Entrevistes

Page 1


Biel i Adrià

Quan vas començar a ser alcalde? Vaig començar a ser alcalde al 2011, quan els regidors em van elegir. Per què alcalde?

volies

ser

Perquè era un veí del poble i volia donar les idees per millorar el nostre municipi. Com recordes la primera vegada que vas entrar a la casa de la Vila? Uns anys abans de ser alcalde vaig anar a fer un tràmit. Quan els regidors em van elegir, em vaig convertir en alcalde, va ser al 2011. Com vas començar la teva feina sent alcalde? Jo vaig començar de regidor, no sabia com funcionava aquesta casa perquè no és el mateix entrar a una casa particular, que entrar a aquesta on la

nostra finalitat és intentar que tot sigui cada vegada millor. Dels anys que portes sent alcalde, quina actuació n’estàs més satisfet? És el fet de que el poble de Torregrossa hi hagi una harmonia i també es que estiguem junts per fer millorar el poble.

Cada 4 anys hi ha un nou alcalde. el meu mandat s’acaba el 2023. Quan erets petit quin treball volies fer? Jo era pagès perquè els meus pares eren pagesos. De fet fins fa ben poc vaig treballar de pagès. Ara combino l’alcaldia amb el treball en una cooperativa.

Quins són els teus companys de feina? Els meus companys de feina son els regidors i regidores , entre tots formem l´ajuntament, i també formen part els que és s’encarreguen dels camins i de les coses municipals. Nosaltres som jugadors de l’Intercomarcal. Seria possible posar gespa artificial al camp de futbol? Si tenim euros si serà possible fer un camp de futbol. Fins quan acabaràs la teva funció de ser alcalde?

El Josep Maria Puig i Vall (Torregrossa, 1966), fa 6 anys que és l’alcalde de Torregrossa. Li agradaria poder millorar tot el poble. Creu que aconseguirà un poble millor.


Pilar Pelegrí Perquè vas començar a jugar a petanca? Quan tenia la vostra edat els meus pares tenien un bar on ara hi ha el local jove i al darrera els nens jugaven a petanca i de tant en tant ells em cridaven per a que provés i de cada vegada m’hi vaig anar enganxant, però com que era petita m’havia d’escapolir-me d’una o altra manera. Qui te’n va ensenyar a jugar? Doncs la gent que jugava per allà em cridaven i m’ho passava molt bé, també els hi servia el beure o alguna cosa de menjar. I després vaig començar a anar a les cases que hi ha davant del col·legi i allà jugava amb els nens que hi havia. Quan vas començar a jugar a petanca professionalment? Quan tenia 11 o 12 anys me van portar cap a Lleida a jugar un torneig i cap als 17 anys vaig anar al campionat d’Espanya i vaig quedar subcampiona

Campiona!!! Què vas fer per ser campiona de petanca de Catalunya?

A la petanca amb quina superfície es juga?

Vaig passar de la fase de grups i em vaig anar classificant i a poc a poc vaig anar passant de ronda i al final vaig guanyar.

Amb totes, així cada equip té la seva estratègia, s’hi vas a un partit en trobaràs de moltes maneres, ni haurà un que tindrà una terra molt plana i un altre una herba altíssima.

Com definiries l’esport de la petanca? L’esport de la petanca es un esport molt complet. S’ha de mesurar i calcular, s’ha de mirar el objectiu tota la estona i vigilar que no et traguin groga per sortir de l’anella que tens als teus peus. A la petanca s’hi juga amb eliminatòries? Si, primer comences amb un grup de quatre persones i els dos primers passen de ronda. I després tots els partits són directes, si perds al carrer. Jo sempre passo de ronda i a la final m’agafa por.

Pilar Pelegrí i Solsona (Torregrossa, 1967).

La Pilar és campiona de petanca de Catalunya i Espanya, creu que no s’ha de perdre l’interès per l’esport de la petanca.

Com es llancen les boles de petanca? Col·loques la mà plana i alces els dits cap amunt i llavors, la llances vols que doni del terra. Les bitlles són similars a la petanca? No, les bitlles es tirar un objecte amb força i tombar-les totes i la petanca es intentar tocar una boleta. Un jugador de bitlles no sabrà jugar a petanca, però un jugador de petanca sabrà jugar a bitlles.

Gerard Domènech Oriol Rius


Entrevista

Abril – Aina

Imma Capell – Fundadora del grup del Tour-mix teatre

A quin any es va crear el tour-mix teatre? Tour-mix teatre va arrenca al estiu del 1998 per tant, aquest estiu complíem 23 anys. Deixant a banda el virus, com ha canviat el públic infantil des de que vas començar, fins ara? El públic sempre és un component més dels nosaltres espectacles, un teatre sense públic no té sentit. Quan l’obra es fa a Torregrossa el públic s’entrega encara molt més perquè ens coneix. Quina va ser la obra més important? Totes les obres són importants perquè suposen molt esforç ,decepcions, il·lusions... Personalment , que porto 8 anys a la companyia em va encantar “El Nou de Trinca”. Mes o menys quan tardeu a fer una obra? Depèn, però mínim un any o més perquè darrere d’una obra hi ha molta feina i també un huracà d’emocions i vivències. D’on trèieu les idees, la obra i el decorat? Tour-mix teatre al llarg de tots els anys ha representat textos d’autor, creacions pròpies i últimament musicals. Sempre tots els textos tenen el toc personal de la companyia amb adaptacions modificacions. Tema roba i decorats, a partir d’internet, de l’opinió de tots i sobretot de les mans i manetes de tres membres del grup sempre són sorprenents i impactants. Alguna vegada us ha sortit una obra malament? No. La visió general sempre ha sigut bona, o molt bona però a totes les obres sempre hi pot haver alguns lapsus o errors tècnics, que al públic sempre li passen per alt. Tu ets professora, creus que s’hauria d’afegir més teatre a les escoles i als instituts? Si, rotundament si. Més teatre a les escoles més manipulació, més creativitat, més vivències ... El teatre és una activitat molt complerta.


Teniu pensat en un futur amplia el teatre fent un local? Un local propi per assajar NO, perquè l’Ajuntament sempre ens ha cedit la pista, les hores i els dies que ens ha convingut. El que sí que demanem és un local o magatzem per guardar tot el material, vestuari, decorats, equip de so...

Quants espectacles musicals heu fet? El “Mama mia” , “El Nou de Trinca” i “El rei lleó”

Quina es la persona que fa més temps que hi es? I la que ha vingut recentment? El Ramon del Potó, és un clàssic i la que ha vingut recent ment i no ha pogut fer cap obra pel tema del Covid-19 és la Carme Ruiz.

A quantes poblacions heu fet teatre? A moltes, normalment ens movem a nivell de comarca i també de província fins i tot hem anat a Pons a actuar. Allí on ens demanen Tour-mix Teatre va.

Quin impacte, amb la relació a les actuacions, ha tingut la pandèmia per vosaltres? Un impacte totalment negatiu coma d’altres sectors de vida. Entre restriccions, limitacions, equipaments tancats, prohibicions...Aquest proper març farà un any que no hem tornat a pujar a escenari. Molt trist. La cultura a tocat fons i és tan necessària en els temps que corren . La cultura és segura. Voleu tornar el més aviat possible. Ho necessitarem tots plegats.

Torregrossa, 1975. L’Imma Capell és membre de Tourmix teatre des de fa 8 anys. Per a ella el teatre és una gran família de persones diferents però amb una connexió : passar molt bones estones junts. A més a més del teatre col·labora en moltes més activitats del poble perquè estima Torregrossa, la seva gent, perquè li ha agradat fer poble.


ENTREVISTA A MONTSE SAVALL Responsable de la biblioteca Maria Mercè Marçal. -Marc Farré, Eduard Pedrol i Àxel Pons1.Es complicada aquesta feina de ser bibliotecària? No, però com en totes les feines cal fer formació i cal estar al dia amb totes les noticies i també estar al dia de les noves editorials. 2.Per fer una biblioteca has de gastar tots els diners que tens estalviats per comprar els llibres? El mobiliari, manutenció i personal són a càrrec del ajuntament i el fons de la biblioteca com són llibres, revistes, DVD, CD... son a càrrec del departament de cultura, la diputació de Lleida, IEI. 3.Quants diners es gasta la biblioteca per comprar llibres cada any? No tinc controlat els diners exactes, però poden anar entre 4.000 i 5.000 al any.

4.Com compres els llibres? Una part important els compra la Central de biblioteques de Lleida i també directament a

llibreries de proximitat.

5.Quan va sortir tot lo del coronavirus va canviar molt la situació? I tant que si, la biblioteca va està tancada de mitjans de Març a finals de Juny, després es va començar a fer préstec i retorn de llibres sense deixar entrar a ningú a la sala, a partir del setembre que es pot entrar dins de la biblioteca per agafar i tornar llibres.

No pas, de fet ara els jubilats no estan oberts però abans es veritat que quan estaven oberts puntualment feien algun fet podrien molestar una mica amb el soroll. 9.Quines reformes faries a la biblioteca? De fet ja esta en projecte el canvi de les vidrieres i la porta d’accés a la biblioteca, també pintarla i comprar mobiliari.

6.Què cal estudiar per ser bibliotecària? Existeix la carrera de biblioteconomia encara que en poblacions de menys de 3.000 habitants no cal estar titulat. 7.Quan vas tardar en acabar la teva carrera universitària? No tinc la titulació de bibliotecària, encara que fa molts anys que i treballo a traves d’una prova que va fer l’ajuntament. 8.Els jubilats que estan a dalt molesten quan treballes?

Montse Savall (Torregrossa, 1963) és bibliotecària a Torregrossa des de fa 30 anys.


ENTREVISTA

07/02/2021 Torregrossa Marc Cabral i Haytam El Abdi

Ramon Solsona Mateus (Torregrossa, 1996). El Ramon porta més de 10 anys jugant amb l’equip Atlètic Club Torregrossa. Juga de banda o de mig i ho fa bastant bé. Creu que així ajudarà a l’equip a guanyar més títols.

“JO EM QUEDARIA AL TORREGROSSA. ESTIC MOLT BÉ” MiH- Amb quants anys vas començar a jugar a futbol? R- Vaig començar jugant a futbol amb l’Atlètic Club Torregrossa quan tenia 3 anys. MiH- Per què vas triar el futbol i no altres esports? R- Perquè m’agradava molt el futbol, l’altura em va fer decidir cap a aquest esport. Els meus amics també jugaven a futbol. MiH- Què et va animar a jugar a futbol? R- De petit m’agradava tenir la pilota als peus. Els meus pares em van apuntar a jugar a futbol per fer esport i poc a poc em va anar agradant. MiH- Qui va ser el teu referent? R- El meu referent va ser el Xavi Hernández del F.C Barcelona. MiH-On va ser el teu primer partit? R- El meu primer partit va ser amb el Torregrossa quan era baby al poble. MiH- Com va ser el teu primer gol amb l’amateur del Torregrossa? R- Del meu primer gol amb el Torregrossa no me’n recordo perquè ja fa 4 anys. MiH- Has jugat en un altre equip que no sigui el Torregrossa?


R- Sí. Vaig jugar al Mollerussa futbol sala durant 1 any. MiH- Quin va ser el partit més emocionant? R- El primer any que vaig jugar al Torregrossa contra la Seu d’Urgell al seu camp. MiH- Quina va ser la teva primera lesió? R- La primera lesió va ser la més greu. Va ser al camp del Torregrossa contra l’Arbeca i em vaig trencar els lligaments creuats del genoll. MiH- Quants títols has guanyat amb el Torregrossa? R- He guanyat dos títols, una lliga i una copa campions. MiH- Quin va ser el teu rècord en un partit? R- El meu rècord va ser 3 gols, un “hat-trick”. MiH- Has marcat algun gol important per al teu equip? R- Sí. Vaig fer algun gol que ens va donar la victòria però també vaig fallar el penal que suposava pujar de quarta divisió a tercera. MiH- Qui és el teu millor amic al Torregrossa? R- El meu millor amic al Torregrossa és Sergi Iglesias. MiH- A quin equip aniries si et deixessin triar? R- Jo em quedaria al Torregrossa, estic molt bé amb els companys del poble. MiH- A quina edat penses retirar-te? R- Espero que gran, l’únic que ara com estan les coses em sembla que tornar a jugar partits serà difícil.


ENTREVISTA A SERGI IGLESIAS Dídac Perera / Èric Pascual

Sergi Iglesias (Torregrossa, 1996) és entrenador i jugador de futbol. També realitza les funcions de coordinador de l’Escola de Futbol Intercomarcal. Per què t’agrada el futbol? Perquè és un esport d’equip que coneix molta gent ,el trobo molt entretingut i motivador i ajuda molt a la gent a fer esport i a practicar cada dia i a ser millor jugador i persona.

Te’n recordes quina va ser la teva primera pilota? La que em va fer més il·lusió és la que em van portar els reis. Era una del Mundial del 2002, la pilota oficial d’aquell any.

Quants anys portes jugant al Torregrossa? 4 anys.

Quants anys tenies quan vas començar a jugar futbol? Vaig començar a jugar amb 5 anys quant era baby.

De petit a quin equip jugaves? Vaig començar al Mollerussa durant 7 anys i després al Lleida.

Te’n recordes a quin equip vas marcar el teu primer gol? No, no me’n recordo de quin va ser el meu primer gol.

A quin equip voldries estar si et deixessin triar? Al Barça. Hi ha algun altre esport que t’agradi? La veritat es que n’he practicat bastants perquè sempre m’ha agradat molt l’esport. Ara mateix practico el pàdel. Tot i què no molt habitualment també m’agrada molt el crossfit; fa poc el vaig descobrir i em va agradar molt. També he practicat la natació durant molts anys.


Marc Bonastre / Pol Márquez

Totes les obres tenen una part que em fa sentir orgullosa -T’has dedicat a una altra cosa? Si, monitora de lleure a diferents col·lectius de persones. -Quina és l’obra que n’estàs més orgullosa? Mª Lluïsa Puig Romero, va néixer el 23 de febrer del 1985, ha estudiat batxillerat artístic, cicle formatiu de grau superior d’arts aplicades a l’escultura. Després Belles arts a Barcelona. -Quina va ser la teva primera obra? L’esforç d’un poble per la seva llibertat. A la plaça 11 de setembre de Torregrossa. -Quants anys fa que et dediques al món de les arts? Professionalment des 2005 (16 anys).

de

Al final totes tenen coses diferents, i totes tenen una part orgullosa de mi. -Que o qui et va inspirar a anar per aquest camí? El meu pare, tot i que no volia que ho fes i els professors que m’he anat trobant. -Si no poguessis fer art que t’agradaria fer? Dedicar-me a les persones discapacitades o amb problemes mentals. -Com t’afecta aquest any la Covid-19? No he tingut feina, però he pogut treballar per mi.

-Quan eres petita et volies dedicar a les belles arts? Sí, potser m’hagués agradat fer teatre però en general, sí. -Tens escultures teves exposades en algun poble? D’exposició pública en vaig fer una a la plaça del Pou d’Agramunt però l’original ja no hi és. També en tinc a la façana de l’escola Ondara de Tàrrega que hi ha un relleu i uns murals a una casa de colònies a Santa Maria de Meià. Si os interessa conèixer més obres podeu visitar el seu bloc: malluisapuig.blogspot.com per veure imatges com aquesta:


ENTREVISTA A MARTA SOLSONA

“Trobo falta estar més estona a l’aula amb els alumnes”. Marta Solsona (Torregrossa, 1981). Des de 2006 que treballa de mestra i fa cinc anys que ho fa a l’Escola la Bassa de Torregrossa. Des d’aquest curs exerceix de directora. Com has pogut ser mestra? Vaig estudiar la carrera de mestra. Jo vaig fer magisteri d’anglès.

On vas estudiar per ser mestra? A la Universitat Autònoma de Barcelona.

De petita volies ser mestra? No, de petita volia ser farmacèutica.

Quina diferència hi ha entre ser directora i mestra? De directora, has de treballar molt amb l’ordinador i “fer molts papers”. També dediques molt temps a atendre pares i a rebre trucades. En canvi, de mestra tens mes tracte amb els alumnes.

T’agrada ser directora? SÍ m’agrada però trobo falta estar més estona a l’aula amb els alumnes.

Què t’agrada més ser directora o mestra? . No sabria que contestar. Ser mestra te coses bones i ser directora també

Fins quan voldràs continuar sent directora? Per ara 4 anys, després ja m’ho pensaré.

Israe Essalmi Yasmine Abbouti


ENTREVISTA A LA JOSEFINA “Només he treballat a quatre escoles. Són poques escoles, perquè a Torregrossa hi he passat la major part d’anys. Això vol dir, que m’hi trobava bé! MALAK SGHIR / JUDIT CISSOKHO

Josefina Culeré (Arbeca, 1960). Aquest és el primer curs escolar que viu com a jubilada. Durant 40 anys ha treballat com a mestre i els darrers 29 va ser la teacher de l’Escola la Bassa de Torregrossa.

Com et va la nova vida? T’afecta molt el covid19?La vida em va molt bé. Els dies són molt tranquils i encara que no faci grans coses em passen molt de pressa. El que m’agrada més d’ençà que m’he jubilat és la sensació que tinc de llibertat. No em cal ser esclava del rellotge, si una cosa em bé de gust fer-la en aquell moment la faig i sinó, la

deixo per més tard o per un altre dia. De moment, em trobo bé, no he passat la COVID. I sí que trobo a faltar el poder-me relacionar més amb la meva gent sense les limitacions imposades per la COVID. Hi ha algunes amigues que fa mesos que no les veig, tampoc veig tot el que voldria a la meva família de Barcelona.

Trobo també a faltar no poder anar al cine, o de vacances a l’estiu... Però no em queixo, tot sigui perquè la pandèmia es pugui controlar el més ràpid possible. - Què vas estudiar per ser mestra? Vaig estudiar durant tres anys Magisteri a l’Escola Normal de


Mestres de Lleida, vaig acabar als 20 anys. Abans de Magisteri havia fet el batxillerat (dels 10 anys fins als 16), que és el que tothom havia d’estudiar abans de fer qualsevol “carrera”. - Quants anys has treballat de mestra? Quants d’aquests ho vas fer a l’escola de Torregrossa? He treballat de mestra durant 40 anys i a l’Escola La Bassa de Torregrossa 29. Hi vaig arribar el curs 19911992. Durant els 40 anys, només he treballat a quatre escoles (a Almatret, a Sant Martí de Riucorb i a Guissona). Són poques escoles, perquè a Torregrossa hi he passat la major part d’anys. Això vol dir, que m’hi trobava bé! - T’agradaria tornar a treballar de mestra? Tornar a treballar de mestra amb tot el que comporta com havia fet fins el curs passat, ja no m’agradaria. Ja he treballat durant molts anys, i ara penso que estar bé que pugui fer altres coses amb més

calma, coses que abans no podia per manca de temps. I també he de deixar pas a les i els mestres joves, ells ara tenen més empenta i recursos. Ara bé, deslligar-me’n del tot, tampoc no era la meva intenció. Potser si no hagués hagut la COVID, hagués vingut alguna estona a l’escola, a fer “reforç”, per exemple. -T’agradaria tornar a ve veure als alumnes de l’escola? Sí, això sí! Com que no vivim al mateix poble, no és fàcil, però sí que m’agradaria veure el grans que us feu i poder parlar una mica amb vosaltres i saber com us van les coses. Els mestres, encara que no us ho sembli ens en recordem molt dels alumnes, de tots! I ens agrada molt saber com us va la vida! -De petita volies ser mestra? Sí, volia ser mestra o infermera. Però a mesura que em vaig fer més gran vaig veure que potser no era prou valenta per ser infermera i mestra sempre m’havia agradat, a l’escola com

a alumna ja m’hi havia trobat sempre bé. -Ara que no treballes, que fas en el teu dia a dia? Llegeixo, camino, faig ioga, cuido el jardí, endreço coses de casa i provo menjars que abans no havia fet mai! Vaig dos dies a la setmana a classes d’anglès a Borges, perquè no se m’oblidi! També faig “repàs” a una alumna de batxillerat. D’aquesta manera faig una mica de “mestra”, com abans! Als caps de setmana espero amb candeletes trobar-me amb les meves amigues i amics de la colla, cada dissabte a la tarda i diumenge al matí anem a caminar. M’encanta perquè xarrem tot caminant, parlem de com ens ha anat la setmana..., fem plans per quan ja no hi hagi la pandèmia... És una de les poques activitats que podem fer junts en aquest temps de pandèmia, perquè és a l’aire lliure. Descobrim racons dels voltants del nostre poble on abans no hi havia estat mai.


ENTREVISTEM A MARCEL AIXALÀ Entrevistem al Marcel Aixalà, practicant de l’escola la Bassa, concretament a la nostra classe, 5è.

Ainara, Iris, Julia

-Quan vas néixer? On? Va néixer el 15 de setembre de 1999, a Juneda. -Per què vols ser mestre? Perquè m’agrada molt el vincle que crees amb els alumnes i perquè m’ho passo molt bé amb ells. -T’ha agradat fer practiques amb nosaltres? Si,perquè ha après moltes coses de vosaltres i perquè des del primer dia m’heu rebut amb els braços oberts. Ha estat una experiència que no oblidaré i que m’ajudarà a millorar com a futur mestre.

-Per què vols ser mestre? Vull ser mestre perquè m’agrada molt treballar amb els nens i nenes i ajudarlos a aprendre i millorar els seus coneixements per ser millors persones en un futur.

-En quina escola aniràs a fer de mestre? No ho sé. De moment em queda un curs de la carrera. Quan acabi li agradaria anar a una escola de poble a prop de Juneda. -En quin curs faràs de mestre ? No ho sé, però m’agradaria portar una classe d’ alumnes de cicle mitja o cicle superior. -De petit volies ser mestre? No. Com tots els nens que juguen a futbol volia ser futbolista. De més gran vaig començar a treballar amb nens i nenes de la vostra edat , de monitor o entrenador, i això em va fer veure que el meu futur estarà relacionat amb els nens i nenes.


Classe de cinquè Curs 2020-21 Escola la Bassa, Torregrossa