Page 1

MANUEL DE PEDROLO

Joc brut 23 nous finals

ALUMNES DE CATALÀ DE 4T A D’ESO INS JOAN MIRÓ, CORNELLÀ DE LLOBREGAT


LES EXPLICACIONS Joc brut és la lectura obligatòria del tercer trimestre per als alumnes de català 4t d’ESO de l’institut Joan Miró. Aquest curs, una de les activitats que se’ls va proposar va ser reinventarse el final de la novel·la sense cap altra indicació que la llargària (entre 150 i 300 paraules). És el que hi trobareu a continuació, un recull ben variat i assortit del capítol “Les explicacions”. No cal dir que si us topeu amb alguna incoherència respecte de l’original, l’heu d’entendre com a llicència literària dels autors i autores. També s’hi han aplegat algunes portades dels treballs presentats i minimurals fets pels mateixos autors i autores per celebrar l’Any Pedrolo. Si us pica la curiositat i voleu saber com van acabar els protagonistes, continueu llegint! Segur que en gaudireu tant com nosaltres!

Cornellà de Llobregat, juny del 2018


VINT-I-TRES NOUS FINALS PER A JOC BRUT


Em van explicar que l’oncle de la Juna,

1. V. ABELLÁN

o jo creia que aquest era el seu nom, no era L’havien

vigilada

des

del

primer

el seu oncle, sinó un home que va conèixer

moment, mai no van deixar-la. M’ho van

un dia de casualitat i del qual de mica en

explicar tot assegut al cotxe entre ells dos.

mica es va fer amiga. Per a ella era com el

Sabien que no es tractava d’un suïcidi ja

seu avi.

que vaig deixar la pistola al braç dret del Virós, braç que tenia paralitzat per una

Ella no ho volia fer, però uns homes als quals devia molts diners li estaven fent

ferida a la guerra.

xantatge. Es van adonar que ella l’estimava Seguidament van començar a parlar de

i van veure el seu punt dèbil. Li van dir que

la Juna i vaig descobrir que el que m’havia

l’havia

dit era mentida, es deia Caterina Freixa i

segrestarien per prostituir-la i després la

era la dona del coronel; en aquell moment

matarien. Per això em va enganyar. No es

estava molt enfadat, mai no havia dit una

deia Juna, sinó Gavina.

de

matar,

perquè

si

no

la

veritat. Ara aquells homes són a la presó, a mi Enmig d’un semàfor vaig escapar del cotxe pel seient del davant i vaig tornar

també em van empresonar perquè, clar, vaig matar un home.

corrents cap a la casa, ho tenia decidit,

3. P. DE LEÓN

igualment no tenia res a perdre. Un cop arribat, vaig agafar el ganivet,

Tot s’havia acabat. Els policies tenien

vaig mirar la Caterina, i sense dir-li res l’hi

ganes de parlar. El més alt es va dirigir a

vaig clavar a la gola. Ràpidament el vaig

mi:

agafar

jo

i

abans

que

els

policies

m’aturessin em vaig fer un tall a l’intestí.

2. O. ARTÍS La portaven vigilant des del principi, m’ho van dir quan m’estaven interrogant. Semblava que no estaven enfadats, és més, semblava que es compadien de mi. Crec que hi havia moltes coses que jo no

—La idea del suïcidi no era pas dolenta, però vas cometre errors. —No us pensàveu que era un suïcidi de veritat? —No ho vam creure mai. —Però semblava un suïcidi. —Vas cometre un error greu, el coronel Virós tenia el braç dret paralitzat.

sabia. El policia em va explicar que sempre Em van treure les manilles i van ser molt amables amb mi, comptant que vaig matar

havien sospitat de la neboda Juna, perquè era l’única que es podia beneficiar de la

un home. 1


seva mort. Tot i que tenia una coartada

remei que fer-ho. Jo estava molt enfadat

irrefutable,

però tot i així l’estimava.

igualment

li

van

fer

un

seguiment. Van descobrir que tenia un amant, l’advocat Pol. Tenia una bona coartada, però van descobrir que era molt aficionat a

—Tu... M’estimes? —vaig preguntar. Es va quedar sorpresa amb la pregunta, però va dir que sí amb el cap cot i moventlo lleument amunt i avall.

les apostes i tenia molts deutes. Van instal·lar micròfons a casa i al despatx d’en

—I per què vas desaparèixer?

Pol, i en una de les converses amb la Juna,

—No tenia remei, tenia por i no sabia

van saber tota la veritat. —Quina veritat? —vaig dir.

què fer i volia començar de nou... sense tu. Aquelles paraules em van fer molt de

La veritat era que en Pol havia seduït la

mal, tant que vaig deixar caure una llàgrima

Juna i que s’havia valgut de l’amor

de dolor que desembocà en un mar de

irrefrenable que ella hi sentia per fer que

gotes i gotes que queien lentament per les

t’enganyés per matar el seu oncle. En Pol li

meves galtes, estava atònit, immòbil, no

havia promès que fugirien junts amb els

sabia què fer, què dir.

diners del seu oncle, però la veritat és que els volia per a ell. —Malparit!

4. A. DOMÍNGUEZ Vaig entrar a casa de la Juna cridant

Llavors sentí uns cops a la porta. Dos homes vestits amb uniforme de policia em venien a buscar. S’havia acabat, m’havien enxampat.

5. A. FERNÁNDEZ

com un boig, l’insultava i l’amenaçava de

El Xavier puja les escales del pis de la

treure-li tots els seus diners. Ella romania

Juna enfurismat, la ràbia se li nota als ulls,

immòbil en una cantonada, sense saber

cada passa que dona ressona a tot el

què dir, s’havia espantat, ja que jo havia

veïnat mentre serra les dents. Un cop a la

entrat sobtadament. De cop i volta vaig

porta de casa de la Juna, fa tres grans tocs;

parar en sec i em vaig dir a mi mateix "què

com veu que no li obre la porta, decideix

estic fent?, de què serveix tot això?”; llavors

tirar-la a terra amb una forta puntada de

vaig relaxar l’expressió d’emprenyament i

peu.

vaig preguntar-li el perquè de tot allò. —Per què t’escapes? —pregunta el Ella a poc a poc va alçar la mirada i em

Xavier enfadat i desconsolat al mateix

va dir que necessitava els diners, que no

temps mentre l’agafa de les espatlles i la

volia utilitzar-me, però que no tenia altre

porta fins al llit. 2


La Juna, amb un silenci esgarrifós, calla

El Xavier ha pagat pel seu pecat, ara

i deixa que el Xavier faci el que li passi pel

haurà de viure tota la seva vida amb

cap: la comença a despullar. Un cop sense

preguntes sense resposta i amb una gran

cap mena de roba, agafa la petita navalla

angoixa al seu cor.

que tenia a la butxaca, s’acosta cada cop més a la cara de la Juna amb la intenció de treure-li aquell rostre tan bonic. Un cop la navalla gairebé li toca la galta, el Xavier

6. M. GARCÍA Mai no vaig maleir tant haver deixat una porta oberta. Però, com ho podia saber?

mira els seus brillosos ulls i es queda paralitzat, com si en els ulls de la Juna hagués vist el propi infern.

Em vaig girar i vaig forcejar amb un d’aquells homes, l’altre va caure a terra i es va donar un cop al cap amb la pota de la

Després d’estar quasi deu minuts

taula que el va deixar sense consciència.

hipnotitzat, nota dos braços que l’agafen,

La Juna va cridar-lo pel nom i vaig adonar-

això el fa sortir d’aquell tràngol.

me que era el seu amant.

—Ets acusat de violència de gènere i

Portava un ganivet i em va fer una ferida

assassinat. —diu un dels policies que el

al braç, vaig caure i ja no tenia força per

subjecta.

defensar-me i vaig xisclar a la Juna:

—Jo no ho he fet, ella és el cap de tot això! I per segona vegada el Xavier li pregunta per què ho havia fet, cosa que

—Ajuda’m, si us plau, per què m’has fet tot això? Jo t’estimo!! La Juna es va vestir de pressa, em va mirar i em va dir:

provoca que la Juna pronunciï les primeres i últimes paraules de la nit: —Perquè te n’adonis.

—Ho sento, desitjo que siguis feliç... Aquell home la va agafar de la mà i van sortir fugint.

Llavors el policia pregunta: Al meu cap, mentre la vista se —Amb qui parles?

m’ennuvolava,

I la Juna, mentre una rialla enfonsa el

d’aquella dona tan bella, els seus cabells,

cap del Xavier, desapareix entre pols i un

la seva mirada i aquelles cames que em

gran somriure.

van seduir a l’autobús la primera vegada

només

veia

la

figura

que la vaig veure i me’n vaig enamorar. Un cop al cotxe de policia, el Xavier pensa, fent uns ulls com taronges, que la

El destí la va portar al meu camí i no em

Juna era només una simple il·lusió, potser

penedeixo de res. Sempre serà l’amor de

un dimoni?

la meva vida, passi el que passi i encara 3


que potser tot el que vaig viure va ser una

preguntar va ser com havien arribat fins a

mentida.

nosaltres. Ells van respondre que no havia estat gaire complicat, ja que ens vam

7. M. LÓPEZ

deixar uns quants detalls. Per començar, primer

vam deixar les nostres empremtes a la

moment, mai no van deixar-la de petja.

pistola i, per tant, això era una clara

M’ho van dir quan se m’enduien cap a

indicació que no es tractava d’un suïcidi. Hi

Barcelona, emmanillat, assegut entre ells

havia més coses però, pel que semblava,

dos, darrere la nuca del xofer que ni una

eren confidencials.

L’havien

vigilada

des

del

sola vegada no girà el cap. La següent pregunta que vaig fer va ser No van dir res, solament seguien el camí cap a la comissaria. Ni es van dirigir la paraula entre ells. A Barcelona vaig anar directament

als

calabossos

de

la

comissaria, estava sol sense ningú que em parlés.

què farien amb els diners. Òbviament, van dir que no ens emportaríem res, per l’assassinat i, a part d’això, perquè el coronel va deixar tots els diners i totes les coses de valors a mans d’una ONG. Jo em vaig quedar de pedra. Va ser totalment

Uns dies després un comissari va entrar

inesperat.

i em va tornar a emmanillar i em va portar a un judici on em van declarar culpable

Finalment, els policies em van dir que la

perquè havien vist una gravació, vaig ser el

Juna realment es deia Carme i que era una

culpable de tot.

persona molt buscada per diferents delictes

Ara soc en una presó de Madrid, no aguanto més, porto només dos mesos dels cinquanta anys de condemna. No ho suporto més.

que havia comès: robar en botigues per un preu bastant elevat, amenaces, agressions verbals, baralles, etc. També em vaig assabentar que no era la neboda del coronel, sinó la germana.

Notícies: L’assassí del coronel Virós, després de 64 dies a la presó, s’ha suïcidat a l’hora de dinar!!!

8. L. MATAMALA

Em vaig quedar sense paraules, només volia estar tan lluny de la Juna (o ara Carme) com fos possible.

En arribar la policia, no em vaig resistir i

Com a consol, sabia que tindria una

vaig fer cas de les seves indicacions.

cicatriu que li recordaria aquell moment per

Seguidament, em van posar unes manilles

a tota la seva vida. Li desitjo el pitjor.

i van dir-me que resoldrien qualsevol dubte que tingués. El primer que els vaig 4


9. M. MELIÀ

persona que jo havia estat buscant des de feia molt de temps, exactament, la Juna.

Eren els seus dos germans grans, que van anar a fer-li una visita sorpresa. Van agafar en Xavier i van estar a punt de matar-lo, quan la Juna els va suplicar que no el matessin i que el deixessin anar perquè ella l’estimava i volia casar-s’hi. Si ell hi estava disposat, és clar. Una setmana més tard, en Xavier va anar a buscar-la molt penedit del que li havia fet, i li va tornar a proposar matrimoni amb un superanell de diamants d’1,5 quirats. Finalment, la policia va deixar estar el cas de l’oncle de la Juna, el coronel Virós, ja que no van trobar cap prova que no havia

—Xavier, amor meu... —va dir ella, intentant donar-me un petó, però vaig estar ràpid i me’n vaig apartar amb rapidesa. —Ei... Què et passa? —va preguntar de nou. —Com pots tenir el valor de preguntarme que què em passa? —li vaig contestar ja amb un to furiós. —Ho sento molt... però entrem a dins, deixa’m explicar-t’ho tot amb tranquil·litat, si us plau... —va comentar la dona. —No, no entraràs més a aquesta casa. Sí, encara estic enamorat de tu, molt, però ja n’he tingut prou, Juna.

estat un suïcidi. De cop i volta vaig veure com tot Un parell d’anys després, en Xavier i la Juna ja estaven casats i amb un fill en camí, ja que s’havien recuperat econòmicament. I també van poder ajudar la mare d’en Xavier i el pare de la Juna.

passava en un segon. La Juna em pega a la galta mentre uns policies pugen al meu pis a buscar-la. En aquell mateix instant vaig saber tota la veritat. La dona a la qual estimava tant,

10.

P. INIESTA

Ja no sabia què més fer. De tant buscar la Juna removent cel i terra, ja me n’havia cansat.

la que jo pensava que era l’amor de la meva vida, era l’assassina del seu “tiet”, que també sé que no era el seu tiet. L’únic que en sé ara, d’ella, és que a la presó no hi estan gaire contents.

Després d’haver arribat a casa meva, vaig anar directe al sofà a estirar-me i amb el pensament de dormir una mica, quan de sobte van trucar a la porta. Vaig anar a obrir de mala gana i vaig veure qui era aquella persona. Aquella 5


11.

pla de l’assassinat a la policia. En cap

S. MANCHÓN

moment la mirava a la cara, però ella (Partint de l’escena on en Xavier li fa un

només em subjectava la cara perquè la

tall a la galta, un paràgraf abans d’acabar

mirés als ulls. Jo no reaccionava a penes,

“La recerca”.)

estava tan cansant de tantes mentides...

De sobte, després de fer-li un tall a la galta, en Pol va entrar corrents al pis. Jo,

Potser llavors només deia la veritat, però no me’n refiava pas.

en estat d’estrès per la situació, vaig posar-

Per un moment es va quedar callada.

me dempeus davant seu. Es va quedar

Seguidament la vaig agafar del coll i la vaig

paralitzat quan va veure l’escena i va mirar

ofegar fins a matar-la.

amb els ulls ben oberts com sostenia el ganivet.

Va

intentar

articular

alguna

paraula, però sense èxit. En adonar-me que estava immòbil, ho vaig aprofitar i li vaig endinsar el ganivet a l’estómac. Va caure desplomat i es va donar un cop al cap amb el marc de la porta de l’habitació.

12.

C. MOPPI

Encara que me n’havia distanciat, continuava sentint al meu interior que alguna cosa hi bullia. La persona que havia estimat, la que m’havia enamorat amb el seu rostre i cos, aquesta, mai m’havia dit la

Amb tota tranquil·litat, vaig anar a tancar

veritat. “Juna”, aquesta dona, no va existir

la porta de l’entrada i em vaig asseure al

mai, tan sols era la identitat d’algú creada

terra enfront de la Juna.

pel seu maliciós pla. Mai em va estimar. Després d’hores de judici, on escoltava

EL FINAL No recordo gairebé res del que ha passat. Ara mateix us narraré el que ha succeït abans que m’apunyali a mi mateix

com havia estat manipulat per una dona, que planejava enganyar algú per matar el seu marit i viure en pau amb el seu amant. Ho vaig perdre tot, ja no quedava ningú per

al costat de la meva estimada morta.

ajudar-me

o

consolar-me.

La

mare,

Després d’asseure’m al costat de la

quantes vegades hauré de recordar-la per

Juna, vaig començar a cridar-la, insultant-

no tornar a plorar. Li vaig fer mal, mai no

la, retraient-li tota la ràbia acumulada que

vaig ser sincer, mai no li vaig preguntar

portava des que vaig saber que el que

com podia ajudar-la, vaig ser un fill egoista,

estava vivint amb ella era pura fantasia.

algú que no es mereix el perdó de ningú.

Només

explicava

mentides

i

més

Em vaig penedir de totes les coses que

mentides mentre em deia que m’estimava i

havia fet, però per fortuna per a mi encara

plorava recolzada a les meves cames. Deia

hi havia un raig de llum en plena tempesta,

que en Pol l’amenaçava de confessar tot el

6


explicar-vos la història completa de com la Caterina em va convèncer.

Em queden forces per prendre l’arma al policia caigut i... BANG, em disparo al pit,

Em van condemnar a vint anys a la presó, però a la Caterina, a cadena

els meus ulls busquen els de la Juna, que mira atònita el que està passant. Els cinc agents comproven que efectivament soc

perpètua.

mort. Ara ja no hi penso, en ella, no m’atrau, és una persona abominable, que té el que es mereix. Jo sortiré, sé que res tornarà a ser el mateix, però tindré una segona

La Juna, en un acte àgil, aprofita per fugir, surt de casa, corre desesperadament pel carrer, sense rumb, despullada, no li importa la gent, ella només desitja una

oportunitat de ser lliure.

nova vida.

13.

A. MORAGREGA

14.

Mentre entren els policies a casa de la Juna, jo a punt de matar-la, m’amago darrere la taula. Els cinc policies arriben i veuen la noia despullada. Un d’ells l’agafa i es queda amb ella. Els altres m’obligues a entregar-me.

Jo,

molt

nerviós,

em

A. PÉREZ GRIMA

Va entrar a l’habitació on era la Juna, i va començar a colpejar-la mentre la insultava, fins que va deixar-se portar per la bogeria, va agafar un ganivet i l’hi va clavar al cor.

decideixo a agafar una cadira amb la idea

Estava desesperat, no podia imaginar

de plantar cara i poder defensar-me per

que havia acabat amb la vida de la persona

poder sortir d’allà ràpidament.

que més estimava. Va pensar a amagar el

L’escena no deixa de ser divertida, dos m’apunten amb una pistola, els altres dos m’intenten acorralar pels costats de la taula. Em volen detenir, i és en aquest moment quan m’adono que tot està a punt

cos, així que va començar a buscar una bossa per ficar-la a dins i enterrar-la. Mentre la buscava, en un calaix va trobar una pistola, que es va guardar a la butxaca del pantaló.

d’acabar, ja no tinc escapatòria. Un d’ells

Quan estava a punt de sortir, la policia

se’m posa al costat i jo, amb un moviment

va picar a la porta, ja que uns veïns els

espontani, li clavo un cop de puny, cau a

havien avisat pels crits de la Juna, així que

terra però com que ha disparat, una bala

corrents es va amagar sota la taula amb la

m’impacta a la cama. No em puc moure, és

pistola, no volia anar a la presó i estava

el final la meva vida passa ràpidament

disposat a fer una altra bogeria.

davant els meus ulls, i penso que no ha valgut la pena el que he fet.

Van tirar la porta a terra, van entrar i en Xavier els va dispara al cap i els va matar.

7


Va amagar tots els cossos al cotxe de

Portava setmanes estudiant els seus

policia i el va cremar.

moviments, sabia precisament a quines

Se’n va anar a l’aeroport per fugir a Colòmbia. Avui dia només se sap que és un dels màxims sicaris de Pablo Escobar.

15.

A. PÉREZ RUIZ

hores

estava

acompanyada.

sola Tot

i

a

quines,

estava

planejat

meticulosament. Estava entrant a la sala del cinema, vaig seure, i vaig agafar la mà a la noia del

Vaig intentar girar el cap per poder

costat, ella em mirà immòbil, podia veure el

identificar el rostre de les persones que

terror als seus ulls. Per fi pagaria per tot i

m’arrossegaven cap al passadís. Eren dos

ho sabia.

homes de mitjana edat, anaven vestits de

16.

V. PINEDA

carrer. Eren dos veïns que havien sentit tot el rebombori que estàvem causant i que es

Després de mesos sense saber on vivia

van disposar a ajudar aquella pobra noieta

la Juna, en Xavier es va assabentar de

que amb ulls de cadell demanava auxili.

certa informació d’on era i la va trobar. Va

No eren uns senyors gaire forts, per això vaig poder resistir i sortir d’entre els seus braços ràpidament. Mentre un oferia a la Juna una manta que estava plegada a

entrar a casa seva sense permís, la va agafar i la va obligar a despullar-se, en va abusar i la va matar fent que semblés un suïcidi.

sobre d’una cadira, l’altre trucava a la

Va fugir al Perú i durant aquest temps

policia. Vaig fugir escopetejat, un cop al

pensava a totes hores en el que havia fet.

carrer vaig agafar la moto i vaig anar en

Per compensar el remordiment que sentia,

direcció a la ciutat sense mirar enrere.

va intentar fer el bé fins que la culpabilitat

Sabia que la Juna no revelaria la meva identitat i que tampoc explicaria els motius de la meva visita, ja que ella s’hi jugava tant

que portava a sobre el va obligar a tornar a Barcelona

després

de

quinze

anys

desaparegut.

com jo. Mentre arribava a la ciutat

Va anar a casa de la Juna, on ara vivia

maquinava la meva venjança un altre cop,

una vella de 76 anys que li va oferir unes

allò no quedaria així. Sentia més ràbia que

galetes. Les va rebutjar i li va dir que en

mai.

aquella

Vaig deixar passar uns mesos, vaig

casa

s’hi

havia

comès

un

assassinat, no un suïcidi.

tornar a la feina amb en Sorribes. Els dies

L’anciana no s’ho creia i li va preguntar

passaven lents, però cada cop era més a

com ho sabia, i en Xavier li ho va explicar

prop el dia en el qual definitivament

tot.

complauria el meu desig de venjança. 8


Quan va sortir de la casa es va acostar

confirmava, em vaig enfurismar perquè

a la comissaria més propera i va confessar

encara n’estava molt enamorat, i vaig

el crim. En Xavier es va suïcidar a la presó.

decidir que sempre la buscaria i que la

17.

J. PINTEÑO

mataria. Al cap d’uns mesos en vaig rebre una

Entren els policies a la casa de Santa

altra a la bústia, anònima com l’última

Coloma i detenen en Xavier, el presumpte

vegada, amb una foto recent d’una

assassí. Se l’emporten cap a la comissaria

somrient Juna, però aquesta vegada hi

de la ciutat, als calabossos on s’estarà

havia una adreça de la zona alta de

alguns dies fins que se celebri el judici.

Barcelona. Vaig anar fins allà i vaig esperar

Dies més tard l’assassí intenta escapar

fins que va arribar un cotxe i vaig veure

dels calabossos però no li surt gaire bé i

baixar la Juna i el seu amant. Sense

acaba pitjor, acaba en presó permanent a

pensar-m’ho, vaig córrer cap a ella i en

la capital catalana, Barcelona.

aquell mateix instant uns policies van sortir del no-res i ens van portar a tots a la

Van passar unes quantes setmanes fins

comissaria.

que van jutjar en Xavier i el van condemnar a quinze anys de presó per homicidi. En

Allà, per sort per a mi, vaig descobrir que

Xavier va voler demanar a qualsevol

el coronel havia sobreviscut al meu atac. Jo

familiar de la Juna que vingués a la presó

estava tan nerviós que no em vaig adonar

per parlar de tot el que havia passat i per

que encara respirava, i ell, que sabia que la

explicar-li tota la veritat. Cap familiar va

Juna

acceptar la invitació i van dir que no volien

l’enganyava, i no només amb mi sinó

tornar a veure aquell home ma més.

també amb el seu advocat, va demanar per

o

com

es

digués

de

veritat

la policia quan era a l’ambulància i va poder Finalment, la mare d’en Xavier es va suïcidar perquè no volia tenir un fill a la

parlar-hi abans que la Juna arribés a l’hospital.

presó i no va aguantar més tota la pressió a la qual estava sotmesa.

Van decidir que a la Juna o Caterina li dirien que havia mort, als diaris sortiria la

18.

A. RESINA

Per fi, després de molt temps intentant trobar-la, vaig rebre una nota a la bústia

notícia del suïcidi i esperarien a tenir-ne proves per tancar-nos a tots tres a la presó, no només a mi.

amb una foto recent de la Juna amb

El coronel havia estat l’autor dels

l’advocat del coronel Virós de creuer i un

anònims que em van portar fins a la Juna i

nom, Caterina. Jo ja sabia que alguna cosa

a les mans dels policies.

estranya passava, i aquella nota m’ho 9


19.

M. RODRÍGUEZ

van anar a veure un partit Brasil-Espanya i van conèixer en Neymar.

Quan en Xavier busca per tot arreu la Juna, després de molt i molt temps desapareguda, la troba en aquell autobús del principi on ell se’n va enamorar.

Es van fer amics d’una parella que necessitava

ajuda

per

resoldre

un

problema: havien de pagar la casa. El Xavier i la Juna van fer de tot fins que van

Ell, destrossat, camina cap a ella i ella

aconseguir el seu propòsit i com a mostra

cap a ell, ell li fa moltes preguntes ja que

d’agraïment els van recompensar amb un

havien estat molts mesos sense veure’s.

meravellós regal.

Ella el convida a prendre qualsevol cosa per allà i en Xavier accepta. La Juna li comenta que el pla que havien maquinat havia estat genial, que tot els havia sortit bé, que ara tenien tots els diners del seu oncle.

21.

L. SILES

Estàvem asseguts, jo al mig, sense dir cap paraula. I en el moment que menys s’ho esperaven vaig saltar, vaig aconseguir desemmanillar-me i vaig començar a córrer

Després d’això van buscar on viure, ja que tenien diners i podien permetre’s anar-

per fugir. No sabia on anar, però intentava perdre’ls de vista.

se’n a un lloc més luxós. Van fer les maletes i van marxar lluny, on ningú els

Ja em trobava al carrer, en un lloc

pogués preguntar res del que havia passat.

desconegut. Vaig entrar en un carreró i em

Tot va sortir perfecte, al cap de poc es van casar i van ser molt feliços.

20.

B. SÁNCHEZ

vaig deslliurar dels policies. Quinze minuts després vaig topar amb un d’ells. Estava d’esquena, el vaig apuntar amb una pistola que tenia amagada, el vaig xiular, es va girar i va cridar el seu company quan em va

Finalment el Xavier va proposar a la Juna anar a viure al Brasil i començar de zero. Ella va acceptar i se’n van anar de creuer per tot el món abans d’establir-s’hi. Primer van passar pel Canadà, ja que a tots dos els agradava, després per Chicago, Nova York, Boston, Cuba, Jamaica i Mèxic.

veure. Abans que passés res més vaig disparar i tots dos van caure davant meu. Ara sí que haig de fugir —vaig pensar.

Fent autoestop vaig parar un camió, vaig matar el conductor i vaig fugir a una altra ciutat, a una altra vida.

Un cop al país, es van instal·lar en una casa a prop de la platja i van començar la bona vida. Van aprendre música a l’escola

Vull començar de zero i fer bé les coses —vaig dir.

de música brasilera de Carlinhos Brown, 10


22.

—Per què el vas matar? Què tenies en

R. SOBOUTI

contra de la família i de la seva esposa?... Els policies van estar buscant en Xavier per Santa Coloma i per tot Barcelona, especialment

per

la

Diagonal,

plaça

Catalunya i plaça Gal·la Placídia, però no hi era en cap d’aquests llocs. Després es van desplaçar per altres poblacions de la

—De quina esposa parleu? —vaig dir. —No facis el ruc, de la Caterina Freixa, és clar. —No sé qui és aquesta. —seguia replicant, no entenia res.

província de Barcelona, com Sant Andreu i Igualada.

—Doncs la que té la galta destrossada, la dona a la qual estaves a punt de violar.

Finalment, el van trobar a Cornellà de Llobregat, assegut en un banc d’una plaça.

—Aquesta no és la Caterina, es diu Juna

Quan el van veure li van dir que havia de

i és la culpable de tot, ella em va engalipar

pujar al cotxe i acompanyar-los a un lloc.

per fer-ho. No podia ser, tot aquest temps,

Estava espantat, no sabia on el duien, ni

tot eren mentides, de qui m’he enamorat?,

per a què.

qui és la Juna?, què he fet?, què ha passat?...

Van arribar a casa de la Juna, en Xavier seguia espantat perquè no sabia el que

—La Juna és la neboda del senyor

estava passant. Van estar esperant una

Virós, però ella va tornar al seu poble, no

estona fora fins que la Juna va sortir i els

en sabem més. Tu ets l’únic acusat i l’única

va dir que entressin a casa seva perquè

persona culpable de l’assassinat.

havia de parlar amb en Xavier, per explicar-

No podia ser, ha sigut tot una trampa i la

li tota la veritat.

Juna se’n sortirà com si res, m’ha utilitzat i

23.

no em creu ningú, no hi ha proves que

N. VÁZQUEZ

indiquin el contrari. Eren de la policia, m’estaven vigilant des de feia molt temps, em tenien com a principal culpable i només els faltava veure’m en acció.

Si no hagués parlat amb ella aquell primer cop, tot seria diferent, res d’això no hauria passat. .

Van començar a interrogar-me:

11


MOSTRA DE PORTADES DE JOC BRUT I MINIMURALS PER COMMEMORAR L’ANY PEDROLO


13


14


15


16


A. Fernรกndez 17


C. Moppi

18


A. Moragrega

19


V. Pineda

20


B. Sรกnchez

21


M. GarcĂ­a

22


P. Iniesta

23


M. RodrĂ­guez

24


A Pérez Ruiz

25


N. Vรกzquez

26


L. Siles

27


R. Sobouti 28


M. Lรณpez

29


A. DomĂ­nguez 30


O. Artís 31


S. Manchรณn

32


P. de Leรณn

33


Joc brut MANUEL DE PEDROLO

23 nous finals

ALUMNES DE CATALÀ DE 4T A D’ESO INS JOAN MIRÓ, CORNELLÀ DE LLOBREGAT

Joc brut. 23 nous finals  

Alumnes de 4t d'ESO de l'institut Joan Miró s'han inventat un nou final per a la novel·la "Joc brut" de Manuel de Pedrolo. Aquest és el resu...

Joc brut. 23 nous finals  

Alumnes de 4t d'ESO de l'institut Joan Miró s'han inventat un nou final per a la novel·la "Joc brut" de Manuel de Pedrolo. Aquest és el resu...

Advertisement