Issuu on Google+

LAS NIEVES DEL KILIMANJARO

FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ FOTOGRAFIA MUNTATGE MÚSICA

França 2011 107 minuts Robert Guédiguian Robert Guédiguian Jean-Louis Milesi Malek Hamzaoui Pierre Milon Bernard Sasia Laurent Lafran

FITXA ARTÍSTICA Ariane Ascaride Jean-Pierre Darroussin Gérard Meylan Maryline Canto

Marie-Claire Michel Raoul Denise

DIUMENGE 25 DE NOVEMBRE DE 2012 18:30 H TEATRE CONSERVATORI

ARGUMENT Malgrat haver perdut la feina, Michel viu feliç amb MarieClaire des de fa trenta anys. Els seus fills i els seus néts els omplen d’alegria. Tenen amics i estan orgullosos de les seves activitats sindicals i polítiques. Però aquest benestar s’acaba quan dos homes armats els colpegen, els lliguen i fugen amb las seves targetes de crèdit. El cop és encara més dur quan s'adonen que els atacants són obrers com ells i els consideren com "petitburgesos" DIRECTOR

ROBERT GUÉDIGUIAN FILMOGRAFIA 2011 Las nieves del Kilimanjaro 2008 L’armée du crime 2008 Lady Jane 2006 Le voyage en Arménie 2005 Le promeneur du Champ de Mars (Presidente Mitterand) 2004 Mi padre es igeniero 2002 Marie-Jo y sus dos amores 2001 À l’attaque 2000 La ciudad está tranquila 1998 À la place du coeur 1997 Marius et Jeanette 1995 À la vie, à la mort 1993 L’argent fait le bonheur 1990 Dieu vomit les tièdes 1985 Ki Lo Sa? 1984 Rouge Midi 1981 Dernier été

BIOGRAFIA Robert Guédiguian prové d’una família de treballadors de Marsella. Molt aviat s’interessa pels temes polítics i durant un temps serà activista del Partit Comunista. Les seves pel·lícules es troben situades en una realitat social i militant. Les seves obres estan marcades per l'entorn local i regional, en aquest cas la ciutat de Marsella, i en particular al barri de l'Estaque. S’envolta d'un equip lleial que implica en gairebé totes les seves pel·lícules (Ariane Ascaride, la seva dona, Jean-Pierre Darroussin, Jacques Boudet, Pascale Roberts, entre d'altres). Guédiguian s’autodefineix “cineasta de barri”. Les seves pel·lícules són confidencials fins À la vie, à la mort ! (1995), pel·lícula que el treu de l’ombra. Però va ser el 1997 quan el públic el descobreix amb l'èxit sorpresa de Marius et Jeannette (1997), nomenada per als Cesars com a millor director i millor pel·lícula.


COMENTARI A Las Nieves del Kilimanjaro, Guédiguian torna a les seves arrels, la ciutat de Marsella i l'Estaque, el barri obrer on va néixer i on va rodar diverses de les seves pel·lícules: Dernier été, Marius et Jeannette, A l'Attaque!. Tan brillant com les neus del Kilimanjaro, aquesta obra, és una pel·lícula solar, lluminosa en què el director francès reprèn la seva fe en la bondat humana. Els seus personatges han envellit. Tenien 25 anys a Dernier été, 40 a Marius et Jeannette, i ara en tenen 50, l'edat dels balanços, de la confrontació amb les noves generacions que, amb o sense raó, els considera com petitburgesos. Inspirat en el poema de Victor Hugo La gent pobra, aquesta pel·lícula és una reflexió i una lluita contra l'esperit individualista que tant mal fa a allò que abans es deia "la classe obrera": original anglès amb subtítols PerVersió a mi, diuenGuédiguian, una en castellà. de les coses més importants en la societat actual és que no hi ha més consciència de classe. No hi ha més "classe Sony pobres". Crawford obrera", hi ha "els Duane Jackson Ahir podíem estar Jacy junts, Farrow amb Sam the Lion hi ha interessos comuns. Avui, Ruth Popper dos pobles, l’unLois autòcton, Farrow Lester Marlow assalariat, sindicat, l’altre a l’atur, immigrant, delinqüent, que viu a les barriades. Vull desemmascarar aquesta impostura intel·lectual". DISSABTE 15

21: 00 H

ÚLTIMA SESSIÓ A LA SALA CIUTAT

ARGUMENT

COMENTARI


2011/11/25: LAS NIEVES DEL KILIMANJARO