Page 54

capítol III.

El gener de 1939, acabada la guerra civil, el P. Gil i els seus col·laboradors van recuperar els locals de l’IQS. La primera tasca va ser la de recollir el material que es trobava dispers i reparar els danys que havia sofert l’edifici durant la contesa. En aquells moments tan difícils el P. Gil es va plantejar la possibilitat de convertir l’IQS en un centre de recerca i abandonar totalment la docència. Finalment, es va sobreposar al descoratjament i l’octubre d’aquell any l’Institut va obrir de nou les seves portes amb 49 alumnes, un nombre una mica reduït, a causa en gran part de les baixes de la guerra entre els alumnes de 2n. i 3r. curs. En conjunt van perdre la vida 22 alumnes de l’Institut. Durant aquest any acadèmic el P. Gil va anar donant forma a una idea que anava rumiant des que va accedir a la direcció del Centre: transformar el pla d’estudis de l’IQS en una autèntica carrera universitària. L’octubre de 1940 es va inaugurar aquest nou pla que suposava 4 anys, previ un examen d’accés. Les directrius forjadores del pla van ser no sobrecarregar els alumnes amb un excés d’assignatures, no sacrificar la part experimental en nom de la teoria i donar al conjunt una profunda orientació industrial. En total es dedicaven cada dia tres hores a explicacions teòriques i tres i mitja al treball experimental. Es dedicava, a més, una hora a la setmana a l’estudi de la religió catòlica i de la doctrina social de l’Església. Posteriorment, el 1950, es va afegir un curs Preparatori, previ a l’examen d’ingrés.

< El P. Gil l’any 1955

54

Profile for Aboninvent Comunicacio

L'Institut Químic de Sarrià. 1995-2005  

Llibre comemoratiu d'aniversari.

L'Institut Químic de Sarrià. 1995-2005  

Llibre comemoratiu d'aniversari.

Advertisement