Page 24

QUÈ VEIM! QUÈ VEIM! Érase una vez... en Hollywood L’actor Brad Pitt va anunciar fa ben poc que abandona el món de la interpretació, així que és ben possible que aquesta sigui una de les darreres (sinó la darrera) ocasions de veure’l d’estrena a la gran pantalla. Tanmateix, parlam de la novena i per ara darrera pel·lícula del conegut realitzador nord-americà Quentin Tarantino (Reservoir Dogs, Pulp Fiction, Inglorious Bastards, Django Unchained, The Hateful Eight...), que ha aplegat al voltant d’aquesta història un repartiment tan farcit de noms celebèrrims que fan empal·lidir, en aquest sentit, qualsevol altra producció. Gens debades, hi trobam nom com ara Leonardo DiCaprio, el ja esmentat Brad Pitt, Margot Robbie, Bruce Dern, Tim Roth, Al Pacino, Michael Madsen, Kurt Russell, Dakota Fanning, Luke Perry i molts altres. Tarantino ens transporta aquesta vegada a la ciutat de Los Ángeles, concretament a l’estiu de 1969. Un actor televisiu anomenat Rick Dalton (DiCaprio) viu una etapa exitosa en la seua carrera i, en un moment donat, cerca perllongar-la tot mirant de fer el salt al sector cinematogràfic, la gran pantalla. El seu company i, al mateix temps, doble i especialista (Pitt) l’acompanya en totes aquestes ambicions. Com a teló de fons d’aquesta història principal, tenim l’assassinat de l’actriu Sharon Tate i quatre de les seues amigues a mans del conegut assassí i pertorbat Charles Manson... El cinema de Tarantino, que té alguns aspectes propis de la genialitat, és d’aquells que, com sol passar en aquest casos, agraden molt o gairebé gens. A nosaltres ens agrada molt. Pel seu atreviment, per la seu irreverència, per la seua passió. Ens ho passarem d’allò més bé. Recomanable. CINEMES / D.P.

El día que vendrá El responsable de la direcció és James Kent. Rostres populars com els de Keira Knightley, Alexander Skarsgärd i Jason Clarke encapçalen el repartiment d’aquest drama romàntic que ens fa viatjar fins a l’Alemanya de la postguerra més immediata, concretament l’Alemanya de l’any 1946. Allà, Rachael Morgan (Knightley) arriba a una ciutat d’Hamburg anorreada per les bombes i de la qual resten, sobretot, només runes. S’ha de retrobar amb el seu espòs, Lewis (Clarke): un coronel britànic que rep la difícil missió de reconstruir la ciutat. Però llavors Rachael descobreix que aniran a viure en un casalot que compartiran amb els seus antics propietaris, un vidu alemany (Skarsgärd) i la seua filla, que pateix una vida interior del tot turmentada. En una atmosfera carregada i, per moments, gairebé irrespirable, les coses es desenvolupen cap a camins que no són sempre els que esperaríem. Entretinguda. PLATAFORMES / D.P.

Lejos de Praga Dirigeix aquesta pel·lícula el realitzador txec Jan Sverák, que guanyà un Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa amb Kolja l’any 1997. Aquí ens trobam amb una d’aquelles històries d’iniciació, una bildungsroman cinematogràfica en què podem veure un món totalment nou a través dels ulls d’un infant. Més concretament, aquesta és la història d’un al·lot ben jove que es veu obligat a deixar la ciutat de Praga en el decurs de la Segona Guerra Mundial. Anirà a viure a un poblet anomenat Slavonice, on coneixerà la resta de la seua família. Allà ha de fer nous amics, avesar-se a una vida absolutament nova i que res o poca cosa té a veure amb la seua vida anterior a la ciutat. Pel que sembla, el realitzador feu un càsting molt exhaustiu (més de 800 al·lots van passar les proves) per tal de trobar l’intèrpret protagonista. I és que aquesta és una història molt personal per a ell, atès que el protagonista seria un alter ego de son pare, l’escriptor i guionista Zdenek Sverák. Entretinguda. PLATAFORMES / D.P.

Profile for Ciutadella de franc

CIUTADELLA DE FRANC AGOST 2019  

CIUTADELLA DE FRANC AGOST 2019  

Advertisement