Page 14

Pilio Piris

El ferri em va deixar al port de Colonia del Sacramento, es troba a menys d'una hora de l'Argentina travessant el Río de la Plata. Per fi era a l'Uruguai, terra on va recalar una part de la meva família els anys de la fam. No estava segur de trobarhi cap dels seus descendents. Després de passar pel carrer de Los Besos Perdidos, em vaig trobar amb la torre del far, d'un blanc feridor, i des d'una caseta adossada al costat vaig escoltar les notes d'un bandoneó. Em vaig quedar embadalit, parat davant la porta. «Pasad vos, esta es casa de dios». Una dona alta em convidava a entrar dins casa seva, des d'on sortia aquella música que m'havia fet aturar. Era una estança digna, amb moltes fotografies, algunes de color sèpia. Hi havia un vell assegut en una cadira de vímet que tocava el bandoneó. Els dits d'aquell home, castigats per una artrosi prou visible, eren capaços de treure de l'instrument la música amb més sentiment que mai havia escoltat. «Es mi papá», em va dir la Luz. Fa pocs dies vaig rebre una carta de la Luz, em deia que son pare s'havia mort mentre estava tocant el bandoneó. La carta m'ha recordat els dies que vaig conèixer la Luz i el seu pare. Ens escrivíem, poc, però mai han faltat durant aquests anys els bons desitjos quan arribava Nadal.

niña, bailé tango ante vuestro presidente», em va dir. Jo vaig fer un somriure pel tractament que havia donat al generalíssim. Va ser així que vaig saber que la Luz havia estat una famosa balladora professional de tango, m'ensenyà fotos seves en molts teatres de tot el món. Havia començat a ballar en públic quan només tenia tretze anys. Anàvem esgranant històries seves i històries meves quan va dir-me, «Vos se os quedáis a comer en casa». No recordo si vaig contestar, però sí que recordo que el puchero era per morir de plaer i que l'alfagar fet a casa, ajudat amb un gotet de vi dolç, era tan bo com per ressuscitar un mort. La Luz em va contar que tot s'acabà el dia que el seu marit i parella de ball va ser assassinat quan es defensava d'un robatori. Va entrar en una crisi que la portà a l'hospital per una llarga temporada, i ja mai més va poder ballar. Abans d'acomiadar-nos em va donar l'adreça del seu fill. Viu a Girona, i ens hem vist cinc o sis vegades. Sé que la Luz vindrà prest a Girona, m'ho va dir el fill. Vol conèixer el net espanyol, que encara no ha fet l'any. M'agradarà retrobar-me amb la Luz.

Jo havia aprofitat per saber si ella coneixia quelcom amb el meu cognom, li vaig explicar que dos tiets havien emigrat primer a l'Argentina i després a l'Uruguai. No hi va haver sort. Quan va saber que jo venia d'Espanya, va córrer a buscar una fotografia que em va ensenyar, era la d'una nena al mig de la família Franco. «Yo, de

Relat de més Planeta

Profile for Ciutadella de franc

CIUTADELLA DE FRANC AGOST 2019  

CIUTADELLA DE FRANC AGOST 2019  

Advertisement