Issuu on Google+

LOUISE-MICHEL

+ CURTMETRATGE: SUPERMERCATS, NO GRÀCIES

FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ FOTOGRAFIA MUNTATGE

França 2008 94 minuts Gustave de Kervern Benoît Delépine Gustave de Kervern Benoît Delépine Benoît Jaubert Mathieu Kassovitz Hughes Poulain Stéphane Elmadijian

ARGUMENT En una fàbrica, les obreres estan amb l'ai al cor. El director les convoca per donar-los una sorpresa: bates noves personalitzades amb el nom de cadascuna - un regal que els torna a donar confiança en el seu propi futur a l'empresa. Abans de tornar a casa, unes quantes festegen l'esdeveniment al cafè del poble. Però al dia següent descobreixen els magatzems completament buits. La direcció ha fugit, còmplice d'una deslocalització express. Reunides en el mateix cafè que la vigília, les afectades decideixen contractar un professional per fer un tir a l'amo. L'acord és unànime. L'elegida per trobar el sicari és Louise. Elegirà el més cutre i patètic de tots: Michel. Junts donaran caça a l'amo delinqüent. DIRECTORS

FITXA ARTÍSTICA Yolande Moreau Bouli Lanners Albert Dupontel Benoît Poelvoorde

Louise Ferrand Michel Pinchon Miro Enginyer

GUSTAVE DE KERVERN BENOÎT DELÉPINE

BIOGRAFIA Gustave Kervern, va estudiar a Marsella, i és un entusiasta de la música, es va mudar a París amb el desig de treballar en una casa de discos. Va començar la seva carrera a Canal+ França, la seva fama prové per la seva interpretació d'un periodista alcohòlic. Benoit Delépine, també conegut sota el nom de Michael Kael, és un escriptor, periodista i actor francès. És conegut per les seves activitats en les emissions satíriques a . Gustave i , van escriure i van dirigir l’any i l’any (presentada fora de competició en el Secció Oficial). El de , estrenen Louise-Michel. Igual que els seus dos films anteriors, aquesta pel·lícula és considerada un "ovni" a la producció cinematogràfica francesa. Tots dos autors repeteixen l’any amb , protagonitzada per . És l'única pel·lícula francesa seleccionada per a la Berlinale 2010.

FILMOGRAFIA

2004 2006 2008 2010

Aaltra Avida Louise-Michel Mammuth

CURTMETRATGE

SUPERMERCATS, NO GRÀCIES

DIUMENGE 9 DE GENER DE 2011 18:30 H TEATRE CONSERVATORI

Les tres empreses líders de la distribució comercial d'alimentació a l'Estat espanyol (Carrefour, Mercadona i Eroski) controlen el 40% del menjar que arriba a les nostres llars. Dos d'elles també comercialitzen altres productes com roba o electrònica. Les grans cadenes de distribució s'estan convertint en l'única via d'accés al consum i això té repercussions sobre la producció i les persones que hi intervenen i sobre la nostra capacitat de decidir com a consumidores i consumidors.


COMENTARI Obreres del món, uniu-vos per ... Assassinar al cap! Per fi una pel·lícula social que no es queda a mitges! Que no retrata la misèria humana (els francesos ho saben fer molt bé) amb matisos i altres recursos per no xocar massa a l'espectador. Louise-Michel és una pel·lícula surrealista, grotesca, anarquista. I tan necessària en aquesta època de crisi, quan el poble pateix mentre els banquers es riuen amb els seus milions a les butxaques. Veure Louise-Michel és més que passar una estona en el cinema, és un acte de solidaritat, de resistència. Louise (la genial Yolande Moreau) és una obrera analfabeta del nord de França que acaba de sortir de la presó. Un matí, quan arriba a la fàbrica, tot ha desaparegut, els amos van desmantellar les màquines i totes les obreres es queden al carrer. Amb els seus miserables indemnitzacions, no decideixen obrir una pizzeria sinó ... contractar un sicari per assassinar el cap. Els directors Gustave Kervern i Benoît Delépine, molt coneguts a França per ser els autors de la sèrie delirant Groland, converteixen el somni en realitat, trenquen els tabús i segueixen els passos de Louise i de Michel (Bouli Lanners), l'assassí a sou, en un road movie absurd en recerca del veritable empresari que gestiona la nebulosa capitalista a la qual pertanyia la fàbrica.

Petita lliçó d'història: Louise Michel era el nom d'una líder anarquista i figura emblemàtica de la Comuna, insurrecció popular que va aconseguir, el 1871, callar la boca de l'Assemblea Nacional francesa. És un gest de complicitat, perquè la pel·lícula no és una crida a la insurrecció armada. I és la força d'un guió premiat en els festivals de Sant Sebastià 2008 i de Sundance 2009: Louise-Michel retrata la monstruositat còmica de la societat, de la gent desarmada davant d'un sistema sense pietat. Cal estar atents als diàlegs, els detalls, els personatges secundaris: una

malalta en fase terminal, un enginyer boig que qüestiona l'11-S, un parisenc que es llança en el turisme rural ... Ningú ni res no escapa a l’humor negre de Kervern i Delépine. I la pel lícula planteja una pregunta de les més greus: hi ha esperança en la nostra societat corrupta i materialista? Els directors responen amb una invitació a riure's de tot això i de nosaltres mateixos. Abans que només ens quedin les llàgrimes. GUILLAUME FOURMONT- Diari Publico-


2011/01/09: LOUISE-MICHEL