Page 10

Joan F. López Casasnovas

¿Qué es España? –es demanava Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939 - Bangkok, 2003), a El País en un article de 23 de gener de 1984, i la reflexió d’aquest intel·lectual amb una llarga trajectòria a l’esquerra era, com sempre, incisiva. Feia tres anys del fracassat cop d’estat militar del 23-F i setze mesos que el PSOE governava a Espanya per primer cop des de la guerra civil, i amb majoria absoluta. Vázquez Montalbán opinava que si l’Estat espanyol hagués passat de ser un vell imperialisme depredador a ser un Estat que hagués emprès la revolució industrial, com ho van fer França, Gran Bretanya o els Estats Units d’Amèrica, avui no tindria sentit una pregunta tan “essencialista”. Només la feblesa consensual de l’Estat espanyol, que mai no ha acceptat la seua realitat plurinacional i, per tant, mai no li ha sabut donar una resposta democràtica, explica aquestes apel·lacions a l’ “ésser”. Hi ha un gravat, en una “Colección General De Los Trages Que En La Actualidad Se Usan En España: Principiada En El Año 1801”, signada a Madrid per un tal A. Rodríguez, que presenta la figura d’un menorquí en el marc del port de Maó i a peu d’imatge s’interroga: -¿Qué soy? ¿Inglés o español? Resposta: -Maonés! (Per cert, escrit sense la –h- intercalada, tan reivindicada per alguns menorquins afalconats nacionalistes espanyols). Veim, idò, com en aquesta illa, després d’anys de ser moneda de canvi entre potències en guerra, fugíem llavors de metafísiques. “Metafísico estás”, diu don Quijote a Sancho i l’escuder contesta: “Es que no como”. Genial, Cervantes. Però més enllà de les filosofades, la cosa no tindria gaire transcendència si no fos per les conseqüències econòmiques i polítiques que solen tenir els debats sobre la unitat indivisible de la Patria. I tantes dosis de repressió com han caigut als qui han gosat discutir-la. Que no en sabrà la Guàrdia Civil!

Vázquez Montalbán amb ironia recordava aquella idea d’Espanya “comunicada por Dios a Viriato en la Sierra de la Estrella y posteriormente completada por la anunciación del Ángel a Isabel la Católica, qué Ángel no importa”. El cas és que durant anys i panys els espanyols han estat educats sobre el seu passat, present i futur segons la tècnica de l’emmascarament de la realitat i la seua veritat, comptant sempre amb el poder dissuasori, modus operandi, de lleis i jutges. No anava errat el creador del detectiu Carvalho. Després dels 40 anys de franquisme i 40 més del règim monàrquic, encara s’espera a Espanya la reconstrucció de la raó, que havia d’empomar tot de problemes ajornats o reprimits: “La crisis económica es un factor grave de disgregación social, más grave que las ideologías, es evidente, y un Estado que no está en condiciones de garantizar trabajo o asistencia digna para todos sus ciudadanos es un Estado en cuestión”. Fa poc en una entrevista a un mitjà digital el polític de Más Madrid, Iñigo Errejón, se sincerava: Yo quiero construir una patria española que dé certeza, la seguridad de que los que vivimos aquí estamos libres de miedo, de precariedad, de exclusión. Quiero construirla con un orgullo inequívocamente progresista y democrático, y a la vez inequívocamente español. Pero hay territorios donde la identificación con lo español es muy tenue, y en esos sitios las soluciones administrativas o coactivas no nos van a dar convivencia. Hi hauria, doncs, qualque oasi enmig del gran desert. Però no cal confiar-hi gaire, ateses les experiències. 17 de juliol de 2019

Profile for Ciutadella de franc

CIUTADELLA DE FRANC AGOST 2019  

CIUTADELLA DE FRANC AGOST 2019  

Advertisement