Page 91

etapa de consolidació i maduresa (1957-1991)

part de V.E. un mínim esforç i ús de poder i una simple transmissió de les seves altes directrius i consignes” (només havia de moure un dit!). Com a compensació el P. Vitoria li oferia moltíssim més: “d’aquí a poc temps podré contribuir eficacíssimament a remeiar les dificultats (amb les quals V.E. ha de lluitar, i que són) intrínseques a tota obra constructiva, oferint en la presència de Déu totes les meves oracions per Vostra Excel·lència”. No se sap si Sa Excel·lència va rebre aquesta carta ni si hi va respondre; el que sí se sap amb certesa és que no “va moure el dit”. També cal fer constar que el P. Vitoria s’hauria endarrerit set anys a tornar el favor. El 1967 es creen les Intensificacions d’Enginyeria Química, Química Analítica i Química Orgànica, per tal de facilitar una certa diversificació dels alumnes de 5è curs de carrera; alhora es creen els Departaments corresponents. També es crea el Departament de Física que, sense tenir Intensificació pròpia, prestava el seu suport als altres Departaments. Al capdavant del Departament d’Enginyeria Química quedava el Dr. Jordi Molina, al capdavant del de Química Orgànica el P. Manuel Sanz, al capdavant del de Química Analítica el P. Miquel Montagut i al capdavant del de Física el Dr. Lluís Condal. Aquest Departament el 1983 va passar a anomenar-se Departament de Quimiometria i posteriorment Departament de Química Física, fins que el 2002 es va reorganitzar i part dels seus membres es van integrar en el de Química Orgànica (en aquest moment anomenat Química Orgànica i Bioquímica) i els altres en el Departament d’Enginyeria Industrial. Voldria fer un breu comentari sobre la paraula Intensificació com a contraposada a Especialització. La idea és que els graduats IQS siguin una espècie de químics “tot terreny”, és a dir, o bé uns Llicenciats que aprofundeixen en la Química, però, alhora, tenen bons coneixements d’Enginyeria, o bé uns Enginyers que aprofundeixen en l’Enginyeria, però alhora tenen una molt bona formació en Química. Aquesta ha estat la característica més apreciada dels Titulats de l’IQS i, com es comentarà més endavant, corre el perill de quedar diluïda, pel fet d’haver de mantenir els programes de totes dues carreres suficientment diferenciats per ajustar-los als plans d’estudi oficials. A la fi de 1968 el Dr. Molina se’n va a treballar a la Indústria i a poc a poc se’n van també els seus col·laboradors, i per això queda 91

Profile for Aboninvent Comunicacio

L'Institut Químic de Sarrià. 1995-2005  

Llibre comemoratiu d'aniversari.

L'Institut Químic de Sarrià. 1995-2005  

Llibre comemoratiu d'aniversari.