Page 1

LA VIDA ÚTIL ARGUMENT Jorge, de 45 anys, viu amb els seus pares i treballa a la cinemateca de Montevideo des de fa 25 anys. Du a terme tasques tècniques, de programació i condueix un programa de ràdio sobre cinema. La cinemateca es troba en una situació cada vegada més crítica i Jorge, que mai ha treballat fora del cine, veu el seu futur molt negre.

FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ

PRODUCCIÓ FOTOGRAFIA MUNTATGE MÚSICA

Uruguai - Espanya 2010 70 minuts Federico Veiroj Federico Veiroj Inés Bortagaray Gonzalo Delgado Arauco Hernández Holz Federico Veiroj Arauco Hernández Holz Arauco Hernández Holz Federico Veiroj Eduardo Fabini Macunaima Leo Masliah

FITXA ARTÍSTICA Jorge Jellinek Jorge Manuel Martínez Carril Martínez Paola Venditto Paola

DIUMENGE 29 DE GENER DE 2012 18:30 H TEATRE CONSERVATORI

DIRECTOR FEDERICO VEIROJ FILMOGRAFIA

2008 Acné 2010 La vida útil

BIOGRAFIA Neix a Montevideo, Uruguai, l'any 1976. Es gradua en Comunicació Social a la Universidad Católica de Montevideo i estudia cinema a la Commonwealth University de Virginia (EUA) durant un semestre. Dirigeix diversos curtmetratges des de 1996 (31 de diciembre, De vuelta a casa, Lo que Deo manda, Bergman, el siguiente) i, a més, treballa com a supervisor dels guions dels films 25 watts i Whisky, del duo Rebella-Stoll. Amb Acné, el seu primer llargmetratge, obté, entre d'altres, el premi TVE a San Sebastián i és nominat al Goya a la millor pel·lícula hispanoamericana. La vida útil, el seu segon llarg, es escollit per representar al seu país als Oscar.


COMENTARI Christian Del Moral: Has creat una història universal, que pot semblar atemporal, però que es completament rellevant avui en dia: les institucions culturals han de ser econòmicament rentables. Com de present estava la crisi econòmica que ha sacsejat el món en la realització de La vida útil? Federico Veiroj: La crisi econòmica mundial va ser-hi present mes en la postproducció que durant el rodatge. No obstant, en un país petit com Uruguai, les crisis regionals també s'han caracteritzat per afectar a la cultura en general, independentment de l'època. Imagino que, com a molts altres països, la cultura es una de les àrees que mes es ressenteix en moments de recessió. Entenc “rentabilitat” de la institució cultural que es presenta a la pel·lícula, com una representació del canvis en la sensibilitat a l'hora d'enfrontar-se amb una obra artística; en aquest cas la rentabilitat de la institució es pot traduir en el d'una pel·lícula o un llibre o una cançó. CD: Una part essencial del que has captat, es que va mes enllà de sensibilitzar a l'espectador sobre la professió de portar i projectar cintes sense fins massius, sinó d'entendre i viure el cinema, com en el cas del personatge principal. Com va ser el procés de col·laboració entre Jorge Jellinek i tu per la creació d'aquest personatge? FV: Entre 2002 i 2005 vaig estar escrivint un guió que es desenvolupava a la cinemateca de Madrid i en una altra cinemateca de Montevideo. Era una història d'un personatge que tornava a les seves arrels i la cinemateca de la seva adolescència. Vaig deixar aquell guió titulat Semana de turismo, quan vaig començar a treballar al llargmetratge Acné. Durant la difusió a Uruguai d'Acné vaig conèixer a Jorge Jellinek i no vaig poder evitar relacionar el seu físic i el seu rostre a aquell vell guió. A partir d'aquí el vaig començar a retocar i escriure per a ell; fins que

vaig explotar i li vaig proposar filmar la pel·lícula. Ell no es actor, sinó periodista i programador cinematogràfic, tampoc havia treballat mai a una cinemateca; no obstant, al resultar-li tan familiar el món que jo volia expressar, va dir que s'animaria a fer la pel·lícula. Jo estava tan convençut d'ell com a actor, que vaig pensar en no filmarla si ell no s'animava. Així doncs, amb unes llaunes de 16mm que havia guanyat amb el premi AFI Festival de Los Angeles amb Acné el 2008, me'n vaig anar a filmar amb un equip d'amics propers com Arauco Hernández a la fotografia (estudiant de guió de la Universitat de Columbia) i amb la confiança de Jorge Jellinek. Després d'algunes xerrades, vam assajar algunes escenes, d'altres les van anar fent al set i, en general, en Jorge es va brindar al 100 per cent a la pel·lícula, sense negar-se a fer res del que jo li proposava. Comptàvem amb l'avantatge de que el món que s'estava retratant ens era familiar. Crec que ell va ser molt generós amb la pel·lícula, ja que es va animar a jugar tant com el guió li ho demanava, i considero que aquest surt guanyant. CD: Podria dir-se que la cinta es concentra en dues parts; curiosament, vas haver de parar la filmació a la meitat per falta de pressupost i la vas reprendre sis mesos després. Com va passar això? Com a director, com d'estressant va ser aquesta situació? FV: Vam filmar la pel·lícula en dues etapes, així es. La manca de

pressupost va existir a les dues etapes del rodatge, però no va ser el motiu principal pel que vaig decidir filmar-les per separat. Durant la primera part vam filmar fragments d'un guió que teníem escrit amb la meva col·lega Inés Bortagaray; vam prioritzar aquelles escenes que incloïen la cinemateca i el personatge de Martínez. Després d'editar aquests fragments, vam decidir no filmar el que encara estava al paper, que eren, majoritàriament, escenes de la vida quotidiana del personatge de Jorge. Vam considerar que no era necessari veure'l més enllà de la seva feina. Per tant, als mesos següents vam estar pensant com seguir endavant amb aquell personatge que ja tenia una imatge tan potent; va ser en aquell moment que es va incloure com a guionista el nostre col·lega Gonzalo Delgado. A partir d'uns comentaris d'ell després de passarho molt bé molt veient la primera mitat ja editada, vam decidir que la pel·lícula continuaria amb aquells moments posteriors a la sortida de la feina del personatge de Jorge. Quan vaig tenir clar que allò era el que volia filmar, vaig tornar a reclutar al grup d'amics professionals que, per sort, estaven disponibles, i ens en vam anar a la segona part de l'aventura. Potser sona estrany, però no vaig tenir stress per la diferencia de temps entre les dues etapes de rodatge. Al contrari, em va servir per reafirmar-me mes en la idea del que volia explicar. Es important fer saber que la pel·lícula es va fer d'una manera lliure, sense pressió externa i amb molts amics; conseqüentment, sense stress.

2012/01/29: LA VIDA ÚTIL  

Full de sala del 29 de gener

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you