Issuu on Google+

14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

EDITORIAL La nostra biblioteca és fantàstica, i ho és, per moltes raons : està plena de somnis i d’ il·lusions, de fantasies i de coneixements, d‘històries que adormides a les prestatgeries, prenen vida a les mans del nostres nens. Sense la imaginació dels qui les llegeixen, les històries no tindrien raó de ser. Nosaltres tenim la sort de veure, als ulls dels nens i a les seves cares, com els somnis prenen volada i com el seu interès pels llibres creix dia a dia. Aquest any, l’activitat de la biblioteca s’ha intensificat de valent, hem fet un munt de coses diferents. Per si encara no ho sabeu, tenim una mascota, en “Bigotis”, el nostre ratolí que ens ajuda a triar els contes dels més menuts i els hi prepara petits regals i, a més a més, a mi m’ajuda a tenir cura de la biblioteca. La Conxi ha explicat contes als més petits (i ho fa tan bé que jo he disfrutat tant com ells) i ha organitzat, amb la col·laboració de tots els mestres, diferents activitats per als nens de primària que han fet de detectius, han participat de jocs a partir d’una història explicada, han fet tota mena de poemes i de dibuixos, cançons i moltes coses més que segur que me n’oblido… Però un dia, no fa massa, ens va semblar que la biblioteca estava una mica trista, i és que, amb tanta activitat havíem oblidat una cosa important, la nostra biblioteca no tenia nom i vam decidir que entre tots n’ hi buscaríem un i quin millor que el d’un escriptor que dedica la seva màgia als nens. Així, vam decidir que la biblioteca portaria el nom de RICARDO ALCÁNTARA, un escriptor que cada any ens visita i a partir d’ara, encara més . Podeu estar ben segurs que tots els nens i nenes, petits i grans, el coneixen a ell o bé a algun dels seus personatges, pregunteu-los sinó per en Tento, en Barbamec, la bruixeta Panxeta... Per acabar, us diré que jo sóc la Victòria , la bibliotecària, que tinc la sort de poder participar una estona cada dia d’aquesta vivència, de les rialles i de les il·lusions, dels somnis i de les històries i això... és per a mi un regal preciós que guardo molt endins, en una capsa màgica que anomenem cor.

Victoria Farràs Bibliotecària de l’escola

CEIP FOLCH I TORRES

1

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

CEIP FOLCH I TORRES

Sant Jordi 2009

2

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

CEIP FOLCH I TORRES

Sant Jordi 2009

3

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

CEIP FOLCH I TORRES

Sant Jordi 2009

4

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

CEIP FOLCH I TORRES

Sant Jordi 2009

5

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

Aquest any hem posat nom a la nostra biblioteca: Ricardo Alcántara. És el nom d’un destacat escriptor de literatura infantil que ens apadrinarà amb molta il·lusió.Hem visels diferents personatges que ell ha creat i els infants de P-4 hem triat un molt estimat i conegut per nosaltres: el Tento. El Tento és un gosset molt divertit i una mica entremaliat. Cadascú dels nens/es ens l’hem imaginat fent allò que a nosaltres més ens agrada, ( jugar amb globus, veure la TV, jugar amb la pilota, ...). Hem dibuixat la portada i ens hem inventat i escrit un títol cadascú de nosaltres. Aquí podeu veure les nostres produccions.

Els nens/es de P-4A hem fet aquests dibuixos:

CEIP FOLCH I TORRES

6

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

CEIP FOLCH I TORRES

Sant Jordi 2009

7

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

I els nens/es de P-4B hem fet aquests dibuixos:

CEIP FOLCH I TORRES

8

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

Ens ho hem passat molt bé fent aquestes produccions ! Esperem que us hagin agradat !

CEIP FOLCH I TORRES

9

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

ELS INFANTS DE P5 A LA BIBLIOTECA ENS HAN EXPLICAT UN CONTE DE PIRATES: EN BARBAMEC I LA PRINCESA, D’EN RICARDO ALCÁNTARA. DESPRÉS DE SENTIR AQUEST RELAT, ELS INFANTS DE P5 ENS HEM ANIMAT A DIBUIXAR PIRATES BEN DIVERTITS I ELS HEM POSAT NOM. TOT SEGUIT, EN PETIT GRUP, FENT TREBALL COOPERATIU I AMB L’ORDINADOR, HEM FET UNA PETITA DESCRIPCIÓ D’ALGUNS D’ELLS . FIXEU-VOS QUE ... ENS HAN RESPECTAT L’ORTOGRAFIA NATURAL! AQUESTS HAN ESTAT ELS RESULTATS! ESPEREM QUE US AGRADIN! US PRASENTEM EL PIRATA CALABERA. PORTA UN SINTURO AM BUTONS. TE UN BARET NEGRA. TE UN GANXU PAR AGAFA COSAS DE TERA. LI AGRADA BIJILA ALS NENS CE ES PEGAN, ALS CE ES BARALLAN. AJUDA ALS NENS CA NO SANFADIN. REALITZAT PER: MARCO AINA DAVID DANIEL G. JORDI

US PRASENTEM EL PIRATA BARBANEGRA. TE UN BARRET RUDO I UNA ESPASA. TE UN GANXU I UN PEGAT AL ULL. ES POSA LA PISTOLA AL SINTURO I PORTA UNA POTA DE PAL . LI AGRADA AL TRASO CALABERA CESTA A LA LLUNA. ASTA PRAPARAN EL CUET PAR ANA A LA LLUNA. REALITZAT PER: JOAN ALVARO DAVID O. AMOR ALBERT

CEIP FOLCH I TORRES

10

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

EL PIRATA BARBA BLABA ES UN PIRATA ALT I ANFADAT PERQUE ALGU LI A TRET AL TRASOR. TE MOLS MAPAS PAR BUSCA TRASORS A LAS ILLAS. I AGAFA DUN A UN IAXI TURNARA ATANI MOLTAS MUNEDAS. REALITZAT PER: JORGE YAGO BLAI SERGI ABRIL

EL PIRATA ESPASA CURTA ES UN PIRATA ALT I GROS I PRASUMIT. ES MOLT BO PARCE SALBA PRINSESES CE AN ASTAT PRASSUNERAS I ASPANTA ALS PIRATAS DULENS. I UN DIA AS VA CASA AM UNA PRINSESA MACA I PRASUMIDA COM ELL. REALITZAT PER: ARNAU ESTEFANI MARTA MARC OSCAR

EL PIRATA GUFIL ES UN PIRATA BAXET I TE UNA POTA DE PAL. ES UN PIRATA CE TE SOR I TE TOT EL CE ELL VOL. LI AGRADA MOL ALS SEUS BUTONS DOR VIU AL SEU VAXELL FALIS I CUNTEN. REALITZAT PER: ALBERT JAN NOELIA DAVID H. ARIADNA

CEIP FOLCH I TORRES

11

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009 US PRESENTU AL PIRATA ANAMURAT. PORTA UN BARET PUNXAGUT AM UNA CALABERA I TAN BE TE UNA ESPASA I UN LLORU. LI AGRADA BALLA TANGOS AM LA VLANCA NEUS CE ES LA SEBA NOBIA TE UN CABELL MOL BUNIC. NO LI AGRADA LLUITA PERO TE LA ESPASA PAR PRUTAJI A LA BLANCANEUS. REALITZAT PER: LAURA OSCAR AINARA CLARA DAVID G

US PRASENTU AL PIRATA PORTAFLOS. PORTA UN LLORU I UN TALASCOPI. JUGA A FE ANDIBINALLAS AM AL SEU LLORU. LI AGRADA NABAGA PAR MAR I PESCA VACALLA. ES MOLT PRASUMIT, ES RIC I LI AGRADAN LAS ROSAS. REALITZAT PER: ITZIAR LUCIA XAVIER BRUNO DANIEL M

US PRESENTU AL PIRATA CAPITA DALS DULENS. TE UNA BARBA CURTA. PORTA ARACADAS. TE UNA CALABERA EN EL BARET I A LA CAMISA.TE UN SINTURO MOL BUNIC. SEMPRE CE SURT A BUSCA TRESORS I A UNE TENPESTA. BETA ACI UN GOS BETA ACI UN GAT ACET CONTA SA ACBAT. REALITZAT PER: ALEIX ALEX CARLA IRENE ESPERANZA DIANA

CEIP FOLCH I TORRES

12

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

PIRATA VARVA CURTA ES UN PIRATA CA TE MOLTAS ARACADAS. ES GUAPO I RUMANTIC PARCE ASTA ENAMURAT DUNA NENA PIRATA. PORTA MUNEDAS DOR AM UNA VOSA. NO ES UN PIRATA FORSUT PARCE NO TE MUSCULS. REALITZAT PER: VICTOR ISSRAR PAOLA JOANA CARLA

PIRATA SENSA BARBA. ES UN PIRATA BO I NO TE BARBA I NO LI AGRADA PUSARSA ARACADAS. ASTA MOL CUNTEN PERCE LI AGRADA LOR DAL SEU TRASOR. I RAPARTEIX DINES A LA JEN POBRA. REALITZAT PER: MELISA ALBA DAVID KILIAN NURIA

CEIP FOLCH I TORRES

13

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

LA PRINCESA VALENTA DE 1R A Hi havia una vegada una princesa que vivia amb el seu pare en un castell.

Aquella tarda la princesa mirava per la finestra el seu poble, quan de sobte va escoltar el soroll d’un cavall que corria pel bosc tot sol.

CEIP FOLCH I TORRES

14

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

El cavall anava a amagar-se al castell ja que el seguia el drac.

El drac tenia el cos de color verd, els ulls taronges, una boca molt gran que treia foc i una cua molt llarga.

El pobre cavall tenia molta por i la princesa li va obrir la porta rĂ pidament i va cridar els seus soldats.

CEIP FOLCH I TORRES

15

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

La princesa es va apropar al cavall i li va preguntar: - Què et passa cavall? I el cavall va contestar: - Auxili!!! Auxili!!! El drac té segrestat el teu amo, ajudeu-me princesa!!! Aleshores, la princesa va muntar sobre el cavall, va agafar una espasa de fusta màgica i va matar al drac.

CEIP FOLCH I TORRES

16

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

La princesa, un cop va comprovar que l’animal no respirava, va anar a la cova del drac, on es va trobar molta gent del poble lligada i plorant.

Aleshores amb la seva espasa els va alliberar i, al mig de tot hi havia el príncep blau, es van mirar, es van enamorar, es van casar i van celebrar una gran festa.

CEIP FOLCH I TORRES

17

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

RECICLEM, REUTILITZEM, REDUÏM! Els nens i les nenes de 2n hem fet rodolins divertits per recordar que és molt important reciclar, reduir i reutilitzar per millorar el nostre planeta. També hem dibuixat uns “Menja-brutícies” inventats per nosaltres. Desitgem que us agradin!

Si volem reciclar, abans hem de reflexionar.

Hem de saber reciclar, però també hem de saber reutilitzar

Si no vols contaminar, has de reciclar.

CEIP FOLCH I TORRES

18

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

Li hem de recordar a en Pau que no llenci les claus al contenidor blau.

Hem de reutilitzar les coses que anem a llençar.

Si vols que el planeta estigui net, hauràs de reciclar molt bé.

La terra hem de netejar per no contaminar

Les portes hem decorat amb coses que podem reciclar.

CEIP FOLCH I TORRES

19

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

Una caixa- niu hem fet amb un bric net.

Si vols reciclar, cada cosa al seu lloc hauràs de llençar.

Li hem de recordar a l’ Albert que no llenci el paper al contenidor verd.

Millorarem el medi ambient si reciclem.

CEIP FOLCH I TORRES

20

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

Els diaris al contenidor blau has de llençar, si vols reciclar.

Verd, marró, blau i groc són els colors dels contenidors

Si reciclem, reduïm i reutilitzem, el medi ambient cuidarem.

Les màscares de Carnaval hem fet amb paper de diari i moltes coses més.

Els nens i les nenes de segon

CEIP FOLCH I TORRES

21

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

La cullera A l’habitació he trobat una cullera. Està molt preocupada per la desaparició de la seva amiga cafetera. L’ha buscada per tots els racons i ara fa de reportera per saber si algú ha vist

Els planetes

la seva amiga cafetera.

El Sol és una bola de foc, que ens escalfa a qualsevol lloc.

Luís Vàzquez 3r B

Els meteorits com una pedra, van directes a la terra. Els volcans de mercuri, amb el seu xup-xup fan murmuri. Dins el seu anell, Saturn fa brillar el cel nocturn. Els artistes dibuixen Mart amb molt d’art. I jo us dic adéu però demà em retrobareu. Elena Castro 3r A

CEIP FOLCH I TORRES

22

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

Tinc una amiga que es diu Lola, no va a l’escola i està a casa tota sola. Pren “coca-cola”, en beu a tota hora! Juga amb la pilota que sempre bota i bota. No li agrada l’hivern i quan la primavera ve, comença a comprar-se roba i es vesteix a la moda . És molt original , aquesta noia . I jo m’estimo molt la meva amiga Lola! Andrea Fernanda Torres Vite 3r A

CEIP FOLCH I TORRES

23

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

El ratpenat que no sabia volar Hi havia una vegada un ratpenat que es deia Pinyata i estava molt trist perquè no sabia volar. Vivia en un bosc i només sortia al matí. Total, que aquell ratpenat era a l’inrevés del altres. Un dia, el Pinyata va anar a comprar i va trobar el seu amic Pepito, el mosquit, que era molt eixerit i li va preguntar: - Vols que t’ajudi a volar? I el Pinyata va contestar: - És clar. El Pepito li va dir: - Posa’t en aquell arbre… I el Pinyata hi va pujar. Més tard, el Pepito va exclamar: -Ara intenta volar! El Pinyata va volar una mica i després es va sentir…patapuf… i el Pepito li va preguntar : -Estàs bé? El Pinyata va contestar: - És clar que no! Ai ,ai, ai. Això de volar és molt difícil! Malgrat tot, cada dia practicava una miqueta. Un bon dia va començar a volar i volar i volar… El seu amic li va dir: -Veus com al final has après com es fa? El ratpenat va comprendre que per aprendre alguna cosa, hem de tenir paciència i demanar ajuda als amics. Daniel Utreras 3r A

CEIP FOLCH I TORRES

24

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

Hi havia una vegada, un número que tenia molta por. Era el número 6. Li feia por el número 100 perquè tenia moltes desenes. El número 6 fugia sempre cames ajudeu-me quan el veia venir . Un dia d’aquests en que el número 6 fugia del número 100, va trobar el número 90 i aquest li va preguntar: - Què fas que vas tan corrents? - Estic fugint del número 100, que em fa molta por! El número 90 en veure’l tant espantat li va dir que anés a dormir a casa seva, i el 6 li va donar les gràcies. L’endemà, quan es van despertar, el número 90 i el número 6, es van adonar que entre tots dos havien fet el número 96, i ja no van tenir mai més por del número 100.

Carlos Férriz 3r B

CEIP FOLCH I TORRES

25

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

Blanca com bonica, de vegades, adormida, neta com l’aigua i molt cristal·lina. A la nit surt la lluna, de dia es queda adormida, i porta la felicitat a tothom qui la mira. Javier Baena 4t A

Per Carnaval Per Carnaval Per Carnaval Per Carnaval Per Carnaval Per Carnaval Per Carnaval Per Carnaval Per Carnaval Per Carnaval Per Carnaval

es menja sal. sona el timbal. no es fa mal. em disfresso com cal. tot s’hi val. es pot pujar a dalt. pots fer un pal. pots posar-te un davantal. et pots tocar una fosa nasal. m’ha caigut un ullal. fan un vídeo pel nou canal.

Núria Rodríguez Elena 4t B CEIP FOLCH I TORRES

26

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

Tot va començar una nit de lluna plena, en un planeta totalment desconegut, una família d’extraterrestres va tenir un fill. A l’altra banda del planeta hi havia una altra família, però no van tenir un fill, van tenir una filla. La primera família d’extraterrestres li va posar de nom Dragu. En Dragu era de color verd, la pell rugosa i tenia una antena al cap. L’altra família a la seva filla li van posar Terri. La Terri era de color rosa, la pell rugosa i també tenia una antena al cap. El destí va decidir que es coneguessin. Quan en Dragu es va fer gran, quan ja tenia 18 anys, que teòricament ja podia conduir, va preguntar als seus pares si podia anar uns quants dies a explorar l’altra punta del planeta... - Papa, mama, com que ja tinc 18 anys, he pensat anar a l’altra punta del planeta - va dir en Dragu. - Però Dragu, si encara ets molt petit per anar sol per la ciutat -va dir la mare. - Però dona! Si té 18 anys -va dir el pare. - D’acord, però no t’oblidis d’emportar-te el mòbil -van dir els pares. - Gràcies pare, gràcies mare, ara vaig a fer l’equipatge -va dir en Dragu. En Dragu va anar amb els seus pares a l’estació espacial i es va acomiadar dels seus pares: - Adéu papa, adéu mama! -va dir en Dragu. - Adéu Dragu -van respondre els pares. Els dos estaven molt tristos perquè marxava, fins i tot la mare va treure el mocador de la butxaca. En Dragu va pujar a l’OVNI que anava destinat a l’altra banda del planeta, i es va escarxofar a l’OVNI, estava nerviós. Quan hi va arribar, en Dragu va saltar de l’OVNI, va treure la càmera de vídeo i va exclamar: - Que al·lucinant! Estic decidit a fer un reportatge -va dir en Dragu. Mentre ell anava fent el reportatge, pel carrer, de cop i volta va ensopegar amb una noia: - Ai, perdona! -Va dir en Dragu. - No passa res, estaves despistat. -Va dir la Terri. - Hola, jo em dic Dragu, i tu? - Hola, jo em dic Terri. CEIP FOLCH I TORRES

27

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

Així es van conèixer en Dragu i la Terri. La Terri va dir a en Dragu si volia dormir a casa seva, i en Dragu va acceptar. En Dragu i la Terri van sopar junts i van explicar-se coses de la vida: com es vivia a les seves ciutats, a quin carrer vivien, quins eren els seus millors amics... - Terri saps què? -va dir en Dragu. - Què Dragu? - Quan vaig ensopegar amb tu em vaig enamorar, perquè ets molt guapa saps? -va dir en Dragu. - Moltes gràcies Dragu, jo també t’estimo. En Dragu va dir a la Terri que havia de tornar a casa. La Terri va fer-li un petó i es van acomiadar: - Adéu, Dragu, et trobaré a faltar. - Adéu, Terri, jo també et trobaré a faltar. En Dragu va pujar a l’OVNI i va tornar a casa. I ara cada dia en Dragu encén l’ordinador i es connecta al messenger amb la Terri. Anava passant el temps, i un dia la Terri cansada de l’ordinador li va preparar una sorpresa a en Dragu. Va agafar l’OVNI i se’n va anar a veure’l. Quan va arribar, va saltar de l’OVNI i se’n va anar a buscar la casa d’en Dragu, gràcies a la informació que li va donar en aquell sopar, i el va trobar! La Terri va tocar al timbre “ding-dong”: - Ja va, ja va... -va dir en Dragu. En Dragu va obrir la porta i es va endur una bona sorpresa, era la Terri: -Hola, Dragu. En Dragu i la Terri van decidir d’anar-se’n a viure junts per sempre.

Helena Riba Queijas 4t B

CEIP FOLCH I TORRES

28

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

Perill a l´ univers Hola, sóc una noia del futur, vaig néixer a l´ any 12762. Tinc 13 anys, el meu nom és Aurora, i aquests són els meus amics: En Spiko, de 15 anys, que és un noi molt misteriós, té molt bona vista, i és molt àgil. En Davis, que té 12 anys no és molt intel·ligent, però és molt fort. La Clara que té 16 anys és molt llesta i espavilada i també és molt carinyosa. També tenim una mascota, és un gos de quatre caps, amb la seva mirada sembla malvat, però és molt amistós. I finalment jo, sóc intel·ligent, ràpida i molt sensible. I ara, ja que he fet les presentacions, us explicaré la història que fa dos mesos varem viure tots junts a l´ espai per salvar-lo. Ah, me n’oblidava: la Clara i jo vam crear un robot sabotejador per esquivar i evitar sistemes de seguretat. Tot va començar un dissabte al matí del mes de juny, de l´ any 12775. Tot l´ univers havia estat conquerit per una espècie de monstres devoradors de galàxies anomenats Krawl. Els Krawls són molt lletjos i molt cruels, i encara que siguin bèsties, saben parlar en tots els idiomes galàctics. Així es comuniquen amb habitants d’altres planetes. Si els habitants d’aquell planeta no obeeixen les ordres dels Krawls, aquests fan desaparèixer el planeta amb els seus forats negres, que viatgen amb ells. El meu planeta està a la galàxia Mortis, és el planeta Shadow. Abans es deia Tarops, però després que els Krawls ens conquerissin, li van canviar el nom. Els meus amics i jo vam fer una reunió molt important. Parlàvem que estàvem farts que el nostre planeta estigués seguint les ordres dels Krawls. Així que vam decidir colar-nos a un centre espacial, un de molt famós, però molt vigilat per robots de seguretat. No va ser fàcil entrar, però gràcies al nostre robot vam canviar el sistema dels robots de seguretat. Amb el robot guardià va ser més difícil passar. Tot i així, la nostra mascota va gastar les seves energies de reserva lluitant contra ell. I mentre el robot guardià lluitava, el nostre li va canviar el sistema. Ara ja podíem agafar una nau! Vam agafar la nau més potent, i el nostre robot es va encarregar de pilotar-la. Varem posar rumb cap al niu dels Krawls, al sistema Nanairo, al planeta Daichi. Allà, però un krawl ens va atreure cap a ell amb un forat negre, i ens vam veure obligats a lluitar contra ell.

CEIP FOLCH I TORRES

29

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

La nostra mascota el va mossegar X4. Però el Krawl ,que era de l’espècie Blova, els que ataquen llençant els braços, tenia nivell 18 i el nostre gos, només nivell 15. Tot i així va resistir l’atac i va contraatacar. El nostre gos va quedar ferit, però va treure forces i el va picar amb la cua. Finalment varem guanyar el combat, però la nostra mascota estava “brillant”. La llum que es veia era groguenca. - No! No et pots morir ara!!! - vaig cridar. Però no havia res a fer i el vam deixar a la sala de repòs. Vam pensar un pla per atacar al líder Krawl al seu niu. Nosaltres sabíem que si els tocava la llum del sol, es desfeien. Així que a la Clara se li va ocórrer una fantàstica idea: el planeta Nivesos, el planeta del gel, estava dominat pels homes. Probablement hi hauria algun sistema per reflectir la llum del sol fins a Daichi. Vam arribar a un acord. La Clara, en Spiko i el robot sabotejador anirien a Nivesos, mentre que en Davis i jo exploraríem el planeta Daichi. Dit i fet, amb una mini nau, en Davis i jo vàrem anar a Daichi. Quan vam arribar, tot era molt fosc. Vam caminar damunt les runes fins que vam arribar a un llac molt fosc. Era necessari ficar-nos a l’aigua per continuar amb l’exploració. - Aquesta aigua sembla contaminada! -va observar en Davis. - Sí, tens raó. Però així no seguirem a les ordres dels Krawls -vaig respondre-li. - Però...fa fàààstic!!!- es va queixar. - Espavila, si no ho fas, ja ho faré jo. Què et penses! Total, nois... Ens vam capbussar a les aigües. Jo notava alguna cosa diferent, més perillosa. Cada vegada em quedava més dèbil... Ara ja ho entenia! En aquelles aigües l’oxigen s’acabava abans! Vaig veure una figura fosca que s’apropava a mi. Però no podia fer res i em vaig desmaiar. Em vaig despertar a terra seca. Havia perdut la consciència. Quin descans! En Davis era davant meu. Però vaig veure uns ulls vermells darrere d’una roca. - -va exclamar un Krawl lletgíssim. - Qui ha dit això??? No entenc res! -vàrem exclamar tots dos. - Ah! ,que no sou del planeta Meido... Sou del planeta Shadow, el més cutre de tots -va dir el Krawl. - El nostre planeta no és cutreee! Ara sabràs el que és bo! -va dir en Davis. - Correm! -vaig suggerir jo. - Això sí que és bo, corre! -va dir el Krawl. Sense voler, mentre corríem, vaig trepitjar un mecanisme enterrat i va caure una roca des d’un penya-segat molt alt. Però, en lloc de tocarnos a en Davis i a mi, li va tocar de ple al Krawl, i ell va exclamar: CEIP FOLCH I TORRES

30

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

- Maleïts!!! - Continuem! -vaig dir. Vam sortir de la cova, i... Encara estava més fosc! Vam passar per un bosquet, només podíem veure pel resplendor dels ulls vermellosos dels Krawls que ens observaven. Vam passar per una porta gegant i vam veure dos enormes ulls... Verds!? Estàvem al tron, una sala gegant! - És el rei! És el rei dels Krawls... Ja no tenim cap possibilitat de ser lliures! -vaig dir desanimada. - Fins aquí heu arribat! -va exclamar el rei Darrere nostra, al bosquet, una estampida de Krawls ens van lligar. - Serem lliures! Encara que morim, els nostres amics salvaran l’univers -vaig dir. - Ha, ha, ha!, els vostres amics han estat capturats per un altre dels vostres amics. En Spiko sempre ha estat un subordinat nostre! -va dir el rei satisfet. - Com? En Spiko... Ell no! - vaig plorar. Va baixar d’una nau en Spiko, amb la Clara i el robot sabotejador, lligats per una energia fosca. Però jo notava alguna cosa estranya. La Clara ni parlava, ni plorava, ni semblava trista... El robot no feia senyals d’error, ni s’apagava... Ja ho tinc! Eren còpies corporals d´ ells! El robot era fantàstic! Un geni! Havia creat les còpies i els Krawls no se n’havien adonat!! - Bèsties cruels, lletjos i sense cervells! Així són els KRAWLS! -vaig dir. - Com goses insultar-nos! Si tu només ets un ésser ignorant! -va cridar el rei, amargat. - De veritat? Crec que l´ ignorant ets tu... Perquè a qui heu capturat no són ells, són còpies! Sou tan tontos que no us n’heu adonat -va dir en Davis. - L´ ignorant ets tu! Per què ho has dit!? Ara ja ho saben. Però sort que ja deuen haver arribat al centre de control! Krawls, esteu morts...Us arribarà la llum! -vaig recuperar els ànims. - Com? –el rei va preguntar, incrèdul. - Senyor, és veritat! Veig que el planeta Nivesos brilla! -va dir en Spiko. - Me les pagareu! Us mataré!!!... Tranquil, no has de perdre la calma... Però es impossible que hagi... PERDUT! -es va enfurismar el rei. -Però em quedaré tranquil, ningú podrà explicar com era el nostre planeta. MORIU!! Va aixecar els braços, va fer una bola d’energia gegant i ens la va llançar... -...És la fi...m’alegro d’haver-te conegut -va dir en Davis. CEIP FOLCH I TORRES

31

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

-...I ...jo...- vaig dir. Però aixequem els ànims, l’univers serà lliure...- Ha, ha, ha!!

- va riure el rei.

- Qui riu l’últim riu millor!´- Qui... és? -vaig preguntar. Era una bèstia de metall, amb dues ales daurades, amb cua de punxes, dos caps amb banyes punxegudes... Era ell! El gos de quatre caps evolucionat! I sabia parlar. Ens va salvar de la bola d’energia gegant, ara notava l’atmosfera diferent, hi havia més llum! I si ho havíem aconseguit? Érem lliures? Definitivament érem lliures. Els Krawls es van fondre amb la llum. Però em va semblar sentir una veu que deia: ”Tornaré....” Sí! El planeta Nivesos ens reflectia la llum del sol. Vaig rebre un missatge; el robot i la Clara ens esperaven al centre espacial. Vam anar cap a la nau...Però sortia lava per les parets, tremolava el terra! - Afanyem-nos -vaig dir. - Més val!-Va dir en Davis. Vam arribar a la nau i Vam anar al centre espacial. Vam arribar al nostre planeta Tarops. Tot l’univers s’havia adonat que nosaltres vam salvar-los. Tot l’univers va fer una festa al seu planeta, i al nostre planeta a en Davis, a la Clara a en Smotbich (el nostre gos de dos caps), i a mi ens van considerar herois, i al robot li van donar el títol “Robot mes intel·ligent de la historia”. Del Spiko ens vam oblidar, i... Tots feliços i contents. Però de sobte... - He tornat! –em va semblar sentir. I... davant meu estava el rei dels Krawls. Què faria ara? No podia fugir!... Ainhoa Ricart Ramos 4t B

CEIP FOLCH I TORRES

32

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

Asseguda a la vora del mar, contemplant les onades que trenquen sense parar, em pregunto... Per què hi ha aigua? Per què hi ha vida? ☺☺☺ Un món de fantasia i de misteri es trenca a l'infinit desconegut de les aigües que mai s'acaben . ☺☺☺ Aigües de màgia, aigües de vida i una dolça simfonia, això és el que faig cada dia en aquella bonica riba.

El meu avi sempre diu, que quan ell era un nen, tot era molt diferent. Ha canviat l’aire que respirem, han canviat el camps i els rius, sobretot ha canviat el temps. Qui té la culpa d’ això? Les fàbriques, els cotxes. La culpa la tenim tots.

Paula Muñoz 5è B

Però la història pot canviar si tots posem de la nostra part. El món podem salvar. Alex Rodríguez Hens 5è A

CEIP FOLCH I TORRES

33

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

La bonica llegenda del cràter del volcà de Santa Margarida. Hola! Us vull explicar una llegenda que em van explicar en una aventura que vaig viure. Tot això va passar l’any passat, al 2008 quan els nens de 5è A vam anar de colònies a la Garrotxa. Tots estàvem molt contents, perquè per fi ens lliuraríem de tres dies de classe. La casa en la que ens vam allotjar durant tres dies i dues nits es deia “Cal Miquel”, tenia un aspecte molt acollidor. Els bungalows eren de grups de quatre, però també n’hi havia de sis. El primer dia ens vam dividir en quatre grups, l’excursió que ens va tocar va ser pujar al cràter del volcà de Santa Margarida. Ens vam cansar molt, però va valdre la pena, encara conservava la forma del volcà, tot estava molt verd i al mig hi havia una petita ermita. Hi vam entrar, i va ser llavors, quan la monitora ens va explicar una llegenda: - Això va passar fa molt de temps al volcà de Santa Margarida quan encara estava actiu. Diuen que als voltants del volcà hi havia un bosc de fades i follets. Eren molt amables i simpàtics, per això creuen que quan el volcà es va adormir, tots els follets i les fades es van tornar invisibles. Gràcies a ells s’ha conservat molt més bonic del que ho era abans. Els altres dos dies ens els vam passar molt bé, però mai, mai oblidaré aquells quinze minuts en què al cràter del volcà de Santa Margarida, ens van explicar aquella llegenda tan breu, però bonica.

Marina Haro Pérez 5è A

CEIP FOLCH I TORRES

34

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

Aquells dies, a casa de la Berta només es sentia parlar del lladre dels colors. El lladre dels colors, tal i com explicava la llegenda, era un home que robava els colors de les coses. En sortir de l’escola, la Berta havia quedat amb el Nicolau, per anar a la recerca del lladre dels colors. La Berta va anar al parc on havia quedat amb el Nicolau - Ei! Hola Berta! - Hola! Has escoltat l’ultima notícia del lladre dels colors? - Sí, quin perill, diuen que el seu amagatall està al bosc d’aquí al costat. - Doncs apa, què esperem per anar-hi? Es van encaminar cap al bosc, però abans van parar a casa del Nicolau, per agafar provisions: una llanterna, una llibreta, dos bolígrafs i un pot de tinta, per si de cas. Quan ja havien arribat a l’entrada del bosc, van veure el suposat lladre dels colors, i com no, el van seguir! Al cap d‘una estona van arribar a una caseta, i no s’ho van pensar més. Es van abalançar sobre el lladre i... PUM, PAM, PLIM, PLAF!! El pot de tinta va sortir disparat, i justament va caure al cap del lladre. No saben ben bé què va passar, però tan bon punt la primera gota de tinta va tacar el cos del lladre, tots els colors van sortir disparats per tot arreu, i el lladre es va convertir en una ombra. Així, la Berta i el Nicolau, van acabar amb el lladre dels colors. Sandra Trenado i Irene Garcia 5è B

CEIP FOLCH I TORRES

35

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

PAU = AMOR Si tingués la màgia d’un heroi, dels bazuques en faria canals d’aigua i dels tancs, mànegues. Dels insults, poemes, de les ferides, tires de colors, de les guerres, balls populars, dels soldats, pallassos, de la sang, suc de maduixa, de les granades, ous de pasqua, dels uniformes de camuflatge, disfresses d’elefant, de les espases, bats de beisbol per jugar, de les bombes, globus de festa, dels escuts, taules de te, de les llances, estris de camp i de les punyalades, abraçades d’amor. Gerard Madurell 6è A

CEIP FOLCH I TORRES

36

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

En Joan i la seva família L’any 1999, concretament el 24 de desembre, a l’aeroport de El Prat, Barcelona, va passar un succés inesperat que ara us explicarem. Comença així: En Joan es va acomiadar de la seva xicota, la Laia, per anar a passar el Nadal i el canvi de mil·lenni amb la seva família a Ottawa, Canadà. En Joan va posar les maletes a la cinta transportadora, i va veure com s’allunyaven a poc a poc... Llavors, en fer-li dos petons a la Laia, es va sentir pels altaveus: - Na, na, na, na! Si us plau, senyors passatgers que viatgen direcció a Ottawa, Canadà, embarquin per la porta número cinc, si us plau. Na, na, na, na! Mentre en Joan se n’anava, a la Laia li començaren a sortir llàgrimes, perquè durant un temps no el podria veure. A través de les finestres de l’aeroport, ella observava com s’enlairava l’avió i ell observava a través d’una diminuta finestra de l’avió com cada cop tot es veia més petit. La Laia va anar a l’aparcament, va treure les claus, va pujar al seu Audi TT i va tornar a casa seva anant carretera enllà. Nou hores més tard, en Joan ja havia arribat al Canadà. Allà l’esperaven els seus familiars i qui va estar més content de retrobar-lo va ser la seva àvia Maria. Ella el va abraçar tan i tan fort que una mica més i en Joan s’ofega. Llavors, l’àvia li va dir: - Ai, quina il·lusió! Per fi ets aquí! I en Joan va contestar: - Tampoc n’hi per a tant, àvia. - Ai, és que estic molt contenta. - Que no n’hi per a tant? -li va repetir. Després d’explicar-se algunes anècdotes, quan ja anaven cap al cotxe en Joan va exclamar de sobte: - Les maletes!

CEIP FOLCH I TORRES

37

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

En Joan se les havia descuidat a l’aeroport. Així que li va dir a la seva tieta segona que les anava a buscar i que no trigaria massa. Va marxar xino-xano cap a la porta d’entrada i encara que no sigui gaire interessant us diré què va veure: va veure un cartell amb la bandera canadenca i davant d’ella una paperera, i els números següents: “00879573”. No va donar-li importància i va seguir caminant. Quan gairebé ja era al bell mig de l’aeroport, va ensopegar amb un carro, va caure a terra i es va donar un cop a les escales mecàniques. - Oh, my God! – va exclamar una dona en veure els fets que acabaven de passar. Al voltant d’en Joan es va reunir un grup de persones. Llavors un guarda de seguretat va anar fins allà en un tres i no res per veure el que passava. En veure el noi estès a terra, i amb el cap contra les escales, no va dubtar ni un segon a demanar pel “walkie-talkie” reforços. En incorporar en Joan, li va preguntar: - What’s your name?! - What’s your name?! Llavors, en Joan es va despertar... - Eh, oh, on sóc, què m’ha passat? Aleshores el guarda de seguretat va avisar una ambulància per si de cas en Joan no estava bé del tot. En deu minuts ja havia arribat i va endur-se en Joan a l’hospital més pròxim. Un cop allà, en fer-li l’informe mèdic, van veure que patia d’amnèsia. Com que no duia les maletes ni el carnet d’identitat, no tenien ni la més mínima idea de qui era ni d’on venia. L’únic que tenien era el seu telèfon mòbil, però com que estava apagat i no sabien el seu PIN, no els servia de gaire. A Barcelona, la Laia estava espantada, perquè no li contestava les seves trucades. Al Canadà, al cap de molts intents, van descobrir el PIN del telèfon mòbil d’en Joan, van mirar el registre de trucades i n’hi van trobar més de deu d’una tal Laia. Li van trucar i ella entusiasmada va contestar: - Joan, Joan!

CEIP FOLCH I TORRES

38

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

- No, I’m not Joan, I’m a doctor from Canada. Com que el metge sabia una mica de català, es van poder entendre. El doctor li va dir que en Joan estava ingressat a l’hospital central d’Ottawa. Era necessari que el vingués a buscar algun dels seus familiars. Seguidament la Laia, que creia que els familiars d’Ottawa ja ho sabien, els va demanar que l’anessin a buscar a l’hospital. Ells, espantats perquè no sabien res de res, van anar al més ràpidament possible cap allà. El cap d’una estona ja havien recollit en Joan i les seves maletes, per descomptat. Ells li van preguntar: - No recordes res? De sobte, ho va recordar tot, i el noi va dir: - Recordo una bandera canadenca, una paperera davant seu i aquests números: “00879573”. Ells es van petar de riure. - Si això és el que hi ha a la porta de l’aeroport per si es perden les maletes, home, ha, ha, ha! El van enviar a Barcelona en un vol directe, perquè la Laia no s’amoïnés. Així que la parella va passar el Nadal i el canvi de mil·lenni junts. I van ser feliços i van menjar anissos. Al cap d’un any, es van casar i van tenir tres fills.

Núria Márquez i Janik Cisa 6è A

CEIP FOLCH I TORRES

39

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

... Per què en les persones hi ha ànimes,

en les ànimes hi ha vida, en la vida hi ha cors, en els cors hi ha amor, en l’amor hi ha dolor, en el dolor hi ha rancor, en el rancor hi ha temor, en el temor hi ha foscor: la foscor de la nit.

Melissa Albes i Marta Álvarez 6è B

CEIP FOLCH I TORRES

40

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

En Joan era un nen de 10 anys, que estava de colònies amb els seus amics a la muntanya en un poble de Lleida. Una nit de lluna plena, la monitora els va explicar una llegenda que anomenaven... “El forat negre”. La llegenda parlava d’un nen que se l’havia empassat un forat negre i mentre els nois l’escoltaven anaven posant-se neguitosos. La monitora els va tranquil·litzar, dient que allò havia passat feia milers i milers d’anys, i en acabar van anar al seus llits. Van passar els dies, tots molts contents i amb poques ganes de tornar a casa, però el dia va arribar. Després d’un viatge cansat, es van acomiadar i tothom va anar a casa seva. En Joan, el primer que va fer, va ser explicar la llegenda a tota la família. Però a la nit, mentre dormia, va cridar: - Mare, mare! A sota el llit hi ha un forat negre!! La mare va pujar corrents a la habitació. - Tranquil fill meu; tens por de la llegenda; descansa. Al cap d’una estona la mare va marxar, però en Joan continuava sense poder dormir i tenia curiositat per aquell forat negre, així que es va llevar, s’apropà, i... va ser xuclat! De sobte, es va trobar en una altra era, en un altre món, rodejat d’estels, planetes ... - On sóc? - Ets a l’espai ! Es va sentir una veu llunyana. - Qui parla? - Sóc la guia de l’espai. Va tornar a dir aquella veu estranya, que cada vegada s’apropava més. CEIP FOLCH I TORRES

41

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

Finalment es va trobar davant d’un monstre verd! En Joan estava pàl·lid: - Ets ,ets.... Qui ets tu? - va dir el Joan balbucejant. - Sóc una extraterrestre, la guia de l’espai, em dic Xeline ! Van estar una bona estona parlant sobre el seus gustos , somnis... - Vine, t’ensenyaré l’espai, agafa’m la ma! El va portar a un planeta amb tons roses i púrpures, que es deia Pink. Desprès van anar a veure una constel·lació, anomenada Osopack... De sobte, va sonar un soroll molt estrany: - RING, RING,RIIING!!!!! Tot havia estat un somni al·lucinant! Maria Rosa Álvarez i Nadia Llergo Segú

CEIP FOLCH I TORRES

42

6è B

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

ALUMNES FINALISTES EN NARRACIÓ

3r A.- 1r Premi: Daniel Utreras Tarruella Finalistes: Sara Martínez Mardones Naiara Vidal López 3r B.- 1r Premi: Carlos Férriz Ceballos Finalistes: Lidia Leal Criado Martí Vela Sans 4t A.- 1r Premi: Elena Riba Queijas Finalistes: Alfonso Campayo Rodriguez Martí Nagel Janué 4t B.- 1r Premi: Ainhoa Ricart Ramos Finalistes: Asier Ciercoles Pascual Carla San Juan Ruiz 5è A.- 1r Premi: Marina Haro Pérez Finalistes: Carla Bautista Fernández Eric Rodríguez Moriana Alex Rodriguez Hens 5è B.- 1r Premi: Sandra Trenado i Irene Garcia Finalistes: Marta Cuadros Urbano Eduard Ortuño Garrote Patricia Pontón Martínez 6è A.- 1r Premi: Nuria Màrquez Hernández Finalistes: Albert Barbé Pié Jordi Beltran Pujol Pere Nieto Pérez 6è B.- 1r Premi: Maria Rosa Alvarez i Nadia LLergo Finalistes: Josep Ballada Marcos Tamara Gámez Espinar Cristian Moral Cabrera

CEIP FOLCH I TORRES

43

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


14è Concurs Literari

Sant Jordi 2009

ALUMNES FINALISTES EN POESIA

3r A.- 1r Premi: Elena Castro González Andrea Fernanda Torres Vite Finalistes: Nikita Macarovici Ana Roca Raboso 3r B.- 1r Premi: Luis Vázquez Gil Finalistes: Raúl Carvajal Bonilla Pablo Vázquez Fernández

4t A.- 1r Premi: Javier Baena Racero Finalistes: Marina de Dios Ramírez Claudia Sosa González 4t B.- 1r Premi: Nuria Rodríguez Elena Finalistes: Marta Barbé Pié Laura Maraver Capdevila Julia Miró Tejero 5è A.- 1r Premi: Alex Rodríguez Hens Finalistes: Joaquim Gómez Sánchez Alex Cruz Huertas 5è B.- 1r Premi: Paula Muñoz Romero Finalistes: Patrícia Pontón Martínez Victor Rodríguez Hens 6è A.- 1r Premi: Gerard Madurell Garrido Finalistes: José Luque Montero Núria Màrquez Hernández Pere Nieto Pérez 6è B.- 1r Premi: Melissa Albés i Marta Alvarez Finalistes: Josep Ballada Marcos Nadia Llergo Segú Dibuix: 1r Premi: Nuria Márquez Hernández

CEIP FOLCH I TORRES

44

ESPLUGUES DE LLOBREGAT


Miralls