Issuu on Google+


Prega amb els nostres pessebres

Santa Clara de Reus

www.clarisascatalunya.cat

2


Fraternitat Santa Clara Vilobí d’Onyar

Monestir Santa Clara Ciutadella de Menorca

www.clarisascatalunya.cat

3


L’ÀNGEL GABRIEL VA ANUNCIAR A MARIA... L’àngel li va dir: no tinguis por, Maria. Déu t’ha concedit la seva gràcia, tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Maria era una noia senzilla d’un poble humil. El Senyor concedeix la seva gràcia a qui vol, i es val de les persones per dur a terme els seus plans... Déu se’ns revela a través d’altres persones, de situacions concretes, de vivències... El sabem escoltar? Estem oberts/es a fer el que Déu ens demana, fins i tot quan no ho acabem d’entendre del tot o quan no veiem clares les conseqüències que ens pot portar? Maria va respondre: “Que es compleixin en mi les teves paraules.” Mira l’àngel Gabriel i descobreix-t’hi tu mateix/a en el lloc de Maria, quan sents internament que Déu et demana alguna cosa. L’àngel et diu: no tinguis por, Déu et concedeix la gràcia! Considera que tal com Maria va portar Jesús en el seu si, també nosaltres, seguint les seves petjades, especialment les de la pobresa i humilitat, el podem portar espiritualment, el podrem fer present en el nostre món si vivim com Ell va viure. Contempla el gran amor de Déu quan essent Ell el Creador, et demana a tu (criatura seva) el teu consentiment per a poder actuar en la teva vida... Déu que t’estima respecta la teva llibertat! Déu meu, no crec que ens tinguis un destí ja fet, no crec que ens menis on vulguis i nosaltres tan sols ens haguem de deixar endur com simples marionetes de les quals estireu els fils al vostre caprici... Sé que sou Amor, que sou Pare i que nosaltres som els vostres fills/es. Perdona’ns per les vegades que hem desfigurat el teu rostre associant-lo al poder, a la potestat i al càstig, quan el que vols per a nosaltres és el perdó, la felicitat i la vida, i quan vens a nosaltres et mostres petit, feble i humil. Ara sé que ets omnipotent, Senyor... Omnipotent en l’amor! Ho pots tot, però respectes la nostra llibertat perquè ens vols fills teus. www.clarisascatalunya.cat

4


VISITACIÓ A ELISABET Maria se n’anà de pressa a la muntanya, a casa de Zacaries i saludà Elisabet.

La muntanya és un lloc de difícil accés, però alhora és també el lloc de trobada amb Déu. Elisabet era estèril i Zacaries, el seu espòs, quan Déu li va dir que tindrien un fill no ho va creure i va quedar mut, fins que el nen va néixer. En veure Maria, Elisabet comprèn perquè Zacaries ha quedat mut, i exclama: Feliç tu, Maria, que has cregut!

Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! ( Lc 1, 42 )

Mira tots als que al teu voltant necessiten de la teva ajuda. Considera com quan sentim Jesús dins nostre, ja no vivim només per a nosaltres mateixos, sinó que vivim per als altres. Contempla Maria, que portant Jesús en el seu si, se’n va a la muntanya per ajudar la seva parenta.

Diguem amb Maria: La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d'ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles: el seu nom és sant, i l'amor que té als qui creuen en ell s'estén de generació en generació. »Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalta els humils; omple de béns els pobres, i els rics se'n tornen sense res. »Ha protegit Israel, el seu servent, com havia promès als nostres pares; s'ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre. www.clarisascatalunya.cat

5


Josep i Maria cerquen posada Josep i Maria no van trobar lloc per quedar-se i es van haver de quedar en un estable. Quantes vegades algú ha tocat a la nostra porta per demanar-nos algun favor... Quantes vegades han tocat a la porta del nostre cor per demanarnos una mica del nostre temps... Com els hem acollit?

Jesús en el llibre de l’Apocalipsi diu: “Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi.” Mira l’escena del pessebre i descobreix-t’hi tu mateix/a quan truques a la porta dels altres i t’agrada que t’acollin amb amabilitat i afecte. Considera la manera com has acollit els que t’han buscat, els que t’han demanat que els escoltis, els que t’han necessitat per qualsevol cosa. Ho has fet de gust? T’han incomodat? Contempla Jesús mateix que s’acosta a tu en cada germà/na, obre-li les portes! Petit ramat, diu el Senyor, sigues feliç! Si el teu cor es tanca, es tanquen les portes i finestres i us trobeu en una presó. Si el vostre cor s’obre, tot s’obre i podreu sortir vosaltres i els altres podran entrar-hi. Obriu el cor de bat a bat i vindré a casa vostra, i jo hi estaré a pler, a casa vostra, si els altres també hi estan. Vindré més sovint que no us penseu... però hi vindré d’incògnit. I alguns vespres de fatiga... em sabreu reconèixer en l’inoportú que se us presenti? www.clarisascatalunya.cat

6


NAIXEMENT DE JESÚS Mentre eren a Betlem a Maria se li van complir els dies i va néixer el seu Fill primogènit. Josep i Maria no havien trobat lloc a l’hostal Déu es va voler fer home per estar prop nostre Enmig del fred de la nit, però en l’escalfor de l’amor de Josep i Maria. No el van rebre reis ni prínceps, sinó que el van visitar uns pobres pastors, que mirant-lo amb tendresa, l’adoraren. Mentre un silenci tranquil embolcallava l'univers i la nit era al bell mig de la seva cursa, la teva paraula totpoderosa, deixant els trons reials, es va llançar des del cel al mig del país (Sv 18, 14-15).

Mira quanta humilitat! Considera la seva admirable pobresa! Contempla el Rei dels àngels, el Senyor de cel i terra, ajagut PER A TU en una menjadora!

Davant un misteri tant gran, ens quedem sense paraules... Resta sols en silenci, contempla amb expectació tant gran esdeveniment: Déu s’ha fet un nen petit, pobre i necessitat de tot per estar prop nostre. És l’Emmanuel, que vol dir “Déu-ambnosaltres”.

www.clarisascatalunya.cat

7


L’ÀNGEL S’APAREGUÉ ALS PASTORS Hi havia uns pastors que dormien al ras l’àngel se’ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Els primers escollits de Déu per a rebre la notícia de que ha nascut el Messies són uns pastors, que eren la classe social més humil i menyspreada d’Israel. Era de nit, però la glòria del Senyor els envoltà de llum. Quan Déu ens crida encara que no vegem les coses clares, si l’escoltem, ell posarà llum en les nostres nits. L’àngel els anuncia que veuran un nen faixat amb bolquers i posat en una menjadora. Sé descobrir Déu en les coses petites de la vida de cada dia? Després de l’anuncia de l’àngel, els pastors se’n van cap a Betlem. La revelació de Déu no ens pot deixar asseguts igual que abans. Després d’escoltar la crida de Déu ens hem de posar en camí, tota la nostra vida es transforma. Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor.

Mira els que avui encara dormen al ras, com aquells pastors, i els que viuen submergits en la nit. Aquests són els preferits de Déu... fem-los arribar la llum del nostre Nadal. Considera en quins moments Déu t’ha parlat i de quina manera ha canviat la teva vida, ja t’has posat de camí? Contempla com Déu se’t fa present en els petits detalls de la vida que a vegades passen desapercebuts, però que no deixen de ser entranyables i sorprenents si els prestem atenció.

Oh Déu, tu vas tenir la iniciativa de revelar-nos el secret de la vida, i ens has donat Jesús com a Camí de l’Amor que mena a la felicitat. Infon en nosaltres el desig de trobar-te i conèixer-te, per seguir-te millor. Fes de nosaltres cercadors de Déu no sols amb la intel·ligència, sinó també amb el cor. Que la nostra vida es transformi en un caminar constant cap a Tu. www.clarisascatalunya.cat

8


VISITA D’UNS SAVIS D’ORIENT Els tres savis van adorar Jesús i li oferiren or, encens i mirra. Els savis han vist l’estrella, han sabut descobrir un signe de la presència de Déu i no dubten en seguir-lo. Al llarg del camí hi ha moments que veuen l’estrella que els guia molt forta, altres quasi desapareix o no la perceben. També en el nostre caminar a vegades perdem de vista la llum que ens guia, i ens trobem desorientats... que això no ens desanimi, perquè sabem que encara que no la vegem, camina davant nostra, i quan la necessitem ens senyalarà el camí, però abans cal travessar algun trosset de foscor. Els savis veuen el nen i l’adoren, en canvi Herodes vol veure’l per matar-lo, ja que té por de que li prengui el títol de rei. Com és la nostra mirada sobre els altres? Una mirada d’admiració com la dels savis? O una mirada interessada com la del Rei Herodes? Després d’adorar Jesús, els savis se’n tornaren per un altre camí, per no trobar-se amb Herodes. Després de trobar-nos amb Jesús la nostra vida, la nostra actitud ha de canviar radicalment, i en el nostre camí ja no podem caminar amb el mal, amb l’enveja i l’ambició (Herodes). Venerar el Senyor és primícia de saviesa, ell l'ha creada en els fidels des del si de la mare. (Sir 1,14)

Mira els savis caminant de nit darrera una estrella sense saber on arribaran Considera com ha estat fins al dia d’avui el teu itinerari existencial... Quantes vegades t’has sentit desorientat/da i sol/a enmig de les tenebres! Quantes vegades no has sentit que les dificultats et sobrepassaven... i sense saber com, n’has sortit, allò que t’era una muntanya s’ha esvaït i la llum ha tornat a brillar. Contempla la presència amorosa de Déu que t’acompanya dia a dia i et mostra el camí. Oh Déu, concedeix-me de viure tothora en la teva presència, tu que m’acompanyes en els meus viatges de cada dia. Ajuda’m a treballar en la teva presència, a alegrar-me en la teva presència, a descansar en la teva presència... Si m’obrís al teu amor, Senyor, mai més no em sentiria sol ni feble, i mai més no podria fer el mal que no vull, no com el nen que té por de que el vegin o castiguin, sinó com una persona adulta que ha descobert el teu gran amor, i per això, en tota la vida no desitjo altra cosa que donar-te gràcies. www.clarisascatalunya.cat

9


HERODES I LA MATANÇA DELS INFANTS DE BETLEM El rei Herodes va ordenar que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els infants de menys de dos anys. Herodes tenia por de perdre el seu poder perquè havia sentit que havia nascut un rei, i va fer el que estava a la seva mà perquè morís. Quan tenim por som capaços de fer disbarats grans, i més quan es tracta de perdre un privilegi o el reconeixement dels altres. Som conscient que a vegades per sobresortir o per obtenir una posició millor estic passant per sobre dels germans? No tenir en compte els altres i buscar sols el propi profit és el mateix que va fer Herodes... Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu. ( Mt 25, 40) Mira a què dónes més prioritat en la teva vida, al teu benestar o al dels altres? Ets capaç de perdre alguna comoditat perquè un altre visqui més dignament? Considera com en el nostre món continuen morint molts infants i persones innocents víctimes de la injustícia, de les riqueses mal repartides, de l’abús de poder d’uns pocs... Contempla l’escena del pessebre en que Herodes mana la matança dels infants. Aquests representen els petits, els pobres, els que no es poden defensar... Contempla ara la teva actitud, la teva vida: T’has sentit mai com un d’aquests infants, tractat injustament? O com les seves mares? Quantes vegades no som com els soldats romans, que per no desobeir i quedar malament davant Herodes obren injustament? I Quantes vegades no som com Herodes que només busquem el nostre profit sense pensar en els altres? Senyor, de què serviria llagrimejar per tu, mort fa dos mil anys, si no pateixo amb els meus germans que pateixen avui? També penso que les creus dels homes i dones d’avui no venen soles, som nosaltres mateixos qui les fem cada dia, amb els nostres egoismes, i el nostre orgull. Gràcies Senyor, perquè ets tu qui pateixes amb els que tractem injustament, i ets tu qui, cada dia, ens parles a través d’ells. Ajuda’ns a escoltar-te! www.clarisascatalunya.cat

10


FUGIDA A EGIPTE Un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué: pren l’infant i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes cercarà l’infant per matar-lo.

Jesús és perseguit des del moment del seu naixement. Josep estava atent al que estava passant i a l’àngel i no va dubtar en obeir-lo, encara que no sabés què trobaria a Egipte, ni quant de temps s’hi hauria de quedar. Va deixar la seva terra i el que coneixia i estimava per salvar la seva família, com tants fan també avui. Com els devia rebre la gent d’Egipte? Com rebem nosaltres els nouvinguts? Ja no hi ha jueu ni grec, esclau o lliure, home o dona, perquè tots vosaltres sou un en el Crist Jesús. (Gal 3, 26-28). Mira tots els immigrants que arriben avui a la nostra terra... Considera tot el que han hagut de deixar: casa, família, cultura... Si provéssim de viure com a peregrins i forasters, seriem més senzills i potser els comprendríem millor. Contempla la família de Natzaret com fuig de Betlem per salvar el que més estima sense saber el què trobarà a Egipte, però amb la confiança certa de que la mà del Senyor els acompanya. Senyor, ajuda’m a transformar el meu cor en un cor fraternal perquè de la meva comunió, mai ningú no en sigui exclòs. Que pugui acollir els germans/es que són diferents de jo, respectant-los i estimant-los, i compartint amb ells la nostra terra, perquè també la puguin estimar. Ajuda’m a obrir-me més a la “Vida” del teu Fill, Jesucrist, perquè crec que és aquesta “Vida” oferta que ens converteix ens germans. I només llavors, Déu meu, com a fidel artesà del vostre Projecte d’Amor, us podré dir en veritat, “Pare nostre”.

www.clarisascatalunya.cat

11


PRESENTACIÓ DE JESÚS AL TEMPLE Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. Simeó en veure el nen diu: “els meus ulls han vist el Salvador”. Cada dia nosaltres hauríem de poder dir el mateix en acabar el dia...els meus ulls l’han vist de tantes maneres com Déu es fa present cada dia! També el va veure Anna, una profetessa, i va parlar de Jesús a tots els que esperaven la salvació. Jesús no és diferent de la resta dels nens, els seus pares són jueus i practiquen els costums propis de la seva tradició. Com tots els primogènits, Jesús és presentat al Temple. Quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sota la Llei, perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills. (Gal 4, 4-5)

Mira com n’està d’atent a l’Esperit Simeó, per poder veure el Salvador que ha esperat durant tota la vida. Considera com la profetessa Anna en veure-ho en parla a tots els que com Simeó esperaven el Salvador. Ella és la primera en escampar la Bona Notícia. Contempla com vius aquest Nadal. Estàs atent al que l’Esperit va obrant en la teva vida? I quan el descobreixis no t’ho guardis sols per a tu, escampa la Bona Nova a tots els que l’esperen, a tots els que, conscients o no, tenen set de Déu i el cerquen.. Senyor, deixa’m veure la claror de la teva m irada, fes-te evident perquè et senti acompanyant-me cada dia. Que encara que avui hi hagi molta mescla de cultures, que amb llibertat estimi la que m’és pròpia, els costums que he rebut, com segurament tu vas estimar els teus, perquè és en la MEVA història en la que et trobaré, i només quan et trobi en la meva, podré entendre que cadascú et troba en la seva.

www.clarisascatalunya.cat

12


betlem 2009