Page 1

Troia De Viquipèdia

Els murs de la suposada ciutat de Troia. Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hittita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ilium, en grec Ίλιον o Ίλιος i Wilusha en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'Antiga Grècia. L'autoria d'aquest poema s'atribueix al poeta Homer, qui ho compondria al voltant del segle IX o VIII aC, encara que conté material més antic. Homer també fa referència a Troia en L'Odissea. La llegenda homèrica de Troia va ser continuada pel poeta romà Virgili a l'Eneida.

Taula de continguts • •

1 La Troia històrica 2 La Troia llegendària o

2.1 La Fundació

o

2.2 La destrucció

3 Excavacions o

3.1 El dilema Hisarlik-Bunabarschi

o

3.2 Heinrich Schliemann

o

3.3 Missions arqueològiques posteriors

4 Vegeu també


La Troia històrica La Troia històrica estava situada a l'estret d'Helespont, entre els rius Escamandre (actualment Menderes Çay) i Simois (avui dia Dümruk Su) ocupant una posició estratègica en l'accés al Mar Negre. A la dècada de 1870, l'arqueòleg alemany Heinrich Schliemann va excavar l'àrea, que està situada a la província de Çanakkale de la Turquia actual, al costat d'Hirsalik, al llogaret que porta el nom turc de Truva. Excavacions posteriors van revelar diverses ciutats construïdes successivament les unes sobre les altres. Un dels nivells és comunament identificada amb la Troia homèrica. Schliemann, buscant la Troia homèrica, va destruir parcialment altres nivells. El lloc era anomenat Wilusa als texts hittites i Ilion és només la seva versió grega. Els diferents nivells arqueològics a Troia són: • •

Troia I 3000-2600 aC Troia II 2600-2250 aC

Troia III 2250-2100 aC

Troia IV 2100-1950 aC

Troia V: 1950-1750 aC

Troia VI: 1750-1500

Troia VIh: Edat del Bronze vers 1400 aC

Troia VIIa: vers 1300 – 1190 aC, probablement la ciutat homèrica

Troia VIIb1: vers 1190-1100 aC

Troia VIIb2: vers 1100-1000 aC

Troia VIIb3: 1000-950 aC

Troia VIII: vers 700 aC

Troia IX (Ilium): segle I aC

Els primers nivells (I a V) corresponen a una ciutat fundada vers el 3000 aC. A l'edat del Bronze fou una ciutat mercantil que controlava els Dardanels, però la ciutat fou destruïda vers el 1300 aC segurament per un terratrèmol. Troia VIIa fou destruïda aparentment per una guerra, però la investigació encara és en marxa. Troia VIIb1 i b2 foren destruïdes aparentment per focs.


La Troia llegendària

Mapa de Tróade

La Fundació La fam assolava l'illa de Creta quan el príncep Escamandre i un grup de seguidors van marxar cap a l'est buscant un lloc més fèrtil on instal·lar-s'hi. Abans d'abandonar l'illa, va consultar un oracle que li donà les següents instruccions: <<Instal·la't en qualsevol lloc on els enemics nats de la terra desarmin els teus homes durant la nit>> Van arribar a les costes prop de Frígia i van acampar prop d'una muntanya (que van anomenar Ida, igual que la muntanya de Creta) i d'un riu (al que el príncep posà el seu nom, Escamandre). Van acampar allà i l'endemà al matí, es van trobar que unes rates els havien rosegat les corretges dels escuts i les cordes dels arcs. Escamandre va ordenar començar a edificar una ciutat i conrear les terres fèrtils prop del riu Escamandre. Anys més tard, durant el regnat de Laomedont (descendent d'Escamandre), Zeus va condemnar per rebel·lió Posidó i Apol·lo a ser esclaus del rei troià durant un any. Els


dos déus i un semidéu anomenat Èac foren castigats a construir unes muralles per a Troia.

La destrucció Laomedont, en veure les monumentals muralles que estaven construint, va prometre pagar-los un sou, però en acabar les obres, va negar-los-hi tot. Quant Laomedont no va voler pagar als déus, Posidó va inundar la terra i va exigir el sacrifici d'Hesíone, filla de Laomedont, al monstre del mar. Quan aquesta sortia de Troia per lliurar-se a la fera, passava per allà Hèracles, que va matar el monstre. Aleshores demanà la mà d'Hesíone però el rei se la hi negà. Hèracles, enfurismat, va ocupar la ciutat, va matar a Laomedont i tots els seus fills menys un, Príam, que després fou rei, i es va endur Hesíone a Salamina. Durant el seu regnat, els grecs van envair i conquerir Troia, que era aliada als licis i a les amazones. L'Odissea diu que els assetjadors van construir un cavall de fusta (el cavall de Troia) buit dins del qual es van amagar i quant els troians se'l van emportar a la ciutat, en van sortir per obrir les portes. La dinastia troiana fou substituïda per la dinastia heracliada a Sardes (Lídia), que va governar fins el temps de Candaules, 505 anys després.

Excavacions

Pla dels estrats de Troia, identificats en les excavacions.

El dilema Hisarlik-Bunabarschi Des dels inicis del segle XIX la troballa d'inscripcions havia convençut Edward Daniel Clarke i John Martin Cripps que al turó d'Hisarlik, a uns 4,5km. de l'entrada dels Dardanels, a la província turca de Çanakkale, estigué ubicada la ciutat de Troia. En la seva dissertació sobre la topografia de la plana de Troia, publicada a Edimburg el 1822, l'estudiós escocès Charles MacLaren havia sostingut la hipòtesi que


l'emplaçament de la Nova Ílion grecoromana coincidia amb el de la fortalesa cantada per Homer. Però no tots els investigadors es mostraven d'acord. El 1776, el francès Choisseul-Gouffier opinava que l'antiga Troia estava ubicada al turó de Bunarbaschi, a 13km. dels Dardanels i aquesta hipòtesi fou popularitzada anys després per Jean Baptiste Lechevalier. En aquella època ambdues possibilitats no eren seguides massa seriosament per la majoria dels acadèmics.

Heinrich Schliemann Després d'una petita temptativa d'excavació en l'àrea realitzada el 1863 per Frank Calvert, a la dècada del 1870 l'arqueòleg alemany Heinrich Schliemann excavà al turó d'Hisarlik. La prosecució dels treballs portà a Schliemann distingir set ciutats o estadis d'ocupació del lloc, asignant-hi la fase de Troia II a la Troia homèrica. Entre les seves troballes més importants figura l'anomenat Tresor de Príam. A partir del 1882 tornà a excavar-hi al lloc juntament amb Wilhelm Dörpfeld que havia treballat a les excavacions alemanyes a Olímpia. Schliemann va veure's obligat a reconèixer que l'estrat de Troia II era molt més antic i fou Troia VI la que passà a ser considerada com la ciutat homèrica. Després de la mort de Schliemann, Dörpfeld tornà a excavar-hi entre 1893 i 1894. El resultat d'aquestes empreses fou la troballa de nou ciutats construïdes successivament les unes sobre les altres.

Missions arqueològiques posteriors Del 1932 al 1938, un equip nord-americà tornà a excavar-hi, sota la direcció de Carl William Blegen, que diferencià amb major detall cadascuna de les fases de construcció de les ciutats i proposà a Troia VII com la ciutat destruïda pels grecs micènics. El 1988 es van reprendre les excavacions, dirigides per l'alemany Manfred Korfmann, que arribà a importants descobriments, amb la troballa d'un gran barri sota Troia VI. Korfmann va morir el 2005. A partir de llavors dirigeix les excavacions l'austríac Ernst Pernicka. Els resultats de les excavacions s'estudien en la unitat de treball anomenada "Projecte Troia", de la universitat de Tubinga, i cada any es publica el més important a la revista "Studia Troica".

Vegeu també • •

Guerra de Troia La Ilíada

L'Odissea

Troia  

Història de Troia