Issuu on Google+

LES BRUIXES DE ZUGARRAMURDI

Aitana López Rueda Clara Monera Guillem Sharon Caicedo Richard Navarro Tomàs Codoñer Mirella Selma Mariam Raga Carla Peiró Sandra Davia Abel Medrano Jaume Saez


Acte 1 (El poble de Zugarramurdi, any 1610.)

Escena 1 (Al poble la gent esta al carrer fent vida normal , fins que una veïna altera l’ordre amb els seus plors , aquesta demana ajuda i alguns dels seus veïns l’ajuden).

Gent del poble: (Fan vida normal als carrers del seu poble. Parlen animadament, fins que una veïna apareix i comença a cridar plorant desesperadament.) Veïna 1: (Alterada, cridant i plorant) Ajuda! El meu fill! Veïna 2: (Pregunta tractant de calmar-la) Que passa? Veïna 1: (Reclama desesperada)És el meu fill, no se que li pasa no respira i no es desperta. Ajuda, per favor! Veïna 3:On està? Veïna 1: En el bosc. Veïna 3: Anem-hi corre!

Escena 2 (Al dia següent, tot el poble parla sobre els successos ocorreguts).

Xica: (Diu a altra veïna). Hui en somnis he vist com unes dones ballaven l’Akelarre. Gent del poble: (Murmuren entre ells). Veïna 2: (Estranyada) Ui, i això? Que estrany. Veïna 3: Primer, es mor un xiquet xicotet sense cap explicació, seguidament s’enterem de que un dels porcs de la granja de Pere també mor, i ara aquests somnis. Xica:Jo pense que tot està relacionat per una mateixa cosa... La bruixeria! No vull traure conclusions precipitades però no hi ha cap altra explicació. Veïna 4: (Asustada) Bruixeria? Tu creus? Xica:No estic segura, però com he dit abans, no te cap altra explicació.


Escena 3 (La gent del poble comenta al carrer el succeït com de costum, després del soterrament. Les dos veïnes que ajuden la mare del xiquet mort , comentem amb els altres veïns).

Veí 1: Es molt estrany que el metge no trobarà indicis de perquè va morir. Veïna 2: (Estranyada) Si, això mateixa pensi jo. Veí 1: Pareix com si li haguera passat com al porc de Pere. Veïna 3: No digues això home! Veïna 2: Si, però pensa-ho. Te raó, és molt estrany, estava bé i de repent s’ha mort. Veïna 3: És cert.

Escena 4 (Uns dies després, el retor del poble mana que porten a alguna gent del poble per a interrogar-les sobre el tema de la bruixeria, i mana a avisar a tot el poble, per que es reuneixen a l’església i parlar del que esta ocorreguem-ne). Gent del poble: (Entren a l’església i comencen a parlar fluix). Retor:(Es dirigeix al poble) Silenci! Me assabentat, de que s’ha estat especulant sobre uns fets molt importats. Com sabeu tota la gent diu que estem maleïts per algun tipus de bruixeria. Jo vos afirme que açò és cert, i que per la vostra seguretat, donaré part al Tribunal de la Inquisició. Veí 1:Al Tribunal de la Inquisició? I que va a fer el tribunal eixe? Retor:El tribunal vol el mateix que volem tots: assegurar-nos de que aquest poble és segur i de que no li passe res a ningú. Així que si hi ha que prendre algunes decisions dolentes es prendran sense cap dubte. Veïna 4: Decisions dolentes? Que vol dir retor? Retor: Demà a la vespra, començarà l’Auto de Fe. Després tots aquells veïns del pobles acusats de realitzar la bruixeria seran cremats a la foguera. Gent del poble: (Parlen entre ells sobre el que acaben de escoltar). Retor: Ja he dit tot el que vos tenia que dir. Que passeu un bon dia.


Acte 2 (Logroño, Novembre de l’any 1610.)

Escena 1 (Apareixen tots en la plaça del poble fent el Acte de Fe)

Gent del poble : (aclamant als presos) Asesins! Justícia per al poble! Bruixes : (Les bruixes i encadenats es desplaces en cua per tota la plaça). Vos maldirem la resta de dies que vos queden. Gent del poble : (Un dels habitant es posa davant de la cua). El vostre fi s’apropa. Gent del poble:Per fí! Després d’açò serem lliures , sense més creences absurdes ni maldicions!

Escena 2 (Arriben al tribunal i cadascú ocupa el lloc que tenen assignat).

Fiscal: A continuació llegirem les penitencies assignades a cada persona. Jutge: Les primeres onze persones van a ser cremades, sis son humans i altres cinc son el ossos restants de aquests primers diables. A continuació passarà al estrat María de Zozaya. Fiscal: Tu, per haver sigut mestra i haver dogmatitzat a una gran multitud de persones, homes i dones, xiquets i xiquetes fins a animals seràs condemnada a la foguera per a que el foc et consumeixca lentament i pateixques pels danys que has causat. Portaveu del tribunal : A continuació Maria de Zozaya relatarà els fets ocorreguts . Maria: Em costa recordar però ho faré.


Acte 3 ( En el record de Maria )

Escena 1 (Una nit , va anar a casa d’una ciutadana del poble, per a que aquesta es convertirà en bruixa . Una vegada allí li va untar una aigua verdinegra i gedionda a les mans ,cap, pits , parts vergonyoses i plantes dels peus).

Maria : Desperta! Desperta! Juana : Qui ets? que fas así? Maria : (mentres li restrega el aigua) Callat!

(La bruixa agafa la granera i els dos es dirigeixen cap a la cova on es troba el dimoni)

Maria: Señor, este vos porte i vos presente. Dimoni: Gracies, el trataré bé per a que amb aquest en vinguin molts mes. Ara Juana posat de genolls i comença a renegar de Deu. I a partir d’aquest moment ja no pots presignar ni santuguarte. Juana: (Es posa de genolls, assenteix i començà a renegar de tot el catòlic). Dimoni: Ja es l’hora, pots anar a ballar al costat del foc amb els demes bruixos. Juana: (Sen va a ballar al foc).

Escena 2 ( Al finalitzar el record, el jutge comença la centencia )

Jutge: Crec que ja esta tot clar, Maria de Zozaya estas condenada a la mort en la foguera. Maria de Zozaya: D’acord. ( Agafen a Maria i se la enduen a la Foguera i mentres tot el mon mira la cremen).


Guio zugarramurdi colectiu acabat