Page 1

Reus - NĂşmero 1 - Octubre de 2012 - http://www.ciu.cat/reus

Especial eleccions 25 de novembre #totsambelpresident


En aquests moments de màxima transcendència històrica, en plena Transició Nacional hem volgut recordar les paraules del nostre President des de la jornada prèvia a la Diada Nacional fins a que va ser rebut per milers de catalans a la Plaça de Sant Jaume el passat 20 de setembre a la tarda. Des de Convergència i Unió de Reus ho tenim clar: #totsambelpresident

"Totes les veus que s'alcen van en la mateixa direcció: més justícia i més llibertat per a Catalunya!" 10 de setembre, discurs institucional

"If we cannot reach a financial agreement, the road to freedom for Catalonia is open" 11 de setembre, en resposta al corresponsal de la BBC

"Encara estem més a prop de la plenitud nacional, res serà fàcil però tot és possible" 12 de setembre, Palau de la Generalitat

"Catalunya necessita un Estat" 13 de setembre, Madrid

"Les lleis no poden anul•lar el que és un sentiment, una voluntat i un projecte de futur del poble de Catalunya" 20 de setembre, Madrid

President Mas: "No es pot fer callar la veu d'un poble a base d'introduir la por" 1 d’octubre, decret convocatòria d’eleccions


CiU anima els militants del Baix Camp "a lluitar per un objectiu ambiciós: L'estat propi" Jordi Montaña / Davant de 300 militants, Josep Rull i Ramon Espadaler apunten que s'ha de guanyar el discurs de la por "amb dades eloqüents com el dèficit fiscal " i "la credibilitat i el rigor de CiU i el president Mas". L’alcalde de Riudoms i l’alcaldessa de Cambrils, Josep Cruset i Mercè Dalmau, van fer una crida perquè els militants i simpatitzants intentin convèncer un ciutadà cada dia fins el 25 de novembre. Convergència i Unió va esperonar els seus militants i simpatitzants del Baix Camp "a lluitar per un objectiu ambiciós: L'estat propi". Ho va fer el passat diumenge 30 de setembre de la mà del secretari d'Organització de Convergència Democràtica, Josep Rull i de la mà del president del Consell Nacional d'Unió Democràtica, Ramon Espadaler en un dinar que ha congregat gairebé 300 militants a la vila de Cambrils. Els dos van apuntar, en aquesta nova etapa "transcendental" que enceta Catalunya, que s'haurà de guanyar el discurs de la por. El dinar també va ser presidit per l’alcaldessa de Cambrils, Mercè Dalmau, i l’alcalde de Riudoms, Josep Cruset. Rull va apostar per fer-ho amb "dades eloqüents, explicant el dèficit fiscal que pateixen els ciutadans de Catalunya". "Paguem 16.400 milions d'euros a l'any, que se'n van i no tornen", va constatar, tot recordant que a Alemanya, "els tres länders més rics tenen un dèficit fiscal conjunt de 7.500 milions d'euros". Ramon Espadaler va subratllar que ho hem de fer "amb la credibilitat i rigor que tenim com a marca CiU, exhibint el sentit institucional, amb diàleg des del convenciment en positiu del president Mas". I en aquest sentit, va afirmar que "en la propera campanya anem a escriure el nom de Catalunya en majúscules i això només ho poden fer el president Mas i Convergència i Unió". Rull i Espadaler es van dirigir als simpatitzants i militants de la federació a les acaballes de l'àpat i van destacar la importància "del moment històric" que viu i viurà Catalunya en aquests propers dies. Espadaler va recordar que "si som aquí, és perquè molta gent ha picat pedra al llarg dels anys, i potser molts no podran viure aquesta etapa il·lusionant". Per això, Espadaler va asseverar que "tot haurà valgut la pena, cap esforç haurà estat en va".


Un abans i un després "Per què ara sí i abans no?" va preguntar Rull, sent, acte seguit contundent en la resposta: "Alguns honestament vam creure que podríem ajudar a modernitzar econòmicament, socialment i democràticament Espanya". Però segons Rull hi ha hagut un abans i un després. "La sentència del Tribunal Constitucional a l'Estatut i el no rotund, radical de Rajoy al Pacte Fiscal, fa que Espanya hagi renunciat a ser l'Estat dels catalans". Davant d'aquestes negatives, el secretari d'Organització de CDC va argumentar que "tenim el dret i l'obligació de construir el nostre propi Estat, per a garantir el benestar dels nostres ciutadans". 7 setmanes decisives Finalment, l’alcaldessa de Cambrils va instar els assistents a treballar molt dur durant aquestes 7 setmanes que queden i “a convèncer una persona cada dia, demanar que es faci costat al President de la Generalitat”. També, l’alcalde de Riudoms va prendre la paraula i va animar la militància a afrontar aquesta “campanya amb il·lusió per combatre el discurs de la por que s’està fent des d’alguns sectors polítics i mediàtics”.

EDITORIAL: 25 de novembre, deixem la cruïlla enrere Encetem un curs polític marcat per l’avançament electoral. Les eleccions del pròxim 25 de novembre són les primeres d’una nova etapa, són les eleccions de la nostra vida. Després dels greuges que ha hagut de patir Catalunya a nivell econòmic per part de l’administració central, Catalunya emprèn un nou camí. Fins ara estàvem en una cruïlla, ara hem agafat un dels dos camins: El de decidir per nosaltres mateixos, el que volem ser i com voler ser. I el President Mas encarna i lidera aquest trajecte, ara ja havent deixat la cruïlla enrere. Catalunya porta uns anys immersa en la crisi econòmica que sacseja la ciutadania i les administracions catalanes. Per tots són sabuts els problemes econòmics que assetgen la majoria d’ajuntaments i la Generalitat de Catalunya, agreujats per la incompetència i la discrecionalitat del govern central. Però enmig d’aquest mar de dubtes, una petita espurna brilla als ulls dels catalans i els anima esperançats a posar el seu gra de sorra en els fonaments del país. L’aportació de cadascú, des del seu lloc i amb el seus actius, és vital per construir un país més just, fort i lliure. Cal avançar cap a l’estat propi per poder garantir el benestar social, el progrés econòmic i la pervivència nacional. I és més obvi que mai: Som moltes i molts, les reusenques i els reusencs, els que ens posem al costat del President Mas en aquesta nova etapa. Ara hem de reblar el clau, hem de convèncer el màxim de gent possible, buscar recolzaments col·lectius i individuals. Cal fer tot allò possible, perquè l’endemà del 25 de novembre Catalunya pugui trepitjar decididament el nou camí cap el seu propi Estat. I això, només per confiar en el President Mas.


Entrevista

Heribert Padrol: “No pots configurar un Estat Propi sense una Hisenda pròpia” Jordi Montaña / Heribert Padrol va néixer a Reus l’any 1964. Ha estat inspector de finances de l’Estat sent el número 2 de la seva promoció. Ha ostentat càrrecs al Ministeri d’Economia i d’Hisenda, concretament a l’Agència Estatal d’Administració Tributària. Va ser diputat de CiU al Congrés del 2000 al 2002 i actualment és soci-director del Bufet Padrol Munté, especialitzat en temes tributaris i mercantils. Per què és necessària una hisenda pròpia i que es recaptin, es gestionin i es liquidin tots els impostos a Catalunya? És especialment important tenint en compte les competències financeres dins l’estat i l’absència de límits dins de l’estat espanyol per territorialitzar la despesa pública. A Catalunya tenim una hisenda que comparativament amb la de l’estat és molt petita. Quantitativament tenim unes competències molt reduïdes. Posant xifres del 2010, la recaptació de la hisenda de la generalitat va ser de 2.200meur, mentre que la de l’Estat a Catalunya van ser 31.100meur a través dels impostos fonamentals a nivell de política econòmica com IRPF, IVA i impost de societats. Aquesta absència de límits propicia el dèficit fiscal que patim respecte la resta de territoris de l'Estat? Catalunya pateix un drenatge fiscal importantíssim en comparació a qualsevol altra regió de l’Estat. Un drenatge fiscal que d’acord amb els estudis que va fer el Ministeri d’Hisenda l’any 2008, amb dades de 2005, aplicava el criteri del flux monetari en el 8’7% del PIB. Fa poc el Govern català va saber que era del 8’4%. És un drenatge fiscal importantíssim de l’ordre de 17.000meur. Per què aquest drenatge dels recursos que acaba afeblint a la capacitat econòmica catalana? Això limita la capacitat de desenvolupar-se empresarialment, econòmicament i socialment. I això passa per una raó indiscutible: a l’estat espanyol no hi ha un model per repartir la despesa i la inversió pública entre territoris. No hi ha regles del joc. L’estat té llibertat absoluta per repartir com vulgui. Posats en un extrem podria agafar una comunitat autònoma i, més enllà de limitacions objectives, gastar-ho tot en una altra comunitat. I a més hi hem de sumar incompliments com seria per exemple el cas de l’execució pressupostària de l’estat en matèria d’infraestructures a Catalunya, que no va arribar al 35%. Des d’un punt de vista democràtic, sorprèn. Perquè al final un estat democràtic i de dret és un estat amb limitacions, amb el seu poder i la seva potestat. Els que hem treballat anys a l’administració de l’estat, teníem la sensació que la cultura de l’estat espanyol no acceptava aquestes limitacions. No està en el seu ADN. Però ara ja


no són sensacions, l’estatut incorporava abans de la sentència el principi d’ordinalitat. És una regla del joc de lògica abassegadora reconeguda pel Tribunal Constitucional d’Alemanya. Significa que si un länder, una regió o una comunitat autònoma, és la segona en renda i riquesa per càpita abans de pagar impostos ha de seguir sentho després de pagar-los i rebre despesa pública. Si de la segona passes a la cinquena; o de la cinquena a la novena; ja no és solidaritat, sinó arbitrarietat, discrecionalitat i un tracte perjudicial. Arriben crítiques des de la presidència d’Extremadura, Galícia i La Rioja entre d’altres. Algun expert des de l’Estat ni que sigui amb la boca petita deu reconèixer el dèficit fiscal? Aquestes dades que explico són del propi Ministeri d’Hisenda, elaborades a Madrid i actualitzades des del govern central. Sorprèn que des de fora de Catalunya no hi hagi veus crítiques contra aquesta grolleria i manca de rigor impressionant. És d’una forta càrrega ideològica. Recordo una definició dels efectes de la ideologia, d’un filòsof francès, que diu que la ideologia és una cuirassa on els arguments racionals més ben construïts s’hi estavellen. En el fil conductor ideològic fora de Catalunya, hi ha gent que és capaç de dir que Catalunya és receptora neta de diners, com el sr. Monago. Nosaltres debatem sobre xifres fetes pel propi ministeri d'economia. Aquestes afirmacions tenen un recorregut de no més de 3 mil•límetres.

Amb un Estat propi amb la seva hisenda pròpia podríem tenir una cartera de serveis públics molt més ampla o caldria mantenir els serveis actuals i millorar-los? Catalunya és un país molt ric socialment i econòmicament. Té un PIB superior al de Portugal, una projecció al món de Catalunya i Barcelona extraordinària. Té les potencialitats per un projecte econòmic, social i de futur extraordinàries si poguéssim recuperar unes regles justes del joc. O tenim una hisenda pròpia o no ens en sortirem, ja podem fer pedagogia, explicar, etc. Podríem fer moltíssimes coses: Enviem 17.000 milions d'euros,


només enviant la meitat, quedant-nos amb un dèficit fiscal del 4'2% que ja és un bon esforç, no caldria retallar. Tindríem uns marges per construir un país de manera il•lusionant. Vostè ha elaborat un informe que subratlla la hisenda pròpia com una eina per combatre el frau fiscal. Amb quines mesures s'hauria de combatre? Es parteix del punt de partida que l'agència tributària de l'estat funciona extraordinàriament bé, però hi ha moltes coses millorables. Té un molt bon sistema informàtic per als ciutadans i les empreses que estan dins del sistema, però pels ciutadans i les empreses que estan totalment o parcialment fora del sistema l'agència tributària no és eficient. L'agència tributària no és molt eficient en la lluita contra aquesta economia submergida. Espanya té un nivell d'economia submergida alt, és del 20% aproximadament i hem de tenir en compte que no es pot arribar mai al 0%. Aquest informe destaca alguns estats que han optat per l'estratificació de contribuents tenint en compte el seu perfil i la seva trajectòria històrica que no són de risc, sotmetent-los a una comprovació més tova, a un pacte i acord de bones i males pràctiques. Si es descobreix que han enganyat els cau el pèl; però es tracta de dedicar l'energia a descobrir els que estan fora parcialment o totalment. Un dels eixos de l'agència tributària catalana hauria de ser aquest: Perquè els que no paguen impostos perjudiquen molt el sistema i l'esforç del conjunt dels catalans. Hi ha algun indici que des del ministeri d'administracions i hisenda pública es pugui anar cap aquesta direcció? Des del Ministeri d'Hisenda més enllà del control tributari, també són responsables del control del dèficit. Indicis de que es pugui anar cap aquesta direcció avui en dia? No n'hi ha, a no ser que si n’hi ha siguin a nivell de reflexió interna. Ara el que tenim és un procés d'amnistia fiscal, que va ser una aposta curiosa. És cert que altres països ho han fet, però un procés públic d'amnistia fiscal en un moment que la gent està patint i s'està intentant mantenir l'equitat del sistema, és un missatge negatiu per la cohesió social, en la meva opinió. Per tant, no sé si tenen algun tipus de reflexió per incrementar la lluita pels que estan fora del sistema d'una manera, com a mínim, totalment insolidària. Construir la hisenda pròpia hauria de tenir un règim transitori per poder assolir l'estat propi? O sigui per assolir l'estat propi és necessària la hisenda pròpia? Necessàriament. Hem de ser realistes. Per molta passió que hi pugui haver i impuls en aquest tema, formem part d'Europa.

Des d'aquest punt de vista el País Basc i Navarra podrien estar més a prop, o si més no els seria més fàcil aquesta fita. Tenir-ho més a prop o més lluny depèn de la majoria social que impulsa aquest objectiu. En aquests moments, jo que no sóc expert en el País Basc; sí que veig a Catalunya una majoria social a favor de la hisenda pròpia molt important com a element de cohesió. I també una creixent majoria a favor de la independència. En qualsevol


cas, no pots configurar un Estat Propi sense una Hisenda Pròpia. Que ells tenen les diputacions forals? Això no els situa més a prop, els pot donar més capacitat i potència d'autogovern. Però el que li dóna més possibilitats a un Estat Propi és una majoria social a favor.

Notícies d’actualitat municipal

Domingo aposta per adaptar el creixement de la ciutat al nou cicle econòmic El regidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Reus, Miquel Domingo, va concretar els grans eixos del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) i va assenyalar que “cal reorientar el model de creixement adaptant-lo al nou cicle econòmic i a les estimacions demogràfiques de la població reusenca”. Convergència i Unió de Reus va assistir a la conferència del regidor el passat 25 de juliol al Centre d’Art Cal Massó on va traçar les línies mestres en l’àmbit d’urbanisme de la present legislatura municipal.

El titular d’urbanisme, conscient de la situació de recessió econòmica, va concretar també que cal “regenerar el teixit urbà per millorar-ne la qualitat i reforçar l’activitat econòmica”. Segons Domingo, això passa per incrementar la rehabilitació i fent polítiques d’habitatge adequades a les noves necessitats de la ciutadania. I més enllà de l’àmbit urbà; Miquel Domingo va revelar que cal avançar cap a una “potenciació de la matriu agrícola i dels valors paisatgístics”, valorant d’aquesta manera la funció del sòl, tot dinamitzant i revitalitzant l’activitat agrícola.

Finalment, el regidor d’urbanisme va diagnosticar els dèficits en mobilitat que pateix la nostra ciutat. I per revertir-ho, Domingo va sentenciar: “Cal trobar eficiència en la mobilitat dissenyant un nou traçat de ferrocarril que allunya el pas de mercaderies, un model eficient de rodalies, millorant els accessos viaris i la mobilitat interna en totes les seves formes”.


Pere Macias obre el curs polític a Reus Susana De Haro / El passat dilluns 17 de setembre, el portaveu adjunt de Convergència i Unió al Congrés, Pere Macias, va opinar que la conferència del President Artur Mas a Madrid, del dijous 13 de setrembre, "enceta una nova i engrescadora etapa del catalanisme". Per Macias, "la intervenció de Mas va ser una mostra de fermesa, lideratge i serenitat" Macias va explicar que "la política normalment és lenta i no hi passen grans coses, però estem en una fase on s'accelera ràpidament". Pel dirigent de CiU, això és fruit que "en cinc dies han passat moltes coses, des de la sortida al carrer d'1,5 milions de catalans fins a l'autodestrucció dels socialistes catalans', posant d'exemple que, "després de la festa de la rosa del PSC es veu una alineació més clara de les tesis unionistes dels socialistes amb les del PP". Pere Macias també va recordar que "ara vénen temps difícils pels que fem política, però a la vegada són temps engrescadors".

Pere Macias també va enviar un missatge tranquil•litzador per amortir l'argumentari dels "demagogs", afirmant que "econòmicament seríem com Dinamarca i no com Xipre, podríem augmentar les pensions i, empresarialment, seríem capaços d'ensenyar a la resta del món que som gent seriosa i que treballa bé". El líder de Convergència al Congrés va fer aquestes declaracions davant les bases de CDC a Reus durant l'assemblea local celebrada el passat dilluns 17 de setembre, acompanyat per les presidentes locals i comarcals Ima Mis i Mercè Dalmau, que van enviar un missatge d'optimisme a la militància, demanant-los que es posessin les piles per afrontar els mesos d'adversitat que venen i que estiguin al costat del President i els líders del país i el partit. Mis, que va fer una crida a buscar nous adeptes al projecte convergent reusenc i nacional per "ampliar la majoria per la transició a l'Estat Propi, essent valents i explicant arreu del país que volem i que farem, amb una única possibilitat d'obrir l'horitzó al futur de les nostres properes generacions”.


CiU Reus celebra la Diada Nacional amb ofrenes florals al Baluard i al Santuari de Misericòrdia Convergència i Unió de Reus va celebrar la Diada Nacional de Catalunya amb una ofrena floral a la plaça del Baluard i al Santuari de Misericòrdia. Els representants dels comitès locals de CDC i UDC de la nostra ciutat van assistir a l’ofrena en record de la defensa de Catalunya fa 300 anys a la plaça del Baluard, portal per on es creu que entraren les tropes de Felip V l’any 1709. Els actes de la Diada van ser completats amb una segona ofrena a Misericòrdia i amb la participació a la històrica a la manifestació que va transcórrer pels carrers de Barcelona, durant la tarda. En la segona ofrena floral, celebrada a Misericòrdia als peus de la senyera; la presidenta local de CDC, Ima Mis, va destacar la necessitat de garantir el benestar social i el progrés econòmic. A continuació, l’exregidora, ex delegada de Benestar Social i actual directora de la residència de Gent Gran de Reus, Rosa Maria Raga, va fer un parlament en nom de la federació. Aleshores el President de la Generalitat, Artur Mas, encara no s’havia reunit amb el cap de l’executiu espanyol, Mariano Rajoy, per abordar la negociació del Pacte Fiscal. Rajoy va tancar la porta a la proposta consensuada per una àmplia majoria del Parlament de Catalunya. Raga, d’acord amb la seva trajectòria vinculada al món social i de compromís amb el País, va remarcar que “el marc que Espanya ens imposa no és viable, tampoc pel seu desenvolupament identitari, econòmic i social”. Per això, va sentenciar: “Ens cal més poder decisió per construir la societat que els ciutadans necessitem, per garantir i enfortir la nostra identitat”. També va participar en els actes de CiU a Reus la rapsoda Josefina Guasch que va recitar tres poemes. Un cop acabada l'ofrena, un nombrós grup de militants es va desplaçar en 4 autocars i més d'una desena de cotxes per tal participar en la manifestació de Barcelona.


CiU celebra la inauguració del nou CAP Horts de Miró que millora substancialment l'assistència sanitària al barri Convergència i Unió de Reus celebra i valora positivament que l'Ajuntament de Reus i el Govern de la Generalitat hagin inaugurat el Centre d’Assistència Primària al barri Horts de Miró de la nostra ciutat. Amb l’obertura del nou equipament es millorarà l’assistència i l’atenció sanitària a la gent gran, tenint en compte que molts residents de la zona són d’avançada edat. D’aquesta manera el consistori i el Govern mostren el seu compromís amb la nostra ciutat i les polítiques socials en un context de contenció econòmica. El nou Centre d’Assistència Primària està situat al Camí de l’Aigua Nova, número 29.

L'Ajuntament de Reus és capdavanter amb un programa innovador i socialment responsable de Recuperació d'Aliments Frescos amb més de 6.000 beneficiaris Davant els fets succeïts aquest estiu amb l'assalt a supermercats, des de CiU defensem projectes com el programa endegat per la Regidoria de Benestar Social de l'Ajuntament de Reus, amb la Regidora Montserrat Vilella al capdavant, que arribarà a 6.327 persones sense recursos. Aquest programa dóna feina a persones discapacitades i redueix de forma significativa la generació de residus de les grans superfícies. Definitivament, són millor solució per fer front a la carestia d'aliments bàsics.


Oriol Pujol: "Davant l'estratègia de la por hem d'oferir raons i il·lusió" El president del grup parlamentari de CiU i número tres de la llista de Barcelona per les eleccions del 25 de novembre, Oriol Pujol, va defensar la setmana passada que Catalunya no ha de caure en les provocacions que arriben de diferents àmbits de l’Estat: “Davant l’estratègia de la por hem d’oferir raons i il·lusió”. Pujol ha pronunciat aquest vespre una conferència al Círcol de Reus, on el van acompanyar l’alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, i l’alcalde de Valls i cap de llista de CiU a les comarques de Tarragona, Albert Batet. Després de la conferència, els assistents, unes 200 persones, van participar en un col·loqui amb Pujol. Per exemplificar aquesta manera de replicar els atacs, Pujol va posar sobre la taula unes dades que evidencien el tracte fiscal injust que pateix Catalunya per part d’Espanya: “Per ser rigorosos i tenir credibilitat hem d’utilitzar dades: per exemple, Galícia, que té una capacitat fiscal aportadora molt menor que Catalunya, té cada any un superàvit fiscal del 8,3% del PIB, mentre que Catalunya pateix un dèficit anual de més del 8% del PIB.” El president del grup parlamentari de CiU ha aprofitat per referir-se a l’acord dels governs de Gran Bretanya i Escòcia per celebrar un referèndum sobre el futur dels escocesos: “Seria bo que el Govern espanyol s’emmirallés en el cas del Regne Unit, on s’acceptarà la voluntat de la majoria. Aquí ja ens estan dient que no ho acceptaran.”

Rigau amb docents i professors al Círcol La consellera d’Ensenyament Irene Rigau va oferir el passat divendres 19 una conferència sobre ensenyament a El Círcol. Hi van assistir sobretot professionals del món de l’ensenyament: professors, docents i directors dels centres educatius de la nostra ciutat. Rigau va voler destacar la tasca de l’executiu en aquests moments difícils “deixant clara l’ofensiva del país contra el fracàs escolar”, tot i reconèixer que la situació financera “és límit”. La titular d’ensenyament va lamentar que “és molt dolorós no poder invertir en el país malgrat tot el que produïm”. La consellera també va fer una defensa absoluta del model d’escola catalana, després dels atacs que arriben dels diferents sectors de l’estat.


Contacte Per contactar amb el servei de publicacions de CiU a Reus: 977 34 06 29 / Plaça Mercadal 17, 1r Edició i Direcció: Jordi Montaña Redacció: Susana De Haro Fotografia: Carles Borja

Parlem-ne octubre (2a edició)  

Butlletí d'actualitat municipal i nacional de la federació de Convergència i Unió a la ciutat de Reus

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you