Page 100

capítol IV.

molt popular entre la joventut d’aquell temps per les seves cançons de protesta. Hi van assistir més de dos mil estudiants de totes les Facultats de Barcelona, amb el consegüent enuig del Governador civil que va instar, sense èxit, el Director del Centre perquè prohibís l’acte. - El 15 de maig de 1972 va tenir lloc, també al Campus de l’IQS, una Assemblea de tot el Districte universitari de Barcelona. Aquesta Assemblea havia estat prohibida taxativament pel governador civil i es va celebrar a l’IQS per considerar-se un lloc menys vigilat per la policia que la resta de Facultats. La reunió celebrada un dilluns va ser preparada amb tota discreció i el diumenge anterior van aparèixer pels carrers propers a l’IQS uns senyals misteriosos que, després es va saber, indicaven l’escapatòria d’emergència dels assistents, en el cas que hi fes acte de presència la policia; aquesta ruta es basava en el fet que l’Institut tenia una sortida de seguretat a la part posterior de l’edifici que la policia no coneixia. El dia de l’Assemblea es va personar la policia i va vigilar els carrers al voltant de l’entrada principal de l’Institut. Es van viure escenes de violència ja que alguns estudiants van fustigar la policia llençant pedres des del terrat; va haver-hi algun tret a l’aire. Finalment la policia va esperar a la porta de l’Institut que sortissin els responsables de l’acte; al cap de molta estona es van adonar que ja no eren dintre, sinó que havien sortit cautelosament per la porta del darrere. El Director va tornar a tenir problemes amb les Autoritats. Tots aquests fets van comportar que el Govern es mostrés poc propici a afavorir l’IQS i, al contrari, a posar totes les traves possibles a les seves aspiracions. Per citar alguns exemples, val la pena recordar que després de la “caputxinada”, el Sotsdirector del Col·legi Major Loiola, P. Lluís Tuñí (el Director era el mateix de l’IQS, P. Ferrer Pi) i un grup de col·legials va escriure una carta de protesta al Governador civil, expressant el seu descontentament per l’actuació de la policia. La resposta del Governador va ser fulminant: va trucar al P. Ferrer Pi i en un to descortès i agressiu el va amenaçar amb greus sancions a l’IQS. La qüestió es va calmar per la intervenció de D. Joaquim Buxó, President de la Diputació de Barcelona i President del Patronat d’Indústries IQS, home molt influent en els alts cercles governamentals.

100

Profile for Aboninvent Comunicacio

L'Institut Químic de Sarrià. 1995-2005  

Llibre comemoratiu d'aniversari.

L'Institut Químic de Sarrià. 1995-2005  

Llibre comemoratiu d'aniversari.

Advertisement