Page 49

fundació i primera etapa de l’IQS (1916-1936)

recomani que el vostre treball es realitzi de manera que sempre, abans de tot i sobretot, vagi dirigit a complir amb l’expressiu emblema que el meu gloriós Patriarca va llegar en rica herència a la meva Santa Mare la Companyia de Jesús: ‘Ad majorem Dei gloriam’, a la major glòria de Déu.” 1 Aquestes paraules posen en relleu el seu íntim convenciment que fer ciència era primàriament fer apologètica. Aquesta va ser la primera idea que el va dur a fundar el Laboratori de l’Ebre al costat del Seminari on es formaven els joves jesuïtes Aquesta idea va perdurar en el seu subconscient durant els seus anys de Director de l’IQS i precisament per aquesta raó li va resultar especialment dolorós acceptar que el seu Institut Químic, que ell va veure néixer, en arribar a la majoria d’edat, per llei de vida es volgués independitzar del seu pare i ampliar uns horitzons que li començaven a resultar massa estrets i que ell continuava considerant com els més adients. En efecte, el 1934, als 70 anys, va deixar amb gran pena la càtedra de la Química del Carboni i la direcció de l’IQS el qui n’havia estat el fundador i l’ànima durant gairebé 30 anys i el va succeir en tots dos càrrecs el P. Salvador Gil, nascut a València el 1890, alumne de la primera promoció de químics de l’IQS, acabat d’arribar de la Universitat de Friburg (Suïssa), on havia defensat amb brillantor la seva tesi doctoral sobre derivats de l’antroflavona. Va ser precisament aquest valencià, de tarannà profundament europeu, la persona destinada a obrir de bat a bat les portes de l’Institut Químic i convertir aquella empresa familiar en un Centre modern d’ensenyament superior que va anar, a poc a poc, orientant-se cap a l’Enginyeria Química. Aquesta evolució no va significar en absolut renunciar a l’ideal de treballar per construir un món d’acord amb els plans de Déu; simplement va significar fer-ho d’una manera diferent, adaptada als canvis dels temps. Un fet poc conegut és que el 1935 el Centre d’Estudis Químics va crear una Escola Tècnica Superior d’Oleicultura, “per a la formació de Directors d’Indústries Oleícoles, que poguessin atendre amb sòlida i completa formació una producció de tanta importància com és la de l’oli d’oliva i totes aquelles indústries que se’n deriven. Al capdavant d’aquesta Escola figura D. Ramon Colom Virgili, Enginyer Industrial, persona de reconeguda competència en l’assumpte”. Es tractava de la primera Escola d’aquest tipus a Espanya. Hi van ser professors els senyors Ferran Blasi i Eduard Moret.

49

Profile for Aboninvent Comunicacio

L'Institut Químic de Sarrià. 1995-2005  

Llibre comemoratiu d'aniversari.

L'Institut Químic de Sarrià. 1995-2005  

Llibre comemoratiu d'aniversari.

Advertisement