem en punts amb els quals obtenir premis, descomptes i regals. El DiR també s’hi ha implicat i a través d’aquesta app ofereix als seus socis molts avantatges. Hem parlat amb els creadors de WeFitter perquè ens n’expliquin tots els detalls.


Vosaltres sou esportistes? Tots dos practiquem esport de manera habitual. Ens el prenem com una part molt important de la nostra vida. Córrer és la manera que tenim de desconnectar de les nostres corresponents rutines i d’estar en forma dia a dia. Com va néixer WeFitter? La idea de WeFitter va néixer el novembre del 2012. Tots dos ens vàrem adonar que s’estava generant un munt d’informació de milers d’esportistes gràcies a les aplicacions i als dispositius de localització i seguiment. Cada cop més, la gent utilitza aquests dispositius per tenir un millor control del exercici que fa i és una manera més efectiva d’estar en forma. Vàrem trobar una bona idea que la gent pogués contribuir amb el seu esforç a causes socials, obtenir descomptes i participar en promocions de marques i botigues orientades 100% a l’esport. En altres paraules, volíem que la gent se sentís recompensada pel seu esforç i per dur una vida saludable.

Què és exactament WeFitter? Milers de kilòmetres, milers de calories cremades, persones que duen una vida saludable, que es cuiden i que contribueixen al benestar mediambiental. Gent que va al gimnàs, gent que surt a córrer com a rutina diària, els que anem amb bicicleta a la feina i tots aquells que busquen una motivació extra per aixecar-se del sofà i calçar-se les vambes per sortir a fer esport. Intentem respondre la pre-

gunta “Com m’agradaria que em recompensessin tot l’esport que faig?”. WeFitter és la primera plataforma online que valora i recompensa tothom que té un compromís amb la vida saludable, premiant el teu exercici diari. De fet, d’aquí una mica l’origen del nom. “We fitter” significa “nosaltres estem més en forma”. Com funciona WeFitter? És tan senzill com: 1. Descarregar-te l’aplicació al teu smartphone o bé donar-te d’alta a WeFitter.com 2. Registrar-te amb la teva aplicació de seguiment preferida (Runkeeer, Nike, Garmin, Fitbit, Endomondo, etc.) 3. Començar la teva rutina diària habitual. 4. Automàticament, un cop finalitzada la teva rutina, convertirem tot el teu esforç diari en punts. 5. Podràs bescanviar tots els punts per optar a les promocions o causes socials vigents a través de la mateixa aplicació o a l’ordinador, entrant a WeFitter.com 6. Hi ha molts descomptes disponibles: • Roba esportiva i calçat esportiu de les millors marques • Tot el que necessitis per a la teva bicicleta • Tot tipus de complements informàtics per a l’esport (GoPro, fundes, etc.) • Accés a gimnasos, fisioterapeutes… • Estades en hotels per córrer a la teva ciutat preferida o participar en curses especials • Spas • Menjar sa i ecològic • Nutrició i suplementació esportiva • Forfets d’esquí… 7. Posarem en marxa reptes per posar a prova la gent, per demostrar que si estàs ben preparat pots obtenir molts premis i regals. 8. Finalment, els usuaris també tindran l’opció de compartir la seva rutina des de qualsevol lloc del món (via Facebook, Twitter, etc.) sigui quin sigui l’exercici que han fet. D’aquesta manera podran obtenir punts extres.

El nostre lema és: “Treu-li el màxim profit al teu esforç, uneix-te a WeFitter.com!”


Penseu que la tecnologia està afectant la manera com fem activitat física? Hem observat que hi ha una tendència molt clara a fer servir cada cop més aquest tipus d’aplicació. Segons els estudis, està previst que se superin els 1.000 milions de descàrregues cap al 2016; i cap al 2017, es preveuen més de 100 milions de dispositius mòbils com Fitbit, Nike Fuelband, etc. També segons els estudis, la utilització d’aquestes apps és ja la tercera manera preferida per mantenir un estil de vida saludable i perdre pes. Segons les enquestes, un 43% tant de corredors com ciclistes les utilitzen. Finalment, es preveu que el mercat de les aplicacions relacionades amb l’esport i el fitness superarà aviat els 400 milions de dòlars, molt lluny dels 120 milions que es varen generar el 2010. Penseu que Barcelona és una referència en el món de l’esport? Sens dubte. Portem molts anys anant a córrer i cada any que passa, es multiplica exponencialment el número de runners. La persona que abans simplement sortia a córrer per trencar la rutina ara inverteix en un bon equipament, controla els


seus temps i busca cada dia la seva millora. Sense anar més lluny, s’ha notat un augment en les inscripcions a curses que cada cop tenen més participants i les places s’exhaureixen més aviat. Quins avantatges ofereix WeFitter a tots els socis de clubs DiR? Amb la nostra aplicació, els socis del DiR podran gaudir de descomptes en serveis i premis especials que ofereix el mateix gimnàs. Clubs DiR vol recompensar els seus membres per l’esforç i la constància a l’hora de fer esport. Quins són els vostres propers objectius? En un futur, ens agradaria ser la plataforma digital esportiva referent al país i a Europa. Volem crear una comunitat d’esportistes i de gent que vol estar en forma, que gaudeix d’una vida saludable i conscienciada amb la sostenibilitat i les causes socials. Volem integrar el major nombre possible de compatibilitats amb altres apps del mercat (Endomondo, Sportstracker, Runtastic…) i en un futur, qui sap, també ens agradaria tenir la nostra pròpia aplicació o dispositiu per registrar l’exercici físic que es fa.


XAVIER

Enganxada als triatlons

DE ABADAL

CARRACEDO

Esportista de mena

MARIA

Filòleg i administratiu

Community Manager

Als seus cinquanta anys, en Xavier està en plena forma. La seva història amb els clubs DiR es remunta al 1999, quan es va fer soci del Diagonal, tot i que fa només dos mesos que es va incorporar al TriDiR. Un dels motius d’apuntar-s’hi va ser que “així m’obligo a fer entrenaments més durs i el monitor em pot corregir la tècnica, sobretot en natació, el meu punt més feble”. Després de molt de temps fent running —ha acabat 35 maratons!–, fa cinc anys es va iniciar en els triatlons “per diversificar l’activitat esportiva i experimentar nous tipus de competicions; és molt més divertit que només córrer”. A més, ens explica que “a una certa edat el running és la modalitat que més carrega i desgasta. Ara gaudeixo més amb la bicicleta”. No és fixa només un sol repte, sinó que prefereix “decidir sobre la marxa, depenent del meu estat de forma. Fa temps que tinc la il·lusió de participar a l’IronCat o un altre triatló de distància Ironman”. I a banda de triatlons, li agradaria “provar de fer alguna travessa amb caiac”. Li desitgem molta sort.

La Maria té 42 anys i en fa tres que va participar al Triatló de Barcelona, en modalitat supersprint. S’ho va passar tan bé que va posar-se com a objectiu avançar i fer un sprint aquest any. Del club TriDiR destaca “la dinàmica i el plantejament setmanal que proposen, ja que és molt complet i fa que puguis seguir el ritme per tal de assolir l’objectiu proposat. També m’agrada perquè estic al dia de les diferents curses que es fan arreu de Catalunya; s’hi apunten d’altres socis i hi pots anar acompanyat”. Per a ella, els triatlons són ideals perquè li permeten “treballar tres disciplines amb les quals gaudeixo molt: el running, que fa anys que practico; la natació, que fa que m’esforci més en els entrenaments; i la bici, que domino menys i on necessito posar més esforç”. L’esport és la forma de vida de la Maria: “És un complement bàsic per sentir-me bé en el dia a dia i desconnectar de la rutina”. Recorda a qui vol començar en els triatlons que es pot iniciar amb un supersprint, pels quals només cal un mínim d’entrenament.


Al DiR tenim la sort de tenir molts socis triatletes, que troben en els nostres clubs el millor lloc on entrenar. Vols explicar-nos la teva història? Escriu-nos a revista@dir.cat i la publicarem!

XAVIER

Si vols, pots

CORREA

MARTÍNEZ

Del Run With Us al TriDiR

ELENA

Enginyer

Events Project Manager

En Xavier també és una de les darreres incorporacions al TriDiR; s’hi va apuntar el passat mes de gener, després de debutar al Garmin 2013 en modalitat sprint. Es va decidir després d’aproximadament un any corrent amb el Run With Us del DiR Gràcia, on hi va trobar un ambient internacional molt agradable: “El fet de compartir aficions amb d’altra gent fa que els entrenaments siguin molt més dinàmics i divertits, sense perdre un punt competitiu. Així doncs, vaig pensar en ampliar la meva participació en grups específics apuntant-me al club TriDiR”. El que més li agrada dels triatlons és “combinar tres esports que m’apassionen i el fet que és fàcil fixar-te objectius personals i assolirlos”. Formar part del TriDiR l’ajuda a poder “entrenar de manera específica i ben orientada de cara a superar els reptes que em vaig proposant”. Ara té en ment un Half Ironman i de cara a l’any vinent espera preparar-se per a un Ironman. En Xavier té clar que si no es dediqués als triatlons faria curses de muntanya, la qüestió és córrer!

L’Elena va viure durant tretze anys a l’estranger i una de les primeres coses que va fer en tornar va ser apuntar-se al DiR. Des del passat octubre és membre del TriDiR, un club que li ha donat “l’oportunitat de formar part d’un equip centrat en l’esport que volia fer”. També comenta: “Tots els entrenadors són fantàstics, molt professionals i motivadors”. Encara no s’ha estrenat en competició, però “espero fer el meu primer triatló el proper octubre, un sprint”. De fet, va descobrir els triatlons quan “els meus pares es van traslladar a Calella on se celebra un Ironman. Vaig desenvolupar una gran admiració pels triatletes, capaços d’una resistència física i mental com no requereix cap altra disciplina atlètica. Al cap de tres anys vaig pensar... i per què no intentar-ho?”. L’Elena practica esport des que té vuit anys, i per a ella “ho és tot; m’aporta un equilibri entre cos i ment, m’anima, em dóna força i alhora em relaxa”. Creu que tothom pot fer un triatló: “Si jo vaig començar a entrenar amb 44 anys i amb una lesió, qualsevol ho pot fer!”.



CONTROLA LA INTENSITAT PER MILLORAR EL RENDIMENT El ritme cardíac (FCM) és d’un dels principals indicadors a l’hora de valorar l’entrenament. Per programar un bon pla que et permeti assolir les teves metes de la manera més eficient, és fonamental que sàpigues establir un interval de pulsacions correcte en funció dels teus objectius, necessitats i característiques individuals.


En el rang d’intensitat que has de seguir en un entrenament de resistència hi ha un interval de pulsacions on t’hauràs de moure si vols treballar de manera que aconsegueixis les màximes adaptacions. Recorda que l’escalfament és imprescindible per tal de garantir una pujada progressiva de pulsacions; això t’ajudarà a mantenir el ritme desitjat. Un cop acabat l’esforç, hauràs de disminuir el ritme a poc a poc fins que les pulsacions tornin a estabilitzar-se.

Intensitat… 1, 2 i 3 Per dur un control el més acurat possible hauràs de treballar dins unes zones d’entrenament mesurables; per simplificar, aquestes zones es poden dividir en tres. Cadascun d’aquests nivells d’intensitat es correspon amb diversos mecanismes de millora de la forma física. En primer lloc hauràs de calcular el teu màxim cardíac individual expressat en pulsacions per minut (freqüència cardíaca màxima o FCM). Homes: Es calcula aplicant la fórmula= 220 - edat. Dones: = 225 - edat (referència teòrica). Aquest serà el màxim de pulsacions al qual podràs arribar. (100% FCM)

a) Zona d’intensitat suau: 60-70 % FCM Tant si fas exercici des de fa poc temps com si en practiques amb regularitat, durant la major part de l’entrenament treballaràs en aquesta zona. En aquest nivell d’intensitat, el greix és la principal font d’energia de l’organisme, per això un entrenament amb aquestes pulsacions és bo per controlar el pes. • Ajuda a controlar el pes. • Millora la resistència. • Millora la condició física aeròbica.

b) Zona d’intensitat moderada: 70-80% FCM Aquest rang està especialment indicat per als esportistes regulars i és particularment eficaç per millorar la condició física aeròbica. Si no estàs en forma, els teus músculs utilitzaran els carbohidrats per obtenir energia quan facis exercici en aquesta zones. A mesura que millora la teva forma física, el teu cos comença a utilitzar cada vegada més greix per obtenir energia, conservant les reserves limitades dels carbohidrats en els músculs. • Millora la condició física aeròbica. • Millora la resistència. • Ajuda a controlar el pes. • Ajuda a que el cos s’habituï a fer exercici a un ritme més ràpid. • Ajuda a augmentar la velocitat de desplaçament a ritme constant.

c) Zona d’intensitat alta: 80-90% FCM L’activitat física a la zona d’intensitat alta es percep com excercici “dur”. La freqüència respiratòria augmenta molt i la musculatura es fatiga. Aquesta intensitat es recomana ocasionalment a esportistes per tal de millorar la velocitat i tolerància al lactat. • Augmenta la tolerància dels músculs a l’àcid làctic. • Augmenta la capacitat per l’esforç intens de curta durada.


Escull la intensitat correcta

No sense el teu pulsòmetre!

És clau que escullis la intensitat correcta per obtenir els millor resultats en el teu entremanent. Si treballes en els diferents rangs milloraràs la teva condició física general i gaudiràs d’un excercici més variat.

L’instrument estrella per controlar el ritme d’entrenament durant una sessió és el pulsòmetre, un aparell que t’indicarà en tot moment el nombre de batecs per minut del teu cor.

Per sota del 60% entres en zona de recuperació; és ideal per sessions en les quals l’objectiu és recuperarte i assimilar els esforços d’alta intensitat anteriors.

EPs DiR

A banda del club de triatló TriDiR, als clubs DiR tenim Entrenadors Personals que et poden assesorar en tot allò que necessitis. No hi ha com tenir un professional al teu servei si el que vols és una rutina a mida o ampliar els teus coneixements sobre condició física. www.dir.cat/ entrenador-personal


PERD LA

POR AL MAR

Ni el triatleta més avesat es deslliura dels nervis abans de la prova. Però els inexperts o principiants poden arribar a patir tanta ansietat que es plantegin abandonar. El mar imposa molt respecte, així que més val que et mentalitzis abans de llançar-te a l’aigua.


El mar obert és un medi on no tothom se sent còmode. Si, a més, tens la mala sort de trobar-te amb les aigües mogudes, l’angoixa pot incrementar-se. La clau per enfrontart’hi és l’anticipació: intenta controlar tots els elements amb què et pots trobar i et sentiràs molt més segur. Recorregut: Estudia el circuit i analitza què faràs. És

important que abans de l’inici de la prova t’informis sobre el recorregut, els corrents, les boies... tota aquesta informació et permetrà avançar-te i dissenyar l’estratègia més adequada per a l’ocasió.

Ulleres: Perdre les ulleres de natació –a causa d’un cop, per exemple– és molt estressant. Pots col·locar-les sota el casquet o dur-ne dues, per evitar sorpreses desagradables. Sortida: Si vols una sortida tranquil·la, és fonamental

que trobis l’espai més adequat per a tu, en funció de la teva capacitat i confiança. Si ets un bon nedador, pots sortir davant de tot, a un ritme ràpid, per estirar del grup; després dels 100 o 200 primers metres ja podràs ajustar la velocitat. Si ets principiant, et recomanem que et posis al darrere, evitant les lluites i els cops de l’inici.

Respiració: Una de les conseqüències de l’ansietat és

la descoordinació de la respiració. Si ho trobes necessari, disminueix el ritme, situa’t traient el cap fora de l’aigua i recupera la respiració. Una bona alternativa és alternar uns metres amb la tècnica de braça per tranquil·litzar-te.

Boies: El grup s’apilona normalment a les boies. Gestiona correctament el recorregut i els corrents per no quedar-te atrapat quan hi arribis; recorda que a la boia pots patir alguns cops i, això pot provocar molta angoixa. Aigua: Al mar tenim més flotabilitat que a la piscina, però tot i així hi ha variables que has de tenir en consideració. Si a la sortida trobes onades, entra a l’aigua capbussant-te per sota d’elles. Si el mar està mogut, pots escurçar la braçada: encara que redueixis el desplaçament, t’adaptaràs millor a les ones.

Pràctica: Si ho pots fer, intenta nedar en aigües obertes

tan sovint com sigui possible i en diferents condicions. Això et donarà moltíssima confiança.

Mentalització: Visualitzar la sortida i els possi-

bles problemes que t’hi puguis trobar és una molt bona manera d’enfrontar-te a la prova sense tanta ansietat. Prepara’t mentalment per assimilar que és molt probable que durant els primers metres rebis algun cop o puntada de peu. És bàsic que interioritzis que això és un fet normal i que passarà en pocs minuts.


6 consells bàsics

1.

Passa sota les onades, no per damunt. Estirar de la cintura i capbussar-t’hi t’ajudarà a evitar els cops que et desplacen enrere.

2. No et fiquis en el grup, neda per l’exterior. No 3.

val la pena anar pel mig dels altres nedadors abans d’arribar a la primera boia, ja que probablement rebràs algun cop, empassaràs aigua o patiràs algun ensurt. Quan hagis de fer el gir a la boia, pren el camí més obert. Mentre tothom s’estigui barallant per nedar el més a prop possible de la boia, pots aprofitar l’espai lliure que queda fora, amb la qual cosa no caldrà que modifiquis la teva tècnica.

4. Respira només d’una banda i així evitaràs em-

passar aigua; si normalment respires cada tres braçades, amb l’onatge és probable que acabis patint. Si respires només d’un cantó, evites les ones i que t’entri aigua a la boca.

5. Evita

mirar massa. En condicions adverses és habitual aixecar contínuament el cap per orientar-te, la qual cosa perjudicarà el teu estil. Centra’t a nedar i orienta’t pels altres atletes.

6. Abans de començar, tria un objectiu clar cap on vols anar, com més gran i vistós millor!

Neda al DiR Els clubs DiR són el lloc ideal per entrenar-te com a nedador. Tens piscines a: DiR Avinguda Madrid, DiR Castillejos, DiR Claret, DiR Club Hispà, DiR Gràcia, DiR Maragall, Sant Cugat DiR, DiR Tarragona, Tres Torres DiR, Seven DiR i Diagonal DiR. A més, pots contractar els serveis d’un EP especialitzat en natació. www.dir.cat/piscina.



ENTRENAMENT DE CICLISME:

UNA VISIÓ GLOBAL De les tres disciplines triatleres, el ciclisme és a la qual li dedicaràs més hores. Representa el 60% de la prova i, per tant, l’entrenament que facis ha de ser proporcional a aquest esforç. Però recorda que el teu nivell de resistència ha d’anar augmentant de manera progressiva.


Tipus de sessions L’entrenament de ciclisme es basa en els mateixos pilars que la natació o la cursa: la durada i la intensitat. Amb aquestes dues variables, s’estableixen diferents tipus de sessions: Recuperació: Ideal per recuperar-te d’una sessió llarga o intensa. Cal que mantinguis una intensitat molt baixa (50-60 % FCM), però no creguis que per això aquest entrenament és menys important que la resta; és bàsic per evitar lesions i sobreentrenament. Alta intensitat: Aquí s’aplica l’entrenament de qualitat, on notaràs moltíssimes millores en la teva condició física damunt la bicicleta. Cal treballar a una intensitat alta, per tal d’afavorir l’adaptació a l’esforç. Pots introduir-hi variacions d’intensitat (farlecks) o sèries (80-85 % FC). Volum: Sessions centrades en el treball aeròbic i en metabolitzar greixos. La intensitat és mitjana (70-80 % FCM) i la durada llarga.

Els tres pilars Rendiment físic: Recorda que per ser un bon ciclista has de millorar tant la teva la velocitat com la teva resistència. Metabolisme: No t’oblidis de tenir en consideració alguns elements que poden afectar el teu consum d’energia, com la temperatura, la sudoració i la intensitat del treball muscular que facis. Fortalesa mental: No deixis de banda la preparació psicològica, per ser cada cop més capaç de suportar més el sofriment, el dolor que poden comportar les sortides llargues o les pujades amb gran pendent, la tensió de córrer en grup, etc.


Objectius principals • Aconsegueix una cadència alta: La cadència és el nombre de rotacions per minut dels pedals. En competició oscil·len entre les 90 i 100 pedalades per minut. Potser al principi et costa, però a base de pràctica notaràs una millora considerable. • Utilitza el canvi adequadament: El propòsit de canviar de pinyó o plat és mantenir-te sempre al voltant de la cadència de 90-100 revolucions per minut. Quan aprenguis a canviar de marxes de manera coherent ho podràs fer fàcilment. • Relaxa la part superior del cos: Coll, espatlles i braços han de descansar tant com sigui possible. Intenta reduir al màxim els moviments laterals o amunt i avall del cos mentre condueixis, així permetràs que l’oxigen sigui utilitzat sobretot pels músculs de les cames. • Millora el drafting: Actualment, en els triatlons de distàncies curtes (sprints i olímpics) es permet el drafting. Això és, col·locar-te a roda i aprofitar la inèrcia del ciclista del davant. Per dominar aquesta tècnica cal que practiquis molt les sortides en grup, perquè és fonamental que sàpigues mesurar bé les distàncies i que et sentis còmode rodant amb més gent. Podeu provar de donar-vos relleus, moure-us lateralment o anar en escamots per tal que el dia de la competició no t’estressis en veure’t envoltat d’altres bicicletes.

Posa’t a punt amb l’SpinDiR

Una molt bona manera d’entrenar damunt de la bicicleta és apuntar-te a l’SpinDiR. Als clubs DiR hi trobaràs multitud de sessions de diferents tipus centrades a millorar diferents aspectes del teu rendiment. www.dir.cat/cycling

Proposta d’entrenaments: 1. Entrenament intens Durada aproximada 1-1.30 hores Ha d’incloure 10-15 minuts d’escalfament i 5-10 minuts de refredament al final de la sessió. a) ESCALADA: ascens a un o dos ports de muntanya amb un ventall ben ampli de pulsacions, buscant la variabilitat cardiovascular. b) INTERVALS: de 3 a 5 sèries de 6 a 12 minuts

• Recuperació: de 2-3 min entre sèries • Intensitat: 80-85 % FCM

c) TEMPS: pedaleja de manera continuada durant 30-50 minuts • Intensitat: 75-80 % • Cadència: 90-100 2. Capacitat aeròbica a) INTERVALS: de 5 a 7 sèries de 3 a 6 minuts

• Recuperació: períodes de la mateixa durada que la sèrie • Intensitat: 80-85 % FCM - Es pot fer en muntanya o en pujada

• Recuperació: de 3 minuts entre esprints i de 10 minuts entre sèries b) ESPRINTS: de 5 a 10 sèries (2-3 esprints per • Intensitat: 85-90 % sèrie) de 30 a 50 segons 3. Tolerància al lactat (àcid làctic en sang)* a) REPETICIONS: de 3 a 6 sèries de 90 segons a 2 minuts

• Recuperació: de 30 a 45 segons per sèrie • Intensitat: 85-90 % - Es pot fer en muntanya o en pujada (BTT)

* Durant l’activitat física intensa hi ha molta demanda d’energia i el lactat es produeix més ràpidament, els teixits no tenen capacitat d’eliminar-lo i la seva concentració comença a acumular-se fins al punt de limitar primer i impedir després la realització de l’exercici.



ENTRENA LA FLEXIBILITAT

Tot i que de vegades no hi paris gaire atenció, la flexibilitat hauria de ser un element bàsic de la teva condició física, tant important com la resistència o la força. Els estiraments són una molt bona eina per prevenir lesions i millorar el teu rendiment, ja que t’ajuden a assolir uns rangs òptims de moviment.

FLEXIBLE AL DiR

Pots posar a punt el teu cos a qualsevol dels 17 clubs DiR. Hi trobaràs l’equipament més avançat i tot un ventall d’activitats dirigides (entre elles, ioga, Pilates, etc.) que t’ajudaran a guanyar elasticitat. www.dir.cat/ca/activitats-cos-i-ment


Més flexible, millor triatleta MÉS ELASTICITAT, MÉS RENDIMENT:

MÉS ELASTICITAT, MÉS EFICIÈNCIA MUSCULAR:

Natació: Una bona flexibilitat a l’articulació de l’espatlla et permetrà rotar millor el braç quan surt de l’aigua, fer un major desplaçament cap endavant i, per tant, fer més eficient la braçada.

1. Busca la mobilitat articular òptima

Ciclisme: Si tens els femorals molt tensos (músculs

de la part posterior del la cama) limitaràs el teu rendiment, perquè la força produïda pel maluc i el genoll es veurà frenada per la manca de flexibilitat. Alguns ciclistes ho compensen baixant el seient, però així només aconsegueixen reduir la força generada.

Cursa: Uns flexors del maluc tensos i poc flexibles limitaran l’amplitud de la gambada i, per tant, la velocitat del desplaçament. A més, la manca de flexibilitat augmenta considerablement les possibilitats de patir diferents lesions.

Cada esport té uns requeriments de mobilitat articular determinats. Si estàs per sota del que exigeix la disciplina que practiques, és a dir, tens poca amplitud de moviment, trobaràs que la teva tècnica es veurà molt limitada.

2. Centra’t en l’equilibri agonista-antagonista

En molts esports es tendeix a l’escurçament de la cadena posterior, on predomina la musculatura tònica, és a dir la que manté la postura del cos. Un exemple típic és l’escurçament de la musculatura isquiotibial, la qual cosa pot provocar lesions com la lumbàlgia o síndromes rotulars. Així doncs, si mantens una flexibilitat òptima, faràs activitat física de manera més segura.

ESTIRAMENTS BÀSICS Aguanta el moviment durant 20-30 segons cada cop (2 repeticions). Després de nedar:

Després de la bicicleta:

Després de córrer:



Un dels inconvenients de les sortides en bicicleta des de Barcelona és la quantitat de temps que es perd a l’hora de deixar la ciutat i trobar llocs i carreteres adients per a la pràctica d’aquest esport. Aquí tens una proposta de ruta ideal en aquest sentit.

PARC NATURAL DE SANT

LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC

Cap a Matadepera

Aquesta petita localitat vallesana es troba a uns vint minuts en cotxe de Barcelona per la C-16 o la C-58. A l’entrada del poble hi ha un pàrking de terra gratuït on pots aparcar el vehicle i preparar-te tranquil·lament.

Direcció Castellar del Vallès

Comença la ruta direcció Castellar del Vallès (C-1415a), un recorregut pla que ja et col·loca en disposició de gaudir del circuit. Des de Castellar dirigeix-te cap a Sant Llorenç Savall per la B-124 i, sense deixar aquesta carretera, cap a Monistrol de Calders, per un entorn tranquil sempre envoltat de bonics rierols i torrents.

Pujada cap a Monistrol de Calders

Des de Monistrol continua direcció Calders en una pujada continua però sense pendents massa difícils. En aquest tram podràs gaudir de llocs on estaràs pràcticament sol. Una meravella.


Baixa cap a Navarcles

Un cop a Calders agafa la rotonda direcció Navarcles per la N-141c, en unabaixada rapidíssima amb bon asfalt i poc trànsit. Entra a Navarcles i creua el poble direcció Talamanca pel bell mig del Parc Natural de Sant Llorenç (BV-1221).

Parc Natural de Sant Lloreç

Aquest és un tram per gaudir veritablement del ciclisme. Hi trobaràs paisatges esplèndids, bones carreteres i molts pocs cotxes. Arribaràs al petit poble emmurallat de Talamanca en una pujada continua. Després, continua per la carretera que t’apropa al tram final passant per un magnífic paratge: el Torrent d’Estenalles.

I a Matadepera de nou!

A partir d’aquí comença una baixada continuada que ja et durà de tornada a Matadepera.

FULL DE RUTA Barcelona - Matadepera - Castellar del Vallès - Monistrol de Calders Navarcles - Sant Llorenç - Matadepera - Barcelona Distància: 90 km de recorregut purament ciclista, ple de pobles, paisatges i carreteres d’allò més boniques. Nivell: Mitjà-alt Sortida: Si surts des de Barcelona per la N-150, però, faràs uns 140 km.



LES NECESSITATS Hテ好RIQUES DELS TRIATLETES


Un equilibri hídric adequat manté el volum sanguini i alhora subministra sang a la pell per al procés de regulació de la temperatura corporal. L’exercici físic produeix una calor que necessitem eliminar i una ingesta regular de líquids és imprescindible per estabilitzar la temperatura del cos.

La termoregulació El cos manté la temperatura adequada mitjançant la termoregulació: la calor que genera el múscul durant l’exercici es transfereix al centre de l’organisme a través de la sang. Les condicions ambientals produeixen un gran impacte sobre la termoregulació. Quan la temperatura ambiental arriba o supera els 36ºC, el manteniment de la hidratació és crucial. A més temperatura, més important és el paper de la suor a l’hora de dissipar la calor corporal (incrementada si fas activitat física). Tanmateix, la humitat influeix en la capacitat del cos per perdre calor en major mesura que la temperatura de l’aire. A mesura que augmenta la humitat, disminueix la velocitat amb la que s’evapora la suor. La combinació d’un ambient càlid i humit amb una sobrecàrrega de la calor metabòlica produïda per l’exercici, porta el sistema de termoregulació a la seva màxima capacitat. La clau per reduir el risc d’estrès per calor és una ingesta adequada de líquids.

Reposició de líquids i electròlits Sempre que sigui possible, el líquid s’ha de consumir a un ritme similar al de la transpiració. Tot i així, l’aigua pura no és la beguda ideal que hem de consumir després de l’exercici per reposar l’aigua perduda en forma de suor.


Directrius per a una hidratació adequada General • No limitis els líquids abans, durant o després de la prova. • Controla les pèrdues de líquids, sobretot en climes càlids i humits. • No confiïs en la sensació de set com a indicador de les pèrdues de líquid. • Beu al principi i en intervals regulars durant tota l’activitat. • No consumeixis alcohol abans, durant o després de l’exercici, ja que té un efecte diürètic que evita la reposició adequada de líquid. Tampoc són aconsellables les begudes amb cafeïna. Abans de l’exercici: • De 400 a 600 ml d’aigua o de beguda esportiva, 2 o 3 h abans de l’exercici. Durant l’exercici: • De 150 a 350 ml de líquid cada 15-20 min, en funció de la velocitat de la carrera, les condicions ambientals i la tolerància. No beguis més de 250-350 ml cada 15-20 min. Després de l’exercici: • Del 25% al 50% més del pes perdut 4-6 h després de l’exercici per garantir la hidratació. • De 450 a 675 ml de líquid per cada 0,5 kg de pes perdut durant l’exercici. • Abans d’iniciar la següent sessió d’entrenament, s’ha de reposar el 80% del líquid perdut en l’anterior.

Sodi: • En les competicions superiors a 2 hores, és convenient afegir sodi al líquid per reposar la seva pèrdua i evitar la hiponatrèmia. • Durant un exercici perllongat de més de 4 o 5 hores de duració, la inclusió de sodi en els líquids millora el seu sabor i en facilita la captació a l’organisme. • La reposició d’aigua sense sodi, pot produir una disminució de les concentracions plasmàtiques d’aquest element, amb els conseqüents símptomes com confusió, convulsions o pèrdua de consciència.

Potassi: • La pèrdua de potassi en el múscul esquelètic intervé en la fatiga que apareix en el transcurs d’una competició. La seva pèrdua degut a la transpiració és petita i per tant, podem reposar-la fàcilment amb la dieta.

En resum, si mantens una hidratació correcta d’aigua i electròlits, milloraràs el teu rendiment físic i la capacitat funcional del teu organisme. La deshidratació pot fer disminuir el teu rendiment físic i mental.

Reposició d’electròlits: • Sodi: de 0,5 a 0,7 g/l per millorar el sabor i l’impuls de beure, reduir el risc d’hiponatrèmia i minimitzar el risc de rampes.

Necessites més que aigua!

Et convé saber que els refrescs, les begudes a base cola i el te proporcionen quasi únicament aigua pura, així doncs, no són adequats per compensar la pèrdua d’aigua i minerals. Una bona solució per reposar aquestes pèrdues és la beguda isotònica ISO DRINK de Multipower. Un complement que et dóna energia i t’ajuda en la recuperació muscular gràcies als aminoàcids ramificats que conté. I recorda, si tens dubtes sobre aquest o d’altres temes, pots adreçar-te al servei de Nutrició DiR. www.dir.cat/nutricio



L’IRONMAN

DE NIÇA

T’imagines una competició que et permeti nedar al Mediterrani, anar en bicicleta pels Alps Marítims amb unes espectaculars panoràmiques i córrer per una ciutat que destil·la història i glamour? Doncs és l’Ironman de Niça, un triatló mític que et permetrà demostrar de què estàs fet i gaudir, abans i després de la prova, de l’essència més pura de la cultura francesa. Benvigut a la Côte d’Azur.


IÇA

N DE N

A IRONM

La Costa Blava és una de les regions més luxoses del planeta. Però el seu encant no es deu únicament a que és punt de trobada d’aristòcrates, celebritats i estrelles de cinema des de fa més d’un segle, sinó també al seu paisatge excepcional, amb les aigües cristal·lines del Mediterrani i les imponents muntanyes alpines, i a un llegat cultural que inclou la petjada d’alguns dels artistes més rellevants de tots els temps. Aprofita la teva participació a l’Ironman per amarar-te del seu esperit, per visitar museus i recórrer algun dels nombrosos pobles amb encant que envolten Niça.

2014 ny del ju e d ge 29 iumen o. D : a t a i Mònac D Cannes

e ar bitda entr ots trob tà situa p s e é b a iç m g. . Ta i: N o Vuelin rcelona rribar-h Easyjet s de Ba Com a e m ) d o c m m k s k nyie de 5 660 compa l (cursa ra hi ha b ir te m G a re n r s s o a y Ir ic òm an, 5 an ). Per c olt econ de 8 a 1 s: Ironm s e m n v ió e o v r n P ’a er a dilluns llets d ijous a quatló p d (a e s d id k ta r be des. i Iron estarà o ats varia r it o v ti d c re a r i ls. ors del Co especia exposit : La Fira aments ltíssims n o e Detalls tr m n b ’e ir d 19 h, am ts gaud i de 9 a juny po e d 6 2 l dijous Des de

QUÈ NO T’HAS DE PERDRE Museu d’Art Contemporani de Niça Aquest centre es va inaugurar el 1990 i inclou col·leccions dels principals artistes francesos contemporanis, com Yves Klein, però també d’estrelles americanes com Frank Stella, Sol LeWitt o Richard Serra, a més de les obres dels fauvistes alemanys o l’avantguarda italiana. A Niça hi trobaràs també els museus monogràfics dedicats a Chagall i Picasso. www.mamac-nice.org Hotel Negresco Situat a la Promenade des Anglais, el fantàstic passeig marítim per on també passa l’Ironman, Le Negresco és el símbol de l’època daurada de la Costa Blava. Excèntricament luxós, les habitacions, sales i passadissos estan decorades amb mobles clàssics i més de 6.000 obres d’art. Encara que no t’hi allotgis, pots assaborir els seus plats (o una tassa de te!) al restaurant Le Chantecler, la brasserie La Rotonde o el bar Le Relais. www.hotel-negresco-nice.com Mercats A Niça hi ha de tot! Mercat de flors i verdures a l’aire lliure, de postals antigues, de les Puces, de llibres antics i d’ocasió, de pintors i artesans, de brocanters, mercat nocturn d’artesania … Llocs vibrants i acolorits on badar sense mirar el rellotge. Si fas shopping, no t’oblidis de comprar alguna ampolla de vi de Bellet, la DO de Niça, per endur-te cap a casa. www.nicetourisme.com Casino de Montecarlo Vols sentir-te com James Bond a Casino Royale? Vibrar amb l’emoció d’apostar al blackjack o a la ruleta? Doncs acosta’t a la capital de Mónaco, a només 21 km de Niça. Això sí, hauràs de recordar de posar un vestit elegant a la maleta, a més de de les sabatilles de córrer, perquè el dress code és d’allò més estricte. www.casinomontecarlo.com




LA BELLESA FEMENINA

INSPIRACIĂ“ PER A LA NOVA CAMPANYA DE FONT VELLA

La directora Claudia Llosa ha dirigit un espot emocional, intimista i proper amb el qual es reconeix la dona com a font de salut i bellesa. Des de sempre, Font Vella ha estat al costat a les dones i ha estat la seva millor aliada per cuidar-se en totes les etapes de la vida.


Formatos botellas PET de Font Vella

25 cl.

33 cl.

33 cl.

50 cl.

1l.

1,25l.

1,5l.

2l.

L’aigua de la teva vida

chupete

rosca

hostelería

6,25l.

D’altra banda, la nova campanya de Font Vella estrena el nou claim: “L’aigua de la teva vida”, com a reconeixement a la trajectòria de la marca, que ha ha estat des de sempre al costat de les dones; Font Vella s’ha convertit en una aliada imprescindible a l’hora de cuidar-se.

Mares, àvies, germanes, tots coneixem dones excepcionals que han marcat les nostres vides. Dones fortes, valentes, protectores, que desprenen una gran bellesa, que emana del seu caràcter i la seva ànima. A aquestes dones està dedicada la nova campanya de Font Vella “Ets font de bellesa”, que pretén reconèixer la feminitat com a font de vida i de bellesa interior. Les protagonistes de la campanya són dones de totes les edats, nenes, joves, adultes i madures, que transmeten la idea que la bellesa neix de dins, de la seva força, el seu carisma, el seu talent, el seu tarannà, la seva intel·ligència. En la campanya s’ha buscat la similitud entre l’aigua i la dona, ambdues creadores de vida i bellesa. Font Vella transmet aquest concepte a través de dues peces audiovisuals, una en què es ret tribut a totes les dones i una altra dedicada a totes aquelles que són mares i als seus nadons.

Font Vella és l’aigua mineral natural líder del mercat que ha abanderat des dels seus orígens la promoció de la salut. És l’aigua en què confien més dones i mares. Font Vella és una aigua equilibrada, 100% intacta i lliure d’impureses. Neix en espais naturals protegits i privilegiats, on adquireix els beneficis de la seva composició. S’envasa sense cap contacte humà i arriba al consumidor lliure d’impureses i amb totes les propietats naturals, després de superar més de 300 controls de qualitat diaris. A més, és apta per a dietes pobres en sodi.

Aigües Font Vella i Lanjarón SA

L’empresa té una trajectòria de més de 63 anys en el sector de l’aigua mineral natural embotellada. Les seves marques són especialistes en beguda de salut : aigua mineral natural i begudes saludables. Aigües Font Vella i Lanjarón, SA té quatre plantes embotelladores d’aigua mineral natural a la península: Sant Hilari Sacalm i Amer a Girona, Sigüenza a Guadalajara i Lanjarón a Granada. Embotella i comercialitza les marques Font Vella i Lanjarón, les marques amb gas Fonter, Vivaris i Fonteforte i les begudes Font Vella Sensación i Font Vella Levité.

Assaboreix els productes Font Vella als restaurants Saibò dels clubs DiR i a les màquines expenedores.



ÓNTRIDi

Èxit total de la 2a edició de la Cursa DiR-Guàrdia Urbana per la Diagonal de Barcelona L’11 de maig, els corredors van tornar a envair l’avinguda més emblemàtica de la ciutat. 8.500 participants van competir en una prova que esperem sigui un referent per a tots els runners. 10 km en línia recta, en un traçat en lleuger descens que ajuda a batre les millors marques. Els guanyadors absoluts van ser en José Luis Blanco i la Carla Bertos. Moltes gràcies als nostres patrocinadors: Ibericar Keldenich-BMW, Font Vella, Isostar, Vodafone, SYM Motos Bordoy, Epa Plus i Asics. www.dir.cat/cursa-barcelona


CURSA KIDS 260 nens van participar en la primera edició d’aquesta prova dedicada als més petits Un dia abans de la segona entrega de la Cursa DiR-Guàrdia Urbana per la Diagonal, els més menuts de la casa també van poder sentirse runners professionals. Al DiR hem volgut organitzar una competició perquè tots els nens gaudissin, juntament amb les seves famílies, de l’emoció de fer esport. A banda de la carrera, també hi va haver activitats, jocs i actuacions que van fer d’aquesta jornada un èxit rotund. Volem agraïr a Font Vella el seu recolzament. www.dir.cat/cursa-kids

NOVA ENTRENADORA DE NATACIÓ La Flor substitueix la Noemí, que se’ns ha lesionat

Tot es nedadors que vagin a les classes dels divendres a les 19 h al DiR Diagonal podran aprofitar a partir d’ara tots els coneixements i l’energia de la Flor. La Noemí s’ha lesionat i esperem que es recuperi aviat, però aquesta nova entrenadora ha agafat el relleu per tal que ningú perdi la forma. www.dir.cat/activitats-aquatiques


EQUIPA’T AMB EL DiR Fes-te amb el trimono del club TriDiR a partir de 96 €

Tant si ets soci del club TriDiR com si no, pots lluir el trimono marca de la casa. D’una qualitat excepcional i a un preu fantàstic, el pots comprar a les botigues DiR No Limits als clubs Diagonal, Castillejos i Sant Cugat. Si ets triatleta TriDiR el pots aconseguir per 96 €, però la resta de socis del DiR també tenen descompte. Acosta’t a una de les nostres botigues i emprova-te’l. Segur que no marxes a casa sense ell! www.entrenar-triatlon.com/trimono-oficial-del-club-tridir



dir.cat/alta

FITNESS CLUB & SPA