Issuu on Google+

L’ESQUIROL BURLETA


Vet aquí que una vegada hi havia un esquirol molt entremaliat que sempre se’n reia i es burlava de tothom. Un dia quan estava a la finestra de casa seva va passar una pobra granota que no podia saltar, i de tan trista que estava s'anava arrossegant pel terra. L’esquirol en veure-la es va posar a riure, i no va pensar que la granota s’havia fet mal i per això no podia saltar.


La granota molt enfadada va exclamar: De l’arbre cauràs, i una pota et trencaràs!, i així ja veuràs com mai més tornaràs a burlar-te de les desgràcies dels altres. L’esquirol no li va fer cas i va seguir rient d’ella.


Més tard, quan va arribar l’hora de dinar se’n va anar al bosc a buscar un aglà, perquè tenia molta gana. Mentre caminava, va veure una alzina que estava plena d’aglans, eren grossos i feien molt de goig, així que va decidir pujar-hi.


Quan va saltar per agafar l’aglà, va relliscar de la branca i va caure; i el pobre es va fer molt de mal a la cama. Tot seguit, es va posar a pensar perquè li havia succeït això, però va pensar que no tenia res a veure amb el que li havia dit la granota.


Després d’això, l’esquirol va decidir anar-se’n a fer una migdiada sota l’ombra d’una palmera. I mentre dormia va escoltar un soroll, va mirar cap amunt i va veure a un mico que plorava molt i molt fort.


L’esquirol, mentre reia entre dents, el va mirar i li va preguntar: Per què plores Mico? El Mico li va contestar: Aquest matí m’he llevat amb un mal de queixal terrible i encara no he pogut menjar-me cap plàtan. L’esquirol se’n va riure d’ell i se’n va anar. El mico mentre s’eixugava les llàgrimes va cridar: Per haver-te burlat, mal de queixal tindràs!


L’esquirol no li va fer cas i va continuar caminant. Quan va arribar l’hora de berenar va decidir menjarse un altre aglà i, en fer-li la primera queixalada una dent li va començar a fer un mal terrible.


Trist se’n va anar a passejar per la vora del riu, i de lluny va veure un lleó que bevia aigua. L’esquirol es va apropar i li va dir: Bon dia lleó! El lleó va intentar saludar-lo, però no va poder perquè no li sortia la veu.


Llavors, l’esquirol va començar a riure i el lleó tot enfadat li va dir: Si de mi et segueixes burlant, afònic et quedaràs! L’esquirol mentre caminava cap a casa seva, va continuar rient i va notar com s’anava quedant sense veu.


Un cop a casa, es va posar a la finestra per poder seguir burlant-se de la gent que passava. Al cap d’una estona d’observar als animals que passejaven, va passar un elefant amb unes orelles molt i molt grans.


L’esquirol va decidir burlar-se d’ell i va començar a riure. L’elefant molt trist va començar a plorar i li va dir: A les orelles mal hi tindràs, i mai més hi sentiràs!


L’esquirol cansat de tant riure se’n va anar al llit a dormir una estona. Al dia següent quan es va aixecar tenia mal de cama, mal d’orella, mal de queixal i una veu molt ronca.


Llavors va aparèixer una papallona i li va dir: Esquirol, t’has fixat que tot el que t’ha passat són desgràcies de les que tu has rigut? L’esquirol es va posar molt trist i va respondre: Papallona n’estic molt penedit, ara ja se que senten la resta dels animals quan ric d’ells i no voldria pas tornar a riure de les desgràcies dels altres.


La papallona en veure que l’esquirol estava tan penedit de tot el que havia fet, va decidir curar-lo fent-li un petó al nas, i li va dir que s’acabaria de curar si no tornava a riure de ningú més.


Al dia següent, mentre l’esquirol passejava va creuar-se amb unes oques, les va saludar i no va riure d’elles. I des d’aquell moment, va veure com poc a poc s’anava curant del mal que tenia i es va adonar que era millor no riure de la gent.


I aquest conte es tant veritat, com que aquest esquirol ja s’ha curat!


FI!



L'esquirol burleta