Issuu on Google+

SICKO

En sessió de:

DIRECTOR

MICHAEL MOORE

FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ FOTOGRAFIA MÚSICA

EUA 2007 123 minuts Michael Moore Michael Moore Michael Moore Christoph Vitt Gabe Hilger Jim Black

VERSIÓ ORIGINAL EN ANGLÈS SUBTITOLAT EN ESPANYOL

DIUMENGE 1 DE NOVEMBRE DE 2009 18:30 H TEATRE CONSERVATORI

Michael Moore (1954). És un cineasta i escriptor nord-americà conegut per la seva postura progressista i la seva visió crítica contra la globalització, les grans corporacions, la violència armada, la invasió a Irak i la política del govern de George W. Bush i els seus antecessors. La fama truca a la porta de Michael Moore gràcies al documental Roger & Me, que parla sobre el fets ocorreguts al poble natal de Moore (Flint, Michigan) després que l’empresa General Motors tanqués les fàbriques per obrir-ne de noves en territori mexicà a fi d’abaratir costos. En aquesta pel·lícula, ja s’endevinen els trets peculiars de Moore, particularment analític, intransigent i crític contra els poders establerts. El documental Bowling for Colombine (2002), presenta una anàlisi de la cultura armamentística nord-americana. La pel·lícula va rebre nombrosos premis i Moore, en recollir l’Oscar a Hollywood, va descarregar contra la política de George W. Bush en un controvertit discurs referit a la invasió a Irak i la “guerra fictícia” que representava. Gràcies a aquesta invectiva i a la seva repercussió en els mitjans, es va disparar la venda de llibres i d’entrades per veure la seva pel·lícula. Més tard, a Fahrenheit 9/11,

Moore tracta els vincles econòmics que marquen els antecedents de l’11-S i ataca l’absència de sentit crític del ciutadà nord-americà mig. Així doncs, destapa les connexions entre la família Bush, la família real saudí i la família de Bin Laden, així com les hipotètiques i ocultes motivacions financeres de la guerra d’Irak de 2003. La pel·lícula va tenir un èxit sense precedents dins del gènere documental i la seva recaptació va ser inaudita, a despit dels problemes de distribució per culpa de la negativa de The Walt Disney Company, propietària de la distribuïdora Miramax, a distribuir la cinta. Finalment, després d’obtenir la Palma d’Or a Cannes en el festival de 2004, la pel·lícula va ser distribuïda per tres productores independents petites. Tot i l’impacte i la conseqüent reacció que Moore vaticinava en la societat nordamericana, George W. Bush va ser reelegit aquell mateix any. El 2007 estrena Sicko, on critica ferotgement el sistema de salut dels EEUU i les estafes de les asseguradores. Slacker Uprising i Capitalism són els seus darrers treballs encara no estrenats en territori espanyol. A més a més de cinema, Michael Moore ha realitzat projectes televisius, alguns d’ells de renom com The Awful Truth (La terrible veritat), amb el qual el 1999 va rebre el premi Hugh M. Hefner a l’art i l’entreteniment. A part de reconeixements, Michael Moore també ha rebut nombrosíssimes crítiques pels seus treballs i ha estat acusat d’argumentar-los amb informacions distorsionades o directament amb falsedats. Sobre ell, s’ha escrit el llibre Michael Moore is a Big Fat Stupid White Man (Michael Moore és un gras blanc i estúpid) i la pel·lícula Michale Moore Hates America (Michael Moore odia Amèrica).


COMENTARI A través del seu blog, Moore va fer una campanya per sol·licitar “històries horribles sobre la sanitat pública” a totes aquelles persones que patissin les deficiències del sistema sanitari nord-americà. A partir d’aquí neix Sicko, documental que proposa reflexionar sobre la naturalesa del sistema i fa una crida al poble nord-americà per demanar canvis polítics que condueixin a la sanitat universal gratuïta tal i com la gaudeixen altres països com França, Canadà, Regne Unit i Cuba. Sicko és un joc de paraules. Sick significa malalt i psicko s’utilitza col·loquialment per referir-se a persones que presenten actituds malaltisses o obscenes o moralment desestabilitzades. La pel·lícula consta de quatre parts. En la primera, Moore revela la realitat en la que viuen els 50 milions de ciutadans nord-americans que no gaudeixen de cap pla de cobertura mèdica, i fa un repàs a les grans companyies asseguradores -com Horizon Blue Cross, Blue Shield, Cigna i United Health Care- per arribar a la conclusió -en forma d’avís per a tots aquells que sí reben (o creuen rebre!) la cobertura- que la majoria denega les necessitats de tractament dels seus clients. Moore il·lustra a través del seguiment de casos personals -alguns d’ells esperpèntics- les deficiències del sistema així com els engranatges que denoten una politització d’interessos econòmics d’una de les estructures essencials en la societat del benestar. En la segona part, Moore retrocedeix en els anys per diagnosticar l’origen de la degradació del sistema sanitari, i troba el primer focus d’infecció en l’administració Nixon i la seva promulgació de la Llei de Salut Gestionada (Managed Care), que tracta, en poques paraules, d’oferir la mínima cobertura per obtenir el màxim benefici destinat a magnats i directius de la indústria de la salut, amb el conseqüent tràfec de comissions que això suscita i que en molts casos serveix per finançar les campanyes polítiques dels propis congressistes nordamericans que, és clar, no veuen perquè haurien de revocar la llei en qüestió. El documental també analitza l’administració Reagan i s’atura especialment en la de Clinton, el qual va fracassar quan va intentar legislar un sistema de salut universal: les campanyes publicitàries de la indústria farmacèutica van ser les encarregades de damnejar-lo.

En la tercera part, Moore inicia una particular gira per les grans potències internacionals que competeixen amb els EEUU econòmicament i que sí gaudeixen d’un sistema de salut universal. Donant fe d’alguns casos a França, Regne Unit i Canadà, Moore pretén ressaltar l’atenció sanitària que reben els ciutadans d’aquests països i palesa com, fent parangó amb els EEUU, la qualitat de vida i les preocupacions que tenen són unes altres. Finalment, en la quarta part, en un afany per fer saltar als ulls l’absurd de la paradoxa, Moore recluta una sèrie de damnificats pels atemptats de l’11-S i tots plegats es dirigeixen a

Guantanamo i després a Cuba tradicional enemic dels EEUU-, on reben una atenció mèdica millor que la nordamericana. De resultes d’aquesta darrera part, Moore ha estat investigat per presumptes il·legalitats que violen l’embargament a Cuba. Segons el controvertit director, no cal mencionar qui hi ha al darrere d’aquesta denúncia i assetjament polític. Per curar-se en salut i evitar una possible confiscació de la pel·lícula, una còpia del negatiu de la cinta va ser dipositada en un país fora dels EEUU. Com molts altres nordamericans, el mateix Moore ha acabat entenent que, a vegades, prevenir és curar.

FILMOGRAFIA

BIBLIOGRAFIA

1989 Roger & Me 1992 Two Mikes Don't Make a Wright 1992 Pets or Meat: The Return to Flint (TV) 1995 Canadian Bacon 1997 The Big One 2000 Combinación ganadora (Lucky Numbers). 2002 Bowling for Columbine 2004 Fahrenheit 9/11 2004 The Fever 2007 Sicko 2008 Slacker Uprising 2009 Capitalism (previst de ser estrenada). Sèries de TV 1994 TV Nation 1999 The Awful Truth

1996 ¡Todos a la Calle! (Downsize This!). 1998 Adventures In A TV Nation. 2002 Estúpidos hombres blancos (Stupid White Men ...and Other Sorry Excuses for the State of the Nation!). 2003 ¿Qué han hecho con mi país, tío? 2004 Cartas desde el frente (Will They Ever Trust Us Again?). 2004 Guía oficial de Fahrenheit 9/11 (The Official Fahrenheit 9/11 Reader). 2006 Tocando los colores a los americanos (Adventures in a TV Nation).


2009/11/01: SICKO