Issuu on Google+

Adaptació dels textos: Germanes Clara i Neus Federació de Clarisses de Catalunya. Correccions i aportacions: Fra Miguel de la Mata, ofm (Santiago) Fra Joaquín Zurera, ofm (Granada) Traductor: Fra Josep Mª Massana i Mola, ofm (Catalunya) Disseny de la portada: Miriam Membrilla, estudiant de Batxiller artístic. Sentit d'aquesta representació: En aquest dibuix apareix representada la imatge de santa Clara. El seu cabell, a poc a poc, es transforma en herbes i flors que representen el valor que en l'espiritualitat franciscana té la naturalesa, [com a imatge de Déu]. A poc a poc i suaument, van transformant-se en un camí. El camí que més tard seguiran les seves germanes, i que han seguit durant aquests vuit-cents anys de vida i missió contemplativa franciscana. Les dues dones miren la lluna, representació de santa Clara, que segueix il·luminant el camí de les seves vides. També està representada tota una simbologia franciscana: la Tau, la corda, i el colom blanc com a símbol de l'Església.

La lectura orant de la Paraula de Déu en la vida franciscana-clariana

Introducció Aquestes pàgines volen ser, primer de tot, un subsidi que permeti un acostament, una millor comprensió i potser una primera ocasió per iniciar-se en l'experiència personal de Jesús, guiada i il·luminada per mitjà de l'experiència orant de santa Clara d'Assís. No es tracta d'explicacions interminables de textos clarians, ni de meditacions completes, sinó dels primers passos que ens permetin penetrar en la riquesa interior del nostre cor. Des d'aquesta humil intenció en aquestes pàgines trobareu alguns suggeriments que poden ser el punt de partida d'un camí que cadascuna i cadascun ha d'afrontar personalment, com ho va fer Clara d'Assís. La paraula de Déu ocupa un lloc central en la vida cristiana i en la vocació franciscana. Santa Clara va acollir i va fer seva la Paraula de l'Evangeli, que és Jesús mateix: «La forma de vida de


l'Orde de les Germanes Pobres, instituïda pel benaurat Francesc, és aquesta: guardar el sant Evangeli de nostre Senyor Jesucrist, vivint en obediència, sense res propi i en castedat ». (RCl 1 ,1-2). Santa Clara té una manera molt concreta de viure l'Evangeli. En el seu Testament ens diu: «Amonesto i exhorto en el Senyor Jesucrist a totes les meves germanes, presents i futures, que s'esforcin sempre en imitar el camí de la santa senzillesa, humilitat i pobresa» (TestCl 56). I recorda com Francesc en escriure la seva última voluntat per les germanes també els diu: «Us prego, senyores meves, i us aconsello, que visqueu sempre en aquesta santíssima vida i pobresa. I estigueu molt alerta perquè de cap manera no us n’aparteu mai per l'ensenyament o consell de qui sigui » (RCl VI ,8-9). Clara va guardar aquestes paraules de Francesc en el seu cor i les va recordar sempre, fins al punt d'inserir-les en la seva Regla, per fer-ne el seu projecte de vida. Clara contempla la vida i ho considera tot un do de Déu, tant els béns materials (la qual cosa la porta a escollir de viure en pobresa) com les virtuts que té cada persona: «Dono gràcies a aquell qui amb esplendidesa dóna la gràcia, de qui creiem que procedeix tota òptima ofrena i tot do perfecte, perquè t'ha adornat amb tants títols de virtuts i t'ha fet brillar amb els signes de tanta perfecció, perquè, feta diligent imitadora del Pare perfecte, mereixis arribar a ser perfecta, i els seus ulls no vegin en tu res d’imperfecte. »(2Cta Cl 3-4) La manera de Clara de correspondre a aquesta generositat del Pare de les misericòrdies és el seguiment de Crist. Aquest és l'itinerari que Clara ens ofereix per acostar-nos a la Paraula de Déu: Mirar, considerar, contemplar i transformar-nos personalment, i viure en fraternitat. Aquest ideari espiritual implicà en la vida de Clara d'Assís l'encarnació de la Paraula en la seva realitat i en les seves circumstàncies. La nostra fe en Jesús de Natzaret ens obliga a encarnar-la en l'aquí i en l'ara, i es requereix per això una implicació real de totes les dimensions de la nostra realitat personal: sentiments, intel·ligència, memòria... Clara d'Assís és un referent en aquesta encarnació de la Paraula en l'avui; ningú com ella i Francesc d'Assís no ha sabut transformar i viure tan profundament la dimensió humana i divina de la vida de l’home i la creació. L'oració ha d'acompanyar totes les grans decisions i esdeveniments de la teva vida. La proposta que Clara d'Assís va fer al seu temps (s. XIII) i que nosaltres, les seves germanes clarisses (s. XXI), volem fer-te arribar en aquestes pàgines és que l'oració, l'experiència personal de Jesús en la pròpia vida, està vinculada profundament amb el desig de felicitat a què antropològicament i espiritualment tota persona està cridada, i per això és escollida... No perdis l'oportunitat de descobrir la grandesa de la vida, la teva grandesa. Obre el teu cor per acollir i viure la PARAULA.


ITINERARI PER A LA LECTURA ORANT DE LA PARAULA EN LA VIDA CLARIANA-FRANCISCANA. Preparació En primer lloc, cal disposar-se a l'escolta i un escoltar físic, sense el qual la llavor no pot germinar; aquesta escolta física exigeix la comprensió de les paraules i el seu significat, i també la memorització de la PARAULA escoltada o llegida. El segon moment d'aquest itinerari és la interiorització. Moment en què la PARAULA entra en el nostre cor. Finalment, ja interioritzada la PARAULA, el nostre cor està preparat per a l'escolta obedient, mitjançant la qual brollen els fruits de la Paraula.

Seguim ELS PASSOS DE SANTA CLARA D'ASSÍS Preparació... comencem! Invoca l'Esperit Sant, Ell és l'únic que pot revelar vivencialment el sentit profund de la Paraula. Confrontar la teva vida amb la Paraula, només et serà concedit per l'Esperit del Senyor. És important que busquis un lloc, que recreïs un ambient que t'ajudi, a tu, a pregar... que faciliti la trobada amb tu mateix, amb la teva realitat, per anar avançant i interioritzant la teva relació personal amb el Senyor. El silenci i la solitud són condició indispensable per reflexionar sobre la teva vida, les teves activitats, les teves accions, i poder-les presentar a Jesús. Només així és possible descobrir el projecte que Déu ha imaginat i creat per a tu, per a la teva vida. En el silenci, la solitud i la tranquil·litat d'aquest encontre podràs trobar, viure i compartir l'alegria i el coratge, per fer realitat en el dia a dia la voluntat del Pare de les Misericòrdies, lliure de tota pressió, de tot afany de domini, d'egoisme; lliure per estimar i sentir-te autènticament estimada/ estimat. En l'experiència de pregària de santa Clara d'Assís, l'oració està alimentada i sostinguda per la memòria. Clara coneix experiencialment el seu valor per a la vida espiritual, com a element integrador dels esdeveniments de la vida personal i com a suport necessari per viure en fidelitat creativa. Il·luminada i guiada, aquesta, per l'Esperit del Senyor al qual totes les coses han d'estar sotmeses. La memòria del cor i de la intel·ligència és fonamental en tota vida de fe.


Endinsem-nos en el camí que santa Clara d'Assís va descobrir, va viure i va oferir a la vida espiritual de l'Església, per a encarnar la PARAULA en la vida i per a fer de la vida PARAULA encarnada.

1. MIRA En la pregària de Clara d'Assís i de les seves germanes hi ha una íntima unió entre els ulls i el cor. Unió que la tradició bíblica destaca en infinitat d'ocasions i que ha fet que Clara d'Assís doni una gran importància a la mirada. Una mirada atenta, delicada, respectuosa et descobreix la realitat més profunda del teu cor, i prepara la teva intel·ligència per a l'acollida bondadosa de cada persona i de la realitat en què vius. En la pedagogia de l'oració proposada per santa Clara es preestableix, inicialment, l'harmonia i la unió íntima que ha d'existir entre els ulls i el cor; unitat entre la materialitat del món i la seva transcendència. Una mirada purificada permet descobrir l'obra de Déu en cada un de nosaltres i en els altres, i prendre consciència de la grandesa i dignitat de la persona, per la presència de l'amor de Jesús en cada criatura. Ø «Mira’l fet menyspreable per tu, i segueix-lo, fent-te menyspreable per Ell en aquest món» (2CtaCl 19). Ø Mira... la pobresa del Nen col·locat en el pessebre i embolicat en bolquers... (4CtaCl 19). Ø Mira, doncs, diàriament aquest mirall, oh reina, esposa de Jesucrist, i observa constantment en ell el teu rostre perquè puguis així engalanar-te tota, interiorment i exteriorment... (4CtaCl 15ss). Una mirada superficial no et deixa veure l'obra del Senyor, ni deixa que aquesta es vegi en tu, i en conseqüència passes per la vida sense tastar la bondadosa presència del Senyor en tu, en els altres i en totes les coses. Aquest moment inicial de l'itinerari de l'orant per acostar-se a la Paraula, segons santa Clara, consisteix en la lectura del text, feta amb senzillesa, per captar el sentit global de la Paraula i verificar la seva comprensió. Aquesta lectura ha de ser motivada i alimentada per la fe. Ø «Mireu i vegeu...» (4CtaCl). Observa els personatges que apareixen en el text triat per tu, quines són les seves actituds, què fan, en quina posició es troben...


Fixa't especialment en Jesús: Ø «Mira diàriament aquest mirall» (4CtaCl). Ø «Fixa la teva ment en el mirall de l'eternitat» (3CtaCl). Aquest primer pas implica romandre atent/ atenta a Déu, a l'exemple de Nostre Senyor Jesucrist. Només així la teva mirada estarà preparada i atenta per percebre l'exemple (testimoni) de les persones que t'envolten i podràs establir una relació de «servei», que podríem traduir per «compromís» dirigit als altres; això implica transparència de cor: « feliços els nets de cor ». La mirada, en la nostra espiritualitat franciscana és selectiva i implica un profund reciclatge del cor.

2. CONSIDERA Importantíssim aquest segon moment en la teva trobada amb la Paraula. Quan santa Clara fa servir aquesta expressió, està indicant la profunda actitud de respecte i d'admiració que ella viu en la seva pregària. En els escrits personals de santa Clara, és una expressió repetida amb freqüència, significant tres actituds fonamentals de tota persona que desitja progressar en la relació amb el Senyor: meditar, reflexionar detingudament i en profunditat. Considerar, des d'aquestes tres actituds, t'introdueix progressivament -des del text escollit de la PARAULA - en la dimensió contemplativa de l'oració clariana i, per tant, franciscana. Considerar és essencial per a tota persona creient, per ser una experiència espiritual unida estretament a tota la vida, a tot l'ésser: ànima, cor i vida. Ø «Considera la humilitat de Crist» (3CtaCl) Ø «Fixa la teva ànima en l'esplendor de la glòria» (4CtaCl). No oblidis que la interiorització i assumpció de la PARAULA, està sostinguda per la memòria. Memoritza l'escena que has llegit i assaboreix-la. La PARAULA memoritzada t'acompanyarà durant tot el dia per tal que vagi penetrant en el teu cor. Vés recordant el text, acosta't a ell, endinsa't en ell... Considera quins trets tens en comú amb cada personatge i quins no. En quin lloc estàs situat /situada tu en aquest text? A quin personatge t’assembles? Com actuaries en el seu lloc? Entra en l'escena i presenta't davant Jesús.


3. CONTEMPLA La contemplació de Déu, i especialment de Jesús, és la font de la vida espiritual de santa Clara i el que realment dóna força a la seva existència. La contemplació del Fill de l'Altíssim, Jesús de Natzaret, santa Clara no la separa de la vida i de les persones, sinó que la porta cap a elles. Sabem que transmetre aquesta contemplació és, per a la Santa d'Assís, una responsabilitat i un servei a l'Església i a la societat. En aquest sentit és molt important el que va recomanar a totes les seves germanes en el seu Testament espiritual amb aquestes paraules: «Perquè el mateix Senyor ens ha posat com a exemple i mirall... per a les nostres germanes /germans, cridades/ cridats pel Senyor a la mateixa vocació, per tal de servir de mirall i exemple als que viuen al món »(TestCl 19-20). El cor i la intel·ligència purificats per la contemplació, et permetran descobrir i donar gràcies per l'obra de Déu en tu, en les persones que t'envolten i prendre consciència de la grandesa de la persona, de la creació i sobretot de la teva vocació personal. Aquest tercer pas, és el del silenci contemplatiu. Queda't en silenci, no ja meditant sobre el text, sinó només escoltant el que brolla del teu cor. Procura no pensar en res, però si et ve alguna cosa a la memòria no t'esforcis en apartar-ho de la teva ment, només contempla-ho en pau i deixa que passi, com quan es veuen passar les ones del mar. Pren consciència del que sents: com t'ha tocat per dins aquest text? Has sentit alegria, preocupació, coratge, por...? Quina ha estat la teva reacció interior? Aquest també és el moment de respondre a la PARAULA escoltada. En prendre consciència del que sents, del que vius en el més profund del teu cor brollarà espontàniament una resposta al Senyor: una lloança, una acció de gràcies o una petició... O potser tan sols ressona dins teu un fragment de la PARAULA, un verset d'un salm o un cant que puguis associar amb el text... Escolta el que hi ha en el teu cor! Ø «Contempla la seva inefable caritat. (...) Responguem a una veu »(4CtaCl) Ø «Contempla, a més, les seves inexpressables delícies, deleix-te amb un vehement desig del cor i per amor, proclama...» (4CtaCl).


4. TRANSFORMA’T Ja estàs preparada/ preparat per a encarnar a la teva realitat concreta, en la teva vida diària, allò que has contemplat. A mesura que avances i t'endinses en la contemplació dia rere dia, la PARAULA és com la rosada que va amarant la terra lentament. Així actua el Pare de les Misericòrdies en la teva vida, en la nostra vida i a través de la seva PARAULA va impregnant la teva forma de pensar, d'actuar i de viure. Transforma silenciosament i senzillament la teva manera d'entendre la vida i la teva existència. Sant Pau afirma «Ja no sóc jo qui viu, sinó que Crist viu en mi» (Ga 2,20). Santa Clara ho va experimentar intensament. Per ella, quan vivim la PARAULA, la mostrem al món com si fóssim miralls que reflecteixen el rostre del Pare. D'aquesta manera la PARAULA es fa present, s'encarna de nou, es fa carn en tu en la mesura en què la visquis. La teva transformació personal, o el que és el mateix, la teva progressiva conversió al Senyor i, en conseqüència, la transformació (re-conversió) de tot el que t'envolta, per efecte de la col·lateralitat, depenen del teu nivell d'adhesió a la persona de Jesús i de la teva consciència de coresponsabilitat en fer fructificar els dons que el Pare de les Misericòrdies t'ha lliurat gratuïtament. Ø «Transforma't tota sencera, per la contemplació, en imatge de la seva divinitat» (3CtaCl). Ø «La gloriosa Verge de les verges el va portar materialment en el seu ventre: tu, de manera semblant, seguint les seves petjades, principalment les de la humilitat i la pobresa (és a dir, vivint l'Evangeli), pots portar-lo sempre espiritualment» (3CtaCl). Per aquest motiu Clara pot descobrir la presència de Déu en cada criatura i sobretot en cada germana/ germà. Per a ella la vida de fraternitat serà central en el camí de la contemplació i en el seguiment de Crist Pobre. A mesura que cada germana/ germà, cada home i cada dona, deixi que la PARAULA es faci carn en la seva vida, brillaran petites espurnes del Regne. I si en una comunitat, en un grup, en un país o en el món sencer, tots fem vida, encarnem la PARAULA, ara i aquí farem present el Regne de Déu i la vida benaurada. «Amb caminar apressat, amb pas lleuger, sense que ensopeguin els teus peus ni tan sols se t’encasti la pols del camí,


recorre el camí de la felicitat, segura, joiosa i alegre. » (2CtaCl 12-13).

EL DO DE LA FRATERNITAT, REGAL DEL MATEIX DÉU, S'HA D’AGOMBOLAR DIA A DIA AMB UN AMOR SEMPRE NOU Volem lloar el Senyor perquè sentim que dintre nostre hi ha una llum de festa perquè el Senyor ens ha cridat pel nostre nom a cadascuna de nosaltres i ens ha escollit per seguir les seves petges per la senda de les benaurances. Volem lloar el Senyor, perquè estima la nostra pobresa, la nostra ignorància, la nostra feblesa. Volem lloar el Senyor que és Summe Bé, Bé complet, que ens omple dels seus béns en la nostra petitesa. Volem lloar el Senyor, perquè és l’únic Sant i tot Amor Volem lloar el Senyor, perquè el seu amor és etern i ha arribat fins a nosaltres, generació rere generació de germanes pobres de santa Clara, que hem viscut en santa unitat i veritable fraternitat. Volem lloar el Senyor, perquè és el Bé suprem, perquè és la fidelitat plena, perquè és el Déu que estima i salva. Volem lloar el Senyor, pel Do de la nostra Fraternitat. Volem lloar el Senyor, perquè ens dóna l’oportunitat de pregar, treballar i créixer, amb les germanes que Ell ens ha donat.


Lectura orant de la Paraula amb Santa Clara d'Assís