Issuu on Google+

Activitat 1: (Activitat inicial)

Tasca 1: FITXA INVESTIGACIÓ. 1. Delimita cronològicament el període. La Segunda República Española fue el régimen político democrático que existió en España entre el 14 de abril de 1931 y el 1 de abril de 1939 (final de la Guerra Civil Española). Fou un temps on per primera vegada en Espanya, la cultura s'entengue com un bé comú i no com una cosa reservada per a les classes privilegiades. 2.Quines són le sllums i les ombres del període. a) LLUMS - Promulgar la Constitució més progressista que ha tingut mai este país. - L'intent de fer d'Espanya un país més just, més democràtic, i més modern. - L'ampli esforç que va realitzar per a elevar el nivell cultural dels espanyols. - La gran quantitat de reformes socials realitzades que van millorar el nivell de vida de la classe treballadora. - La millora del paper que desenrotlla la dona i donar-li més drets, com per exemple: el divorci, l'abort i el dret al vot. b) OMBRES - La falta d'interesse comuns en moltes temes de republicans i socialistes. - L'actitud timorata davant dels anuncis de conspiracions, sense prendre mesures dràstiques. - La negativa de Casares Quiroga i Martínez Barri d'armes al poble per a defendre's de l'agressió que s'estava produint, perdent-se unes hores vitals que hagueren evitat, per exemple, el triomf de la sublevació a Sevilla. - L'actitud d'alguns col·lectius com la CNT i el POUM que no es van donar compte que una vegada esclatada la guerra el primer era véncer i després fer la revolució, i no al mateix temps com pretenien anarquistes i poumistas. - Els grans esdeveniments com la matança de cases velles. En definitiva es podria dir que l'actitud de lloa governs republicans de fer una política de draps calents va ser la verdadera ruïna de la República i la causant del seu tràgic final. 3. quin és el paper d ela dona durant aquest període? Desraca dos dones amb rellevància social en aquest període.

L'EDUCACIÓ.


Quant a l'educació de les dones ha de ser l'específica perquè estes puguen mantindre i desenrotllar l'espècie. En 1814 es va presentar un projecte per a el reparament de l'ensenyança pública que establia per un costat la creació d'escoles públiques per a ensenyar a les xiquetes a llegir i a escriure amb intenció moral no de caràcter general i indispensable com als xiquets i a les adultes les tasques de la llar.

PAUTES DE LA VIDA QUOTIDIANA DE LES DONES. - La vida de les dones de les classes mitjanes i altes transcorria en la llar. Les tasques de la casa es feien molt pesades a causa de la falta d'electricitat, has, aigua etc. -Diàriament el seu treball era preparar el foc en la cuina, el desdejuni, netejar la casa, fer la compra, portar l'agua... - A la vesprada solien cosir, llavar i planxar la roba etc. -També hi havia activitats sobre les quals desenrotllaven més temps depenent de les estacions. - A la tardor i hivern per exemple dedicaven el seu temps sobretot a la compra de llenya i carbó i preparació de les estufes per a mantindre la calor en la casa, la neteja i preparació de carns per la caça etc. - Estes labors solien fer-les la dida tant en les classes altes com en les classes mitjanes però dins de les cases de l'aristocràcia estes labors estaven més repartides entre els majordoms, els cuiners, els criats / es, els cavallerissos, les cuidadores infantils , les cambrer. - Paper passiu i discriminat, el seu estat en la societat era el de dona i mare, depenent sempre del home ( pare o marit ).

DOS DONES AMB MES RELEVANCIA SOCIAL DE LA II REPÚBLICA. Clara Campoamor (Madrid, 1888 - Suïssa, 1972) Des de molt jove va treballar i després es va llicenciar en Dret i va exercir càrrecs com abogada i periodista. Va lluitar àrduament en contra de la dictadura de Primo de Rivera i en1931 va ser triada diputada pel Partit Radical en les Primeres Talls republicanes. Sempre va defendre el dret de les dones al vot, a pesar d'anar en contra de la postura dona els seus propis companys diputats i l'única una altra diputada (Victòria Kent, qui al·legava què les dones es deixarien influir per l'església i en contra de la República). Després del colp militar de 1936 es va exiliar en Buenos Aires i més tard es va radicar a Suïssa on va morir en1972. El règim franquista mai li va permetre tornar a Espanya. - Entre les seues publicacions destaquen els seus llibres El vot femení i jo: el meu pecat mortal , 1936; El dret femení a Espanya , 1936 i La situació jurídica de la dona espanyola , 1938". Dolores Ibárruri, "La Pasionaria" (Biscaia, 1895 - Madrid, 1989) Filla d'un miner asturià, des de primerenca edat es va dedicar a la política i va aconseguir mobilitzar i animar a les masses davall el seu llegendari crit de "No pasarán". En 1933 va


fundar l'Agrupació Dones Antifeixistes (AMA) " i en 1934 el "Socorro Rojo". Va ser Secretaria General i Presidenta del PCE i en 1936 va ser triada diputada del Congres pel Front Popular, com a membre del Partit Comunista d'Espanya. Una personalitats carismàtica del ban republicà durant la guerra civil, va ocupar la vicepresidència de les Corts de la República i va ser cap de relacions públiques del Govern Republicà. En 1939 es va exiliar en la Unió Soviètica i va tornar a Espanya durant la transició (1977). Al tornar a Espanya fou nombrada president del Partit Comunista d'Espanya. Entre les seues obres es destaquen En la lluita, paraules i fets (19361939) , 1968, Memòries de Passionera (1937-1939) , 1984 i memòries de Dolores Ibárruri "Pasionaria", 1985"

4. Quina és l’estètica d’aquest moment? Com vestien? Com eren les ciutats? I els pobles? Que hi havia pel carrer? Mitjans de transport o de producció? L’escola? L'estetica de la república suposa un canvi respecte a tota l'estetica que avans es coneixia. La moda tenia un paper distint del que fins llaovors se li habia otorgat. Aquesta era més que cubrir el cos per no anar nu sino que reflectia els trets socio-culturals de la societat on es vivia. I com clar és, es va esteblir una encara que minima libertat a l'hora de vestir, la roba podia reflectir com es sentia, o com era una persona. Encara que també hi havia qui seguia tinguent els valor tradicionals.

En quant a la moda de les dones, les cames van tindre una gran importancia. Es començaren a fer vestits i faaldes més corts que mostraven les cames. Tratjes xaqueta, el pel solt o agafats amb una pinsa. A més coemnsaren a apareixer més dones en revistes, vestides a la ultima moda. En canvi, la moda del home no va camviar a penes. Ells seguien vestint amb tratjes i camises.

Ciutats: S’estableix un model estètic urbanístic, provinent de París. Amplias calles, trazados rectos, perfectas vías de comunicación, espacios monumentales, estética cuidada en los nuevos edificios, plan de embellecimiento y ornato a lo barroco, y en menos de 20 años.


L'arquitectura historicista, inserta entre calles anchas, espaciosas, pensadas para el tráfico, para el paseo del ciudadano y copiosas en vegetación. Bulevares y joyas de la arquitectura, configuran la ciudad perfecta del siglo XX, la más imitada. Clar exemple d'aquest tipus de carrer es la Gran Via de Madrid, repleta d'edificis molt alts i luxosos per a l'epoca, llavors pertinyats a la burgegia i a les clases més altes. Aquesta és un nou espai centric d'us residensial, i no tan sols aixó, doncs tabé tractava d'un gran carrer que facilita el trafic. A més al carrer la electricitat estava molt present.

De cara a l'arquitectura de l'època podríem dir que, la preocupació per l'habitatge i alt atur de la construcció des de 1930 va fer que els diversos governs de la Segona República feren esforços per reactivar el sector. Des d'aquesta manera, Indalecio Prieto, ministre d'Obres Públiques, va concebre els tres grans projectes de la República: la transformació de Madrid, consistent en el desenvolupament d'un Pla Comarcal amb la prolongació de la Castellana; ordenar, a Alacant, l'espai residencial i d'oci que es coneixeria com Platja de Sant Joan i coordinar l'activitat de les diferents confederacions hidrogràfiques. I la creació d'una llei de Cases Barates. Finalment, el continu creixement de la ciutat feu que comencen a considerar la formació de poblats obrers als afores de Madrid. Dins d'aquesta evolució neixen a la ciutat el concepte de zonificació urbana i es crea sòl urbà. A causa d'aquest increment en la demanda de construcció, neixen companyies com la Madrilienya d'Urbanització, totes encarregades d'aixecar i edificar noves colònies. La ciutat es projecta cap al nord, a la unió amb Fuencarral, Chamartín i la Ciutat Lineal, i pel sud amb Vallecas i Carabanchel. Pobles: Llavors els pobles estaben situats a les montanyes o al camp majoritariament, i llunyans a les cuitats i fins i tot a altres pobles. Aquestos tractaven de, trenta o quaranta cases unides per uns quants carrers i que portaven a l'esglesia, i a una plaça. Allí vivien llauradors, ramaders, pescadors, o treballadors d'aquests estil. Les cases eren de dos plantes com a molt, i estaben prou envellides. En una casa podia viure una familia sensera, de germans amb els seus pares i els seus fills i homens o dones. L'unic edifici més alt era el campanar de l'esglesia.


En canvi a partir de l'etapa de la Segona República la situació canvia, encara que poc. Els pobles creixen i els estils de construcció també. A més destacar que no hi havien edificis com escoles, o d'altres edificis publics,

i és a partir d'aquest moment quan es comencen a instaurar al pobles.

L'escola: L'escola comença a ser de importància, com corresponia. Així es va crea l'escola publica, l'educació es un dret i deure comú i tothom independentment de la seua econia el mereixia, doncs és una base vital. Per primera vegada, l'educació, es disposa per a formar persones amb uns valors determinats a més d'educar-les i ensenyar-les, es dona a les persones el poder de pensar, d'opinar, de ser lluires mentalemet. Mitjans de transport o de producció: Els mitjans de tranport van destacar durant aquesta época, ja que es varen produir nombrosos descobriments i desmvolupaments d'aquestos. El ferrocarril va continuar sent durant molts anys, juntament amb la navegació, el mitjà de transport per excel·lència que assegurava la circulació de mercaderies, del conreu i d’homes i dones amb una gran rapidesa i amb uns costos cada cop més baixos. També, la utilització dels rails d’acer, va comportar una nova expansió de la xarxa ferroviària. L’electricitat va permetre innovar el transport urbà gràcies als tramvies i als ferrocarrils metropolitans. La invenció del pedal i del pneumàtic van fer possible el sorgiment d’un dels mitjans de transport que van assolir un gran èxit popular: la bicicleta. Però, el transport veritablement més revolucionari va ser l’automòbil, que va esdevenir el resultat d’un conjunt d’innovacions: el motor d’explosió, el pneumàtic i la utilització del petroli com a combustible. Els carres estaben replets d'aquests veicles. A més, la posada en funcionament del motor diesel aplicat a la navegació marítima va permetre incrementar la rapidesa, la regularitat i la capacitat dels vaixells i va


escurçar els viatges transoceànics. Al seu torn, a les primeres dècades del segle XX, l’aviació va passar des d’una primera fase d’experimentació tècnica a la seua explotació comercial.

5. Reconeixes algun d’aquests aspectes en la societat actual. Què ha canviat? Què es manté? Creguem que l’actualitat, no te res a veure amb l' època de la república. Pensem que la societat actual no te els mateixos valors i fonaments que llavors hi havia, i que tristament ja no tenim en compter. Es podria dir que per aquell temps la societat es trobava en una situació lliure, plena d’il·lusió, i ganes d’avançar, de progressar i millorar. Així era que durant la república es donaren nombrosos canvis arribats a Espanya per primera vegada. Les dones tenien drets, al vot, a treballar, eren lliures com una persona es mereix, i tenien igualtat. Per primera vegada la dona es veia com una persona, amb totes les seues virtuds. També els treballadors tenien llibertat i igualtat, entre classes socials. Fins fa poc nosaltres veiem normals aspectes com aquestos, i tal vegada, ara estem perdent-los de nou. Com per exemple, en l’educació, amb la nova reforma LONQE, en la sanitat i en els drets de a les dones. Doncs així, baix el nostre punt de vista la situació en la que ens trobem seria més pareguda a la de una regressió, estem perden valors, fonaments, estem perguen drets, tot l'avans, i gran part del benestar que a una person corresponen. Tal vegada, la epoca que vivim podria similar-se més amb el moment avans de l'esclat de la republica, o amb el moment en el que finalitza.

6. Quins són els fets que consideres que poden ser el nucli de l’escena? Perquè? (valoració crítica) Considerem que els fets que poden ser el nucli de l'escena deuria tactar a prop dels drets que les dones van aconseguir, es a dir, del paper que juga la dona llavors i la importancia que va rebre. Per tant la final otorgació del que com a persona li corresponia a totes i cadascuna de les dones, seria el que escolliriem com a nucli, resaltant l'il·lusió, emoció i alegría de totes les persones que creien en el progres i la millora del país.

Tasca 2: CONTA'M.

Entrevista.

En aquesta tasca el grup a decidir crear una entrevista formada per quatre entrevistes a diferents persones. A més la nostra entrevista no tracta de la mateixa época que estem treballant com a producte sino que correspon a El Franquisme (La postguerra). A continuació es troben les preguntes i com les hem distribuides: Preguntes: Mirella: - La primera pregunta que m'agradaria fer-te es a prop de l'entor familiar. Com era per aquell entonces? Es tenien molts fills? Quin paper tenia cadascun dintre de la familia i com era l'hambient? Com es portava la casa? Coses així...


- També m'agradaria coneixer com era l'educació? Si el xiquets anaven a l'escola o no, si les xiquetes també ho feien, que lis pareixia als pares i mares... - Finalment m'interesa, si no és molestia, coneixer que podries dir a prop de la situació del pais en general. Si hi havia prou treball, i sobretot m'interesa el paper de les dones llavors. Com era? Clara: - Com és sentia la gent quan arriba la notícia que el bandol Nacional ha guanyat? - Conta com vas viure tu aquesta etapa i la teva familia. - Hi ha algún record o succes que no oblidarás mai? Javi: - Què és el que penses dels fets ocurrents a la transició? - Quin paper era el que tenia la dona? - Que li passà a la gent que anava en contra de Franco? Núria: - Una de les preguntes que m’agradaria fer-te, es tracta de si tu vas tenir algun familiar a la carcel i el per que? - Pues jo era molt xicoteta quan va eixir de la carcel i m’han recorde que dient que havia estat tancat per culpa d’una equivocació d’una persona que digué que havia matat a un i quan aquell aparegué el tragueren de la carcel, però que ell no havia participat mai en ninguna mort ni ninguna cosa. -Quants anys tenies quan va acabar la postguerra? Recordes alguna cosa que et crida l’atenció? Com va ser per a tu aquella etapa? Com vas viure? - Doncs jo vaig nàixer en el segon any de la guerra pues quan la postguerra jo tindria 4 o 5 anys, que segons me dient a mi em batejaren quan s’acabà la guerra i començaré, a córrer, que ja caminàvem, per que com en la guerra les esglésies estaven tancades i no fen pues ens van batejar després. L’atenció era que no hi havia res per a menjar i la gent es menejava d’un poble a altre a no ser que foren llauradors. M´han recorde molt de que anava a una casa que tenien un molinet i tenies que estar tota la vesprada per a que et molgueren el blat o la dacsa per a fer coques de dacsa, ma mare com jo era xicoteta em deia “ala esta te a hi fins que et toque”. Me donaven per que llavors espigolaven i es treia tot això. Jo recorde que ni bé ni mal jo e estat feliç sempre per que he sigut una persona que com no havia conegut altra cosa érem feliços.


- L’economia a t’ha casa com va ser? Podies tindre alguns capritxos? O sols teníeu diners per poder menjar? Et dedicaves alguna cosa? Et podies permetre tenir algun hobby? - Mon pare pasturava i portava llet a casa es l’únic que recorde. Economia mà mare anava a canviar pa, no hi havia capritxos, no havia res. Mà mare tenia un fill que no estava bé, estava mal del cor i si havia un trosset de pa que podia sobrar era per al meu germà per que era el que estava, això es el que mes recorde per que a vegades discutíem per que ell menjava uns tassons de sopa molt gran i a mi em tocava més xicotet per que ell estava mal. Jo anar a les monges i fer labor. No podia tindre ningun capritx, per que no havia llavors no demanàvem res, per que no havia res.

Tasca 3: TRIA UNA CANÇÒ. Hem escollit dos cançons per a l'escena que ens agradaria representar. Hem pensat que quedaria bé iniciar l'escena amb l'himne i cançò més representativa de la República, i així situar l'escena. Més trad s'introduria la segona cançò, per contar millor l'hitoria. Himne: https://www.youtube.com/watch?v=vFYgsaf-xYc Serenos y alegres valientes y osados cantemos soldados el himno a la lid. De nuestros acentos el orbe se admire y en nosotros mire los hijos del Cid.

Soldados la patria nos llama a la lid, juremos por ella vencer o morir.


El mundo vio nunca más noble osadia, ni vió nunca un día más grande el valor, que aquel que, inflamados, nos vimos del fuego excitar a Riego de Patria el amor.

Soldados la patria nos llama a la lid, juremos por ella vencer o morir.

La trompa guerrera sus ecos da al viento, horror al sediento, ya ruge el cañon a Marte, sañudo, la audacia provoca y el ingenio invoca de nuestra nación.

Soldados la patria nos llama a la lid, juremos por ella vencer o morir.


Descripció: Aquest himne representa a la llibertat que tenien a la segona república i com manifestaven la alegria que tenien al poder dir que tenien llibertat i que farien tot el possible per poder tenir llibertat sempre i mai canviara. Per que hem triat aquesta cançó? Hem triat aquesta cançó per que es el himne que representava a la segona república. I hem decidit que seria apropiat acabar l’escena amb aquesta cançó. En la plaza de mi pueblo: En la plaza de mi pueblo Dijo el jornalero al amo "Nuestros hijos naceran con el puño levantado" Esta tierra que no es mia esta tierra que es del amo La riego con mi sudor la trabajo con mis manos. Pero dime, compañero si estas tierras son del amo por que nunca lo hemos visto trabajando en el arado Con mi arado abro mi tierra con mi arado escribo yo paginas sobre la tierra de miseria y de sudor.c https://www.youtube.com/watch?v=J208HUdcnuE Canto a la libertad: https://www.youtube.com/watch?v=4ZGfl_syqhM

Tasca 4: CREA UNA HISTÒRIA AMB IMATGES. Aquesta és l’historia visual que hem fet a prop de la Segona República, on es poden veure des de persones destacades, com presidents, fins l'arquitectura de l'época o com vivien i treballaven les persones. Linck: unperatotes.blogspot.com

Activitat 2:

Tasca 5: DISSENYAR L'ESCENA.


-

Guió. Què voleu cantar en aquesta escena? Tema, situació i fets representats, personatges… En aquesta escena volem contar el que va suposar la Segona República en Espanya, per als espanyols. El tema principal del musical és la dona, pel que em pensat que seria apropiat destacar els drets que varen rebre les dones, mitjançant un grup de persones republicanes (majoritàriament dones) que vinguen de votar per primera vegada i que es dirigeixen al camp per celebrar amb menjar, recitals de poemes, i cançons. Es fa un rogle de persones que atentament escolten la lectura d’un poema. En finalitzar el recital del poema una persona s’alça i comença a cantar.

-

Quina forma d’expressió proposeu utilitzar i com ho faríeu? Representació dialogada, ball, mimo, música instrumental, cant amb solista, cor, gags humorístics, expressió corporal… Les formes d’expressió que proposem són: una part de representació dialogada, i altra de ball i cant amb solista i cor.

-

Hi haurà play-back, karaoke, música en directe? Ens agradaria que hi haguera karaoke i play-pack a l’hora.

-

Es projectarà cap imatge o vídeo? Si, es projectaran imatges i vídeos. En primer lloc un vídeo de la primera votació en la que les dones pogueren participar. Després és projectaran imatges de camins i camps.

-

Quina podria ser l’escenografia? Decorat, vestits... L’escenografia podria ser un decorat propi del camp, amb plantes, cultius i arbres. Paisatges de muntanyes de fons i un cel blau.

-

Llistat de material i altres necessitats Llençols, cistelles, roba de l’època ,bandera republicana...


Projecte tasca 1