LA HABITACIÓN VERDE ARGUMENT A final dels anys 20 del segle XX, Julien Davenne és modest periodista de províncies, especialitzat en notes necrològiques, vidu, amb sentiments de culpabilitat i una obsessió per la mort. A l’habitació verda de casa seva, hi guarda els objectes i els records de la seva dona, morta fa deu anys. És un film intimista, gòtic i obsessiu, basat en dues novel·les de Henry James; el protagonista es mou entre el record de la seva dona i la història d’un amor impossible amb una jove amiga a qui també agrada recordar els morts.
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ FOTOGRAFIA MUNTATGE MÚSICA
França 1978 94 minuts François Truffaut François Truffaut Jean Gruault François Truffaut Néstor Almendros Martine Barraqué Maurice Jaubert
FITXA ARTÍSTICA François Truffaut Nathalie Baye Jean Dasté Patrick Maléon
Julien Davenne Cecilia Mandel Bernard Humbert Georges
DIJOUS 25 DE MAIG DE 2017 20:00 H AUDITORI PLANA DE L'OM
DIRECTOR
FRANÇOIS TRUFFAUT FILMOGRAFIA 1955 1957 1958 (curt) 1959 golpes 1960 1962
Une visite (curt) Les mistons (curt) Une hostorie d’eau Los cuatrocientos Tirad sobre el pianista Jules y Jim Antonie et Colette La piel suave Fahrenheit 451 La novia vestida de
1964 1966 1967 negro 1968 Besos robados 1969 La sirena del Mississippi El pequeño salvaje 1970 Domicilio conyugal 1971 Dos inglesas y el amor 1972 Una chica tan decente como yo 1973 La noche americana 1975 Diario íntimo de Adela H. 1976 La piel dura 1977 El amante del amor 1978 La habitación verde 1979 L’amour en fuite 1980 El último metro 1981 La mujer de al lado 1983 Vivamente el domingo
BIOGRAFIA François Truffaut és un dels grans cineastes francesos, que forma part de la «nouvelle vague», i amb una gran filmografia. Va morir prematurament als 52 anys. Va tenir una infància difícil, amb absentisme escolar, fugides de casa i petits delictes, però amb una gran afició al cinema que ja havia començat als vuit anys; a l'adolescència,va fundar,juntament amb un amic, un cineclub que va ser un fracàs, però va conèixer el crític de cinema André Bazin, que es va convertir en el seu protector. El 1953 comença a publicar crítiques de cinema a «Les Cahiers du Cinema», i el 1954 publica el famós article «Unecertainetendance du cínema Français». A finals de 1958, inicia el rodatge de «Los cuatrocientosgolpes», un film autobiogràfic de la seva adolescència, protagonitzat per Jean-Pierre Léaud en el paper Antoine Doinel, l'alter ego del director; aquest film guanya el Grand Prix del Festival de Cannes. Després d’estar-hi treballant cinc anys, per fi el 1967 publica l'exitós llibre «El cine según Hitchcock», basat en una sèrie d'entrevistes al «Mestre del suspens». L'any 1969, François Truffaut i Néstor Almendros comencen la seva relació professional amb el film «El pequeñosalvaje». Per a Néstor Almendros, va ser un somni, perquè ja admirava Truffaut.Després, però,l'admiració va ser mútua, ja que Truffaut va escriure el pròleg del llibre de NéstorAlmendros, «Días de una camara»; van col·laborar en nou films,incloent-hi la darrera del director francès «Vivamente el domingo».