Issuu on Google+

UMBERTO D. ARGUMENT Umberto Domenico Ferrari és un jubilat que té moltíssimes dificultats per sobreviure amb la seva escarransida pensió. El seu gos, Flike, és pràcticament el seu únic amic. DIRECTOR VITTORIO DE SICA FILMOGRAFIA

FITXA TÈCNICA Itàlia 1952 89 minuts Vittorio de Sica Cesare Zavattini Giuseppe Amato Vittorio de Sica Angelo Rizzoli FOTOGRAFIA G.R. Aldo MUNTATGE Eraldo da Roma MÚSICA Alessandro Cicognini

NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ

FITXA ARTÍSTICA Carlo Battisti Maria Pia Casilio Lina Gennari Ileana Simova Elena Rea

Umberto Domenico Maria Antonia Belloni Dona a la cambra Monja

DIUMENGE 6 D'OCTUBRE DE 2013 18:30 H TEATRE CONSERVATORI

1973 El viaje Amargo despertar 1972 ¿Y cuándo llegará Andrés? 1970 El jardín de los FinziContini El león (episodi del film col.lectiu Tres parejas) 1969 Los girasoles 1968 Amantes 1967 Siete veces mujer 1966 Una tarde como la otra (episodi del film col.lectiu Las brujas) Tras la pista del Zorro 1965 Un mondo nuovo 1964 Matrimonio a la italiana 1963 Ayer, hoy y mañana El especulador Il sequestrati di Altona 1962 La lotería (episodi del film col.lectiu Boccaccio 70) 1961 Juicio universal 1960 Dos mujeres 1956 El techo 1954 L’oro di Napoli 1952 Estación Termini Umberto D 1950 Milagro en Milan 1948 Ladrón de bicicletas 1946 El limpiabotas 1944 La puerta del cielo 1943 Il bambino ci guardano 1942 Recuerdo de amor 1941 Nacida en viernes 1940 Maddalena, zero in condotta Rosas escarlatas

BIOGRAFIA Neix el 1901 a Sora (Itàlia). El 1918 debuta en el cinema a Il proceso Clémenceau (Edoard Bencivenga), i el 1922 comença a treballar en la companyia teatral de Tatiana Paulova. Després de triomfar en els escenaris, consolida la seva carrera cinnematogràfica al costat de realitzadors com Mario Camerini i Mario Mattoli. El 1940 roda la seva òpera prima com a director (Rosas escarlatas), i s’imposa com un autor valuós amb tot un seguit d’obres majors: El limpiabotas (1946), Ladrón de bicicletas (1948), Milagro en Milán (1950), Umberto D (1952)... De Sica esdevé amb aquests títols imprescindibles un dels referents indiscutibles del neorealisme, un moviment que revoluciona el panorama fílmic mundial. L’obra d’aquest creador polièdric és certament irregular, però sovint és infravalorada i eclipsada per la figura d’home seductor i frívol que popularitza en les nombroses comèdies que interpreta. Mor a Neuilly (França) el 1974.


COMENTARI Umberto D (1952) s’erigeix, probablement, en la darrera obra important de Vittorio De Sica. El popular creador, que contribuí decisivament amb la impressionant Ladrón de bicicletas (1948) a la consagració definitiva del neorealisme, torna a les arrels d’aquest moviment amb un projecte escrit novament pel seu col.laborador més estret i valuós, el gran Cesare Zavattini. Carlo Battisti (un professor que detestava el cinema) interpreta magistralment el personatge central, un jubilat que cobra una pensió insuficient per assumir les despeses diàries. El mestre italià reivindica els principis estètics i ètics del neorealisme amb una crònica quotidiana sobre la misèria i la dignitat que captura amb una antològica economia de mitjans la solitud en el seu estat més dur i pur. Umberto D posa el dit en la nafra (les autoritats del seu país van afirmar que era una pel.lícula antiitaliana), i denuncia l’abandonament dels més desfavorits amb una sobrietat punyent i desoladora. El llargmetratge conté seqüències memorables (la possible conversió Carlo en un pidolaire, el final) . El tàndem De SicaZavattini ens ha llegat un dels retrats més terriblement humans que mai ens hagi proporcionat el cinema. Un al.legat ferotge, desesperat i rabiosament actual.


2013/10/06: UMBERTO D.