Page 1

NĂşmero: 2 Conquesta de Borriana

Març 2018

Borriana


Editorial Encara que a Borriana s’han trobat vestigis de diverses civilitzacions antigues -els quals, entre altres, nodreixen els fons del museu Arqueològic Municipal- la plenitud de la vila se situa entorn del segle IX com una important plaça àrab que va rebre el nom de Medina Alhandra (Ciutat Verda), per la seua situació enmig de la Plana. La ciutat va caure el 16 juliol de 1233 després de dos mesos de setge per tropes de la Corona d’Aragó, la senyoria d’Albarrasí i els ordes del Temple i l’Hospital. Borriana, que va quedar al comandament de Pere Cornel III es va convertir en la base d’operacions de l’exèrcit de Jaume el Conqueridor. Immediatament després de la seua caiguda, van caure pacíficament tots els castells al nord d’aquesta ciutat, llavors capital de la Plana, entre els quals hi havia Peníscola, Castelló de la Plana, Borriol, les Coves de Vinromà i Vilafamés.

Índex Editorial2 Conquesta de Borriana

3

L’encontre de Blai

4

Joc: Conquesta de Borriana

12

Passatemps14

Pàg. 2


Conquesta de Borriana “Fou

acordat que n’eixissen tots dins de quatre dies, amb els que poguessen empor tarse’n a les espatles i a les mans. I d’aquesta manera conqueriríem Borriana. I per tal que sàpien les gents quants homes hi havia a Borriana, entre homes i dones i infants, foren set mil trenta-dos. I el setge durà, abans que fos presa, dos mesos” Cròniques de Jaume I Capítol 178 (Any 1233)

No ho sabies? Jaume I era molt amant dels animals, de fet, quan havia de desmuntar la tenda reial en Borriana, va observar que una oroneta havia anidat damunt i el monarca no va voler que fos desmuntada.

Pàg. 3

Aquest fet ho va fer saber també en les seues cròniques com a símbol de que com a rei acolliria a Pàg. 3 tots els seus súbdits.


L’encontre de Blai Era un dels primers dies de calor sufocant del mes de juliol, Blai havia quedat com altres vegades amb els seus amics on se fa la fira en festes. Eren les 4 de la vesprada, el ponent feia sentir l’aire espès i els sol enlluernava la vista on mirares, els carrers estaven buits i només se sentien les cigales cantar el seu so disbauxadament. Però Blai sabia que la seua fidel amiga Empar no hi arribaria tard per molta calor que fera. A més, era estiu, tots dos havien acabat les classes de sisè de primària i estar en el saló de casa passant la vesprada esperant que li beneïra durant uns segons una brisa d’aire fresc del ventilador tampoc era una opció massa apetecible. Va abaixar al carrer i va notar com el ponent li donava una galtada de benvinguda. Hi havia un tros llarg des de sa casa en el camí d’Onda fins a creuar el riu, conforme caminava les gotes de suor se li acumulaven al front i notava com li costava més donar cada pas. Conforme mirava el pont veia que el camí se li feia més llarg. Agafat a la barana del pont, tot se li va fer més borrós fins que se li va fer totalment fosc. Blai notava que estava amb els ulls tancats a terra, podia notar la grava clavada en el seu cos encara que no havia obert els ulls, per un moment va pensar que s’hauria caigut al riu, però un soroll gran de gent cridant i casc de cavalls li van confondre. A poc a poc, va intentar alçar els ulls, però conforme va moure’s un poc per tal d’alçar-se va sentir una veu:

Pàg. 4


- Fent-te el mort no aconseguiràs salvar la teua vida. - I va notar com l’alçaven, i en obrir els ulls l’estaven pujant al llom d’un cavall no sabia ni cap a on. Blai intentava espavilar-se mentre s’agafava a la persona que cavalcava amb ell. Imaginava que s’haura desmaiat per la calor, però no estava ni a prop del poble perquè no és veien cases, només un paratge natural que li resultava molt familiar. En mirar als costats, veia gent vestida de cavallers medievals corrents cap a un campament. – Se pensaran que

Pag. 5


forme part d’alguna pel·licula que estan rodant o alguna representació que faran i no m’havia assabentat.- Se deia per a sí mateix. Quan arribaren al campament no veia tampoc ni càmeres ni res que no fora medieval, de fet semblava tot molt realista com per a ser una pel·lícula, a més no parava de mirar com el riu que estava a prop li resultava estranyament familiar. Va baixar del cavall només parar, pareixia que estava més espavilat. El genet va abaixar del cavall i va mostrar-se: era alt i corpulent, encara que el casc no deixava massa rostre al descobert, portava un escut amb cinc cornelles amb fons groc. Conforme arribava van acostar-se més criats a ajudarli a llevar-li l’armadura i donava ordres a alguns capitans, pel seu caràcter pareixia que era una persona que sabia el que era manar i donar ordres. - I tu a les ordres de qui estàs? D’en Bernat Guillem o de Blasc d’Alagó? No t’havia vist mai. - No, jo soc de Borriana. – Blai se va girar per assenyalar el poble i de sobte va reconèixer el paisatge del seu poble, però no hi havia ni carreteres d’asfalt, ni rotondes ni edificis moderns. Només una ciutat amurallada en pedra de la que se veia com sobresalien algunes cases i un minaret. Se va quedar bocabadat, no entenia res del que passava. Era com si haguera viatjat a l’Edat Mitjana no sabia ni com. - Per a ser de la localitat no té pinta de sarraí, serà un presoner. – Va dir el cavaller mentre el girava cap a sí –

Pàg. 6


Sóc Pere Cornel, noble aragonès i si vols pots estar al meu servei. Blai no s’ho acabava de creure ni encara que fora un somni, si és que ho era. Però si no recordava com se deia el que va conquerir Borriana i menys encara l’escut, era massa realisme per a ser obra del seu subconscient. A més era una història en la que no havia de participar, només mirar, perquè ja sabia que açò acabava amb la conquesta de Borriana per part dels cristians. Així que se va sentar al costat d’una tenda gran i va decidir mirar aquell paisatge, evaït de contaminació i fums de cotxes per a assombrar-se de com seria una Borriana sense contaminació. Però un crit de dins de la tenda el va tornar a aquella realitat: - No és possible! Portem massa temps lluitant amb els sarraïns ací i no avancem! Han atacat el campament d’en Bernat Guillem, totes les idees que vam pensar les han desfetes! Fins i tot el castell de fusta que sí que ens va servir per tal de conquerir Mallorca! – Deia una veu desconeguda - Calma sa majestat – Era la veu de l’home que l’havia portat a cavall, Pere Cornell – No vos deixeu enganyar per mals consells i aguantem. Si Déu està de la nostra part haurem de guanyar la ciutat i després ja se rendiran Peníscola, Almenara, Nubles, i tot el que alcança la vista des d’ací. Van estar debatint una bona estona fins que se’n van anar de la tenda. Blai va entrar a la tenda, perquè li cridava la atenció saber que podia haver-hi. No hi havia gran cosa: un llit, una taula amb mapes, una armadura i un reclinatori. Va parar que hi havia una espassa damunt la taula, en ella una espassa i un casc amb un drac en la cimera amb les ales als

Pàg. 7


costat, en eixe moment s’havia adonat que havia entrat en la tenda de Jaume I. Se li va gelar la sang en adonar-se que estava on no tocava, i en el ref lex del casc es podia veure un noble asomat a la tenda. - Eixe és el meu casc i l’espassa és Tisó, que va conquerir València en 1099 en les mans de El Cid. – Va dir el rei. - Eh... jo.... no sabia... no volia... – Blai no sabia que dir, no sabien si ara el penjarien, el tomarien per espia o el deixarien al cep com a castic. - No te preocupes, Pere m’ha parlat de tu abans, ja veig que ets un poc massa curiós, però si fores un espia miraries els mapes i no el casc. – En eixe moment va reparar en el

Pàg. 8


mapa amb totes les figures disposades tractant de plantejar una estratègia. - Vaja! –Va dir Blai, pareix el mapa per a conquerir el Castell d’Invernalia! He jugat a açò algunes vegades en un joc de rol! – Vaig dir recordant les hores que havia jugat amb els seus amics durant el curs. El rei se va quedar mirant a Blai, de segur que mai havia sentit parlar d’Invernalia ni de que era un joc de rol, però

Pàg. 9


va oferir-li una oportunitat. – A les hores, com conqueriries tú Borriana? Blai mirava el mapa imaginant les caselletes, els daus y les cartes. De sobte va assenyalar un símbol en forma d’ovella que hi havia prop del mur. – Si amagues homes de nit amb les ovelles, podries tindre un host que atacara el mur a l’alba, mentre el grup principal ataca pel front els amagats entrarien sense que s’adonaren. Però això com a suggeriment, que si ho fas que siga cosa teua. El rei mirava a Blai amb complacència, va donar les ordres necessàries per a portar a terme la idea de Blai. En arribar el trenc d’alba van fer sonar les trompetes per a que l’exercit atacarà mentre els altres anaven per altre costat amagats amb el ramat. Al cap d’una estona va arribar un missatger, van estar a punt d’entrar i van espantar molt els sarraïns de la ciutat, però els van rebutjar després d’una dura defensa. El rei va entristir-se molt, ja que se li acabaven les idees. Però en veure com eixia un missatger de la ciutat se li va quedar cara de sorpresa. El rei i els seus cavallers van sentir el missatger. - Hem quedat ben assabentats de la vostra destresa, i per Alá que no volem perdre les nostres vides defenent inútilment esta ciutat. Volem acordar la rendició de la plaça. En eixe moment van començar a saltar d’alegria, però a Blai se li tornava a fer borrós, i de fons començava a sentir una veu que li cridava. - Blai, Blai! Estàs despert? Va obrir els ulls, tornava a fer molta calor, estava assentat a l’ombra d’un arbre a l’altra banda del pont. Encara li costava Pàg. 10


uns segons pensar que era un somni, un desmai o que havia passat, perquè no recordava haver creuat el pont. - Blai, t’has pegat una becadeta mentre m’esperaves? – Li va dir Empar. – A saber en que estaries somniant. Segur que en un dels teus jocs de rol. - Si jo te contara les aventures que he somniat, li va dir mentre mirava una Borriana plena d’edificis, cotxes i persones. L’aventura havia acabat i tornava a la realitat.

Pàg. 11


Joc: Conquesta Borriana

3

4 14

2

5

1

6 16

15

8

20 17

19 13

18

12

PÃ g. 12

11

7

10

9


Com es juga? 1. Campament (Eixida) 2.

11. La corrent del riu t’arrosega a la casella 3

Cavallerissa, torna a tirar

3. Puges riu amunt fins a la casella 11 4. Pregunta: Com se diu l’espassa del Cid? 5. Endevinalla: Quin és l’ animal tibat que por ta una serra al cap? 6. Emboscada del sarraïns, si traus menys d’un 3 torna al campament 7. Torre d’asedi, avança tantes caselles com ixca al dau

12. El teu host està exhaust, un torn sense jugar 13. És de nit i ataques sense voler a un company cristià, un company teu està un torn sense jugar. 14. Emboscada del sarraïns, si traus menys d’un 3 torna a la casella 10 15. Reforços de Catalunya, avança tantes caselles com ixca al dau

8. Reforços de Terol, avança tantes caselles com ixca al dau

16. Endevinalla: Aquell que amb mi puja, baixa amb mi després, ja que no sóc feta, per a res més

9. Han arribat reforços de València contra tu, retrocedeix tantes caselles com ixca al dau

17. Els sarraïns te tiren pedres des del mur, si traus número parell torna a la 12.

10. Te perds en el bosc, un torn sense jugar

18. Te perds al bosc, un torn sense jugar

Posa el llapis uns 30 cm damunt de la diana i deixa’l caure:

3 2

19. Pregunta: Com se diu qui rescata a Blai? 20. BORRIANA

4 6

5

1 Pàg. 13

Pàg. 13


Passatemps Sopa de Lletres Cavaller Sarraí Borriana Setge Asedi Espasa Escut Llança Rendició

Laberint

Ajuda a Blai a trobar a Empar

Pàg. 14


Mots encreuats

Horitzontal: 2. El Setge de Borriana eix en el Llibre dels 4 Quin era el cognom del salvador de Blai 5. L’avanç dels cristians també es conegut com a 7. Illa que va conquerir Jaume I Vertical 1. Jaume I s’anomena així per un... 3. Jaume I es conegut com el 6. Qui va ser el primer propietari de Tisó?

Pàg. 15


Edita: Grupo Calaforra Media S.L. CIF B-98980089 Correcció lingüiística: Blai Fuentes Benito Imprenta: Nácher S.L. Il·lustracions: Sandra García Núñez de Arenas Dipòsit legal CS 185-2018 ISSN: 2603-8609 contacte@revistesenvalencia.com Queda totalment prohibida la reproducció total o parcial d’esta revista amb fins lucratius. Descrobreix totes les nostres revistes en la nostra web. http://revistesenvalencia.com Edició: Borriana, Castelló

Lo Blanc 1 La Conquesta de Borriana  
Lo Blanc 1 La Conquesta de Borriana  
Advertisement